Manlleu — Octubre del 2017
Tercera època — Número 116
Foto: © Carme Molist
Dijous
12
OCTUBRE
Santuari de Puig-agut A les 5 de la tarda
CELEBRACIÓ DE LA SANTA MISSA amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar Presidirà la celebració mossèn Florenci Gras, rector de Sant Hipòlit i vicari de Manlleu.
Mitja hora abans de la missa, rés del Sant Rosari.
Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. — Pel que fa a l’economia de l’Associació, podríem dir que continua en hores baixes. Un problema al qual cal trobar-hi remei, i és per això que ens permetem recordar als fidels i amics la necessitat dels seus donatius que poden fer arribar al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Preludi de tardor a Puig-agut
Àlex Roca
Fa pocs dies el preludi de la tardor ja envoltava el nostre Puig-agut. Ara, amb el record de l’estiuada passada, ens retrobarem novament a l’escalf de l’Eucaristia i ens cal ser perseverants amb la Fe que ens agermana. Queden enrere els xardorosos dies estiuencs i l’arribada de la tardor és el preludi d’un temps més calmós que predisposa a la meditació, fins i tot la natura ens hi convida. I mentre viurem els rigors de la hivernada, esperant el nou esplet primerenc, la fermesa amb la Fe ens ha d’estimular a fer possible els retrobaments més massius.
Que escaient és l’Endreça de Joan Maragall. Senyor! Deu consol a qui plora i torneu-li el plor a qui no pot plorar, i doneu-li pau a l’ànima inquieta perquè us sàpiga esperar. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (IV) Continuem la relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que estant relacionats amb el santuari de Puig-agut.
Lluís Coll
05.1.1911.- Ramon Madirolas recull un objecte artístic (premi extraordinari amb gran diploma d’honor) pel foment de l’arbrat a les seves terres. 29.4.1911.- Inauguració del monument al final del carrer de Torelló dedicat al general Weyler i que marcava l’inici de l’Avinguda del Marquès de Tenerife que s’havia de dirigir a la masia de Madirolas.
Inauguració de l’Avinguda Marquès de Tenerife, any 1911.
28.6.1914.- Jocs Florals MariansLauretans, en un envelat col·locat a la banda de ponent de l’església. 8.1.1927.- Mort de Ramon Madirolas. Fou enterrat al sarcòfag que havia fet construir dessota de l’altar de la Verge de Lourdes. 25.7.1936.- Profanació i saqueig del temple, destruint i cremant totes les imatges al davant del temple. 1945.- El full dominical de la parròquia de Manlleu recorda l’estat
d’abandó en què es troba el temple. 1946.- Els pagesos de les rodalies, juntament amb un grup de vilatans, es mouen per tal de restaurar l’església. 1947.- Un llamp destrueix el cimbori i s’inicien les obres de rehabilitació, prenent la iniciativa Lluís Masoliver, junt a Isidre Crosas de can Codony, en Domènec de can Catasques i d’altres feligresos. 1948.- S’organitza una capta per a la restauració. L’Ajuntament fa una ajuda força important. Xavier Valls, proposat per Lluís Masoliver, forma part de la pabordia. 1.9.1948.- Amb l’assistència d’unes 400 persones, es fa un romiatge al santuari que, fins feia poc, restava abandonat. Pel fet que no estaven acabades les obres se celebra la Santa Missa davant del santuari. En la restauració hi col·laboren els carros de trabuc d’Arisa, en Xaran, en Codony, etc. 11.1948.- Un cop acabades les obres i la construcció d’un cimbori provisional, Pere Gil i l’Ylla de Torrents, es cuiden de fer construir les escales d’accés al temple. A part del pabordes existents, Masoliver, Valls, Pujol, s’amplia la junta amb Isidre Crosas de can Codony, Eudald Domènech i Josep Marcé de Madirolas. (Continuarà...) Pel recull: Xavier Valls/Joan Arimany
Geografia del camí de Puig-agut (III) 7.-Serrat del Tir
Quan s’ha deixat enrere l’ermita de Sant Jaume hi ha dues opcions per pujar a Puig-agut. Una és seguir el camí fressat que porta cap a Diumeres a l’esquerra del trencant de Niubó, i l’altre, força més amagat, és un corriol gens marcat que passa a mitja vesL’antiga masia de Maians. sant dels serrats, aprofitant els diferents estrats plans, entre mig de pedres escrostonades. Tot i que aquest últim sender és accidentat, permet tenir una vista panoràmica sobre Manlleu que val la pena de gaudir. El primer serrat que es troba, exactament sobre la masia de Maians, rep el nom de serrat del Tir. La raó d’aquest nom és que, un cop acabada la guerra civil, es va construir en el pla herbat de sobre el serrat una caseta de totxana que guardava l’aparell per llençar els plats que havien de ser trencats pels tiradors que es col·locaven just a sobre la cresta del serrat. Un cop va passar la febre del tir al plat que va durar força anys, tota la instal·lació va quedar en desús fins que es va creure convenient fer servir tot el pla per dipositar la runa que es treia de la plaça Bernadí en la seva última remodelació. Una capa de terra bona que s’hi va afegir a sobre va permetre conrear aquest camp artificial. Si mai algun arqueòleg del futur s’entreté en fer una cata del camp quedarà ben desorientat al descobrir tants i tants trossos de marbre de Carrara, acompanyats de restes de tubs de plàstic sense que imagini una explicació coherent per aquell serrat isolat.
