I és clar! n57

-2-

Sumari EDITORIAL Comiat....................................................................... 4 Adéu .......................................................................... 4 EQUIP DIRECTIU Educar i fomentar una bona educació en valors, serveix per a alguna cosa?....................................... 5 Tríptic del Dia de la pau.......................................... 6 AMPA AMPA de Breda........................................................ 7 BREDA L’institut de Breda es trasllada!............................... 7 LES NOSTRES TUTORIES El pas de l’escola a l’institut...................................... 8 1r BB .......................................................................... 8 Opinions dels alumnes de 1r d’ESO A................10 Com veiem el canvi de l’escola a l’institut............10 La nostra experiència a l’aula d’acollida...............11 Nova fornada d’alumnes al cicle...........................12 16 anys d’estada a l’empresa al Vescomtat de Cabrera...............................................................13 DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICAA Marie Curie, la radioactivitat i els elements........14 CTK’s. Qui som? Què fem?...................................16 MEDI AMBIENT Transelva 2016........................................................29 MATEMÀTIQUES El cub de Rubik, un joc matemàtic......................30 MATAR EL CUC Recepta per a fer hamburgueses...........................32

SACA LA LENGUA Mensajes en una botella.........................................33 Enigma.....................................................................33 Ana Alcolea.............................................................33 TEA TIME Our ideal flat...........................................................34 HUMANITATS I SOCIALS La filosofia mata!....................................................35 EQUIP DE LA REVISTA Presentació dels alumnes de revista.....................36 Entrevista a Elisabet Carbonell.............................37 Entrevista a uns repetidors de segon d’ESO.......38 Assetjament ............................................................38 Els tipus de música.................................................40 Heavy metal i hard rock........................................41 5 coses que és millor que no facis si no vols acabar sent calba.....................................................42 Fires de Sant Narcís (Girona)................................42 LA FRASE La frase.....................................................................43

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Tríptic Setmana de la Ciència...............................17 Sortida al Montseny i a la Gabella........................18 Excursió al Montseny i visita de la Gabella.........19 La nanotecnologia..................................................20 Setmana europea de la prevenció de residus......21 Fotografies...............................................................22 Tallers.......................................................................24 The Big Bell Test.....................................................26 Impressora 3D.........................................................28

-3-

Editorial COMIAT

PASTÍS DE XOCOLATA I AVELLANES Donald Skehan

Begoña, Magda i Maria, La paraula jubilació ve del verb jubilare, que significa “llançar crits de gran goig”, en llatí. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans també la defineix com a “alegria expansiva”!

Trobo molt encertades les dues definicions. En descarto d’altres de relacionades amb l’edat i la capacitat perquè en el vostre cas no són prou representatives de la realitat. Així que em quedo amb les accepcions “crits de goig” i “alegria expansiva”, que són més encertades. És cert que ja fa dies que tots nosaltres percebem la vostra il·lusió i alegria en començar una nova vida fora del centre i aquesta felicitat l’heu propagat (d’allà el terme: alegria expansiva) a tots nosaltres en les vostres converses. Ens heu fet dentetes i amb els ulls clucs ens sumaríem a molts dels projectes als que us dedicareu ara que no tindreu l’obligació d’assistir a l’institut cada dia.

Una jubilació que heu ben assolit després de molts anys i cursos dedicats a aquesta professió. Una professió difícil i molt complexa i que requereix un alt component vocacional per tal de dur-la a terme. Aquest component vocacional ha estat ben palès en les vostres pràctiques diàries, preocupantvos per cadascuna de les persones que han passat per les vostres mans i ensenyant-los a ser millors persones.

Sou i sereu sempre protagonistes de moltes experiències viscudes durant aquests anys per part de l’alumnat, les famílies i també els vostres companys de feina, i és per aquest motiu que ens contagiem de la vostra “alegria expansiva” i dels vostres “crits de goig” amb la convicció que us mereixeu aquesta aturada voluntària després de la feina ben feta.

Moltes felicitats a totes!

ADÉU Recordo una dolça acollida en arribar a l’institut, fa una mica més de 20 anys.

Ara m’acomiado de tots vosaltres i ho vull fer amb una proposta dolça: un pastís, que no podria ser de res millor que de xocolata!

Però abans, deixeu-me’l dedicar!

A vosaltres, alumnes que heu estat sempre la meva prioritat!

A vosaltres, companys que heu estat la meva fortalesa!

A vosaltres, famílies que m’heu donat suport!

A reveure i que us vagi a tots molt bé!

Magda Rabassa. psicopedagoga

INGREDIENTS PEL BESCUIT ➢ 6 ous ➢ 225g de xocolata negra (70% cacau) ➢ 125g de mantega ➢ 175g de sucre ➢ 100g de farina d’ametlla ➢ 1 culleradeta d’extracte de vainilla ➢ Opcional:1 cullerada de licor d’avellana, rom, brandi, whisky...

INGREDIENTS PER LA COBERTURA ➢ 100g de xocolata negra (70% cacau) ➢ 30g de mantega ➢ 15g de sucre llustre ➢ 75ml de nata líquida per muntar ➢ 60g d’avellanes torrades PREPARACIÓ ➢ Escalfem el forn a 180º. Temperatura a dalt i a baix. ➢ Engreixem amb mantega un motlle desmuntable de 2022cm de diàmetre i folrem el fons amb paper mantega. ➢ Fonem la xocolata i la mantega al bany maria. Remenem i, quan ja està ben llis, ho traiem de l’escalfor i hi afegim el sucre, l’extracte de vainilla, el licor i la farina d’ametlla, tot remenant amb una espàtula. ➢ Separem els rovells de les clares. Afegim els rovells d’un en un a la mescla anterior i ho barregem bé. ➢ Muntem les clares a punt de neu fort i les afegim en dues tandes a la massa de xocolata amb moviments envoltants, vigilant que les clares no perdin volum. ➢ Ho tirem dins del motlle i ho enfornem a 180º durant uns 45-50 minuts. ➢ Traiem el pastís del forn i el deixem refredar dins del motlle damunt d’una reixa. El desemmotllarem quan estigui temperat i el deixarem que s’acabi de refredar. ➢ Ara prepararem la cobertura. Fonem la xocolata i la mantega al bany maria. Anem remenant fins que quedi ben llis. Ho retirem del foc i hi afegim el sucre llustre i la nata.

