Manlleu — Desembre del 2013
Tercera època — Número 101
Camí de Betlem O camí sense camí, camí clar de les estrelles! Que no em clogui les parpelles el fang de cap via impura! Porta’m, si et plau, a Betlem! -Tots els camins hi duen, mentre als ulls l’Estel fulgura. Mossèn Joan Colom
Que l’avinentesa d’un nou Nadal sigui el Betlem de santedat i felicitat per a tothom, és el que us desitja L’ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL SANTUARI DE PUIG-AGUT
— La portada del present butlletí, un any més, és gentilesa de la nostra col·laboradora, Montserrat Pujol. — Recordem als amics fidels del nostre santuari que els donatius per atendre les despeses de conservació i millora, les poden fer al BBVA, compte nº 0182.9784.7.00200114828. També a la caixeta d’almoines del santuari o a les persones responsables de l’Associació d’amics del Santuari de Puig-agut.
El Far de Puig-agut és present a Internet en la seva versió digital a l’adreça http://elfardepuig-agut.blogspot.com.es
Perquè és Nadal m’acosto a Puig-agut Amb motiu del Nadal, festa de l’amor, la tendresa, la família, la senzillesa, la unió i la pau, m’acosto a Puig-agut per compartir els sentiments que em surten del cor davant del Sagrat Cor de Jesús i la verge de Lourdes. A la formosa plana de Vic i a l’alterós cimbori més alt del terme de Manlleu, on hi ha el formós santuari plenament identificat amb l’ecologia del lloc, és on ens dirigim amb pelegrinatge a honrar el Déu de la vida i la Verge, mare de tots, per abocar les nostres preocupacions i les nostres angoixes, i en sortim reconfortats i reconciliats. És la mateixa actitud d’aquells senzills pastors de Betlem, que varen escoltar aquell missatge que diu: “Pau als homes de bona voluntat, que estima el Senyor”. És el mateix Déu que es va fer com un de nosaltres per salvar-nos a tots, totes les races, cultures i religions del món. La major expressió de l’amor humà i diví és el cor. És per això que honrem el Sagrat Cor de Jesús, que és tot misericòrdia, compassió i acolliment, especialment per als més dèbils, pobres i marginats, sense cap exclusió. Aquest diví Nen que es va fer bon pastor i ens segueix acompanyant en el camí de la vida i no para de rescatar-nos del maligne, va donar la prova més gran d’amor morint a la creu per ser l’Etern Ressuscitat, esperant-nos al final de la nostra vida terrena per gaudir de l’amor infinit de Deu. Mentrestant, seguim visitant Puig-agut per carregar les piles i seguir donant i propagant la Llum de Crist, amb l’exercici de les bones obres, mitjançant les qualitats que el nostre Creador ens ha donat per fer-les fructificar. Quan els sofriments de la nostra vida present ens angoixen i ens desesperen, es fa difícil comprendre, perdonar i compartir i entendre aquest gran misteri d’estimar a tots i a tot. I és per això que Jesucrist ens va donar la seva pròpia Mare com a mare nostra i mestra extraordinària, perquè ens ensenya el que és tan difícil d’aprendre i sobretot practicar, tenir fe, esperança i caritat. Perquè entenguem aquesta pedagogia, Ella sempre ens acompanya i a vegades, es fa visible com a Lourdes, Fàtima o Guadalupe i així constatem aquesta formosa realitat. Des de Puig-agut, tots junts agermanats, desitgem-nos de cor un FELIÇ NADAL I UN ANY NOU MOLT MILLOR EN TOT. Una forta abraçada. + Joan Godayol Colom Bisbe emèrit d’Ayaviri (Perú)
Toni Donada
Solstici d’hivern i Nadal: el renaixement de la llum Superat el solstici d’hivern, deixats enrere els dies més curts de l’any, l’ésser humà celebra el renaixement de la llum i la victòria del Sol. Així esdevé el procés cíclic ple de percepcions que va dur a la consciència d’una constant ineludible en tota existència: el naixement, la vida, la mort i, també, l’esperança en la resurrecció. Ho explica Joan Soler quan diu que “l’any expressa foscor i claror, fred i escalfor, un procés cíclic de mort i resurrecció –dels solstici d’hivern al d’estiu. Que es manifesta en la natura, en el clima i la meteorologia1”. La mesura del temps, de la idea que hi ha un continu que passa però que, per condició natural es va Rellotge de sol a l’ermita de Sant Jaume repetint, fou una de les primeres nocions dels humans respecte el seu entorn vital. A La pintoresca història del calendari, Miquel Palau constata la forma en què es va arribar a concebre els, altrament dits, almanacs: “veient l’home que la sincronització entre els fenòmens celestes i els de la natura es repetia sempre pel mateix ordre, i que cada un dels fenòmens presentava una durada constant, pensà que hi cabia l’esperança d’obtenir-ne la previsió a la bestreta si podia prendre un punt de partida, des del qual pogués comptar l’espai del temps que transcorria d’un