SOCIALS L'ESCLAT I L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM
IRENE PACHA 2N D NATI FERNÁNDEZ
ÍNDEX - LA PENÍNSULA ARÀBIGA ABANS DE L'ISLAM. - L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM - LA CIVILITZACIÓ ISLÀMICA - L'OCUPACIÓ ISLÀMICA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA - EL LLEGAT MUSULMÀ I L'ART ISLÀMIC - ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS
Raons per explicar la rapidesa de l’expansió de l’islam L’impuls de la nova religió, que había unificat Aràbia i resultava sencilla i atraient és una de les raons que van afavorir la ràpida expansió de l’islam. La força militardels beduïns àrabs va ser molt efectiva. A més cal tenir present que els imperis veïns eren febles i tenien divisions internes. La toleranciade la nova religió envers els costums i les lleis dels pobles dominats i el descontentamentdels ciutadans i els pagesos a causa dels impostos excessius que havien de pagar als bizantins van ser factors que van contribuir a facilitar l’expansió de l’islam.
La ciutat islàmica Mesquita: Ocupava força espai ja que era el lloc de reunió i pregària pels musulmans el divendres. Estaba sempre orientada cap a la meca. Alcàsser: A les ciutats importants hi havia un governador nomenat pel califa, que era la màxima autoritat. Solia disposar d’un palau ampli amb jardins on hi havia aigua abundant. Cristians i jueus tenien els seus barris dins de la ciutat islàmica. El call era el barri dels jueus. El soc (mercat): Era construït per molts carrerons a banda i banda dels quals hi havia nombroses botigues i tallers. Els ravals: Eren construïts per les cases construïdes fora de les muralles que ràpidament encerclaven amb un segon mur.
L’alfondec: Era el lloc on s’hostatjaven els mercaders que arribaven a la ciutat islàmica.
RESUM Al primer terç del segle Vlll (177) els musulmans van ocupar gairebé tota la península ibérica, que aleshores estaba sota el domini dels visigots. Tariq va desembarcar a prop de Gibraltar i va presentar la batalla a l'exèrcit de Roderic, que va ser derrotat a la vora del riu Guadalete. Arran d’aquesta derrota, el regne visigot es va desfer. Van anar conquerint bona part de la resta de la península ibérica sense prácticamente haver de fer front cap a tipus de resistència (711-714). L’antiga Hispània romana, es va convertir en una província de l’Imperi islàmic anomenada al-Àndalus. La seva capital és Còrdova. Van aconseguir conquerir molts territoris gràcies els pactes de capitulació, són els pactes que es fan després de que el rival es rendeixi. En general, la població es va quedar als seus llocs de residència i va poder conservar els seus costums i la seva religió. Tanmateix, com que les persones que no eren islàmiques pagaven més impostos i eren menys poderoses, molts pagesos, artesans i comerciants es van convertir a l’islam. Abd al-Rahman III s’en va proclamar califa. Per això, durant el segle X es parla del califat de Còrdova, l’època de més esplendor d’al-Àndalus. Aquest califat va durar fins l’any 1031,quan al-Àndalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes. Tortosa i Lleida, van ser regnes de taifes fins la meitat del segle XII. A partir del segle XI, els regnes cristians del nord van dur a terme a una política expansionista, llevat de dos moments en què van ser frenats pels almoràvits, primer, i pels almohades, després.
Conreus, inovacions tecniques, coneixements,... La cultura islàmica va aportar a la península ibèrica molts coneixements d’altres llocs del món. Algunes d’aquestes coses son: Introducció de nous conreus. Gràcies als islàmics, actualment a la península ibèrica es cultiven pèsols, enciams, mongetes, arròs, taronjes, llimones, safrà, sindries, moreres,... Sínia. També devem als musulmans innovacions tècniques aplicades a l’agricultura que van contribuir a incrementar la productivitat, com ara la sinia i diversos sistemes de reg. Vaixell amb vela llatina. Els musulmans van aportar moltes tècniques com el vidratge ceràmic i la vela llatina, i diversos coneixements científics. Sabien fer diverses operacions d’ulls i de lligaments artèrics, c alcular la circunferencia de la terra i fer altres operacions matemàtiques. L’art islàmic. Mesquites i palaus. A catalunya les ciutats islàmiques també tenien f ortaleses (sudes), p alaus, mesquites, dranasses, i banys però gairebé no n’han quedat restes. Decoració interior dels edificis islàmics. - Els murs i els arcs estan coberts de ceràmiques acolorides i d’arabescs - Entrellaços geomètrics o vegetals fets amb fusta o amb estuc - Versets de l’alcorà cal·ligrafiats Representació gairebé nul·la d'éssers vius. Els musulmans no van representar gairebé mai éssers vius, ja que algunes dites de Mahoma ho prohibien.
MAHOMA
PENÍNSULA ARÀBIGA
Fundador de la religió islàmica, Mahoma (570-632) es va sentir cridat per Da predicar el contingut d’una sèrie de revelacions divines i va començar a fer-ho entre els habitants de la Meca, on de seguida va aconseguir seguidors
Gran desert de relleu irregular, on no hi ha cap riu i gairebé no hi plou mai, origen de l’imperi islamic.
ISLAM Nom que va rebre la religió que va començar a predicar Mahoma. En àrab, Islam vol dir “submissió a la voluntat de Déu”
AL-ÀNDALUS
ALCORÀ
Nom que va rebre l’antiga hispania romana, llevat de la zona costanera del Cantàbric, després de l’ocupació musulmana i que es va convertir en una nova província de l’Imperi islàmic. La seva capital es va instal·lar a Còrdova.
L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM
Llibre sagrat dels musulmans, que recull la predicació de Mahoma. En àrab, alcorà vol dir “recitació”.
CIUTAT ISLÀMICA / MESQUITA La ciutat islàmica era el centre del poder polític, religiós i comercial de l’Imperi islàmic. El seu edifici més rellevant és la mesquita, lloc de reunió dels fidels per a la pregària col·lectiva del divendres al migdia.
LA MECA CALIFA Màxima autoritat política i religiosa de l’Imperi islàmic després de la mort de Mahoma.
Ciutat natal de Mahoma, situada a l’actual Aràbia Saudita, i capital espiritual del món islàmic. Segons l’Alcorà tot musulmà hi ha d’anar en pelegrinatge almenys un cop a la vida i besar o senyalar amb el dit ritualment l’anomenada pedra negra o Ka’ba.
SUNNA Llibre sagrat dels musulmans, que recull algunes dites i conductes de Mahoma. En àrab, sunna vol dir “tradició”.