Míster llapis 56

ELS REGALS Llums de Nadal, catàlegs de joguines, el tió, cartes als Reis d’Orient, el Pare Noël, anuncis lluminosos, avets, llaminadures, pessebres, mercats i fires nadalenques…

Són les festes de Nadal? Són només això les festes d’hivern?

Els infants viuen aquests dies amb il·lusió, com quelcom màgic i alegre. Els adults podem aprofitar tota aquesta empenta i energia per anar més lluny i fugir dels tòpics. És un molt bon moment per aprendre els valors positius de la nostra societat i els valors de la família.

Quin és el millor regal de Nadal? Sens dubte, aquella joguina tan desitjada farà brillar els ulls dels nostres fills, però donem-nos també l’oportunitat de gaudir de la família com a regal de vida. Gaudir estant junts, jugant junts, parlant, cantant, estimant... És un molt bon moment per aprendre... què vol dir desitjar? quines coses es poden desitjar? Què es pot demanar al Pare Noël o als reis d’Orient? És bonic pensar-se bé quins regals vols demanar, essent tu mateix, demanant el que a tu t’agrada, i no el que està de moda o el que els anuncis repeteixen sense parar. És bonic aprendre a saber distingir entre el que desitges de veritat i el que només és el caprici del moment. És bonic demanar coses que no es puguin comprar. És bonic demanar coses que no són per un mateix, sinó pels altres, pels éssers estimats. És bonic fer regals, a més de rebre’n.

Sempre tenint en compte, que els Reis t’estimen igual, perquè tu, ets tu. Amb els teus encerts i els teus errors, quan et portes més bé i quan et cal millorar, perquè t’estàs fent gran i estàs aprenent a ser una gran persona, perquè ets, senzillament, tu.

Bones festes!

Aquest curs l’hem començat treballant l’eix transversal de l’escola “SEGUEIX-ME LA PISTA”, i els nens i les nenes de les diferents classes hem començat a treballar el nostre nom.

A P3 A ens diem “ ELS CURIOSOS” i a P3 B “ELS INVESTIGADORS”. Hem treballat al voltant d’aquest tema experimentant amb els diferents instruments que fan servir lupes, prismàtics…

A P4 ens diem “ELS OBSERVADORS”.

Hem observat el nostre entorn i hem buscat insectes i diversos elements de la natura. També hem construït un telescopi i ens hem explicat tota la informació que heu portat de casa. A més, hem fet un joc de pistes amb un premi final.

dines St Feliu de Co

A P5 A ens diem “ ELS CIENTÍFICS” i a P5 B “ ELS DETECTIUS”. Hem jugat a ser científics i hem après com és la feina que desenvolupen tot fent experiments i hipòtesis.

Els detectius hem obert una oficina a l’aula amb tot el material que hem portat de casa i ens serveix per representar i aprendre com es duu a terme una investigació.

ENS HO E STEM

PASS

ANT M

OLT B É!!!!

A 1r fem de detectius de Autor desco-

1.-Els detectius fem servir moltes eines: lupes, manilles, walkie-talkie, bolígraf amb càmera de fotos...

3.- I tenen un carnet com aquest!!! Hi diu el nostre nom, la nostra edat, el nom de la nostra escola, la nostra adreça... I hi surten les nostres empremtes digitals!

5.-També vam investigar com és l’edifici de primària per dins, fent servir un plànol.

de Autor desco-

2.-També fan servir una placa de policia com la que ens vam fer.

4.-La primera missió que vam fer va ser averiguar el nom de la nostra escola i fer un dibuix-foto de la façana.

6.-A dins l’aula, ens comuniquem amb missatges secrets que deixem a unes bústies especials.

7.-I també ens comuniquem amb uns telèfons especials que ens vam fer a la classe.

9-.I vam retallar la seva silueta per penjar-la a la paret.

11.-Ara mateix, tenim entre mans un cas molt especial...

8.-A l’última missió vam haver de resseguir un cos humà estirat a terra.

