1. INTRODUCCIÓ
1.1. EXPERIÈNCIA ESTÈTICA: MERAVELLAMENT I TRANSCENDÈNCIA L’art sempre ha estat un espai, un lloc privilegiat per a realitzar la comunió entre els éssers humans. Fet i fet, i malgrat que pugui semblar una tasca desmesurada per a aquest breu treball, aquest seria el seu objectiu principal, és a dir, crear un àmbit d’obertura, de transparència, de diàleg i de comunió a partir de la vida i l’obra d’Eduardo Chillida.1 Això no obstant, caldria també reconèixer que aquest espai de gratuïtat i de comunió que obre en nosaltres la vertadera experiència estètica 2, no solament eixampla, sinó que també transcendeix, atès que una obra d’art és i sempre serà una manifestació humana que aconsegueix o té el poder de transcendir. I aquí rau precisament la sacralitat de l’art, és a dir, en aquesta capacitat que té de transcendir-nos, d’elevar-nos per damunt de nosaltres mateixos i obrir-nos vers àmbits nous i desconeguts: «L’art obre en l’ànima un nou espai, l’espai de la gratuïtat i de la contemplació, l’espai, fins i tot, espiritual, on l’home retroba les seves arrels i es pregunta qui és en el fons del seu cor.»3 L’art permet noves possibilitats d’expressió i de comunicació que fan visible allò que sovint no ho és. Diu Evdokimov, que l’artista «és aquell que ens presta els seus ulls i que ens fa veure un fragment on el Tot hi és present, com el sol que es reflecteix en una gota de rosada.» 4 En aquest sentit, no podem menystenir que «l’experiència estètica és una veritable forma de coneixement en la qual es veuen implicats el coneixement i la creativitat humana. Avui ja no 1
Precisament, la creació d’un àmbit d’obertura, de diàleg i de comunió és el que es va intentar fer durant els dies 17 i 18 de maig del 2012 a l’arxidiòcesi de Barcelona. La capital catalana va prendre el relleu de l’Atri dels Gentils, una iniciativa del Pontifici Consell per a la Cultura, que va començar a París i que ja ha passat per Florència, Tirana i Palerm. A Barcelona el lema que va il·luminar aquestes sessions de diàleg –i que resta íntimament relacionat amb la nostra tesina– va ser: «Art, bellesa i transcendència». 2 «El terme ‘estètica’ prové del terme grec aithesis, que significa ‘sensibilitat’. L’experiència estètica és una manera de rebre i de conèixer per mitjà de la sensibilitat, és a dir, mitjançant la ‘modificació’ de les impressions que acudeixen a nosaltres per la via dels sentits. Aquestes disposicions esdevenen en el seu conjunt, el que anomenem “actitud estètica”, i que impliquen bàsicament l’atenció, l’obertura, i la quietud mental entesa com a absència de pre-judicis. Aquesta disposició estètica sovint va acompanyada per una activitat expressiva. Es tracta, aleshores, de la necessitat de retornar les impressions a l’exterior després d’haver aconseguit, amb la seva elaboració interna, una forma significativa o imaginal. Això s’esdevé quan la modificació interior que originà l’experiència receptiva assoleix configurar-se d’una manera determinada i pugna per tal de plasmar-se simbòlicament. Aleshores, aquesta experiència estètica es converteix en expressió, i això és el que anomenem ‘art’.» Cf. Chantal MAILLARD, «Experiencia estética y experiencia mística. Su relación en la escuela de Cachemira», Contrastes. Revista Interdisciplinar de Filosofia, vol. II (Sección de Filosofia, Universidad de Málaga), 1997, 179-180. 3 Francesc TORRALBA, «La Bellesa com a itinerari vers Déu (Lectura d’Urs von Balthasar)», Qüestions de Vida Cristiana 201 (2001) 58. 4 Francesc TORRALBA, Rostres del silenci, Lleida: Pagès 1996, 32.
1