Manlleu — Desembre del 2016 Tercera època — Número 113
Als Reis Què ens portareu d’Orient? Què ens dureu de Terra Santa, que ens esboiri el pensament i ens estronqui la complanta?
Els Amics del Santuari de Puig-agut us desitgem Bon Nadal i feliç any 2017
Porteu-nos un lliri blanc de la conca natzarena, amb una rosa de sang de la tràgica carena; del Líban, un brot cedrí; del Carmel, un de palmera; de l’Hort de Getsemaní, una branca d’olivera. Porteu-nos un tros de cel amb angèliques nadales! Poseu-nos un bri d’estel a la punta de les ales! Joan Colom, prev.
Quan arriba Nadal Quan arriba Nadal les fredoroses nits estelades emmantellen les valls i les més llunyanes muntanyes cobertes de neu perfilen ses formes pel nítid espai, mentre les ciutats, viles i pobles s’engalanen de llum. Quan arriba Nadal les escampades masies semblen hivernar i sols la fumera de la xemeneia ens recorda que a dintre hi ha vida. De la zones ombrívoles la gebrada no es fon i la duresa dels conreus atura tota activitat camperola, mentre a les solanes el bestiar cerca pacient l’escàs aliment. Quan arriba Nadal dels torrents no se sent el seu cant, perquè el gel modelant formes estranyes ha paralitzat el seu curs, i a les voreres, arrapada a les pedres, la molsa verdeja sota de llagrimalls transparents. Quan arriba Nadal dintre del bosc hi ha silenci i el temps sembla haverse aturat; les fagedes han perdut el fullam i ens mostren la nua brancada i els camins són coberts de groguenca i humida catifa. Més amunt, el pi negre i l’avet senyoregen perquè poden mostrar-se engalanats, i també el ginebró i encara més el boix grèvol ornat amb el vermell del seu fruit. Quan arriba Nadal, al marge de llums, de regals i, per què no dir-ho, d’excessos, també cal recordar el motiu que commemorem, perquè de no fer-ho, quin sentit tindria la nostra celebració? Àlex Roca
Puig-agut segons la visita pastoral del bisbe Morgades de 1888
Joan Arimany
El principal col·laborador de Ramon Madiroles en la promoció del santuari de Puig-agut va ser el bisbe Josep Morgades. Ell mateix va beneir la primera pedra el 19 de desembre de 1883 i l’edifici gairebé acabat el 18 de febrer de 1886. Per aquest motiu és interessant de reproduir el text anotat en la seva visita pastoral a la parròquia de Santa Maria de Manlleu, que va dur a terme el 12 de maig de 1888, i que es pot llegir al llibre de visites de l’Arxiu parroquial: de Santa Maria de Manlleu:
Figura escultòrica del bisbe Morgades que, destruïda el 1936, presidia l’accés al Santuari.
Abierta ya al culto público la Capilla dedicada en Puig-agut al Sagrado Corazón de Jesús, á la Virgen Santísima de Lourdes y á S. José, hasta que otra cosa se determine, quedará dependiente de esta Parroquia, debiendo ponerse de acuerdo el encargado de ella con el Párroco de la misma para la celebración de funciones, colecta de limosnas, examen de cuentas, etc. por exigirlo así el buen Servicio á pesar de la omnímoda confianza que Nos merece el encargado actual D. Ramon Madirolas, á cuyo celo, piedad y desinterés, no menos que al del Sr. de Parrella y Sr. Niubó se debe principalmente la erección de este Templo de expiación del cual Nos prometemos grandes resultados y beneficios á favor de toda la comarca y á mayor gloria de Dios, de su Madre Santísima y S. José.
