Issuu on Google+

          VISITA  GUIADA  

 

Ismael  Cabezudo  

 

 

1. Benvinguda.   2. Presentació  del  projecte   2.1. D’on  prové  la  idea?   La   revista   Lápiz   en   el   seu   número   257   publicava   un   article   de   Juan   Antonio   Ramírez   titulat:   Para   una   economia   imaginativa.   En   aquest   article,   l’autor   fa   un   esment   a   l’ús   que   diversos   artistes   han   fet   dels   diners  com  a  material  o  concepte  en  les  seves  obres.       2.2. L’embalum  del  projecte:   Al   mes   de   juny   de   l’any   2011   li   vam   proposar   a   en   David   Gallemí   l’exposició.  Des  de  l’àmbit  ja  n’havíem  parlat,  i  volíem  vincular  el  fet  dels   diners   amb   una   acció   solidària.   De   seguida   vam   pensar   en   la   Marató   i   així  ho  vam  traslladar.  La  proposta  va  ser  molt  ben  rebuda  i  de  seguida   ens  vam  posar  a  treballar.  Entre  d’altres  actuacions  es  va  fer:     • Calendari  d’actuacions  (timming)   • Preparació   d’una   unitat   didàctica   (presentació)   per   formular   la   proposta  als  alumnes.   • Presentació  per  enviar  als  exalumnes.   • Difusió   a   través   de   facebook   (grup   d’arts)   i   el   bloc   La   bombeta   encesa.   • Recollida  d’obres:  la  fitxa  i  l’autorització  de  venda.   • Contactes   amb   entitats   amb   espais   expositius   per   dur   a   terme   la   mostra.   • La  web.   2.3.

La  mostra  en  números:     • A  l’exposició  hi  ha  els  5  grups  de  2n  d’ESO  de  la  promoció  2010  –   11  i  2011  –  12.  L’optativa  de  1r  d’ESO  i  de  3r  d’ESO  i  també  les   específiques  de  4t  de  les  dues  promocions  esmentades.   • També  hi  ha  els  dos  grups  de  batxillerat  (1r  i  2n)     •  28  exalumnes  i  els  quatre  professors  d’arts  de  l’escola   • 402  obres.  


Les  obres  de  secundària  valen  15  euros,  les  de  1r  de  batxillerat   20  i  la  resta  han  estat  els  alumnes  i  exalumnes  els  qui  han  decidit   el  preu.  N’hi  ha  des  de  4  euros  fins  a  700  euros.  

  Recuperant  l’article  de  Ramírez,  l’autor  fa  una  catalogació  de  les  obres  a   partir  de:     •

La  representació  dels  diners:  Aquest  bloc  fa  referència,   tal   i   com   el   mateix   títol   indica,   a   la   còpia,   amb   o   sense   modificacions,  de  bitllets  i  xecs.  Entre  aquestes  representacions   podem  destacar  el  xec  Tzanck  de  1919  de  Marcel  Duchamp,    

 

__Marcel(Duchamp.(Xec(Tzanck.(1919

 

  Respecte  aquesta  obra,  es  diu  que  Duchamp  va  crear,  amb  gran  habilitat  artesanal  una   còpia   molt   fidel   d’un   xec   de   115   euros   per   pagar   al   seu   dentista.   Potser   és   a   partir   d’aquest   moment   en   el   que   apareix,   per   primera   vegada,   una   confrontació   entre   el   valor   d’una   obra   d’art,   ja   que   el   xec   havia   estat   realitzat   per   un   artista,   i   el   valor   intrínsec  dels  bitllet…    en  aquest  cas  del  xec.    

 


Igualment   Andy   Warhol,   icona   principal   del   pop   art,   realitza   d’una   manera   més   aviat   tosca,   i   deixant   clar   que   no   poden   ser   considerats   ni   falsificacions   la   seva   sèrie   80   bitllets  de  2  dollars  (1962).  

 

 

Andy  Warhol.  80  bitllets  de  2  dollars.  1962    

A  l’exposició  hi  ha  algunes  obres  que,  partint  de  la  fotocòpia,  podríem  englobar  dins   d’aquesta  categoria.      

 

Patrícia  Toro.  Aprofita’ls  que  hi  ha  gent  que  no  en  té.  2n  d’Eso  E  promoció  2012/13          


Guille  Cortijo.  100  euros.  2n  d’Eso  D  promoció  2011/12          

 

Anna  Álvarez.  Pengim-­‐  penjam.  1r  Batxillerat  d’Arts  

 


Sergi  Serra.  Falsificació.  2n  d’Eso  promoció  2011/12  

 

     

En   aquesta   representació   dels   diners   també   cal   destacar   l’obra   de   Chris   Burden   Diecimila   de   l’any   1977.   Es   tracta   d’una   reproducció   literal   d’un   bitllet   de   10.000   lliures.    

Chris  Burden.  Diecimila.  1977  

 

 

Per  aquesta  obra,  que  és  un  gravat  calcogràfic,  Burden  va  rebre  la  visita  de  la  polícia   que  tenia  la  intenció  d’assegurar-­‐se  que  no  hi  havia  intencions  delictives  en  el  treball   de  l’artista.       En   qualsevol   cas,   al   introduir   la   peça   en   el   mercat   de   l’art   amb   la   signatura   de   l’artista,   Burden   va   aconseguir   modificar   subtancialment   el   seu   valor.   De   fet,   l’any   2001   la   Galeria  Track  16  venia  per  internet  la  obra  a  un  preu  de  650  dolars  (més  de  54  vegades   el  valor  del  bitllet).     No   tenim   cap   obra   que   acompleixi   aquestes   característiques,   però   si   que   com   a   curiositat,   alguns   alumnes   que   van   intentar   escanejar   i   imprimir   billets   amb   l’ordinador,   es   van   trobar   que   els   softwares   tenen   un   dispositiu   de   seguretat   que   adverteix  que  s’està  cometen  una  il·∙legalitat  i  les  impressions  surten  negres.  


