DICTATS

Ortografia

48 dictats d’aula (amb exercicis)

Dossiers de llengua

Jordi JANARIZ

Llengua catalana batxillerat.

Seminari de llengua catalana i literatura.

EdiciĂł setembre 2017

ORTOGRAFIA. DICTATS. ÍNDEX 1. Introductoris 1.1

Adena. No som ecologistes. 121 paraules.

1.2

Anònim. L’home invisible (conte xinès). Dues parts. 114 + 82 paraules

1.3

J. Corbella. Estar prim? 174 paraules

1.4

El goril·la muntanya. 94 paraules

2. Puntuació 2.1

J. A. Baixeras. Perquè no. Dues parts 91 + 123 paraules

2.2

M. De Pedrolo. Mecanoscrit del segon origen. 117 paraules

2.3

J. Saramago. Història del setge de Lisboa. 152 paraules

3. Vocalisme àton 3.1

S. J. Arbó. La Masia. 117 paraules

3.2

J. M. Espinàs. Objectes de cada dia. El coixí. 105 paraules.

3.3

O. Pamuk. Em dic Vermell. 142 paraules.

3.4

R. Folch i Camarasa. El nàufrag feliç. 176 paraules.

3.5

E. Morante. La meva illa. 107 paraules.

3.6

F. Torrent. L’any de l’embotit. 110 paraules

4. Accentuació 4.1

Aristòtil. Política. 117 paraules.

4.2

I. Asimov. 100 preguntes sobre la ciència. 149 paraules.

4.3

Calendari dels pagesos. L’obtenció del carbó. 162 paraules.

4.4

J. M. Espinàs. Diari Avui. 173 paraules.

4.5

J. Pla. Homenots. Fabra. 89 paraules.

4.6

Guia de l’exposició Catalunya Medieval. 111 paraules.

4.7

J. Veny. Els parlars catalans. 155 paraules.

4.8

E. A. Poe. La màscara de la Mort Roja. 136 paraules.

J. Badia. Gramàtica històrica catalana. 88 paraules.

5.2

P. Calders. Unitats de xoc. 108 paraules.

5.3

H. James. La copa daurada. 122 paraules.

ÍNDEX

Pàgina

5.1

1

5. Dièresi

6. Apòstrof i guionet 6.1

J. M. Espinàs. El venedor de noms. 131 paraules.

6.2

F. Nicolau. Viatge per la història de l’astronomia. 127 paraules.

7. Oclusives i b/v 7.1

W. Clark. La gestió. 165 paraules.

7.2

P. Calders. Les parets i les barbes. 119 paraules.

7.3

Ernst H. Gombrich. Breu història del món. 126 paraules.

7.4

J. Pla. Contraban. 109 paraules.

7.5

M. Rodoreda. Tots els contes. (b/v) 156 paraules.

8. Fricatives 8.1

A. Dalmau. Molls a la tortosina. 132 paraules.

8.2

I. Asimov. En què es diferencien les propietats dels neutrins i dels raigs còsmics. 96 + 96 paraules.

8.3

Enciclopèdia dels animals domèstics. Els dàlmates. 97 paraules.

8.4

J. Molas. El Modernisme i les seves tensions. (esses) 153 paraules.

8.5

D. Defoe. Robinson Crusoe. (esses) 93 paraules.

8.6

J. Amades. Folklore de Catalunya. (palatals) 104 paraules.

8.7

J. Montcada. La galeria de les estàtues. (palatals) 128 paraules.

8.8

J. Perucho. Les històries naturals. (palatals) 86 + 117 paraules.

9. Hacs 9.1

J. Pla. L’estat de la felicitat a Formentera. 130 paraules.

9.2

Cavall Fort. L’hospital de les tortugues marines. 131 paraules.

9.3

El 9 esportiu. Crònica del partit Barça-Chelsea. (99 paraules)

X. Benguerel. Icària, Icària. 132 paraules.

10.2

H. Melville. Bartleby l’escrivent. 148 paraules.

10.3

M.J. Bolta. Pellroja, rostre pàl·lid. 129 paraules.

10.4

J. Bedier. El romanç de Tristany i Isolda. 153 paraules.

10.5

Enciclopèdia Avui. Zodíac. 153 paraules.

10.6

A. Esclasans. Nit de tenebres. 84 + 95 paraules.

 ÍNDEX

Índexs analítics al final.

Pàgina

10.1

2

10. Vocabulari

ORTOGRAFIA. 1. DICTATS INTRODUCTORIS.

DICTAT

1.1

No som ecologistes. Som egoistes.

Per simple egoisme, no volem que els nostres joves heretin un planeta vell. Que la salut dels nostres mars ens ofegui. O acabar sent els únics animals del planeta. Pel nostre propi bé, hem firmat al mes de juliol un acord amb tots els armadors i conservers espanyols per evitar la matança de dofins. Des de 1991 hem reduït el comerç il·legal d’animals amenaçats d’extinció. Cada any repoblem amb espècies autòctones els nostres boscos desforestats. I hem creat un programa d’educació ambiental a més de vint-i-cinc mil col·legis públics i privats. Tot això ho hem fet de manera absolutament interessada.

Uneix-te a nosaltres. Encara que només sigui perquè et convé. Fes-te soci d’Adena. Per simple egoisme.

(121 paraules; font: publicitat al diari Avui) Exercicis Sintaxi 1. Analitza l’oració Pel nostre propi bé, hem firmat al mes de juliol un acord amb tots els armadors i conservers espanyols per evitar la matança de dofins

2. (a) Identifica els subjectes de les formes verbals uneix-te i et convé. (b) Explica la diferència funcional de les dues concurrències del pronom de segona persona.

Pàgina

3

3. Quines són la categoria i la funció sintàctica dels sintagmes a nosaltres i soci en les oracions en què apareixen?

Dictats1/Introductoris

Llengua catalana i literatura

DICTAT

1.2

L’home invisible 1.

Fa molts anys hi havia un intel·lectual xinès que es passava tot el sant dia buscant i regirant entre els llibres la manera de fer-se ric.

Heu d'entendre i saber que, als llibres xinesos, hi ha moltes coses sàvies i bones, però no gaires consells pràctics per fer-se ric, ja que la saviesa és la millor de totes les riqueses. Ara bé, aquell home tan llegidor preferia fer-se ric a fer-se savi i confiava trobar en un llibre el secret de la fortuna. Així doncs, vinga llegir un llibre rere l'altre, cosa que no és tan fàcil, perquè l'alfabet xinès no té només vint-i-sis lletres, com el nostre, sinó més de tres mil.

2.

Un dia, tot llegint un llibre, hi va trobar aquesta frase: “En una fulla s'hi pot amagar la clau del budisme. Aquell qui la reculli pot perdre's de vista darrere seu”. Cosa que, traduïda a la nostra llengua, vol dir que hi ha una gran perfecció en totes les coses d'aquest món, fins i tot en una fulla d'arbre, i que, si se sap contemplar bé la perfecció de les coses petites, l'existència humana deixarà de semblarnos tan important i prioritària.

Conte xinès, extret de Quinzemons, recull de contes interculturals per a l'escola. Ed. Graó, 2001 (adaptat).

Primera part: 114 paraules. Segona part: 82 paraules Exercicis

Pàgina

1. En el primer paràgraf trobem els mots sàvies i saviesa; aquests mots estan units per una relació de derivació. (a) Indica quin és el mot primitiu i quin el derivat. (b) Quina és la categoria de tots dos mots? (c) Quin sufix s’ha emprat en la derivació? (d) Escriu el paradigma complet de tots dos mots. (e) Busca en el mateix paràgraf un altre mot format amb el mateix sufix de derivació.

4

Morfologia lèxica

Dictats1/Introductoris

Llengua catalana i literatura

DICTAT

1.3

(...) L’obsessió per la figura ha arrelat tan intensament que fins i tot aquelles persones que no arriben a nivells de comportament que es puguin considerar patològics mantenen criteris alimentaris preocupants o es preocupen tant pel que mengen que ho acaben convertint en un objectiu personal.

La consideració pejorativa de l’obesitat s’ha mal interpretat i s’ha convertit en la mitificació del fet d’estar prim. El director d’un centre d’estudis de relacions públiques té el costum de dir a les persones que saluda: “Estàs molt prim!” Diu que, actualment, és el millor dels elogis i el que més predisposa l’interlocutor. És preocupant que en una societat opulenta es valori l’aprimament com si fos una equivalència de bellesa i vàlua personal, mentre que, fins no fa gaire, la gana era l’enemic a vèncer, i encara ho és en més de la meitat del planeta. És preocupant que s’insisteixi en la valoració de la figura mentre el nombre de persones afectades per l’anorèxia va creixent, alhora que ens adonem que aquesta és una malaltia de repercussions gravíssimes.

Joan CORBELLA – Estar prim? Sí, però amb cura

(174 paraules) Exercicis

Pàgina

Morfologia lèxica 2.

El substantiu aprimament que surt al dictat és un derivat del verb aprimar, el qual, al seu torn, deriva de l’adjectiu prim. El substantiu valoració és un derivat del verb valorar, que deriva del nom valor. (a) Posa un altre exemple de cada un d’aquests processos, fent servir els mateixos sufixos. (b) Determina la forma de cada un dels dos afixos. Fixa’t en la forma dels plurals i en què passa quan el verb no és de la 1a conjugació.

5

Expressió escrita 1.

Torna a escriure la frase “La consideració pejorativa de l’obesitat s’ha mal interpretat i s’ha convertit en la mitificació del fet d’estar prim” substituint els fragments subratllats per mots o expressions equivalents.

Dictats1/Introductoris

Llengua catalana i literatura 1.4

DICTAT El goril·la de muntanya ha estat un dels animals més perseguits. No fa gaires anys va estar a prop de l’extinció i encara avui dia es tem per la seva supervivència. Aquí a Catalunya també tenim un cas semblant, és el dels óssos bruns.

Reclosos des de fa segles a les serralades pirinenques, es calcula que no en queden més enllà de quinze exemplars. Darrerament s’han fet treballs per recuperar la població, però els experts ho veuen pràcticament impossible. Per això, fins i tot s’han fet propostes de portar algunes parelles d’óssos dels països bàltics.

