Page 1

La meva iaia no es porta bé

Àlex Castro Marta Castillo Adrià Hernández Tacko Balde Sònia Pérez Moha Ben Moussa Andrea Radeanu Laura Pérez


Després de passar-nos deu minuts trucant a la porta, ma mare i jo vam decidir obrir amb la còpia de les claus que tenim per si passa alguna cosa. No sabíem si la iaia era a casa, però ja sabem com és: es pren les pastilles d’anar a dormir al matí i a la nit està molt activa, però l’endemà següent, no s’aixeca del llit fins passades les dotze del migdia. Però tot i així, ens va estranyar que després d’haver tocat tant el timbre ningú no respongués. No era al menjador, ni a la cuina ni al lavabo, i ja no quedava cap altra opció que la seva habitació. Ens esperàvem una tia vella dormint com un soc, però el que ens vam trobar va ser molt més impactant. La iaia en pilotes amb un puro a la mà abraçada a un altre vellet que estava en les mateixes condicions que ella. A més, sobre la tauleta de nit hi havia una edició del kamasutra i, per si això no fos poc, ho havien gravat tot amb una càmera... Prefereixo no entrar en detalls, però allò semblava una pel·lícula de nens grans, havien gravat per tota la casa. Tampoc no puc explicar molt, no em vaig voler fixar molt en el tema. La meva iaia sempre ha sigut molt peculiar. Quan era més jove, anava amb el meu avi al camp i es posava a disparar a tort i a dret al cel, però ara era amb el xicot amb qui disparava a tort i a dret.

Efectivament, l’espavilada de la iaia s’havia buscat un xicot. No és llesta ni res! S’havia polit els diners de l’herència del meu avi, ja no li quedava res i s’havia posat a buscar un amiguet. Ni deu dies havia trigat! I agafa’t bé a la cadira perquè no s’havia buscat un qualsevol, sinó que s’havia buscat un amb diners. Van viatjar pel món allotjant-se en els millors hotels, i els van expulsar de més d’un per fer marranades.


Però tot i que aquella situació els afavoria, això que va fer la iaia ens va perjudicar en certa manera a la família. La iaia, més contenta que unes castanyoles, va fotre el camp a viure la vida amb el xicot i es va oblidar de nosaltres. La vida amb ell era molt fàcil per ella; només havia de dir: “ooooooooooh, que maco això!, i l’endemà següent l’home li ho comprava. Però clar, veient el que feien després al llit, normal que li comprés tot el que li demanava.

Però la bona vida es va acabar perquè l’home ja s’havia fet més vell i ara, a la pobra iaia, li tocava aguantar a aquell home. I de cop i volta es va sentir molt cansada i no s’aixecava de la poltrona només pel que li interessava. Culleres! Quan volia anar al bingo es posava més dreta que una columna, però a l’hora d’escombrar o cuinar no es podia moure de la cadira... I amb aquesta ment manipuladora va aconseguir que els seus fills es convertissin en els seus súbdits.

Ep! Però m’alegro per ella, a la seva edat i mira com se les enginya per no donar pal a l’aigua. Es veu que amb vuitanta-pico anys conserva molt bé la ment per controlar tothom. De fet, ara està a la recerca d’un nou xicot.