cap a l’altre de les estacions, ja que aquest cicle era el fenomen canviant més acusat, i per tant més fàcil de percebre, ja fos pel retorn del fred o de la calor, o bé per la major o menor altura del Sol, o per qualsevol altra manifestació natural2”. L’home, explica Palau, va adonar-se de les fases de la lluna però aquestes no servien per comptar en quin moment havien de tornar a succeir les coses i, per aquest motiu, va prendre el sol com a referència (tot i això, en certs casos com en la Pasqua i el temps litúrgic que la segueix, va perdurar el càlcul lunar). Per la banda de l’hivern, el primer dia en què les hores de claror comencen el seu incessant augment és, realment, el 26 de desembre; durant una setmana la durada del dia frega la seva menor durada, les 9 hores i 11 minuts. És necessari indicar que els dies en què el sol surt més tard, a les 7 i 18 minuts*, ho fa entre el 3 i 4 de gener; en canvi, quan es pon més aviat, a les 4 i 22 minuts, és entre el 3 i 14 de desembre3. Per la banda de l’estiu, els dies de màxima claror comencen el 16 de juny i es manté aquesta constant durant 8 dies, fins al 23; el període de màxima claror és de 15 hores i 11 minuts. En aquest cas és interessant verificar com els dies en què el sol surt abans, aquest ho fa a les 4 i 16 minuts, entre
Toni Donada
el 12 i 16 de juny, però que es pon més tard, a les 7 i 29 minuts, entre el 25 i 29 de juny4. És a dir, la veritable diferència entre el dia més curt i el més llarg és de 6 hores; o sigui, una quarta part de dia que fluctua entre els dos solsticis. Joan Arimany i Juventeny * Cal tenir en compte que les hores són indicades segons l’hora solar “Any”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 33 2 Palau, Miquel. La pintoresca història del calendari: les seves aventures i els seus secrets. Barcelona: Millà, 1973, p. 15 3 i 4 Els càlculs s’han efectuat mitjançant les dades que ofereixen el ‘Calendario religioso, astronómico y literario por Fray Ramón Ermitaño de los Pirineos’ (edicions de 2008 i 2009) Barcelona : Sociedad General Espanyola de Librería i ‘Calendari dels Pagesos’ (edicions 2008 i 2009). Barcelona : [s.n.] 1
En Madiroles
Bocins evangèlics
Heus aquí que la Verge concebrà i infantarà un fill, i li posarà per nom Emmanuel.
Mt 1,23
Fem un repàs al tradicionari nadalenc En les representacions que es fan a Manlleu dels tradicionals pastorets per les festes nadalenques és interpretat i molt celebrat pel públic ei “Ball de les ballestes”. Ens conta la tradició que, aquest ball ha estat des de temps antic molt popular a la plana de Vic i que solia ser interpretat pels actors que feien de pastor i entre aquests la jovenalla. Era el regal que feien a l’infant Jesús quan l’anaven adorar. Les ballestes consisteixen en un cèrcol tot enflocat de cintes de colors i amb nombrosos cascavells formant un arc i que els pastors i pastores porten doblegat, per damunt del cap i al ritme de l’ airosa tonada fan dringar els cascavells. És un ball d’harmoniosa bellesa, especialment en un escenari amb espai suficient. Sembla que en altres temps també era costum ballar-lo dins de les esglésies, davant del Nadó quan els pastors anaven a adorar. També era costum, i molt celebrada en els espectacles de pastorets, l’aparició d’ una ovella en l’escena de l’adoració. Aquesta, solia ser la manyaga, la que el pastor havia ensinistrat per ajudar-lo a conduir el ramat. Per aconseguir-ho, el pastor portava grans de blat de moro a la butxaca i quan amb un so determinat la cridava, aquesta hi anava corrents perquè li donava blat de moro amb el pla de la mà; la manyaga portava esquella i com que anava corrents cap a on era el pastor, alertava les altres i aquestes la seguien. També l’acostumava que, doblegant les cames de davant amb l’acció d’estar agenollada, rebia la preuada llaminadura. Això, durant l’escena de l’adoració, era molt celebrat per la mainada i també pels grans, encara que no ho exterioritzaven com els menuts. I no ens oblidem de l’Amades i el seu ric i curull Costumari. Així s’expressen els pastors en una antiga cançó nadalenca: Adéu-siau, Família Sagrada, que a la muntanya ens hem d’entornar, i fins demà, que carregats de coques, cançons i cobles, us vindrem a cantar.
També durem de vi blanc una bóta per sucar coques nosaltres, pastors, I aquestes festes de gran alegria, Jesús i Maria, preneu nostres cors.
Durem també un paper de neuletes bo per a les dentetes de l’infant petit, I un barraló de dolça malvasia per a Vós, Maria, i un capó rostit
Amb tal notícia, prompte s’alçaren i en preparaven bé els sarronets de pans, de mantega, nous i avellanes com també castanyes i algun formatget.
Àlex Roca
Goigs del ve誰nat de Puig-agut