Sant Jordi 2024

Rebecca Gil, 1r ESO. Primer premi

Premis en llengua catalana

Relat de tema lliure 1r i 2n ESO

Els quatre aventurers

Carla Pena, 1r ESO

Aquesta historia comença amb un nen que es diu Pau Te quinze anys, moreno de cabellid’ullsmarrons Viuamblasevamareilasevagermana,laXenia,cabellrosiulls marronscomelseugerma.Totstresviuenalamuntanyaambunparelldeveıns,pero nogaires.

Lamared'enPauilaXeniaelsportacadadiaalinstitutencotxedesdelamuntanya,i delamuntanyainselseuinstituthihanunsvintminutsaproximadament Surtenels dosvestitsdecasaipugenalcotxe.S’hamarecomençaaconduirienPauilaXenia comencen a parlar del primer que els hi passi pel cap, la majoria de vegades son videojocs,series,pel·lıculesocosesdivertidesquehaginpassatal'institut.

ArribenalaportaielPauestrobaambelsseusamics;l’Oriol,elCarlesienLluc La Xenias’envaamb lessevesamiguesise'nvacapalasevaclasse.Entrenaclassede biologia i geologia i alla esperen el professor. Un senyor mes vell que la tos imes dolentquelapesta.Treuentotsquatrelallibretaicomencenlaclasse.

Quanlaclasseaacabathansortitdel’aula119peranarinsala209,classedemates Cap dels quatrevolanar “Comm’agradariasaltar-meaquestaclasse”pensaenPau Han de pujar les escales ins al seguent pis, el de daltdetot. Iaixo mateix diuen Carles;

-Nois-començaadiramitjaescala-,queussemblasimarxemd’aquı?Total,hotenim totclar,d’aquestaclasse Apartdequecapdenosaltresvolanar-hi-diugirant-secap alsseusamics.

-Podemanaracasameva,sivoleu-elshidiuenPau-.Encaraquenohoacabodeveure unabonaidea,esmillorrepassar-elsavisa

-Ho veigbe,encaraquehauremdecaminar.Pero potser divertit!-contestal’Oriol-I peraixonoetpreocupis,Pau,comdiuenCarles,hotenimtotclarienslapodemsaltar aquestaclasse-lidiu.

Iaixıohanfet IgnorantelquehaditelPauaunnivelldecompeticio,handonatmitja voltaihanbaixatinsalaportadel’institut.Hanesperataqueelconserge(quevigila la porta) se ’ n vagi ihanmarxatcorrentsdoscarrerssenseparar,hanparatdavant d’unsupermercat.Esmirentotsiesposend’acordencompraralgopermenjarabans

d’anar acasaelPau,peros’adonendequecapdelsquatretediners,aixıquepassen dellargisegueixencaminaninsarribar alacarreteraper onpassenelscotxesper arribaralamuntanya.

Alla escolten un soroll molt fort, com una explosio, provinent del poble i els seus mobilscomencenavibrar;unanoticia

-Quepassaara?-preguntaenLluc.

Idientaixo enLluctreuelmobilperveurequepassava “Atencioatotselciutadansi ciutadanes Interrumpimelsseustelevisors,telefonsmobils,tauletes,etc Aixoesreal; apocalıpsiszombiecomençaatotelpobleipoblesdelvoltant.”.EnLlucapagaelmobili s ’adonadequetotselsseusamicsestanalseuvoltantmirant-lo.Capdelsquatrees creuelqueestapassantinosabenquefer.Encaraquedendeuminutsperarribarins acasaelPauinosabensidecamıhihauraalgunzombie,o,comaaltreprobabilitat, tambeespodentrobarunanimalperillos Encaraquenosiguiunzombienose'lvolen trobar igualment.“Araquefarem?...”pensamoltnerviosenPau.Despress’enrecorda: hihaunacasadel’arbreapropd’onsonells.

-Nois!-elsavisaenPau-Hihaunacasadel’arbreperaquıaprop,peronoseones exactament Sivoleulapodemprovardebuscarodirectamentanarcapacasameva, dequalsevoldelesduesmaneresesmillornotornaralpoble Escolliuvosaltres,amı lesduesemvanbe.

Iesaquıoncomençaunadiscussiosobrequehauriendeferenaquellasituacio.Per unabandaenLlucielCarlesdiuenquehauriendebuscarlacasa;encaraquenosigui tan segura sera mes facil arribar I per l’altra banda, l’Oriol, diu que seria millor arribarinsalacasa:“pertrigarunamicamesnopassares”,diuell.IenPau,doncsno sap que fer.Aelllisemblenbelesduesopcions,pero sempreesmillor fer casala majoria,veritat?Iaixohanfet;decideixenanarabuscarlacasadel’arbre,encaraque l’Oriolnolisembladeltotbe

Passencinc,deu,quinzeminutsino trobenres.Finsque,quanhapassatmitjahora, arribenalacasadel’arbreenmigdelbosc.Allase’nadonendequenoeralamillor ideavindrecapaquı;hihaunamultituddezombiesjustalla Capd’ellssapqueferi, nomesambunamirada,decideixenquenohihacapaltreopcioquecorrercapacasa d’en Pau. Comencen a correr tan rapid com poden i, despres de correr per trenta minutssenseparar,arribenonvolienarribar.Peroalladintrehihaalgu…

-Ningu mes creu que no hem fet mes que correr en tota l’estona? - diu en Carles respirantrapiddelcansanci-Hauriemd’entrarjaacasateva,Pau

-Pero vosaltresno escolteualgodintredelacasa?-diuenLluc,ignorantelquediuel seuamic-M’estictornantboigototshoescolteu?-preguntanervios.

