Page 1

Republica Argentina

MONUMENT GRAN LEMA: Una falla de por ARTISTA: Paco Roca SECCIÓ: Especial

PRESIDENTA: Begoña Martinez i Casanova PRESIDENT INFANTIL: Fernando Casesnoves i Andres RECOMPENSA: M Carme Calvo i Garcia NOMBRE DE FALLERS: 213 majors i 80 infantils RECOMPENSES MAJORS SOCARRAT DE BRILLANTS Desirée Fuentes Bono SOCARRAT D’OR Salvador Llueca Iborra Miguel Mollà Peña Eva Moral Pérez Jesús Fèlix Soler Valls SOCARRAT D’ARGENT Amparo Alandes Duet Edurne Bañuls Sanz Elena M. Calvo Garcia Raquel Vera Calvo BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Sara Blesa Martí

Argentina naix el 1964 i, des de llavors, té un clar compromís pel que fa a la dignificació de la nostra festa. Ha sigut la capdavantera en la lluita pel redreçament cultural de la festa de les falles, per tractar d’acostar-la cada vegada més al món intel·lectual valencià. Quarantanou anys portem amb aquesta fal·lera, fal·lera que ha guiat el quefer de la comissió. I així, amb aquesta tasca constant, a la recerca de nous referents pel que fa al renaixement cultural de la gran festa valenciana, podem posar com a exemple l’edició anual del llibre explicatiu, que ha esdevingut avui punt de referència obligat per als estudiosos i historiadors de la festa de

Enrique Ferrer Burgos Óscar Iborra Mollà Roberto Rejón Asenjo BUNYOL D’OR Silvia Amorós Rubio Joaquín Bañuls Sanz Mónica Beltrán Esteban Carla Lluch Moral Esther Pardillos Baldrés BUNYOL D’ARGENT Edurne Bañuls Sanz Antonio José Calvo Diego Pilar Camacho Gosálvez Lluís Cuenca Cordobés Cristina Duet Franco Ricardo Duet Franco

les falles. Tanmateix, no podem deixar de banda que la comissió ha participat amb notable èxit i, per tant, ha aconseguit reunir primers premis en pràcticament tots els concursos que ha organitzat Fallera de Xàtiva i, en conseqüència, el món faller xativí al llarg dels últims 49 anys. I en competicions tan diverses que cobreixen un ventall amplíssim, des de campionats de futbol, fins al premi a la millor crítica local. I les xifres impressionen. Un exemple: trenta primers premis en la comparsa de del Ninot. Podem dir ben cofois que República Argentina ha obert camí en molts dels aspectes inexplorats que envolten el món de la falla: decoració dels

Carlos Estrela Hernández Alberto Garcia Beltrán Blanca Oltra Alimiñana Neus Sanz Pla Esther Tudela Gomar

DISTINTIU D’OR Fernando Casesnoves Andrés Eva Gozalbes Julià Lucía Llamazares Real Àlex Soler Casesnoves Laura Vaquer Iborra

RECOMPENSES INFANTILS SOCARRADET D’OR Mar Molina Carabella Pilar Vinaches Ballester SOCARRADET D’ARGENT Daniela Belda Camacho Carla Calatayud Fuster Víctor Fitó Tormo

monuments fallers, canvis de format del llibre, potenciació de l’aspecte lúdic i satíric de la literatura fallera, publicitat contractada a la premsa. Sense oblidar l’esforç per retornar a la veritable indumentària dels valencians. Cal reconèixer la importància que la comissió atorga a la gent jove. El grup més nombrós de la falla ha sabut contribuir amb el seu esforç a continuar fent gran República Argentina. Això no hauria estat possible sense el recolzament de la gent més veterana, la gent que des d’un principi ha estat capficada en la tasca de la recuperació de la festa, mostrant als joves quin

DISTINTIU D’ARGENT Alicia Ballester Martínez Allende Cabezón Cuenca Pablo Calatayud Fuster Quique Ferrer Esplugues Patricia Iborra Mollà Aitana Mollà Inza Sabina Pinolón Uribe Carlos Vaquer Iborra Amelia Vicent Pallàs

és el camí. I el que és el més important, tots aquestos esforços s’hi fan sense perdre de vista i fent palesa la veritable naturalesa d’aquesta festa. Cal recordar que la comissió de Argentina ha estat guardonada amb 23 primers premis de monuments en els seus 47 anys d’existència. Però tot açò no haguera estat possible sense la formidable tasca que al llarg de 49 anys han dut a terme els 2098 fallers i falleres que han format part de la gran família de Argentina, fallers i falleres que han anat conformant durant aquest temps l’inconfusible tarannà de la comissió.

Junta Local Fallera

57


Republica 2 1 0 2 Argentina

MONUMENT INFANTIL LEMA: Les quatre estacions ARTISTA: Paco Roca SECCIÓ: Primera

Marta

PREMIS: • 1r premi Millor Comparsa Infantil • 2on Premi millor Llibret de Falles • 1r premi Enginy i gràcia • 3r premi Secció Primera Monument Infantil

58

Falles a Xátiva 2013

Ferrer i Esplugues • 1r premi secció especial Monument • Millor Monument de Xàtiva 2012. • 1r premi Ninot Secció Especial • Millor Ninot de Xàtiva 2012

FALLERA MAJOR INFANTIL


Selgas- Tovar

MONUMENT GRAN LEMA: Desitja ARTISTA: Manolo Blanco Climent SECCIÓ: Tercera

JUNTA GESTORA: Rosa Belén Aldabero i López Aleixandre Monzó i Postigo Jorge Pelegero i Garcia Yolanda Toribio i Vergara Josep Viñes I Mas PRESIDENT INFANTIL: Pascual Richart i Lara NOMBRE DE FALLERS: 77 majors i 44 infantils RECOMPENSA: Miguel López i Ochoa

RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS Marian Adame Nadal Sonia Cebrian Fajardo BUNYOL D’OR Aleixandre Monzó Postigo BUNYOL D’ARGENT María Pilar Ávalos Gil Arantxa Navarro Rus Eduardo Carbonell Cerdà

SOCARRAT D’OR Jorge Pelegero García Pilar Miralles Barbera SOCARRAT D’ARGENT María Pilar Ávalos Gil SOCARRAT DE COURE Belén Carbonell Aldabero Paola Tormo Álvarez Andrea Tomás Terol Noelia Tortosa Vila

La falla Avinguda de Selgas-Planas de Tovar, es troba ubicada en la zona. Del nom que du la falla sabem el significat de la paraula Selgas que es correspon amb l’Avinguda central de la ciutat i també sabem que el cognom Selgas ve d’una família industrial originària d’Astúries. De l’altra paraula que dona nom a

60

Falles a Xátiva 2013

RECOMPENSES INFANTILS DISTINTIU D’OR Claudia Pelegero Adame Marta Martínez Miralles Carla Casanova Jaudenes DISTINTIU D’ARGENT Carmen Carrasco Lara Paola Pérez Quiles Víctor Esparza Cebrián Gala Pelegero Adame

la comissió Planas de Tovar, la gent del poble fa referència a un conjunt de vivendes les quals prenen el nom del governador civil de la província de Valencia que va ser destinat abans com a capità al quarter militar de Xàtiva. Referint-nos a la festa fallera, un aspecte important d’aquesta comissió es el seu esforç

SOCARRADET D’OR Natalia Benavent Navas Pilar Peinado Miralles Claudia Pelegero Adame Mónica Peinado Miralles Carla Casanova Jaudenes Marta Martínez Miralles SOCARRADET D’ARGENT Carmen Carrasco

constant per tindre una falla infantil de primer nivell, s’han aconseguit molts primers premis, també destaca pèl seu cassal a falles que sempre està ple de gent d’altres comissions falleres (i com no, per un grup de xics que quan pot, es disfressen de Braveheart). I açò es tot, fins falles amics.

Marta

Aldabero i Ferrando FALLERA MAJOR


MONUMENT INFANTIL

Selgas- Tovar

LEMA: Hi ha un amic en mi ARTISTA: Manolo Blanco SECCIÓ: Segona

2012

PREMIS: • 1r premi Secció Especia Monument Infantil • Millor Monument Infantil De Xàtiva 2012 • 1r premi Ninot Infantil Secció Especial • Accèssit Secció Tercera Monument • 1r premi Campionat de Truc • 3r premi Campionat d’Escacs • 3r premi Campionat de Manilla

62

Falles a Xátiva 2013

Pilar

Peinado i Miralles FALLERA MAJOR INFANTIL


Ferroviària

MONUMENT GRAN LEMA: La festa d’un poble ARTISTA: Xavier Herrero SECCIÓ: Especial

PRESIDENTA: Mª Dolors Ortolà i Morant PRESIDENT INFANTIL: Miguel Santarremigia i Albuixech RECOMPENSA: Mª José Chuliá I Murillo

La Falla Ferroviària és una comissió cada vegada més gran, a la qual va incorporant-se molta gent jove amb moltíssimes ganes de treballar; aquest fet, aporta molta vida al casalet, i per suposat, molta festa fallera. Podríem dir que, aquesta falla, és una gran família amb la qual pots comptar en tot moment. Durant els últims anys, aquesta falla està realitzant un treball grandíssim per poder lluitar per la majoria de guardons de realització pròpia, com són el ral·li, cavalcades, carrosses, etc. Cal dir que, res de tot açò seria possible sense una comissió tan treballadora com la que tenim.

64

Falles a Xátiva 2013

En aquests moments de recessió econòmica, les falles es veuen afectades i necessiten una gran gestió per poder cobrir les despeses de l’exercici; a part d’aquesta gestió, és necessari comptar amb l’ajuda de tota la comissió, què com s’ha dit anteriorment, s’implica i s’involucra en tot moment. Ja per finalitzar, a aquesta comissió sols ens queda donar les gràcies a totes les persones què, sense ser falleres, ajuden de diferents formes (econòmica, amb mitjans de transport, locals...) Moltíssimes gràcies a tots i esperem que tot vaja igual de bé com ha anat fins ara.

Miriam

Fasanar i Gozalbes

FALLERA MAJOR


Ferroviària 2012

MONUMENT INFANTIL LEMA: Teleguarderia ARTISTA: Arturo Benavent SECCIÓ: Primera

PREMIS: • Premi a millor vehicle Ral.li • Premi a la millor comparsa Ral.li • 1r premi carrosses de confecció propia Cavalcada del Ninot Infantil • 2on Premi Carrosses de Confecció propia de Cavalcada del Ninot • Premi a la millor crítica local • 3r premi enginy i gràcia Infantil • 3r premi enginy I gràcia • 3r premi millor escena monument • 2on premi secció primera monument infantil • 2on premi secció especial monument • 1r Premi de campionat d’escacs

66

Falles a Xátiva 2013

Carmen

Capuz i Zamorano FALLERA MAJOR INFANTIL


BenllochAleixandre VI

MONUMENT GRAN LEMA: Fins açí apleguem ARTISTA: Manolo Blanco Climent SECCIÓ: Segona

PRESIDENT: Óscar Exposito i Martinez RECOMPENSA: Paco Gomez i Hervas

Festa i soroll al barri, Animació i entreteniment La gent participa i mira amb un somriure… La comissió que un any més mante la tradició Aconseguint plantar monument i fent sentir l’ambient faller. Bons moments hui en dia no són però es més l’amor El que fa que una humil comissió No es rendeixca i lluite tota unida per a deixar un bon record. La gent col·labora, anima i participa, La festa fallera s’obri al barri Olor a pólvora, olor de flors, sentir les rialles, la música, sentir les falles!! Casal acollidor on tothom es ben rebut, Hem de dir que som una gran família la que forma aquesta comissió.

68

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

69


2012

BenllochAleixandre VI

MONUMENT INFANTIL LEMA: En reserva ARTISTA: Manolo Blanco SECCIÓ: Tercera

PREMIS: • Millor Puntuació Ral.li • 3r premi millor Llibret de Falles • 3r premi Secció Tercera Monument Infantil • Accèssit Secció Segon monument • 2on premi Campionat de Benlloch • 1r premi Ninot secció segona

70

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

71


SantJaume

JUNTA GESTORA: Vicent Gil i Tolsà Ximo Palet i Viudes Mila Mompó i Sánchez

RECOMPENSA: Maria Beltrán i Ferrero NOMBRE DE FALLERS: 74 majors i 39 infantils BUNYOLS D’OR Mireia Alfonso Muñoz Maria Beltran Ferrero Daniela Gimeno Ceballos Mila Mompo Sanchez Beatriz Perez Valera

VSOCARRATS D’ARGENT Leticia Garcia Martinez Beatriz Perez Valera Pablo Berzosa Aragones Vicent Gil Tolsa Kiko Lopez Descals

Emma Saez Campayo Pau Bernat Penades Lola Cebrian Richat Soraya Marin Serrano Mario Gallego Marti Lara Poveda Pardo

BUNYOLS FULLES DE LLORER Estefania Gil Esparza Jose Manuel Requena Jimenez

SOCARRATS D´OR Estefania Gil Esparza

BUNYOLS D’ARGENT Jose Alberto Esplugues Garcia Carla Genoves Mayor Kira Juan Casanova

BUNYOL BRILLANTS Cristina Gozalbo Berzosa

SOCARRADETS DE COURE Lara Poveda Pardo Pablo Gallego Marti Maria Gallego Marti Soraya Marin Serrano Emma Saez Campayo

Les falles son la nostra festa per excel·lència. qui es faller de cor no pot imaginar que puga arribar el fi de les falles. es per això, que encara que estem passant per un moment difícil, fem l´esforç de mantindré la festa, reinventant-se i traguent d´on casi ja no es pot traure. La situació econòmica actual no ens deixa massa possibilitats, i la imaginació i les ganes estan jugant un paper molt

Falles a Xátiva 2013

LEMA: No tenim diners ni per a graneres ARTISTA: Alfredo Bernat SECCIÓ: Tercera

PRESIDENT INFANTIL: Pepe Sanchis i Ballester

RECOMPENSES MAJORS BUNYOLS I SOCARRATS DE COURE Raquel Alfonso Muñoz Carmen Alvarez Vañó Alberto Belles Albert Fernando Cebrian Barber Trinidad Cerda Montagud Josep Martinez Albuixech Domingo Perez Manzanares Pascuala Valera Lopez

72

MONUMENT GRAN

RECOMPENSES INFANTILS BUNYOLS COURE Mateo Lopez Juan Amaya Martinez Bernabeu Adela Gozalbo Oviedo

important. si be es cert que eixirem d´esta, ja que no es la primera vegada que sofrim aquestes circumstancies. Recordem aquell any en que la pròpia comissió va plantar la falla a la nostra plaça i al dia següent ens la havíem arreplegat els de la neteja viaria… La vida es compon de cicles que van i venen, este deu tindre un final, esperem que proper…

No obstant, volem agrair l´esforç i dedicació de cada membre de la comissió, perquè cadascun siguem part important per al futur de la nostra festa. Esperem que la germanor, la música, les flors, la pólvora ens endolçe la setmana fallera podent evadir-se per uns dies de les preocupacions i passar-ho d’allò més be com una bona família fallera.

