Ifitry maqueta 6

ara són la substitució i la simulació els principals sistemes retòrics de l’art.

Recórrer a la fórmula antiga d’usar l’ombra davant la impotència de representar l’ànima de les coses.

Recórrer a la fórmula antiga d’usar l’ombra davant la impotència de representar l’anima de les coses i, mentre tant, sentir-se.

Que les ombres variïn no depèn d’elles.

L’elemental acte de dibuixar convertit en l’acció artística de robar ombres.

Retornar a l’estudi amb el botí d’una carpeta plena d’ombres.

Ombres que no tornaran a ser. Admirable Luky Luke.

Pocs artistes han aconseguit treballar sense ombres.

De la tríada artista-tema-obra, el que requereix més exercicis de contorsionisme és el tema, és clar.

“Posicionaments” d’un artista resseguint una ombra.

En els confins de les ombres, sempre s’ha de barrejar la llum amb l’ombra. ( Del precepte CCCII