-No,not’estastornantboig;jotambehoescolto-diuenPau-Peronosequees…

-Entremo ensquedemfora?-preguntaenCarles-Podrienser zombieso nohose, qualsevol cosa humana. O com a mınim esperem, que sigui humana- es posa molt nerviosmentrediutotaixo.

-Esveritat,sinosonzombies,queson?-preguntaelPau

Esmirenunsalsaltresdurantunssegonsinohihadubte,elstrescreuenelmateix: hand’entrariferforaelquesiguiquehihaalladintre.Pero,justquanenPauesposa enposicio per tirar laportad’unapatadaalguo algo obrelaportail’agafapelcoll, pero despresse’nadonen;eslaXenia,lasevagermana QuanlaXeniase’nadonade queeselseugermaeldeixaanarrapidielshidiuqueentrin,quealladintreessegur

DintrelacasalaXeniateunmuntdeganivetsposatspertotselsmoblespersialgun zombieentresperqualsevolbanda.Elshiexplicatotelquehavistpelmobiljaqueella ho haviavisttotper lesnotıcies.Resultaquedoscientıicsestavenfentunapocimai, sense voler, un d’ells va llençar tot el beuratge sobre l’altre cientıic, i aixı es va convertirenelPacient0,elprimerinfectat,icomquenos’hasapcomparar-hototes lespersonesdelpobles'estaninfectant.

-Onvasambunapistola,Xenia!?-cridasorpresenunmomentelPau-D’onl’hastreta!?

-Del’armaridelamare,no seperquelatenia,pero enserautil Jatindremeltemps necessaridepreguntar-liperqueredimonisteniaunapistolaal’armari,peroaixoara esigual;necessitemacabar amb aixo quanabansmillor-licontestalasevagermana carregantlapistolaambbales.

-Pero com?-preguntenelLlucienCarlesalavegada,amb l’Oriolmigtraumatitzat perlasituacio.

-No ho se, ara que ho dius. Deixa'm pensar…- la Xenia fa una pausa,pensativa-La veritat,seriamillor anar-nosdelpobleilamuntanyaper sempreianaraviureaun altrelloc -diuinalment

-Pero…Ilesmares?-preguntaelPaupertots.

-Sontotesinfectades,nohosabıeu?-diuambllastimalaXenia

Els quatre no van poder evitar plorar la seva perdua, pero la Xenia tenia rao, no podien quedar-sealpoble.Aixıquevanagafar toteslescosesquecreienqueelshi farien falta, com ganivets i la pistola, menjar (nomes menjar en llauna) i ampolles d’aiguadedoslitres,unescincosis.

Iaixovanfer EsvanmudaraSegurdeCalafell,unpoblelosuicientmentllunyperque elszombiselsdeixessintranquilsipoderviureenpau.Allaarasonfeliçosijanotenen problemesambresparanormal.

Araelsquatre,vint-i-tresanysdespresdetotaaquestahistoria,laXeniaviuambelseu marit,elCarles,enLlucielPauviuenaunasolacasatotstres,peronos’oblidendela Xenia;lavanavisitariquedentotselscapsdesetmana,quantenenfesta,jaquetots quatre treballen a llocs diferents. A vegades tambe ve el marit dedelaXeniaitot, perque es coneguin Quasihanoblidattotelquevapassar,o comamınimintenten oblidar-hojaqueaalgunsd’ellselshicostaoblidarelquevapassar,peromaiobliden anaravisitarelcementiriperportarlorsalessevesmares.Encaraquedaunmisteri perresoldre:perquelamared’enPauilaXeniateniaunapistola?

Aixoesunahistoriamoltdiferent…

Relat de tema lliure 3r i 4t ESO

Sant Jordi

Leire Pujol, 4t ESO

Lesllegendes,comtothomsap,sonhistoriesictıciesquerelatenfetsextraordinaris, histories sobre esdeveniments increıbles i impossibles, pero moltes d'aquestes llegendesenuninicinoerenhistoriesfantastiques,erenhistoriessobregentreal,amb problemesreals,que,enanar-seexplicantalesnovesgeneracions,hananatperdentla sevaveracitat

Unbonexempled'aixoeslaconegudaitancelebradallegendadesantJordi.Quecom hose?Haurasdeiar-tedemi,elsnarradorsmainomentim!

Perotornantal'assumpteimportant,sı,lallegendacomensl'hanexplicadanotequasi resaveureamblahistoriaoriginal,puixqueelsdetallss'hananatperdenticanviant amb el temps, ins al punt on el nom d'una de les seves protagonistes ha quedat oblidat,hadesaparegut,ihaquedatreduıtalseutıtolnobiliari.Lamevamissioaquıes ferjustıciaaaquestahistoria,atrapadaenunlimbeentrelaiccioilarealitat.