Ho barregem bé i ho deixem refredar una mica. ➢ Tirem la cobertura a poc a poc sobre el pastís de manera que vagi cobrint tota la superfície. ➢ Esperem un parell de minuts i el decorem posant les avellanes trencades al damunt. ➢ Es podrà servir quan el pastís estigui completament fred i la xocolata s’hagi endurit.

-4-

[EQUIP DIRECTIU] EDUCAR I FOMENTAR UNA BONA EDUCACIÓ EN VALORS, SERVEIX PER A ALGUNA COSA? Sens dubte que sí. Educar els hàbits i fonamentar una bona educació en valors és imprescindible per viure en comunitat.

Què són els valors?

Els valors són criteris o judicis que estan presents en la societat i que orienten les normes, les actituds, les opinions i les conductes de les persones.

Som en un període de la humanitat en què la velocitat dels canvis culturals, socials i econòmics no dóna temps a l’acomodació eficaç de les conductes humanes. Sovint sentim a dir que s’han perdut els valors. Potser no és tant que s’hagin perdut com que han canviat. Actualment fem una valoració diferent, respecte d’altres generacions, dels fets i les normes.

Ens movem amb uns valors diferents dels que tenien els nostres pares o els nostres avis. Ens trobem en un sistema que ofereix contrastos entre les nostres expectatives i les possibilitats d’obtenir-les. Els mitjans de comunicació, la publicitat i les propagandes ens ofereixen un ventall de possibilitats de consum dirigides a buscar la satisfacció. Tots, adolescents i grans, davant de tanta quantitat d’objectes arriben a no valorar en la seva justa mesura el que té més importància.

En l’àmbit educatiu, hi ha una preocupació pel valor de l’educació i per educar en valors. Evidència d’aquest fet és que a més a més de les competències comunicatives, metodològiques i personals, cal treballar i desenvolupar les competències específiques de conviure en el món que suposen no tan sols la capacitat de conèixer i interactuar amb el món físic, sinó també l’adquisició de la competència social i ciutadana.

Aquesta competència es fonamenta en el fet que l’alumnat sigui capaç de comprendre la realitat que viu amb actitud crítica, tot contribuint a la construcció de la pau i de la democràcia i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable. És per aquest motiu que cal fomentar aquells valors que permetin aconseguir un món millor per a tothom. Això suposa implicar-nos en un projecte humà de transformació i/o d’aprofundiment en aquelles condicions que, tant a nivell social com cultural, polític i, per descomptat, pedagògic, s’estimen com a desitjables i ideals per a la consecució d’una societat i de formes de vida basades en la felicitat, la justícia, la llibertat i la dignitat humanes. En parlar de justícia, dignitat humana i, sobretot de llibertat i felicitat, se’n desprèn la idea que educar en valors no és ensenyar valors, sinó que proposar pautes per educar en valors és, sobretot, crear condicions perquè les persones siguin capaces d’apreciar els valors. És, principalment, cultivar tot allò que fa possible que valors com ara la solidaritat, la justícia, la llibertat i l’honestedat, entre d’altres, es considerin prioritaris i necessaris.

Comencem pel primer, la solidaritat. Què entenem com a solidaritat?

La solidaritat és un valor que es pot definir com la presa de consciència de les necessitats dels altres i el desig de contribuir i de col·laborar per a la seva satisfacció.

A l’institut ja fa uns cursos que intentem fomentar el valor de la solidaritat al nostre alumnat. Amb aquest objectiu participem en tot un seguit de projectes que permeten conscienciar, reflexionar i recollir fons per a algunes associacions que ajuden els més necessitats. La xocolatada per a la Marató de TV3, la campanya de recollida d’aliments abans de les vacances de Nadal, la col·laboració amb la fundació MAPFRE en la campanya Un origami-un euro, la col·laboració amb l’associació Contaminando Sonrisas, la cursa del dia de la Pau per recollir fons per a Save The Children i les xerrades que es realitzen durant el mes de gener per commemorar el dia de la Pau són activitats que, més enllà de les petites aportacions que fem a aquestes ONG, pretenen, mitjançant el coneixement de les injustícies d’aquest món, sensibilitzar i fomentar la participació de l’alumnat perquè esdevingui també motor del canvi, encara que tant sols sigui en petites accions en bé dels altres.

El curs 2017-18, el centre iniciarà el Servei Comunitari. Es tracta d’una acció promoguda pel departament d’Ensenyament per promoure que els alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

L’institut inicia, ara, un període on establirà tot un seguit de vincles amb entitats i associacions sense ànim de lucre que treballin per a la comunitat, per tal de detectar les seves necessitats i elaborar un projecte que doni resposta tant als interessos del nostre alumnat com a les necessitats de servei del nostre entorn.

L’’educació actual no se centra tan sols en formar persones hàbils, sinó que també hem de procurar incrementar el compromís moral i social de cadascun dels nostres alumnes. És per aquest motiu, perquè n’estem convençuts i tenim la certesa que l’educació serveix per alguna cosa, que seguirem treballant i generant projectes perquè els nostres alumnes esdevinguin persones preparades per crear un món millor que el que nosaltres els deixem.

-5-

[EQUIP DIRECTIU]

-6-

[Ampa] Benvolguda comunitat educativa, Ja som, sense adonar-nos-en, al segon trimestre d’aquest nou curs escolar de secundària a l’institut de Breda. Certament com deia, sense adonar-nos-en, ha passat tot un curs a la seu provisional i ara ja ens trobem a les noves instal·lacions al costat de l’escola de primària i de la guarderia.

Amb orgull podem dir que hem tancat, a la nostra vila, el cicle que durà els nostres fills, ja mig adults, a l’aventura de la formació superior. Amb modèstia volem animar-vos a tots i totes a continuar fent camí a la seu de Breda.

Fins ara, els petits entrebancs s’han superat amb l’esforç de tots: mestres, alumnes, pares i també les nostres administracions. Com a AMPA, volem recordar-vos que hi som i hi serem, treballant per consolidar aquesta entranyable aventura.

AMPA de l’INS Vescomtat de Cabrera - Breda

[BREDA] L’INSTITUT DE BREDA ES TRASLLADA! El passat divendres 30 de setembre es va inaugurar la nova seu de l’institut Vescomtat de Cabrera a Breda. Amb motiu d’aquesta ocasió tan especial, els alumnes, que actualment estan cursant segon d’ESO, ens mostren en el següent escrit la seva visió particular com a pioners, tant en la seu vella com en la nova: Som alumnes de l’Institut Vescomtat de Cabrera amb subseu a Breda. L’any passat vam començar un nou projecte que portàvem dècades demanant.

