SOCIALS T. 7 CATALUNYA A LA BAIXA EDAT MITJANA
IRENE PACHA 2D NATI FERNÁNDEZ
ÍNDEX FRIS
1-L'EXPANSIÓ DE LA CORONA D'ÀRAGÓ. (MAPA FONT 1, ACTV 1-2-4-5, MAPA FONT 4 I ACTV 7-9-10) 2-BARCELONA POTÈNCIA ECONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA (FONT 8) 3- LA SOCIETAT I EL GOVERN DE LES CIUTATS CATALANES. (ACTV 16-17-18-19) 4- LES INSTITUCIONS DE GOVERN DE CATALUNYA. (FONT 20-21, ACTV 21, RESUM PÀG. 228) 5-LA CRISI BAIXMEDIEVAL A CATALUNYA. (RESUM PÀG 230) 6- ELS CONFLICTES SOCIALS I POLÍTICS. (RESUM PÀG. 232) 7- ALTRES REGNES PENINSULARS. ( MAPA FONT 32) 8- ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS.
1200
1300
1400
1500
BAIXA EDAT MITJANA ÈPOCA D’EXPANSIÓ 1232
1213 1229
Batalla de Muret
Conquesta de valència
Conquesta de les illes balears
1258
Tractat de Corbeil
ÈPOCA DE DEPRESSIÓ I CRISI 1333 1337
“Lo mal any primer”
1347
1359
Arribada de la pesta negra
Inici de la guerra dels cent anys
Naixement de la Generalitat
1410
1412
Mort de Martí I l’Humà sense descendència Compromís de Casp
1462
1472 1483
Guerra civil catalana
Guerra dels remences
CASAL DE BARCELONA Alfons III (1327-1336)
Pere III (1336-1387)
Onada de pesta (1362)
DINASTIA DELS TRASTÀMARA
Joan I Martí I (1387-1396) (1396-1410)
Alfons IV (1416-1458)
Assalt als calls jueus (1391) Interregne (1410-1412)
Onada de pesta (1347)
Onada de pesta (1371) Regnat de Ferran I (1412-1472)
Joan II (1458-1479)
Ferran II (1479-1516)
Segona guerra dels Remences (1483-1486)
Sentència arbitral de Guadalupe (1486)
Font 8. Principals rutes comercials que sortien de barcelona als segles XIII i XIV Ruta
Ports principals
Exportacions
Importacions
Mediterrània occidental
Barcelona, Mallorca, Siracusa, Bugia, Tunis, Alger, l’Alguer
Teixits, oli, armes
Cereals, plata, or, esclaus
Mediterrània oriental
Constantinoble, Alexandria, Damasc
Teixits, metalls, oli, fruites seques, armes
Espècies, perfums, teixits de seda
Espècies, armes, seda, perfums
Teixits, metalls
Atlàntic nord
Sevilla, Lisboa, Anvers, Bruges
Font 20. Les Corts medievals
Composició
Funcions
-
Rei Braç eclesiàstic: bisbes i abats Braç militar: nobles Braç reial o popular: representants de les ciutats i de les viles
-
Assessorar el rei. Aprovar constitucions o lleis Aprovar impostos Concedir donatius el rei per a les campanyes militars Presentar greuges i peticions al rei
-
Font 21. La Generalitat Composició
-
Tres diputats, un per cada braç Tres oïdors de comptes, un per cada braç Presidència: un membre del braç eclesiàstic
Funcions
-
Recaptar impostos Executar les decisions de les Corts Defensar les constitucions o les lleis de Catalunya
Resum → LES INSTITUCIONS DE GOVERN DE CATALUNYA La Corona d’Aragó no era un regne unitari, sinó una confederació d’estats independents (Catalunya, Aragó, València, Mallorca). L’únic element era la monarquia. Cada regne tenia les seves pròpies institucions, lleis i costums. Els reis, per poder governar, s’havien de comprometre a respectar-les. Les Corts eren assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços o estaments. En les corts hi havia representants de la burgesia de les ciutats. La pagesia i els menestrals, en canvi, no hi estaven representats. Les lleis, que havien de ser aprovades pel rei i els Corts, les havia de complir tothom, fins i tot el rei. Per aquest motiu limitaven el poder del monarca. Es coneixia amb el nom de pactisme. La diputació del general o generalitat va néixer com a una delegació de les corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguin a terme. Amb el temps es va convertit en la principal institució de govern de Catalunya.
