Page 1

C O N F E R È N C I A

SU

MA

12

De la transformació urbanística a l’econòmica L’Hospitalet, 17 de gener de 2013


El passat gener, l’alcaldessa de L’Hospitalet, Núria Marín, va pronunciar a l’Auditori de la Ciutat de la Justícia la conferència “L’H suma 12. De la transformació urbanística a l’econòmica”, on va presentar els eixos estratègics que marcaran l’acció de govern dels pròxims anys i on reivindicava la capacitat transformadora dels governs locals per afrontar la crisi i sortir-ne. En el decurs de l’acte, l’alcaldessa va explicar com l’urbanisme havia estat el motor transformador que havia permès, en un primer moment, a l’inici de la democràcia, dignificar i humanitzar la ciutat, per, més endavant, i per mitjà de l’urbanisme planificat, crear-hi espais de centralitat metropolitana, com ara la plaça d’Europa i el Districte Econòmic Granvia L’Hospitalet. Ara, però, és el moment de dur a terme la tercera gran transformació de la ciutat, una transformació que ha de ser global, és a dir, que ha de tenir en compte el desenvolupament econòmic i, de retruc, també el social. Amb la conferència es va obrir un espai de reflexió i debat amb la participació del teixit econòmic, polític i social de la ciutat, L’H on. El futur per endavant, que té com a objectiu avançar en aquest projecte de futur i posicionar la ciutat en l’àmbit metropolità i de Catalunya. A continuació en trobareu la transcripció íntegra, així com la presentació que en va fer el periodista Manuel Campo Vidal i el posterior col.loqui.

3


5

PRESENTACIÓ DE LA CONFERÈNCIA A CÀRREC DE MANUEL CAMPO VIDAL Periodista, president de l’Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión i Premi Ciutat de L’Hospitalet de Comunicació 2005 Vaig estudiar en un institut de Santa Eulàlia. Per tant, vaig passar aquí molts anys. Hi venia cada dia. Vaig començar a fer les meves pràctiques, quan estudiava enginyeria tècnica en electrònica, en una empresa de la carretera del Mig. Jugàvem a futbol al barri de Pubilla Cases el dissabte a la tarda. Per tant, per tantes raons, pels molts amics que he tingut l’oportunitat de saludar, sempre he mantingut un lligam amb la ciutat de


L’Hospitalet. Després, és veritat que vaig mantenir un temps aquesta relació amb contactes amb Celestino Corbacho, alguna vegada la Nit de la Comunicació, i altres vegades que ens vam trobar aquí. I després, amb converses amb l’alcaldessa actual. A mi em crida molt l’atenció com una ciutat com aquesta ha estat capaç de sobreviure, de mantenir la seva personalitat, malgrat ser al costat d’una extraordinària ciutat com Barcelona, reconeguda a tot el món. I per aquesta raó, m’ha interessat enormement poder acompanyar l’alcaldessa, Núria Marín, i a tots vostès en la presentació d’aquest projecte que mira cap al futur. I en aquests moments, malgrat la crisi, mirar cap al futur sempre és molt important, perquè ens en sortirem, però és bo saber cap a on anirem. Per tant, som tots aquí, esperant la intervenció de l’alcaldessa de L’Hospitalet, que jo demano que ara ens acompanyi aquí. Núria Marín, endavant.

7


9

CONFERÈNCIA DE L’ALCALDESSA NÚRIA MARÍN Moltes gràcies, Manuel, per aquesta presentació. Coneixes bé la ciutat, estàs implicat en la construcció del seu futur. No has dubtat ni un minut a ser aquí amb nosaltres. Gràcies. Benvinguts i benvingudes, gràcies per acompanyar-me avui. La força de L’Hospitalet és la seva gent. Avui la gent de L’Hospitalet sou aquí, a la Ciutat de la Justícia, mostrant una vegada més el vostre compromís. Vosaltres heu contribuït amb la vostra empenta i el vostre esforç a fer una gran ciutat. Hem su-


perat junts els moments difícils del passat, i no tingueu cap dubte que superarem els moments difícils del present. Gràcies per ser aquí. No estem sols, avui ens acompanyen persones de fora de la ciutat compromeses també en la construcció d’un present i un futur millors. Persones del món de l’economia, del món de la cultura, de l’esport, del periodisme, de la política... que volen sentir què és el que diem des de L’Hospitalet. Que volen escoltar la nostra veu. També, moltes gràcies per ser avui amb nosaltres.

10

Aquesta és la primera conferència que vull instituir com una tradició anual a la nostra ciutat. Vull obrir un espai de reflexió que ens permeti mirar enrere, ser conscients d’on venim i on som, i mirar endavant. Projectar-nos cap al futur. Vull compartir amb la societat de L’Hospitalet i també de l’àrea metropolitana i de Catalunya les bases del projecte de ciutat i de país que hem de construir tots plegats. És difícil en aquests moments veure la llum al final del túnel, ho sé. Però també és ara el moment en el qual la ciutadania aixeca el cap i ens demana: què és el que cal fer? El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement de Catalunya, presidit per Salvador Alemany, en el seu informe sobre la visió i el futur de l’economia de Catalunya ens diu que una de les funcions fonamentals de l’acció política és visualitzar un futur desitjable. Aquesta és la meva responsabilitat. I avui iniciem aquí el camí cap a la tercera transformació social i econòmica de L’Hospitalet.


Com acabeu de veure, el 12 és un número especial per nosaltres. 12 són els barris de la ciutat. La gent que hi vivim i hi fem ciutat ho fem en un espai de poc més de 12 quilòmetres quadrats. El 12 és un número de suma, resultant de sumar totes les lletres del nom de la nostra benvolguda ciutat. I precisament, aquest és el temps de sumar, de cercar aliances i sinergies. Si volem sortir de la crisi de la forma més ràpida possible, si volem sortir-ne amb garanties de futur, hem de mirar més enllà dels nostres propis límits territorials i hem de fer plantejaments més globals. Per iniciar el camí, he escollit un nou espai de L’Hospitalet. Un espai que representa L’Hospitalet del segle XXI, integrat urbanísticament, però que segurament no ho està del tot des del punt de vista humà. I aquí tenim el nostre primer repte com a ciutat: integrar L’Hospitalet del segle XXI en L’Hospitalet del segle XX. La Ciutat de la Justícia és fruit de la concertació. En el seu origen, hi ha diferents factors: d’una banda, Barcelona necessitava terreny per créixer en equipaments; de l’altra, L’Hospitalet necessitava recuperar per a la ciutat un espai marginal i degradat, i, finalment, la Generalitat necessitava oferir major qualitat i serveis als ciutadans de Catalunya. Avui, el protagonisme d’aquesta conferència és per a L’Hospitalet. Deixeu-me fer durant dos minuts un repàs per la seva història recent. Des de l’inici dels ajuntaments democràtics hem tingut l’urbanisme com a motor de desenvolupament. Les primeres transformacions físiques al començament de la democràcia van servir als anys

11


80 per donar resposta a necessitats elementals: claveguerams que estaven a cel obert es van cobrir i carrers plens de pols i fang es van asfaltar. I a poc a poc, amb l’urbanisme com a mitjà, es van millorar carrers, places i barris. Vam fer parcs, centres culturals, biblioteques, escoles. L’urbanisme va ser el nostre gran instrument per dignificar i humanitzar l’espai públic. Els anys 90, vam anar més enllà en aquest urbanisme transformador i vam fer servir l’urbanisme planificat, que, entre altres coses, ens ha permès crear espais com la plaça d’Europa.

