Fotos: Família Valls Cabanas
Manlleu — Juny del 2017
Tercera època — Número 115
Diumenge
2
JULIOL
Santuari de Puig-agut A 2/4 de 6 de la tarda
CELEBRACIÓ DE LA SANTA MISSA amb motiu de la passada festivitat del Sagrat Cor de Jesús i en record de Xavier Valls i Mas Presidirà la celebració mossèn Jaume Casamitjana.
Mitja hora abans de la missa, rés del Sant Rosari.
Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. — Pel que fa a l’economia de l’Associació, podríem dir que continua en hores baixes. Un problema al qual cal trobar-hi remei, i és per això que ens permetem recordar als fidels i amics la necessitat dels seus donatius que poden fer arribar al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Família Valls Cabanas
A l’amic absent. Xavier Valls i Mas Ens ha deixat un home de petja, un home que, al marge de la seva professió de fotògraf, també ha deixat testimoniatge del seu compromís social i cultural, donada la seva activitat al servei de les tradicions locals, comarcals i també extensives en alguns aspectes al País. Recordem la seva tasca pel que fa al lligam entre els organitzadors de la Flama del Canigó i els Focs de Sant Joan i els Aplecs de Matagalls; en l’àmbit local, el trobem cofundador del Grup Excursionista Manlleu; organitzador de l’Aplec de Cabrera amb la celebració de la missa per als excursionistes difunts; la trobada d’excursionistes veterans; la seva col·laboració amb les activitats del Centre i sempre actiu en diferents esdeveniments locals, cosa que li valgué ser nomenat fill adoptiu de Manlleu, pel fet que era nascut al veí municipi de Gurb. I què podem dir de la seva entrega al servei del santuari de Puiagut. Sabem de la primera vegada que va pujar-hi amb companyia d’un seu oncle. Era la primavera de l’any 1934. En va quedar captivat i val a dir que l’enamorament va ser per sempre més, encara que les seves profundes conviccions religioses hi van tenir molt a veure. Seixante-un anys després, recordant aquesta primera visita, ell mateix escrivia: “el record d’aquella visió, amb la llum del matí il·luminant tot el conjunt, encara perdura. A l’interior del temple, hom quedava meravellat de la bellesa que guardava”. Les impressions d’aquesta primera visita, acompanyades de la descripció que feia de com era l’interior del santuari, les donarem a conèixer en un proper butlletí, si és possible acompanyades amb fotografies de l’època. Ara recordem l’amic Xavier que es va fer seva la responsabilitat i l’atenció que requeria el santuari, com a fidel predecessor de Lluís Masoliver que en va tenir cura en un període francament difícil, però molta feina encara calia fer-hi i en Valls va furgar buscant ajut econòmic i col·laboradors per poder superar
necessitats peremptòries, tant de l’estructura de l’edifici com dels accessos i embelliment. Val a dir que l’ajut quasi sempre el trobava, però això també era mèrit seu. Quan una nova reestructuració a fi de donar garantia de continuïtat va ser necessària pels temps actuals, i la fins llavors Pabordia de Puig-Agut va ser substituïda per Associació d’Amics del Santuari de Puig-Agut, en Xavier Valls, tot i la seva avançada edat, en va ser l’impulsor. Ara ja no el tenim entre nosaltres, però conscients de la nostra condició, acceptant i enyorant la seva absència, el seu record serà exemple per a la continuïtat. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
En Madiroles
Geografia del camí de Puig-agut (II) 4.- Serrat de Sant Jaume
Al capdamunt de la serra de Teuleres hi ha un serrat que portava el nom antic de serrat dels Moltons però que a l’edificars’hi l’ermita de Sant Jaume Nou va passar a anomenar-se serrat de Sant Jaume. Es tracta d’una petita elevació rocoErmita de Sant Jaume tal com era a finals del segle XIX. sa sense vegetació que a mitjans del segle XIX era propietat de la masia del Poquí i que el seu propietari va cedir gratuïtament per edificar-hi la nova ermita de Sant Jaume. L’edifici va néixer sense campanar però es va donar el cas que un llamp va destruir l’espadanya que rematava la façana mentre les obres estaven acabant-se i aleshores es va decidir construir el campanar actual. Al cap de poc temps, a la banda dreta es va construir un edifici adossat per servir de refugi a l’ermità o al capellà, si n’hi havia un de destinat. A l’altre cantó es va aixecar una masia, també adossada, per garantir la cura i la subsistència de l’ermita. L’any 1969 l’alcalde Josep Arqués que era molt devot d’aquest sant, va fer arreglar el davant de l’ermita amb una terrassa arbrada, una font dissenyada per Francesc d’Assís Pujol i una llar de foc externa i coberta. Aquesta reforma ha donat peu a que molts manlleuencs facin servir el conjunt per celebracions camperoles.
5.-Torrent de Vilamuntà
Imatge de la font de Madirolas a finals dels segle XIX.