Totvacomençar undiaonelsolintentavafer-sellocentrelesfullesdelsarbresdels carrers,undiaenqueelventjugavainquiet,sensedecidir-secapaquinadirecciovolia anar, un dia en que l'Anna mirava per la inestra, observant aquesta naturalesa juganeradelscarrersdelseuregne,obe,hoseria,jaquenomeseralaprincesa.

De sobte, va ser interrompuda pel seu pare, elrei,quelacridavadesdelpassadıs.

L'Annaesvaaixecar ivadirigir-secapalaporta,mentres'allisavaelseuvestitblau amb lama,perevitar-selavergonyadequeelseupare,opitjor,larestadelpoble,la veiessinmalvestida

—Sipare? Vadirmentreobrialaportaiestrobavaamblaimponent,peroanciana iguradelseupare.—Pucajudar-teambalgunacosa?

Tranquil·lailla

Varespondreelseupareambunamiradaseriosaiunllenguatge corporalrıgid Perovullqueparlemd'unacosaimportant,t'esperarealmenjadora l'horadesopar,baixaquanestiguisllesta

Ditaixoelreivafermitjavoltaivadesapareixerenlaimmensitatdelcastell.

L'Annahovaconsiderarestrany,elseuparemaieratanreservatambellaimailatenia enmoltaconsideracioal'horadeprendredecisionsrespectealaguerraambelregne veı Vadecidirdeixardedonar-livoltesal'assumpteivacomençarapreparar-seperal sopar

Vapentinar-seambelraspalldelasevamare,sentintunanostalgiaprofundapelsdies onlareinaeralaqueliordenavaelscabells,peroalloeraabansdelaguerra,abansde lesdesgraciesid'aixojafeiamolt.Enaquellmomentcostavacreurequeelsrecordsde lasevainfantesavanserreals,jaquetotalvoltantdelaprincesahaviacanviatmassa rapid

La jove va baixar les escales i va dirigir-se cap al menjador reial, on el menjar es trobavaserviralagrantaula,onsecelebraventoteslesfestesitoteslesreunions. Elseuparejaestavaassegut,apuntdecomençaramenjar,aixıquelasevaillaelva imitar.

Tots dos estaven asseguts als extrems de la taula,iaixıcaraacaravacomençar el sopar,dominatperunsilenciincomodequevaacabartrencantelrei

—Sapsperquet’hetrucat?—Vapreguntarelreisenseaixecarlavistadelseuplat —No,pare,noentincniidea

Es sobre la guerra. Els ulls del'Annavanbrillar per uninstant. Veuras,te'n recordesqueetvaigdirquelestropesdereforçdel'estrangerestavendecamı? La sevaillavaassentirambseguretat,compodriaoblidar-sed'unadadaaixı? Doncs tincmalesnotıcies.

—Novindran?! Vaexclamarlaprincesa,plenadeterror

No, no es aixo illa. El reivafer unapausaivaaixecar lamiradadelplatper primera vegada en tota la reunio Avui mateix han derrotat l'ultimesquadro del nostreexercit,quancomencinaentrar alaciutatestemperduts,haurem perdutla guerra. Va observar a lasevailla,queestavaimmobil,amb elsullsobertscoma plats.—Peroenshandonatunaalternativa,sienssurtbepodremguanyar.

Doncsaqueestemesperant? Vacridar laprincesamentredonavauncopala taula.—Hemd'aproitar-lo,diguempare,dequeestractaaquestaoportunitat?

Veurasilla Laveudelreivacomençaraapagar-se Elcomandantenemicha ditqueestadisposataendarrerirl'atacdelseuexercitsil'entreguemaunanoiajove Comqueunanoia?Quevolfer? l'Annanoentenialesintencionsdel'enemic,pero intuıaquenoerenbones.

Coses dolentes illa, molt dolentes, he parlat amb els altres membres de l'aristocraciais'hadeciditper majoriaquehemd'aproitarl'oportunitat,sitriguena atacar,ensdeixenmesmargeperquearribil'ajuda Tambehemdeciditquepertriara lanoiaqueentregaremfaremunsorteigonapuntaremtotselsnomsdedonesjovesi aixo...t'inclouatu.

Elmonsencerdel'Annaesvaaturarperunssegons,unadonadonarialavidaperuna oportunitatdeguanyarperalarestadelpoble,semblavaunsacriicijust,unavidaper totunpoble Perosipensavaqueunaciutadanadelpoble,unadelessevesamigueso insitotellapodriamorirperlamalasortd'unconcurslientravenganesdevomitar. Elseupareparlava,esdisculpava,intentavaconvencer-ladequeseguramentellano seria l'escollida, pero l'Anna no l'escoltava. Intentava imaginar-se qui seria la desafortunada,perocaprespostalafeiasentirmillor,mesaviatelcontrari

Aquellanitlaprincesaestavainquieta,nopodiadormir,vaintentarpensarenalloque vadir-lielparealinaldelsopar,despresdemoltpensar nomesvapoderrecordar tresparaules

Nombres,sorteig,rebedor Vansersuicients.