Junta Local Fallera

73


MONUMENT INFANTIL

SantJaume

LEMA: Colors ARTISTA: Arturo Benavent SECCIÓ: Tercera

2012

PREMIS • 2on premi concurs segon part de presentació • 1r premi carrosses de lloguer cavalcada del Ninot Infantil • 3r premi secció segon Monument Infantil • Accèssit secció segon Monument • 2on premi campionat de truc • 3r premi campionat de bac • 1r premi campionat de manilla

74

Falles a Xátiva 2013

Lia

Murcia i Soler FALLERA MAJOR INFANTIL


t e r a l C Molina-

MONUMENT GRAN LEMA: Xàtiva enamorada ARTISTA: Xavier Herrero SECCIÓ: Primera

PRESIDENT: Javier Mallol i Roca RECOMPENSA: Mª Jose Ventura i Moral NOMBRE DE FALLERS: 118 majors i 65 infantils

RECOMPENSES MAJORS BUNYOLS D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER: Jose Vte. Cucarella Guerrero Jorge Pascual Garcia BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER: Luis Sala Grau

RECOMPENSES INFANTILS BUNYOLS D’OR: Ángela Agusti Bordera Carla Boluda Bonora Paula Boluda Bonora Eric Climent Gomez Laura Herrerias Beneito

BUNYOLS D’OR: Pepa Bonora Talamantes Mª Carmen Mateu Payas Toni Vercher Vercher BUNYOLS D’ARGENT: Ernesto Fasanar Selles Gema Garcia Llopis

BUNYOLS D’ARGENT: Celia Bordera Torregrosa Cosme Camarasa Iborra Andreu Garrigos Bru Bianca Vidal Sanz

Aquest any, la falla Molina-Claret, després d’un any de junta gestora, decideix tornar a tindre president, Javier Mallol. El 2013, per a la comissió de Molina-Claret, torna a ser un any especial ja que per tercer any consecutiu torna a tindre a una

76

Falles a Xátiva 2013

SOCARRATS BRILLANTS: Rafael Mompó Vazquez SOCARRATS D’OR: Josep Agusti Martinez Laia Baraza Lorente Gema Beneito Navalon Fernando Garcia Llacer Mª José Moral Zamorano Angela Sanchez Tormo Mª José Ventura Moral

SOCARRADETS D’OR: Javier Gironés Ballester Ana Gironés Soriano Paula Tormo Garrigos

de les seues falleres com a màxima representant de les falles de Xàtiva, Maria Jordà i Torregrosa. Per altra banda els monuments els signen Xavi Herrero en la comissió major i Bernat Estela en la comis-

sió infantil. Per finlitzar, agraïm a tots els fallers i no fallers per ajudar a la comissió en tot el possible, esperem que aquestes siguen unes bones falles malgrat la situació econòmica.

Junta Local Fallera

77


Molina-Claret

2012

MONUMENT INFANTIL LEMA: Humm! Que dolceta ARTISTA: Bernat Estela SECCIÓ: Primera

PREMIS: • 1r premi Concurs Primera part presentació • 2on premi carrosses de confecció propia Cavalcada del Ninot Infantil • Premi al millor grup escènic Cavalcada del Ninot Infantil • 2on premi Millor Comparsa Infantil • 3r premi millor comparsa cavalcada del ninot • 3r premi millor escena del monument infantil • 2on premi millor escena de monument • 2on premi secció especial monument infantil • 2on premi secció primera monument • 1r premi Ninot Secció Primera

78

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

79


Joan Ramon Giméne z

MONUMENT GRAN LEMA: Cercavila socarrada ARTISTA: Venancio Cimas SECCIÓ: Segon

PRESIDENTA: Yolanda Pérez i Ferri PRESIDENT INFANTIL: Joan Badenes Gramaje RECOMPENSA: Sergio Antoli Jorda

NOMBRE DE FALLERS: 49 majors i 53 infantils

RECOMPENSES MAJORS

RECOMPENSES INFANTILS

BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER: Enrique Vte. Cerda Samit

BUNYOL D’OR: Joan Badenes Gramaje Alberto Carmona Lluch Natalia Barrios Reguillo Manuel Roca Ibañez Marta Sanchez Gozalbez

BUNYOL D'OR: Patricia Viñes Martinez Laura Borreda Gutierrez BUNYOL D'ARGENT: Alexa Gramaje Victoria Elena Lereu Barbera SOCARRAT D’ARGENT Sergio Antolí i Jordà SOCARRAT DE COURE Àngela Gil i Borreguero

BUNYOL D’ARGENT: Sergi Antoli Llopis Aroha Borreda Rico Natalia Jiménez Garcia

Els objectius marcats per a aquest any faller no es diferencien molt dels d’altres anys. El llibret, el monu-

Falles a Xátiva 2013

SOCARRADETS DE COURE Paula Adame i Tormo Marta Celorrio i Jiménez Mireia Pérez i Ferrer Salva Prats i Llopis Marta Prats i Llopis

SOCARRADETS D’OR Carolina Penadés i Roca Magdalena Canet i Borreguero Laura Carmona i Lluch

La comissió de la falla Joan Ramon Jiménez està formada per un grup de persones que, amb tota la il.lusió, treballa per les falles i perquè, a més de gaudir de la festa, la gent s’implique a l’hora de treballar per ella.

80

SOCARRADETS D’ARGENT Carlota Cuquerella i Tortosa

ment i la decoració d’aquest són allò pel que lluitarem més fermament, a més de participar en que podem fer per la festa. Des d’aquesta comissió només ens queda desitjar-los que passen unes bones festes josefines

Alexa

Gramaje i Victoria

FALLERA MAJOR


Joan Ramon Giméne z 2012

MONUMENT INFANTIL LEMA: Festa infantil a la plaça del poble ARTISTA: Venancio Cimas SECCIÓ: Tercera

PREMIS • 2on premi carrosses de lloguer Cavalcada del Ninot Infantil • 1r premi carrosses de lloguer Cavalcada del Ninot • 1r premi Millor Llibret de falles • 2on premi millor decoració Monument infantil • 2on premi enginy i gràcia infantile • 2on premi enginy i gràcia • 2on premi millor escena de monument infantil • 1r premi escena de monument • 2on premi secció tercera monument infantil • 1r premi secció segon monument.

82

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

83


Sant Feliu

La gallina diu que no : Paco Roca SECCIÓ:

PRESIDENT: Francisco Soro i Escalante

PRESIDENT INFANTIL: Andreu Roca i Chapí

RECOMPENSA: Ivan Girones i Martínez

Aquesta comissio planta les seues falles al barri Sant Feliu de manera continuada des de l’exercici 1974. En un principi la falla es plantava baix del sant, però des de els 90 plantem en la nova i actual en el carrer Ventura Pascual. Aquesta comisió es caracteritza per ser una familia, perquè ens agrada fer festa al carrer, de tal manera que la gent del barri puga participar en esta setmana tant important per a tots els valencians. Esperem que aquesta familiaritzat perdure per molts anys.

84

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

85


Sant Feliu 2012

La granja de Pepito : Paco Roca SECCIÓ:

PREMIS: • 3r Premi Concurs de carrosses de lloguer Cavalcada del Ninot Infantil • Millor Comissió de Xàtiva • 3r premi milllor decoració de Monument Infantil • Accèssit secció tercera monument Infantil • 1r premi secció tercera Monument • 1r Premi Ninot Infantil Secció Tercera • 3r premi Campionat de Truc • 2on premi Campionat de Manilla

86

Falles a Xátiva 2013

Laia

Lopez i Tormo FALLERA MAJOR INFANITL


Verge del Carme

MONUMENT GRAN LEMA: Fem falla? ARTISTA: Xavier Herrero SECCIÓ: Tercera

JUNTA GESTORA: Alfonso Almiñana i Benavent Luisa Sanz i Garcia Josep Pavia i Pino Adriana Perez i Ramirez

RECOMPENSA: José Fernando Moltó Giménez

NOMBRE DE FALLERS: 30 majors i 7 infantils Ben cert prodríem dir que, ser faller, o es considera faller a: Qualsevol ésser, humà, valencià o no (home , dona, nen, nena) que participa activament en la festa de les falles. Persona que s’identifica amb l’esperit i objectius de la festa i, per tant, formalitza la seva participació a través d’una Comissió de falla. Manifestació cultural impregnada de l’esperit de la festa de les Falles de Sant Josep. Producte cultural, artístic o artesanal, amb l’estètica de les falles. Caràcter que impregna les activitats desenvolupades pels fallers i, per extensió, maneres o formes de fer algunes coses característiques dels participants en les festes falleres. Condicions si tenen, per a poder formar part d’una Comissió fallera, però tots i cadascú dels que formem part de la festa fallera, sabem de primera mà que no és així, i en concret els 40 membres que formem part d’aquest humil Comissió hem de realitzar un esforç de gran magnitud per a pder complir amb aquest condicions que portem de manera innata, però altres que hem adquirit durant esls aproximadament 50 anys d’història de la nostra comissió, que fan que en arribar el 19 de març, tingam un monument que aporte un punt de llum, foc i olor a pólvora al nostre barri, formant part així de la gran festa de les falles a la ciutat de Xàtiva. La Comissió de la Falla Verge del Carme sols espera que gaudim tots un any mes de la Festa Fallera.

88

Falles a Xátiva 2013

Mirella

Ferrero i Ballester FALLERA MAJOR

Junta Local Fallera

89


MONUMENT INFANTIL

Verge del Carme 2012

LEMA: Mon infantil ARTISTA: Xavier Herrero SECCIÓ: Tercera

Natalia

Beltran i Pérez PREMIS: • Accèssit secció tercera monument Infantil • Accèssit secció tercera Monument

90

Falles a Xátiva 2013

FALLERA MAJOR INFANTIL


Sant Jordi

JUNTA GESTORA: Jose Luis Morell i Garcia Jesus Signes i Corell Andrea Delegido i Terol

Sandra Arce i Tomas Elisabeth Ballester i Montell Ivan Garcia i Beltran Jéssica Súñer i Beltran Natalia Taengua i Agusti Vicente Tormo i Garzo Laura Ubeda i Muñoz Carla Vila i Castelló BUNYOL D'ARGENT:

Almudena Hernándiz i Quiles Elisa Santos i Pla Marta Soro i Torres Juan Carlos Balaguer i Suárez Ana Ballester i Beltran Jose David Brigido i Ribera

LEMA: Salve’s qui puga… ARTISTA: Paco Roca SECCIÓ: Segon

PRESIDENT INFANTIL: Borja Castells i Naval RECOMPENSA: Guillermo Delegido i Terol

RECOMPENSES MAJORS BUNYOL D'OR:

MONUMENT GRAN

RECOMPENSES INFANTILS FULLES DE LLORER:

Consuelo Agusti i Cañes Laura Alcaraz i Gallego Laura Monfort i Delegido Belinda Naval i Corts BRILLANTS:

Pedro Delegido i Mínguez Rosa Belen Garcia i Frances Mª Dolores Juan i Merce Jose Antonio Soler i Tribaldo

Aquest és l’any post aniversari. Ja no són vint-i-cinc, ja en tenim vint-i-sis L’exercici passat va ser un exercici que tots els que formem part d’aquesta comissió mai oblidarem. Un any ple d’il.lusions, alegríes i, perqué no dir-ho, també algùn moment de tristesa. Però huí en día, aquestos moments uneixen i, afortunadament, podem dir que malgrat la crisi, les baixes i alguna

BUNYOL D'OR:

Mª Carmen Frances i Balaguer Maria Llorens i Borras Nerea Tortosa i Gil BUNYOL D’ARGENT:

Enrique Ballester i Montell Martina Melero i Moreno Jose Luis Suñer i Beltran

Ana

que altra qüestió... som una comissió benavinguda, plena de gent que vol a la nostra festa i que permaneixen junts passe el que passe.

encara que el temps passe, la nostra comissió seguirà tenint la bona esencia que ens caracteritza. Queda ací el nostre reconeiximent.

Aquesta és una bona ocasió, no per a parlar del nostre passat, sino del nostre futur. I aquest ve en forma de joventut; xiquets i jóvens que han crescut dins del nostre casalet i que ara mateix estan al peu del canó demostrant que

Arribats fins ací, sols esperem que aquest exercici vinga ple de bons moments i germanor fallera, que per nosaltres no serà!

Monfort i Delegido FALLERA MAJOR


MONUMENT INFANTIL

Sant Jordi

LEMA: De tot cor ARTISTA: Paco Roca SECCIÓ: Segona

2012

PREMIS • Millor disfressa Ral.li • 3r premi Segon part de Presentació • 3r premi carrosses de confecció propia Cavalcada del Ninot Infantil • 1r premi Carrosses de confecció propia Cavalcada del Ninot • 2on premi secció monument Infantil • 2on premi secció segon monument.

94

Falles a Xátiva 2013

Mar

Llorens i Borras FALLERA MAJOR INFANTIL


Abu Masaifa

MONUMENT INFANTIL LEMA: Qui soluciona aixó? ARTISTA: Alfredo Bernat SECCIÓ: Segon

JUNTA GESTORA: Pepe Cerdà i Cerveró Enrique Ballester i Reig Rafael Ramon i Cerdà Pablo Roca i Marques Julio Jose Llerena i Climent RECOMPENSA: Rafael Ramon i Cerdà NOMBRE DE FALLERS:

112 majors COMISSIÓ GRAN BUNYOLS D’ ARGENT: Pablo Benito i Climent Rebeca Garcia i Garcia Violeta Gimenez i Marzal Miriam Quiles i Gimenez BUNYOLS D’ OR: Eduardo Cerveró i Adrià Julio J. Llerena i Climent Carles F. Marchirant i Calatayud Maite Tormo i Aldeguer FULLES DE LLORER: Enrique Almiñana i Rico BRILLANTS: Andres Viñes i Mas SOCARRATS BRILLANTS: Dolores Fabra i Peris

SOCARRATS D’OR: Nieves Cayuela i Vila Rosa Gimenez i Sanz SOCARRATS D’ARGENT: Enrique Ballester i Reig Esther Ballester i Reig Mª Jose Ballester i Reig Esther Gramaje i Ballester Isabel Guarner i Chulia Ainoha Madrid i Muñoz Paqui Pardo i Garcia Arturo Hernandez i Sanchis SOCARRATS COURE: Enrique Ballester i Sala Marta Borras i Sala Elisabeth Buhitrago i Navarro Anna Climent i Garcia Gustavo Garcia i Gil Ana Garcia i Martinez Jenifer Fenollar i Escamilla

Abu Masaifa afronta nous reptes en els pròxims anys. Per una banda, mantindre’s com a comissió capaç de lluitar per qualsevol meta que es caracteritze per esforç, treball i il·lusió. Encara es recorda aquell any en què un grup de joves s’iniciaren en una nova experiència en constituir una co-

96

Falles a Xátiva 2013

Neus Ripoll i Catala Maria Sanchis i Chafer Sandra Gema Sanchis I Escrivà Allison Torregrosa I Ureña COMISSIÓ INFANTIL BUNYOLS D’ OR: Elena Ferrando i Molina Arantzazu Guerrero i Richart Saray Cabanes i Martinez BUNYOLS D’ ARGENT: Guillermo Fuster i Alfonso Amelia Llacer i Moscardó Joan Luzon i Guarner Ignasi Perez i Cerveró Lucia Sanchis i Rosa Joshua Torregrosa i Sanchis SOCARRADETS OR: Vicent Fernandez i Calatayud Jose Sierra i Sanchis

missió nova. Aquesta comissió ha experimentat any rere any l’augment en falleres i fallers, i això, es veu reflectit cada cop més. Enguany confien amb l’artista xativí Alfred Bernat, per al cadafal gran i amb Ramon Olivares com a artista del

SOCARRADETS D’ARGENT: Elies Calatayud i el Khatabb Marc Cerdà i Barberà Adrian Cerveró i Garcia Angel Ferrando i Molina Gustavo Garcia i Parraga Joan Luzan i Guarner SOCARRADETS COURE: Lucia Calatayud i Suarez Joaquin Garcia i Ibañez Elena Garcia i Martinez Gabriel Guarner i Castillo Eduard Ledesuna i Perez Ana Llorens i Patiño Idoya Moreno i Perez David Nuñez i Pla Nicolau Perez i Cerveró Enrique Periguell i Tormo Pablo Roig i Perez Andres Llorens i Patiño

monument infantil. Un any més, Abu Masaifa, torna a presentar unes cavalcades plenes de sàtira i participació, i una presentació agosarada que augura un premi barallat. La tasca d’aquesta comissió passa per un procés de consolidació com a punt referent a les Falles de Xàtiva.