Resum →
CATALUNYA EN CRISI. PESTA I FAM
La crisi baixmedieval va tenir una gran incidència a Catalunya. Enmig de períodes de fam i epidèmies, els catalans d’aquella època van viure 3 fets d’una gran importància. L’any 1333 va ser conegut amb l’expressió “lo mal any primer”. Durant aquest any es van iniciar tot un seguit de crisis de subsistència i epidèmies de pesta que van causar una gran mortaldat i van fer que Catalunya perdés la meitat de la població en tant sols un segle. L’any 1410 el rei Martí I l’Humà va morir sense descendència. Això va provocar un problema successori. Els dos aspirants eren el comte Jaume d’Urgell i Ferran d’Antequera, de la dinastia castellana dels Trastàmara. El conflicte es va resoldre el 1412 en el compromís de Casp. El primer rei de la dinastia dels Trastàmara, Ferran d’Antequera, va seguir amb la tradició pactista de la monarquia catalana. Quan va veure tota a gent que s’oposava al seu poder, va decidir imposar un tipus de monarquia autoritària semblant al de Castella.
Resum → Els conflictes socials i polítics Les guerres remences al camp, les lluites entre la Biga i la Busca a Barcelona i, finalment, una guerra civil. L’any 1462 va començar una guerra que enfrontava la Generalitat i el rei Joan II. El motiu va ser la defensa del pactisme per part de la Generalitat i el rei partidari d’establir una monarquia autoritària. Aquesta guerra va ser llarga i dura. Va acabar l’any 1472 amb la victòria de Joan II, que es va comprometre a mantenir el pactisme com a forma de govern a canvi de ser reconegut com a monarca. Els senyors feudals van augmentar els impostos i altres obligacions que requeien damunt els pagesos de remença. Aquests van exigir la supressió dels mals usos. El rei Ferran II signà la sentencia arbitral de Guadalupe que suprimia els mals usos i la consideració dels pagesos com a serfs. A mitjans del segle XV va tenir lloc a Barcelona un enfrontament entre dos grups socials: la Biga, formada pels sectors més rics i poderosos de la societat (mà major), i la Busca, que agrupava els mercaders i els artesans dels gremis (mà mitjana i mà menor). La causa principal va ser la lluita pel control del poder municipal.
Batalla de Muret: Conflicte que va enfrontar els catalans i els francesos l’any 1213 en què va morir el rei Pere I. La derrota catalana va significar l’expansió cap al nord
Vespres Sicilianes: Nom amb què es coneix la revolta antifrancesa que va tenir lloc el 1282 a sicília i que va ser esperonada per Pere II el Gran, que en va ser proclamat rei.
Guerrers de remences/ Lluita entre la biga i la busca/ guerra civil catalana: Conflictes socials i polítics que van afectar Catalunya durant la segona meitat del segle XV: guerres entre els pagesos de remença, que demanaven millors condicions, i els ciutadans més rics de Barcelona (Biga) i els mercaders i artesans dels gremis (Buscar), i guerra civil que va enfrontar el rei Joan ll i la Generalitat, que veia com perillava el pactisme.
Jaume I el Conqueridor: Rei de la Corona d’Aragó (1213-1276) que va iniciar l’expansió vers la Mediterrània i cap al sud amb les conquestes de Mallorca i València.
Almogàvers: Soldats a sou que van participar en l’expansió peninsular i de la Mediterrània de la Corona d’Aragó. Van ser contractats per l’emperador de Bizanci per lluitar contra els turcs en una expedició coneguda com a Companyia Catalana d’Orient.
Consolat de mar: Tribunal format per dos magistrats a cònsols de mar que defensaven els interessos dels mercaders catalans i miraven de resoldre els seus problemes comercials i marítims.
Cots: Assemblees convocades i presidides pel rei. Eren formades per representants dels tres braços en que es dividia la societat.
CATALUNYA A LA BAIXA EDAT MITJANA
Compromís de casp/ trastàmara: Acord a què es va arribar el 1412 a Casp (Aragó) arran de la mort sense successió del rei Martí i, darrer representant del Casal de Barcelona, i que va entronitzar Ferran d’Anteguera, de la dinastia castella dels Trastamara.
Pactisme: Sistema de govern basat en el diàleg i l’acord entre els reis i els representants dels seus súbdits, característic de la vida política catalana.
Generalitat: Institució nascuda el 1359 com una delegació de les Corts per recaptar els impostos i controlar que les decisions preses es duguessin a terme. Amb el temps, les seves funcions es van ampliar i es convertí en la principal institució de govern de Catalunya.
Conseller/ Consell de Cent: El govern de Barcelona era format per cinc consellers i una assemblea d’un centenar de persones: el Consell de Cent. Aquesta assemblea construida per representants de les tres mans de la societat urbana, tenia la funció d’aconsellar els cinc governants de la ciutat.