D’aquest text es poden constatar diverses idees. Per una banda, la confiança del bisbe Morgades amb el projecte, fet realitat, de Ramon Madiroles. Per una banda, posava sota la protecció de la parròquia de Santa Maria de Manlleu (encara quedaven dècades per crear-se la de Sant Pau de l’Erm a la qual actualment està adscrita). Per altra banda, deixava clar que Madiroles s’havia envoltat de col·laboradors –els senyors de Parrella (segurament de Torelló) i Niubó (probablement de la masia homònima ben propera al Santuari). Joan Arimany i Juventeny
Penseu amb en Madirolas Ara que està sobre la taula el canvi de nom de carrers de Manlleu, algun d’encertat, altres de no tant, proposant la tria del nou nom amb una mena de consulta pseudo-democràtica per part de la mainada de la vila, vull fer referència a un personatge singular que no té cap carrer dedicat però que val la pena entrar a valorar l’aportació que la seva tasca particular va fer per enaltir el nom de Manlleu. Es tracta de Ramon Madirolas i Codina del que donem la fitxa biogràfica extreta de L’Escriny. “Va néixer, l’any 1856, a Manlleu. La seva professió va ser la d’agricultor dedicat al cultiu del blat i la patata i a la producció de mel i aigües mineromedicinals. Els seus productes li van fer guanyar diverses medalles d’or i plata a les exposicions a les quals va assistir, com la Gran Medalla de l’Exposició Mundial de París (1900) i el Gran Diploma d’Honor i Medalla d’Or a Atenes. Madirolas va acudir a aquests certàmens i exposicions gràcies a la influència del seu amic Rafael Gasset, ministre d’Agricultura del govern espanyol. Aquests premis li van permetre fer amistats amb personatges rellevants de l’ època i dels diversos estaments socials. Així es va convertir en un home influent en el seu temps i va ser rebut en audiència pel Rei Alfons XII. Ramon Madirolas també va ser rebut pel papa Lleó XII arran d’un viatge a Roma i va aconseguir del Pontífex un breu pontifici en el qual es declarava el Santuari de Puig Agut com el primer de l’Estat dedicat al Sagrat cor de Jesús. Lleó XII el va obsequiar amb un calze d’or amb incrustacions de pedres precioses per al temple manlleuenc. Ramon Madirolas va mantenir una íntima amistat amb el cardenal Rampolla, secretari d´Estat del Vaticà, del qual va rebre cartes personals. Rampolla estava considerat el candidat perfecte per a succeir Lleó XII, però Àustria va imposar el seu dret a veto. El marqués de Tenerife, general Valeriano Weyler, en aquell temps Capità general de Catalunya va ser un gran amic del manlleuenc. Gràcies al suport de Weyler, Madirolas va elaborar un dels més ambiciosos projectes : la carretera de Manlleu a Olot, autèntic precedent de l’actual Eix Vic-Olot. El prestigi que va assolir no només va beneficiar tot el poble de Manlleu, amb la materialització d’alguns projectes, com ara eixamplar el pont de Can Molas. Va combinar àgilment les seves feines agrícoles amb la promoció cultural i social. Però la seva gran obra va ser la construcció del santuari de Puig-Agut, un projecte que va cristal·litzar el 1896, però que havia estat preparat anys abans. Madirolas va ser l’impulsor i principal patrocinador de l’obra. Paral·lelament, va fundar el primer periòdic de Manlleu, el Faro de Puig Agut, del qual es va fer càrrec de la direcció i de la redacció.
