El nom de la rosa

2n ESOC

Institut Joan Solà

Pel∙lícula ambientada en la novel∙la d’Umberto Eco del mateix nom.

Professor: Miquel Àngel Font Arbó Nom i cognoms: Iria Agustí Gracia

Data de lliurament del dossier: Dimecres 2 de maig del 2012 ARGUMENT Pel∙lícula històrica, de suspens i misteri. L’acció, ambientada en un monestir benedictí, se situa al nord d’Itàlia i transcorre a la tardor de l’any 1327. El monjo franciscà Guillem de

Baskerville i el seu deixeble Adso de Melk arriben a un monestir benedictí on ha de tenir lloc una trobada entre franciscans i dominics. En aquesta trobada s’ha de debatre el tema de si l’església ha d’acumular riqueses per la glòria de Déu o, més aviat, viure en la pobresa. Però la mort misteriosa d’alguns monjos del monestir farà que Guillem de Baskerville i Adso investiguin els fets. Tots els morts sembla que compleixen la profecia de l’Apocalipsi.

FITXA TÈCNICA

FITXA ARTÍSTICA

TÍTOL ORIGINAL Der Name der Rose

Sean Connery Guillem de Baskerville

TÍTOL TRADUÏT El nombre de la rosa

Christian Slater Adso de Melk

ANY 1986

Feodor Chaliapin Jorge de Burgos

DIRECTOR Jean­Jacques Annaud

F. Murray Abraham Abad

DURACIÓ 126 minuts

Helmut Qualtinger Remigio de Varegine Ron Perlman Salvatore

PERSONATGES ORDRE OCUPACIÓ PROTAGONISTES Guillem de Waskerville Franciscà Inquisidor retirat Adso de Melk Novici ; escrivà i deixeble de Guillem MONJOS DE L’ABADIA Abbone de Fossanova Benedictí Abat Severino de Sant’Emmerano Benedictí Herborista Malaquies de Hildesheim Benedictí Bibliotecari Berengario d’Arundel Benedictí Ajudant de bibliotecari Adelmo d’Otranto Benedictí Miniaturista (il∙lustrador) Venanci de Salvemec Benedictí Traductor de grec Benci d’Uppsala Benedictí Estudiant de retòrica 2 Aimaro d’Alessandria Benedictí Copista Remigio de Varagine Benedictí Cellerer Salvatore Benedictí Ajudant de cellerer

Alinardo de Grottaferrata Benedictí Ancià retirat Jorge de Burgos Benedictí Ancià retirat Ubertino de Cosale Franciscà Retirat VISITANTS Michele de Cesena Franciscà Líder espiritual dels franciscans Bernard Gui Dominic Inquisidor i legat papal

PREMIS Premi BAFTA, 1988: millor actor Sean Connery, millor maquillatge Hasso Hugo.

Premi César (França), 1987 a la millor pel∙lícula estrangera.

Premis Davide di Donatello (Italia), 1987 a la millor direcció de fotografia, millor vestuari, millor producció i millor disseny de producció (escenografia). Premi René Clair al millor director: J. J. Annaud.

3

INFORMACIÓ NECESSÀRIA PER COMPRENDRE LA PEL∙LÍCULA Ordre religiós Un ordre religiós és una associació de fidels, amb vots* o sense, que es dediquen al treball manual, a l’estudi i a la pregària i, en alguns casos, també a determinades tasques apostòliques. L’ordre de sant Benet. Els ordes mendicants. * Promesa per acomplir una determinada acció

Ordre de Sant Benet L’Ordre de Sant Benet, més conegut sota el nom d’ordre benedictí o benedictins, va ser fundat el 529 per sant Benet de Núrsia (480­547). Els seus membres viuen en comunitat seguint la regla de sant Bemet; “ORA ET LABORA”.

El model de la vida monàstica de sant Benet era la família, amb l’abat semblant al pare i tots els religiosos com a germans.

La vida religiosa d’un benedictí és dividida en períodes d’oració, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball.

El vestit monàstic (hàbits) està compost per una túnica negra i un escapulari o tira negra de tela amb caputxa amb obertura per passar­hi el cap i que porten penjat sobre el pit i l’esquena.

