1
3
Ifitry Espai, temps i procés Imma Alonso, Josep Cerdà, Joan Descarga, Àlex Nogué, Miquel Planas i Josep Roy primavera 2012, Marroc
BR::AC Edicions
Ifitry Espai, temps i procés.
Marroc 2012
5
Aquesta publicació parteix de l'experiència d'Imma Alonso, Josep Cerdà, Joan Descarga, Àlex Noguè, Miquel Planas i Josep Roy, artistes convidats a la residencia d'artistes Centre d'Art Contemporain, Ifitry, Marroc, la primavera de 2012.
Ifitry Espai, temps i procés Publicat per © BR::AC Edicions Pau Gargallo, 4-08028 Barcelona brac@hipatiapress.com ISBN: 978-84-77699348882383qwo3-339-8 Dipòsit legal: B. 1714-2013 Impressió i relligat · Gràfiques Xxxx Coordinació i Disseny · Joan Descarga etc, etc, etc
Fotografies i textos Imma Alonso Joan Descarga Àlex Nogué Miquel Planas Josep Roy
Composició Sonora Josep Cerdà
7
Í
n
Imma Alonso Josep Cerdà Joan Descarga Àlex Noguè Miquel Planas Josep Roy
d
e
x
10 / 17 125 / 126 20 / 27 29 / 36 38 / 45 47 / 54
9
11
Centre d’Art Contemporain d’Essaouira. Situada a Ifitry, sobre la carretera costanera que connecta Essaouira amb Safi, a 50 km d’Essaouira i a 50 km de la ciutat de les Alizés es troba, des de desembre 2009, una residència d'artistes com a part del projecte del Centre d’Art Contemporain (CAC) d’Essaouira enfront de la immensitat de l'oceà Atlàntic i una naturalesa encara verge, preservada entre terra i mar, al cor d'un paisatge idíl·lic. Aquesta residència, única en el seu gènere, acull artistes convidats en residència per curts o llargs períodes, allotjats en dotze pavellons oberts sobre l'Oceà Atlàntic. Artistes multidisciplinars de totes les nacionalitats, coincideixen gaudint d’un paisatge especial, d'un taller personal lluminós i un altre de gran dimensió amb equipament
13
professional, així com de les condicions òptimes, per donar via lliure a la seva inspiració. Ifitry Residence d’Artistes esdevé així un lloc actiu de convivència, d'intercanvi i de transmissió de la cultura en el sentit més ample potenciant, d’una banda, una visió completa de la producció artística marroquina actual alhora que situant Marroc en el mapa de l'art contemporani internacional, tot convertint-se en un pol de desenvolupament únic per a la regió, mitjançant la cultura i més particularment de les arts, a través de la seva col·lecció permanent. En aquesta ocasió els convidats han estat cinc professors de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona a través dels quals, posteriorment, hem establert vincles institucionals per tal d'incloure estudiants destacats en la programació del centre. Ha estat una experiència molt plena i enriquidora per tots nosaltres i una selecció de la seva obra ha format part de la I Bienal Internacional de Casablanca (BIC). Mostapha Romli, director del CAC-Essaouira
15
17
19
21
23
25
27
29
31
33
35
37
39
41
43
45
47
49
51
53
55
Centre d'Art Contemporain. Residence d'artistes Ifitry
57
Persones
59
61
Residence d'artistes
63
65
67
69
71
73
75
77
Imma Alonso Barcelona, 1962
79
81
Cercant Ifitry Marxem de Barcelona cap a Marrakech, la idea és sorprenent, anem a Ifitry: On és Ifitry? Què és Ifitry?, en sabem alguna cosa, però és difícil de creure, ho col·loquem al mapa i prou. L’arribada a l’aeroport ja és un esclat de llum i el viatge en cotxe quasi l’únic contacte amb el país: carretera, nens, cartells, botigues, escoles, potser pols, les oliveres, les cabres i després el camp i per fi el mar i la nostra bombolla blanca. Mirar, escoltar, olorar, tocar, pintar i res més, (que no és poc); no hi ha telèfon, no hi ha internet, fora d’aquí la vida segueix però a la bombolla blanca un grup de gent, nosaltres, els d’aquí, els d’allà i el mar, la platja, la sorra, la llum i el blanc. Soroll de mar, sempre i l’horitzó al davant. Temps, espai, sensacions; olors, sorolls i l’aire i la pintura a la pell, tant lluny de l’estudi, del quotidià: un altre lloc,