10.-Després vam marcar les parts principals dels cossos: cap, tronc, extremitats...

12.-Haurem de buscar empremtes digitals i investigar-les amb lupes per tal de trobar els culpables.

Compartim les estones de plàstica

Aquest any els nens i les nenes de Cicle Inicial treballem la plàstica de manera conjunta. Dimarts ens trobem els nens i les nenes de 1r A i 2n B, i divendres els grups de 1r B i de 2n A. Les propostes han estat molt variades. Hem treballat la línia fent múltiples composicions. Hem fet figures i cossos geomètrics de diferents maneres: estampant amb pintura, retallant i fent construccions en volum.

Una altra proposta ha estat el dibuix al natural o creacions lliures.

El més important de tot és que els nens i nenes ens ho hem passat molt bé !!!

L’ alumnat de tercer, cada dimarts, assisteix a la piscina de Caldes de Montbui per a aprendre a nedar (contingut obligatori de l’àmbit de l’Educació Física).

Des de l’escola es dóna les gràcies a l’AMPA de l’escola i a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines per subvencionar aquesta activitat.

Es

treballen hàbits molt importants com l’autonomia en les activitats de la vida diària: vestir-se, ser responsable del propi material, ser ordenats i curosos, així com saber aprofitar el temps.

Aquí hi ha una mostra de com l’alumnat gestiona l’espai dels vestidors.

Res pon Sa

bilit

at

sos o r u c i s t a n e Ord

Gestionar el temps

DA I T R O S

ETA L C I C E N BI

SSER A S A LOM O C A T PINA S U A SAN S L OL RA I C

-

PER A I C N ES!!!

RIÈ U E Q P I X T E ' À TEM EM L A T I M F S O E R asteAP RL A ta d e C L le L ic ic A b rsió en ina!!!

TREB na excu bar a Collsusp u r e f m

van arri e 4t va altres. nenes d lguns fins i tot i s n e rrera els a n a d i ls s a e n rr u se bre igues tents. ma Sas 1 d’octu de form rribar ben con a ll El dia 1 s a Santa Colo o c a a fin m vem un hi vam llterçol Km fare , semblà nts i forts tots ts é n b a lt u o q e : vale jar ls ar m om ursió c rribarem a pu ls 6 m pass aure, sí, però c a x v e l’ o h e r Ens va c córrer e lçada a tes sob ue algú pregun leta? Quina a darem per a re per anar i ts n Direm q e r ife que tar en bicic ssitarem ntejar d am pla nts Km farem mps es preveu ’autobús nece v e s s A la cla agalés?, qua rgetes d n t d e te S a? Qua tot quantes ta l in e vàp b s u m s a classe Coll fins i la a I e ? m d a e s n m y Colo que a compan a Santa mb els A . s Km fins Castellterçol. e r e a vosalt arretera tornar d esoldre ho expliquem. r m e r de la c m en fa 3 s 2 o u h m ix s K K ate ou ines al órrer 8 patiu, n spostes i ara m de Cod oncs vam rec u Bé, no e li r e s F d bar le a Sant ar a 1. Així rem tro començ a autobús posava Km 3 l’ m r a a f V a . arribar icletes vam ag stellterçol on mireu, a stres bic i els que van o C n a s r Doncs le a re amb ns 6Km am arrib desniC59 i v l seu pa ma vam fer u e i c r 56m de a . lo M s m o l ú e e v C b à r n ve auto anta ir supe s espera stellterçol a S Castellc a Coloma Allà en s a n C fi i de que a Santa r l r o e !! la ! b ç a r a m d s te K e ll p m ,3 te ada va de Cas pina 10 rnar Collsus t el perfil d’alç 75m. lar que u lc a anar i to c r e n m 1 p a a v a v u r ro 8Km Obse suspin níem p s a Coll ra fèiem s en te e tg ia vell i fin ant que en ho . v ts 0 er 45 minu targetes de 1 re Consid d’hora, 9 4 / b 3 i, el pa m a m al Jord a tardaríe t, calculant ... s r u e i d n gràc tica per poder s e t I calcula llterçol. l o ís o te ta la log de Cas oooooro o etes i to m n o r g a n fu o d m per os ar les c per p Aprofite r a M l a c, i del Mar uesta sortida. q a e term

ANEM D´EXCURSIÓ El dia 22 de novembre de 2017 vam anar d’excursió a les termes romanes de Caldes (THERMÀLIA).