Al principi, no ens semblava un institut, ja que trobàvem a faltar les finestres, l’espai era molt reduït i per anar al pati ens havíem de desplaçar a la Bassa del Molí.

No obstant això, ens hi vam acostumar i vam gaudir d’alguns privilegis com l’aire condicionat, no haver d’anar amb autobús i poder dormir més al matí, entre d’altres. És evident que el fet de tenir l’institut al mateix poble ha significat poder mantenir una relació més familiar entre nosaltres, poder dinar més d’hora, rebre una atenció molt més personalitzada per part dels professors i realitzar activitats que, amb més alumnes a l’aula, serien impensables.

Sabent tot això, ens feia mandra tornar a començar però alhora teníem ganes d’estrenar un nou institut. De totes maneres, crèiem que els barracons serien petits i des de fora així ho semblava. Però ens vam dur una grata sorpresa, ja que les instal·lacions són molt més espaioses i noves del que ens pensàvem en un principi.

Estem molt orgullosos del nou institut! Després de tant temps desitjant un institut a Breda, per fi, l’hem aconseguit!

Haver canviat d’edifici per a nosaltres ha estat un gran canvi a millor, ja que ara comença a tenir l’aparença d’un institut de veritat, real.

Aquest institut suposa moltes millores, tal i com hem esmentat abans; ens encanta poder disposar de grups reduïts, cosa que ens fa tenir més atenció, i això és una gran sort perquè ens ajuda en el nostre aprenentatge.

I, per últim, volem donar les gràcies per tots els esforços que han fet possible aquesta realitat.

-7-

Tutories de 2n AB i 2n BB

[Les nostres tutories] EL PAS DE L’ESCOLA A L’INSTITUT Des P3 fins a 6é hem estat sempre tots junts; per això, el canvi de l’escola a l’institut ha estat una mica difícil, perquè ja ens coneixíem. Quan vam entrar per primer cop a l’institut, no semblava un dia d’institut sinó que semblava un dia qualsevol d’estiu.

Ara que hem anat continuant aquí, és com si estiguéssim a l’escola però amb més exàmens i més canya.

Teníem por que sigués molt difícil, ja que ens coneixem, però al final ha estat bastant fàcil.

Des del primer dia fins ara ens ho estem passant molt bé, ja que ens coneixem entre nosaltres però els professors, com que no els coneixíem, els teníem molt de respecte.

Anaïs Moreno, Noelia Navarro i Paula Morilla (1AB)

1rBB Hola, som els alumnes de l’Institut Vescomtat de Cabrera de Breda. En començar, tots estàvem nerviosos per veure com seria.

Després ens va semblar un institut acollidor, bonic…

En general, ens hem adaptat bastant bé, però hem notat alguns canvis forts: exàmens molt seguits, deures, treballs... Els professors, al principi, ens van semblar simpàtics alhora que una mica exigents, comparat amb l’escola. També ens ha costat haver-nos d’aixecar més aviat.

Ens agradaria conèixer noves persones i relacionar-nos ja que, d’Hostalric, no coneixem gairebé ningú. Esperem aprendre molt durant aquest curs.

En aquestes sopes de lletres trobareu els noms de tots els alumnes de la classe:

Tutoria de 1r d’ESO BB

-8-

[Les nostres tutories] OPINIONS DELS ALUMNES DE 1r D’ESO-A • KAOUTAR CHAKIR Com a opinió personal, crec que aquest primer trimestre hem de tractar d’adaptar-nos en el que és la secundària; al principi, són durs tots els canvis però al final s’assoleixen; és una fase on ja has de plantejar-te el teu futur i saber situar-te en el món d’avui dia; si he de dir la veritat, jo no he tingut la cosa així, jo he començat amb rialles, bogeries i estupideses, però això ho dic perquè a la fi me n’he penedit; hem de saber que la secundària no és la primària i la nostra edat tampoc és la de primària, així que penso començar el segon trimestre amb molt bon peu; no vull espantar a ningú, però encara que soni tan dramàtic no ho és tant, només cal ser conscient del que un està fent i pensar en tot moment el plantejament d’un bon futur.

• Hola! Em dic JOEL LEÓN Ara estic estudiant a l’institut Vescomtat de Cabrera d´Hostalric. El meu pas de primària a l´ESO ha sigut una mica dur perquè he notat un gran canvi quant a deures i exàmens. Ara quasi no tinc temps per divertir-me tot el que jo voldria.

• ARNAU CAMPS La meva arribada a l’institut ha sigut bona ja que he pogut fer nous amics i amigues; a mi se m’ha fet fàcil adaptar-me, el més difícil és aixecar-se tan d’hora.

• ADRIÀ ADAME La veritat és que em noto molt estrany, no sé si és pel canvi de companys o alguna altra cosa… però, tret del canvi de companys, m’ha agradat l’institut. M’agrada molt. I, a més,

faig nous amics. L’únic que no m’ha agradat ha sigut que ens posen més deures. A part d’això, hem de ser molt més responsables...

• TAHER DIAO Jo crec que aquest canvi és bastant gran però ara que ja ha passat un temps i ja m’hi he acostumat. És bastant difícil perquè hi ha moltes més assignatures i molts més professors però ara, una vegada t’hi acostumes, ja està. És molt divertit i si tens sort que et toqui una bona tutora, com la sort que he tingut jo, doncs ja està.

• Hola, em dic JORDI AULADELL, de 1r d’ESO A. Això de passar de primària a secundària canvia molt perquè a primària no posaven deures i els exàmens es podien fer en molt de temps. Això no passa a secundària, aquí es treballa.

Els exàmens es fan en una hora, no més.

A mi m’agrada l’Escola Secundària Obligatòria perquè és on estic fent diferents coses i aprenc moltes coses.

• ÀNNIA GONZÁLEZ SÁNCHEZ Abans d’entrar a l’institut, tenia curiositat de saber com serien els mestres, amb quines persones em tocaria a la classe i si faria més amistats noves; ara ja que ha passat un temps i aquestes curiositats s’han tornat fets. De totes maneres, penso que encara hi haurà moltes coses noves per descobrir en aquest primer any.