Font: Llengua catalana 1r d'ESO, ed. McGraw Hill, p. 22

(95 paraules)

Exercicis So i grafia 1. Busca en el text: a. Dues grafies consonàntiques diferents que representin el mateix so. b. Dos sons consonàntics diferents representats per la mateixa grafia. c. Dues grafies vocàliques diferents que representin el mateix so d. Dos sons vocàlics diferents representats per la mateixa grafia (tingues present que l’accent gràfic forma part de la grafia). e. Una grafia que representi un so complex (que representi ella sola dos sons) f. Dos sons simples representats, cadascun d’ells, per una grafia complexa (per un dígraf)

Pàgina

6

g. Dues grafies mudes (que no formin part d’un dígraf)

Dictats1/Introductoris

ORTOGRAFIA. 2. PUNTUACIÓ 2.1

DICTAT 1. Tinc una emissora, però sé que els anglesos en coneixen la longitud d'ona i, quan volen, la pertorben. I si li canvio la longitud d'ona -Franz sap com es fa- llavors, qui l'escoltarà? Ara l'escolta si és que realment l'escoltal'agent ZZ2, que viu a Anglaterra i que és l'únic agent que jo tinc encomanat personalment pels meus caps.

De vegades, esguardant el mar i, allà a l'horitzó, la boirina que assenyala la costa enemiga, penso en què deu fer ZZ2. Ell ens transmet sovint senyals mitjançant la seva emissora.

2. És clandestina, és clar, la seva emissora, però fa molt temps que els anglesos l'han descoberta, sols que només la vigilen, i deixen estar l'agent perquè temen que, si el detenien, nosaltres els en podríem trametre un altre de pitjor per a ells, o al menys no tan conegut. Que no fóra estrany, que hi sortissin perdent, aleshores, els anglesos, perquè val a dir que ZZ2 s'ho pren tot molt a la galana. És clar que ell sap que és vigilat. Per tot, poc cas faig de les noves que envia. Simulem creure'ns-les, això sí, per tal que els anglesos no coneguin que sabem que saben que és el nostre agent. Però jo em penso que els anglesos ja ho han conegut.

Josep A. BAIXERAS: Perquè no.

Primera part: 91 paraules. Segona part: 123 paraules Exercicis 1. Sintaxi. En el segon paràgraf abunda la forma “que”. Només en un cas té un valor pronominal. Localitza’l i indica’n la funció sintàctica i la referència.

Dictats2/Puntuació

Pàgina

3. Semàntica.Explica el significat de la locució “prendre’s (les coses) a la galana”

7

2. Sintaxi.Indica quins pronoms i expressions pronominals del text tenen com a referent l’agent ZZ2.

Llengua catalana i literatura 2.2

DICTAT Tots tres van poder veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania i n'hi havia tants que cobrien l'horitzó.

L'altre noi va dir: - Són platets voladors, tu!

L'Alba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans que avançaven de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de l'aire augmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el fill de la seva veïna Margarida, en Dídac, que havia desaparegut en les profunditats de la resclosa, i es va capbussar en l'aigua, darrere els nois, que s'havien oblidat del tot de llur acció i ara deien: - Guaita com brillen! Semblen de foc!

Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen.

(117 paraules) Exercicis Puntuació 1. Torna a escriure els dos fragments de diàleg utilitzant cometes en comptes de guions, tot fent els canvis necessaris en la puntuació.

Pàgina

8

2. Substitueix el però subratllat en el text per un altre nexe adversatiu. Fes el canvis de puntuació que siguin necessaris.

Dictats2/Puntuació

Llengua catalana i literatura 2.3

DICTAT Els terrats, merlets i camins de ronda de l’alcàsser estan apinyats de moros foscos i barbuts que fan gestos d’amenaça, però sense dir res, estalviant paraules, perquè potser els cristians acabaran retirant-se, com van fer fa cinc anys, i si és així, serien ofenses perdudes. Es van obrir de bat a bat els dos batents de la porta, reforçats amb claus i cintes de ferro, i per allà van sortir uns quants moros a pas lent, un d’ells, de més edat, podria ser el governador, un títol que serveix per tot i que en aquest cas és usat a falta de certesa de quin seria l’escaient, exacte i precís, finalment no esmentat perquè és molt dubtós encertar entre dos o tres possibles, a més de no poder excloure la possibilitat que els de dintre hagin enviat a negociar, per exemple, un alfaquí, un cadí, un emir o fins i tot un muftí (...).

José Saramago: Història del setge de Lisboa.

(152 paraules) Exercicis Puntuació 1. Torna a escriure el fragment següent, convertint-lo en un conjunt d’oracions simples, de tal manera que no apareguin subordinades ni verbs en forma no personal: Els terrats, merlets i camins de ronda de l’alcàsser estan apinyats de moros foscos i barbuts que fan gestos d’amenaça, però sense dir res, estalviant paraules, perquè potser els cristians acabaran retirant-se, com van fer fa cinc anys, i si és així, serien ofenses perdudes.

Fes l’anàlisi sintàctica dels quatre SN subratllats en el text. Escriu en cada cas quin és el nucli.

Pàgina

2.

9

Sintaxi.

Dictats2/Puntuació

ORTOGRAFIA. 3. VOCALS ÀTONES 3.1

DICTAT Mentre passava pel pont, ell recordava aquells fets; es recordava també d'un any en què el pont havia estat destruït per les aigües en el moment que passava un carro. Carro i animal, amb el carreter, havien estat arrossegats pel corrent. L'home va ésser trobat tres dies després a la mar per una de les barques de pesca; del carro i de l'animal no se'n sabé res.

Es recordava ara d'un altre any i d'una altra riuada en què les aigües baixaven també desbordades i es produïren desgràcies. Una família va romandre una nit sencera a la teulada del mas, sota la fúria del temporal, escoltant el bramar de les aigües i esperant que anessin a auxiliar-los.

Sebastià Joan ARBÓ: La masia

(117 paraules) Exercicis Vocal neutra 1. Justifica l’ortografia de la vocal destacada en les paraules teulada i bramar i digues quin és el so que hi correspon.

2. Explica per què en les expressions un altre any i una altra riuada, l’ortografia de la vocal final de l’indefinit no coincideix.

Ortografia 3. Explica les diferents funcions que fa la dièresi en les paraules destruït i aigües.

Dictats3/Vocals àtones

Pàgina

4. Digues les funcions sintàctiques presents a la frase L'home va ésser trobat tres dies després a la mar per una de les barques de pesca Torna-la a escriure en veu activa i observa quins constituents canvien de funció.

10

Sintaxi

Llengua catalana i literatura 3.2

DICTAT El coixí Aquella frase que diu "mira, deixa-m'ho consultar amb el coixí", és una frase molt bonica. I per damunt de tot, una frase extraordinàriament exacta. Al coixí se li pot parlar, sí senyor, fins i tot se'l pot escoltar. El coixí és un ésser tan viu que gairebé em nego a considerarlo un objecte.

Més aviat diria que el coixí té alguna cosa de psiquiatre.

"Consultar-ho amb el coixí" significa que, en arribar la nit, pensem i pensem, contemplem el problema del dret i del revés, i si al capdavall aconseguim despullar-nos mentalment (o sincerar-nos mentalment), ja estem guarits, és a dir: hem trobat la solució.

Josep M. ESPINÀS: Els nostres objectes de cada dia.

(105 paraules) Exercicis Vocals 1. Transcriu o defineix els sons corresponents a les grafies de les vocals de les següents paraules del dictat: frase, ésser, objecte, psiquiatre i mentalment

Síl·labificació

Pàgina

11

2. Busca en el text 3 paraules que continguin un diftong. Indica en cada cas si es tracta d’un diftong creixent o decreixent.

Dictats3/Vocals àtones

Llengua catalana i literatura 3.3

DICTAT Com veieu, tinc els ullals tan llargs i punxeguts que amb prou feines em caben a la boca. Sé que em fan semblar terrible, però ja m’agrada. Una vegada, el carnisser, mirant-me’ls, va dir: - Caram, això no és un gos, és un porc senglar.

Li vaig mossegar tan fort la cama que vaig notar la duresa del fèmur a través de la seva carn greixosa. Per a un gos no hi ha res que satisfaci més que enfonsar les dents a la carn d’un enemic repugnant amb una fúria i una passió que et surten de dins. Quan se’m presenta una ocasió així, quan una víctima que es mereix que la mosseguin em passa estúpidament per davant, la mirada se m’enfosqueix de plaer, sento un grinyol de dents dolorós i em comencen a sortir aquells grunys que us fan tanta por.

Orham Pamuk: Em dic vermell

(142 paraules) Exercicis Sintaxi de l’oració complexa 1. Analitza l’oració Sé que em fan semblar terrible, però ja m’agrada. Fes la descripció completa dels subjectes.

2. Quina classe d’oració és que vaig notar la duresa del fèmur a través de la seva carn greixosa?

Vocalisme

Pàgina

4. Escriu el present d’indicatiu i el present de subjuntiu corresponents a surten.

12

3. Transcriu les vocals àtones de les paraules següents: terrible, enfonsar, enfosqueix, dolorós.

Dictats3/Vocals àtones

Llengua catalana i literatura 3.4

DICTAT Així enfarfegats, anàvem a entrar a la porteria, desitjosos de defugir la curiositat dels vianants, que ja començaven a formar rotllat al nostre entorn, quan em vaig adonar que havia deixat obertes les portelles del cotxe i el motor en marxa. Com que no hi havia més remei -i només perquè no hi havia més remei-, vaig tenir la paciència i la sang freda de desmuntar el meu encastellament de paquets, dipositar-ho tot a terra altra vegada i deixar el cotxe ben tancat abans de tornar a carregar-me els paquets, cosa que un sector nodrit del públic opinava en veu alta que seria incapaç de fer.

Vaig triomfar. No cal dir que fou impossible reconstruir l'encastellament punt per punt; en la nova versió aproximada, una punta de maleta se'm clavava entre les costelles, i em calgué portar la gàbia de jonc penjada de les dents.