Àlex Castro Pizarro


LA MEVA ÀVIA I ELS MEUS AMICS Era un dissabte al matí, estava a casa avorrida i vaig pensar d’anar a casa la meva àvia Manuela . Quan vaig arribar a casa de l’àvia i vaig entra per la porta vaig veure a les meves cosines Lucia , Silvia i Clàudia que estaven al menjador amb la àvia Manuela . La Lucia i la Clàudia estaven al terra jugant amb les nines i la Sílvia amb el mòbil al sofà i. L’àvia com sempre ,asseguda a la seva butaca esperant que surtís el seu programa preferit. Començà el programa i ficà el volum a tot drap , la Lucia i la Clàudia van començar a cridar com unes boges perquè s’estaven barallant per una nina, l’àvia Manuela es va ficar d’un humor de mil dimonis, cridà ven fort: SILENCIIIII.... no calleu ni sota l’aigua hee , tothom va callar de cop i volta i no se sentia ni una mosca.Quan va el acabar el programa vaig proposar a les meves cosines d’anar a fer un vol amb mi i la meva amiga Conxita i hem van dir que sí que cap problema, però l’ àvia Manuela ho va sentir i va dir que si podia venir amb nosaltres, clar vam començar a remugar i remugar i al final li vam dir que si però que amb una condició que no fes el ridícul . Totes cinc vam anar a buscar la Conxita i caminà fins a Girona. Quan va arribar vam entrar al Bershka, l`àvia va començar a marxar ella sola per la botiga i totes ens vam posar de mal humor i buscant-la per arreu i la vam trobar a l’emprovador provant-se un top fosforito. Tothom es va quedar amb la boca oberta, la Sílvia li va dir que es treieés el top ràpidament i li digué: -Però es que a mi m’agrada com hem queda! ,//Però no et dones compte que no és per la teva edat. Semblava una situació difícil era impossible fer-la entrar en raó . Mira, fem una cosa si deixes el top et prometem que nosaltres un altre dia et comprem una altra cosa millor. Li va costar però ho vam aconseguir, al sortir de la botiga ja era molt tard per l’àvia Manuela perquè a les nou es tenia de prendre una pastilla. Al marxar ella, nosaltres també teníem que marxar i totes cinc vam dir de quedar un altre dia juntes. Fins un altre noies m’ho he passat molt bé!!!

Laura Pérez Canas 3rA


La meva iaia no es porta bé Un dia qualsevol torno a casa a les nou de la nit i no hi ha ningú. Busco i busco però no trobo a ningú, on està la meva àvia? No s’haurà anat una altra vegada a fer un tomb i no m’ha avisat...? La truco i no respon. Bé, m’esperaré ja que és una cosa normal això que se’n vagi de casa i no torni fins les tantes de la nit... ja és prou gran amb seixanta-dos anys per saber que no ha de sortir tan tard de casa, ho sé jo tot i que tinc setze anys! Bé, sempre em diu que està buscant l’amor i sempre torna amb un noi diferent a casa i em diu que és el seu amor definitiu, etc. Sembla una noia de vint anys! Sempre quan em pregunten com és la meva àvia, quants anys té no sé ben bé què dir, si que em cuida com a ningú, des de que va morir la mare i li agreixo molt perquè sap ensenyar-me moltes coses maques, però també té el seu costat jove amb ganes de sortir i passar-ho bé i gaudir de la vida tot i ser una velleta. Li encanta sortir amb les amigues, cuidar-se el cos, anar a caminar cada dia, i moltes coses més! No para mai quieta, es mou més que jo! Una altra cosa que li encanta, és quan li dic que vull anar de compres. Es torna boja, a les dues ens encanta anar a comprar roba tot i que a vegades passo una mica de vergonya perquè semblo jo la mare emportant-me-la de les botigues És un perill perquè s’ho vol comprar tot, encara que no sigui de la seva edat. Encara que sigui de nenes de catorze anys que a ella li agrada tot. No sé com s’ho fa, a més tot li cap, amb el seu cos petit i amb la seva cintureta tot li queda bé. Entres a la seva habitació i te el seu llit per fer, les coses per terra i els sostens i les calcetes per rentar en un cubell on posa els tangues que té. Sí tangues heu llegit bé, es posa tangues la meva àvia, no ho ​sé perquè però li agrada... té un vestuari ple de roba i molta no la fa servir. Sincerament, jo li agafo la roba, eh!! No ho negaré pas. Ja ha passat una estona vaig a veure si m’agafa el telèfon... -Iaia! On estàs?- li vaig dir quant per fi em va agafar el telèfon.