Celia

Gorrita i Albinana FALLERA MAJOR


Abu Masaifa

2012

MONUMENT INFANTIL LEMA: Afanya que fas tard ARTISTA: La Comissió SECCIÓ: Especial

PREMIS

• Premi a la millor neteja viària • Premi a la millor crítica fallera • 1r premi secció segon Monument Infantil • Accèssit Secció segon Monument. • 1r Premi de campionat de Parxis

98

Falles a Xátiva 2013

Junta Local Fallera

99


l l a v a r Murta-Ma

MONUMENT GRAN LEMA: Apardalats ARTISTA: Roberto Cogollos SECCIÓ: Especial

JUNTA GESTORA: Jordi Sebastià i Angulo Francisco Perucho i Costart Jordi Palomares i Castellanos Pablo Balaguer i Peris PRESIDENT INFANTIL: Toni Munera i Morant RECOMPENSA: Pepa Fenollar i Sanchis NOMBRE DE FALLERS:

70 majors i 70 infantils

Enguany és un dels exercicis més especials per a la comissió de la falla MurtaMaravall. Fundada a finals dels 80 per una colla d’amics a una barriada de la ciutat que encara esta configurant-se, i de sempre transitada per la proximitat al camp de fútbol i als instituts, es va consolidar a començaments dels 90 amb l’arribada de gent més jove encara què els propis fundadors, xics i xiques amb moltes ganes de traure endavant aquest projecte amb il·lusió i, sobre tot, col·laboració. Juntament amb aquestos, altres xiquets, familiars de membres de la comissió o simplement residents a les proximitats, van acabar de conformar aquesta agrupació i, sense adonarse’n, van establir les bases per al futur de la mateixa. A començaments del segle XXI, els joves que van començar ajudant als fundadors van passar a ésser els dirigents de la comissió, aportant idees innovadores què ajudaven a que la falla es continuara mantenint com des del

100

Falles a Xátiva 2013

moment de la seua fundació. Treballades presentacions, cavalcades, decoració del carrer, sempre festa en el casal… A finals de la primera década del 2000, els xiquets que van conformar l’estament més jove de la falla als seus orígens van remprendre el treball fet pels seus antecessors i van arribar a la presidencia, intentant fer-ho com fins al momento. Il·lusió i ganes han estat sempre les premises d’aquest grup de gent, d’aquesta familia anomenada falla Murta-Maravall. Precisament, aquest companyerisme ha ajudat a què fins a l’actualitat hi hagen un important (al menys per a nosaltres) nombre de banderins aconseguits amb l’esforç de molts. Jugar en equip ens ha ajudat a guanyar premis com els del campionat de futbet, de bac, aconseguir importants resultats a cavalcades i presentacions (tant majors com infantils) i a organitzar, amb èxit, diferents events com concerts, festes, excursions, campionats de futbet o inclús de futbolí. I tot

allò desemboca en el premi que fa uns anys va atorgar la Cadena Ser a la falla Murta elegint-la com la Millor Comissió. I és que, a banda dels actes on els fallers som reclamats per la nostra falla, la gent de la Murta no perd el contacte durant la resta de l’any, doncs, altres actes externs a la comissió reuneixen a molts dels membres. I en moltes ocasions no són actes, sinò més bé “coincidències” que no fan més que demostrar que aquest companyerisme del que ara es parla és una evidencia. Aquestos vint-i-cinc anys són el triomf d’una falla que va nàixer amb l’il·lusió d’un grup d’amics, que es va alçar amb l’esforç d’uns amics i que continúa de la mateixa forma, reunint aquestes dues característiques que simbolitcen a la nostra comissió, però, sobretot són el triomf d’aquesta amistat que permet que any rere any la falla continúe encetant nous projectes amb l’esperit de poder traure’ls endavant.

Lucia

Perucho i Costart FALLERA MAJOR


l l a v a r Murta-Ma 12

MONUMENT INFANTIL LEMA: Vint-i-cinc i molts més ARTISTA: Manolo Blanco SECCIÓ: Especial

20

Marina

PREMIS

• Millor coberta de llibret de falles • Accèssit secció tercera Monument Infantil • 3r premi secció tercera monument. • 1r premi Ninot Secció Tercera

102

Falles a Xátiva 2013

Marti i Munoz FALLERA MAJOR INFANTIL


Passeig a r r e Cardenal S

MONUMENT GRAN LEMA: ARTISTA: SECCIÓ:

Octavio Pérez Octavio Sala Rubén Carrasco Pedro Roca José Pastor

Rosa Pastor i Cuquerella

Un any més amb l’arribada del bon temp, torna l’oportunitat de demostrar el treball que realitzem amb il·lusió. I aquest, serà el nostre sèptim any des de la creació d’aquesta menuda comissió, seguim ací, lluitant per fer-nos un lloc entre les comissions i en la historia de les falles a Xàtiva. I encara que amb la crisis, que ens ha afectat com a tots, no ens hem d’enganyar, perdurarem per molts més, mentre els nostres fallers segueixen treballant i confiant en aquesta comissió.

Maria

Montaner i Pérez FALLERA MAJOR

104

Falles a Xátiva 2013


MONUMENT INFANTIL

2012

Passeig a r r e Cardenal S

PREMIS • Millor Grup escenic Cavalcada del Ninot • 1r premi Millor comparsa Cavalcada del Ninot • Accèssit Secció tercera Monument Infantil • 3r premi secció segon Monument • 2on premi Campionat de Domino

106

Falles a Xátiva 2013

LEMA: “ ARTISTA: SECCIÓ:

Nuria

Pérez i Gozalvez FALLERA MAJOR INFANTIL Junta Local Fallera

107


2 1 0 2 r o n o Quadre d’H

Premi Millor Ninot Secció Primera FALLA MOLINA-CLARET Artista: Xavi Herrero

1r Premi Secció Primera FALLA RAVAL

Artista: Paco Roca

FALLES I NINOTS PREMIATS EN LES DISTINTES SECCIONS

Premi Millor Ninot Secció Segona 1r Premi Secció Especial i Millor Falla de Xàtiva 2012

FALLA BENLLOCH-ALEXANDRE VI Artista: Manolo Blanco

1r Premi Secció Segona FALLA J. R. JIMÉNEZ Artista: Venancio Cimas

FALLA REPÚBLICA ARGENTINA Artista: Paco Roca

Premi Millor Ninot Secció Tercera

1r Premi Secció Especial Infantil i Millor Falla de Xàtiva 2012 FALLA SELGAS-TOVAR Artista: Manolo Blanco

1r Premi Secció Tercera

FALLA MURTA-MARAVALL Artista: Fernando Llopis

FALLA SANT FELIU Artista: Paco Roca

Premi Millor Ninot Secció Especial Infantil

1r Premi Monument Infantil Secció Primera

FALLA SELGAS-TOVAR Artista: Manolo Blanco Climent

Artista: La Comissió

Premi Millor Ninot Secció Segona Infantil

1r Premi Monument Infantil Secció Segona

FALLA ESPANYOLETO Artista: Bernardino García

FALLA RAVAL

FALLA ABU MASAIFA Artista: La Comissió

Millor Ninot Secció Primera Infantil i Millor Ninot Falles Infantils de Xàtiva 2012 FALLA RAVAL

Artista: La Comissió

Millor Ninot Secció Especial i Millor Ninot Falles de Xàtiva 2012 FALLA REPÚBLICA ARGENTINA Artista: Paco Roca

108

Falles a Xátiva 2013

Premi Millor Ninot Secció Tercera Infantil SANT FELIU Artista: Paco Roca

1r Premi Monument Infantil Secció Tercera FALLA TETUAN SANT FRANCESC Artista: Arturo Benavent


XX Salo Fotografic

s l l e t r a C Concurs de “FALLES A XÀTIVA 2013”

1r PREMI Lema: Alca I Autor: Javier Alcazar i Tomás

1a MENCIÓ

Lema: Esguard de Primavera Autor: Guillem Alborch i Mallol

2n PREMI Lema: Lluna I Autor: Xavier Company

CARTELL GUANYADOR Lema: Espurnes

3r PREMI Lema: l’Esmorzar Autor: Josep Miquel Palop i Cucarella

Autor: Vicent Tormo i Aldeguer

2a MENCIÓ

Lema: Foc, color i peinetes Autor: Jose Melchor Peropadre i Perez

110

Falles a Xátiva 2013

GUARDÓ MILLOR FOTOGRAFIA FALLERA Lema: Qui és el lladre? Autor: Ricardo Enrique Climent i Barberá

Junta Local Fallera

111


2012

Memoria d’un Any

Recordar tot allò que durant un any o exercici faller hem pogut gaudir, les Falleres Majors de Xàtiva , Dames, Acompanyants, junta Local Fallera i la resta del col·lectiu faller , es que volem plasmar al llibre de falles de la Junta Local Fallera, les vivències on ha hagut participació fallera tant als actes oficials com als no oficials.

GENER Com ve corregent als darrers anys, Xàtiva també està representada a les exaltacions de les Festeres de Gracia a la veïna població de Canals, amb la participació de les Falleres Majors de Xàtiva. Per tant el divendres dia 6 i en absència de la Fallera Major infantil Meritxell, la seua dama CELIA acompanyada per membres de la Junta , era qui representava al col·lectiu faller xativí, a l’exaltació de la Festera de Gracia infantil. A l’endemà dia 7, era el torn de la Festera de Gracia major i que a la seua exaltació ens representava amb la seua asistencia, la Fallera Major de Xàtiva NEUS, acompanyada per membres de la Junta. Un any més les Falleres Majors de Xàtiva, les seues dames i membres de la Junta, assistiren a les diverses presentacions de les Comissions de la ciutat. El dissabte 28, una data que mai oblidarà la que fou proclamada per el Sr. Alcalde com a

112

Falles a Xátiva 2013

Fallera Major de Xàtiva per al 2012 la senyoreta NEUS ESPLUGUES I BARBERA. MERITXELL LASO I CAMARASA, fou la protagonista el diumenge 29 al ser proclamada Fallera Major infantil per al 2012 per el Sr. Alcalde de la ciutat. Per exaltar a NEUS ,contarem amb la presencia com a mantenidora de la periodista de C9, Mª JOSÉ BERBEGAL, afincada a la veïna població de Genovés. La Fallera Major infantil de Valencia de 2011, CARMEN MONSONIS, fou la mantenidora i encarregada d’exaltar a MERITXELL. CARMEN vingué acompanyada per la Fallera Major de Valencia 2011, LUCIA CABALLERO i les dos reberen l’insígnia d’or de la Junta Local Fallera.

FEBRER A les 19:00h del dia 4 les Falleres Majors de Xàtiva, realitzaren l’intercanvi de fotografies i regals amb les Dames, Acompanyants, Falleres Majors i Presidents de les Comissions, al saló de plens de l’Excel·lentíssim Ajuntament. Al acabar l’acte, abandonarem tots el saló de plens per gaudir de l’acte de la CRIDA, un acte on des del balcó de la Casa de la Ciutat, les Falleres Majors de Xàtiva NEUS i MERITXELL conviden a tots els xativins i xativines, així com a tota la gents que ens visiten en falles a gaudir d’aquesta festa tant nostra.

Una vegada acabada la CRIDA i després de la disparada d’un Castell de focs d’artifici a la glorieta, ens desplaçarem als salons El Palasiet per a gaudir del tradicional sopar on les Falleres Majors i Presidents realitzen l’intercanvi d’insígnies. El dijous dia 9, a la seu de la Junta Local Fallera, es realitzava la donació a CARITAS i GENT DE CONSOLACIO, dels bons del banc d’aliments, gracies al recaptat a les dos presentacions amb la campanya, “ cada entrada 1€”. NEUS i MERITXELL, junt a les seues Dames i Acompanyants eren les encarregades de a les 11:00h del dia 12, de donar l’eixida dels diferents cotxes participants al RAL.LI faller, en una jornada plena de colorit i diversió per part del fallers de totes les Comissions xativines. El dissabte dia 18 i com es tradicional la Comissió de la Falla Murta celebrava la típica dansa, de la que també gaudiren les Falleres Majors de Comissió, Falleres Majors de Xàtiva, Dames , Acompanyants i alguns components de la Junta. Aquest mateix dia, NEUS i MERITXELL assistiren invitades a la presentació de la Fallera Major de la Falla EL PILAR de Valencia, gaudint d’una gran representació, la que després fou el primer premi del concurs a Valencia; foren acompanyades pel Vicepresident 1er. MERITXELL , oferia el divendres 24 a les 18:00 hores, un berenar a les Falleres Majors i Presidents infantils de les Comissions, així

com a les seues Dames i Acompanyants, acudint també alguns membres de la Junta. Per la nit, NEUS com a Fallera Major de Xàtiva, assistia en Valencia al sopar de la GALA FALLERA, organitzada per la Junta Central Fallera, i fou acompanyada pel President i dos Vicepresidents. Al mateix temps i a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, i per part de la resta de membres de la Junta, procediren a la recepció dels ninots i maquetes per a participar al concurs, per part de les Comissions. El dissabte 25,NEUS i MERITXELL acompanyades per membres de la Junta, assistiren a la presentació de les Falleres Majors de la Falla LA MOTETA de la veïna població de Genovés. Al dia següent diumenge, a les 11:00 hores es celebrava la I Mostra de PLAY BACK infantil, al Gran Teatre, una experiència que fou molt divertida i agradable, tant per als xiquets que participaren com per la gent que assistia a l’acte, gaudint d’una matinal amb molt d’èxit. El mateix diumenge a les 18:00 hores, a la Casa de Cultura, es lliuraven els premis del concurs dels Ninots i Maquetes presentades. Després de fer entrega dels diferents banderins i diplomes als guardonats, NEUS i MERITXELL com a Falleres Majors de Xàtiva, inauguraren l’exposició composta pels mateixos Ninots i Maquetes.