Vasortir delasevahabitacioprocurantqueningunolasentıs,portavaunpergamıa unamaiunaplomaentintadaaunaltre,sabiaqueelqueestavaapuntdefererauna bestiesa,unsuıcidi,peronopodiadeixarqueaunanoiaqueellacomaprincesatenia eldeuredeprotegir fosassassinadasenseferresperevitar-ho No,aixonopassaria perresdelmon

Vaabandonar l'escenadelcrimamb unamaplenadepaperetsambelsnomsdeles ciutadanes del poble, pero el gerro amb els noms perdurava ple. Ple de paperets escrits amb frenesı, ple de paperets escrits amb determinacio,pledepaperetsamb quatrelletresescrites

Pledepaperetsambunnom,Anna

L'endemaeraeldiadelsorteig,totelpobleesreuniriaalcastellperveureelsresultats, tothom patia pels resultats, pero la que mes nerviosa estava era sense dubte la princesa,quetremolavamentreespentinavaelscabellsalseutocador,amblapintade lamare Ella,adiferenciadelarestadenoies,sabiaelseudestıambcertesaisabiaque ningunopodriaajudar-la.

Vaposar-seundelsseusvestitsfavorits,blaumarıambdecoracionsdaurades,laseva tiaraanavacombinada,eradauradaamb cristallsblaus,lasevavestimentacreavaun contrastinteressantambelsseusulls,decolorvermellprofund,encaraqueaquelldia estavenmesapagatsquemai

Laprincesavaentraralasalaonestavatotelpoblereunit,comquearribavatardva afanyar-seaseure'salseutronreialperquepoguescomençarlacerimonia.

Bondiaatothom Vadir elrei,amb unto deveudepriment Avuiestemtots aquıreunitsperveureaquinadelesnoiesdelpoblelitocarapersorteigentregar-seal bandolenemic.

Ditaixovacomençararemenarelspaperetsmentreelpoblemiravaimpacientelseu movimentdemans,resantpernoserl'escollida.

L'Anna va tancar els ulls i es va estrenyer fort les mans esperant que el seu pare pronuncieselseunom,oelqueeraelmateix,lacondemnesamort

Elreivaagafarunpaperet,elvadesdoblegarivaempal·lidiral'instant,nos'hopodia creure,enaquellinstantvavoler fugir,vavoler dir unaltrenomquenofoseldela sevailla,vavolersalvar-laifugir,perojaestavatotdecidit,nopodiatornarenrereo moririentots

—...Anna.L'escollidaes...Anna,lamevailla Tothomvaposar elsseusullsalaprincesa,s'alegravendenoserlesescollides,pero veureaaquellanenaqueno arribavaalssetzeanysisaberqued'aquıapocestaria mortainopodienferrestrencavaelcor

LaprincesavasentircomsiunallançalitravesseselcorNoperlasorpresa,mesaviat pel xoc d'adonar-se de que allo no era cap malson del qual podria despertar-se, acabavadedecidirsacriicar-se.

Elseuparevacorrerperabraçar-laitotsdosvanacabarplorant.

—Hosento—Deiaelpareentrellagrimes—Hosentomoltissim Lanoiano sabiaquedir,aixıquevaretornar l'abraçadaivaresarperqueninguno s 'adonesdelsaboteig.

L'endemavadespertar-sealseugranllit,conscientdequeserial'ultimavegadaqueho faria,vavestir-seambunllargvestitblau,comdecostumivaagafarlasevatiara Elcomiatamb elseuparevaser moltdoloros,ellaelvatranquil·litzarilivadirque estavaorgullosadeserviralseupobled'aquestamanera,vadir-liquel'estimavailiva prometrequesemprehofaria.

Fetaixolaprincesavaendinsar-sealbosci,quanjaestavaproullunyvaobrirlaseva motxillaonhaviaposatelmenjarpelcamıivatreurerobadelfonsdelabossa Vatornar amirar alvoltantper sialgulaveia,i,quanvaestarseguradequeno,va canviar-se la roba a una camisa llarga, de color blau luix i uns pantalons que facilitavenelmoviment,queportavalligatsambuncinturoambunafundaperlaseva daga.

Perquelaprincesanoestavadisposadaalfetqueunhomefastigosfeselquevolgues ambellasenseintentarlluitar,esmes,estavadisposadaamataraaquellhome

Quanvahaverguardatelseuvestitalabossavafer-seduestrenes,siplanejavamatar alcomandantdel'exercitdel'altreregne,haviadeportarlavestimentaadequada.

—Salutacions,samajestat—Vaescoltaraalgudirdarrereseu

Va girar-se sobresaltada i va trobar aunnoi,delasevaedataproximadament,que muntava un cavall i portava l'armadura del seu exercit, encara que una mica personalitzada,portavaunallargacaparojaquefeiacontrastambelsseusullsblaus quebrillavensotadelsrajosdelsol

—Tuquiets?M'estavesseguint?—Laprincesavaposar-sealadefensiva.

Vejam. Va dir el noi baixant-se del seu cavall. Jo soc SantJordi,cavaller del regne,nousespanteuprincesa,quelamevamissioeslamateixaquelavostra,acabar ambl'homequelideral'exercitrival

Laprincesaelvamirardedaltabaix,nosemblavaelcavallermescompetentdelmon, peronoestavaenposicioderebutjarajuda.

Aixıquemataralcomandanteh.Emserveix,emfarieselfavord'acompanyar-meen aquestanoblemissio,cavaller? Vaproposarlaprincesaambtotal'educaciodelmon, encaraquejasabiaquinaeralarespostaalasevapregunta

Esclarquesi,samajestat VadirenJordiagafantlamadel'Annacomsiacabessin deferuntractementrelipicaval'ullet.