La seva professió no només li va permetre subsistir sinó que els quatre productes amb els quals va treballar el van conduir a un reconeixement de nivell mundial. Va morir l’any 1927” Exposaré a continuació el perquè pot ser un ferm candidat a portar el nom d’un carrer de la vila, sempre des del meu punt de vista. En primer lloc no hi ha cap carrer dedicat a aquest personatge manlleuenc. Hi ha el carrer de Madiroles que fa referència a la casa de pagès on va néixer que és una de les masies relacionades en el document de consagració del Temple de Santa Maria de l’any 906. Va editar el primer periòdic manlleuenc del que es té referència “El Faro de Puig Agut” l’any 1886 i que, en diferents etapes, ha arribat fins els nostres dies, animant a altres periodistes a seguir el seu exemple. Va ser un gran difusor del nom de Manlleu arreu de l’estat espanyol i de l’estranger pels seus contactes amb gent influent i pels productes de la seva finca que promocionava: blat, aigües minero-medicinals, mel i patates. La vila li deu el gran màrqueting que va fer del seu nom arreu del món. Un dels seus coneguts, i que va fer venir a Manlleu en algunes ocasions, va ser Valeriano Weyler, el Marquès de Tenerife, precisament un dels noms de carrer que es vol foragitar de la vila per considerar que tenia les mans tacades de sang, tot i que els manlleuencs de principis del segle XX el varen fer fill adoptiu. Va ser l’impulsor d’un eix tranversal Vic-Olot que no es va arribar a materialitzar però que era el preludi del que vindria després i que acabava amb el centralisme radial de Barcelona per donar més protagonisme a les comarques centrals, com s’ha fet evident en els nostres dies. També va ser l’ “alma mater” i el principal mecenes del Temple Expiatori de Puig Agut, lloc de romeria tradicional per la gent de Manlleu, primer en la seva vessant religiosa i, en els nostres dies, com a destí preferit de les caminades oxigenants. Encara que com a poeta menor, va editar un conjunt de poesies que enaltien la vila, la religió i l’ètica i va redactar, pràcticament en la seva totalitat, els diferents números de la revista de Puig Agut. De cara a aquells que no volen tenir carrers de Manlleu amb nom de gent amb les mans tacades de sang, val a dir que no es coneix cap fet violent d’en Ramon Madirolas. Aquestes són les principals qualitats que s’haurien d’analitzar per determinar si aquest insigne veí mereix tenir el nom d’un carrer de Manlleu dedicat a la seva memòria. Un altre dia parlarem del nom d’una entitat manlleuenca que els promotors dels canvis de noms de carrer no demanen reconsiderar i que al que escriu aquestes ratlles, i a molta altra gent, els avergonyeix veure’l escrit a la façana, al considerar que té les mans tacades de sang, encara que només sigui la mà l’esquerra. Bernat Prat
Cronologia històrica del santuari de Puig-agut (II) Continuem la relació cronològica dels principals fets que hi han tingut lloc o que estant relacionats amb el santuari de Puig-agut. 1896.- En la diada de Pasqua s’inaugura el beneeix el timpà sobre la portalada de l’església. 1897.- Construcció de l’altar del Sagrat Cor de Jesús. 6.2.1888.- El papa Lleó xiii concedeix el privilegi de la Reserva del Santíssim Sagrament a favor del Santuari de Puig-agut. 13.3.1888.- El bisbe de Vic inaugura el privilegi de la Reserva oficiant una missa. 24.7.1888.- Carta de la princesa Maria Teresa Borrumba, filla del rei d’Elobey (Guinea Equatorial) a Ramon Madirolas. Havia estat convertida al catolicisme pels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de María. 11.11.1888.- Gran romiatge de Vinyoles d’Orís a Puig-agut. 6.9.1889.- El papa Lleó xiii regala un preciós copó per a la Reserva del Santíssim. 29.12.1889.- El bisbe de Vic, Josep Morgades, celebra una missa a l’oratori de Sant Joan. 15.4.1895.- Gran romiatge del bisbat de Vic, decretat anteriorment pel bisbe Morgades amb benedicció de la campana Margarita Maria Alacoque en la qual es compta amb la presència del general Valerià Weyler. 21.11.1895.- El bisbe de Vic concedeix permís a Ramon Madirolas per enterrar els seus familiars a l’interior del Santuari. 28.3.1897.- Gran romiatge de l’Ar-
xiprestat de Torelló, Sant Vicenç i colònies del terme al Santuari. 30.4.1899.- Publicació de La Perla de las Promesas, escrita Dolores del Pozo (per encàrrec de Ramon Madirolas), com a primer devocionari sobre les pràctiques dels nou primers divendres de mes.
Portada interior de la primera edició de ‘La perla de las promesas.
1899.- Construcció de l’altar de la Verge de Lourdes i del sarcòfag de la família Madirolas. (Continuarà...) Pel recull: Xavier Valls/Joan Arimany
En Madiroles
Avisos dels Amics del Santuari — Recordem als devots de Puig-agut i la resta de fidels, que tots els diumenges, a les 5 de la tarda, té lloc al nostre santuari el rés del Sant Rosari. — Tots el fidels i amics poden fer arribar els seus donatius al compte 0182.9784.7.00200114828 del BBVA, també a la caixeta d’almoines del santuari i a qualsevol membre de l’Associació. Associació d’Amics del Santuari de Puig-agut
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Goigs del veĂŻnat de Puig-agut