- nenii, estic al carrer amb un home molt simpàtic que he conegut avui quan anava a prendre el cafè i m’ha convidat a sopar- amb veu baixa em diu: - Aquest és el definitiu de veritat que sí ! - ​Vinga va, no diguis bogeries, t’espero o me’n vaig a dormir?- li vaig dir amb veu de son. -No, no m’esperis, ja tinc claus, tu només tanca amb clau i vés a dormir i demà al matí ja t’explicaré com ha anat. –em va dir. - Àvia no triguis gaire, el portaràs a casa aquest personatge? ​V​aig preguntar - No ho sé reina, espero que sí jijiji.- va dir amb una rialla tímida. Ja estava dormint i em vaig despertar per uns sorolls que sentia a la paret, de les altres vegades ja vaig deduir què era però no vaig gosar a molestar-los i em vaig tornar a dormir. Al matí em va venir a despertar l’àvia amb una cara de dormida però amb un somriure d’orella a orella i em va venir a dir el mateix que les altres vegades .- Què bé que ho ha fet neni! M’ha fet veure les estrelles! I em vaig posar a riure perquè aquesta situació tot i haver-la viscut tantes vegades, em seguia fent gràcia, perquè ja et dic jo que tenir una àvia així no es ni la meitat de normal que les altres, però per ser una àvia des controlada, diferent i extrovertida i que li agrada viure al límit. Em cuida i m’estima com ningú i a part de ser la meva àvia és la meva millor amiga i sempre m’explica moltes de les seves anècdotes. Li vaig preguntar si es quedaria a dinar i em va dir que ja havien quedat aquella mateixa tarda per dinar. Ella volia quedar-se amb mi i explicar-’ho tot i que li seguís explicant també coses que em passaven, és a dir, tafanejar. En general com veieu la meva àvia és molt diferent i molta gent em diu que no és responsable que no sap cuidar-me ,que no sap com res sobre la vida i a mi m’enfada molt perquè ​a mi m’encanta com és ella i no m’agradaria perdre-la per res del ​món! M’he l’estimo com a ningú i per mi és la millor àvia del ​món sencer!

Marta Castillo Tomàs


UNS DIES AMB LA IAIA ? Vaig arribar de l’institut, estava dinant tranquil·lament quant de cop vaig sentir “ bzzz bzzz bzzz bzzz “. Què era allò que vibrava? Llavors em vaig dir, potser és el mòbil que el tinc en vibració, i efectivament. Era ma mare! -

Si? –vaig dir jo Andrea, ves fent la maleta si us plau Per què? On anem ? Nosaltres a cap lloc, tu te’n vas amb la iaia. – va dir ella molt seriosa No! No vull! Ja ho saps, te’n recordes què va passar l’últim cop?

L’últim cop que vaig anar-hi, per un poc més que no vaig a l’hospital. Em vaig intoxicar amb un menjar que va fer, i tot per no mirar la data de caducitat! Increïble. -

Va ser un accident Andrea! Bueno hi aniràs i punt ! A les set i mitja et passo a recollir a casa.

Quant l’anava a contestar ja em sortia el sorellet aquest de quant et pengen “ bip-bip bip-bip...”. Vaig anar a la meva habitació i vaig fer la maleta. Estava d’un humor de mil dimonis, quan em puc quedar a casa per què he d’anar a on no vull? Això de ser menor, a vegades és una merda! Eren dos quarts de vuit , mirava l’ascensor, com si entressis al infern. Vaig baixar i vaig pujar al cotxe enfada, no li dirigia la paraula a la meva mare. En arribar vaig anar directament a tocar el timbre de casa la iaia, ens va obrir i vàrem pujar. Vaig anar a deixar les coses a l’habitació. Encara era divendres. Dissabte em vaig llevar i ostres! Vaig anar al menjador i estava la meva iaia fent neteja, cosa que poques vegades l’havia vist fer. Vaig arribar a pensar que la meva iaia s’havia fet responsable. Fins que varen anar passant els dies... Durant aquets dies vaig fer amics; quedava amb ells. Un dia la meva àvia no em va deixar sortir perquè em va obligar a anar amb ella a fer un vol. Quant la vaig veure sortir de l’habitació, em vaig quedar bocabadada. Què era allò? Em vaig negar rotundament a sortir de casa si no es canviava. Entenc que es faci gran i faci el que vulgui, però només li demanava que no sortís així. Creieu que em va fer cas? Ni de conya! Em va enviar a la merda! Al principi la gent mirava, però vaig recordar que és


mes important que estigui bé a el que digui la gent! Al final, anava tranquil·la, i m’ho vaig passar molt bé amb la iaia. Quant vaig tornar a Girona, vaig dir-li a ma mare: -Quant torno amb la iaia ? Van quedar ben parats. Andrea Radeanu 3rA