En entrar a la porteria, seguint la Maria i entre els aplaudiments del sector del públic que m'era addicte, vaig descobrir de seguida el que ja era d'esperar: l'ascensor no rutllava.

Ramon FOLCH i CAMARASA : El nàufrag feliç

(176 paraules) Exercicis Vocalisme. Derivació.

1. En el primer paràgraf hi ha subratllades tres paraules derivades. (a) Escriu el primitiu de cada una d’elles. (b) Transcriu les vocals de primitius i derivat i digues quins canvis hi observes.

Dictats3/Vocals àtones

Pàgina

2. Torna a escriure el segon paràgraf del dictat, tot substituint les paraules i expressions subratllades per altres d’equivalents, sense que el significat global se’n ressenti.

13

Expressió escrita.

Llengua catalana i literatura 3.5

DICTAT Des del principi d'aquell any, el pare començà a visitar-nos bastant sovint. Però les seves visites mai no havien estat tan inexplicables com aleshores. Tot just arribat, semblava que es penedia d'haver vingut, es desesperava, i tornava a marxar, per bé que, en dir-nos adéu, vèiem que li recava d'allunyar-se.

Moltes vegades ocorria que, després de dos o tres dies d'absència, tornava a l'illa, com si busqués la nostra companyia i alhora no la pogués suportar. Una cosa era indubtable: tots nosaltres havíem esdevingut per a ell coses descolorides i fútils. Hauríeu dit que ens mirava des d'una angoixosa soledat i que tant se li'n donava de nosaltres.

Elsa MORANTE: La meva illa

(107 paraules) Exercicis Ortografia. U àtona 1. Justifica l’ortografia de la vocal destacada en les paraules tornava, allunyar, ocorria i busqués i digues quin és el so que hi correspon.

2. La forma verbal pogués presenta una vocal del radical escrita amb “o”.

Digues: (a) com es pronuncia aquesta vocal; (b) quines formes d’aquest verb s’escriuen amb “u”; (c) quin altre verb segueix exactament la mateixa pauta ortogràfica del verb poder; (d) quins altres verbs catalans presenten alternances ortogràfiques en el radical, similars a la que acabem de veure.

Lèxic 3. (a) Escriu una locució verbal equivalent a la forma verbal es penedia. (b) Escriu una forma verbal equivalent a la locució verbal dir-nos adéu.

Pàgina

4. Indubtable i angoixosa són adjectius formats per derivació. Explica els processos respectius de derivació i posa dos exemples més de cada un d’aquests processos.

14

Morfologia lèxica. Derivació

Dictats3/Vocals àtones

Llengua catalana i literatura 3.6

DICTAT Nemesi Fernàndez esperava la víctima recolzat contra la porta d'un edifici en estat ruïnós. Des d'allí podia veure l'itinerari que feia la dona.

Durant dues setmanes li havia observat els mateixos costums: a les vuit del vespre entrava a l'església i n'eixia a les nou; després, una mica de xerradeta amb les amigues i enfilava cap a casa, sempre per la mateixa vorera i amb pas lent i pesat.

Estava segur d'haver escollit la víctima ideal. El fet que fóra soltera, catòlica practicant, de setanta-dos anys i activista en la tasca de coordinar políticament els col·lectius de jubilats de la ciutat la situava en un punt de mira prioritari.

Ferrant TORRENT: L'any de l'embotit

(110 paraules) _ Exercicis Vocalisme 1. Al dictat apareix l’adjectiu ideal. (a) Indica quina és la seva vocal tònica. (b) Digues quin és el so que correspon a la grafia “e”. (c) Anota de quina paraula deriva i observa quina és la vocal tònica del primitiu i com es pronuncia. (d) Busca altres parelles de paraules que presentin el mateix fenomen.

Morfologia lèxica 2. Al text hi ha els mots derivats recolzat, ruïnós, vorera i ideal. Digues quin és el primitiu en cada cas i descriu el procés de derivació indicant quins afixos apareixen i quina és la categoria de primitiu i derivat..

Pàgina

3. En el text hi ha dues formes verbals que indiquen que el seu autor és d’origen valencià. Digues quines són i escriu la forma equivalent més habitual en català central.

15

Variació

Dictats3/Vocals àtones

ORTOGRAFIA. 4. ACCENTUACIÓ 4.1

DICTAT Com que la Política se serveix de les altres ciències pràctiques, i com que a més estableix lleis sobre què cal fer i de què cal abstenir-se, el fi d'aquesta ciència englobarà els fins de les altres; d'on es dedueix que el fi de la Política serà el bé pròpiament humà.

En efecte, fins i tot si hi ha identitat entre el bé de l'individu i el de la ciutat, amb tot és una tasca manifestament més important i més perfecta la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat; perquè el bé és segurament una cosa estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat a una nació o a ciutats.

ARISTÒTIL: Ètica a Nicòmac

(117 paraules)

Exercicis Sintaxi 1. (a) Quina és la categoria dels sintagmes “el de la ciutat” i “la de conèixer i salvaguardar el bé de la ciutat”? (b) Quin és el nucli d’aquests sintagmes?

2. (a) Quin és el valor del nexe perquè a la frase “perquè el bé és segurament una cosa estimable fins per a un individu sol, però és més bell i més diví aplicat a una nació o a ciutats” ? (b) Indica un altre connector discursiu que puguem utilitzar en aquest context, sense que se n’alteri apreciablement el significat.

16

3. Fes l’anàlisi sintàctica de l’oració completa citada en l’exercici anterior.

Pàgina

_

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura 4.2

DICTAT A l’espai interestel·lar, hi ha pols còsmica que conté agrupacions d’àtoms menys comuns que els d’hidrogen, oxigen i carboni. S’han detectat àtoms de calci, potassi, sodi i ferro. Entremig del nostre sistema solar, hi ha una pols similar a què contribueixen els cometes.

Els cometes són conglomeracions lliures de diminuts fragments metàl·lics sòlids i de roca, units per un ciment de gel, metà, amoníac i altres materials com aquests, congelats. Cada vegada que un cometa s’aproxima al Sol, part de la seva matèria bull i són alliberades i dispersades a l’espai partícules sòlides minúscules en forma d’una llarga cua. Amb el temps el cometa es fa miques tot ell.

Incomptables cometes s’han fet miques a la història del sistema solar i, com a resultat, hi ha pols escampada a les extensions internes del sistema.

La Terra col·lecciona aquestes partícules de pols (micrometeorits) en nombre de milers de milions cada dia.

Isaac ASIMOV: 100 preguntes bàsiques sobre ciència. (adaptat)

(149 paraules) Exercicis Accentuació 1. Justifica, d’acord amb les regles d’accentuació els accents gràfics de les paraules àtoms, amoníac i història.

Dictats4/Accentuació

Pàgina

2. La locució verbal fer-se miques, que surt al dictat, és sinònima d’un verb.

Quin és aquest verb? Quin ha estat el seu procés de formació? Divideix en morfemes l’infinitiu del verb.

17

Lèxic

Llengua catalana i literatura 4.3

DICTAT El carbó vegetal s'obtenia per combustió incompleta de la fusta. Els carboners tallaven la llenya i, després de deixar-la que s'assequés, l'apilaven dins un gran cercle, deixant al mig i a la part superior una gran xemeneia, voltada de peces de fusta grosses. La pila es cobria de brossa verda i d'una bona capa de terra, que no deixava respirar el foc. Quan la pila estava preparada, es tirava la llenya encesa per l'ull i s'anava afegint llenya per mantenir el foc encès, operació que rebia el nom de bitllar. Els troncs més grossos anaven prenent el foc i la combustió es propagava a les branques apartades. Buscant sortida, el fum obria respiralls a la superfície de la pila. El piler, responsable de la fabricació del carbó, anava tapant els forats per on sortia el fum, per evitar que s'abrandés la pila, i atapeïa la capa exterior de brossa i terra per evitar que s'hi fessin obertures massa pronunciades.

Calendari dels pagesos, 1983 (adaptat)

(162 paraules) Exercicis Expressió escrita 1. Torna a escriure en temps present el següents fragments del dictat: a. El carbó vegetal s'obtenia per combustió incompleta de la fusta. Els carboners tallaven la llenya i, després de deixar-la que s'assequés, l'apilaven dins un gran cercle

Pàgina

18

b. Quan la pila estava preparada, es tirava la llenya encesa per l'ull i s'anava afegint llenya per mantenir el foc encès, operació que rebia el nom de bitllar.

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura 4.4

DICTAT El considerable temporal d’aigua que durant tres hores va emmarcar el meu viatge de l’altre dia, el vaig suportar amb una tranquil·litat afavorida perquè res no m’exigia de ser a Barcelona a una hora determinada. No hi havia cap motiu, doncs, per posar-se nerviós, i l’única cosa que em calia fer era adaptar-me a les circumstàncies. Triar voluntàriament, de tant en tant, alguna experiència que inclogui la possibilitat de la impotència pot ser educatiu. Com per exemple, quan penjat en l’aire, damunt dels núvols, l’aeròstat queda immòbil, i com que no fa vent no es pot fer altra cosa que esperar; o quan, un cop arribat a un poblet després d’una llarga caminada, no es pot menjar enlloc i l’únic recurs és el préssec que queda al fons del sarró... Totes aquestes petites impotències prèviament admeses no han de ser rebutjades com una agressió; ajuden a crear un cert hàbit d’acceptació davant l’imprevist. Si no hi podem fer res, podem fer una altra cosa: viure la situació com un fet nou i entusiasmador.

Josep M. ESPINÀS, Avui, 3-VI-92 (text adaptat)

(173 paraules) Exercicis Sintaxi 1. Al primer paràgraf del dictat hi ha un fragment subratllat. a. Indica de quantes oracions està format i quina és la categoria de cada oració (principal o subordinada, tipus de subordinada...).

Pàgina

19

b. Marca tots els verbs que apareixen en aquest fragment i indica’n també la categoria (copulatiu, transitiu, intransitiiu...)

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura 4.5

DICTAT

La seva mort significa la desaparició del català més important del nostre temps. Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible. En aquest sentit, no hi ha ningú més que s'hi pugui comparar. El destí de Fabra ha estat únic, gloriós, exclusiu. Feia molts anys, feia moltes dotzenes d'anys, que no s'havia produït en el nostre país un cas semblant.