Icompensesfer-hoexactament,aixodematar-lo? Vapreguntarlanoiamentreli deixavaanarlama.

—Aixomateixt’anavaapreguntar,peronoetpreocupis,jase'nsacudiraalgunacosa.

Dit aixo el cavaller Jordi vapujar alseucavallivafer-liungestal'Annaperquees pugestambe Ellavadubtar per unssegons,pero vaacabar pujant,sielseuplaera posar ialavidad'unmilitar amb experienciaamb combatlifariafaltal'ajudad'un cavaller.

Elsdosnoisvancontinuar avançant,l'unicacosaquetrencavaelsilencidel’ambient eraelsodelcavallgalopant Eralaprimeravegadaquel’Annapujavaauncavall,pero livaencantar,enaquellmomentvadecidirquesitotanavabeitornavaacasasanai estalviaadoptariaaun.

S'estafenttard,seramillorquesopemianemadormir VadirenJordiaturantal cavallibaixant-se

Laprincesavaassentirivabaixardelcavallimitantalcavaller.

Elsdosjovesvanasseure-serecolzatscontraunarbre,vanobrirlessevesbossesivan començar amenjar,amb unsilenciquecadavegadas'estavatornantmesincomode, almenysperlaprincesa.

Sant Jordi, puc preguntar-vos una cosa? Va preguntar l’Anna sense aixecar la miradadelseuentrepa.

—Esclar,samajestat.—Varespondreelnoiambunsomriuresincer.

Perquevolsmataraaquellhome?Sequesemblaunaximpleria,perohihaalguna raomesapartdequesiguisunmembredel'exercitdelmeupare?

Doncs Laveritatesqueno,nomesvulljustıciaipaupelmeupoble,queninguhagi depatir.—Elsullsdelnoivanbrillaramblessevesparaules.

—Esperaixoquehasdeciditacompanyar-me?

Etmentiriasietdiguesquesı.Laveritatesquevaigserl'encarregatderecollirels papers del sorteig l'Anna es va tensar de sobte, pero en Jordi continuava somrient Vaigagafar-neunpercuriositatinovaigtardarmoltadescobrirlesteves intencions,encaraquehed'admetrequelapartdel'assassinatnomel'esperava.De totesmaneres,elteusacriiciemvacommoureivaigpensarqueetvindriabeunamica d'ajuda.

—Graciespernodelatar-me—Vadirlaprincesatımidament Itu,tensalgunarao apartdevoler protegir elteupoble? Vapreguntar elnoi despresd'unssegonsdesilenci.

Doncssi,jo tampocetmentire,laveritatesquem'estimomoltalmeupoble,pero tincunasetdevenjançaquenecessitosaciar. Elsseusullsvermellsbrillavenmesque mai,eralaprimeravegadaqueconfessavaelsseusdesitjosdeviolenciaenveualta

—Esperlareinaveritat?—Vapreguntarelcavaller—Lavamatarell,no?

L’Annavaassentir ivatapar-selacaraamb lesmansperqueelcavaller noveiesles sevesllagrimescristal·linessortirdelsseusulls.Encaraqueelsoladelatava.

Doncsjot'ajudare,t'ajudareamataraaquelldesgraciatiavenjaratamare,lameva reina.Nofallarem,jahoveuras. Elnoisemblavaconiatdeltot,encaraquenotenien cap pla ni habilitats suicients, l'Anna va pensar quefer-lisaber aixo no tindriacap efectepositiu,aixıquevadonar-lilesgraciesivacallarelsseuspensamentssobrecom resultarienelsesdeveniments.

L'endemaelsjovesesvandespertarrecolzatscontraelmateixarbreonhaviensopat, totsdosvanmenjarunamicaivanreprendreelseuviatge,aconscienciadequeaquell diaarribarienalregneenemic

Lesconversesquevanmanteniraquelldiavangiraralvoltantd'assumptestrivials,el seu menjar favorit, les seves activitats preferides, cada vegada que es feien una pregunta la seva relacio es feia mes estreta i cada vegada estaven mes segursque intentarienprotegir-sel'unal'altreamblasevavida Encaraquelaconversamaiera sobre els seus plans o sobre que passaria al castell la tensio i el terror estaven presentsal'ambientiatotsdoselshitremolavenlesmans.

Finalment,quanjas'estavafentfoscho vanveureenladistancia,elcastelldelpoble ambelqualestavenenguerra Aprimeravistaerabastantsimilaralcastelldel'Anna, pero les decoracions eren verdes i fosques, o aquella era la impressio quedonava degutalanegrordelanit.

D'acord,aixoeselquefarem. VadirenJordiocultant-seentreelsarbresperque ningu no el veies Deixarem al meu cavall ocult lluny d'aquı, despres entraras al castell,iveusaquellatorred'alla? Vaassenyalarambelditaunagranillargatorre quehihaviaauncostatdelcastell. Travessarelafossanedantil'escalare,despres nomeshaured'entrarperlainestraibuscar-te.

Estas boig? La princesa sempre havia vist al Jordi massa positiu, pero el que acabavadedir eraunplasuıcida Esimpossiblequeaixosurtibe,t'enxamparan!O encarapitjor,caurasdelatorre

Ets massa neguitosa, tens alguna idea millor? Si entro per la porta sı que m 'enxamparanillavorshaurembegutoli!