12

En el nostre cas, Celestino Corbacho va tenir com a alcalde una visió i un somni i va aconseguir impulsar la transformació d’un espai marginal com la Granvia en un espai de centralitat de l’àrea metropolitana i de Catalunya. L’urbanisme, un altre cop el gran motor de la segona transformació que ens ha portat a dia d’avui. Aquella transformació utòpica i que molta gent qüestionava avui ningú no pot negar que va ser un gran encert. Un encert que ha fet que resistim la crisi una mica millor que altres poblacions. Per nosaltres, l’urbanisme era un mitjà i no una finalitat. Per desenvolupar aquesta estratègia, l’Ajuntament es va dotar d’un instrument: l’Agència de Desenvolupament Urbà. Una Agència que, tal com diu el seu responsable, Toni Nogués, no ha fet urbanisme. Ha fet ciutat. Nosaltres enteníem i entenem l’urbanisme com una política social, com l’eina per poder generar riquesa i poder redistribuir-la entre tots els barris. Un element que aporta ingressos constants per millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans.


La feina urbanística no està acabada. Queden grans projectes de desenvolupament urbà que ens faran ser més competitius i tenir major qualitat de vida. Ara, però, per progressar hem d’anar més enllà i cercar nous mecanismes, unes eines intangibles complementàries que facilitin el desenvolupament econòmic i social de L’Hospitalet els propers anys. Per continuar avançant iniciem ara la tercera gran transformació de L’Hospitalet, el motor de la qual serà el desenvolupament econòmic de la ciutat. La primera pregunta que se’ns planteja és com farem aquesta transformació, i la resposta és simple i complexa alhora: sumant. Ara, més que mai, és important sumar amb tothom. Crear sinergies amb la ciutadania, amb el teixit econòmic i social, amb la resta de municipis, amb el nostre entorn metropolità i amb el nostre país. La tercera gran transformació de la ciutat ha de ser un projecte construït des del nosaltres, des de la suma. Amb compromisos concrets entre els agents socials, econòmics i polítics i, especialment, de tots nosaltres amb els ciutadans i les ciutadanes de L’Hospitalet de forma individual i col∙lectiva. Hem d’aixecar el cap, mirar els ciutadans, mirar els municipis del nostre entorn, mirar el nostre país, mirar Espanya i mirar Europa. Ens necessitem mútuament. Avui, aquí vull explicitar quins són els meus compromisos per aportar futur, per aportar benestar, igualtat d’oportunitats i justícia social.

13


Em comprometo personalment a 3 coses: La primera, a atendre i gestionar el present preservant i garantint els serveis essencials per als ciutadans. No faré retallades en allò que els ciutadans necessiten per no quedar-se en el camí per culpa de la crisi. El segon compromís és dibuixar el camí per fer de L’Hospitalet un dels principals motors econòmics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per últim, em comprometo a oferir les eines necessàries per fer aquest camí.

14

El meu primer compromís us deia que és atendre i gestionar el present. No podem treballar el futur si no sabem gestionar la realitat actual. I per fer-ho, l’Ajuntament es compromet a fer un acompanyament efectiu dels ciutadans, dels treballadors, dels emprenedors, dels comerciants i dels empresaris en aquests moments de dificultat. També a tenir, ara més que mai, una especial cura de l’espai públic per garantir la convivència i el civisme. La propera setmana presentarem el baròmetre de la ciutat 2012. Els primers resultats ens diuen que el 70 % de la població està preocupada per la crisi i veu com aquesta l’afecta o la pot afectar de forma molt directa. Com a alcaldessa, sé que aquesta no és una dada freda. També ho sabeu perfectament els alcaldes que avui sou aquí, Núria Parlon, Carme Garcia, Antoni Poveda, Joaquim Balsera, Ana del Frago o Carles Ruiz. Sabem que darrere d’aquesta preocupació hi ha nits senceres sense dormir, hi ha canvis dràstics


a la vida quotidiana de les famílies, hi ha joves que han d’emigrar, hi ha avis que han d’estirar les seves pensions per ajudar els seus fills i els seus néts. Com a alcaldessa, aquesta és també la meva principal preocupació. Els alcaldes no tenim mecanismes per resoldre la crisi global, és una obvietat. Sí que alguns estem, en canvi, fent una tasca d’acompanyament als nostres ciutadans. A casa nostra, els ciutadans no estan sols. Si es queden sense feina tenim mecanismes per lluitar amb ells, els ajudem en la recerca d’una nova ocupació, els ajudem en la negociació amb el banc per la hipoteca, els ajudem amb les beques menjador... Els ajudem, en definitiva, amb un llarg paquet de mesures i polítiques malgrat els incompliments de compromisos d’altres administracions. Els municipis hem de contribuir activament, i l’Ajuntament ho fa, perquè cap ciutadà es quedi a la cuneta per la crisi, amb rigor en la gestió, sí, però deixant de banda les polítiques que alguns han denominat “d’austericidi” i que ens condemnen irremissiblement a la pobresa. És l’hora de reivindicar un dels principis bàsics sobre el qual s’ha construït Europa i que alguns sembla que han oblidat, el de la subsidiarietat. O el que és més fàcil, la proximitat. Som nosaltres, els ajuntaments, els que coneixem de prop els problemes reals de la ciutadania, perquè som a peu de carrer. Les administracions superiors potser tenen una millor foto aèria de tot, però els núvols no els deixen veure el detall i la realitat dels territoris. En un moment en el qual alguns volen convertir els ajuntaments en simples gestors administratius, reivindico la capacitat transformadora