83
una altra llum, un altre so, una altra olor i un altre blanc. No som enlloc. I ja tornem, però queda la llum, queda el blanc, quedeu vosaltres, els amics I les imatges i les paraules ‌ i tot un desprÊs. Imma Alonso 2013
85
87
89
Imma Alonso
AcrĂlic sobre tela, mides variades
91
93
95
97
99
101
Joan Descarga Barcelona, 1947
103
105
COM SÍSIF AL MARROC Al Marroc, aproximadament a 200 kilòmetres de Marràqueix, cap a l'oest, tarda xafogosa i un llarg trajecte en cotxe entre l’aeroport són els meus primers contactes amb l’univers local; persones, gastronomia i conducció extrema del xofer per la inacabable carretera a Ifitry. Desenes d’esglaons de benvinguda. A llum de mitja tarda d’abril apareixen arreu, inopinadament, persones i animals de coloració similar en perfecta harmonia cromàtica, camuflades, mimetitzades amb el lloc àrid, cobert de matoll mediterrani escàs. En aquest vast espai, la sensació de solitud és un miratge més del desert. Tanques de pedra. Em fa pensar en Fortuny. Finalment el mar ja som arribats; intento recuperar-me del mal de terra, tot veient l’Atlàntic; no deixa de tenir gràcia. Imponent sensació.
107
L’indiferent oceà i l’immens desert. Dues línies que seran l’univers durant uns quants dies. El mar, sempre el mar, somriure innombrable, en paraules d’Esquil. Al meu cap sento recitar, al mateix temps, a Gertrud Stein el seu conegut A rose is a rose is a rose…, constantment, constantment, obsessivament. Com el mar. He sentit a dir que, a gent de terra endins, aquesta imparable remor els enerva. La visió no es fatiga, l'oïda si. El cel clar però emboirat damunt l’aigua verd maragda, tèrbola i sorrenca, sovint envia un vent incòmode i humit. Cap el tard, l’horitzó inicia la seva gradació del vermell al malva. En quinze dies no veurem cap vaixell davant nostre. Son aigües poc profundes; tan sols de matinada els petits llums de les barques dels pocs i llunyans pescadors. A trenc d’alba del primer dia no puc menys que badar una llarga estona abans de començar a treballar. Horitzó, brisa i calitja. Grans finestrals ens envolten, Treballaré a partir d’ells, des de l’interior, superant la infinitat d’esglaons que porten, alternativament, del desert al mar. Com Sísif al Marroc. Joan Descarga 2013
109
111
113
Joan Descarga
Aquarel路la Sennelier sobre paper Saunders Waterford, mides diverses
115
117
119
121
123
125
127
129
Àlex Nogué
Hostalets d'en Bas, 1953
131
133
SOTA EL MATEIX CEL III. OMBRES D’ IFITRY Obro la porta de l’estudi a Ifitry per topar-me amb l’anvers de la llum. No cal fer ni un pas per trobar-se en mig d’un univers temàtic. Fer del recorregut més curt el viatge més llarg i invertir la llei de la proporcionalitat entre distància i interès. La més visual de les representacions de la dialèctica entre l’un i el seu oposat. El que és fa visible per negació del que permet veure. Per què fer dibuixos, si els pots trobar fets? La narració de Plini explica de manera poètica que és el dibuix, però el que executa Butades és un precís ritual de substitució. Com en altres èpoques havia sigut la simbolització,
135