D'acord,perosinoapareixeselmataresensetu,iunavegadaellestiguimortjaet buscare

—Emsemblabe,peroaquestnoseraelcas

Elsdosjovesvanpreparar-se,l'Annavaamagar-seunadagaalabutxacadelpantalo, en Jordi va guardar la seva espasa a la funda del cinturo, esvavestir amb laseva armaduraplatejada Vadeixar-lialaprincesaunapeçad'armaduraqueescol·locavaal torsiellaselavaintentarposardemaneradissimulada,persotadelacamisa Fetaixo vanamagaralcavall,vandonar-seunaabraçadadecomiativanseparar-se.

L'Anna caminavainsegura,creiaimpossiblequeenJordipoguesescalar unatorre,a mes,sialinalsıquel'escalavaresnogarantiaquepoguessinmataralcomandant,ella nitansolshaviavistaSantJordilluitar!Vaadonar-sedelasevaimprudenciaquanja no podiatornar enrereiunsguardesquevigilavenlaportalavanescoltar insala cambradel'enemic

Totl'interior delcastellerafosc,estavafrediestranyamenthumit,elsdoshomesque l'escoltavenmesuravengairebeeldoblequeella.L'Annaesvasentirextremadament petita i vulnerable, pero saber queportavaunadagaalabutxacalafeiasentir mes segura

Elshomesvantocaralaportad’unahabitacioambgransportesalinald’unpassadıs, unaveuroncaigreuesvasentiral’altrecostatdelaporta,passeu,vadir.

Lacambraeraenorme,peroigualdemalil·luminadaquelarestadelcastell.Hihavia unenormellit,ungranescriptoriidarrered'aquest,unbalcoenelqualespodiaveure elcelpled'estrelles Pero sensedubte,lacosaquemesdestacavadel'habitacioeren les roses blanques que decoraven l'estança. N’hi havia moltıssimes i el seu color destacavaamblestonalitatsfosquesgenerals.

Ja era hora. Va dir una igura misteriosa, a la queeradifıcilidentiicar per la negrordelacambra.—Pensavaquenoarribariesmai.

Laiguraesvaaproparivarevelarunhomegran,ambunalehorribleiunaarmadura fetad'escatesverdes,quebrillaventantcommaragdes Enaquellmomentlanoiaesva sentirximplepercreurequeellapodriaposarialavidad'alguaixı.

Nodirasresnoieta?Quietsiperqueetstulaqueestaaquı?Deuenestimar-temolt poc, oi? Va dir aquellhomeamb aquellaveutangreu,mentreparlavas'apropava d'unamaneraintimidantalanoia

ElmeunomesAnna,soclaprincesadelmeupobleinom'estimenpaspoc,hesigut l'escollidaenunsorteigiesticorgullosadeserjoquiettecaraacara. Lanoianova saber pasd'onveniaaquestaseguretat,pero elvamirar alsullsentotmomentper mostrarquenoteniagensdepor,encaraqueenrealitattremolavaperdins.

Laprincesa? Iquesonaquestesrobes? No tensresmillorqueposar-te? vadir ambunsomriureburleta Oh,nome'nrecordava,vaigmataralatevamareoi?Si,sı que ho vaig fer, encara me ' n recordo de com demanava clemencia. Va dir entre rialles.

L'Anna podia sentir a la seva sang bullent, va acariciar la daga i va desitjar poder clavar-se-laalcoll,peroencarahaviad'esperarenJordi,oncoiestavaaquestnoi?

Lanoiaesvatranquil·litzariesvalimitaramirarambodialcomandant,novoliaque lescosess'avancessin,laviolenciaarribaria,peroaranoeraelmoment.

—Javeigquenoparlesmassa—Vadirapropant-seencarames

L’homevaalçarlasevama,laprincesavaportar-selamaalabutxaca,preparadaper contraatacarsieranecessari,peroenllocdeferir-lavaacariciar-lilacara,peroambla

mateixaexpresio odiosaqueteniaalprincipiivaserenaquellmomentquel’Annaes vaadonardequelamortnoseriainminent,esvaadonardeperqueaquellhomevolıa a una noia jove. Van entrar-li ganes de vomitar, el comandant va aproitar aquest instantdeconfusioperagafar-lidelscanellsilavaimmobilitzar.

Lanoiano vaaguantar mesiesvaposaraplorar,nohaviapogutferres,nitansols haviaintentatferir-loiarapatiriaundestıpitjorquelamort,idespres,potserlamort mateixa.

Vaserllavorsquanvaveureaunaigurasortintpelbalco,novatardarareconeixerla siluetadelseuamic.EnJordihohaviaaconseguit.

Elnoivaentrar alacambraamb curadequeninguelsentısil'Annavaintentarfer sorollplorantperaixıdistreureaaquellhomefastigos

EnJordivaagafarlasevaespasalentament,lavatreuredelafundaiquanjalatenia enlairadapreparadaperatacarelcomandantesvagirarilivaclavaruncopdepunya lacara,alliberantaixıal'Anna.

Babau!Deveritatpensavesquepodriesambmi?Etsridıcul L’homeesvaveure interromputperladagadel’Anna,quevafer-liunaferidaal’esquena

Ladagavaquedar-secompletamentvermella,mentrequeelsullsdelanoiabrillaven commaihohavienfetabans,haviaarribatelseumomentdevenjança.

