Curiositat
Curiositat, sempre m’ha mogut la curiositat.
Satisfer la curiositat de saber el que hi ha darrere del teu horitzó quotidià, aprenent a mirar en comptes de veure. A dins d’aquell botí amb el qual tornes de cada experiència artística hi ha un coneixement especial, un descobriment.A les preguntes inicials de quant em plantejo una creació artística o a les que van sorgint a mesura que treballo, hi trobaré o em sortiran respostes quasi sempre, per no dir sempre, en forma de metàfores, ironies i algun sarcasme. També dobles sentits (a vegades més de dos i tot!) i humor si hi cap. La ‘boutade’ (*) és una de les meves expressions artístiques que no penso defugir.
(*) Gal·licisme. Estirabot (*) enginyós.
(*) Dita, sortida, etc., incongruent, que no ve al cas.
Cal ser lliurepensador en la vida i molt més en el món artístic, Has d’encarar la teva projecció com a artista des del més absolut dels respectes i amb total, però total, llibertat. I torno en el tema de les preguntes que et fas i les respostes que trobaràs. Veuràs que no sempre seran prou ‘creatives’ ... Aleshores veuràs clarament que caldrà canviar de pregunta. Si donem diferents respostes a les mateixes preguntes no revolucionarem ni innovarem res. Canviem doncs les preguntes!
I tancarem el cicle, les preguntes que ens sortiran estaran, segur, motivades pel motor de sempre: la curiositat.
Jaume Llansana
Autorretrat elaborat amb terracota (50 cms)
Poética de l’objecte (objet trouvé)
Bombeta real de vidre amb espelma al interior
L’ús de la bombeta en fa pensar en el consum d’electricitat i la reflexió que em faig és la certa contradicció que ens muntem entre la recerca d’electricitat més “neta” junt amb la cerca tecnològica de bombetes de “baix consum” i la reducció del consum ... que mai qüestionem!
L’acció proposta és contundent i la nova bombeta dissenyada resolt la contradicció. Pel camí de la cerca de més baix consum arribo a la bombeta de ZERO consum d’electricitat.
La bombeta que respon a les nostres demandes!
La bombeta que ens mereixem!
I d’aquí passem a les ulleres de sol i la recerca per part de la indústria de més i més alt factor de protecció ull/sol. Arribem a 100% de factor de protecció d’una forma ben senzilla.
Canvi de pregunta
‘Estudiant Weston’
Fotografia feta amb un Iphone i la llum d’un flexo
‘El crit d’un adeu sobtat’
Soca de plàtan amb afegits de roure, vímet i quars
60 x30 cms
El treball consistia a estudiar la famosa foto Pebrot #30 de Edward Weston plasmant el resultat o conclusions en una altra foto. Estudiava però no aportava cap nova resposta ... O sigui que no feia evolucionar l’estudi de la seva obra. No aportava res que ja no estigues dit i més que estudiat ... ... Calía, doncs, canviar de pregunta!
<<El pebrot de quin color era? Verd o vermell?>>
<<Que se’n va fer d’aquell pebrot? >>
Em va fascinar la idea de posar un color al mig de tants pebrots negres i em fascinava molt més pensar que va passar amb el pebrot més famós de la història de la fotografia ... Qui se`l va menjar?
Ara era un treball sobre el quadre “El Crit” d’en Munch) i no tarda a apareixa la controversi: si era ell el que cridava o s’espetava pel crit que va fer algú... crides el que crides habia que cambiar la pregunta: <<Perque cridava?>>
La mateixa soca em va dir quan la vaig escoltar:
<< Que no ho veus, babau, que estic udolant?... Que és com les feres plorem per la pèrdua d’algú! >>
Dues culleres soperes d’acer inoxidable
Llibertats?
‘El xiprer del refugiat’
Representa el nus en el codi d’hospitalitat (que a Catalunya simbolitza el xiprer) que no deixa fluir aquesta voluntat d’acollir.