Junta Local Fallera

113


Durant els primers dies d’aquest mes de Març, MERITXELL amb les seues Dames i Acompanyants, assistiren als diferents berenars infantils que foren convidats per les diferents Comissions, acompanyats per alguns membres de la Junta.

MARÇ El dijous dia 1, acompanyades pel Vicepresident 1er., NEUS i MERITXELL foren entrevistades als estudis de Canal 7 TV a Valencia. La Junta Local Fallera, el divendres dia 2 presentava el seu Llibre de falles, al saló d’actes de la Mancomunitat de la Costera, a l ‘antic hospital. El Sopar de Germanor es celebrava el dissabte 3, gaudint com es tradicional a més del sopar, de festa , música, balls i d’una rifa amb molts regals. El dilluns dia 5, NEUS I MERITXELL junt als Vicepresidents 1er. i 4ª, assistiren invitats al balcó de l’Ajuntament de Valencia, per gaudir de la Mascletà d’aquell dia, junt a les Falleres Majors de Valencia i Corts d’Honor.

NEUS, junt a les seues Dames i membres de la Junta, assistia a les diferents presentacions dels Llibres de falles de les Comissions.

A les 19:00 hores al saló de Plens de l’Ajuntament es lliuraven els premis dels monuments i dels diferents concursos, entregant els banderins les Falleres Majors de Xàtiva junt al President executiu i el Alcalde i President Nat de la Junta Local Fallera.

El dissabte dia 10, assistirem al sopar organitzat per el Rotary Club a benefici de ACOFEM.

Després de sopar, NEUS, Dames i Junta Local, visitarem alguns dels casal de les comissions.

Abans d’entrar de ple a la setmana fallera, el diumenge 11, i com es habitual es desplaçarem les Falleres Majors, Dames Acompanyants i Junta Local, a la pedania de Annauir, per gaudir de les falles elaborades i plantades per els seus xiquets i els majors que els ajuden.

Dia 17 “Segon dia de falles”, a les 11:00 hores visitarem la residencia de la Corona l’Estrela amb la Fallera Major i dames; la Fallera Major infantil, Dames i Acompanyants, foren invitats a un esmorzar a la Falla del Raval; després continuarem en la visita als casals de Comissions fins les 14:00 hores que acudirem als jardins de la Pau per a gaudir de la disparà de la II mascletà de falles

Dijous 15, durant el matí i part de la vesprada, NEUS i MERITXEL, amb les seues Dames, Acompanyants i membres de la Junta, assistiren a la cremà de les falletes dels diferents col·legis i centres, pels que havien segut invitades. Eixe mateix dijous a les 20:00 hores, es concentrarem a les portes de l’Ajuntament les Falleres Majors, Dames Acompanyants i Junta Local, per iniciar la VISITA A LA PLANTÁ DELS MONUMENTS, de les diferents Comissions de la ciutat, ja que els seus fallers junt als seus artistes ultimen el muntatge i decoració del seu monument. Dia 16 “Primer dia de falles”, a les 11:00 hores assistirem a la cremà de la falleta a la residencia NOVAEDAT. A partir de les 11:30 hores, a la seu de la Junta, començava la concentració de les Falleres Majors, Dames, Acompanyants i Presidents i Falleres Majors de Comissió. A les 12:00 hores, la comitiva infantil desfilava a la Casa de Cultura per gaudir d’un espectacle d’animació; la comitiva major, desfilava a l’Asil per visitar als residents i servir-los el dinar. Les dos comitives es reunien de nou a les 14:00 hores al Parc de la Pau, per a la disparà de la I mascletà de falles. Després gaudirem tots junts del dinar ofert per la Junta Local Fallera a la sala Alameda.

114

Falles a Xátiva 2013

A les 17:00 hores, visitarem la llar dels jubilats on gaudirem dels seus balls i cançons, que ens obsequiaren.

A les 17:30 hores, Visita Oficial a les Falles amb l’eixida a les portes de l’Ajuntament Per la nit i després de sopar, continuarem amb la visita a casals de Comissions. Dia 18 “Tercer dia de falles”,durant el matí continuarem visitant casals de Comissions, fins l’hora de la III mascletà de falles. A les 18:00 hores, a l’Avinguda de Selgas, s’iniciava l’Ofrena a la Mare de Deu de la Seu, amb acte que concentra a totes les Comissions per a que les seues Falleres Majors, fallers i falleres, junt a les Falleres Majors de Xàtiva,Dames, Acompanyants i Junta Local, puguen fer la seua ofrena floral a la nostra Patrona, amb l’emotivitat que correspon a l’acte.

Una vegada acabada, les comissions desfilaren en processó fins l’albereda i que al finalitzar gaudirem de la disparà de l’ultima mascletà de la setmana fallera. A les 21:00 hores MERITXELL, junt a les seues Dames, Acompanyants, Junta Local i amb el suport de NEUS i les seues Dames, encenia la metxa que cremava el monument infantil de la Junta Local Fallera. A continuació acudirem a la cremà de la millor falla infantil de Xàtiva, de la Comissió Selgas-Tovar. Després de sopar, a les 24:00 hores era NEUS qui cremava el monument gran de la Junta, en companya de les seues Dames i Junta Local, i també contaren amb el suport de MERITXELL, Dames i Acompanyants. A la 01:00 hores del dia 20 es tancava la setmana fallera amb la cremà de la millor falla de Xàtiva, de la Comissió de República Argentina El dissabte dia 24 la Fallera Major de Xàtiva amb les seues Dames i acompanyades per membres de la Junta, acudiren a l’ofrena a la Mare de Deu dels Remeis de Turís, invitades per la Junta Local Fallera de aquella població. L’entrega dels premis CADAFAL, on el recullen els artistes que han guanyat el primer premi a cada secció, es va realitzar el divendres 30, ales 20:00 hores al CCX (Centre Cultural de Xàtiva). En aquest acte es va fer un reconeixe-

Dia 19 “Sant Josep”, a les 11:00 hores després de recollir a NEU, MERITXELL,Dames i Acompanyants, acudirem a la seu de la Junta per acompanyar amb romeria, l’ imatge de Sant Josep fins l’Ermita que du el seu nom, on també van acudint els fallers i falleres de les Comissions. A les 12:00 hores es celebrava la tradicional Misa amb honor al nostre Patró, i que les Falleres Majors, presidiren junt a la Corporació Municipal i el Gremi de Fusters.

Junta Local Fallera

115


A les 22:00 hores del dìa 8, NEUS AMB LES Dames i Junta, inauguraven la XXXIV edició dels JOCS DE SALÓ, que durarìen fins el més de Juliol.

JUNY El diumenge dia 10 alguns membres de la Junta i la Fallera Major de Xàtiva participaren a la processó del Corpus, representant a alguns personatges de la Santa Bíblia. ment a PACO ROCA, XAVIER HERRERO, ALFREDO BERNAT, VENANCIO CIMAS i MANUEL J. BLANCO, per la seua dedicació i recolzament al món faller, com artistes locals que ho son.

NEUS i les seues Dames , acompanyades per dos membres de la Junta, assistiren invitades per la Comissió de Joan Ramón Jimènez, a la demostració de bolilleres, que es va celebrar al lloc on es planta el seu monument.

ABRIL La Junta Local Fallera amb la seua Fallera Major i les seues Dames, asistiren al sopar de MANOS UNIDAS, per una bona causa. A l’endemà, un altra bona causa ens va fer eixir al carrer, per a participar a la questació a favor de la lluita contra el càncer.

MAIG El dissabte dia 5 per la vesprada MERITXELL,amb les seues Dames, Acompanyants i Junta, assistiren invitats per la Comissió Molina-Claret, a una festa infantil a la plaça on es planta el seu monument.

JULIOL La Comissió del Carme, presentava el divendres dia 6 als jardins El Palasiet la II prova cicloturista. El dia 13, també divendres el President i 4 membres de la Junta acudiren a la reunió de Juntes Locals que es celebrava a Utiel, quedant que següent reunió es faria a Xàtiva. A l’endemà dissabte es celebrava a la plaça de bous, el concurs anomenat Gran Prix, on participaren les Comissions de la cuitat. El dissabte 21 dos Dames de la Fallera Major i dos membres de la Junta assistiren invitats al sopar que organitza la Comissió de S. Jaume, cada segona quinzena d’aquest més. La Fallera Major de Xàtiva, junt al President i el Secretari de la Junta assistiren al sopar de celebració del 25 aniversari de la Comissió Murta-Maravall. El diumenge 29, la Junta Local celebrava una jornada de convivència amb les candidates a Falleres Major de Xàtiva, per elegir a les ens representaran al 2013.

AGOST El dia 2, l’Alcalde i President Nat de la Junta

ALFONSO RUS, comunicava telefònicament a les candidates que per al 2013 anaven a ser Falleres Majors de Xàtiva, i a les 20:30 hores als jardins El Palasiet eren presentades públicament, a la senyoreta MARIA JORDÁ TORREGROSA i la xiqueta MARTINA MARRAS SEGURA. El diumenge dia 5, férem acte de presencia a la matinal motera, invitats per la Comissió Ferroviària. Per la vesprada acompanyades pel Vicepresident 1er. i per el Secretari, les Falleres Majors de Xàtiva, Dames i Acompanyants, participaren a la processó de la patrona de la nostra cuitat, la Mare de Deu de la Seu. També en aquest més assistirem als de fira als fórem invitats per l’Excel·lentíssim Ajuntament, i també es va celebrar el tradicional esmorzar de fira de la Junta, Presidents i Falleres Majors.

SETEMBRE El President i dos Vicepresidents de la Junta Local, assistiren el dia 13 a una reunió convocada per Junta Central, per debatre la proposta del possible canvi de la data de la festivitat de Sant Josep. El dissabte dia 15, les Falleres Majors de Xàtiva acompanyades per dos membres de la Junta, es desplaçaren a Denia invitades a la presentació de les seues Falleres Majors per al 2013. El col.lectiu faller infantil celebrava el dissabte 22, el seu Mig Any faller, començant a les 18:00 hores i presidit per la Fallera Major infantil MERITXELL, junt a les seues Dames i Acompanyants, gaudint d’una vesprada de jocs, tallers i inflables, en companya de les Falleres Majors i Presidents infantils i amb tots els seus fallerets i falleretes. El dissabte 29, era el torn de la Fallera Major NEUS i les seues Dames, qui presidiren el Mig Any faller junt al President, la resta de la

Junta i la Regidora de Falles, gaudint d’un sopar i posteriorment de ball amb orquestra, participant totes les Comissions de la ciutat.

OCTUBRE Amb uns mesos de retràs per problemes d’infraestructura,les Falleres Majors de Xàtiva, Dames, Acompanyants, Falleres Majors i Prtesidents (tanta majors com infantils), i membres de la Junta Local, participaren el dissabte 6 al Besamans de la Mare de Deu dels Desamparats a Valencia. El diumenge 7 es celebrava a la plaça de bous l’encontre de les paelles, participant una majoria de Comissions i amenitzat per una discomóvil, patrocinada per discoteca MISTIKA. A l’endemá dilluns 8, la Junta organitzava una excursió nocturna, recorreguent tota la ruta de la cremá de Xàtiva. El dimarts i invitats per l’A-


ment de les que representaran al col·lectiu faller al 2013, MARIA i MARTINA. Aquest acte fou una aposta de la Junta Local, de fer dos actes amb un, la qual va eixir perfecta. Primer fou un acte molt emotiu, ja que NEUS i MERITXELL, s’acomiadaven després d’un any on pràcticament ha segut complet amb els actes, amb les invitacions que han rebut i han acudit i que com va dir NEUS, que hi habien esdeveniments que ni sabien que existien. En segon lloc es nomenaven per part de l’Alcalde les noves Falleres Majors per al 2013, amb acte senzill i protocol·lari. juntament, la Junta amb NEUS i les seues Dames celebrarem la festivitat del 9 d’Octubre. El dìa 13 viatjarem a Albaida per visitar el museu de Titelles i el de Betlems i el diumenge 14 l’Homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat es celebrava a Gandia, on asistiren les nostres Falleres Majors NEUS i MERITXELL, acompanyades pel Vicepresident 1er. i el Secretari de la Junta. El divendres 19, a la Casa de Cultura celebràvem l’ inauguració de les Jornades Culturals, presidint l’acte les Falleres Majors NEUS i MERITXELL, junt a la Regidora de Falles i el President executiu de la Junta Local. Una vegada acabat l’acte assistirem al sopar de la lluita contra el cáncer, per una bona causa,

El dissabte 20 i organitzat per la Junta Local, es presentava l’últim disc de Pep Gimeno “Botifarra”, oferint un concert amb dos sessions al Gran Teatre. Dins del programa de les Jornades Culturals, es produïren dos col·loquis, un fou el dimarts 23 amb els artistes de la ciutat per debatre les inquietuds del món faller, i l’altre el dijous 25 amb la participació de components de la falla El Pilar de Valencia i el Vicepresident de Junta Central Pepe Boix, baix el tema “la crisi al món faller”. El diumenge 28, (després de haver-se suspès el seu dia)a les 11:00 del matí començava la Cavalcada del Ninot infantil, on participen tots el fallerets i falleretes de totes les Comissions, encapçalant la mateixa la carrossa on desfilaven la Fallera Major infantil MERITXELL i les seues Dames.

NOVEMBRE La Cavalcada del Ninot major, es celebrava el dissabte dia 3 on la Fallera Major NEUS, lluia junt a les seues Dames desfilant amb la carrossa, acompanyada pels membres de la Junta Local. El diumenge dia 4 al Gran Teatre, es celebrava l’Acomiadament de les Falleres Majors del 2012, NEUS i MERITXELL i el Nomena-

Passat el seu nomenament, MARI i MARTINA, durant la resta d’aquest més, assistien invitades a diferents nomenaments de Falleres Majors de Comissió.

DESEMBRE Amb aquest més continuaren assistint a nomenaments i també a les primeres presentacions de Comissió. El dia 14 a la Casa de Cultura, es presentava el titulat VIURE XATIVA, que ha segut editat per la junta Local, amb col·laboració de l’A-

juntament de Xàtiva i la Diputació de Valencia; es un llibre dedicat al treball fotogràfic del xativí ANGEL PATIÑO i que està dipositat al Arxiu Municipal. El divendres 21, la Junta Local amb les seues Falleres Majors, Dames i Acompanyants, assistien a l’ inauguració del Betlem municipal. Amb el títol “CAP XIQUET SENSE UN JOGUET”, la Junta Local va promoure la recollida de joguets per als xiquets més necessitats, per tant el dia 23 a les portes de l’Ajuntament amb els emissaris dels Reis Mags i gracies a les Comissions falleres i gent que particularment volgueren unir-se a la bona causa, recollirem un allau de joguets, que després foren donats a associacions benèfiques per a la seua distribució. Per a tancar l’any, la Junta va organitzar un viatge a Alcoi al Betlem de TIRISITI, on gaudiren tots d’un espectacle que mai havien vist. Fins ací la memòria de lo més rellevant que han viscut les nostres Falleres Majors, Dames i Acompanyants, sempre acompanyats i arropats per la Junta Local Fallera, fent-ho constar al nostre llibre de falles.