Tutoria de 1A

-9-

[Les nostres tutories] COM VEIEM EL CANVI DE L’ESCOLA A L’INSTITUT Ariadna de Vargas: A mi m’agrada l’institut, però hi ha tanta gent, que no coneixem a ningú; m’agrada perquè només hi ha classe els matins.

Nadia Arjona: No m’agrada perquè posen massa deures.

Kevin Cuenca: El canvi m’ha costat, però m’agrada perquè tinc nous companys i em pensava que hi estaria malament però estic bé i m’agrada.

Abel Roman: M’ha agradat perquè he fet companys nous i professors nous, encara que no m’agrada anar a l’institut tan aviat.

Ariadna Moya: El canvi d’escola a l’institut no m’ha agradat gaire perquè els professors són més durs.

Zaira Garrido: A mi el canvi de l’escola a l’institut ha estat molt bé perquè coneixes més gent i no m’agrada perquè és molt més dur.

Eder Manzanares: El canvi d’escola a l’institut a vegades no m’agrada perquè posen molts deures i, d’altra banda, estic content amb alguns companys i faig amistat noves. Els professors són diferents uns dels altres però m’ho passo bé amb tots.

Mònica Teruel: M’agrada molt i és molt gran. Vinc de Riells i estic molt contenta.

Carla Pastor: El canvi del col·legi a l’institut m’ha donat igual; per ara, estic còmode a l’institut.

Tutoria de 1C

Luna Navarro: Creia que l’institut era més gran i que em perdria.

- 10 -

[Les nostres tutories] LA NOSTRA EXPERIÈNCIA A L’AULA D’ACOLLIDA Som la Magi i l’Anka, som alumnes de 4t i 3r d’ESO i fa dos anys que vam arribar a Catalunya. Venim de Bulgària, ara us explicarem la nostra experiència.

La primera setmana a l’institut va ser molt difícil per a nosaltres. Els primers dies no sabíem la llengua, no parlàvem amb ningú, només entre nosaltres dues. Però amb el temps hem après bastant: anàvem a l’aula acollida i allà ens ajudaven a parlar i escriure català.

1r- i 2n d’ESO

A classe, quan no enteníem una cosa, preguntàvem a l’alumne del costat o al professor, per això, volem donar les gràcies als professors, professores i amics par ajudar-nos.

El nostre consell pels alumnes nous és que parlin més amb la gent i no siguin vergonyosos.

Anka Kremenova (3C) Magui Velinova (4C) 1r- C

2n AB i BB

- 11 -

[Les nostres tutories] NOVA FORNADA D’ALUMNES AL CICLE Hola a tothom, tot seguit us presentem el grup de primer del CFGM Elaboració de Productes Alimentaris. Aquest any està format per 10 alumnes, 4 noies i 6 nois, procedents de diferents poblacions com Sant Celoni, Sant Hilari, Sils, Hostalric, Fogars, Arbúcies, Breda i Girona.

Són la Bintou, l’Allison, la Nati, la Rut, en Marçal, en Marc, en Mateu, en Xavi, en Jordi i en Dani. La majoria provenen de l’ESO i la seva motivació i objectiu és poder treballar en el món de la indústria alimentària. Tots junts formen un gran equip.

La seva tutora aquest curs és la Bàrbara Vila que també és nova al centre. La resta de professors són en Sergi Serramitja (professor de la part pràctica de cuina), la Núria Soler (tutora de 2n), en Joan Català (professor de FOL) i la Gemma Xifra (coordinadora del cicle).

Bàrbara Vila Tutora de 1r CFGM Elaboració de Productes Alimentaris Alumnes de 1r de CFGM Elaboració de Productes Alimentaris

BON DIA! Bon dia!

Som els alumnes de 1rB de l’institut Vescomtat de Cabrera.

A les vacances estàvem impacients per començar l’institut, però ara que ja portem un temps... ens hem adonat que l’institut no és un conte de fades. Procureu estar callats, atents i no portar-vos malament perquè automàticament acabareu castigats o expulsats.

A l’institut coneixes molta gent nova i fas noves amistats, també es treballa amb portàtils per millorar el sistema d’estudi.

Aquí sereu benvinguts, us hi esperem!

Atentament,

Quan toca la sirena per anar al pati, hi ha un riu de gent als passadissos. S’ha d’aprofitar l’estona del pati per esbargir-se.

- 12 -

Els alumnes de 1rB

[Les nostres tutories] 16 ANYS D’ESTADA A L’EMPRESA AL VESCOMTAT DE CABRERA Aquest curs hi han participat 10 alumnes i 10 empreses.

Valoracions de l’alumnat: Mariona Casanova, 1r de batx. B, UdG (Girona) / Ajuntament d’Hostalric Conviure durant 70 hores en el campus de la Universitat de Girona ha representat una experiència positiva i molt enriquidora, no solament per l’aprenentatge teòric, sinó per la seva aplicació en l’àmbit de la recerca i pel contacte amb els companys.

Anna Auladell, 1r de batx. B, UdG (Girona) / Ajuntament de Breda Tot i el seu entrebanc sanitari que, per cert, ha acabat bé, la seva experiència també ha estat única i molt positiva per millorar la seva formació acadèmica i professional.

Laura Yera, 1r de batx. B, Hospital Trueta (Girona) / Ajuntament d’Hostalric De mica en mica s’ha anat adaptant al món pedagògic, valorant la importància que representa la dedicació personal per millorar l’aprenentatge de l’alumnat.

Lídia Martín, Impress (Sant Pere de Vilamajor) La seva estada ha estat definitiva per decidir el seu futur acadèmic i per incrementar, encara més, la seva afinitat amb la química i totes les seves aplicacions.

Maria Sánchez, 1r de batx B, Selvametall (Hostalric) Valora molt positivament el seu aprenentatge en l’àmbit tecnològic i, concretament, pel que fa a la metodologia autocat.

Aquesta experiència ha estat molt important per concretar el seu futur científic i tecnològic.

La seva afinitat amb el món de l’equitació ha permès la millora del seu aprenentatge i gestió relacionats amb aquest àmbit.

Molt bon treball i dedicació a l’estada a l’empresa.

Kirandeep Kaur, 1r de batx. B, Estamfibra, S.L. (Hostalric) La seva experiència en el context de la indústria química ha resolt que els seus estudis futurs es decantin envers la ciència aplicada i el treball de laboratori en general.