8.-Serrat dels Corbs
Seguint el camí ramader de Niubó, el que passa pel mig del vessant de la serralada que conforma Puig-agut després d’haver rodejat el serrat del Tir, toca donar la volta al serrat dels Corbs. Aquest serrat rep el nom per la presència d’aquests ocells negres de mal averany. El corb és un ocell que menja de tot. No fa fàstics per empassar-se algun petit animal viu, atipar-se de carronya, menjar granes de cereals o, fins i tot, engolir herba. Aquesta dieta variada, acompanyada del fet que la seva carn no és apta per al consum, l’ha fet sobreviure al llarg dels temps. De la mateixa manera que hi ha molts serrats dels moros, també hi ha molts serrats dels corbs en la nostra geografia. En el temps de la construcció del santuari de Puig-agut, el corb era l’ocell més gran que apareixia pels contorns. No hi havia tudons, ni tór-
tores, ni ànecs de riu, ni bernats pescaires ja que totes aquestes aus eren caçades pels pagesos per posarles a la cassola. Només quedava el rebuig no apte pel consum: corbs, garses i rapinyaires. Per cert que aquests últims tampoc abundaven gaire, a l’escassejar les aus i els animals petits que els hi servien d’aliment, per culpa de la competència humana a l’hora de cercar-los. Fa rumiar avui dia, veure gent que regira els contenidors de deixalles i que, sorprenentment, campin per l’entorn en excés, unes aus comestibles que no fa pas gaire eren molt apreciades pel paladar. El que escriu recorda amb gust l’arròs de colomins, provinents del colomar propi. No cal fer gaires números per adonar-se que si en el temps d’en Madirolas Caçador de temps passat, apunt de hi hagués hagut les armes de cacera que existeixen Francesc Pujol. avui dia i que si els manlleuencs haguessin disposat de la riquesa que hi ha ara per adquirir-les, segurament aquelles aus comestibles que s’ha enumerat un tros amunt, s’haurien extingit de ben segur al fer-los-hi els honors moltes taules de Manlleu.
9.- Serrat Cuguler
La serra de Cagamànecs vista des de Manlleu amb els tres serrats principals.
Continuant pel camí ramader a mig aire de la serra, passat el serrat dels Corbs, s’arriba al serrat Cuguler. Aquest serrat cau just a sobre del terreny que l’ajuntament va adquirir temps enrere per fer-hi el nou cementiri i del que ningú ha tornat a sentir a parlar mai més. El serrat deu el nom a que en aquest lloc abundava aquesta mala herba que tan mal fa en els sembrats de gramínies. L’esplanada de dalt, just al costat de la masia de Diumeres, un prat d’herba que fa molt goig, disposa d’una vista immillorable sobre la vila de Manlleu. Hi ha qui en aquest prat hi cull bolets, carreretes i gírgoles, quan arriba la seva hora. Però s’ha hagut de posar pedres al costat del camí carreter que porta a Puig-agut per evitar que els cotxes espatllin aquest prat tan bonic. Cal dir que fins fa mig segle, els pagesos dels voltants intentaven tenir la cugula a ratlla a base d’enviar els animals a pasturar als prats o a als marges on creixia, aprofitant que la cugula era tendra. Si no disposaven d’animals de pastura, solien dallar l’herba, tant la bona com la dolenta, assecar-la i guardar-la per l’hivern com a menjar pels animals domèstics. Feia goig veure els camps ben delimitats, sense cap pendent en el tros conreat,
malgrat que fossin més petits que en la actualitat i en forma de feixes; els marges de separació entre els camps amb l’herba dallada sense esbarzers ni redortes, espinosos uns i molestes les altres que impedissin el pas; i els camins ben marcats i sense gaires bassals, per la cura que hi posaven els camperols. Aquesta visió no és estrany que fes pensar als pelegrins que pujaven cap el Santuari que la natura, domada per la mà de l’home és molt bonica i més cristiana perquè suavitza la llei de la selva on el dèbil no té cap possibilitat de sobreviure. Dubto que en aquest moment els voltants de Puig-agut inspirin el mateix pensament ja que aquesta mà humana ha perdut embranzida. Bernat Prat
En Madiroles
Goigs del veĂŻnat de Puig-agut