Les ordes mendicants Al llarg del segle XIII, fruit d’una nova manera d’entendre l’Església i la seva relació amb una societat cada vegada més dividida en classes socials i més urbanita, apareixen a Europa noves tendències monàstiques que procuren tornar als ideals cristians tradicionals d’igualtat. D’aquesta manera neixen les ordes mendicants, formades per religiosos i religioses que han fet vot de pobresa, castedat i obediència i que, a diferència del moviment

4

monàstic, viuen en convents situats a l’interior de les ciutats on prediquen els seus ideals.

DOMINICS Domingo de Guzmán, a principis del segle XIII i després d’uns viatges pel sud de França acompanyant el bisbe d’Osma, s’adona de la tolerància i el relaxament de molt membres de l’Església. A més s’adona, que la noblesa i la burgesia cada cop més s’allunyen de la fe. En aquestes circumstàncies, decideix iniciar la seva activitat apostòlica en aquestes terres, i renuncia als béns materials, de manera que viu de la caritat i establint les bases de l’ordre dels predicadors o dominics.

L’objectiu fonamental dels dominics és l’ensenyament de la fe, per la qual cosa es considera imprescindible una sòlida formació teològica; d’aquí la importància donada per aquesta regla als estudis.

Els seus hàbits són blancs amb túnica, escapulari, caputxa i capa de color negre.

FRANCISCANS Paral∙lelament, el fill d’un comerciant acomodat d’Assís, Francesc, vol viure en la pobresa i es llança a transformar la vida dels seus contemporanis. L’element més característic de l’ordre dels frares menors o franciscans és la pobresa entesa com a renúncia total dels béns materials, amb l’objectiu d’imitar la vida de Jesucrist. En segon lloc, es caracteritza per l’ideal de la vida evangèlica, és a dir, pel desig de viure íntegrament l’evangeli de la forma més pura i conseqüent.

Els seus hàbits estan compostos per una túnica marró i una caputxa. Calcen sandàlies.

5

Heretgia i Inquisició L’heretge és la persona que sosté una heretgia i l’heretgia és l’acte o l’opinió que anava contra l’Església o en contra de la pràctica de la religió.

En aquest període, l’Església va lluitar per aconseguir la unificació del cristianisme o de la seva doctrina. Per tal de mantenir aquesta unitat, va crear el Tribunal de la Inquisició, que s’encarregava de jutjar tot aquell que fos sospitós d’alguna pràctica religiosa diferent de la cristiana.

Aquest Tribunal s’encarregava de perseguir i condemnar públicament persones acusades de practicar bruixeria i partidaris de les heretgies que es desviaven dels principis del cristianisme i, en alguns casos, criticaven el poder que havien assolit l’Església i el Papa.

LA PEL∙LÍCULA 1. Com qualificaries la pel∙lícula? Encercla allò que creus.

6

Interessant Avorrida

Realista Fantasiosa

Emocionant Previsible Suggerent Irritant Dolenta Complicada ................... ...................

Bona

..................... .....................

2. Saps de quin o quins gèneres cinematogràfics és?

Acció, Aventures, Bèl∙lic, Ciència­ficció, Comèdia, Dibuixos animats, Drama, Eròtic, Fantàstic, Ficció, Històric, Misteri, Musical, Policíac, Terror, Thriller, Suspens, Western.

Jo diria que és una pel∙lícula històrica, de misteri i de suspens, ja que està basada en fa molts anys i amaga molts misteris que et deixen intrigat i concentrat en les escenes.

3. Quin aspecte de la pel∙lícula t’ha cridat més l’atenció? Cita un parell de coses que recordis.

1- Una, l’escena en que en Guillem apropa el paper del traductor a la llum d’una espelma i surt un codi del zodíac que indica un camí escrit amb tinta de llimó.

2- L’altra, quan en Guillem i l’Adso es perden en la biblioteca amagada i l’Adso es desfà la túnica i va llegint un llibre per saber on es troba i en Guillem li fa senyals amb la llum.

4. Quins dos conflictes es plantegen en la pel∙lícula?

1­ Trobar el culpable de tots els assassinats que i ha hagut al monestir.

2­ Debatre si l’Església ha de ser pobra o no, és a dir: si pot tenir riqueses.

Hi ha una disputa que fa que tota la Santa Mare Església no estigui

7

unida, els franciscans estan a favor de que l’Ésglesia sigui pobra i el Papa no hi està d’acord.

ELS PERSONATGES 1. Quins personatges et cauen més simpàtic i per què?

En Guillem, perquè és un monjo més avançat que els altres i no és tant estricte ni es creu tot el que diuen. És molt intel∙ligent i té gran capacitat per interpretar els llibres: sempre vol trobar la solució a les coses.