Molt bona adaptació a l’empresa i el seu aprenentatge ha estat ric i productiu.

Anna López i Carla Morilla, 1r de batx., Casal de l’Ajuntament (Hostalric) Tot i els seus dubtes, han demostrat, totes dues, la seva capacitat d’adaptació així com, la seva motivació positiva i col·laboradora en el treball relacionat amb els nens i nenes del casal.

Tenen clar que aquesta experiència ha estat molt enriquidora per poder iniciar els seus estudis en temàtiques que treballin el món infantil.

Maria Grau, 1r de batx. A, llar d’infants El cangur (Hostalric) / ASIC (Hostalric) La seva estada a la guarderia li va permetre descobrir que la seva vocació estava relacionada amb el món econòmic, empresarial... més que no pas amb l’àmbit dels infants. D’aquesta manera la seva nova experiència en el món de la gestió empresarial ha estat molt adient per concretar i, alhora, aprofundir el seu futur.

Judit Vives, 1r de batx. A, Marçal Sabé (Sant Esteve de Palautordera)

- 13 -

Maria Gubert, professora de ciències

[Divulgació científica i tecnològica] MARIE CURIE, LA RADIOACTIVITAT I ELS ELEMENTS Marie Curie obres com la Torre Eiffel, de la màgia del cinematògraf amb la màquina dels germans Lumière que captaven les imatges en moviment.

No va ser, però, l’Acadèmia de França la primera en reconèixer la genialitat del matrimoni Curie com a investigadors.

L’honor va ser reservat a l’Acadèmia de Ciències sueca, que atorgava els premis instituïts per l’inventor de la dinamita i que els va concedir el premi Nobel de Física al 1903 pel “descobriment de la radioactivitat”.

Què és la radioactivitat? Per què és tan rellevant? En les últimes dècades del segle XIX la ciència semblava un edifici acabat i ben construït en el qual matèria i energia eren mons separats que es regien per lleis diferents. Però al llarg del canvi de segle una sèrie de descobriments van acabar amb gran part dels pilars sobre els quals es basava el coneixement de la naturalesa. La rellevància del descobriment de la radioactivitat va posar de manifest que matèria i energia estaven relacionades i podien transformar-se l’una en l’altra.

No hi ha cap altra dona en la història de la ciència que hagi estat tan reconeguda universalment, pel seus èxits, com Marie Curie. Va ser la primera professora de la Universitat de la Sorbona en els seus més de 600 anys d’existència. També va ser la primera dona que va obtenir un premi Nobel i la primera científica que va aconseguir per segona vegada aquest guardó.

Marie Curie va ser sobretot una persona apassionada que va dedicar la seva vida a cultivar la més absorbent de les passions: la passió per descobrir. Tot i això, no és aquesta la imatge que ens ha arribat d’ella. Curie ha passat a la posteritat com a la sacerdotessa que va sacrificar la seva vida per la ciència, una espècie de deessa per sobre les passions humanes.

Com tot gran descobriment, el de la radioactivitat va ser producte del treball de molts científics. Els rajos pròpiament dits van ser descoberts per Henri Becquerel.

L’aplicació més coneguda de la radioactivitat, la que va donar més popularitat a la seva descobridora, va ser en medicina. Va començar a ser estudiada en hospitals de tot el món als pocs mesos del seu descobriment i avui és una eina imprescindible en el tractament del càncer.

Tot i el treball dels científics en la comprensió de la radioactivitat i el desenvolupament de les seves aplicacions, Marie Curie és la persona universalment reconeguda com la descobridora dels fenòmens radioactius. Per tot això, al 1995 va ser enterrada al Panthéon de París en un funeral d’estat,

La veritat és que la vida de Marie Curie va estar plena de passions: passió per la ciència, però també passió pel seu país, Polònia, que va donar nom al primer element químic que va descobrir, el poloni; passió per les seves filles, passió pels homes dels quals es va enamorar. A més, també va defensar de forma apassionada el seu dret a figurar en la història de la ciència en una època en què les dones estaven mancades dels drets més elementals.

Les investigacions de Curie es van desenvolupar a París. A finals del segle XIX la Ciutat de la Llum era la capital del món: capital de l’art amb els pintors impressionistes, de la literatura amb escriptors com Zola, de l’arquitectura amb

- 14 -

[Divulgació científica i tecnològica] presidit pel president francès François Mitterrand. Resulta paradoxal que una dona polonesa ocupi un lloc d’honor en aquest santuari laic dedicat a acollir les restes dels “grans homes de França”, una dona en un món d’homes.

Qui era aquesta dona que en les fotografies apareix vestida de negre i amb gest adust?

Marie Curie va néixer al 1867 a la capital de Polònia. La seva infància va estar marcada per la mort de la seva mare, quan ella tenia deu anys, i la feroç repressió russa, que impedia als nens estudiar en la seva llengua. Durant l’adolescència va somniar dedicar-se a la ciència, però a causa dels pocs diners que tenia la seva família, va haver d’esperar set llargs anys abans d’anar a estudiar a la universitat dels seus somnis, la Sorbona de París. Durant aquests anys va fer plans de boda amb Kazimierz Zorawski, per al qual treballava com a institutriu però l’oposició de la seva família va marcar Marie de per vida.

Al 1891, Curie va establir-se a París i en tres anys va obtenir una llicenciatura en física i, una altra, en matemàtiques.

A continuació va ser becada per estudiar les propietats magnètiques dels acers. Aquest estudi la va posar en contacte amb un científic brillant, Pierre Curie, amb qui principalment es va unir per amor a la ciència i posteriorment van acabar casant-se al 1895. A finals de 1897, Marie va començar la seva investigació que la faria famosa.

Va arrossegar Pierre a col·laborar amb ella i junts van anunciar al 1898 el descobriment dels nous elements, el radi i el poloni.

Al 1903, el descobriment de la radioactivitat, juntament amb Becquerel, va obrir un nou camp d’investigació dedicat a l’estudi del nucli atòmic.

La tragèdia va irrompre a la vida de Marie Curie al 1906 quan Pierre va morir atropellat per un cotxe de cavalls. Ella es va fer càrrec de la càtedra de Pierre a la Sorbona i també de la direcció del laboratori. Al 1911 Marie va rebre un segon premi Nobel en solitari, de química, pel descobriment del poloni i el radi i les seves aplicacions.