Diners  reals:    Altres  artistes  han  preferit  treballar  amb  diners  reals  per  fer  les  seves   obres.   Andreas   Savva   va   presentar   a   la   Bienal   Internacional   de   Arte   Contemporáneo   de  Sevilla,  l’any  2004,  una  instal·∙lació  composta  per  3.200  bitllets  de  deu  euros  de  curs   legal  que  formaven  una  espècie  de  mural  decoratiu.  Lògicament,  aquest  mural  estava   protegit  tant  per  una  reixa  com  per  dos  guardes  de  seguretat.      

Andreas  Savva.  17.500  euros.  2004    

  Un altre exemple d’ús de diners de curs legal en l’art és la maqueta del seu propi estudi que va dur a terme l’artista Daniel Chust Peters fent servir com a material de construcció 12.000 euros que havia cobrat per produir la peça. Amb aquesta peça, que presumiblement es podia desmuntar i recuperar-ne intactes els bitllets, Chust Peters aprofundeix en la idea del valor de l’obra d’art amb el pas del temps, ja que sovint les obres perden valor. En el cas de la seva proposta, el valor serà sempre, com a mínim, el valor dels diners amb què està formada.

Daniel Chus Peters.

 


En aquesta lĂ­nia de treball i recerca, hi ha tres exalumnes que han utilitzat bitllets de curs legal per elaborar la seva proposta.

Marta Viader. Duros a quatre pessetes. 2012.

Albert IbĂ nyez. Misprinted in spain. 2012.


Oriol Pérez. Fragmentació. 2012.

Diners  inventats,  diners  manipulats:     Molts   artistes   han   fet   servir   diners   de  curs  legal  com  a  suport  dels  seus  missatges.  En  aquesta  línia,  cal  destacar  el  treball   realitzat   per   David   Greg   Harth,   que   va   imprimir   en   bitllets   de   dòlar   diferents   “missatges  paràsit”,  a  vegades  amb  una  certa  càrrega  política.    

 

David  Greg  Harth  

 

 


Clara  Esperalba.  Entre  fronteres.  2012.  

   

Borja  Bleda.  500  euros.  2012.  

 

   

L’artista  James  Stephen  George  Boggs  (1955).  Des  de  finals  dels  anys  vuitanta,  Boggs   confecciona  bitllets  que,  tot  i  semblar  reals,  contenen  petites  modificacions  que  els  fan   inconfusibles   respecte   als   diners   de   curs   legal.   Malgrat   això,   en   un   parell   d’ocasions   va   ser   arrestat   i   acusat   de   falsificació,   però   en   ambdós   casos   va   poder   evitar   les   condemnes  judicials.    


George  Booggs.  

   

Sara  Marín.  Blanqueig.  2n  Batxillerat  d’Arts  

   

 


Verónica  Algaba.  Five  hundred  birds.  2012  

 

   

Gemma  Rodríguez.  Retro-­‐futurisme  monetari.  2012  

 


Kevin  Torrente.  Porca  democràcia.  2n  Batxillerat  d’Arts  

  Utilitzem   la   peça   d’en   Kevin   com   a   pont   entre   els   diners   inventats   i   amb   una   forta   càrrega  política.  (amb  una  última  imatge  de  diners  inventats  a  2n  d’ESO)      

Laura  Albert.  Un  capgros  d’or.  2n  d’Eso  promoció  2011/12  

 

  L’actualitat  en  els  bitllets:   La   mostra   no   ha   estat   aliena   a   la   situació   política   actual   a   Catalunya.   El   nacionalisme   i   la   pàtria   hi   són   ben   presents   i   amb   una   ullada   ràpida   als   grups   d’obres   dels   alumnes   de   2n   d’ESO   de   la   promoció   actual   hi   podem   veure  ràpidament  senyeres,  estelades  i  alguns  polítics.  N’hem  comptat  19  peces.       MOSTRAR   ALGUNS   DELS   BITLLETS   QUE   FAN   REFERÈNCIA   AL   CATALANISME


Els   diners   com   a   crítica   social   i   política:     A   l’exposició   hi   ha   una   gran   quantitat  d’obres  que  reflecteixen  el  moment  actual  pel  que  fa  a  la  crisis,  la  política  i  la   societat  en  general.  Alguns  participants  han  utilitzat  el  concepte  dels  diners  com  una   excusa  per  parlar-­‐ne.    

   

  Noa  Leon.  El  dinero  es  la  victoria.  1r  Batxillerat  d’Arts  

  Ariadna  Moreno.  El  preu  de  la  dignitat.  1r  Batxillerat  d’Arts  


Marc  Salicrú.  23.500  milions.  2012.    

 

Gemma  Villegas.  World  map  2012.  2012.    

 


Ismael  Cabezudo.  Save  our  souls.  2012.      

 

Cristina  Ibañez-­‐Tarter.  Free  doom.  2012.   (lliure  perdició)  

 


DINERS AMB VALOR AFEGIT. Visita guiada