Però tot i que aquella situació els afavoria, això que va fer la iaia ens va perjudicar en certa manera a la família. La iaia, més contenta que unes castanyoles, va fotre el camp a viure la vida amb el xicot i es va oblidar de nosaltres. La vida amb ell era molt fàcil per ella; només havia de dir: “ooooooooooh, que maco això!, i l’endemà següent l’home li ho comprava. Però clar, veient el que feien després al llit, normal que li comprés tot el que li demanava.
Però la bona vida es va acabar perquè l’home ja s’havia fet més vell i ara, a la pobra iaia, li tocava aguantar a aquell home. I de cop i volta es va sentir molt cansada i no s’aixecava de la poltrona només pel que li interessava. Culleres! Quan volia anar al bingo es posava més dreta que una columna, però a l’hora d’escombrar o cuinar no es podia moure de la cadira... I amb aquesta ment manipuladora va aconseguir que els seus fills es convertissin en els seus súbdits.
Ep! Però m’alegro per ella, a la seva edat i mira com se les enginya per no donar pal a l’aigua. Es veu que amb vuitanta-pico anys conserva molt bé la ment per controlar tothom. De fet, ara està a la recerca d’un nou xicot.
Àlex Castro Pizarro