Josep PLA: Homenots

(89 paraules) Exercicis Accentuació i dièresi 1. Al dictat apareix la forma verbal produït. Escriu una altra forma del mateix verb que porti dièresi, una altra que porti accent sobre la “i” i una altra sense dièresi ni accent. Justifica les alternances ortogràfiques.

Morfologia verbal

Pàgina

20

2. Analitza les formes verbals significa, ha estat, aconseguí, pugui, feia i havia produït.

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura 4.6

DICTAT En el terreny de la producció artística, esglésies rurals i monestirs són pràcticament els únics productors i també receptors de les obres d'art en el període romànic.

La integració del territori català en el context cultural europeu de la mà de l'Església, es produí per mitjà de les relacions entre centres religiosos i va donar com a resultat un art molt comú i unes formes artístiques d'influència foràna, que a voltes es barrejaven amb les formes artístiques del país, o de vegades es vinculaven amb l'obra d'artistes de la resta del món occidental, coincidint amb l'origen i la màxima esplendor de l'estil romànic.

Guia de l'exposició Catalunya Medieval (1992)

(111 paraules) Exercicis Semàntica 1. En el dictat apareixen els adverbis pràcticament i també i les locucions adverbials a voltes i de vegades. Substitueix-les per altres adverbis o expressions adverbials equivalents en el seu context.

2. Escriu una preposició o una locució preposicional equivalent a per mitjà de.

Quina classe de complement introdueix aquesta locució preposicional?

Morfologia nominal 3. Escriu la flexió completa dels adjectius religiosos i comú.

Sintaxi

5. Escriu un altre SN, amb la mateixa estructura que l’anterior que tingui com a nucli el substantiu resplendor.

Pàgina

_

21

4. Fes l’anàlisi sintàctica de l’SN la màxima esplendor de l'estil romànic.

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura 4.7

DICTAT S'ha dit que el català és una de les llengües més unitàries de la Romània.

Efectivament, aquesta és la impressió que treu un lector de la nostra literatura medieval o un escorcollador dels nostres documents; les diferències que s'hi observen estan en funció de la cronologia de la redacció més que de la procedència geogràfica dels autors. De totes maneres, la desagregació ja existia aleshores en la llengua col·loquial, si bé amb escassos reflexos en el codi escrit. La força centrífuga de la llengua ha actuat al llarg dels segles afavorida per factors d'ordre intern i extern; avui és un fet ostensible la fragmentació dialectal del català, sense, però, que malmeti el sentiment d'unitat de la llengua, que persisteix malgrat les porfidioses fal·làcies dels qui, contra la ciència i la història s'entesten a dividir el que és un sol cos. La consciència de pertànyer a una mateixa àrea lingüística és palesa entre els mateixos parlants.

Joan VENY: Els parlars catalans

(155 paraules)

Exercicis Fonètica. Consonants 1. Transcriu o defineix el so o sons que representen les “x” de les paraules existia, reflexos i extern.

Pàgina

22

2. Transcriu o defineix el so, en el context en què apareixen. de totes les “s” del fragment subratllat que va des de “Efectivament” a “documents”.

Dictats4/Accentuació

Llengua catalana i literatura

DICTAT

4.8

LA MÀSCARA DE LA MORT ROJA La mort roja feia temps que devastava el país. Cap pesta no havia estat mai tan fatal ni tan espantosa. La sang era el seu avatar, i el seu segell, la vermellor horrorosa de la sang. Es produïen dolors punyents i sobtats esvaniments, i després profuses hemorràgies pels porus, i la mort. Les taques escarlata en tot el cos, i especialment a la cara de la víctima, eren l’estigma de la plaga, que la privava de rebre ajut i compassió dels seus semblants. I la invasió, el progrés i la resolució de la malaltia s’allargaven tan sols mitja hora.

El príncep Prospero, però, era feliç, coratjós i sagaç. Va convocar un miler d’amics sans i amb tots ells es va retirar al recòndit refugi d’una de les seves abadies fortificades.

Edgard Alan POE: La màscara de la mort roja.

(136 paraules) Exercicis Accentuació i dièresi 1. Escriu el plural de la paraula país. Explica els canvis ortogràfics que s’hi produeixen.

2. Digues quin temps verbal és produïen i conjuga’l complet. Justifica l’accent de la segona persona del plural.

Morfologia lèxica. Derivació 3. Escriu un derivat substantiu de les paraules feliç i sagaç. Explica els canvis ortogràfics que s’observin en l’arrel.

Pàgina

23

4. La paraula coratjós és un adjectiu derivat. (a) Indica de quin substantiu deriva. (b) Explica els canvis ortogràfics en l’arrel. (c) Fes-ne la flexió completa i indica la forma subjacent del sufix. (d) Busca una altra paraula en el dictat en què aparegui el mateix sufix.

Dictats4/Accentuació

ORTOGRAFIA. 5. DIÈRESI 5.1

DICTAT Rep el nom de Romània el conjunt de països que constituïren l'Imperi Romà; la Romània lingüística comprèn les llengües i dialectes que deriven del llatí que s'imposà en aquells països, llengües que per això mateix es coneixen amb els noms de romàniques o neollatines. Ja en la mateixa època decadent de l'Imperi s'insinuaven fragmentacions dintre la vasta unitat lingüística llatina, per tendències evolutives esporàdiques, per pressió de les primitives llengües indígenes, de vegades només parcialment substituïdes pel llatí, etc.; però l'organització administrativa imperial hi actuava de fre.

Antoni M. BADIA i MARGARIT: Gramàtica històrica catalana.

(88 paraules) Exercicis Dièresi i sil·labificació 1. Divideix en síl·labes les següents paraules del dictat i contesta: Constituïren, lingüística, països, mateixa, insinuaven, tendències, esporàdiques, llengües, parcialment, substituïdes, organització, imperial.

a. Quines de les paraules anteriors contenen un diftong? b. Quines de les paraules anteriors contenen un dígraf? c. En quines de les paraules anteriors trobem un hiat?

Flexió verbal

Pàgina

24

2. Escriu l’infinitiu, el gerundi i el participi corresponents a constituïren.

Dictats5/Dièresi

Llengua catalana i literatura 5.2

DICTAT Unitats de Xoc Tales és un dels primers pobles valencians propers a la província de Terol, que perd l'aspecte comú a la majoria de pobles de Llevant i comença a presentar alguna de les característiques essencials de la regió aragonesa. Les persianes de fusta de faixes amples, d'aire colonial, que fins a Artesa han constituït un accessori important de cada casa, a Tales desapareixen completament, i són substituïdes per unes cortines de troncs enfilats amb cordills, de manufactura primitiva.

Els carrers són irregulars, gairebé tots en pendent accentuat, i el sòl empedrat fatiga extraordinàriament els transeünts no habituats. Les construccions de fang i de terra cuita no tenen representació a Tales.

Pere Calders: Unitats de xoc (adaptat)

(108 paraules) Exercicis Determinants 1. (a) Fes una llista de tots els determinants nominals del dictat. (b) Indica quina és la seva subcategoria en cada cas.

Pàgina

25

(c) Marca el Sintagma Nominal que especifica cada determinant i subratlla’n el nucli.

Dictats5/Dièresi

Llengua catalana i literatura 5.3

DICTAT El seu individualisme, la seva soledat, la seva manca de mitjans, és a dir, de parents i d’altres avantatges, contribuïen a enriquir-la, tot dotant-la d’una neutralitat rara i preciosa que constituïa per a ella, tan aïllada i tan perceptiva alhora, una mena de capital social. Era l’únic capital que posseïa, l’únic capital que una noia sola i sociable podia tenir, ja que ben poques noies havien arribat a assolir-lo en el mateix grau que ella, per tal com l’havia aconseguit mitjançant l’obra d’un do de la natura al qual difícilment podríeu donar un nom definit.

No consistia pas en el do insòlit que la noia tenia pels idiomes, amb els quals jugava com una malabarista juga amb les boles o torxes enceses.

Henry JAMES: La copa daurada

(122 paraules)

Exercicis Sintaxi de l’oració complexa 1. Fes l’anàlisi sintàctica de l’oració subratllada al final del text.

No consistia pas en el do insòlit que la noia tenia pels idiomes, amb els quals jugava com una malabarista juga amb les boles o torxes enceses.

Dictats5/Dièresi

Pàgina

2. (a) Digues a quin temps correspon la forma verbal constituïa i conjuga’l complet. (b) Conjuga l’imperfet de subjuntiu del mateix verb i explica les alternances entre formes accentuades i formes amb dièresi.

26

Morfologia flectiva

ORTOGRAFIA. 6. APÒSTROF I GUIONET

6.1

DICTAT - No respira gens? -pregunta estúpidament la dona.

El taverner obre els braços i queda ben clar que no respira. Els homes que han tingut la bona fe de pujar-lo des del carrer no saben què fer-ne. La dona d'en Ramon els indica el dormitori del vell. L'estiren damunt del llit i li treuen les sabates perquè fan molt mal efecte així amb les puntes enlaire. Els nois s'atansen a la porta del dormitori de l'avi. De sobte en Joan arrenca un plor terrible, gutural, com si esbronqués un àrbitre de futbol. Tots, ara, ploren o llagrimegen. L'home del rellotge d'or i l'home del martell es miren i se'n van plegats escala avall movent el cap per la impressió, i netejant-se les mans, un amb el mocador i l'altre amb el darrere dels pantalons.

Josep M. ESPINÀS: El venedor de noms. (adaptat)

(131 paraules) Exercicis Sintaxi de l’oració complexa 1. Fes l’anàlisi sintàctica de l’oració subratllada.

Els homes que han tingut la bona fe de pujar-lo des del carrer no saben què fer-ne.

2. A l’oració apareix la forma que dues vegades, la segona amb accent i la

27

primera, sense. Explica les diferències entre que i què des del punt de vista Pàgina

categorial i fonètic.