15


indubtable dels governs locals per afrontar la crisi i sortir-ne. El món local està preparat per acompanyar els ciutadans en els moments difícils i pot també, amb la seva acció política, contribuir a la sortida de la crisi de forma decisiva. Els nostres pressupostos d’aquest 2013, aprovats el passat mes de desembre, són un exemple d’aquesta manera de fer. Són uns pressupostos reflex de la nostra manera d’entendre la política. L’equip de govern fa una gestió rigorosa, les nostres finances estan sanejades i posades al servei de la ciutadania: amb visió progressista, amb transparència i honestedat, donant prioritat a les persones i reforçant els serveis i equipaments públics. 16

Només una dada significativa: més d’un 68 % del pressupost està destinat a l’atenció a les persones. Unes persones que compartim el que ens és comú: l’espai públic. En uns moments d’especial dificultat com els que vivim ara, l’Ajuntament, a més d’acompanyar de forma individual, ha de vetllar pel que és de tots. I precisament per això em refermo en la meva aposta per un espai públic de qualitat, que sigui garantia de la llibertat que tenim a la nostra ciutat. Em refermo en la meva decisió de governar l’espai públic amb fermesa. Fermesa i diàleg. Us proposo des d’aquesta tribuna recuperar un pacte per posar en relleu allò que és de tots, la cosa pública, i, en concret, l’espai públic. Més enllà del civisme, hem de crear una nova


consciència ciutadana. Per això us proposo que fem un nou pacte de ciutat que torni a posar en valor allò que és de tots. Faré tot el que calgui per mantenir i millorar les polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats. I, al mateix temps, seré inflexible a l’hora de garantir la igualtat de drets i deures. L’espai públic que defenso és aquell en el qual, en condicions de llibertat i igualtat, tots els ciutadans i les ciutadanes podem exercir els nostres drets, complint, però, els nostres deures. Hem de garantir la convivència. I la suma és també la clau de l’èxit en la seguretat i el civisme. La suma de forces i estratègies entre els diferents cossos de seguretat i la societat ens farà ser més eficients. Però en necessitem més. El sistema de seguretat s’ha d’assentar sobre un model d’auctoritas, en el qual es reconegui l’autoritat d’alcaldes i alcaldesses en matèria de seguretat als seus municipis. Reitero la meva petició perquè es modifiqui la llei del sistema de seguretat de Catalunya per atri­ buir a alcaldes i alcaldesses l’autoritat sobre tots els efectius policials que operen al seu territori. El meu primer compromís, com us deia, és el de l’acompanyament efectiu dels ciutadans en aquest moment. Són polítiques necessàries per fer l’ingrat camí de la crisi, però no n’hi ha prou. La gestió diària ens ajuda a posar pedaços —importants, això sí, però no suficients. Hem d’anar més enllà. Hem de ser capaços de dibuixar el full de ruta que ens porti a convertir L’Hospitalet en un dels motors de l’Àrea Metropolitana i de Catalunya.

17


I per això, el meu segon compromís és dibuixar i liderar el camí per fer real la tercera transformació de L’Hospitalet. Dèiem que L’Hospitalet suma 12. I no només volem sumar, en volem més, volem multiplicar. Aquesta tercera gran transformació s’ha de fer mirant endins i mirant enfora. Sumant amb el nostre entorn immediat per poder multiplicar. Volem ser part important i activa del motor econòmic català, que és la gran Barcelona. Ara ja no és el moment de competir entre nosaltres, cal complementar-nos i especialitzar-nos tant en projectes com en territoris. Buscant sempre la complementarietat entre els nostres projectes, que serà la nostra carta de presentació a Europa i al món. 18

El nostre competidor no és Barcelona, ni Cornellà, ni el Vallès... Són moments de tenir alçada de mires i comprendre que en l’àmbit econòmic tots formem part de la gran Barcelona i hi sumem. Quant millor li vagi a Barcelona, millor li anirà a L’Hospitalet, i quant millor li vagi a L’Hospitalet, millor li anirà a tothom que tinguem al nostre costat. La marca Barcelona també és la nostra carta de presentació als mercats internacionals. La marca Barcelona és la porta de L’Hospitalet, Barcelona, l’àrea metropolitana i el conjunt de Catalunya als mercats internacionals. Sempre des del respecte per la nostra identitat, parlant-nos de tu a tu. La marca Barcelona va més enllà de la mateixa ciutat. Barcelona ens necessita a nosaltres i la resta de municipis de l’àrea si vol competir en la primera divisió de l’economia global.


Una bona prova és el Mobile World Congress que es fa el proper mes de febrer a la Fira. El conjunt de l’àrea metropolitana en sortirà beneficiat. De fet, nosaltres tindrem una promoció específica com a ciutat. Una promoció necessària, perquè jo diria que L’Hospitalet és la gran desconeguda. L’Hospitalet concentra algunes de les majors àrees de creixement econòmic per al conjunt metropolità de Barcelona. Però malgrat aquesta realitat, la ciutat té un gran handicap: el desconeixement. El desconeixement del nostre potencial (dins i fora de la ciutat). En els darrers anys, hem fet extraordinàries millores en clau de competitivitat. Només cal que n’enumeri algunes: el soterrament de la Granvia, la creació del Districte Econòmic o la plaça d’Europa. Aquestes accions han comportat un important increment de l’activitat econòmica, de la connectivitat, dels serveis de capitalitat i dels serveis turístics. El nostre territori és estratègic en clau de competitivitat i, tanmateix, la percepció de L’Hospitalet entre la resta d’administracions i actors econòmics no es correspon amb la importància cabdal per al futur de l’economia de Catalunya i Espanya que la ciutat pot tenir. Aquí, malgrat la crisi, cada mes hi ha empreses que s’instal∙len a l’entorn de la plaça d’Europa i el Districte Econòmic. Grans empreses multinacionals trien L’Hospitalet per ubicar-hi la seva seu corporativa, mentre que d’altres hi fan l’aposta d’ampliació. Les empreses instal∙lades a L’Hospitalet van incrementar la seva facturació l’any 2011, malgrat la crisi, i van generar ocupació estable i de qua-

19


litat. Aquesta és una bona base per construir el futur, sens dubte, però... Hem d’anar més enllà i, per fer-ho, hem de ser conscients de les nostres potencialitats, del que ja aporta la ciutat. En primer lloc, credibilitat. La credibilitat d’haver imaginat, desenvolupat i consolidat projectes d’alta competitivitat estratègica. En segon lloc, aportem sòl estratègic a l’àrea metropolitana. Tot i tenir un municipi petit en termes de territori, disposem de sòl per a l’activitat econòmica. No només al sud de la ciutat, també al centre, al polígon de la carretera del Mig o a l’espai central de la futura estació de la Torrassa. 20