A l’acabar la guerra es va embarcar cap als Estats Units però la seva salut es trobava molt ressentida a causa de les llargues hores d’exposició al radi i s’havia tornat cega a causa de les cataractes. També patia anèmies agudes que només remetien quan passava temporades allunyada del laboratori.

La seva filla Irène va començar a treballar sota la direcció de la seva mare. Es va fer càrrec de l’Institut del Radi i posteriorment va contribuir notablement al desenvolupament de la ciència francesa i a la conquesta dels drets de la dona. Irène va descobrir la radioactivitat artificial juntament amb el seu marit Frédéric Joliot-Curie, i van rebre el premi Nobel de química al 1935, un any després de la mort de Marie Curie.

El més destacable de Curie podria ser que tot i que es va enfrontar a grans enemics, mai es va rendir davant de res ni ningú. Va acabar amb ella la leucèmia provocada per la radioactivitat que va descobrir. Però abans va tenir temps de veure com el nou món que ella havia il·luminat originava una nova ciència i canviava una gran part del que sabia de l’antiga.

Una polonesa a París La que ja es feia dir Marie va descobrir a la Sorbona la bellesa de la física i les matemàtiques. Poc després sucumbiria al magnetisme de Pierre, mentre que els científics alemanys, anglesos i francesos es barallaven entre rajos i espectres.

La difícil situació econòmica i les morts de familiars no van impedir que Marie acabés als quinze anys l’educació secundària amb les màximes qualificacions, però ni ella ni les seves germanes van poder anar a la universitat de Varsòvia, perquè com en totes les universitats de l’Imperi Rus, estava denegat l’accés a les dones.

Marie i la seva germana Bronia estaven disposades a anar a París, a la Universitat de la Sorbona, que sí que admetia dones. Totes dues hi van poder anar però van haver d’esperar set anys.

Resulta impossible descriure tot el que em van aportar aquells anys. Alliberada de qualsevol obligació material, estava bolcada en l’alegria d’aprendre, tot i que les meves condicions de vida no eren les millors en absolut.

Marie Curie, Notes autobiogràfiques

- 15 -

Maria Gubert i CTK’s, 1r batxillerat

[Divulgació científica i tecnològica] CTK’S. QUI SOM? QUÈ FEM?

Els CTK’s som un grup d’adolescents de primer de batxillerat apassionats per la ciència. Us estareu preguntant qui són els integrants d’aquest grup? Doncs bé, sense esperar més, anem a presentar-nos.

En Jorge, buscant la veritat de la neurologia.

La Cristina, àlies Anna. Li encanten les nanocoses.

En Christian, un amant de l’astrofísica.

La Mariona, una ànima inquieta.

La Georgina, investigadora de dubtes.

L’Anna, apassionada pels secrets de la ment, la física i els gats.

La Mireia, activista i futura veterinària.

I, per què aquest grup? Per parlar i treballar diverses activitats relacionades amb el coneixement científic del centre. Així, hem preparat els experiments per a la Fira de la Ciència i la Tecnologia, hem intentat reparar els esquelets del centre, hem ampliat pràctiques de laboratori, hem treballat en divulgació científica... també hem solucionat dubtes i hem rigut molt. Una de les activitats més interessants que hem realitzat, a part del magnetisme, ha estat col·laborar amb el projecte The Big Bell Test sobre l’atzar, que està relacionat amb la física quàntica.

I la Maria Gubert, l’emprenedora d’aquest projecte i que estima el coneixement cientificotecnològic sense oblidar la conservació i el respecte al medi ambient.

- 16 -

Maria Gubert i CTK’s

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

- 17 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] SORTIDA AL MONTSENY I A LA GABELLA Sortida al Montseny Quan vam anar al Montseny, vam caminar una bona estona per un camí senyalitzat amb una creu (jo pensava que estava prohibit passar-hi). Feia molt de fred. Va arribar una zona en la qual els arbres havien canviat; la zona de més avall on havíem estat era plena de faigs, però quan vam arribar una mica més amunt del senyal, van desaparèixer els faigs i només hi havia avets.

Una estona més tard, vam trobar un avet i un faig que s’havien entrellaçat i s’havien fusionat. Aquests dos arbres fusionats tenen una llegenda sobre dos castells que estaven enemistats i en un castell hi vivia una princesa i, en l’altre, un príncep: un bon dia, el príncep i la princesa passejaven pel bosc i es van trobar, es van fer amics i cada dia es veien en el bosc. Van passar els dies, les setmanes, els mesos... fins que un dia el rei i la reina es van assabentar d’allò i el rei va portar el seu fill a la guerra i la reina va tancar la seva filla a la torre més alta del castell.

Un dia a la guerra, van ferir el príncep de mort i va morir; quan la princesa ho va saber, es va morir de la pena. Els reis es van adonar del que havien fet i van decidir enterrar el príncep i la princesa junts en el bosc que separava els dos castells de forma que van néixer dos arbres totalment diferents que es van ajuntar.

La Gabella La Gabella és un museu situat a Arbúcies. Quan vam anar a la Gabella, vam veure un munt de coses interessants com, per exemple, una maqueta d’un lloc molt bonic, unes vitrines plenes d’eines, unes fitxes en les quals sortia la informació sobre un munt d’arbres del Montseny... Va ser molt divertit.

Paula Blázquez Díaz, 1A

- 18 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] EXCURSIÓ AL MONTSENY I VISITA DE LA GABELLA Sortida al Montseny Primer de tot, em van agradar molt les explicacions que ens va donar la monitora.

Em va semblar molt sorprenent el canvi de vegetació que podem trobar al Montseny. Per a explica-nos-ho, ens va dir que depenia molt de l’alçada en la qual ens trobéssim. Segons on estàvem situats, trobàvem una vegetació o una altra.

Fins i tot, no sabia que el Montseny forma part d’un parc natural i tampoc coneixia tota la varietat de vegetació que pot arribar a tenir: alzines, suredes, faig, roures...

Va ser una excursió bastant divertida, encara que ens vam cansar una mica; com més amunt pujàvem, feia més fred i ens costava més respirar.

La Gabella La Gabella d’Arbúcies es va construir al segle XVII com a magatzem de productes bàsics. Després va passar a ser un hostal de la vila per a viatgers i captaires. Al segle XIX es va convertir en una casa pairal fins que, l’any 1970, l’ajuntament va comprar l’edifici, el va utilitzar de magatzem i, més tard, va tenir un ús cultural. El 1985 es va inaugurar com a museu.