Dictats6/Apòstrof i guionet

Llengua catalana i literatura 6.2

DICTAT La Lluna és l'astre més ben conegut de tots després del planeta en què vivim. Com que només dista de la Terra tres-cents vuitanta-quatre mil tres-cents noranta-cinc quilòmetres (és a dir, unes seixanta vegades el radi equatorial terrestre, o sis-centes quaranta vegades la distància per carretera de Barcelona a Madrid), es pot dir que, astronòmicament parlant, la tenim a l'abast de la mà. I no és pas una exageració dir això! Perquè, mireu: els planetes més pròxims a la Terra, que són Mart i Venus, quan passen més a prop són a trentavuit milions i cinquanta-quatre milions de quilòmetres respectivament, que vol dir unes cent o cent quaranta vegades més lluny que la Lluna.

Francesc NICOLAU: Viatge per la història de l'Astronomia.

(127 paraules) Exercicis Sintaxi 1. En el text del dictat hi ha tres relatius subratllats a. Indica en cada cas quina és la seva funció sintàctica. b. Identifica el seu antecedent.

Pàgina

28

c. Torna a escriure les frases substituint-los per altres formes de relatiu quan sigui possible.

Dictats6/Apòstrof i guionet

ORTOGRAFIA. 7. OCLUSIVES 7.1

DICTAT Al llarg dels darrers cent anys aproximadament, la majoria de les nacions riques del nord han creat una xarxa de seguretat, de serveis bàsics, de salut i de seguretat social als quals tothom té dret. Això ha servit per poder reduir moltíssim la pobresa i el sofriment. En fer-se més petit el planeta gràcies a un sistema de comunicacions cada vegada més eficaç i més ràpid, hem d'estendre, com a comunitat planetària, una xarxa de seguretat equivalent per ajudar aquells països mancats del capital i dels recursos necessaris per afrontar les necessitats bàsiques dels seus habitants.

Molta gent s'ha oposat a aquest enfocament fent servir els mateixos arguments adduïts per les elits riques en dècades anteriors quan s'oposaven als impostos amb què es pagava el subministrament d'aigua, els sistemes de clavegueram, els de sanitat i els de la seguretat social. A curt termini, no hi ha dubte que aquesta elit hauria estat lleugerament més rica sense impostos. Però, a costa de què, a la llarga?

William CLARK : La gestió

(165 paraules) Exercicis Oclusives 1. (a) Subratlla totes les T finals del segon paràgraf del dictat. (b) Divideix-les en tres grups segons la forma en què es pronuncien: es pronuncien [t]; es pronuncien [d] i no es pronuncien.

2. (a) Transcriu les consonants que apareixen a la paraula adduïts. (b) La S que hi apareix, és sorda o sonora? Per què.

3. Quin so correspon a la B de la paraula subministrament?

Dictats7/Oclusives

Pàgina

4. Amb quin sufix esta formada la paraula subministrament? De quina paraula deriva? La paraula administració, és de la mateixa família? Si creus que sí, digues quina és l’arrel compartida per les dues paraules. Si penses que no es poden considerar mots emparentats, explica per què.

29

Morfologia lèxica

Llengua catalana i literatura 7.2

DICTAT Les parets i les barbes La taverna que jo freqüentava era en un barri extrem de la ciutat.

Costarà de creure, però tenia encara, com a mostra, una branca de pi i el taulell folrat amb una grisa planxa de zenc, que el taverner eixugava constantment amb un drap blanc ribetejat de vermell. Són detalls, si es vol, però a mi, m'evoquen tota una època.

Ja se sap que a la taverna no s'hi entra de pressa. Si se'n té, es dissimula afectant un lleu aire desimbolt, més aviat fent temps, perquè la gent no interpreti malament un deler que trobaria reprovable. Jo m'aturava cada vegada al llindar i comparava la meva hora amb la d'un rellotge de torre que es veia des d'allí.

Pere CALDERS: Demà a les tres de la matinada.

(119 paraules) _ Exercicis Fonètica 1. Transcriu el següents segments de la frase subratllada: que el taverner eixugava constantment. (a) Que el (b) Taverner eixugava (c) constantment

Dictats7/Oclusives

Pàgina

2. (a) Assenyala tots els pronoms febles del segon paràgraf del dictat i indica (b) quins són pronoms del verb i quins tenen referència i (c) la referència i la funció dels pronoms referencials.

30

Sintaxi

Llengua catalana i literatura 7.3

DICTAT L’aprenentatge del cavaller A l’edat de set anys, el fill del cavaller era enviat a un altre castell per conèixer la vida. L’anomenaven patge i havia de servir les dones: portarlos la cua del vestit i, quan sabien llegir, llegir en veu alta davant seu perquè sovint les dones no en sabien. Als catorze anys, els patges eren nomenats escuders, i havien d’acompanyar el cavaller a la cacera i a la guerra. Si havia estat un escuder valent i lleial, als vint-i-un anys era armat cavaller en una cerimònia molt solemne: havia d’agenollar-se entre dos testimonis, vestit amb l’armadura, però sense casc, espasa o escut.

El cavaller havia de protegir els febles i els desemparats, les dones, els pobres, les vídues i els orfes.

Ernst H. GOMBRICH: Breu història del món.

(126 paraules) Exercicis Sintaxi 1. Analitza l’oració Als catorze anys, els patges eren nomenats escuders.

2. (a) La frase anterior és una oració en veu passiva. Torna-la a escriure en veu activa i observa els constituents que canvien de funció sintàctica. (b) Defineix completament el subjecte de l’oració activa. (c) Quina és la referència d’aquest subjecte. Relaciona aquesta última resposta amb la possible funció pragmàtica de les construccions passives.

31

3. (a) Busca una altra frase en veu passiva en el text i escriu-ne la diàtesi activa. (b) Comprova si passa el mateix amb el subjecte.

Pàgina

_

Dictats7/Oclusives

Llengua catalana i literatura 7.4

DICTAT A mesura que el sol va pujant, l'aire s'escalfa i la humitat s'esvaeix.

L'aire tardoral té una tebior agradabilíssima. La botànica fa una olor intensa. Sota el cel esclarit i la llum del migdia, el daurat de les vinyes arriba a tenir una lluentor enlluernada.

En els olivars se sent el trepig de gent.

Per la carretera silenciosa puja un carro somnolent. El sol plateja l'aigua que baixa entre els palets de la riera i converteix en líquid el verd de les herbes fresques.

De retorn al Mestral mengem l'arrosset; un arrosset petit de peix i un pollastret.

Saldet està trist; probablement troba que també hauríem passat amb menys.

Josep PLA: Contraban.

(109 paraules) Exercicis Fonètica 1. Transcriu, tenint en compte el context en què apareixen en el dictat, les consonants subratllades a les paraules següents: Líquid, verd, arrosset, petit , trist

2. Indica quins dels següents fenòmens han afectat els sons anteriors i assigna’ls, en cada cas, a la paraula o paraules que els presentin: Sonorització, ensordiment, assimilació de sonoritat, neutralització, emmudiment, espirantització.

Dictats7/Oclusives

Pàgina

Sonorització, ensordiment, assimilació de Punt d’Articulació, palatalització, assimilació de Mode d’Articulació

32

3. Transcriu o defineix el so de la “n” subratllada a la paraula enlluernada.

Indica quin o quins d’aquests fenòmens experimenta:

Llengua catalana i literatura 7.5

DICTAT La nit anterior el Quimet havia dormit malament, perquè havia somiat que una noia més gran que ell menjava una presa de xocolata i es tornava negra a poc a poc. A més, per una escletxa del finestró mal ajustat, un raig de claror, dret com una espasa, havia entrat a la cambra, en fer-se de dia, amb tot l’enrenou del mercat.

La seva mare li havia rentat la cara i l’havia pentinat. Tenia un remolí de cabells rebecs al bell mig del cap que res no podia amansir, un genoll pelat, les ungles un pèl fosques, una piga al front i les orelles lleugerament en forma de ventall.

Abans de sortir, la mare li havia dit: - Ves a jugar a baix, però sobretot no te’n vagis de la placeta. Quan hagis acabat de menjar el pa i la xocolata, puja a beure la llet.

Sigues bon minyó i no et mengis la xocolata sola.

Mercè RODOREDA. Tots els contes (text adaptat)

(156 paraules)

Exercicis Fonètica

2. Fes l’anàlisi sintàctica i la representació gràfica de l’oració .

La seva mare li havia rentat la cara i l’havia pentinat.

Dictats7/Oclusives

Pàgina

Sintaxi

33

1. Subratlla en el darrer paràgraf del dictat, que comença “Ves a jugar...” totes les grafies que representin un so palatal o prepalatal i fes-ne la transcripció.

ORTOGRAFIA. 8. FRICATIVES 8.1

DICTAT Molls a la tortosina Aquesta és una recepta casolana molt estesa a Tortosa. Una vegada netejats es posen els molls en sal i oli per dues o tres hores, girant-los sovint. Després se separen, i els escapcem el cap i les cues. Dotze minuts abans que se serveixin, es passen a una cassola que vagi al foc, amb molla de pa raspada o torrades fetes a trossets. Un cop trets del foc, es posen en una safata, amb salsa de tomàquet barrejada amb el suc amb el qual s’hagin cuit, una cullerada de julivert tallat, així com també un gra d’all amb anxoves passades pel sedàs, el suc d’una llimona i mantega. Ho barregem tot bé, prop del foc. Ho podem adornar amb unes rodanxes de ceba i uns trossos de carabassó.

Antoni DALMAU : 200 PLATS CASOLANS DE CUINA CATALANA (adaptat)

(132 paraules) Exercicis Categoria i funció 1. (a) Quina és la categoria del mot aquesta que comença el dictat? (b) Quin és el Sintagma Nominal Subjecte de l’oració? Quin és el seu nucli?

“Aquesta és una recepta casolana molt estesa a Tortosa.”?

2. Fes l’anàlisi (amb la representació gràfica) de l’SN que fa d’atribut a l’oració anterior.

Dictats8/Fricatives

Pàgina

3. El text ens parla d’escapçar el cap (i les cues) dels molls. (a) Quina és l’arrel lèxica del mot escapçar? (b) Per què l’expressió “escapçar el cap” no és necessàriament redundant? Quins és el significat de l’arrel “cap” que permet complementar el verb escapçar amb el mot cues?