Vam sortir de l’escola i ens vam dirigir a la parada de autobusos de línia. Vam esperar fins que va arribar el primer bus i resulta que estava ple !! Quina pena. Poc després va arribar el segon bus i estava buit. Quina sort!Vam pujar fins que vam arribar a Caldes de Montbui.

Un cop arribats, vam anar a esmorzar a un parc de Caldes. A continuació vam marxar cap al museu. Si!!! Com a monitors ens va tocar en Jordi i l'Oriol que eren molt macos. Vam fer una ruta molt llarga i divertida.

Primer vam visitar la Font del Lleó, la sortida d’aigua termal més calenta de Caldes (74*). Més tard ens vam desplaçar fins les termes antigues. Allà ens van explicar una petita història dels romans. I al final de la visita vam fer un ungüent fet de romaní, cera d’abelles i oli.

Després vam anar a dinar al parc de CAN RIUS i ens ho vam passar molt bé. Hi havia un castell molt divertit, i en un espai que era per a gossos el vam utilitzar per fer parkour que és una mena de joc que es tracta de saltar diferents equipaments.

Jugant, jugant, ja era l'hora de marxar i ràpidament vam anar a l'estació d'autobusos i cap a Sant Feliu. Va ser un dia meravellós.

SAFAREIG PÚBLIC És un lloc públic on antigament s’hi rentava la roba. És bastant gran i rectangular.

L’aigua està a una alta temperatura perquè és aigua termal. Avui en dia, totes les cases tenen rentadora, però encara s’utilitzen per rentar peces grans com per exemple catifes, edredons, etc Ens ha semblat divertit, tocar l’aigua calenta perquè cremava molt i tots cridàvem.

TERMES ROMANES Eren uns edificis públics, que servien per la higiene de les persones i també servien per curar algunes malalties. A dins hi havia piscines i banyeres on els romans es banyaven amb l’aigua termal de Caldes.

Les van construir en l’època dels romans, aproximadament fa 2.000 anys.

Actualment, queden runes i ara serveix per visitar i aprendre del passat.

L’AIGUA CALENTA DE CALDES Una part de l’aigua de la pluja es filtra cap al fons de la Terra i va cap a un aqüífer, allà s’escalfa i, per la pressió, torna a pujar cap a dalt. En el cas de Caldes, puja directe per l’escletxa de la falla del Vallès i per això arriba calenta a la superfície. Una falla és una esquerda en l’escorça de la Terra al llarg de la qual s’ha produït un desplaçament.

Tot aquest cicle té una durada de entre 10.000 i 12.000 anys.

UNGÜENT ROMÀ INGREDIENTS  Per fer l’ungüent : cera d’abella, romaní i oli d’oliva  Utensilis: un morter, un pot amb tapa, un pal per remenar, una etiqueta rodona i un paper amb les indicacions PROCÉS  Trencar la cera en tros sets petits i posar-la dins del pot  Triturar el romaní amb un morter i posar-ne un pessic dins del pot  Abocar-hi un rajolí d’oli d’oliva  Posar tots els pots al bany Maria durant 7 minuts, a la font del Lleó de Caldes  Treure-ho i remenar amb el pal  Tapar-ho, eixugar el pot, enganxar l’etiqueta que hem dibuixat i posar les indicacions. Ja tenim el nostre ungüent!

PER QUÈ SERVEIX?  Serveix per curar cremades i per hidratar la pell. També cura els llavis tallats. No serveix per rascades ni ferides.