Reconeixements GREMI DE FUSTERS DE XÀTIVA

JOAQUIM SÁNCHEZ I PÉREZ

Tots els anys, la Junta Local Fallera reconeix la tasca que una persona realitza pel bé de la festa fallera i, en conseqüència, de les arrels de la nostra cultura, atorgant-li el Distintiu d’or.

Membre de la Falla República Argentina durant quasi 30 ans, on ha ostentat diversos càrrecs i responsabilitats.

Enguany, però no serà una sola persona la destinatària d’aquesta distinció, sinó un col·lecti. Una agrupació molt lligada a l’origen de la nostra festa fallera. Tan lligada que sense la seua intervenció al cadafals que es planten als nostres carrers aquestos no es podrien mantenir en peu. És com l’ànima de la festa, així és la sua llavor, són l’anima del monument, l’esquelet que sosté els músculs cartró pedra.

Ha publicat dos obres al voltant de la festa fallera setabense: Quadern de Falles, on s’inclou la història estadística dels premis de les comissions de Xàtiva, i 50 anys de cobertes de llibres de Falla, on podem trobar una història gràfica de les portades dels llibres explicatius de la ciutat.

No sols la fusta els lliga a la festa, Sant Josep també, i així ho senten quan el baixen orgullosos als muscles fins l’Albereda cada 19 de març.

Encara que hui no està censat en cap comissió fallera, estem segurs que el seu sentiment faller perdura al seu cor.

Estem parlant del GREMI DE FUSTERS DE XÀTIVA.

Senyors i senyores, el col.lectiu faller xativí té l’honor de concedir el Socarrat d´honor al faller, Joaquim Sánchez i Pérez.

Per tot açò, i per molt més mèrits, se li va concedir el Distintiu d’Or de les Falles De Xàtiva.

120

V ser president de la Junta Local Fallera de Xàtiva entre 1997 i 1999, anys als que es va dur a terme un congrés faller per el.laborar els nous estatuts que regirien el món de les falles setabenses.

Falles a Xátiva 2013

s e l c i t r A


La nostra festa rodetjada de flors per Mercedes Montagud Les flors són una peça essencial per a nosaltres els valencians, vivim rodetjats de flors per tot arreu. La nostra festa és sense cap dubte, una ambaixadora de les flors. Els utilitzem en el vestit de valenciana, pels estampats de teixits, dons fa molts anys que estan en les nostres vides. A mitjans del segle XVI es va començar a importar uns teixits nomenats “indianes”, que com el seu nom ens indica, venien de l'índia. Eren sedes estampades amb motius de flors xicotetes, pardalets i de tots els colors. Eixos teixits van tindre molta acceptació per la gent de bona posició. Ací en la nostra comunitat hi habíen fàbriques de seda que feien teixits carregats de brocats i fils de diferents metalls que s'utilitzaben per confeccionar els vestits dels “retors” i s'anomenaben “casulles”, però també feien vestits per a la gent de classe alta. Les teles també podien ser de cotó i llana, també de sedes naturals, tot depenia de la situació econòmica de cada casa. Les flors estan dins de la nostra festa com en el dia de l'ofrena a La Mare de Deu.

122

Falles a Xátiva 2013

A la nostra poesia i també a les endevinalles, s'han utilitzat de sempre les flors. “Careta acolorida amb cos espinós Per què quan l'abraçe És tan dolorós?” (La rosa) “Si bé sóc de molts colors Tot hom em diu que sóc clar En diuen vell i a mig any mai no he pogut arribar.” (El clavell)

Les flors tenen també un gran paper en els nostres orfebres que tan saviament dibuixen el metall de les pintes de les nostres falleres amb diferents tipus de flors i ramells. Sense oblidar-mos de les arracades, joies de la nostra indumentària. A la roba de l'home les flors tenen un gran paper a l'estampat dels jupetins que amb floretes o motius més o menys florals de diferents grandaries. A les lligacames tant d'homes com de dones, les flors es deixen vorer amb tota classe de colors i alegria. Les calçes de les dones sempre s'adornen amb motius florals amb varietat de colors i de fils metàlics. Podem trobar flors bordades a la roba interior de la dona valenciana. Les dones sempre s'han adornat esta roba amb motius florals en les sinagües i camises com també bordaben la inicial del seu nom. Tot ben fet i treballat amb puntilles i encaixos amb motius de flors. A les mantilles i matellines d'encaix o de tela que també van rodetjades de motius florals per tots els costats i un motiu més gran al centre.

El 18 de març, tota la plaça de La Mare de Deu dels Desemparats de València i en el nostre cas, la plaça de La Seu, es converteix en un gran jardí de flors i com tots podem comprovar, el perfum que deixen les flors ens acompanyen durant uns quants dies.

La nostra festa es celebra amb l'inici de la primavera que ens embolta amb l'aroma embriagador de les nostres hortes de tarongers replets de flors de tarongina aroma que ens caracteritza des de sempre i esperem que no desaparega mai.

Les flors també ens acompanyen durant les mascletades i com no amb els castells d'artifici, donç els dibuixos que ens deixen grabats al cel, representen flors com ara les margarides i les dalies i com no podia ser d'altra forma, també magnífiques palmeres.

Totos el valencians deguem sentir-nos plens d'orgull per la nostra festa i per les nostres flors, ja que sense elles i sense les nostres falleres, no gaudiriem de la nostra Festa Fallera. La millor festa del món.

Junta Local Fallera

123


Una falla a Girona per Francesc Belda i Tortosa

Eren les primeries del mes de març del 69. I allà, al Col·legi Menor “Professor Pericot”, al Passatge Montilivi de Girona, tots els educadors érem valencians i, des que havia començat el curs escolar, vivíem allunyats de casa, de la família, dels amics...Érem com arbres trasplantats que encara no havíem arrelat en aquelles terres i, plens d´enyors, de nostàlgies, somiàvem fer una escapadeta a la “terreta” per carregar les piles, per gaudir de tot allò que ens era gairebé necessari (la nostra gent, els nostres paisatges, el nostre acollidor llit de tota la vida i, sobretot, aquells menjars que ens feien les mares.) Les falles de València ja s´acostaven; però el Director del Centre ens havia dit que d´anar-nos-en a les falles res de res, que no podia ser allò de donar-nos permís. Així que, entre la decepció i el cabreig, se´ns encengué una llumeneta al cervell. Si la muntanya no va a Mahoma...¿Per què no podíem fer-hi nosaltres una falla i celebrar així la nostra festa més tradicional? La idea, el tema central al voltant del qual giraria el monument, la crítica que hi posaríem, tot ho teníem ben clar: “El darrer tren a València”, símbol del nostre “empresonament”, passava sense

aturar-se a Girona; però, a més d´aquest lema, teníem al cap una crítica irònica, satírica, sobre alguns temes socials d´entre els quals no faltava una al·lusió, dibuix i versets, al cap de l´Estat i la seua muller, famosa en aquells temps pels grans collars que lluïa. Amb aquella idea recuperàrem la il·lusió, l´alegria, les ganes de fer coses... Clar que fer una falla gairebé sense tenir a l´abast cap de mitjà material semblava una tasca bastant difícil per no dir impossible; però com que quan existeix una decidida voluntat de fer quelcom no hi ha res que no es puga realitzar, a la fi, amb les vares que vàrem tallar d´un arbust, un jove llidoner que creixia exuberant a un ribàs proper, el cartró d´unes quantes caixes, algeps, vestits vells (pantalons faldes, bates, jerseis, sabates...), que ens arreplegà la dona del Director, i uns pots de pintura, tots il·lusionats, començàrem a fer la falla. Però no podíem celebrar una festa valenciana sense música i, encara menys, sense pólvora. Calia anar a València per comprar tot allò que ens semblava imprescindible, perquè a Girona no n´hi havia cap lloc on poder aconseguir-ho. Així que jo, una vegada dalt del carro...Em vaig presentar voluntari per anar a comprar la música i la pólvora. Dit i fet, aquell cap de setmana vaig agafar el tren i..., directe a València! I corrents, dissabte pel matí, des de l´Estació del Nord cap a les Torres dels Serrans, on hi era la parada de l´autobús que m´havia de dur a Moncada, a la Pirotècnica Arnau, abans de que tancaren, per fer la comanda: unes dotzenes de coets, uns metres de traca, de colors, i de l´altra, trons de bac, i masclets. -Açò no s´ho pot emportar vosté; és un material molt perillós i no pot anar en el tren, li l´hem de fer arribar mitjançant un ordinari –em digueren en assabentar-se de la destinació de l´encàrrec. -Vaja, amb la il·lusió que tenia jo de presentar-me a Girona carregat amb tota la pólvora! –hi vaig respondre un tant decebut. Bé, amb la comanda feta me´n vaig tornar a València on vaig comprar un disc, un “single”, de vinil és clar, de música valenciana interpretada, ja veus, per la Banda de la Policia Armada de Madrid, que ni recorde on el vaig aconseguir, i on hi havia “Lo cant del valencià”, “L´entrà de la murta”, “Brisas de Valencia”, i “Pepita Creus”. Sí, ja ho sé, faltava “El fallero”, però era suficient per posar-nos els pèls de punta en aquell lloc el dia de Sant Josep. Més content que un gos amb un os, amb un ben dibuixat somrís a la cara, després de passar unes hores a casa gaudint de la companyia de la família, vaig agafar el tren per tornar a Girona.

Junta Local Fallera

125


Ja de retorn a aquella ciutat calia acabar la falla: els retocs de pintura, el muntatge difinitiu dels ninots, i sobretot, els rètols amb els versets, la crítica, perquè, ¿què és una falla sense una bona crítica? A la fi, després de tot un seguit de feines, d´hores de treball per amor a l´art, la falla quedà a punt per ser plantada. Era la vespra de Sant Josep...Posàrem un vell i grisenc “pickup”, d´aquells que utilitzàvem als guateques, al brancalet d´una finestra i, mentre sonava la música, en una mena de replaceta que hi havia davant la porta del Col·legi, hi plantàrem la base, els ninots de cada escena, els rètols amb els versets...En un tres i no res la falla quedà en peu; després, hi col·locàrem unes quantes tires de banderetes, farolets i garlandes de paper al seu voltant i...Tatxín, tatxan!!! La falla era plantada! - Redéu, açò sembla una falla de veritat! –va dir algú en veure aquell, per altra banda, petit i modest monument faller. Tothom del veïnat se n´acostava per tal de veure què era allò que hi havíem posat, i feien comentaris sobre el que deien els versets al·lusius a un burro que duia a sobre una famosa senyora carregada de collars. Aquella era una crítica irreverent, segons ens feu saber el Director del centre a qui no li va fer gens ni mica de gràcia que criticàrem a la falla les més altes esferes del poder. Sí, fou una crítica ben forta que ara mateix encara ens sembla “perillosa”, i més encara si tenim en compte que els col·legis menors pertanyien al Frente de Juventudes. Bé, el cas és que amanegué el dia de Sant Josep, i començàrem la festa amb una despertà a base de trons de bac i masclets que alarmà tot el veïnat i que a nosaltres ens transportà mentalment i anímica a la llunyana, però sempre propera en el pensament, València. La filla del Director, que havia estat proclamada fallera major; sa mare, el cap d´estudis, i nosaltres mateixos, els educadors, representàrem tots els papers que calia: fallers, falleres, pirotècnics..., i bombers! Però, com que tot el que comença s´acaba, després de l´aldarull de la despertà, dels bunyols amb xocolata, de la paròdia del passacarrer amb fallers i falleres disfressats, amb unes exagerades bandes blanques de paper higiènic que lluíem tothom, lluny de les prohibicions de la Junta Central Fallera del Cap i Casal que en aquells temps impedien qualsevol manifestació aliena a les seues estrictes directrius, dinàrem a cal Director, de nom Josep Maria, que celebrava, alegre i satisfet, el seu sant i, ja fartets de menjar, ben contents, carregadets de bon vinet, i d´alguna que altra copeta de licor, i de mistela de la Marina que algú s´hi havia tret no sabem d´on, arribà l´hora de la “crema”. Ja era a poqueta nit, entre dues clarors, quan alguns nuvolets s´havien pintat de roig i s´enlairaven més enllà de l´horitzó allargant un poc més la llum del dia, i al terra les ombres, a poc a poc, anaven prenent

126

Falles a Xátiva 2013

cos, envoltant amb el seu mantell fosc, devorant, cruels, els darrers reflexos del sol, quan començàrem l´acte. La fallera major, nerviosa, però atrevida, amb entusiasme, encengué la traca de colors. -Tra-tra-tra-tra-traaa...!!! Fou el principi. Després, com que ningú no es va atrevir de ferho, jo, això sí, amb por, preocupat perquè mai no me n´havia vist de més grosses, amb el sac dels coets al meu costat, vaig començar a encendre´n a tort i a dret, i a reballar-los el més lluny de mi que podia perquè corregueren solts, lliures, escampant espurnes, fum i soroll per tot aquell espai, un descampat que hi havia al costat del Col·legi. Al temps, el cap d´estudis, que també se les pintava a soles per fer festa, amb un barret al cap, acabà de calarli foc a la falla que, en un obrir i tancar d´ulls, es convertí en una gran foguera. Entre l´enrenou de la traca, el fum, les flames, i els coets, que corrien solts, al seu antull, el veïnat, la majoria immigrants, castellans i andalusos, que en aquells temps ja ocupaven les zones perifèriques de les ciutats catalanes, s´abocaven per les finestres de les finques properes per veure aquell inusual i sorollós espectacle. Però com que mai no plou a gust de tots, heus ací que d´un dels edificis isqué un home que, corrent, se´n vingué cap on érem nosaltres i, fora de sí, enfurismat, enlairant els braços amb desesper, potser pensant que havia arribat la fi del món, començà a maleir, a cridar com un desaforat dient que ja n´estava bé, que no tiràrem més coets. El Director, preocupat per l´actitud d´aquella mena d´energúmen, i/o pel que poguera passar, intervingué per posar pau en el conflicte, per calmar els ànims. -No tireu més coets! Ja n´hi ha prou! Així que..., vaig lligar el sac dels coets, on ja en quedaven ben pocs i, amb resignació, m´hi vaig quedar contemplant com s´acabaven de cremar els ninots de la nostra falla. La festa s´havia acabat. Ara mateix no recorde si vàrem plorar o no; però, passat el temps, de tant en tant, em ve a la memòria aquella falla, potser la primera, i qui sap si la darrera que s´ha plantat a Girona. Com a record només em queda la memòria i algunes fotos en blanc i negre, engroguides pel temps, testimoni de que aquest relat narra una història real, no un conte.