ara són la substitució i la simulació els principals sistemes retòrics de l’art. Recórrer a la fórmula antiga d’usar l’ombra davant la impotència de representar l’ànima de les coses. Recórrer a la fórmula antiga d’usar l’ombra davant la impotència de representar l’anima de les coses i, mentre tant, sentir-se. Que les ombres variïn no depèn d’elles. L’elemental acte de dibuixar convertit en l’acció artística de robar ombres. Retornar a l’estudi amb el botí d’una carpeta plena d’ombres. Ombres que no tornaran a ser. Admirable Luky Luke. Pocs artistes han aconseguit treballar sense ombres. De la tríada artista-tema-obra, el que requereix més exercicis de contorsionisme és el tema, és clar. “Posicionaments” d’un artista resseguint una ombra. En els confins de les ombres, sempre s’ha de barrejar la llum amb l’ombra. ( Del precepte CCCII
del Tractat de la Pintura de Leonardo da Vinci) Les ombres reflectides serveixen per unificar diferències. Lleugers i alegres són els colors de les ombres i dels objectes que les provoquen, a l’hora en punt del migdia d’un diumenge de primavera al bulevard. Hi ha ombres allargades, però les de l’alba són diferents de les de l'ocàs. Eclipsar v. tr. astr. Acció de projectar l’ombra d’un element sobre un altre de semblant. Construir jardins diferents amb les mateixes ombres sobre als murs de Marràkeix-Tensift-Al Hauz , Pirineu Oriental, Île-de-France i Rif. El sol, que fa les ombres, és el mateix a una i altra banda de la riba. Àlex Nogué 2013
137
139
141
143
145
147
149
151
153
155
Miquel Planas Palma de Mallorca, 1961
157
159
Essaouira Vaig arribar a Essaouira pensant que allà, en mig del gairebé no res i enfront d’una gran línea de mar, hi trobaria coses desconegudes, quelcom excepcionals. Em vaig trobar amb una mar, amb un paisatge i unes gents no gaire diferents de les que m’han pogut envoltar diàriament. No era fer grans descobertes, era fer petits coneixements, aprofitar un temps de concentració per observar i reconèixer aquells petits detalls que ens fan diferents i rics. Moltes vegades forcem la nostra mirada buscant descobrir grans fenòmens, grans fets, grans misteris que pensem ens canviaran de sobte per transformar-nos, i així ens anem perdent aquells petits matisos que poden aparèixer en qualsevol racó. Petits matisos que, a poc a poc, ens animaran a observar amb deteniment, a llegir
161
i a entendre, per després poder-ne gaudir i per anar enriquint la nostra parla, això és el que em va passar, vaig tornar una mica més ric en coneixements. Vaig poder reconèixer un paisatge que prèviament havia imaginat, que havia observat en imatges aèries; comprovar que aquelles imatges prèvies es corresponien amb llocs i espais concrets, tenien una vida, deixaven de ser espais anònims i adquirien una personalitat i una presència per a mi; es consolidava una relació que s’havia iniciat amb anterioritat, aquest vincle s’anava formalitzant des dels meus sentiments cap al paper. 163
Miquel Planas 2013
165
167
169
171
173
175
177
179
181
Josep Roy
La Seu d'Urgell, 1950
183
185
El collage com a diàleg i instrument de memòria quotidiana La recerca comprèn una sèrie de collages realitzats a partir de l’any 2011 fins a l’actualitat, arran d’una estada de recerca artística al Centre d’Art Contemporain d’Essaouira (Marroc). El resultat d’aquesta experiència és una crònica plàstica de la realitat i societat vigent, que es materialitzà amb la formalització de diversos collages. D’aquesta manera, les peces permeten reflectir la quotidianitat per mitjà d’elements trobats en l’ús el i consum ordinari, així com elements gràfics de diaris, revistes, i d’altres elements visuals que ens envolten en el dia a dia. La proposta entronca amb la tradició clàssica del collage com a tècnica gràfica utilitzada des del cubisme, i exercitada per molts artistes fins a l’actualitat. Ja des de l’inici del segle XX amb els moviments del dadaisme i el cubisme, i posteriorment amb el pop art o l’arte povera, el collage ha estat utilitzat com a mitjà expressiu que permet explorar les incursions d’elements quotidians dins la disciplina plàstica.