I al nord, als terrenys de desenvolupament futur de Can Rigal, al costat del Camp del Barça, del Campus Universitari i del Centre de Negocis de la Diagonal. De fet, gairebé un terç del sòl municipal de L’Hospitalet es pot classificar com a terreny estratègic en clau econòmica metropolitana. I a més, una part d’aquest sòl és industrial, amb un preu competitiu i molt ben connectat. Aportem, en tercer lloc, una localització privilegiada des del punt de vista estratègic, entre el port i l’aeroport, al costat de Barcelona i del potencial que és el Baix Llobregat. En quart lloc, comptem amb actius metropolitans, catalans i espanyols de primer nivell. Un exemple: la fira de Barcelona a Granvia. Un aparador per a les empreses, una oportunitat de guanyar competitivitat i d’impulsar la inter-


nacionalització dels seus productes. Aquest 2012, en plena crisi, gràcies a la bona gestió de les persones que hi estan al capdavant, com Agustí Cordon i Josep Lluís Bonet, ha tingut una facturació de 115 milions d’euros. Altres actius són la Ciutat de la Justícia, el Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia, referents mundials en atenció i investigació sanitària. A més, en cinquè lloc, aquí posem fàcil a les empreses el seu aterratge: si el tràmit pot ser fàcil no el fem complicat. La dimensió de la nostra ciutat afavoreix un tracte personalitzat a les empreses que ens escullen per instal∙lar-s’hi. Podem oferir, en sisè lloc, un excel∙lent comerç local. Els barris comparteixen un comerç de proximitat intens juntament amb mercats tradicionals molt competitius. Al mateix temps, disposem de grans centres comercials que donen serveis a tota l’àrea metropolitana. En setè lloc, també podem oferir una forma de fer. Per mi és cabdal i em sento especialment orgullosa que tinguem un model de desenvolupament econòmic i social propi que afavoreix la cohesió i la competitivitat de la ciutat. És el que denomino model L’Hospitalet. Els beneficis que s’obtenen de l’activitat econòmica reverteixen en el desenvolupament social i cultural de L’Hospitalet, qualsevol inversió té una translació en una millora social concreta. Els puc anunciar ja que els ingressos que generarà l’ampliació de l’Ikea possibilitarà, entre altres

21


coses, l’ampliació del casal per a la gent gran del barri de Pubilla Cases. O un altre exemple, l’increment de l’IBI que pagarà també Ikea ens ajudarà al desenvolupament de l’equipament per a joves dels barris Collblanc-la Torrassa. I aquest és el nostre model, creiem que és bo que les empreses sàpiguen concretament a què es destinen els impostos que paguen per la seva inversió. També que els ciutadans sàpiguen quina millora concreta els significa el negoci d’aquella empresa. És una mena d’apadrinament de projectes concrets de la ciutat.

22

En vuitè lloc, oferim facilitats per a la contractació i la selecció de personal a través del Pacte local per a l’ocupació i de la borsa de treball de la ciutat. Tenim convenis establerts amb més de 250 empreses per oferir la selecció de treballadors i de treballadores de la ciutat. Però l’aposta de futur per tenir un capital humà de qualitat només passa per una estratègia: l’educació i la formació. Podem fer una gran transformació econòmica, però si no es fa una aposta decidida per l’educació, ens podem trobar amb la paradoxa que l’increment de contractació no es vegi reflectit en el decreixement de les llistes de l’atur. Ja hem demostrat que es pot millorar. Alguns de vosaltres m’heu sentit en nombroses ocasions parlar de com estic d’orgullosa de l’esforç fet els darrers anys. Hem estat immersos en un procés molt ambiciós de millora en col∙laboració amb la Generalitat de Catalunya.


Era un deute històric. Aquest fet ens ha permès millorar de forma important. Els posaré un exemple: entre el 2006 i el 2011 hem millorat en 14 punts l’èxit escolar entre els nens i nenes de primària i 8 entre els nois i noies de secundària. Necessitem la col∙laboració activa de la Generalitat. Defensar el model educatiu de Catalunya és defensar també la seva excel∙lència i aportar els recursos necessaris per al seu desenvolupament. La formació és clau de futur i de competitivitat. A més d’oferir credibilitat, sòl estratègic, una bona ubicació, actius metropolitans i de país, facilitats a les empreses per a la seva instal∙lació, un model propi de desenvolupament, una bona gestió del capital humà i un comerç local de qualitat, oferim, finalment, especialització. Si mirem el món, moltes de les segones ciutats de les grans urbs que compten al món han aconseguit esdevenir avantguardes que obren camins d’activitats que ja no es poden fer a la gran ciutat. Us posaré un exemple, Brooklyn. És un municipi de la gran Nova York situat al costat de Manhattan, amb una forta personalitat, que va saber oferir tres coses: innovació i creativitat enfront de la formalitat i reglamentació absoluta de Manhattan; espai per instal∙lar noves activitats, i zones per viure a preus competitius i amb qualitat de vida. Per fer-ho es va recolzar en el coneixement, la innovació cultural i esportiva i la qualitat de vida, entre altres aspectes. Nosaltres també podem oferir algunes d’aquestes activitats complementàries.

23


Parlo d’especialització en cinc àmbits concrets: la biosalut aplicada; la creativitat i la cultura; l’esport; el turisme i el comerç amb personalitat pròpia, i l’economia verda i l’eficiència energètica: les smart cities. En tots els informes d’anàlisi econòmica sobre el present i el futur de Catalunya el sector de la biotecnologia hi apareix com un dels tractors principals. Catalunya compta amb el bioclúster més dinàmic de l’Estat espanyol, que, alhora, és una de les àrees més dinàmiques i actives del sud d’Europa.