Just al darrere de l’ermita de Sant Jaume hi ha el torrent de Vilamuntà. Deu al seu nom a la masia de Vilamuntà que es remunta al segle XIV. Sembla ser que un canonge d’aquesta masia va fer edificar la primitiva ermita de Sant Jaume que precisament duia
el nom de Sant Jaume de Vilamuntà, encara que hi ha historiadors que situen aquesta primera ermita més enllà en el temps. El seu abandó va fer que es construís la nova ermita de Sant Jaume més a prop de Manlleu, enlloc de restaurar la vella que estava molt malmesa. El torrent de Vilamuntà neix sota Puig Agut i agafa les aigües de la font de Madirolas que el seu propietari, l’inquiet Ramon, volia transformar en un balneari i per aquest motiu va fer analitzar la seva aigua per farmacèutics destacats i declarar-la amb bones propietats per la salut. Passada la masia de Vilamuntà, el torrent s’ajunta amb el que ve de la Miranda i de Sanaiàs perdent el nom i canviant-lo pel de torrent de la Miranda. De pous construïts al seu costat venia l’aigua potable de Manlleu de principis del segle XX que es recollia en un dipòsit construït al carrer de la Cortada de Dalt, abans de ser distribuïda entre els veïns de la vila.
4.- Carena de Sant Jaume Vell
Si per pujar al Santuari decidim agafar el camí carreter que passa per Diumeres abans d’assolir l’ermita, veurem a la nostra esquerra la carena de Sant Jaume Vell. Aquesta carena, molt poc Plànol de Francesc Pujol del 1947 sobre les restes de Sant pronunciada, coJaume Vell. mença a la masia de Vilamuntà i es va enfilant molt suaument fins Madirolas guanyant uns cinquanta metres de desnivell. A mitja carena, sobre la masia de Sant Jaume Vell que es va dreçar per tenir cura de l’ermita, es troben les runes de la primitiva ermita, unes runes tan esmicolades que s’ha de conèixer la situació exacta per poder-les apreciar. Al cantó de llevant de la carena hi ha el torrent de Vilamuntà del que ja s’ha parlat. A l’altre cantó hi té el torrent de Sanaiàs que s’ajunta amb el de Madiroles just a la masia de la Miranda i forma el torrent que s’anomena a partir d’aquest lloc “de la Miranda”, fins que canvia aquesta denominació pel del Poquí quan passa a sota d’aquesta masia, per continuar amb aquest darrer nom abans d’abocar les aigües al riu Ter a l’alçada de la Cantina del Pont. Els manlleuencs varen voler aixecar la nova ermita de Sant Jaume més a prop de la vila ja que trobaven el lloc de l’ermita enrunada massa lluny de Manlleu i, també cal dir-ho, massa a prop de Torelló que semblava que els hi fes la competència. Bernat Prat
Visita a Puig-agut El dia 10 d’octubre de 2016 vam visitar el Santuari de Puig-agut , el Mas Madirolas i els seus entorns. Portem amb orgull el cognom Madirolas i sabem que els nostres avantpassats van deixar, durant molts anys, una gran empremta en aquestes contrades. Érem allà per conèixer de primera mà tot allò que els nostres pares i avis ens havien explicat de la família i de Manlleu. Primer vam visitar el santuari. Ens va fer molt bona impressió. Està molt ben cuidat i s’hi respira una pau que convida a quedar-s’hi llarga estona. Per casualitat, o bé perquè així el destí ho va determinar, aquell dia vam tenir la sort de conèixer personalment el Sr. Domingo València , propietari del santuari i del mas. Talment com caigut del cel, ens va aparèixer davant la porta principal i es va interessar per nosaltres mentre estàvem fent algunes fotografies de record. Tot seguit, ens vam presentar com a membres de la família Madirolas i li vam explicar el motiu de la nostra visita. Va estar tan content que es brindà a acompanyar-nos al mas i obrir-nos les portes perquè el poguéssim veure. Aquell oferiment ens va omplir d’alegria. Una vegada arribats al mas, els masovers, en Joan Sala i la Maria Vilardell, ens van acollir amb calidesa i, amb ells, vam compartir fets i anècdotes relacionades amb la família Madirolas. Potser sembli endebades, però el cert és que ens vam emocionar en sentir-nos en un espai, on durant tants anys hi va viure part de la nostra família. Ens va envair un cert punt de nostàlgia i un fort sentiment d’arrelament. Aquells murs, que van acollir generació rere generació, eren un veritable testimoni del pas del temps i de fets i vivències que han fet història. En part, la nostra història. Va ser un dia meravellós, íntim i ple de sorpreses. En guardem un bon record. En ocasions posteriors hem tornat amb les nostres parelles a Manlleu per conèixer i compartir més sobre la família. La primera visita va ser amb en Joan Arimany (historiador) i la Núria Silvestre (directora de la biblioteca) els quals, molt amablement, ens van ensenyar tot el fons documental que disposen a la biblioteca referent a la família, al mas i, de manera especial, ens van mostrar l’arxiu del Sr. Ramon Madirolas Codina (germà del nostre besavi). El nostre més sincer agraïment a tots per l’interès mostrat, pel reconeixement i per rebre’ns amb els braços oberts. Moltes gràcies. Jordi Boada Madirolas (Esplugues de Llobregat) i Núria Madirolas Tell (Berga) 3 de maig de 2017
Goigs del veĂŻnat de Puig-agut
Dedicat a Xavier Valls, que tantes vegades va visitar la Creu de Matagalls. E.P.D.