PERQUÈ SOM LA CLASSE TOP SECRET ?

Ens diem la classe de TOP SECRET perquè el tema d'aquest any és: SEGUEIX-ME LA PISTA. El vam escollir perquè estàvem proposant els noms de la classe i aquest va ser el que ens va agradar més.

El nom de la nostra classe: CSI La nostre classe es diu CSI perquè volíem un nom relacionat amb els detectius científics. Vam escollir el nom de C.S.I en una votació. Més tard ens vam preguntar el significat de CSI per nosaltres. I vam decidir fer unes altres votacions per decidir quin era el significat de la C, de la S, i de la I. Finalment, ens vam proclamar com la classe dels Casos Secrets Infiltrats.

Per què anònims?

La classe de 6èC vam escollir aquest nom perquè vam pensar que tenia a veure amb el misteri i per fer-ho diferent de les altres classes. Van haver-hi moltes opcions ,els guardians del misteris, els criminalistes , F.B.I... Però finalment vam decidir els anònims per votació.

L ’ EDUCACIÓ NO ÉS COMESTIBLE Parlar d ’ educació des d’ u n menjador pot semblar estrany, però no ho és gens, ho podem assegurar. Mai s ’ ha de confondre un menjador escolar amb un restaurant. Aquest fet és fonamental per no barrejar les coses.

En ambdós llocs s ’ hi menja, sí, és cert, però de diferent forma. Un restaurant és, per dir-ho d ’ alguna manera, un espai lúdic. Un menjador escolar és o ha de ser, sense cap mena de dubte, un espai educatiu.

Educar donant un servei alimentari és possible de la mateixa manera que menjant es pot aprendre. Un menjador escolar ha de tenir la funció de fomentar diversos i nombrosos objectius que abasten diferents àmbits: hàbits higiènics i alimentaris, hàbits socials, la utilització d ’ activitats ( c omplementàries o no al dinar ) que transmetin valors positius... i, especialment, hàbits alimentaris.

Hi ha tres tipus d ’ educació: educació formal, educació no formal i educació informal. Totes juntes, podríem dir que formen un procés integral i que poden ser aplicades individualment o conjuntament.

En el nostre cas, el que ens interessa, l ’ educació formal és la que ofereix l’ e scola i l ’ educació no formal és la que s ’ acostuma a dur a terme en estones de lleure realitzant diferents activitats. Ambdues, per fer-nos entendre, s ’ apliquen de manera intencionada, fet que les diferencia de l ’ educació informal.

Aquesta última, també per fer-nos entendre, es duu a terme en el dia a dia. El principal agent educatiu d ’ aquesta, és la família, però també ho és la societat i els mitjans de comunicació, per posar un parell d ’ exemples.

Anem al menjador... Quin paper té un menjador escolar en tot això? Quina mena d ’ educació ofereix? Deixarem que la resposta a aquestes preguntes la doneu vosaltres mateixos. Una mica de tot, us sembla bé? Si més no, això és el que pretenem: educació intencionada, de manera regular i, també, en el dia a dia. Això sí, sense “ titulació oficial” , que això és el que s ’ a consegueix, només, amb l ’ e ducació formal!

Aleshores, dins el menjador, tenim una barreja d ’ educacions, pim-pam, totes juntes. Posarles en pràctica és la tasca que duem a terme habitualment i de manera regular, amb aquell “ dia a dia ” al qual fèiem esment unes ratlles abans.

N ’ hi ha prou amb això? No, per anar bé, rotundament no. L ’ educació absoluta depèn d ’ altres factors. Centrem-nos en l ’ educació informal. Hem dit que es pot, o millor dit, cal dur-la a terme des de diferents fronts possibles, és una tasca conjunta.

Repassem: la societat, els mitjans de comunicació... molt complicat poder-ho regular. I la família? Amb això sí que podem fer alguna cosa. De tots plegats depèn. Treballar conjuntament des de “ dins ” i des de “ fora” seria ideal! Som-hi!