‘Moby Dick’ és una obra d’un simbolisme profund amb quantitat de al·legories narrades de forma èpica. Fugint d’una d’elles, la venjança, represento algú lluitant per la seva supervivència.
Vídeos i pel.licules
Escultura en pedra de Ulldecona i cables de ferro (50 cms)
‘S’ha acabat el bróquil’
Vídeoart a partir de Crossroads de Bruce Conner de la prova nuclear submarina de l’Operació Crossroads Baker del 25 de juliol de 1946 a l’atol de Bikini al Pacífic.
Escultura en fusta de roure i com a base un còdol del Mediterrani (90 cms)
Fotografia
‘La Paradoxa de votar’
O no és una paradoxa, una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú, que per votar puguis anar a parar a la presó?>>
‘Roba estesa’
Animació de roba estesa ‘ballant’ un sirtaki tot recordant la pelíu.la de Nikos Kazantzakis ‘Zorba el grec’
‘Interacció?’
Experiment sobre la posible interacció de un pitroig real amb el pitroig de pedre de la escultura ‘Fòssil’
‘L’home que mira al Nord’
Vídeo al voltant de l’escultura de ‘L’home que mira al Nord’ i amb la cançó cantada per Didac Rocher d’en Salvador Espriu ‘Assaig de càntic al temple’
‘Àfrica en globus’
Pel.lícula en 16 mm sobre un viatge real de tres Igualadins tot posant en pràctica la novel.la de Jules Verne ‘Cinc setmanes en globus’.
Escultures al bosc
‘Fòssil’
El bosc de Can Talaia, un bonic lloc de Viladrau amb unes bones vistes al Matagalls, ha estat sempre profusament emboscat de roures i alzines, alguns pins i avets i algun faig escadusser.
Totes les pedres que formarien el cérvol havien de ser trobades a Can Talaia, com qui troba un fòssil. Així va ser i fins i tot moltes van ser trobades sota els mateixos castanyers que em van proveir de branques mortes. Les branques que seguint la llegenda em servirien per fer la cornamenta.
Elements esculpits del tot a partir de pedres de Can Talaia
El pit-roig, un afegit, és un element familiar que ens remet a Can Talaia
El cap esculpit és la pròtesi necessària, al no trobar-la com a fòssil, per completar la figura.
‘Drac de la Surera’
Si mires sempre veus. I si escoltes sempre sents. Això si, cal estar obert a mirar i escoltar. Caminant, i badant, pel bosc és molt fàcil ensopegar amb formes que et parlen o es deixen veure i no fa falta buscar molt ... Tot
... I tot mirant la branca d’una surera sents que et diu: <<sóc un drac>>
Alzina surera /Can Talaia / Viladrau
‘Cérvol
metàl·lic’
El cérvol està fet a partir de la tela metàl.lica d’un antic galliner de Can Talaia. El pes del cap, realitzat amb una fosa d’alumini, obligava una estructura per suportar-lo.
«Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! ... »
Salvador Espriu «Assaig de càntic en el temple»
“L’home que mira al Nord”
Es tractava de fer una escultura inspirada en el poema d’Espriu, una escultura amb actitud de pensament, de reflexió i de contemplació.
... Mirant al Nord, com a interpretació del poema i com a concepte de llibertat El lloc escollit havia de ser l’adequat perquè en veure’l t’interpel·lés ... Des de la talaia l’home pensa.
I calia un punt de català ... Potser romànic, realista però també simbòlic i un pèl hieràtic (romànic contemporani?)
Fusta de castanyer de Can Talaia
Tamany real (1.80m), pes 80 Kgs
Portades de llibre Fetes a partir de aqua rel.les sobre paper i Treballades amb Pho toshop i Illustrator. Em podreu trobar a: Dibuixos sobre paper amb tinta xina i nogalina (30 x 30 cms) www.jaume.llansana.com Jaume@llansana.com