I l’Adso, perquè és un noi molt bo i sempre vol el millor pels demés. És legal i noble, i veu coses que els altres monjos no veuen, com per exemple que la noia no és cap bruixa, que les coses que fa són perquè es pobra.

2. Saps què és un ordre religiós? És una associació de fidels (amb vots o sense), que es dediquen al treball manual, a l’estudi i a la pregària i, en alguns casos, també a determinades tasques apostòliques.

3. Saps què és un ordre mendicant i quina diferència hi ha amb l’ordre monàstic dels benedictins?

Un ordre mendicant és aquella formada per religiosos i religioses que han fet vot de pobresa, castedat i obediència.

La diferència amb l’ordre monàstic, es que els mendicants viuen en convents situats a l’interior de les ciutats on prediquen els seus ideals.

Els monàstics, en canvi, vivien com si fossin una família i amb un abat.

4. Saps què són

els benedictins i qui els va fundar? Cita un personatge benedictí que aparegui en la pel∙lícula.

8

Els benedictins van ser fundats el 529 per sant Benet de Núrsia (480­547).

La vida religiosa d’un benedictí és dividida en períodes d’oració, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball.

Un exemple de personatge benedictí és en Jorge de Burgos, l’ancià retirat i cec del monestir i també el culpable de totes les morts.

4a. Explica com són els hàbits dels benedictins.

El vestit monàstic (hàbits) està compost per una túnica negra i un escapulari o tira negra de tela amb caputxa amb obertura per passar­hi el cap i que porten penjat sobre el pit i l’esquena.

5. Saps què són els frares franciscans, qui els va fundar i quins són els seus objectius?

Els frares franciscans van ser fundats per Francesc d’Assís (el fill d’un comerciant acomodat).

Els seus objectius són renunciar a tots els béns materials, vivint en la pobresa per tal d’imitar la vida de Jesucrist. També intenten viure l’evangeli de la forma més pura possible.

5a. Cita un personatge franciscà que aparegui a la pel∙lícula i explica com són els seus hàbits (vestits).

Un exemple de personatge franciscà és l’Ubertino de Casale, que ja està retirat i és bon amic d’en Guillem (que també es franciscà).

Els seus hàbits estan compostos per una túnica marró i una caputxa.

Calcen sandàlies.

9

6. Saps què són els dominics, qui els va fundar i quins són els seus objectius?

Domingo de Guzman, a principis del segle XIII, es va adonar del relaxament dels membres de l’Església i va fundar els dominics.

Els dominics són els que renuncien als béns materials: viuen de la caritat i de l’establiment d’ordres dels predicadors .

El seu principal objectiu, és l’ensenyament de la fe: donen molta importància als estudis.

6a. Cita un personatge dominic que aparegui en la pel∙lícula i explica com són els seus hàbits.

Un exemple de personatge dominic és en Bernard Gui, que és l’inquisidor i el legat papal, i és un visitant de l’abadia.

Els seus hàbits són blancs amb túnica, escapulari, caputxa i capa de color negre.

7. Quins personatges de la pel∙lícula defensen postures més medievals i quins més modernes (pròximes al Renaixement)?

Els que defensen postures més pròximes al Renaixement, és a dir, més modernes, són els membres de la ordre dels franciscans (com per exemple, en Guillem de Baskerville).

Ells defensen al filòsof grec Aristòtil, que fa un llibre dedicat a la comèdia, és a dir, els franciscans no troben mal fet el riure.

Defensen que l’Església ha de ser pobra.

Són partidaris d’investigar el saber que està en els llibres, no sols mantenir­ lo.

10

Per trobar l’assassí, en Guillem realitza la recerca de proves. El seu pensament no li ve perquè li diu Déu o li manen els papes, sinó que basa els seus arguments amb les proves.

També pensen que les dones no són tan dolentes, i que si Déu les ha ficat en aquest món és per alguna cosa.

Els benedictins i els dominics (per exemple, en Bernard Gui), en canvi, consideren que riure no és bo: “El riure mata la por, i sense por al diable no hi ha necessitat de Déu”, dit per en Jorge de Burgos.

Ells només volen preservar el saber: s’estimen més pensar que hi ha un maligne (el diable) que comet els assassinats, que no pas investigar.

L’ESCENARI 1. Quin paper juguen els monestirs en la conservació i la difusió de la cultura? Comenta alguna escena de la pel∙lícula que mostri aquest paper.

