TEMA 6
SOCIALS
EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA
IRENE PACHA 2N D NATI FERNANDEZ
ÍNDEX 1. FRIS CRONOLÒGIC 2.TRANSFORMACIONS AGRÍCOLES I DEMOGRÀFIQUES. (ACTIVITAT 1-2) 3.LA CIUTAT MEDIEVAL. (EXPLICACIÓ I IMATGE DE LES PARTS DE LA CIUTAT) 4.LES ACTIVITATS URBANES. (FONT 9 EL GREMI) 5.EL COMERÇ. (REDACTAT DE LES RUTES PÀGINA 200) 6.GRUPS SOCIALS. PÀG 203 FONT 16 7.PODER I MONARQUIA PÀG 212 ACTV 18-19 8.LA CRISI BAIX MEDIEVAL. (FONT 25-26 I ACTIVITAT 21 A,B I C) 9.CRISI POLÍTICA I SOCIAL (REDACTAT PÀG 108-109) 10.ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS
-
Parts de la ciutat:
Palau: Un palau és la residència del cap d'estat o qualsevol personatge de relleu.
Call: Els calls eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Catedral: La catedral és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi. La catedral sol ser una de les construccions religioses més importants del territori.
Ajuntament: L’ajuntament és la institució local que té per funció el govern i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
de
Plaça major: La plaça major era el centre de la vida urbana. Al seu voltant se situaven els edificis més importants de la ciutat (ajuntament, catedral,...).
Església: Són el lloc de culte per excel·lència de la religió cristiana, el temple on es realitzen la major part de les cerimònies pròpies d’aquesta religió.
Muralla: és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar
Barris artesans: Els barris artesans són els llocs a on se situaven la gent que tenia el mateix ofici.
Monestir: és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú diversos monjos
Pàg. 198: Graella El gremi regulava... La producció i la comercialització
-
El treball
-
L’accés a les matèries primeres. La qualitat,la quantitat i el preu dels productes L’horari laboral (dies i hores de feina) El sou que s’ha de pagar als oficials. Els requisits per accedir a les categories de mestre i oficial. Els requisits per obrir un taller
Pàg. 200 Explicació del comerç Les ciutats eren centres d'intercanvi comercial. A les botigues, els artesans oferien els seus productes; al mercat, diari o setmanal, els pagesos i els artesans intercanviaven la seva producció. Es feien fires, que atreien mercaders en diferents països. Tenien lloc un o dos cops a l’any i duraven una o dues setmanes. Van servir per recuperar el comerç a llarga distància i impulsar-lo. Les rutes més importants eren la Mediterrània i la de l'Atlàntic i la mar Bàltica. Es van fer grans avenços en l'àmbit de les tècniques navals i mercantils. Van aparèixer nous instruments de navegació com la brúixola i l’astrolabi. La moneda va tornar a circular i van aparèixer nous sistemes de pagament que permetien viatjar lluny sense haver de dur diners en metàl·lic, i sistemes de crèdit per finançar els viatges.
Font 25. Característiques de l’expansió i la depressió EXPANSIÓ -
Creixement de la població Augment del consum Increment de la població Ampliació del comerç Expansió territorial
DEPRESSIÓ -
Disminució de la població Reducció del consum Estancament o disminució de la producció Estancament o disminució del comerç pèrdua de força militar
Font 26. Tipus de crisis i característiques Crisi econòmica
Dificultats econòmiques,manca o encariment dels aliments, dificultats per trobar feina.
crisi demogràfica
Descens important del nombre d’habitants.
crisi social
Enfrontaments entre grups socials.
crisi política
conflictes violents entre estats o dures lluites pel poder en un mateix estat.
crisi general
Simultaneïtat de diferents tipus de crisi.
Conseqüències de la crisi: lluites socials i guerres La guerra dels Cent Anys, que enfrontà Anglaterra i França entre el 1337 i el 1453. La guerra es va originar arran de la mort sense successió de Carles IV de França. Les institucions franceses van atorgar aleshores la corona a Felip de Valois. El rei d’Anglaterra, que era vassall del de França, no va acceptar aquesta decisió i va reclamar el tron francès. Davant la negativa de França, els anglesos van envair part del territori francès. Després de més de cent anys de conflicte, els francesos van aconseguir la victòria i van fer fora del seu territori els anglesos Les males collites, la pressió exercida sobre els pagesos per els senyors feudals, que volien compensar la disminució de les seves rendes apujant els impostos. Van afavorir les nombroses revoltes pageses arreu d’Europa. La crisis va afectar a les ciutats, on la mortalitat era més elevada que al camp ja que hi havia més possibilitats de contagi. L’augment del preu dels aliments i descens de l’activitat econòmica van fer que les classes més populars caiguesin en la miseria. Aquests sectors de la població van iniciar una lluita per aconseguir millorar les seves condicions per poder accedir als càrrecs municipals, controlats per l’alta burgesia. Sovint aquests conflictes van comportar assalts als calls jueus.
GUERRA DELS CENT ANYS: Conflicte que van enfrontar Anglaterra i frança entre els anys 1337 i 1453 arran de la mort sense successió de Carles IV de França. Després de més de cent anys de conflicte, els francesos van vencer i van expulsar els anglesos del seu territori.
UNIVERSITAT: Institucions educatives que van néixer com a associacions de professors o de professors i alumnes en un intent de defugir l’autoritat dels bisbes, que volien imposar els seus criteris en l’àmbit de l’ensenyament.
ROTACIÓ TRINEAL DE CONREUS: Tècnica de conreu que permetia alternar en una mateixa parcel·la cereals d’hivern i cereals de primavera i reduir el guaret a un terç de la terra.
BURGESIA: Grup social a les ciutats format per persones lliures que obtenia els seus recursos del comerç i l’artesania. Els més rics construïen l’alta burgesia o patriarcat urbà i els més modestos, la baixa burgesia
CRISI BAIXMEDIEVAL: La crisi baixmedieval es el nom amb què es coneix la llarga etapa de depressió que va afectar europa entre els segles XIV i XV. Una de les seves causes fou la pesta, malaltia infecciosa i molt contagiosa produïda per un bacil que es transmetia a la persona a través de les rates, les puces i els polls.
BURG: Nom que van rebre els nuclis de població que van sorgir com a conseqüència de l'establiment d'artesans i mercaders al costat d'un castell o d’un monestir.
EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA
GREMI: Els artesans d’un mateix ofici s’agrupaven en associacions denominades gremis, a les quals era obligatori pertànyer. El gremi controlava i regulava l’activitat artesanal, evitava la competència i protegeix els consumidors vetllant per la qualitat dels productes.
PARLAMENT: institució formada per representants dels diferents estaments que s’encarregaven d'elaborar les lleis. Els sobirans hi acudien per demanar suport econòmic per dur a terme els seus projectes. ARADA AMB RODES I ORELLONS: Arada de ferro, amb rodes i orellons, que permet fer solcs més profunds i removia millor la terra, la qual cosa feia que fos més fertil.
FIRA: Reunió que atreia mercaders de diferents països amb l’objectiu de fer intercanvis a l’engròs. Tenia lloc un o dos cops a l’any i durava una setmana o dues