24

L’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya han volgut sumar els projectes vinculats al sector a L’Hospitalet i fer una suma per multiplicar el seu potencial. Per això es va crear el clúster biomèdic i biotecnològic de BiopoL’H. Vam aprofitar que en molt poc espai tenim instituts de recerca universitària referents mundials com l’IDIBELL, hospitals de referència mundial com el de Bellvitge o el Duran i Reynals, un Campus Universitari d’Excel∙lència Internacional especialitzat en salut i espai per possibilitar la instal∙lació de noves activitats. BiopoL’H ha avançat malgrat la crisi en aquests anys. Catorze empreses s’han adherit al projecte i s’hi han desenvolupat 3 spin-off. Durant el 2012 s’han tancat cinc acords de llicències per desenvolupar tecnologies generades al campus. També hem posat en marxa un programa pilot de compra pública de tecnologia innovadora. Enguany iniciem una nova etapa. El BiopoL’H ha quedat integrat com a projecte específic de l’IDIBELL. D’aquesta forma hem aconseguit simplificació i rigor en la gestió i, alhora, cosir encara


més el territori amb el projecte. Estic segura que el projecte capitanejat ara per l’equip d’Emilià Pola farà que el BiopoL’H tingui un notable impacte econòmic a la ciutat, a l’àrea metropolitana i a Catalunya. És la nostra contribució al posicionament de la regió metropolitana de Barcelona i Catalunya com a referent del sud d’Europa en investigació científica, aplicada a les ciències de la salut i al benestar de les persones. Més enllà de l’important i fonamental eix de la salut, la ciutat pot oferir més àmbits d’especialització territorial. L’Hospitalet podria convertir-se en el laboratori per a la innovació i l’experimentació de la cultura en la seva dimensió global i transformadora a Catalunya. Tenim ja una llarga tradició de centres culturals innovadors i distribuïts a tot el territori, artistes joves instal∙lats a la ciutat que vénen d’arreu del món i que han establert de forma espontània una col∙laboració amb els petits tallers de la ciutat. Escoles d’iniciativa pública i privada amb un compromís ferm. Disposem d’una forta xarxa d’empreses vinculades a la creació audiovisual. De fet, en el món del teatre i del cinema hi ha la tradició de venir a L’Hospitalet per qualsevol necessitat per a la producció: un decorat, un fuster, un electricista. Sales de música en viu referents a l’àrea metropolitana. I comptem amb una forta xarxa d’entitats culturals amb activitat constant. Amb una estratègia de desenvolupament ade-

25


quada la ciutat pot ser el “laboratori de la creativitat i de la cultura metropolitana”. Una altra estratègia de desenvolupament per convertir-nos en ciutat tractora de l’economia és el de la innovació en l’esport. Comptem amb una xarxa d’equipaments esportius públics d’altíssima qualitat. En uns mesos posarem en marxa al Gornal un dels millors centres del país de formació per a tècnics de la gestió esportiva.

26

Al nord de la ciutat, una gran part dels terrenys de Can Rigal són del Futbol Club Barcelona. El passat mes de setembre els socis van decidir que es farà un referèndum per si el Camp Nou es trasllada o es remodela. Sigui quina sigui l’opció dels socis del Barça per al seu futur, L’Hospitalet pot oferir un espai d’oportunitat per créixer en serveis i activitats econòmiques complementàries. La següent estratègia d’especialització de la ciutat és la del turisme i el comerç. La ciutat en l’última dècada ha generat més de 3.000 places hoteleres de qualitat. Fins al tercer trimestre de 2012 van haver-hi 178.000 pernoctacions. Què pot oferir la ciutat de L’Hospitalet al turisme? Una important xarxa de mercats i eixos comercials a preus molt competitius i oferta de qualitat. També una oferta en restauració de molta qualitat a preus molt competitius. L’Hospitalet pot esdevenir un centre secundari de la potència turística de Barcelona. Hi ha un projecte que ens permetrà refermar el nostre posicionament en oferta gastronòmica i turística: el desenvolupament del mercat de pro-


ducte gastronòmic de qualitat a l’antiga fàbrica de Godó i Trias. Volem que aquest espai del nostre passat econòmic sigui un aparador de la indústria agroalimentària de Catalunya i de la seva gastronomia, per esdevenir un referent a escala europea de la dieta Mediterrània. Per últim, més enllà de la moda que poden significar les smart cities, volem i podem fer una estratègia de desenvolupament a l’entorn de l’economia verda. L’Hospitalet pot oferir espai per a empreses vinculades a aquesta activitat econòmica d’alt valor afegit. Tenim una llarga tradició industrial desenvolupada en molt poc espai. Aquest fet, que podia haver estat un inconvenient, ha estat aprofitat per produir de forma més eficient. L’Ajuntament donarà suport al nostre teixit empresarial a través de l’AEBALL per desenvolupar una estratègia que faci un ús intel∙ligent dels recursos. A nosaltres ens ajudarà a crear una ciutat intel∙ligent socialment, ens permetrà ajudar de forma concreta amb tecnologia i eficiència a les persones. Un dels primers projectes ha estat el de la millora del servei de telealarma, tan important per a la gent gran que viu sola. I tot aquest full de ruta que he dibuixat el podem tirar endavant perquè tenim un lideratge empresarial i sindical local compromès amb la ciutat. Vull aprofitar des d’aquí l’ocasió per agrair el treball realitzat per Manel Rosillo, Joan Martorell, Asun Romero i Juan Barrachina. Heu mostrat el vostre ferm compromís amb el nostre desenvolupament. Fins aquest moment els he explicitat dos dels

27


meus compromisos: el primer, gestionar el present per no deixar cap ciutadà a la cuneta per culpa de la crisi. El segon, com han pogut veure, és el full de ruta perquè L’Hospitalet pugui esdevenir un dels motors de l’economia de la gran Barcelona. Per últim, el meu tercer compromís és el de facilitar que això sigui possible. La tercera transformació de L’Hospitalet és un projecte que necessita temps, lideratge, col∙laboració pública i privada i una nova forma de fer les coses, una nova visió i gestió en les polítiques de promoció econòmica. Per convertir L’Hospitalet en un veritable puntal de l’economia catalana, per fer la tercera transformació de la ciutat, necessitem l’ajut i la implicació de tothom. 28

L’Ajuntament impulsarà la creació d’una agència de desenvolupament econòmic que definirà i treballarà l’estratègia de creixement. No l’estic plantejant com un òrgan exclusivament municipal, sinó com una agència de col∙laboració pública i privada amb la participació d’agents econòmics i socials. Un nou agent a la ciutat que ajudi les empreses a instal∙lar-s’hi, que la promocioni, que en defineixi les estratègies de futur econòmic, que afavoreixi la col∙laboració entre l’ajuntament i el món econòmic i, sobretot, amb la resta de territoris. Per això, en les properes setmanes l’equip de govern municipal us proposarà un procés de debat sobre aquesta tercera transformació. Un procés de debat basat en les línies que he dibuixat però que hem de treballar de forma col∙lectiva.