Tota aquesta transformació em va semblar sorprenent, així com poder veure com construïen les eines i materials antigament amb l’ajut d’arbres i pedres d’aquella època.

El nom que es donava a les persones que es dedicaven als diferents oficis eren noms molt estranys.

Joel León Larruy, 1A

- 19 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] LA NANOTECNOLOGIA A càrrec de l’exalumne Marc Vila, graduat en nanotecnologia L’exalumne Marc Vila ha explicat a l’alumnat de batxillerat la importància de la nanotecnologia i les seves aplicacions actuals i futures.

propietats i fenòmens diferents, i sovint desconeguts fins ara, que es regeixen per les lleis de la mecànica quàntica.

Les noves propietats s’aprofiten per crear nous materials o dispositius nanotecnològics; per això, la nanotecnologia aportarà, en un futur, solucions a molts problemes actuals en diferents camps, com el medi ambient, l’energia, la salut o l’electrònica; tanmateix, també pot comportar nous riscos i perills, si se’n fa un mal ús.

En la imatge següent podeu observar el logotip de la companyia IBM compost per àtoms de xenó sobre una superfície de níquel creat amb un microscopi d’efecte túnel.

10 a la menys9 Properament, del 4 al 8 d’abril, es realitzarà el primer festival divulgatiu sobre el món de la nanociència i la nanotecnologia a diferents llocs d’Espanya, entre aquests, Barcelona i el Campus Bellaterra de la UAB. Podeu trobar més informació sobre aquest esdeveniment a: http://10a l amenos9.es/c a/fest iva l-nano cienci a-inanotecnologia/ Agnès Oliver Departament de tecnologia i medi ambient

Quan es parla de nanotecnologia o nanociència es fa referència a les ciències i tècniques aplicades al control i manipulació de la matèria a una escala inferior al micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i molècules.

Nano és un prefix d’origen grec que s’utilitza en el sistema internacional d’unitats per indicar el submúltiple d’una mesura amb un factor de 10-9. A aquesta escala, s’observen

- 20 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS Campanya de recollida de petits Aparells Elèctrics i Electrònics (AEE) Durant la Setmana de la Ciència i la Tecnologia s’ha participat en la Setmana Europea de Prevenció de Residus: s’ha organitzat una recollida de residus de petits aparells elèctrics i electrònics i s’ha fet divulgació a les tutories sobre què són els RAEE i com es reciclen.

El representants verds han fet el recompte de residus de petits aparells elèctrics i electrònics recollits al llarg de la setmana amb els resultats següents: 1 Balances de cuina, 1 humidificador, 4 comandaments de TV, 1 termòmetre digital, 1 equip de música, 3 telèfons, 64 cables de diversos tipus, 59 disquets, 3 disquets, 16 CD, 1 assecador de cabell, 2 bateries de netbook, 45 carregadors, 1 làmpada projector, 1 bombeta, 3 routers, 4 ratolins, 3 auriculars i 1 pila de 1,5 V. Aprofitant que la deixalleria mòbil es troba a Hostalric el dilluns 19 de desembre, hi portem el que s’ha recollit perquè tots els residus siguin tractats de forma adequada.

Recordeu que al centre hi ha un contenidor per a RAEE durant tot el curs que està a la vostra disposició per recollir tots aquells dispositius elèctrics i electrònics que hàgiu de llençar perquè no els podeu reparar o són obsolets.

Agnès Oliver Departament de Tecnologia i Medi ambient

- 21 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

- 22 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

- 23 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

- 24 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

- 25 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] THE BIG BELL TEST, 30/11/16 Experiència i comentari

Valoració

El test de Bell consisteix en un estudi aleatori organitzat per l’Institut de les Ciències Fotòniques de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els alumnes de física i tecnologia de 1r de batxillerat de l’Institut Vescomtat de Cabrera hem participat i col·laborat en aquest projecte per demostrar:

Exposem diverses opinions dels participants:

1. Que les coses no sempre es comporten tal i com estem acostumats que ho facin; també per saber quines són i d’on vénen les propietats fonamentals noves i característiques de la quàntica que la fan tan especial.

“És un test que permet conèixer la teva predictivitat. Els jocs resulten molt difícils ja que nosaltres normalment treballem amb sèries. M’ha agradat molt conèixer la meva predictivitat ja que ha resultat ser més alta del que em pensava.” Sergi Fernandez (Al final va deixar la ment en blanc, ja que al principi pensava en patrons.)

2. Que la comunitat científica s’ha dedicat amb interès i, a vegades dividida, a la interpretació de les sorprenents prediccions de la física quàntica.

3. Que les paradoxes de la física quàntica poden ser aprofitades per generar tecnologies que superen les limitacions de les tecnologies clàssiques.

4. Que el fet que la física quàntica sigui tan difícil de comprendre fa que la societat no estigui familiaritzada amb ella i, aleshores, pugui absorbir missatges erronis per part de sectors pseudocientífics.

5. Que la generació a la qual pertanyem entén la física quàntica millor que qualsevol altra generació passada.

“És una prova que genera una experiència gratificant.

Consisteix en evitar el pensament dirigit per no produir moviments repetitius i evitar els patrons que fa el nostre cervell inconscientment.” Sergi Gallardo (És el que va treure el millor resultat.)

“Ens hem adonat que és molt difícil no pensar en una seqüència, encara que sigui inconscientment. Per aquest motiu, ens ha guanyat la màquina diverses vegades, fentnos perdre els nervis en diverses ocasions. A partir d’aquí, podem observar que estem en un món que ens ensenya a ser ordenats, sense deixar-nos l’opció de ser aleatoris.” Jorge, Cristina i Christian (Aquest món ordenat és el món clàssic.)

“La nostra experiència amb aquests jocs ha sigut bastant interessant. Ens hem adonat que encara que no vulguem, seguim patrons, i que l’única manera de tractar de guanyar la màquina és distreure’s per fer-ho el més aleatori possible.“ Adam, Ricard, Ivan i Nil.

Ens vam reunir tots al laboratori i, amb el suport d’ordinadors i mòbils, vam connectar amb la central responsable de l’experiment, realitzant diferents exercicis amb combinacions binàries totalment aleatòries.

