82 | Tren de buit
tava descobrint, els comunicà al màxim responsable polític de la regió, i proporcionà tota mena de detalls i conclusions; però les seves continuades denúncies eren inútils, malgrat que se li havia encomanat fer el seguiment exhaustiu de l’afer. Potser hi havia encara més complicitats? Ho sabrem més endavant? Lògicament, en les seves declaracions als diferents mitjans de comunicació, el polític ho negà tot i atribuí veladament les acusacions a una revenja de l’agent retirat per un vell problema mal resolt de la seva situació administrativa quan es trobava en actiu. Tanmateix, no era la primera vegada que aquell il·lustre jubilat s’havia trobat amb una situació semblant. Estant encara en actiu, en certa ocasió va descriure la sospitosa autora d’un crim: “dona d’1,70 metres d’alçada, de pell morena, cabell curt, ulleres de sol i prima. Pantalons texans i botes”. Aquest és el retrat-robot que ell féu de la persona que matà de dos trets al cap a un empresari jueu, en el seu luxós habitatge de la urbanització de La Berzosa, municipi d’Hoyo de Manzanares i prop de Madrid. La víctima, dissident reconegut amb el règim polític del seu país, residia a Espanya des de feia més de dotze anys. Sempre es va pensar que al darrera del crim hi havia un mòbil polític, encara que mai no es poden descartar altres hipòtesis en aquests casos. L’home va morir poques hores després mentre era intervingut d’urgència a un hospital públic proper al lloc dels fets.