4
línialescorts
EDITORIAL
L
16 Novembre 2011
Tornen a netejar vidres
a plaça Francesc Macià, la plaça de les Glòries, el passeig Manel Girona amb l’avinguda de Pedralbes o bé el carrer Calvet han tornat a finals dels anys noranta. El boom dels “netejadors de vidres” ha esdevingut, altra vegada, una realitat. Un efecte clar de les necessitats bàsiques no cobertes que cada vegada impera més arreu del nostre país. L’ajuntament diu que actua en moments puntuals, però no necessitem puntualitat sinó continuïtat. Que les campanyes no siguin “Jornada de recollida d’aliments” sinó que s’impulsi l’ajuda a llarg termini. Així, de la mateixa manera que es promou la recollida d’excrements dels gossos, i l’amo que no ho fa està mal vist, podriem proposar una ajuda mínima mensual. Es basaria en l’obligatorietat, dins de les possibilitats de cadascú, de fer quelcom pels altres. No entrem, si us plau, en el debat si els “netejadors de vidres de cotxe” dónen o no dónen bona imatge a una ciutat que porta com eslògan “Barcelona, posa’t guapa”. Hem de rascar una mica més, anar més enllà i veure qui realment ha provocat aquesta situació. Sempre partint de la base que ningú es posa en un pas de peatons a fregar els vidres dels cotxes per plaer.
La foto
Opinió
Safata d’entrada
LES RETALLADES SÓN MASCLISTES
A més dels malalts afectats per les retallades hi ha “danys col·laterals” que afectaran les dones. Degut als canvis que estem patint, tenim motius per pensar que els malalts necessitaran cada cop més l’atenció a domicili per part d’algun familiar. Les altes hospitalàries es fan ràpid i sense negar la seva oportunitat mèdica, succeeix que un cop a casa, la distribució patriarcal dels papers dóna a les dones el paper de cuidadores. Això suposa demanar permisos a la feina, reduccions de jornada i en casos de malalties cròniques, deixar la feina. Així es poden quedar sense jubilació si deixen de cotitzar. Tampoc podem confiar en l’ajut dels serveis socials encara molt poc desrrollats i ja retallats. Per acabar de complertar el nostre panorama justament el sector de serveis a Catalunya com a l’estat espanyol i a la UE és el que proporciona més del 82% dels llocs de treball que ocupen les dones. La retallada ens retorna al treball domèstic. Seguirem fent gratis a casa el que podriem remuneradament. Perdrem a més de l’independència econòmica i la cotització per la jubilació, l’IRPF que aportaríem al conjunt de la comunitat, el dret al descans, un contacte social i la possibilitat de millorar la preparació tècnica. La disminució d'activitat als CAPS repercutirà en la detecció de la violència masclista que actualment es detcta en aquests centres en el 40% de casos. La societat i particularment les dones farem un pas cap enrera col·lectiu si deixem que les retallades es consolidin. Marta Carrera, Ass. Catalana Defensa Sanitat Pública
Avinguda de Madrid
Ciutadans
NO FACILITEN NEGOCIS? En plena crisi econòmica Govern i ajuntaments no paren de pregonar que impulsaran l’economia, que facilitaran la creació de negocis per engegar nous llocs de treball. Malauradament sóc testimoni d’un exemple que desdiu tal intenció. Fa tres mesos que, per errors aliens a l’empresària, una futura perruqueria es troba aturada a Gavà. L’ajuntament, tot i que verbalment ha donat llum verda al permís d’obres, no ha emès encara certificat del mateix. L’obra està pendent d’inici sense donar feina a paletes, ebenistes i electricistes ja emparaulats, i el que resulta més paradoxal, sense crear llocs laborals a una estilista i dues perruqueres. No obstant això, sí que s’està pagant un lloguer pel local i uns impostos a l’ajuntament de Gavà. Si ens avenim a l’anterior campanya electoral del PSC on l’expresident de la Generalitat, senyor Montilla, prometia fets i no paraules, ara això ho estan incomplint. David Rabadà Vives, Barcelona
SOBRE LES RETALLADES EN SANITAT La vaga de metges ens preocupa però, amb tot el que estan fent per "mercantilitzar" la sanitat, és normal que tothom es queixi i els metges també. Volem fer palès el risc sanitari afegit existent, en l’enfrontament entre les víctimes: pacients, metges i diferents estaments sanitaris entre sí. La relació de confiança entre el actors sanitaris és regla d’or per a l'eficiència del sector. La política competitiva, introduïda des de fa temps pels polítics que volen posar els Serveis Públics al mercat, pot ser bona per al sector industrial, però no per al sanitari. D’altra banda, molts experts diuen que la "inseguretat dels mercats" financers està creant una oportunitat de negoci per a les grans financeres: captar clients i obtenir beneficis. Nosaltres ens preguntem a qui pot beneficiar la "inseguretat sanitaria" provocada pel Govern. Són legitimes la majoria de les accions de defensa que estan duent a terme pacients i professionals, com l'ocupació de centres, els talls de la via pública, les manifestacions a l'entrada de parlamentaris, vaga de metges i personal sanitari, etcètera, perquè estem davant de serioses amenaces que augmenten el cabal del riu de la mercantilització, la mutualització i la inflació de la despesa individual en sanitat, i ara més que mai és necessària la unió de les víctimes contra la mala governança per la Associació Catalana en Defensa de la Sanitat Pública. Roger Bernat Landoni i Marta Carrera Plans, Les Corts
Cartes dels lectors
Línia LesCorts agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i cognoms, número de DNI i teléfon de contacte. Línia LesCorts es reserva el dret de retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar per correu electrònic a l'adreça linialescorts@comunicacio21.com
La campanya electoral li farà canviar el vot?
Guillem Sanchez, 25 anys Traductor
Àlex Egea, 32 anys Pedagog
Andrea Chordi, 23 anys Periodista
Albert del Viso, 24 anys Pianista
Daniela Garcia, 29 anys Psicòloga
La campanya electoral no canviarà, de cap manera, el meu vot. Significaria la capacitat de canviar el meu pensament i si un té la ment d’esquerres doncs vota a esquerra.
De cap manera. Tinc molt clar el meu vot i una campanya política centrada en arguments propagandístics no desviaran el sentit de les preocupacons polítiques, econòmiques i socials.
No canvio el vot pel què puguin dir els polítics durant la campanya electoral. Crec que ningú hauria de canviar per la campanya. El sentit del votva més enllà de l’epoca de campanya.
Tinc molt clar el què vull pel país i també tinc clar qui ho pot dur a terme i qui no pot. Per això mateix sé a qui he de votar i l’acte de campanya propagandística no ho canviarà.
Jo no crec en el discurs del polítics ni amb les seves campanyes “publicitàries”. Tots diuen el mateix, tot són mentides, maquillen la veritat i a mi no em vénen la moto.