SantJordivaaproitarelmomentperagafarlasevaespasaiatacaralcomandant.Ell varecular,vaagafarunabarradeferroquehihaviaaterraivadonarpercomençada lalluita

EnJordivaaproitarunacadiraperferunatacsaltant,quevaimpactarcontralaseva armadura, causant que recules, l'Anna va aproitar per intentar atacar amb el seu punyal,perovaserempentadaperl'home.

Elcombatvaestar igualatdurantunaestonainsquel'homevaaconseguircolpejar l'Annaamblabarradeferroalacama,aconseguintquecaiguesaterra Ellavaintentar aixecar-se,perovaserinutil

Desgraciat! VacridarenJordimentrecorriacapalcomandant,aquestavegadava esquivar elsseuscopsivaaconseguirfer-liunagranferidaalacara,quevatenyirla sevaespasablavad'unvermellsimilaraladel'Anna.

L'home va caureaterra,semblavaquehaviaperdut,enJordil'estavaapuntantamb l'espasa,llavorsl'homevadonar-liunapuntada,vaagafarladagaqueestavaaterrai vaapunyalaral'Annaalbraç.

En Jordi va agafar una cadiraivallençar-lacontraelcapdel'home,quevaperdre l'equilibriivatornaracaure,llavors,l'Anna,ambtotalarabiadelmonesvatreurela dagadelbraçiselavaclavaral'homealcoll

El cavaller va correr per immobilitzar al'homementrequelaprincesal'apunyalava ambforça,esquitxantsangpertotal'habitacio.

Finalment,elcomandantvaquedar-seimmobilil'Annavadeixardeclavar-lielpunyal.

Elsdosamicsvanmirar-seesgotats,amb lesrespiracionsentretallades Observantel cadaverquedescansavaalmigdelacambra

EnJordivaajudar laprincesaaaturarl'hemorragiadelbraç,quesagnavaambforça per sotadelacamisa.Lacamadelanoiaestavatrencadainomesdemoure-lajali provocavaungrandolor.Elnoisagnavapelnaspelcopdepunyquevarebreal'inici delalluitaiferidesobertesdecoravenlasevacaraielsseusbraços.Totsdosestaven migmorts,peroalinaltothaviasortitbe

Elcavaller vaajudar l'Annaacaminar,abansd'anar-se'ndel'habitaciovanmirarcap enrereper veureeldesastrequehaviencausat.Lanoiavaferunultimrepasiesva adonarquelesrosesblanquesaraerenrogesperlestaquesdesang.

Jordi,podriesportar-meunadelesrosesperdonar-se-laalmeuparequantorni? Vademanarlaprincesa.

Elcavaller vasomriureivaarrencar larosamesvermelladetoteslesquehihavia, encaragotejavasang,llavorsselavadonaralasevaamigaiaquestalavaguardarcom asımboldelasevavictoria

Hohavienaconseguit,havienguanyat

Com he promes us he explicat la historia d'aquests dos d'amics, que van superar l'impossible i van portar pauijustıciaalpoble.Esunallastimaquelallegendahagi quedatreduıdaaunheroiquesalvaalaprincesad'undrac,esperoque,algundiala veritat torni a lesboquesdelagent,pero insqueaquelldiaarribiaminomesem quedaunacosamesperadir

BonsantJordi!

Relat de tema lliure 1r i 2n BAT

Un viatge, una decisió que pot marcar la teva vida

Sandra Sala, 1r BAT

Semprediuenquehemdeserdiferentsdelarestadenosaltres,no?Queelqueensfa unicsiespecialsesprecisamentaixoqueensfadiferents,peroquepassasilacosaque etfadiferentdelarestadepersonesesunacosadolenta?

Hola,socDafne,unapersonaaparentmentnormal,ambunavidanormaloaixıpodria haver-teditabansquem'adondesquetotelqueemdeialamevaaviateniatotelsentit delmon,jaqueelladeiaqueelmonestapledemisterisquemoltpocagentconeix

Percomençar,aixovapassarquansesuposaqueanavadeviatgealJapoamblameva classe, pero com sempre alguna cosa havia de fer malament, vaig perdre'm i vaig confondre'mdeportad'embarcament,justquanvaigpujaral'avioemvaigadonarque alguna cosa no anava be La gentalmeuvoltantfeiacosesestranyes,comsifossin maquinesinoveiaacappersonaqueconeguesdintredel'avio,perovaigpensarque erajoqueestavaboja.

A mesura que passava el temps, el meu cor bategava amb nervis i la sensacio d'inquietud em consumia Llavors vaig dedicar-me a observar elspassatgers,onno podiadeixardenotarelsseusmovimentsroboticsinonomesaixosinoquevaignotar comsilessevesexpressionserenbuides,sensevida.

Vaigdecidir caminarcapalapartposteriordel'avio,buscantalgunindicioajuda.En fer-ho,vaigsentirunaveuqueemcridava Buscantlaprocedenciadelaveuvaigveure una dona vestida de negre, pero que al seu voltant tenia com una aura negra, misteriosa.