He explicitat els meus compromisos, sé que puc comptar amb cadascun de vosaltres i per això us demano també el vostre compromís amb el projecte. A la meva ciutat li demano implicació en la construcció d’aquesta nova transformació. No en forma d’adhesió acrítica. Us demano una implicació activa, crítica i de suma. A l’Àrea Metropolitana li demano discurs i relat econòmic. Necessitem una estratègia metropolitana econòmica conjunta. Els poso un exemple: el BZ de la Zona Franca i el BiopoL’H. Farem una única estratègia? També demano compromís en la promoció internacional i en la internacionalització del nostre territori. És absurd que cadascú de nosaltres organitzi la seva pròpia promoció internacional. I aquí permeteu-me agrair al president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i al seu equip la tasca desenvolupada en pro de la internacionalització de la nostra economia. A la Generalitat i al Govern d’Espanya, els demano un gran compromís, el de les infraestructures. Sé que en aquests moments de dificultats s’han de prioritzar les inversions. Sé que els recursos són escassos i que han d’estar orientats a fer-nos més eficients i més competitius. Per això demano a la Generalitat de Catalunya i al Govern d’Espanya dos compromisos concrets: la posada en funcionament de la Línia 9 del Metro i el desenvolupament del Pla de rodalies, tots dos vitals per a l’economia de Catalunya. Avui en dia, ja no és possible fer marxa enrere, ni ho volem fer, per descomptat!

29


Hem de marcar-nos reptes i L’Hospitalet està preparada i té vocació per tirar endavant i projectar-se cap al futur, cap a l’imaginari col∙lectiu del 2025. El nostre objectiu és transformar la ciutat, una transformació global, econòmica però també social. Tots aquests projectes s’han de fer pensant no només en el desenvolupament econòmic sinó també el social, en les persones. Cal que tota aquesta riquesa que generem, tecnològica i econòmica, reverteixi en la ciutadania. Cal continuar garantint la igualtat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa, entre persones i entre barris.

30

Aquesta visió de L’Hospitalet que us he plantejat és un projecte estratègic. És un projecte que genera retorn, que genera activitat econòmica. És un projecte atractiu per a les empreses i que generarà ocupació, que suma i ens permetrà ser més competitius com a ciutat, com a àrea metropolitana i com a país. Hem de guanyar el futur col∙lectivament per millorar la qualitat de vida de tothom que formem part de L’Hospitalet. Hem de sumar per tenir unes ciutats i un país forts, amb vitalitat i amb projecció. Jo vull sumar i vull fer-ho amb tots els que avui sou aquí i totes les persones que són a la ciutat. Si sumem tots plegats farem que L’Hospitalet sumi molt més que 12, farem que sumi allò que ens proposem. Moltes gràcies a tothom per ser aquí. Compto amb tots vosaltres per fer el meu somni realitat.


33

ENTREVISTA DE MANUEL CAMPO VIDAL A L’ALCALDESSA DE L’HOSPITALET, NÚRIA MARÍN Manuel Campo: Moltes gràcies. Felicitats. Núria Marín: Gràcies. MC: Felicitats, perquè potser algú ha tingut la impressió que veníem a una conferència local, i hem vist una conferència local i global, i això penso que és molt important en aquest moment en el qual sempre sentim notícies negatives. En canvi, avui hi ha hagut un impuls a l’esperança, i això és realment molt important. Tant de bo tot això surti endavant.


NM: Sortirà, segur, compto amb tots. MC: Volia fer unes quantes preguntes sobre algunes notes que havia pres aquí, però, primer, això que deia jo al començament: on és el secret? Com és que Barcelona no es menja L’Hospitalet? Perquè sempre que hi ha una ciutat que és referent mundial, la del costat queda en un pla absolutament subsidiari i, de vegades, sense la personalitat visible.

34

NM: Bé, jo crec que aquest ha estat un factor de perill en el passat. Fa uns quants anys, L’Hospitalet podia haver estat, s’hauria pogut convertir en un suburbi de Barcelona, o en un barri més. Nosaltres, però, tenim personalitat pròpia, l‘hem treballada i la sentim. Els ciutadans de L’Hospitalet sentim l’orgull de ser de L’Hospitalet. Això s’ha anat aconseguint pas a pas; aquesta és una ciutat que hem construït entre tots. Quan deia que la força de L’Hospitalet és la seva gent, ho deia perquè realment és així: és la força, la contribució, l’esforç per al treball i la dedicació de la gent que han fet possible una identitat pròpia. A L’Hospitalet les coses sempre ens ha costat esforç aconseguir-les i, en aquest sentit, crec que aquesta identitat que tenim i que no tenen altres ciutats de l’entorn de Barcelona, de l’entorn de les grans urbs mundials, doncs, fa que tinguem un caràcter una mica més lluitador, una mica més treballador. Aquest orgull en sentir parlar de la nostra ciutat és el que ens fa treure pit i parlar de tu a tu amb la resta. MC: Però reconeixia a la conferència que, malgrat això, sempre hi ha i encara hi ha un desconeixement de la ciutat de L’Hospitalet. NM: Sí, nosaltres teníem un gran repte en aquest sentit, no sé si he tingut temps suficient per poder explicar-ho. Crec que és cert. L’Hospitalet té


aquest handicap, és desconeguda. És una ciutat coneguda per a molta gent, però alhora se’n desconeixen les potencialitats, i aquest desconeixement no és només dels agents de fora de la ciutat, molts cops nosaltres mateixos, els ciutadans, no sabem les pròpies potencialitats que la ciutat té, i això és una cosa que hem de treballar i que hem d’explicar. I avui, aquesta conferència m’ha permès explicar de forma ràpida una part de les nostres potencialitats. En tenim moltes, però aquestes que avui hem destacat, doncs, crec que són les més importants per orientar la transformació que volem tirar endavant a la nostra ciutat. MC: I, sobretot, és bo que se sàpiga que hi ha un projecte, perquè en aquest moment en el qual estem en crisi o en parlem, o parlem d’assumptes identitaris, o parlem dels deutes de l’ajuntament o altres administracions, normalment totes les notícies sempre acaben igual. NM: Sí, jo crec que si hi ha una administració en aquest Estat que fa els deures, que quadra els pressupostos i que fa les coses que ha de fer són precisament els ajuntaments. Els ajuntaments possiblement són el que més s’assembla a l’economia familiar, oi? Perquè són els més petits, i en una família has d’adaptar la teva economia a la realitat. Els ajuntaments, amb dificultats, intentem fer els deures. A L’Hospitalet, jo crec que estem en la mitjana, i aquí comptem amb alcaldes i alcaldesses i crec que tots compartim les mateixes dificultats, però intentem mantenir unes finances sanejades, unes finances que ens permeten abordar el que realment més preocupa a la gent en aquests moments, la crisi econòmica. Aquest és el moment en el qual la gent ens para i ens diu: “escolta, alcaldessa, necessito feina”, “tinc problemes amb el pis”, “tinc problemes

35


amb...”. La gent parla d’això, realment la gent està molt preocupada per la crisi econòmica, perquè l’afecta de forma directa o perquè veu que hi ha possibilitats que l’afecti molt directament. Hi ha molt poques famílies en aquest país que no tinguin un familiar a l’atur, que no tinguin una persona jove que cerqui feina, que no tinguin gent molt preparada però que no troba sortida en la nostra societat. I, en aquest sentit, les administracions locals, que som, jo crec, qui té millor percepció de la realitat, qui millor coneix el que passa a la nostra societat, hem de tenir capacitat política per donar a la ciutadania el que necessita, en comptes de convertir-nos en instruments administratius.