​ LA MEVA AVIA NO ES PORTA BÉ Un dia vaig arribar a casa vaig menjar el dinar que m’havia fet la iaia . Quan vaig acabar vaig fer el deures i desprès de tot això vaig agafar el mòbil i jo i les meves amigues vam pensar d’anar de compres perquè ja estàvem de tot i no teníem res a fer. Em vaig arreglar i li vaig dir a la iaia que marxava: -Iaaaaaiaaaaaaaaaaa -Què vols Esther? -Que he quedat amb les nenes per anar de compres després a les 10 o així torno vale? -Ah doncs vaig amb vosaltres que jo també m’haig de comprar roba -Però què dius iaia t’has pres alguna cosa o que? -No, nomes que vull anar de compres amb tu i les teves amigues passa algo? -Sí, que no vull que vinguis perquè tu tens 60 anys i jo 16 i clar no crec que anem a les mateixes botigues - Però que no saps que jo vaig a les mateixes botigues que tu JAJAJAJJA em compro pantalons tops i shorts. -Però que m’estàs explicant!! -Et molesta? -Sì, perquè no vull que facis el mateix que jo, joder! -Bé vindre m’és igual el que diguis! -Saps què? Vine! Perquè no estaré tot el dia discutint amb tu perquè encara arribaria tard -AJAJAJAJAJAJ era broma no aniré pas amb vosaltres ja tinc la una edat per anar amb nenes de 16 -M’has fet perdre temps per res AJAJAJA!!! -AJAJA Vinga marxa adéu! -Adéu iaia

Tacko Balde Balde 3A


Un dia amb la meva iaia i amigues La meva iaia el divendres em va dir que em quedes a casa seva a dormir i si que em vaig quedar al final. El Dissabte al de matí vàrem anar a esmorzar al Bescuit i vàrem estar esperant a la seva germana la Lola que vingués...Li vaig dir iaia si podiem anar al Bershka a comprar roba i em va dir que sí. Per tan vaig obrir el whats a les meves amigues per preguntar si volien venir. Quan vaig acabar de dinar vaig anar a la dutxa i arreglar-me...La meva iaia va fer el mateix. A les 16:30 vam quedar al parc del migdia amb la Josefina, la Lola, la Manuela i La Victòria. Només arribar la meva iaia ja va dir un acudit dels seus, les meves amigues van començar-se a riure però perquè no quedes malament jajajaj. Vam anar a la botiga de roba que es diu el Bershka, la meva iaia tota contenta i feliç va agafar uns pantalons de jove i un jersei del nostre estil. Su va anar a emprovar i de cop va cridar Peeepiiiitaaaa vine. A on estan els provadors, i les teves amigues també avera si aquesta roba em queda bé o no siusplu...La meva iaia s’ho va comprar, només sortir jo li vaig començar a dir iaia perquè t’has comprat això del nostre rotllo? I ella va respondre: si, algun problema? I jo nono però no ho se m’ha sorprès una iaia amb aquesta roba...me quedat flipant i les meves amigues també... Iaia crec que estàs una mica “lokaa” i tonta ehh...bé si no tu poses em pases la roba!!...adew iaiaaaaa que et vagii bé el diaaa t’estimoo lokaiii.