34

Lèxic

Llengua catalana i literatura 8.2

DICTAT En què es diferencien les propietats dels neutrins i dels raigs còsmics?

1. Com que els raigs còsmics tenen una massa tan gran i es mouen amb velocitats força grans (pròximes a la velocitat de la llum), tenen molta energia. De fet, són les partícules més energètiques que coneixem i alguns tenen una energia milers de milions de vegades més gran que la que es pugui produir en l’accelerador més potent. Per això poden portar canvis a qualsevol àtom que es trobin, inclosos els del cos humà, en el qual poden produir malalties i induir mutacions.

2. La font de raigs còsmics i la forma en la qual assoleixen la seva enorme energia són temes de disputa.

Els neutrins, que es propaguen a la velocitat de la llum, encara són més ràpids que els raigs còsmics, però són molt menys energètics, ja que no tenen ni massa ni càrrega elèctrica. Els incomptables bilions de neutrins produïts pel Sol cada segon surten en totes direccions.

Aquells que casualment van dirigits cap a la Terra xoquen amb nosaltres. Tanmateix, com que passen a través nostre sense ser absorbits, no ens afecten de cap manera.

Isaac ASIMOV: 100 preguntes bàsiques sobre la ciència

primera part: 96 paraules (amb el títol) segona part: 96 paraules Exercicis

Dictats8/Fricatives

Pàgina

1. (a) Indica quantes oracions hi ha al fragment subratllat en el darrer paràgraf del text, que comença “Els neutrins, que es propaguen...” i quines són. (b) Digues quina és la classe de cada oració i les relacions que mantenen entre elles (coordinació, interordinació o subordinació). (c) Defineix el subjecte de cada oració.

35

Sintaxi

Llengua catalana i literatura 8.3

DICTAT Els dàlmates són gossos amistosos, resistents, de caràcter alegre i extravertit, amants dels espais oberts, de la llibertat i de l'exercici vigorós. Fa goig de debò veure un dàlmata corrent lliurement pel camp, amb les seves clapes negres o terroses destacant sobre un fons de pelatge blanquíssim. No és difícil imaginar la raça en la seva tasca tradicional d'acompanyant de carruatges o diligències, trotant darrere o dessota el vehicle, que defensaria, si calgués, amb bravesa.

Tot i que els seus orígens no són coneguts, sembla que els dàlmates deriven d'una raça de gossos de rastreig molt antics.

El llibre dels animals domèstics.

(97 paraules) Exercicis Fricatives 1. Busca en el text: a. Cinc paraules que continguin el so d’essa sorda a l’interior del mot representat per una grafia diferent en cada una d’elles. b. En aquest dictat, de quines maneres trobem representat el so d’essa sonora?

2. (a) Quin és el so que correspon en el text a la grafies tg del mot carruatges i a la grafia ig dels mots goig i rastreig? (b) Quin seria el so final d’aquestes dues paraules si prescindíssim del context en què es troben?

Amistosos, resistents, alegre, antics

Dictats8/Fricatives

Pàgina

3. Escriu el paradigma complet dels adjectius següents:

36

Flexió nominal

Llengua catalana i literatura 8.4

DICTAT El Modernisme és un moviment cultural ric, complex i fins a cert punt contradictori, que tradueix amb netedat i en termes ideològics i artístics, els resultats d'una profunda crisi històrica: la de les relacions entre l'intel·lectual (o l'artista) i la societat burgesa. Aquesta crisi, l'artista la plantejarà com una lluita de la poesia, plena d'ideals i somnis, contra la prosa de la vida, que consumeix la gran massa de la població.

El modernista és individualista i veu, per tant, la realitat en funció de la pròpia intimitat. És també irracionalista: no actua per anàlisis científiques, sinó per intuïcions. El modernista menysprea tot allò que és rutinari, gregari, tot allò que és costum, i, per tant, valora tot allò que és exòtic, tot allò que està fora del gust de la massa. És, per fi, un messiànic. Es mou perquè ha de complir una missió històrica i plena de grandesa: fer progressar la humanitat.

Joaquim MOLAS: El modernisme i les seves tensions.

(153 paraules) Exercicis Fonètica 1. Transcriu o defineix els sons corresponents a les grafies subratllades en les paraules següents: Complex, tradueix, exòtic

Expressió escrita 2. Torna a escriure la frase El modernista menysprea tot allò que és rutinari, gregari, tot allò que és costum, i, per tant, valora tot allò que és exòtic de manera que compleixi les condicions següents.

Dictats8/Fricatives

Pàgina

b. S’ha de canviar la relació semàntica entre les dues interordinades (o, si ho preferiu, la que hi ha entre la matriu i la subordinada consecutiva) de manera que el significat global de la frase sigui el mateix.

37

a. La frase ha de començar “El modernista valora tot allò que és exòtic ...”

Llengua catalana i literatura 8.5

DICTAT Volia construir una cadira i una taula per menjar com un ésser civilitzat i poder escriure còmodament. Fins aleshores jo no havia empunyat mai cap eina, però, tot i això, vaig aprendre molt de pressa a tallar arbres, fustes i estaques amb la destral. Però encara necessitava una casa més arrecerada de la pluja, de la humitat i el vent, per emmagatzemar ordenadament tot el que volia protegir, de manera que vaig obrir a la gruta una cambra profunda que més endavant vaig dividir en quatre parts per disposar de magatzem i celler.

Daniel Defoe: Robinson Crusoe (adaptat)

(93 paraules) Exercicis Semàntica 1. Escriu un sinònim, contextualment possible, per a cada una de les següents paraules o expressions del dictat (fes els canvis en la flexió dels mots que hi concorden, si és necessari); indica la categoria gramatical de cada una d’elles: Ésser civilitzat, aleshores, necessitava, arrecerada, celler

Fonètica 2. Transcriu o defineix el so o sons que corresponen a les grafies subratllades en les paraules següents: Menjar, empunyat, tallar, emmagatzemar, vaig

Sintaxi

Pàgina

38

3. L’expressió “volia construir...”, que inicia el dictat, constitueix una perífrasi verbal o bé enclou un verb principal i el verb d’una subordinada d’infinitiu?

Raona breument la teva resposta (pots recórrer a la prova de la commutació).

Dictats8/Fricatives

Llengua catalana i literatura 8.6

DICTAT Les bruixes, per entrar en la comunitat bruixesca, han de signar un pacte amb el diable, però no poden emprar cap estri metàl·lic a tall de ploma; s'han de valer obligadament d'un element vegetal, i la gent diu que fan sevir de ploma pues d'argelaga; se les claven al braç fins a ferne rajar sang, que els serveix de tinta. D'aquí ve que hom anomeni l'argelaga "ploma del diable".

Les bruixes celebren llurs reunions les nits dels dissabtes als cims de muntanyes i en grans boscos, on efectuen les danses al voltant d'arbres, generalment d'un roure ben cepat o d'una alzina ben ufanosa.

Joan AMADES: Folklore de Catalunya

(106 paraules) Exercicis Sintaxi 1. (a) Indica tots els elements, tant els explícits com els el·líptics, que en el primer paràgraf del text (des de “Les bruixes...” fins a “...ploma del diable”) facin la funció de subjecte. Digues en cada cas de quin verb són subjectes.

2. Digues la funció sintàctica i el referent dels tres pronoms febles subratllats en la frase següent:

Pàgina

39

se les claven al braç fins a fer-ne rajar sang, que els serveix de tinta

Dictats8/Fricatives(palatals)

Llengua catalana i literatura 8.7

DICTAT El diluvi havia convertit en un fangar el pati de la sinistra caserna on uns enormes canons tapats amb borrasses, lluents sota la pluja, apuntaven al cel negrós.

El tractaren pitjor que a un ramat de bestiar. Les humiliacions no cessaven: la dutxa freda, la rapada de cabell, les ordres a crits, les putades dels veterans, per als quals els nouvinguts eren matèria de befa, com ells ho havien estat al seu torn. Es sentí anul·lat, trepitjat. Les garites de vigilància de les tàpies de la caserna eren en realitat les d'una presó; l'uniforme, el d'un condemnat en una garjola absurda, amb uns quants centenars més de xicots, separats com ell del seu món i de la seva vida quotidiana per jugar al joc espantós de la guerra.

Jesús MONCADA: La galeria de les estàtues.

(128 paraules) Exercicis Fonètica 1. En les següents paraules del dictat, trobaràs algunes grafies marcades.

Convertit, borrasses, negrós, pitjor, dutxa, nouvinguts, anul·lat, condemnat, absurda, quants, quotidiana, guerra.

a. Fes-ne la transcripció fonètica o dona’n la descripció completa. b. Divideix aquestes paraules en síl·labes. En algun cas la divisió fonètica no coincidiria amb l’ortogràfica?

Pàgina

40

c. En quins casos podríem dir que es tracta pròpiament de dígrafs?

Dictats8/Fricatives(palatals)

Llengua catalana i literatura 8.8

DICTAT 1. Analitzà la llegenda balcànica segons la qual, així com l’aigua oculta influeix en els vivents, de la mateixa manera un cadàver sebollit actua en el món exterior. La vida vegetal impedeix que la sang del difunt es coaguli. El rosat de les galtes és com una flor de la mort que brolla per una romanalla de vida. Quant a la seva acció sobre els vivents, s’explica perquè els vasos capil·lars del difunt desenvolupen un excés d’energia. La vida vegetal, que semblava anul·lada, reapareix amb vigor.

2. El cadàver, però, havent estat posat en relació amb la seva vida, produeix en ella un efecte contrari, tal com l’imant determina en el ferro l’existència d’un pol oposat. S’estableix una acció nerviosa exercitada a distància entre el vampir i el malalt. En tant que el primer no ha entrat en el període de descomposició, el virus que hi havia cerca un organisme que estigui en correlació harmònica amb ell, per comunicar-li el propi contagi. De la mateixa manera que el metall enterrat i l’aigua subterrània cerquen la llum, aquell que visqui la seva vida vegetal cerca, per damunt de tot, la manera de remoure lligams tan estimats. Llavors, l’home vivent és posseït per la mort.

Joan PERUCHO. Les històries naturals.

Primera part: 86 paraules.

Segona part: 117 paraules.