36

MC: Deixi-m’ho dir: jo em sumo a aquest reconeixement, alcaldes i alcaldesses. I és veritat, parlàvem l’altre dia en un col.loqui a Madrid sobre per què, malgrat aquesta situació econòmica tan profunda, aquestes dificultats profundes que tenim al país, no exploten les coses. I la resposta era el suport de les famílies, els avis, els germans... Efectivament, han estat un suport fonamental i ho són, com també moltes ONG o la feina que fa Càritas i tantes altres... És molt important i admirable... Jo estic fent un documental ara sobre Càritas, per ajudar, i, realment, veig escenes impactants, la feina que s’està fent... Però també hi ha la feina dels ajuntaments, que, de vegades, no es té en compte. NM: No ho sé... Sembla que els ajuntaments no tinguem problemes econòmics, però els tenim, com totes les administracions. El que fem és prioritzar, i el que fa un govern quan fa un pressupost és prioritzar, i nosaltres prioritzem precisament el suport a les famílies, a les persones, l’ajuda a les beques de menjador, l’ajuda a les famílies. Moltes polítiques que en aquests moments tirem


endavant les fem perquè el ciutadà les necessita, i nosaltres estem al seu costat. Per això us deia que nosaltres, com a ciutat, gestionarem el dia a dia; nosaltres estarem al costat de la gent, perquè ningú no es quedi a la cuneta per culpa de la crisi; però no només hem de fer això, jo crec que hem de mirar una mica més enllà. No podem parlar sempre i només de la crisi econòmica, no podem parlar-ne constantment sense cercar-hi solucions, i el que avui intento és dibuixar un camí per a aquesta ciutat, perquè tingui un futur, i per començar a treballar també en la sortida de la crisi. La crisi econòmica és dura, és una crisi econòmica que ens preocupa, i si no fem ara un treball per tirar endavant les ciutats, segurament el país tampoc no ho farà. MC: Però justament, i amb això acabo el tema dels ajuntaments, tot això es produeix en un moment en què és a debat polític l’excés de competències i d’administracions... Hi ha fins i tot una tendència a deixar els ajuntaments com uns administradors sense competència i sense contingut polític. NM: Sí, sí. A veure, jo no crec en aquesta política. Evidentment, jo defenso la política local; crec que tots els que som aquí, a la primera fila, som defensors clars de les polítiques locals, i crec que si els ciutadans, en aquests moments en què la política està tan mal vista, han de valorar algun polític, segur que tindran en compte primer un regidor o un alcalde abans que qualsevol altre polític, perquè ens veuen com a elements útils. I el que es pretén ara amb aquestes polítiques que el Partit Popular treballa al Congrés dels Diputats i des del Govern és eliminar l’acció política que fem en el dia a dia per ajudar la gent. Si nosaltres desapareixem, com a polítics, que passarà en aquest país? Jo hi estic radicalment en contra perquè sóc una ra-

37


dical defensora de la proximitat. Per això us deia que és important recordar un dels principis bàsics sobre el qual s’ha construït Europa, la proximitat, que és tot allò que es pot fer de prop, sense que cap administració ho faci d’una forma més llunyana. Penso, doncs, que els ajuntaments hem fet una tasca impressionant en aquests anys de democràcia: abans parlava de la transformació que s’ha produït a L’Hospitalet, que és una transformació que s’ha produït al país, i això ha estat gràcies a l’aposta i a la política que es fa als ajuntaments. Per tant, som elements essencials, no només de canvi urbanístic, sinó de política real i efectiva per ajudar els ciutadans.

38

MC: Molt ràpidament, perquè ja portem una estona amb aquest assumpte, amb aquest projecte tan interessant, però a mi no m’han quedat clars alguns temes. Ha dit una cosa molt interessant: educació, formació..., però assenyalava com un risc que, potser, si no es fa bé, si no hi ha un progrés a la ciutat en l’educació i en la formació, tot aquest creixement industrial no serà en benefici dels ciutadans de L’Hospitalet. Ha dit concretament, em sembla, que no es podrien reduir les llistes de l’atur de la ciutat de L’Hospitalet; és a dir, que potser vindrien ciutadans d’altres llocs. NM: Efectivament, la clau de l’èxit, això és un fet en general, recau en l’educació i la formació, elements essencials de la persona, de la societat; però sobre el que parlàvem, per la situació econòmica en la qual ens trobem, tenim en aquests moments a la ciutat més de 22.000 aturats, i aquests 22.000 aturats tindran o no tindran sortida en funció de si estan preparats o no per fer una altra feina, i, per tant, necessitaran una certa formació, un cert reciclatge. Nosaltres els ajudarem en aquest sentit, però si aquestes persones no compten amb els recursos necessaris per fer


aquesta formació, molts d’ells es quedaran en el camí. Penso que la Generalitat de Catalunya ha d’estar, en aquests moments, preocupada amb la formació i amb l’educació dels més joves i dels no tan joves i destinar-hi recursos. MC: Deixi-m’ho dir: confesso que, quan jo era estudiant de batxillerat, aquí al costat, si m’haguessin parlat de turisme a L’Hospitalet m’hauria quedat una mica..., molt sobtat. I en canvi, ara parlava amb tota la tranquil.litat de turisme i de turisme de qualitat. NM: És cert, és cert que el turisme a L’Hospitalet... Jo que ja tinc una edat també, que he viscut sempre a L’Hospitalet, sé que del turisme no n’hem parlat gaire, certament, però també és cert que la Fira de Barcelona ens ha donat aquesta oportunitat. A L’Hospitalet, gràcies a la Fira i altres equipaments de referència que abans mencionava, tenim la sort que hi ha gent, moltíssimes persones que vénen a la ciutat a fer turisme de negocis. I en aquest sentit, nosaltres, des d’un punt de vista egoista, pensem què és el que podem oferir, o de quina forma la ciutat se’n pot beneficiar, es pot beneficiar fe totes aquestes persones que fan turisme de negocis a L’Hospitalet. És per això que un dels eixos estratègics que plantejava era precisament el turisme. Nosaltres no tenim turisme de platja, és evident que no tenim platja, però sí que podem oferir aquest turisme de negocis i de qualitat. MC: Interessant... I després d’aquesta troballa de Brooklyn, li confesso que jo he quedat també realment molt impactat, perquè està molt bé. És veritat que Brooklyn és un municipi a part de Nova York, i és veritat que hi ha innovació, i és veritat que hi ha habitatge assequible...