La lectura era una activitat important en la vida religiosa, el seu temps es dividia en pregàries, treball intel∙lectual i treball manual. Calia fer còpies de determinades obres. Hi havia, doncs, uns escriptors que es dedicaven a copiar els textos dels llibres, uns traductors, que els traduïen, i uns miniaturistes, que dibuixaven.

La major part dels textos que copiaven eren sagrats i estaven relacionats amb l’Església, però altres monjos destruïen els que consideraven perillosos per les seves idees.

Una escena és quant el bibliotecari mostra la biblioteca i el seient de la víctima a en Guillem i l’Adso. Tots estan copiant, dibuixant, ordenant llibres, ...

11

Una escena en la que es veu el contrari, és quan en Jorge crema el llibre grec de la tinta verinosa (Segon llibre de poètica d’Aristòtiles).

2. Quins treballs i oficis fan els monjos Benedictins en la pel∙lícula?

La majoria de treballs estan relacionats amb els llibres.

Són: bibliotecari, ajudant de bibliotecari, miniaturista, traductor, copista, estudiant de retòrica, cuidador del celler, ajudant del cuidador del celler, vidrier i herborista.

3. Fes una descripció de les estances del Monestir que es veuen en la pel∙lícula.

L’Església: és el lloc on resen i on l’Adso prega a la verge Maria perquè no matin a la noia.

La biblioteca: és on els monjos copien els manuscrits i els llibres antics.

Sala Capitular: és on es reunien tots i on llegien els capítols de les regles de l’ordre.

El celler: és on maten al porc i on maten a un monjo.

Les celes dels monjos: és on descansen i passen la nit en Guillem i l’Adso.

La torre: és com un laberint, i és pn guarden la majoria de llibres. Dins hi ha un ossari.

La infermeria: és on examinen el cadàver d’en Berengario d’Arundel.

L’hort: es troba a l’exterior del monestir, i està cobert de neu.

12

El cementiri: també es troba a l’exterior.

El graner: és on hi havia la palla i el gra. Es troba a dalt del celler.

Els estables: és on troben a la noia i en Salvatore amagats amb un gat negre i una gallina. Es cala foc.

LA TRAMA 1. Quina feina realitzava el primer monjo mort?

Adelmo d’Otranto, feia de miniaturista, és a dir il∙lustrador dels llibres. Li agradava fer dibuixos que eren una mica còmics.

2. Quina és la raó per la qual es produeixen tants assassinats?

13

Perquè no volen que es descobreixi ni que sigui llegit el llibre grec d’Aristòtil, que està dedicat a la comèdia, i és diu Segon llibre de poètica d’Aristòtil. En Jorge creu que es burla de Déu, i pensa que la diversió sol és per l’home senzill, no pel culte.

3. Saps qui era Aristòtil? Busca’n informació i fes­ne una ressenya biogràfica.

1.Vida: Neix a Estagira 384 aC. El seu pare fou un metge al servei del rei de Macedònia.

Ingressà l’any 366 en l’acadèmia Platònica i l’abandonà a la mort de Plató (348 aC.).

L’any 343 aC. torna a Macedònia on fou mestre d'Alexandre Magne.

335 aC. Torna a Atenes i fundà la seva pròpia escola: El Liceu (annex al temple d'Apol∙lo Lici).

323 aC. Fuig d'Atenes( Mort d'Alexandre Magne) 322 aC. Mor a l'Illa d'Eubea.

2. Obres: "Enciclopèdia" Andrònic de Rodes s.I aC. recull i ordena les seves obres, de les quals cal destacar : • • • • •

Organon: Recull d'Escrits de lògica Categories, Interpretació, Tòpics, Refutacions, Primers Analítics, Segons Analítics.

Metafísica:Recull de textos sobre filosofia primera Física: Recull de textos sobre la naturalesa.

De ànima: Tractat de psicologia. Ètica a Nicòmac i Ètica a Eudem

Hi ha una escena de la pel∙lícula de Jean­Jacques Annaud basada en la novel∙la d'Umberto Eco, on apareix el segon capítol de l'obra d'Aristòtil Poètica, dedicada a la 14

Comèdia. Realment l'obra està inacabada i Eco juga amb això per imaginar que va ser la fe radical cristiana la que va fer perdre aquesta part del llibre d'Aristòtil.