Exercicis

2. Quina és la subcategoria de la subordinada de gerundi “havent estat posat en relació amb la seva vida”?

Dictats8/Fricatives(palatals)

Pàgina

1. Quina classe d’oració és “Llavors, l’home vivent és posseït per la mort”? Quin és el subjecte de l’oració? Quina és la funció de “per la mort”?

41

Sintaxi

ORTOGRAFIA. 9. LLETRES MUDES 9.1

DICTAT Hi vaig anar ja fa anys, quan anar a Formentera era gairebé una aventura per als mateixos eivissencs, a l'època en què si el quillat del correu desembarcava un foraster o tan sols una cara nova de carrabiner, la notícia corria de boca en boca, com una exhalació, per tota l'illa, fins al punt que durant una bona estona no es parlava de res més. Ha arribat un foraster! Ha arribat un carrabiner! En parlar amb la gent us preguntaven d'entrada: - És el foraster, vostè?

Us convertíeu en el foraster per antonomàsia, i aquesta consideració solia durar fins que arribava un altre foraster, possibilitat que no es donava pas gaire sovint. Quan per l'illa corria la notícia de l'arribada del foraster posterior quedàveu exonerat de forasteria.

Josep PLA: Estat de la felicitat a Formentera.

(127 paraules) _ Exercicis Expressió escrita 1. Torna a escriure el paràgraf següent mantenint el mateix significat global, però en temps present i sense emprar les paraules que hi apareixen subratllades:

2. (a) Divideix en síl·labes la paraula exhalació. (b) Fes la transcripció fonètica del mot. (c) En què es diferencien la divisió ortogràfica i la divisió fonètica?

Dictats9/Lletres mudes

Pàgina

Fonètica

42

Us convertíeu en el foraster per antonomàsia, i aquesta consideració solia durar fins que arribava un altre foraster, possibilitat que no es donava pas gaire sovint. Quan per l'illa corria la notícia de l'arribada del foraster posterior quedàveu exonerat de forasteria.

Llengua catalana i literatura 9.2

DICTAT L’hospital de les tortugues marines Els humans som culpables, en gran mesura, que les tortugues babaues estiguin en perill. Per la pesca, per exemple. La responsable de l’àrea d’educació del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), ens explica que les ferides més habituals dels pacients que hi arriben han estat produïdes per hams.

Heu de saber que les tortugues marines són animals migratoris. Un cop l’any fan la volta a la Mediterrània; passen l’hivern en zones càlides i durant els mesos d’estiu estan a casa nostra.

Aleshores és precisament l’època que els pescadors treballen el palangre, un tipus de pesca que llença al mar milers de fils amb hams. Volen enxampar peixos espasa i tonyines, però involuntàriament sovint agafen també tortugues, que confonen els trossets de peix dels hams amb menjar.

Chus DÍAZ: L’hospital de les tortugues marines. (adaptat)

(131 paraules) Exercicis Sintaxi 1. En el primer paràgraf del text hi apareix tres vegades la forma que. (a) Indica la categoria de cada una d’elles. (b) Escriu completa l’oració encapçalada per cada un d’aquests que.

Dictats9/Lletres mudes

Pàgina

(d) Una d’aquestes oracions subordinades és, realment, un terme preposicional. Quina oració és? Què ha passat amb la preposició?

43

(c) Assenyala la categoria i la funció sintàctica de cadascuna d’aquestes oracions.

Llengua catalana i literatura 9.3

DICTAT Si alguna cosa té aquest Barça de Guardiola és que mai no defalleix. No podia fer-ho ahir, amb tot el partit per davant, i per això els seus jugadors es van posar a treballar exhaustivament per intentar trencar l’entramat defensiu britànic. L’equip anglès s’ha acostat poc a la porteria d’un Valdés providencial, les actuacions del qual han salvat, sens dubte, el matx. La davantera local era letal. El conjunt català dominava el control de la pilota però semblava que no hi hauria manera humana de trencar la muralla defensiva que havia sabut anul·lar tan bé l’harmonia màgica dels davanters blaugrana.

El 9 esportiu, 7 de maig de 2009 (adaptat)

(100 paraules) Exercicis Sintaxi (oració composta) 1. (a) Digues quin tipus d’oració és i per això els seus jugadors es van posar a treballar exhaustivament per intentar trencar l’entramat defensiu britànic.

És coordinada o subordinada? Per què? (b) Quin valor aporta el nexe per això? (c) Digues alguna altra expressió connectiva que pugui substituir per això. (d) Dins d’aquesta, quina classe d’oració és per intentar trencar l’entramat defensiu britànic ? e) Torna a escriure aquesta oració canviant la preposició per per un nexe conjuntiu que faci la mateixa funció.

2. Analitza completa l’oració següent i fes-ne la representació gràfica: L’equip anglès s’ha acostat poc a la porteria d’un Valdés providencial, les

Pàgina

44

actuacions del qual han salvat, sens dubte, el matx.

Dictats9/Lletres mudes

ORTOGRAFIA. 10. LÈXIC 10.1

DICTAT Quants dies fa que naveguem? Cinquanta-dos. Abocats a l'orla de proa ens passem el temps escodrinyant l'horitzó, enterbolits, encegats, sucumbint a estrambòtics miratges, ajaguts hores i hores en màrfegues i llitotxes, enervats sense son, com mosques entossudides a resseguir els vidres de les lluernes de la bodega, someres sobrecarregades amb doble albarda per les ronseries del temps que altera absurdament la capacitat per creure en tot o en res, que us mou a preguntar una i altra vegada quants dies porteu d'aquesta extravagant travessia que sembla haver perdut el rumb. Fins que una tarda, d'improvís, la veu del capità, des de la cofa del pal major, anuncia que si mireu pel cantó d'estribord distingireu el perfil del litoral americà.

- No l'heu sentit? Ja es veu terra!

- Terra americana!

- Icària!

Xavier Benguerel. Icària, Icària (adaptat)

(132 paraules) Exercicis

Dictats10/Lèxic

Pàgina

1. (a) On acaba l’oració que comença “Abocats a l’orla de proa...”? (b) Quin és el verb principal d’aquesta oració? Quin és el seu subjecte? (c) Quants verbs hi ha en total i quins són? (d) Quina és la funció sintàctica de l’oració de participi inicial “Abocats a l’orla de proa”? (e) I la de l’oració de gerundi “sucumbint a estrambòtics miratges”? (f) I la de l’oració d’infinitiu “resseguir els vidres de les lluernes de la bodega”?

45

Sintaxi.

Llengua catalana i literatura 10.2

DICTAT Un cop més vaig asseure’m a rumiar què calia fer. Tenint en compte l’innegable bon tracte i la indulgència que havia rebut de part meva, estava mortificat per la seva conducta i havia entrat a l’oficina decidit a despatxar-lo; però tenia, malgrat tot, un estrany sentiment supersticiós que no em deixava dur a terme el meu propòsit i que m’acusava de miserable si gosava dir una sola paraula amarga contra aquell que semblava el més desemparat dels éssers humans. Al capdavall, vaig durme la cadira rere el paviment i, amb molta tranquil·litat, li vaig dir: - No us amoïneu més amb això de la vostra història. Però permeteu-me que, com a amic, us demani que compliu tant com pugueu amb els costums d’aquest despatx. Prometeu-me que canviareu la vostra actitud, i digueu-me que demà passat m’ajudareu a repassar el pressupost de l’any que ve.

Herman Melville. Bartleby, l’escrivent (text adaptat)

(148 paraules) Exercicis Expressió escrita.

1. Torna a escriure el darrer paràgraf del dictat.

-

No us amoïneu més amb això de la vostra història. Però permeteume que, com a amic, us demani que compliu tant com pugueu amb els costums d’aquest despatx. Prometeu-me que canviareu la vostra actitud, i digueu-me que demà passat m’ajudareu a repassar el pressupost de l’any que ve.

a. Canviant el tractament de vós pel de “vostè”

Pàgina

c. En estil indirecte, començant “Vaig dir-li a Bartleby que...”

46

b. Canviant el tractament de vós pel de “tu”

Dictats10/Lèxic

Llengua catalana i literatura 10.3

DICTAT Corrien temps dolents per a Irlanda. Des de feia uns anys la situació social s'havia agreujat de tal manera que el 1851 eren milers les persones que vivien en la penúria.

John O'Neill va decidir que només li quedava una eixida a la dramàtica situació personal. Tenia cinquanta-quatre anys, dona i dos fills. Ja feia gairebé un any que malvivien perquè ell havia perdut la faena d'encarregat en una granja i des d'aleshores treballava ací i allà. Va reunir les quatre pertinences que ell i la seua dona, Mary, havien aconseguit acumular a males penes des que s'havien casat. Es va acomiadar, el cor gros, d'amics i de veïns. Va llançar un últim adéu al poble natal i es dirigí, una matinada, amb tota la família cap al port.

M. Jesús Bolta: Pellroja, rostre pàl·lid. (adaptat)

(129 paraules)

Exercicis Variació 1. En aquest dictat hi ha alguns mots que revelen que el seu autor no pertany a l’àrea lingüística del català central. Digues (a) quines són aquestes paraules; (b) a quina varietat de la llengua catalana creus que corresponen i (c) quina seria la seva forma en català central.

Numerals

Pàgina

47

2. (a) Escriu en lletres la xifra 1851, que apareix en el dictat. (b) Com és l’ordinal de la mateixa xifra i com l’abreugem?

Dictats10/Lèxic

Llengua catalana i literatura 10.4

DICTAT Tot d'una caigueren els vents i l'onatge, el cel lluí, i, mentre que la nau dels noruecs desapareixia al lluny, les ones tranquil·les i rients portaren la barca de Tristany damunt la sorra d'una platja.

Amb gran esforç, pujà al cim del penya-segat i veié que, més enllà de la landa enclotada i deserta, una forest s'estenia sense fi. Ell es lamentava enyorant Governal, Rohalt pare seu i la terra de Leonís, quan el brogit llunyà d'una cacera amb cridòria i so de corn li alegrà el cor. Al caire de la forest, un bell cervo sortí. La gossada i els munters davallaven a l'encalç seu, amb gran brogit de veus i de trompes. Però en ser que els seüssos se li penjaven a raïms al cuiro de la creuera, la bèstia, a unes quantes passes de Tristany, es blegà sobre els garrons i reté el bleix. Un munter la rematà amb l'ascona.