39


NM: Sí, és un tema que en els últims mesos hem estat parlant. S’han posat aquests exemples de ciutats, de segones ciutats d’entorns metropolitans, que aprofiten les oportunitats, i nosaltres..., si una cosa funciona, si podem copiar-la, no cal inventar res. Per tant, no és que L’Hospitalet es vulgui convertir amb..., ni comparar-se amb... Bé, hem d’agafar el que és positiu d’altres experiències i Brooklyn em sembla que ha estat una experiència d’aquestes. MC: I això, lligat al laboratori de la creativitat, ara que s’hi referia també.

40

NM: Sí, a L’Hospitalet, el tema de la cultura té molt potencial, i és això que us deia abans que molts cops no hem sabut lligar, no hem sabut... Tenim aquí algunes persones del món de la cultura que ens acompanyen, José Corbacho, Juan Cruz, Dani Flaco... Són aquí i abans d’entrar ho comentàvem, que normalment els polítics parlem poc de la cultura, i em deien abans d’entrar: “estem fent una porra sobre els cops que parlaràs de la cultura”, i els he dit: “em sembla que tindreu una sorpresa”. Però és cert, tenim gent molt potent en el món de la cultura, a part d’ells que avui ens acompanyen: comptem també amb Amparo Moreno, em sembla que també és per aquí, que avui també ens acompanya, però hi ha moltes persones a la ciutat vinculades a la cultura, i tenim gent famosa com ells, com l’Orozco i altres. MC: Jo, l’altre dia a Madrid, vaig parlar de L’Hospitalet amb Ferran Adrià una estona llarga, quan vam coincidir en un col.loqui. NM: No... Aquest ve per l’altre vessant estratègic, oi?, el món de la restauració i el món del turisme... MC: Però també és una projecció de L’Hospitalet i ell ho explica.


NM: A veure, Ferran Adrià és un militant actiu de L’Hospitalet. A més a més, abans parlàvem de turisme i parlàvem del Mobile... Ell ens ha ofert la seva imatge per fer la promoció de la restauració a la ciutat, per una guia gastronòmica, que oferirem als visitants del Mobile, i li ho vull agrair públicament. Comptem amb molt talent a la ciutat, tenim molta gent preparada, molta gent que és ambaixadora de la cultura, de la gastronomia, del món de l’esport... Abans parlàvem també del món de l’esport, també tenim molts esportistes... MC: Us han fitxat en Jordi Alba... NM: El Jordi Alba, que és fill de la Florida i, a més a més, és una persona estimada, volguda i que triomfa, que ara és al FCB, a prop. A totes aquestes persones que he mencionat ningú no els ha regalat res: s’ho han guanyat, han treballat... Però hi ha un factor comú en tots ells i és que estimen la ciutat, i això és important. Quan s’estima una ciutat, quan s’estima un projecte, és més fàcil tirar endavant, i estic convençuda que ells col.laboraran perquè la ciutat tiri endavant. Compto amb vosaltres, perquè si compteu amb mi jo compto amb vosaltres. MC: Dues coses per acabar: la primera, ha fet una petició al Govern de la Generalitat i al Govern d’Espanya, concretem-ho. NM: Podria demanar-los moltes coses, podeu imaginar-ho! MC: Però està bé demanar-ne una per si te la donen... Si en demanes moltes, si fas una llista llarga, no és eficient. NM: A la Generalitat de Catalunya i al Govern d’Espanya els demano un compromís amb un tema cabdal, i miro Salvador Alemany, Josep Lluís

41


42

Bonet i Miquel Valls, perquè aquest és un tema del qual hem parlat. Necessitem tirar endavant la millora de les infraestructures en aquest país, però no és una millora d’infraestructures per tenir més coses. Abans d’entrar parlava amb en Joan Torres i parlàvem precisament d’això, oi?, de què significa, què significaria aquest pla de rodalies si estigués finalitzat. I el canvi és brutal, passar d’horari a freqüència. No és el mateix agafar el metro que anar a buscar el tren, és l’exemple que ell em posava. I és precisament el que necessitem: agafar el tren. Això és el que significa el pla de rodalies: millora de la connectivitat, significa que si aquest pla es desenvolupa podem anar del Garraf al Maresme, perquè el túnel per la ciutat de L’Hospitalet és l’element necessari per tirar endavant aquest canvi de xip i aquest canvi de model. Sé que són moments difícils, i sé que en aquests moments parlar d’inversions, parlar de tirar endavant projectes complexos, possiblement és... Bé, tothom em mira com dient: “aquesta alcaldessa sembla que no estigui en el món real”. Però aquesta és una inversió que és possible, que és possible fer. Hem de treballar-hi, hem de parlar-ne, hem de veure’n les possibilitats reals; no només hi ha recursos tradicionals, no només s’ha d’anar a un banc a demanar un crèdit. Europa té diners, està disposada a invertir, i invertirà en projectes competitius i en projectes amb retorn, i aquest és un projecte amb retorn. I a la Generalitat de Catalunya li demano que posi en marxa, al més ràpidament possible, la Línia 9 de metro. Necessitem connectar l’Aeroport de Barcelona a la realitat metropolitana, i per això la Línia 9 és essencial per al conjunt, i és essencial per a la Fira i és essencial per tirar endavant projectes de retorn, projectes estratègics i projectes econòmics.


MC: I la darrera pregunta, ja tracten bé L’Hospitalet, els mitjans de comunicació? NM: No tant com m’agradaria... Ara que no em sent ningú, oi? MC: Perquè aquest projecte necessita molta explicació, i necessita agafar molta rellevància, per això ho plantejo, necessita molt espai en els mitjans per poder defensar-lo. A mi em sembla que aquí hi ha un projecte, i això, com li deia al començament, és realment esperançador en aquest moment. NM: Avui ens acompanyen alguns mitjans, espero i desitjo que aquest projecte es pugui explicar, i compto amb tu, amb tots vosaltres, perquè m’ajudeu a fer-lo créixer i que sigui una realitat. MC: Doncs, moltes gràcies, jo encantat de ser aquí. Felicitats novament, i com que ha dit que vol institucionalitzar això, potser hauríem de dir fins l’any que ve... NM: Fins l’any que ve.

43


SU

MA

12 De la transformació urbanística a l’econòmica

#LHsuma12 www.lh-on.cat #lhon

Conferencia LH Suma 12  

Conferencia

Advertisement