4. Quina és la raó per la qual es concentren tants monjos de diferents ordres al monestir? Quina discussió es produeix?

La raó per la qual es concentren tants monjos de diferents ordres al monestir és perquè hi ha un conflicte dins l’Església catòlica.

La discussió es produeix perquè els franciscans no estan d’acord en la vida rica de les autoritats eclesiàstiques. A aquestes autoritats no els preocupa si Jesucrist va ser pobre o no, del que tenen por és de que els fidels pensin sobre si l’Església catòlica a de ser pobra. Així els perillaria el poder.

5. Per què hi havia llibres prohibits?

L’Església controlava totes les grans biblioteques, ensenyaven a llegir i a escriure, feien els llibres, i els traduïen. Per tot això, hi havia monjos que tenien accés a aquestes biblioteques. N’hi havia que a més de guardar la cultura, també volien aprendre, i per això els monjos que no volien que els altres aprenguessin, guardaven alguns llibres que consideraven prohibits.

Un exemple és el llibre escrit per Aristòtil, que Jorge de Burgos considerava que no era bo per l’home, ja que al fer riure podia fer que els homes perdessin la por a l’infern i no necessitessin a Déu.

L’Església en general, no permetia que la gent pensés lliure, sols havien de seguir les regles.

Hi va haver molts llibres que es van “perdre” durant els segles que es van dir l’època de l’Obscurantisme.

ALTRES QÜESTIONS

15

1. Saps què és un “heretge”? I una “heretgia”?

L’heretge és la persona que sosté una heretgia i l’heretgia és una doctrina que expressa diferents idees, actes o opinions a les de la religió, o que va en contra d’ella.

2. Saps què és “la inquisició”?

Va tenir un paper molt destacat en aquesta època, fundada el 1232.

S’encarregava de jutjar tot aquell que fos sospitós d’alguna pràctica religiosa diferent de la cristiana.

Era l’òrgan censor, per ell passaven els llibres que eren considerats prohibits i les persones que tenien una manera diferent de pensar.

Perseguia i condemnava públicament a persones acusades de practicar bruixeria i partidaris de les heretgies que es desviaven dels principis del cristianisme: en conseqüència els cremaven al foc per purificar­los.

3. Quin paper jugava la Inquisició en aquesta època? Quins interessos defensava?

La Inquisició va ser un Tribunal eclesiàstic medieval i va ser defensada en la Edat Mitjana a pesar de lo dura i rígida que era en les seves maneres de fer.

Vetllava per mantenir tota la puresa de l’Església i castigar als heretges.

Servia al Papa i als bisbes per combatre als heretges.

La Inquisició defensava la fe cristiana (creure en Déu, la Bíblia, ...).

16

4. Descriu les peripècies d’Adso i la noia.

La noia es val de la pobresa per entrar al monestir i fa pecar als monjos practicant relacions sexuals.

Quan l’Adso s’amaga, se n’adona de que també hi ha la noia, i aquesta realitza l’acte sexual amb ell sense obtenir res, en canvi, també ho fa amb altres monjos però a canvi de diners o menjar.

Més tard, l’Adso li confessa al seu guia (en Guillem), que està enamorat d’aquella noia però que no en sap el nom.

Sense adonar­se o per obtenir menjar, realitza ritus satànics amb en Salvatore, i per això és condemnada a mort per la Inquisició.

La noia es salvada de la foguera perquè els camperols es revolten i la deslliguen.

Al final, quan l’Adso abandona el monestir i marxa amb en Guillem, es troba a la noia, i ell decideix de deixar­la allí, ja que encara que hagi set l’únic amor terrenal que ha tingut, no es penedeix d’haver seguit al seu guia.

FRASES TEXTUALS DELS ACTORS Guillem de Baskerville:

17

“Els meus temors no eren menys fantasmes de la meva imaginació juvenil”.

“Exercitem la ment i intentem resoldre aquest torbador enigma”.

“La distància entre la visió estàtica i el frenesí pecador no es massa curta”.

“Què pacífica seria la vida sense amor, què segura, què tranquil∙la i què insulsa”.

“Per a dominar la naturalesa hem d’obeir­la”.

“Prova de pensar, fes servir el cap i no el cor”.

“No recorris a les experiències passades per deduir una resposta”.

“No existeix progrés a la història del saber, sols una contínua i sublima recapitulació”.

“El riure mata el temor”.

Jorge de Burgos: “El riure és un vent diabòlic que deforma les faccions i fa que els homes semblin micos”.

18