Junta Local Fallera

127


l’estrena de El Fallero per Frederic Oriola Velló

El darrer any 2009 es complia el vuitanta aniversari de l’estrena del pasdoble El Fallero de José Serrano, se’ns dubte una de les obres més significatives de la música fallera. Ja feia temps que des dels ambients fallers, es volia que José Serrano realitzés un pasdoble per a la festa. A la fi l’estiu de l’any 1928 el Comitè Central Faller, que era l’òrgan qui llavors organitzava la Setmana Fallera li ho demanà. El compositor acceptà, comprometent-se a fer un pasdoble que seria estrenat per totes les bandes concurrents a les falles de l’any següent. Els mesos anaven passant, ja li s’havia oblidat quan arribà el mes de març de 1929, i quatre dies abans de les falles el composà i l’envià a València. Almenys així ho explicava el propi José Serrano, a la revista Pensat i Fet l’any 1932. Fou un encàrrec del Comité, que me vaig compromèter en fer pa fetja fija. Estava yo en Madrit, faltaben cuatre dies i encara no’l tenia ni pensat. No obstant, i decidit a cumplir la meua paraula, vaig ordenar a la copistería que ho tinguera tot preparat per al s’endemà, en que tenien que traure huitantat o cent copies d’una composició musical... que no estaba feta. Ya tot dispost, menos la primera materia, no tinguí més remei que posar mans en l’obra, i una nit –yo sempre treballe de nit- quan sols me faltaben tres per a qu’expirara el plaso, me tanquí en lo gabinet, i... un compàs darrere el atre, naixqué “El Fallero”. Al dia següent se feren les copies -cent- i quan ya seguraent no l’esperaben en Valencia, un empleat de la Companyía dels vagóns-llits s’encarregá de transportarlo ací, tot per a major seguretat, i la vespra de Sant Josep teníen totes les bandes en lo seu poder el pasodoble. Clar qu’era poc temps el de que disponíen per a ensayarlo; pero els músics de Valencia son els millors del món, els que més “repenticen”, i no ya un dia, un’hora haguera bastat per a qu’el tocaren maravellosament. 1

El motiu d’encomanar a José Serrano la realització d’un pasdoble, no ha de veure’s com una decisió a la babalà. Els anys 1920 marquen, com apunten estudiosos con Antoni Ariño, un moment de transformació de la festa que passa a convertir-se en un refe-

128

Falles a Xátiva 2013

rent turístic i en l’epicentre festiu de la ciutat. D’ahí que les autoritats falleres cercaren en un dels compositors amb major projecció nacional, la tasca de realitzar una peça significativa i identitària en un moment d’expansió i consolidació.

poden apreciar-se en el segon tema o B. Aquest anirà precedit per una breu reexposició del primer tema o A de 8 compassos, que acabarà introduint-nos ja al darrer tema C o trio del pasdoble.

Aquest 1929 entre les novetats al programa festiu, el Círculo de Bellas Artes atorgaria tres premis a les bandes que millor interpretaren el novell pasdoble, sent un important al·licient “no por la cuantía de los premios, pues no es esto lo más interesante, sino por el estímulo que supone y lo que satisface a las bandas un premio con que poder enriquecer su propia historia”. 2

El fet de gaudir esta obra d’una gran acceptació popular, no li llevarà sofrir crítiques, derivades de la seua senzillesa, del fet de beure en diferents motius tradicionals i per la rapidesa en que fou composada:

Segons es desprèn de la premsa consultada, en realitat el concurs l’organitzaven els veïns del carrer la Pau en col·laboració amb el Círculo de Bellas Artes. Les bandes concursants eixiren a les 11 del matí des del carrer la Pau, per la Glorieta, cap a la plaça la Reina. El jurat les esperava a les portes del Círculo i s’atorgarien tres premis a les bandes que millor interpretaren el novell pasdoble. Aquestos recauran el primer en la Banda Municipal de Riola; el segon en La Armonía de Caudete; i el tercer en la banda de L’Olleria. Al que s’ha d’afegir com a més d’aquestos premis s’adjudicaran tres llaços com a guardons menors a les bandes Unión Musical d’Artana, La Artística de Nules i la Municipal de Soneja. 3 Fet i fet El Fallero es tracta d’una composició senzilla, realitzada a corre-cuita pel mestre José Serrano Simeón (1873-1941), un dels músics valencians més destacats arreu de l’estat espanyol. Breument trobem un pasdoble format per 118 compassos, amb una duració aproximada de 2,20 minuts, i formalment estructurat en tres parts seguint el paradigma ABC. Aquesta peça està inspirada sobre dos melodies típiques de la ciutat de València, com són la crida infantil per recollir trastos per ésser cremats la nit de Sant Josep i també per la marxa de la ciutat, on ambdós

És clar que, de pasdobles propis, les falles no en tenen molts. Hi ha, certament, “El Fallero”, del mestre Serrano, curiós còctel de melodies diguem-ne valencianes, que van de la cançoneta infantil a l’acord heràldic de la marxa de la ciutat. “El Fallero” no és precisament una pàgina antològica, ni tan sols entre les del seu autor. Però s’ha clavat en el cor de la festa i sembla que és insubstituïble: per molts anys, gràcies.4 Las fallas no tienen música propia, como la tienen otra manifestaciones –danzas o fiestas diversas- populares, tradicionales. No existe, por ejemplo, una especial tocata de dulzaina que corresponda a las fallas de San José. Dulzaineros y tamborileros, en todo caso, si figuran en el regocijo musical de la falla, no serán sinó un elemento más de cortejos y desfiles. Las únicas notas que con la historia de las fallas estan relacionadas, son las de la ingenua (...) y vieja “crida infantil”, solicitando al vecindario la entrega de trastos inútiles (...). Este estribillejo es el que ha empleado el mestre Serrano – no habia otra cosa, repetimos- para poner el signo fallero en el pasodoble que tan popular se ha hecho (...). 5

El fet de l’autoria del mestre Serrano sobre aquesta composició, ràpidament condicionarà l’èxit de la mateixa, com ja augurava la premsa coetània. Por los antecedentes que tenemos de la composición, podemos asegurar que en breve plazo será tan popular y alcanzará tan gran éxito como todas las obras debidas a la inspiración de nuestro querido paisano. 6

1

Pensat y Fet, 1932. Las Provincias, 20-III-1929. 3 Las Provincias, 20-III-1929. 4 Aquesta crítica de Joan Fuster es pot trobar tant a la premsa de l’època en Levante: nº extraordinari, 1958. 5 Levante: extraordinario, 1960. Article de GOMA, amb títol “Fallas y música”. 6 Las Provincias, 17-III-1929. 2

Junta Local Fallera

129


Juntament amb l’ampla i ràpida difusió que assolirà el pasdoble, cal afegir-li l’adaptació d’una lletra, tasca realitzada per l’escriptor Maximilià Thous. Fet i fet ja Maxilimià en el moment de l’estrena de El Fallero, manifestà la necessitat de tenir lletra per poder cantar-la. Ell anava covant aquesta idea, i al remat durant el transcurs d’un viatge entre Barcelona i València, on el poeta acompanyava a l’empresari de l’espectacle Vicente Barber, la confeccionà. L’endemà li la presentaren al mestre Serrano, qui en el Perelló estant donà el seu vist-i-plau, sols afegint dues paraules, les de “reineta fallera”. 7 El 13 de març de 1931 al teatre Apolo de València es féu l’estrena, amb una escenificació del número amb acaparador èxit, “y se repitió cuatro veces entre ovaciones, coreándolo el público”. 8

i s e y n a r t s e s i s o f r o m a t e m s Le e u q o v o r p e u q comprensibles les falles per Vicent Soriano

“El Fallero”, el popular pasacalle de Serrano, ha escrito Maximiliano Thous una humorada oportuna, que tuvo anoche un éxito muy lisonjero, pues está muy dentro del modo de sentir la gente valenciana en estos días. En el escenario apareció una falla de las “clásicas” con el matutero, el perro que le saca las morcillas, la mujer que lleva oculto el “porquet”, etc., etc. Escenas de vecindario, la traca, y… el pasodoble coreado por el pueblo en la escena y en la sala del teatro, a toda voz. Como se ve, hay buen humor, y gracia y oportunidad; y sobre todo la condición afable de que el público colabore con los autores, lo mismo en el sentir de la letra que en la tonada de la música. Y claro está que hubo grandes aplausos y “bis” y “tris”, no saliendo a escena los autores; Serrano había a un triste deber: el entierro de su colaborador literario Lorente, y Thous, a la comisión periodística que invitará a Madrid para que venga a nuestras fiestas. 9

Parlar de falles, quan es veuen des de fora, és una feina gens desitjable i de vegades inclús prohibitiva per als qui des de fa temps ens hem apartat del món de la comunicació per diferents motius i raons que no venen al cas, però que en el passat hem tingut que donar compte de circumstàncies i aspectes relacionats en la festa que ens fan reflexionar del perquè una celebració com la fallera és capaç de transformar tota una societat, tot un col·lectiu d’homes i dones, que durant uns dies deixen de banda la seua condició per transformar-se en altres individus, en un altra personalitat amagada (o no amagada) baix al vestit de saragüell, del segle XVIII o de llaurador. Tant se val. Les falles son provocadores de metamorfosis de vegades estranyes però comprensibles si tenim en compte que al cap i a la fi son la essència i els arrels d’un poble, d’una ciutat que al pas del temps ha anat formant-se i desenvolupant-se per diferents camins i formes. Però, eixa metamorfosis implica necessàriament seguir les pautes d’uns costums excessivament marcats i consolidats?. M’explicaré i ho faré sense cap ànim d’ofendre a ningú, perquè, torne a dir, les falles i tot el que les envolta son el reflex viu i patent d’una gran part de la nostra societat, en aquest cas la xativina.

7 8 9

130

Falles a Xátiva 2013

La despertà, año 1, nº 1, 1947. De l’article “La Joventut de El Fallero” de Maximilià Thous Orst. El Mercantil Valenciano, 14-III-1931. Las Provincias, 14-III-1931.

Les costums repetitives de quan arriben les falles son conegudes, esperades i fins i tot copiades entre unes comissions i altres, entre uns barris i altres, entre uns fallers i falleres que no es coneixen però saben que existeixen en qualsevol barri de la ciutat que no és el teu.

Junta Local Fallera

131


Escoltarem cohets per tot arreu que començaran a sonar el 15 de març i és convertiran en silenci la nit del 19. Milers i milers de kilos de pólvora s’hauran cremat en un intent d’alliberament, com si tirar un masclet ens deixara més convençuts, més valents, més recuperar els temps d’abans, que sota ningun concepte volem que desaparega. Veurem la recorreguda de les falles i durant l’entrega de premis una multitud que omple de gom a gom l’Albereda de Xàtiva esperant un veredicte que mai és del gust de tots, però que afortunadament està canviat des de fa uns anys, quan s’ha comprés que el vertaderament important es la festa, el monument, la tradició, eixos arrels de la estoreta vella i dels quatre trastos que es cremaven al carrer esperant l’arribada de la primavera. Eixa és la essència de les falles, malgrat eixes costums que no convencen a tothom.

132

Falles a Xátiva 2013

Les presentacions falleres, i comencem per ahí, potser necessiten un canvi de sistema, un altra manera de veure la festa i la exaltació de la dona. Ja no cal un “A propòsit” on el primer protagonista parla de que “xica, saps que enguany no tenim fallera major?”, i a partir d’ací s’inicia un diàleg que acaba presentant a la protagonista entre els aplaudiments de la gent, que malgrat que sap el final de la història no deixa de donar les gràcies per la obreta. I també ja fem costum de la frase: “demanem la presencia de….”. No estaría de més una reflexió sobre un vocabulari diferent, menys enfarragós i més d’acord als temps actuals. I és una opinió com qualsevol altra, que potser qui pensarà que un canvi en aquestes formes li llevaria el gust a l’acte. Potser.

I veurem la baixada de Sant Josep, un dels actes més emotius i personals que ha servit, en gran mesura, per a que les falles foren declarades Festa d’Interès Autonòmic, una baixada que ja ha deixat també de banda les ulleres de sol i s’ha convertit en més solemne, més seriosa i més participativa.

Quan comença la plantà ja sabem que hi haurà sopar de germanor en tots els casals i que la música omplirà de soroll cada carrer, cada racó de Xàtiva, però serà una música que des de fa anys sona igual a les nostres orelles, des del “Tirate de la moto” a altres semblants, que malgrat tot provoca que el personal balle al mig del carrer, influenciat per eixa metamorfosis fallera, deixant de banda qualsevol sensació de ridícul, perquè les falles també provoquen que amaguem sota el llit eixa vergonya que portem damunt la resta de l’any. Alguna cosa tindrà que veure la tradició.

Les falles de Xàtiva tenen que continuar reinventant-se per a no perdre la seua esencia principal que és la participació i nous conceptes de festa. És evident que els arrels ens demostren els nostre caràcter mediterrani i això és nota, i molt, quan arriben les falles. Quan la ciutat canvia la seua fisonomía durant uns dies per convertir-se en cartró, suro, flama, foc, música, traca, religiositat, divertiment….com si la primavera alterara els principis fonamentals de la raó i du-

A banda de tot això, els cercles tancats que eren els casalets, han obert les portes a la societat en general i ja no importa si eres conegut o desconegut, quasi sempre eres benvingut.

rant eixos dies tot quedara de banda, sense que res importara, sols recuperar el temps perdut de la resta de l’any. Com podem veure, hi han coses que és repeteixen però d’altres que és renoven any darrere any. I he deixat per al final la “germanor” un concepte arrelat en el món de les falles que a ningú no deixa indiferent, i ho faré recordant l’any 1989, quan foren falleres majors Mònica Agustí i Maria José Arnau, sent president de la Junta Local Fallera Tomás Vinaches. Aquell any va ploure de tal manera que no es va poder dur a terme cap acte. Tots foren suspesos. Aquell any és recorda com un dels millors de les darreres dècades en quant a monuments és refereix, però malauradament no lluïren el que tocava. A penes quedava res la nit de la cremà, d’unes falles que marcaren un abans i un després. La guanyadora fou República Argentina en un monument on destacava el campanar de la Seu, obra de Miguel Ángel Gozalbes Moracho, i el segón premi un impressionant cap de Jaume I, obra de Paco Roca. Totes les comissions i tots els fallers i falleres coincidiren a l’assenyalar que eixes falles tindrien que haver-se repetit i de fet moltes falleres majors ho foren l’any següent. Per una vegada la germanor cridava al mateix temps la injustícia d’un oratge que no va deixar que la ciutat es transformara com fa sempre. I es que les falles son una cosa diferent. Son la nostra forma de ser. Una part de la nostra vida Diuen les històries que va ser una primavera trista, però quan va tornar l’hivern, la ciutat va despertar sabent que venien les falles de 1990, que tornarien a portar el somriure, els somnis, la cultura, la tradició i la festa per tots els racons de Xàtiva.