Sensedirunaparaula,emvaallargarlamaiunarafegadefredvarecorrerelmeucos mentrelasevaveuxiuxiuavaalamevament:"Dafne,t'hasadonatd'unaveritatque moltsno veuen"Amb elcor encongitper l'angoixailaintriga,vaigseguir ladonaa travesdelpassadısdel'avio.Elspassatgersemmiravenambullssenseexpressio.Quan vam arribar a la porta del'avio,vaigveureunallumbrillantqueemanavadelmon exterior.Sensemirar enrere,vaigprendreunadecisio.Vaigagafarlamadeladonai vaig seguir-la cap a l'exterior Els meus ulls s 'omplien de llagrimes mentre l'avio desapareixiadelamevavista,perdent-seenlaboiradel'inconegut

Alla,enunmonnouidesconegut,emvaigadonarquelamevadiferencianoerauna malediccio,sinounaoportunitatperexplorarhoritzonsinexploratsiabraçarlamagia ocultadelmon

Arnau Gómez, 2n ESO Finalista

Poesia 3r i 4t ESO

Nostàlgia de la mar

Mirantelmarrecordoelsteusulls, ielsteuscabellsqueelventfeiaballar.

Latevapellhumida, perl’escumagrisadelamar

Ielteusomriurebelldelluny, tanbonicderecordar.

Peroelfreddeltristdesembre, queemrecordaquevasmarxar

Julia Japón, 4t ESO

L'amor que desapareix

Etvaigconeixerpelcarrer, portavesunesulleresnegres, iunbonicbarret.

Emvaigquedarimpregnadaamblatevaessencia, ituambelsmeuscabells

Ensvamcasar, ivamcomprarunacasajunts.

Latevaoloresvaquedarimpregnadapertotalacasa. Latevaroballançadaperl'habitacio. Jodesoladaescoltantlestevescançons, itusempreocupatambmassesreunions.

Semprem'arribavaunmissatgedient"arribaretardacasa". Isemprepreocupada,emquedavadesvetllada.

Peratunohihaviahoradetornada, iquanarribavessempreteniesunamalamirada Sempredeiesqueajudariesmesacasa, perocadavegadaetcostavamespassar-te.

Moltesvegadesm'aixecaveslama, perodespreste'npenedies, icadadiaemcostavamesperdonar-te.

Eljocilabegudanoajudaven. Iquanjomesintentavaajudar-te, despresmesemcostavaperdonar-te Sempreemdeiesquenotornariaapassar, perosemprepassavaijahicansava.

Latevaolorjavadesapareixent Latevarobajanohies

Poquesvegadespassespelmeucap, ijanom'importaonestas.

Tincelteunumerobloquejat, idelaciutathasmarxat. Ambelsteusdinersm'hequedat, iambalgunoum'hecasat.

Aralacasafaolordecendres, perquetotelqueetvasdeixarhohecremat. Peraixıelnostreamordonarperinalitzat, iquelamevavidacomencideveritat, Perquetujanoestasalmeucostat

Laia Pascual Morcillo, 1r BAT

Mems 3r i 4t ESO

Mems 1r i 2n BAT

Nadia Olivares, 4t ESO

Irene Romero, 1r BAT

Haikus Aula d’acollida

Campsdecirerers perfumenlamuntanya ciutatprimavera

Samuel Salgado Campo, 2n ESO

Capvesprevermell. Sortintdelallumfosca. Llacmiralldelsol

Andrés Fernández Ochoa, 4t ESO

Ainhara Barroso, 4t ESO. Primer premi

Premis en llengua castellana

Microrelat 1r i 2n BAT

La ventana

Lucía Jiménez, 1r BAT

Eranpasadaslas12:00delanocheyaunnoconseguıaconciliarelsueno.Melevantey medirigıalacocinaaporunvasodeagua

Cuandollegue,mireporlaventana...Elmiedomeparalizo.Unserhorrorosoy espeluznanteestabaquieto,mirandomeijamente.Nogrite.Nomemovı.Nohable.Me faltabaelaire.Yaeltambien.

Noeraunaventana,eraunespejo

Leire Pujol, 4t ESO. Finalista

Poesia

Enlaquietuddelanocheoscura, dondeelsilenciocobrasuesplendor, haceunsusurro,apenasunfulgor, queenelalmaenciendesullamapura.

Bajoelmantodeestrellasqueperdura, sedespiertaunsentirdeamoryardor, unecoquevibracondulcefervor, ycadaverso,unapasionperdura.

Enladanzadesombrasypenumbra, seentrelazanlossuenosconlarealidad, yelcorazonlateconintensidad.

Queeluniversoseanuestracuna, yenestelienzodeeternidad, grabemosjuntosnuestraverdad

Andrea Fernández, 2n ESO

Poesia 3r i 4t ESO

Mis versos perdidos en un corazón ajeno

Noseniporquememolestoenescribirteesto peronodejodepensarelporqueteijasenella siporellafueramecopiarıahastaloquellevopuesto Detodosloschicos,enunnegrocielo,eresmialumnbranteestrella, yyatedigoyo,queenmihasdejadohuella.

Algundıatedarascuentadeloquetequieroytehequerido, noseranihoynimanana,perotepercatarasdeloqueportisiento notarascomosinquereryqueriendomeshasherido, verasqueconestoqueteescribo,nomiento ytearrepentirasdenohaberapreciadomicompanıayganasdeayudarensumomento.

Karla Rosas, 3r ESO

Institut Cubelles SantJordi2024