Sonia Perez Bello


La iaia moderna Era un dia qualsevol.Jo estava al sofà mirant la TV va començar el meu programa preferit, “la iaia moderna és..”. Va començar amb una àvia que anava amb un vestit de festa color rosa i unes pilotes que penjaven del seu propi vestit, i a més portava un bastó! Després va sortir una iaia cantant Rock&Roll amb un vestit igual que el de l’ Elvis Presley però tot de color blau i lila. I per finalitzar l’espectacle,guanyant el primer premi del concurs la meva iaia. La meva àvia sortia amb un vestit de Carnestoltes de l’any passat,li anava molt estret perqué que havia engraixat. I no dic més detalls per no crear traumes als lectors. Va venir a casa el dia següent ja que aquella nit havia dormit en un hotel de luxe amb el presentador del programa. Que no diré res del que va pasar peró va venir borratxa i una mica drogada, i tot això amb un perfum de tonyina podrida. Jo amb to irònic li vaig preguntar què li havia passat i per què no havia vingut aquella nit, vaig fer veure que no havia vist el programa per saber la seva resposta, ella, però em va dir que no s’enrecordava del que havia passat. Li vaig dir si volia una mica de cafè, peró ella al mateix instant que vaig dir cafè es va caure cap al terra, tot aixó per culpa del alcohol. Jo, indignat, la vaig portar cap al hospital i vaig esperar com dues hores en una petita sala amb familiars de pacients que havien petit la mateixa desgracia que jo. De sobte vaig veure com deu metges anaven cap a l’habitació de la meva iaia, jo vaig entrar-hi pensant que li hauria donat un atac, peró no, casualment el presentador de l’altre nit estava allà amb els mateixos símptomes que la meva àvia i estaven fent el cavallet en el llit de ma àvia. Des d’aquell dia es va apuntar a hipica perqué jo li havia dit que no ho feia bé, amb to ironic, i s’ho va pendre tant seriosament que fins i tot es va comprar un cavall que el va anomenar Arturo, el nom del famós presentador. Adrià Hernández


La clau perduda

A un home vellet, se li va caure la clau nova de casa seva a un vàter en un lavabo públic. Va trucar la companyia de metro, perquè volia anar a Barcelona, i havia de demanar un bitllet. I aquí comença la història... Companyia metro: Hola, companyia de metro. Digueu-me? Avi: Hola bones, volia comprar un bitllet per Barcelona? Companyia metro: Vale, però perquè vostè vol comprar un bitllet per anar a Barcelona si és de Vic? Avi: Doncs, una història molt llarga la veritat… Companyia metro: Explica-ho doncs. Avi: Doncs que estava en un lavabo públic i vaig anar a fer les meves necessitats i… Companyia metro: I què? Avi: Doncs que hi havia un vàter i sense voler, baixant-me els pantalons, resulta que se m’ha caigut la clau de casa meva al vàter Companyia metro: En serio? Ho diu vostè de veritat o se n’està fotent de nosaltres? Avi: No, No! És de veritat. Companyia metro: Puajajaja! Avi: De què rius? Companyia metro: No, de res… Avi: Doncs? Companyia metro: Segur que vostè estava cagant i se li ha caigut el mòbil i la clau junts, jajaja Avi: Perdoni?! Companyia metro: Mare meva, quin riure… Avi: I què doncs, em voleu donar un bitllet o estic perdent el meu temps lliure perquè una persona se’n rigui de mi? Companyia metro: Doncs per això, senyor sense nom, truqui a un ferrer perquè li faci una clau nova, no? Avi: No, jo vull la clau de casa meva original.


Companyia metro: Doncs no hi ha cap excusa més original que dir algú se li ha caigut la clau mentre cagava fortament com un porc. Avi: Ai! Deixeu-me en pau ja! Doncs què, em donareu el bitllet per anar a Barcelona ja o què? -va dir l’avi molt enrabiat. Companyia metro: No creiem, jajaja. Avi: Doncs molt bé, que els vagi bé amb la vostra companyia de merda. Companyia metro: D’acord vellet, que li vagi molt bé buscant la seva clau a les clavegueres, jajaja Avi: Adéu! Companyia metro: Quina regalada de senyor…

Mohamed Ben Moussa

La iaia no es porta bé  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you