Junta Local Fallera

133


La memoria perduda per Sergi Bono

La recorde sempre amb el seu pèl ros, amb la seua aurèola de lideratge, trastejant pel mig d’aquell local fred i ple de tants i tants records. Es curiós com de vegades, la vida compagina els seus antònims amb la mateixa facilitat que els desfà. Recorde aquelles fredes nits al cau, entre guions i decorats, entre sopars i memòries perdudes, entre gots plens de cervesa, com entrava per la porta per veure què es el que es cuinava de veritat allí dins. Encara puc sentir al meu nas l’olor d’aquell café, acabat de fer, encaixat en aquell recinte de metall, que ens portava per tal que el fred de la nit no ens fera decaure dels nostres objectius. La recorde des de ben menut. Recorde la seua mà, agafant la meua, transmetent-me la seguretat suficient per tal de seguir caminant per aquell corredor que ens portava a l’escenari. Desde la meua menuda altura, alçava els ulls, i allí estava ella, amb els ulls plens de dolçor i sempre amb la paraula necessària. Recorde les seues converses amb els meus pares, encobrint aquell matí de diumenge, disfressats amb les nostres millors gales discotequeres, on la barreja d’alcohol i la falta de sòlid dintre del nostre cos, m’havia fet caure al vell sofà del carrer Argenteria. Sempre mantindre amb mi els records de les seues telefonades per demanar-me consell, per parlar de com i quan podríem fer les coses. D’aquells cafenets a sa casa. A aquella casa que ens havia servit fins i tot, de local d’assajos musicals. Aquells guions de presentacions, de cavalcades, de nomenaments ... aquelles musiques perdudes que d’una manera o d’un altra, sempre acabava trobant a la ràdio ...

134

Falles a Xátiva 2013

Es ella. Tant especial com sempre ho ha sigut. Lluitadora com poques. Trastejadora com moltes. Però al cap i a la fi, la nostra. La que sempre ens preguntava si estava tot be. La que es sincerava quan alguna cosa no funcionava com deuria. Aquella que era la primera en tirar una mà i l’ultima en llevar-la. Aquella que sempre tenia el mínim detall per a arrodonir les situacions. La que després del café ens portava el dolcet. La que no tenia cap problema en creuar la vorera per portar el que faltava per fer una bona paella. Es ella la que ha deixat tants i tants records al si d’aquell mon. La que ha lluitat perquè tot allò poguera reprendre el vol novament, i amb mes força si calia. Es ella la que ja forma part de la història viva de la meua comissió.

Quan u parla de la meua falla, et venen al cap noms importants, persones que han marcat una època i tal volta, marcat a mes d’un present. I el d’ella, sense cap mena de dubte, es un dels primers que recordes. Sembla injust que tants i tants records, que tantes i tantes hores junts, s’esvaïsquen de sobte i deixen a dintre teu un buit gran, excessivament gran. Injustament gran. Ahir la vaig tornar a veure. La seua mirada, trista i perduda, em va portar de colp tots els records que tenia emmagatze-

mats a dins de mi. Records que difícilment, podré arribar a perdre. Ha perdut els records. Ha obert la caixeta i s’han escapat, com si d’un truc de màgia negra es tractara. No es just. Seguisc pensa-t’ho i crec que ho pensaré fins el dia que els meus també desapareguen. Seguda a aquell metàl·lic banc de la sempre nostra plaça, amb la mirada perduda, seguíem olorant les vesprades al sol i les nits a la llum de la lluna. Una mirada mes, directa als meus ulls, va acompanyar un lleuger somriure als seus maltrets llavis. Un colp al cor, directe on es rebolquen els sentiments posà punt i final al nostre encontre. Avui he reflexionat i he decidit guardar tots els meus records a una caixeta i tancar-los amb pany i clau. D’aquesta manera, crec que els podré tindre amb mi sempre, perquè una vida sense records, passa a ser un desert, un viatge incert, una vida buida. Ahir la vaig tornar a veure. Ha perdut els records. Ha perdut la memòria. Però sé, que dins d’ella segueixen aflorant els sentiments de foc i flama cada vegada que aguaita a la finestra ... perquè segueix tenint aquell somriure que tantes i tantes vegades, ens ha fet seguir endavant.

Junta Local Fallera

135


l e d s e D l a s a C i Cap per Emilio Polo Besalduch | Periodiste

Nombroses Asociacións de falla de la ciutat de Valencia, en el temps, han anat agermanantse en diferents juntes foguereres d’Alacant i la mateixa disjunció de dates per cada celebració, pot permetre creuarse en presencia i gaudir de les falles els alacantíns i de les fogueres els fallers valencians. Els actes en que s’asocien les Juntes Locals, no pasen de les convocatories anuals que programa la Delegació de Junta Central Fallera, les assamblees, recompenses, competicións de jocs de taula, la presencia en les mascletaes des del balcó de l’ Ajuntament i encontres de les Falleres Majors, cada any en diferents ciutats de la Comunitat. Quant apenes son conegudes particulars relacións entre falles valencianes i de qualsevol població vehïna, ni per tal de coincidir en la mateixa Banda de Música que se contracta.

DE LES FALLES DE XÀTIVA

DE LA CONEXIÓ ENTRE LES JUNTES LOCALS I LES FALLES DE VALENCIA. Sempre ha segut una constant la d’este informador en materia festiva, l’ insistir en les cróniques de radio i prensa escrita, la falta d’ intensitat entre la tradició fallera que se celebra en les Comarques de la Comunitat i les comissións del Cap i Casal. Es ben certa la coincidencia del cicle festiu, pel fet de que cada colectiu s’ajusta al programa de la seua barriada i que en les poblacións, cada entitat se recull a celebrar els actes oficials i en conjunt, projectats per al periodo signat. Queden les excepcións de pobles com Alcàcer, Monserrat o Turís, que retarden una semana la festivitat, motiu que proporciona una afluencia extra de visitants de la capital.

136

Falles a Xátiva 2013

- Xàtiva, una de les 10 poblacións de la diòcesis que te dedicada una ermita a Sant Josep – son conegudes en Valencia i en concret pels acreditats mestres fallers que va donar la terra xativina de tota época, com Manuel i Pep Martínez Mollá, Alfredo Bernat Cano, Manuel J. Blanco Climént, Xavier Herrero Martínez, Paco Roca Chorques, Manuel Blanco Sáncho, Luís Martínez Canuto, Venancio Címas Lozano i Antonio Grau Tomás. Atres que plantaren en la ciutat de la Costera de pobles com Sueca Andreu Martorell Segovia, de Carcaixent, Alzira, Cullera, Gandía i Valencia, citem a Vicent Luna Cerveró per mes senyalat. El invertir en els millors monuments aportant la major part del presupost en lo esencial de la festa i el bon gust per les publicacións falleres, tradició centenaria que s’aferra ( segóns testimonis del lloc com Ramón Péris Pavía ) en ser Xàtiva on naixquera el primer llibret de l’historia en l’explicació versada de la falla, identifica la densitat fallera de la població.

Se fa referencia a les falles de Xàtiva en el recopilatori “Historia de las Fallas” ( Levante EMV 1990 pag. 96 ) i a les seues crìtiques sobre La Peixca de l’Aladroc 1865, La Creu del Matrimoni el 1866 i Eclipses del Matrimonio 1867 ( pag. 469-490 ) de Blai Bellver Tomás en adaptació de Xavier Albiol, en una dilatada inserció de lo publicat en la Plaça de la Trinitat.

DE LES NOVES INICIATIVES El dinamisme de l’actual Junta Local Fallera de Xàtiva d’establir cordials relacións en una comissió centenaria datada (1865 ), com la de la Plaça del Pilar, certifica el primer pas de una correspondencia cultural i transcendent per apropar els colectius de les comarques i el centre geogràfic. Per segón any consecutiu acollieren en el programa de les Jornades Culturals, la presencia i participació de components de tan amblemática Asociació i consequent intercanvi de comparecencies aplegades les dates puntuals. El contrastar experiencies, costums i efemèrides de la festa entre diferents agrupacións, en l’ambit cultural i social, a mes de les entitats rectores respecte a conceptes i traços de convivencia, poden quedar per a la pràctica en concretes decisións fonamentals. La transitoria situació de la festa fallera, a la baixa, consecuencia de la precarietat en l’economía, mai deurá mermar l’ inciativa determinant dels efectius que conformen tan importants acontenyiments. Seguirèm lluitant i la festa tornarà al seu lloc, buscarà evolucionar i crèixer sense cap de dubte. Temps actuals de transició que les noves generacións s’encarregarán de cultivar.

Junta Local Fallera

137


Els museus Fallers … i a Xativa? per Javi Lara

A part de fer una xicoteta guia sobre els museus fallers i els seus continguts també m’agradaria parlar un poc sobre el possible Museu Faller a Xàtiva i en quina situació es troba en l’actualitat aquest projecte. Sobre el Museu Faller de Xàtiva es pot dir que porta uns quants anys reivindicant-se al món faller Xativí, s’han donat alguns passos per aconseguir-ho e inclòs les autoritats municipals han anunciat el lloc destintat a tal fi, però a dia de hui, tot pareix que la situació s’ha quedat estancada. Però realment és necessari un museu faller a Xàtiva? Com a punts a favor, podem dir que seria un nou punt d’atracció per als turistes de la ciutat, tenim molta història i tradició fallera, oferim actes oficials de gran bellesa exclusius de la nostra ciutat com és la Romeria de Sant Josep, tenim un gran nombre de comissions en l’actualitat a més de les que han desaparegut al llarg de la història, tenim un bon nombre d’artistes fallers amb gran renom dins del món faller tant al cap i casal com a la resta de pobles on es celebren falles i, a més a més, es podria fer una recopilació d’imatges de les falleres majors, de primers premis de monuments fallers, ninots indultats, esbossos, llibrets de falla, indumentària, etc... que tot açò reunit en un mateix lloc seria digne de vorer i amb un bon disseny es podria fer un espai lúdic i atractiu per al visitant del museu. També podria ser una nova seu per a la Junta Local Fallera on fer les reunions amb les comissions de la ciutat i un nou espai per a realitzar diverses activitats culturals. Com a punts negatius, la major dificultat que hi ha en l’actualitat seria la gran despesa econòmica que es deuria de destinar per a fer aquest projecte degut a la situació de crisis en la qual ens trobem, encara que l’edifici dels jardins del Palasiet que és

138

Falles a Xátiva 2013

on es vol ubicar el museu ja esta fet. Hi hauria que vorer les dimensions, l’espai destinat al museu, el seu contingut o les despeses de personal i manteniment. A més, encara que hi ha molta gent de Xàtiva, amant de les falles, que posseeix gran quantitat de documents, imatges, llibrets, etc... la tasca de recollir imatges o documentació pot ser dificultosa, o per exemple reunir tots els ninots indultats, encara que alguns d’ells es conserven en l’actualitat, altres han desaparegut o s’han reutilitzat en monuments fallers, ni que dir de trobar els ninots indultats “alquilats” que han utilitzat les comissions per tal d’aconseguir el primer premi. També s’ha parlat de la possible ubicació del museu a la ciutat, però ha sigut als últims anys quan les autoritats municipals s’han pronunciat sobre el seu emplaçament. En 2007, l’alcalde de Xàtiva va dir en una assemblea de presidents que el museu s’ubicaria en un dels edificis restaurats per a l’exposició de “La Llum de les Imatges” que estava exposant-se en aquells moments a la ciutat. Anys després, en abril de 2011, l’alcalde va anunciar als medis de comunicació que el museu faller s’ubicaria definitivament en l’edifici dels jardins del Palasiet i que estudiarien també la possibilitat de destinar aquest nou espai com a lloc de reunió de les comissions falleres de Xàtiva i la Junta Local Fallera. Curiosament aquestos dos anuncis coincidien en època d’eleccions municipals i a dia de hui (mitjans de gener) no sabem com evoluciona el projecte ni quan es ficarà en marxa el Museu Faller de Xàtiva. Però, i la resta de poblacions, també posseeixen un museu faller? Apart de València on es troba el Museu Faller de la Junta Central Fallera i el Museu del Gremi d’Artistes Fallers, hi ha dos poblacions que han aconseguit crear un museu faller i que podríem utilitzar-les com a referent per a la creació del museu a la nostra ciutat, que son Alzira, inaugurat en 1995, i Gandia, inaugurat en 2008. En aquestes dues poblacions, els edificis on es troba el museu son la seu de les respectives Juntes Locals Falleres, on es reuneixen les comissions falleres de la ciutat i on es realitzen diferents actes culturals. Destacaria personalment el Museu Faller de

Gandia, és un edifici modern creat per la Federació d’Associacions Culturals Falleres de Gandia, ho coneguem com Junta Local Fallera. En aquest edifici a més del museu trobem una cafeteria, salons condicionats per a fer reunions i conferències i un teatre propi amb equipament tècnic on les comissions de la ciutat poden realitzar les seues respectives presentacions falleres o diferents actes culturals. Però també hi ha altres poblacions on existia un museu faller o s’ha plantejat fer-ne un i que per diverses circumstàncies no es troben en funcionament. Un exemple és la població de Cullera on el seu Museu Faller es troba inactiu actualment pendent de trasllat a un altra ubicació o la població de Burriana on la festa fallera esta molt arrelada i porten anys intentant crear un museu faller però que per diverses circumstàncies no han pogut dur a terme el projecte. Per finalitzar, us exposaré una xicoteta guia de lo que puguem vorer als principals museus fallers: Museu Faller de València de la JCF.És el museu de la Junta Central Fallera de València, en ell ens explica la història de les falles des de mitjans del segle XVIII. S’exposen tots els ninots indultats per votació popular a “l’Exposició del Ninot” des de 1934 en ninots grans i des de 1963 en ninots infantils. S’explica l’evolució dels materials utilitzats per a confeccionar els monuments fallers, les formes de plantar el monument, apareixen les fotografies dels primers premis i de les falles municipals, els cartells de falles guanyadors de cada any, una maqueta de la plaça de l’ajuntament amb una mascletà, cuadres de les falleres majors de València dels últims anys i un audiovisual on ens mostra la història de les falles. En aquest museu també trobem dos ninots indultats popularment que va confeccionar l’artista faller de la nostra ciutat José Martínez Mollà, el primer de l’any 1974 per a la falla Plaça de la Mercé amb el lema; “Transeünts de poble”. El segon ninot és de l’any 1977 per a la falla del Pilar amb el lema: “Dolçainer i tabaleter”. Aquest últim té com a principal característica que va ser Junta Local Fallera

139


el primer ninot indultat que es va realitzar amb polièster i fibra de vidre substituint el material utilitzat amb anterioritat que era el cartó.

Museu Faller de València de la JCF.-

Direcció: Horari:

Museu Faller del Gremi d’artistes Fallers.Com bé diu el nom és el museu del Gremi d’Artistes Fallers, sols entrar a la planta principal es veu el cadafal d’un monument que naix des de la planta inferior on ens mostren les diferents formes en les que es confecciona o s’han confeccionat al llarg de la història els monuments fallers, apareixen fotografies dels primers premis de secció especial de València des de 1902, trobem també diferents dibuixos de ninots, esbossos, maquetes de monuments, llibrets antics o treballs que han realitzat artistes fallers que no estan relacionats amb les falles com és una maqueta del parc de Gulliver al llit del Túria.

Primer Ninot indultat realitzat amb polièster i fibra de vidre. Any 1977

Però ací també trobem ninots indultats del foc, però a diferència del museu faller de la JCF, aquestos ninots estan indultats pel propi gremi faller, es a dir son els mateixos artistes qui valoren el treball artístic dels seus companys de gremi i cada any premien al millor ninot de cada secció o altres premis de ninot com el premi Raga o “Tío Maravillas”.

En l’edifici també es troba la seu de la Junta Local Fallera. Aquest museu inaugurat en 1995 actualment es troba saturat i les autoritats d’Alzira estan pensant un nou emplaçament.