187
Seguint aquesta línia, es pretén formalitzar, per mitjà de collages cromàtics, referències de la vida diària: el que es beu, el que es menja... i les seves referències visuals, com són les etiquetes, els logos o les marques grafiades. En alguns casos, aquests elements apareixen també en llengua àrab en al·lusió a l’estada del Marroc. Aquests collages ens permeten reflexionar a través dels mitjans de comuniació (revistes, diaris, anuncis en premsa, etc.) i de les seves grafies, nexes d’anagrames, signes i símbols que ens parlen de l’escenari comercial, social i cultural. Un calidoscopi de significants. Els signes s’ubiquen i intercalen entre extensions de colors i pinzellades, i així creen una escriptura que ens parla de la realitat, però també d’obertes interpretacions. Una combinació on els elements quotidians juguen amb la plasticitat del color i la composició. Una apropiació de la quotidianitat des de la pràctica artística. A les peces, s’empren objectes utilitzats de productes i serveis, consumits durant el procés de creació, tant sigui per part de l’artista com del seu entorn. Són objectes que formen part de la seva realitat, i que configuren el rastre de la seva rutina. D’aquesta, els elements es presenten com a instrument de memòria i d’experiència,
i el collage com un espai en el qual un mateix es pot veure reflectit. Ens serveixen com a identificació del context i dels codis comuns, i ens proposan un diàleg obert a l’espectador. Fent referència al crític francès Nicolas Bourriaud, el collage és “como un mercado de las pulgas, un lugar donde convergen productos de múltiples procedencias a la espera de nuevos usos”. Nous usos, nous significants, i en definitiva, noves possibles relacions. Josep Roy 2013
189
191
193
195
197
199
201
203
Josep CerdĂ Tarragona, 1954
205
Siete pájaros Poema dedicado a Mahmoud Darwish Un pájaro blanco / Un soplo condensa Incluso densidad puede ser agradable/ Cada pared se ensancha sus grietas y retiene la llamada de una altura que se mantiene una altura de resortes que se han reunido los vientos de los campos de un pájaro rojo/ Pudo haber viajado por el río en una noche el camino puede haber guiado a través de las capas superiores que reflexionar sobre el misterio de su enrojecimiento/ Entonces olvídate del cielo que ha tomado/ Hay un pájaro verde/ No están durmiendo plumas ante mí plumas que me maravilla con el fuego de la distancia y de plumas sin un cuerpo que doblar y se juntan en un punto entre nosotros / está ondeando un pájaro azul tan borracho en la noche es casi incapaz de volver y prefiere que la salida seguir sin salida reflejos de la luz en la piscina que se alargan / Un Pájaro Negro / Cada cosa quiere emularlo el agua en las ollas, palabras en sus cumpleaños / Caravanas fronterizas / Una niña aún no mojada por el rocío, pero el tordo emula sólo,
207
se queda en las ramas de alegría / Un pájaro amarillo / Esa ventana permanece abierta para que cuando se sientan frente a frente y se mantiene el ave porque de un silencio que se acerca hasta sin siquiera picotear los granos que se eleva al igual que su pasado hizo lo que su futuro en la madrugada un pájaro sin color exaltado que emite un sonido en una de las noches de soledad antes de que vuele / Donde la luz se une con la vibración un proyecto que sorprende su visitante con un ala cuyo recurrente brillo es siempre cambiante y puedo ver de lejos vuela / Así que lo que vemos es esta cosa que se asemeja a nada distante. Mohammed Bennis
Millor en francès ???
209
211
213
Aquesta creaci贸 sonora...officabo. Itatemp erore, non plam lam excepre peribus am es magnam ratiatus, imincia velestio quos qui occum volupta pa aut volor aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga. Sunte auda dem ratendus magnimenet enditiunt alibus dest volupicatum facculparum et dollamet ipsapid et pra dit harum cus erem ate est aut ut que niae. Imincia aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga. Sunte auda dem dest volupicatum auda dem volor imincia harum cus erem ate est aut ut que niae. t ipsapid et pra dit harum cus erem ate est aut ut que niae. Imincia aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga. Sunte auda dem dest volupicatum auda dem volor imincia harum cus erem ate est aut ut que niae. t ipsapid et pra dit harum cus erem ate est aut ut que niae. Imincia aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga. Sunte auda dem dest volupicatum auda dem volor imincia harum cus erem ate est aut ut que niae. t ipsapid et pra dit harum cus erem ate est aut ut que niae. Imincia aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga. niae. Imincia aut fugit la ipis molupta eos idendicidel et fuga que niae.
Josep CerdĂ
Mohammed Bennis, Fez, Marruecos, 1948
Siete pĂĄjaros
215
217
Ifitry Espai, temps i procés
Imma Alonso, Josep Cerdà, Joan Descarga, Àlex Nogué, Miquel Planas, Josep Roy Publicat per © BR::AC Edicions Pau Gargallo, 4-08028 Barcelona brac@hipatiapress.com ISBN: 978-84-77699348882383qwo3-339-8 Dipòsit legal: B. 1714-2013 Impressió i relligat · Gràfiques Xxxx Gravació i edició CD · Estudis BR::AC Coordinació i Disseny · Joan Descarga etc, etc, etc
219