Joseph BÉDIER: El romanç de Tristany i Isolda

(153 paraules) Exercicis Flexió 1. (a) Escriu la flexió completa dels adjectius noruecs, tranquil·les, llunyà i bell. (b) Digues quin és el radical de cadascun d’ells. (c) En algun cas radical i arrel no coincideixen? (d) En quins casos el radical no coincideix amb la forma del masculí singular?

3. (a) Escriu les dues formes possibles de conjugar el present de subjuntiu del verb lluir. (b) Explica la diferència fonètica entre lluí i lluï.

Dictats10/Lèxic

Pàgina

Fonètica

48

2. (a) A quin temps verbal correspon la forma lluí? (b) Conjuga aquest temps complet. (c) Escriu l’infinitiu, el participi i el gerundi d’aquest mateix verb (no oblidis que el participi té quatre formes).

Llengua catalana i literatura 10.5

DICTAT El zodíac és una banda de l’esfera celeste travessada longitudinalment per l’eclíptica, que la divideix en dues meitats iguals. El Sol ressegueix l’eclíptica completament en dotze mesos, i per això els antics consideraren el zodíac dividit en dotze rectangles iguals, coneguts amb el nom de signes i anomenats, respectivament, Àries, Taure, Bessons (o Gèminis), Càncer (o Cranc), Lleó, Verge, Balança (o Libra), Escorpió (Escorpí), Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos.

El nom de zodíac prové del fet que les denominacions dels dotze signes corresponen a éssers vius, llevat del cas de la Balança. Des del punt de vista astronòmic, el zodíac té importància perquè el moviment aparent del Sol, de la Lluna, de tots els planetes i de la majoria dels asteroides té lloc al seu interior. D’altra banda les creences astrològiques, que foren realment les primeres a introduir el concepte de zodíac, el fan servir com a base fonamental per als horòscops personals.

Enciclopèdia Avui. Zodíac

(153 paraules) Exercicis Sintaxi

Pàgina

49

1. Analitza l’oració subratllada al segon paràgraf del text: “El nom de zodíac prové del fet que les denominacions dels dotze signes corresponen a éssers vius, llevat del cas de la Balança”.

Dictats10/Lèxic

Llengua catalana i literatura 10.6

DICTAT 1. Pel camí estret, vorejat de pollancs raquítics i tallat, a grans ganivetades, pels bassals de la pluja corrompuda, la manxa monstruosa del vent feia revolvins flagel·ladors. La llum de la posta cremava l’herba dels marges i convertia en nafres purulentes l’esquinç violent del nuvolat color de plom. En Joan, amb el farcell a la mà esquerra i el bastó de freixe a la dreta, caminava corbat de fatiga i de tristesa, fent salts estranys per damunt dels bassiols.

Semblava una granota vestida d’home.

2. Va aturar-se a mig camí, davant d’un bassal massa ple i, veient que no podia saltar-lo, s’enfilà pel marge i vorejà la fanguera arrapant-se a les soques dels arbres. Deixà caure bastó i farcell i s’assegué retut. La suor li cremava el cos i l’alè li feia xemeneies de fumera blanca. Sentia com la roba se li arrapava a la carn, i una fetor de pobresa i de malaltia li omplia els badius i li coïa els ulls. S’eixugà els polsos amb un revés de mànega i va passar-se el mocador greixós pels llavis.

Agustí ESCLASANS: Nit de tenebres.

Primera part: 84 paraules Segona part: 95 paraules Exercicis Lèxic

2. Analitza l’oració subratllada al primer paràgraf del text: “La llum de la posta cremava...color de plom”.

Dictats10/Lèxic

Pàgina

Sintaxi

50

1. Escriu un sinònim contextualment adequat per a les paraules vorejat, bassiols, arrapant-se, retut i fetor, subratllades en el text.

Índex. Àmbit lingüístic dels exercicis

1.3 1.4

6.2

Sintaxi. Pronoms relatius.

7.1

Fonètica. Consonants oclusives.

Morfologia lèxica. Arrel i sufix.

Fonètica. Enllaços fònics i elisions.

Sintaxi. Pronoms febles.

Sintaxi. Oració simple. Diàtesi passiva.

Fonètica. Consonants oclusives.

Fenòmens de contacte.

Fonètica. Palatals.

Sintaxi. Coordinades.

7.2

7.3 2.1 2.2 2.3

3.1 3.2 3.3 3.4 3.5

3.6

4.1 4.2 4.3 4.4 4.5 4.6

4.7 4.8

5.1 5.2 5.3 5.4

6.1

Sintaxi. Pronoms.

Semàntica. Locucions.

Ortografia. Puntuació.

Ortografia. Puntuació.

Sintaxi.Sintagma Nominal.

7.4 7.5

Ortografia. Vocal neutra. Dièresi.

Sintaxi. Funcions.

Fonètica. Vocals. Sil·labificació.

Sintaxi. Oració complexa.

Fonètica i ortografia. Vocals.

Derivació. Vocalisme.

Expressió escrita. Sinònims.

Ortografia. U àtona.

Lèxic. Sinònims.

Morfologia lèxica. Derivació.

Fonètica. Vocals.

Morfologia lèxica. Derivació.

Variació.

8.1

Sintaxi. Nexes. Categories.

Ortografia. Accentuació.

Lèxic. Sinonímia.

Expressió escrita. Temps.

Sintaxi. Classes d’oracions.

Ortografia. Accentuació i dièresi.

Morfologia. Flexió verbal.

Semàntica. Locucions.

Morfologia. Flexió nominal.

Sintaxi. Sintagma Nominal.

Fonètica. Consonants.

Ortografia. Accentuació i dièresi.

Morfologia lèxica. Derivació.

8.7

Fonètica. Sil·labificació.

Ortografia. Dièresi.Flexió verbal.

Morfologia. Determinants.

Sintaxi. Sintagma Nominal.

Sintaxi. Oració complexa.

Morfologia. Flexió verbal.

Sintaxi. Oració complexa.

Pronoms relatius.

10.2

Sintaxi de l’oració complexa.

Pronoms.

ÍNDEX D’EXERCICIS

8.2 8.3

8.4 8.5

8.6

8.8

9.1

9.2 9.3 10.1

10.3 10.4 10.5 10.6

Sintaxi. Categoria i funció. Oració simple.

Lèxic. Arrel.

Sintaxi. Oració complexa.

Fonètica. Fricatives alveolars.

Palatals.

Morfologia. Flexió nominal.

Fonètica. La “x”.

Expressió escrita. Vocabulari.

Semàntica. Sinonímia.

Fonètica. Consonants.

Sintaxi. Perifrasis verbals.

Sintaxi. Subjecte. Pronoms febles.

Fonètica. Grups consonàntics.

Sil·labificació.

Sintaxi. Oració passiva.

Subordinades.

Expressió escrita. Sinonímia.

Temps.

Fonètica. Sil·labificació.

Sintaxi. Categoria i funció. “Que” Sintaxi. Oració complexa.

Sintaxi. Oració complexa.

Subordinades amb verb no personal.

Expressió escrita. Tractaments.

Estil directe i indirecte.

Variació.

Ortografia. Numerals.

Morfologia. Flexió nominal. Flexió verbal. Fonètica.

Sintaxi. Oració complexa.

Lèxic. Sinonímia.

Sintaxi. Coordinació.

51

1.2

Sintaxi. Oració complexa.

Subjecte. Pronoms.

Morfologia lèxica. Derivació.

Flexió nominal Expressió escrita. Sinònims.

Morfologia lèxica. Derivació.

Fonètica. So i grafia.

Pàgina

1.1

Índex analític. continguts lingüístics dels exercicis i dictats en què es treballen.

EXPRESSIÓ ESCRITA Estil directe i estil indirecte: 10.2; sinònims: 1.3, 3.4, 9.1; temps: 4.3, 9.1; tractaments: 10.2; vocabulari: 8.4.

FONÈTICA Consonants: 4.7, 8.5; consonants complexes: 8.7; enllaços fònics i elisions: 7.2, 7.4; fricatives: 8.3; oclusives: 7.1, 7.4; palatals: 7.5, 8.3; sil·labificació: 3.2, 5.1, 8.7, 9.1, 10.4; so i grafia: 1.4; vocals: 3.2, 3.3, 3.4, 3.6; “x”: 8.4.

LÈXIC I SEMÀNTICA Locucions: 2.1, 4.6; Sinònims: 1.3, 3.5, 4.2, 8.5, 9.1, 10.5.

MORFOLOGIA Determinants: 5.2; flexió nominal: 1.2, 4.6, 8.3, 10.4; flexió verbal: 4.5, 5.1, 5.3, 10.4.

MORFOLOGIA LÈXICA Arrel i sufix: 7.1, 8.1; derivació: 1.2, 1.3, 3.4, 3.5, 3.6, 4.8.

ORTOGRAFIA Accentuació: 4.2, 4.5, 4.8; dièresi: 3.1, 4.5, 4.8, 5.1; numerals: 10.3; puntuació: 2.2, 2.3; u àtona: 3.5; vocal neutra: 3.1, 3.4.

SINTAXI Categories: 4.1, 9.2; classes d’oracions: 4.4; funcions: 3.1, 9.2; nexes: 4.1; oració complexa: 1.1, 3.3, 5.3, 5.4, 6.1, 8.2, 9.3, 10.1, 10.5; oració passiva: 7.3, 8.8; oració simple:7.3, 8.1; oracions coordinades: 7.5, 10.5; oracions subordinades: 8.5, 8.8, 10.1; perífrasis verbals: 8.5; pronoms: 1.1, 2.1, 6.1; pronoms febles: 7.2, 8.6; pronoms relatius: 5.4, 6.2; “que”: 9.2; sintagma nominal: 2.3, 4.6, 5.2; subjecte: 1.1, 8.6.

VARIACIÓ

Pàgina

52

Varietats geogràfiques: 3.6, 10.3.

ÍNDEX ANSLÍTIC D’EXERCICIS