Preu:

Telèfon:

Plaça Monteolivete, 4 (Junt a la Ciutat de les Arts) 46006 - València Des del 15 de Març fins al 15 d’Octubre: Dimarts a Dissabte de 10:00h a 19:00h Diumenge i festius de 10:00h a 15:00h Des del 16 d’Octubre fins al 14 de març: Dimarts a Dissabte de 10:00h a 18:00h Diumenge i festius de 10:00h a 15:00h 2€ entrada individual / 1€ grups, xiquets, estudiants o jubilats Dissabte, Diumenge i festius entrada gratuïta Bono de 6€ vàlid per tres dies en museus i monuments municipals 96 352 54 78 ------------------------------------------------------------------------------

Museu Faller del Gremi d’artistes Fallers.-

Direcció: 4 Horari:

Preu: e-mail: Telèfon:

Av. Sant Josep Artesà, 17 (Ciutat fallera) 6025 - València Dies laborals de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 19:00h Dissabte de 10:00h a 13:30h Diumenge i festius tancat amb possibilitat de concertar visita 4€ entrada individual / 3€ grups d’adults i estudiants majors de 12 anys / 2,5€ xiquets, grups d’estudiants o jubilats. gremio@gremiodeartistafalleros.com 96 347 96 23 ------------------------------------------------------------------------------

Museu Faller d’Alzira.-

Podem destacar un gran nombre de ninots dels artistes socarrats que han aconseguit el primer premi al millor ninot en les diferents seccions que han participat al llarg dels anys a la ciutat de València. Podem trobar ninots dels artistes José Martinez Mollà, Manolo Martinez Mollà, Manolo Blanco, Paco Roca, Manolo Blanco Climent o Xavier Herrero. Encara que molts d’aquestos ninots no es troben al museu ja que els fan servir per a exposicions itineràries o s’utilitzen al propi gremi com a model d’aprenentatge o per a cursos de jurat faller. Museu Faller d’Alzira.En aquest museu es poden admirar els ninots indultats del foc en la població d’Alzira, destaquen sobretot artistes locals com Bernat Estela i Julio Monterrubio. També apareixen imatges de les falles, falleres majors o fotografies mostrant la història fallera de la ciutat.

140

Falles a Xátiva 2013

Museu Faller de Gandia (CIFES).Museu creat per la Federació d’Associacions Culturals Falleres de Gandia o Junta Local Fallera. És un museu faller diferent a la resta, ells l’anomenen el CIFES (Centre d’Interpretació de la Festa), la seua base no són els ninots indultats que els té, si no la divulgació de la festa i la cultura fallera de la ciutat. D’una manera interactiva el visitant pot confeccionar una mascletà, vorer en pantalles els actes de la ciutat, la història de les diferents comissions, aprendre com es construeixen els ninots, llegir la sàtira dels llibrets de falla, informació sobre indumentària, la música valenciana, etc. En conclusió un espai modern, divertit i lúdic per al visitant del museu. És la seu de la Federació d’Associacions Culturals Falleres de Gandia, a més de lloc de reunió de totes les comissions de la ciutat aquest edifici conta amb un teatre amb capacitat per a 484 persones per a realitzar les presentacions falleres o qualsevol altre espectacle, sala per a fer conferències o sala d’exposicions.

Direcció: Horari: Preu: e-mail: Telèfon:

C/ Santa Lúcia, 16 46600 - Alzira Dimarts i Dijous 17:00h a 20:00h Entrada gratuïta junta@falles-alzira.com 96 241 60 13 ------------------------------------------------------------------------------

Museu Faller de Gandia (CIFES).-

Direcció: Horari:

Preu: e-mail: Telèfon:

C/ Sant Martí de Porres, 29 46700 - Gandia HIVERN (Octubre - maig) De dimarts a dissabte de 10:00h a 13:00h - de 17:00h a 19:00h Diumenge d'11:00h a 14:00h ESTIU (Juny - setembre) De dimarts a divendres de 10:00h a 13:00h - de 18:00h a 21:00h Dissabte d'11:00 a 14:00h 3,50€ entrada individual / 2,50€ Reduïda (jubilats, carnet jove, menors de 12 anys) 2€ Grups (més de 15 persones) / Gratuït (xiquets de 0 a 3 anys) reserves@museufaller.org 96 296 68 19 -----------------------------------------------------------------------------Junta Local Fallera

141


e d s t a n e d r o s e Records d

s e l l a F i e r t a 30 anys de te per Víctor M.Torres | Director de Teatre de la Lluna

Sempre he pensat que les falles son una molt bona escola de teatre i els anys sols han fet que confirmar les meues sospites. De segur que tots coneguem algú que ha donat els seus primers passos damunt l’escena en alguna comissió fallera. Però serà millor començar pel principi.

Disseny Escenografia Presentació Falleres Majors Xàtiva 1987. Autor: Víctor M. Torres

A finals dels setanta, i no se molt bé per que, començe a col·laborar amb l’equip que organitzava les presentacions de les Falleres Majors de Xàtiva. Aquell equip que va nàixer de manera espontània i natural, estava capitanejat per dues persones a les que jo i tot el mon faller els deguem molt, em refereix a Salvador Herrero i Vicente Silvestre. Dues persones que al llarg de tres dècades es van consagrar en cos i ànima al mon faller. Aquest col·lectiu i jo mateix tenim un deute pendent amb ells, tributar-los el reconeixement públic que aquestos fallers, apassionats per la festa, es mereixen. El final dels setanta va ser un moment d’inflexió, de canvi, un moment en el que amb la experiència de molts anys acumulada, començaven a córrer nous aires per al mon de les presentacions falleres. Com no podia ser d’altra manera, les comissions reflectien, el moment que vivia la societat espanyola i la xativina. Les exaltacions falleres i com no les de la Junta Local Fallera deixaren de costat conceptes obsolets de la posada en escena i començaren a fer us de la seua desbordant imaginació. Comencen a utilitzar-se escenografies més elaborades, amb elements corporis, deixant de costat els decorats pintats en paper d’altre èpoques. Es recuperen els “a propòsits” com a elements fonamentals de les presentacions, comencen a utilitzar-se “diapositives” en les presentacions falleres. (els multimèdia de la època, el video encara no havia arribat a Xàtiva o eren de poca qualitat) Aparegué en

142

Falles a Xátiva 2013

escena; la dansa. Si fem un poc de memòria de segur que recordem que alguns dels actuals ballarins consagrats de Xàtiva, ballaren per primera vegada en aquelles presentacions. Em perdonareu però no diré cap nom perquè no vull oblidar ningú. La poesia deixà de ser un recurs sols reservat als mantenidors “efectistes”, per tindre el protagonisme que li calia. Això mateix passà amb la música que en aquells moments començà a utilitzar-se com un element dramàtic més, recordem els quadres plàstics amb composicions d’autors contemporanis. Altres elements que formen part de la posada en escena com: llum, so (primeres taules i focus professionals), vestuari. protocol, decoració floral i publicitat. Poc a poc van anar ocupant el lloc que els pertocava i les comissions falleres les incorporaren a les seues exaltacions, cada vegada de manera més acurada i complexa. No se encuentran elementos de tabla de ilustraciones. I en tornareu a disculpar, però en este punt, tinc que tornar a anomenar a Salvador Herrero i Vicente Silvestre perquè darrere de mols d’aquestos canvis i innovacions estaven ells, que no es feien enrere davant els reptes més aclaparadores i arriscats. Moltes vegades cobrien amb la seua passió per les falles, la capacitat de treball i la il·lusió la manca de preparació tècnica. Però com serien hui les Presentacions falleres sense la seua participació? Em costa imaginar-m’ho.

Disseny Escenografia Presentació Fallera Major Xàtiva 1989. Autor: Víctor M. Torres

En 1983 tinc la sort de formar part de l’equip que posà en escena, gracies a la inestimable col·laboració de la Falla Gregorio Molina, “El Diluvio Que Viene” muntatge teatral molt estimat per mi i que em va fer viure un dels moments més intensos de la meua vida teatral, quinze minuts d’aplaudiments tot el públic de peu omplint de gom a gom l’antic Gran teatre de Xàtiva. El temps ha confirmat que molts dels integrants d’aquell equip humà inigualable, estava cridat, pel seu talent a dedicar-se a treballar professionalment en el món de la interpretació, la radio, la televisió o el cinema. Els huitanta ens portaren, també, perdre l’espai escènic per excel·lència a Xàtiva el Gran Teatre. Quants records, quantes vivències...Quan entre en l’actual Sant Domenech em sembla que encara ressonen pel seus racons notes soltes, paraules, aplaudiments, retalls de tantes vivències que guarda aquest espai màgic tan ple d’art... A partir d’eixe moment, l’èxode. El cine Avenida, Saló d’actes de Col·legi Claret, Saló Alambón, Cine Saetabis, Sant Agustí, el Pavelló Fernado Ballester i altres... Llocs que no tenien res a veure amb un teatre, espais que amb un treball titànic es van condicionar per a que reuniren les mínimes necessitats tècniques que requerien les cada vegada mes complexes presentacions falleres de la nostra ciutat. Les Co-

Disseny Escenografia Presentació Fallera Major Infantil Xàtiva 1989. Autor: Víctor M. Torres

Junta Local Fallera

143


Disseny Escenografia Presentació Fallera Major Xàtiva 1990. Autor: Víctor M. Torres

missions no es van desalenar davant tant gran pèrdua i continuaren innovant i arriscant. El final dels huitanta i durant tots els noranta foren moments de gran eclosió creativa i de recuperació de moltes tradicions: recuperació de la indumentària valenciana tradicional, presencia constant de la música i la dansa popular valenciana en nombroses manifestacions culturals i com no a les presentacions falleres. Son moments de gran efervescència on conviuen les propostes més avantguardistes i modernes amb formes més tradicionals: generalització dels play-back, alguns d’ells d’innegable qualitat, comparteixen l’escena amb els sainets valencians clàssics. Propostes de creació pròpia adobats amb dansa contemporània, dansa valenciana, música en directe, pintura, fotografia, cinema i un llarg llistat de recursos. Les propostes escenogràfiques any rere any, eren més arriscades. Les aparicions de les falleres Majors a l’escenari cada vegada més sorprenents i innovadores. Hi havia certa competitivitat entre les Comissions a veure qui arribava més lluny. És el moment en que aterren a la nostra escena els grans musicals que es veuen a Madrid o Barcelona i altres de creació local que no tenen res a envejar als importats, alguns d’ells de qualitat excepcional i factura veritablement professional. Si en les Presentacions dels huitanta se intuïa que molts dels actors participants apuntaven maneres, les presentacions dels noranta van ser la confirmació i el trampolí per a que molts dels seus intèrprets es plantejaren dedicar-se professionalment a l’art de Talia. Havia

144

Falles a Xátiva 2013

arribat el moment de la especialització, cada Comissió Fallera va anar apostant per allò que més li agradava, o per aquella faceta artística més adequada als seus integrants. Hi van sorgir autèntics especialistes en “a propòsits” emotius, alguns llargs, altres més curts. Escenografies espectaculars, Cavalcades multitudinàries, rallys, primeres parts exquisides, segones parts sorprenents. Cada Comissió apostava per allò que s’adaptava millor a les qualitats dels seus integrants. Teatre negre, teatre de text, teatre gestual, dansa, sainet, grans musicals...Tot tenia cabuda en uns anys de efervescència creativa on l’entusiasme feia que tot fora possible. De segur que en la memòria de tots nosaltres hi ha alguna presentació a la que assistirem com espectadors i que ens deixà bocabadats davant “la professionalitat” de la proposta. La arribada del nou mil·lenni i la inauguració del Gran Teatre marquen un abans i un després del teatre faller. Les dimensions de la caixa escènica, la dotació tècnica d’aquest nou espai així com la utilització de les noves tecnologies van fer que les presentacions adquiriren una perfecció tècnica i artística com no s’havia vist mai a Xàtiva. De fet quant ens visitaven Comissions i JLF d’altres poblacions sempre manifestaven que les presentacions de la nostra ciutat tenien un segell, unes característiques i una qualitat que no es veia enlloc. Comentaris que deurien d’omplirnos d’orgull i satisfacció als Xativins tant donats a menysprear les nostres manifestacions artístiques i tant donats també a creure que els “sants de fora fan més miracles”. I vostès es pregunta: i on queda el treball dels actors i actrius fallers en este record desordenat dels últims trenta anys?. Doncs be, com deia al principi d’aquest article, estic convençut de que les presentacions falleres com veritables manifestacions de l’art escènic han sigut, són i seran una autèntica escola d’Art Dramàtic on molts de nosaltres hem començat el nostre viatge que ens porta a consagrar-nos en cos i ànima i per sempre, a Dionís deu del teatre. De la mateixa manera que en aquestos trenta anys totes les qüestions tècniques que envolten qualsevol manifestació escènica de

Disseny Escenografia Presentació Fallera Major Xàtiva 1990. Autor: Víctor M. Torres

les Comissions, han anat creixent en qualitat i complexitat, això mateix ha passat en les arts interpretatives dels actor i actrius fallers. En els setanta el fet “d’interpretar” qualsevol personatge damunt l’escena, estava impregnat per la llarga tradició del sainet als nostres escenaris i amb un regust de teatre del segle IXX. A poc a poc i no sense esforç, el treball actoral ha anat renovant-se, modernitzant-se incloent una visió més actual de la concepció de el que és l’Art Dramàtic i el treball del actor i l’actriu. Han sigut anys de deixar enrere una concepció “monolítica i polsosa” de l’art de la interpretació per donar pas al mestissatge, la investigació i la creativitat. Tot açò ens ha portat al que tenim actualment; actors i actrius que son capaços de composar personatges còmics o dramàtics, que són capaços de recitar, cantar o ballar... que no es fan enrere davant propostes arriscades i trencadores. I tot això gracies al teatre de les Falles?, Si senyors, en la meua modesta opinió, el teatre Faller a sigut una mena de laboratori on molts de

nosaltres hem pogut experimentar propostes que en altres condicions no hagueren vist la llum. No deguem oblidar mai que molts dels actors i actrius Xativins que hui es dediques professionalment al teatre, i que porten el nom de la nostra ciutat pel mon, s’iniciaren en l’art de Talia en alguna de les nostres comissions Falleres. Provablement, i és una reflexió que he fet mentre escrivia estes línies, mai en la historia de la nostra ciutat, ha hagut tants conciutadans nostres dedicant-se, ara mateix a les Arts Escèniques; actors, actrius, ballarins, músics, escenògrafs, il·luminadors, càmeres, figurinistes... A tots ells desitjar-los carreres plenes d’èxits... I vosaltres les falles donar-vos les gracies per permetrer-nos ser el que som ACTRIUS I ACTORS i fer allò que més estimem: TEATRE!!!

( BAIXA EL TELÓ) Junta Local Fallera

145


Fotografia: Estudio Federico

PUBLICITAT

La Junta Local Fallera vos desitja bones festes falleres 2013 i agraeix la col·laboració de les següents empreses i cases comercials Javier García Paños PRESIDENT DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA

Xàtiva en Falles 2013 2/2  

Llibret publicat per la Junta Local Fallera de Xàtiva 2013.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you