“Aquest joc ens ha anat bé per adonar-nos que estem constantment pensant i que cal que deixem més la ment en blanc.” Mariona i Georgina

Realitzant el test amb el mòbil o l’ordinador

Realitzant el test amb el mòbil o l’ordinador

- 26 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA]

Tot el grup classe

Aplicacions científicotecnològiques

Finalitat

Aquest experiment ha tingut lloc amb la col·laboració de tots els estudiants adolescents europeus i americans. Els resultats serviran per millorar, ampliar i conèixer:

Millorar els àmbits de la medicina, la construcció i la tecnologia.

• Els superconductors • Ordinadors quàntics • Robots • Sensors quàntics • Màquines moleculars • Motors moleculars

Maria Gubert Professora de física

- 27 -

[LA SETMANA DE LA CIÈNCIA] IMPRESSORA 3D Petits i grans invents de la humanitat De la impremta de Guttemberg a les impressores 3D hi ha una distància de més de 500 anys, període de temps curt si tenim en compte que els romans ja imprimien inscripcions en objectes d’argila l’any 440 aC i Bi Sheng, a la Xina, ja havia disssenyat el primer sistema d’impremta de tipus mòbil sobre paper d’arròs.

El gran éxit de Guttemberg va ser desenvolupar un mètode per fondre les lletres metàl·liques en dimensions precises i la coincidència de la fabricació del paper. El desenvolupament de la impremta va suposar una revolució tecnològica clau per l’art de l’escriptura, la comunicació escrita i l’inici del periodisme.

Les tecnologies de la impressió 3D representen el principi de la tercera revolució industrial (http://www.economist.com/ node/21552901). Es parla de la fabricació distribuïda: amb un ordinador, eines de disseny en 3D, internet i una impressora 3D es pot fabricar des de casa.

L’ús massiu de la impressió 3D generarà grans canvis en diferents camps: la indústria, la medicina, l’alimentació, l’aviació, ....

Font: Rachel Papernick. Línia de temps des de la primera a la tercera revolució industrial

El departament de tecnologia, amb el suport econòmic de la direcció, ha adquirit una impressora 3D model Da Vinci Pro, de XYZPrinting, amb l’objectiu de millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Al llarg d’aquest curs, es preparen els materials d’ensenyamentaprenentatge per facilitar a l’alumnat els coneixements bàsics, amb la finalitat d’introduir projectes d’impressió 3D a tots els cursos.

Departament de tecnologia

Professorat de tecnologia amb la impressora 3D

- 28 -

[MEDI AMBIENT] TRANSELVA 2016 El passat mes d’octubre, divendres 7 i dissabte 8, alguns alumnes del nostre centre varen participar a la Transelva 2016, acompanyats de dos professors, Josep Iglesias i M. José López.

La Transelva és una activitat dels comitès ambientals de la comarca de la Selva que té per objectiu fer un recorregut a peu per camins forestals entre dos punts de la comarca per conèixer la seva diversitat natural, l’aprofitament humà dels seus recursos naturals i alguns fets històrics, sense oblidar el foment de la cohesió entre l’alumnat de les escoles verdes de la nostra comarca.

Els participants en aquesta caminada varen sortir del centre a ¼ de 9 del matí amb autobús amb destinació a Sant Hilari. A Riells varen recollir els representants d’El Bruc i a Arbúcies, els de l’institut Montsoriu. A Sant Hilari es varen trobar amb l’alumnat i el professorat d’aquest poble, però també d’altres centres: Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres i Lloret de Mar (institut Rocagrossa). En total, hi varen participar unes 80 persones.

La ruta començava el divendres a Sant Hilari, passava per Sant Pere Cercada i el Castell de Farners, i arribava a la tarda a Santa Coloma de Farners. A l’institut d’aquesta població varen sopar, dormir i esmorzar.

El dissabte es va continuar la ruta cap als estanys de Sils i es va acabar dinant a l’institut de Vidreres. A la tarda es va fer l’últim tram, des de Vidreres fins a Lloret, on s’arribà a entrada de fosc amb gran satisfacció de tots els participants.

Els alumnes de l’institut Vescomtat de Cabrera que hi van participar són Ainhoa Morón (2D), Marta Roldán (3A), Júlia Brugada (3A), Andrea Fernández (3B), Lua Fortea (3C), Marina Espìnar (3C), Lídia Baraza (4A), Eira Sala (4B), Lorena Mellado (1r Batxillerat) i Mateu Serrat (CFGM).

Maria Gubert i Agnès Oliver, medi ambient

- 29 -

[MATEMÀTIQUES] EL CUB DE RUBIK, UN JOC MATEMÀTIC El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic ideat el 1974 per l’escultor i arquitecte Ernő Rubik. Es tracta d’un cub de 6 cares, cadascuna de les quals té 9 adhesius de colors que, tradicionalment, són el blanc, el vermell, el blau, el taronja, el verd i el groc. Actualment, però, podem trobar mil i una versions de diferents colors, formes i grandàries. Des que es va inventar, ha estat el joc més venut del món; per exemple, durant l’any 2005 es van vendre més de 300 milions d’exemplars.

El cub de Rubik té aproximadament 43 trilions de posicions possibles i qualsevol d’aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments. Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions.

A Catalunya es va crear ara fa uns anys l’Associació Club de Rubik de Catalunya, que té com a objectiu informar i promoure aquest joc. Els seus membres participen en molts esdeveniments i campionats que es realitzen a les nostres contrades.

més, sense tapar-se els ulls, és capaç de fer el cub en 14 segons i la piràmide, en 7. El seu repte és ser la primera dona del món a resoldre el cub a cegues en menys de 30”. A banda de les competicions, la Berta fa tallers, de tant en tant, a les escoles per introduir-los al món del Rubik i transmetre’ls la seva motivació.

Molt a prop nostre, a l’institut, hi ha alguns estudiants que els agrada resoldre el cub de Rubik a les seves estones lliures i, com que som molt curiosos, hem quedat amb ells un dia a l’hora del pati perquè ens facin cinc cèntims d’aquest hobby que tenen.

Primer entrevistem en Patric Blanco, alumne de 4t d’ESO A del nostre institut.

Hola Patric, veient la teva habilitat amb el cub, ens agradaria saber com va començar la teva afició a resoldre el cub de Rubik.

Va ser gràcies a un amic meu, més gran que jo, que sempre que quedàvem es posava a fer-los, i per això m’hi vaig començar a interessar.

El primer campionat del món va ser organitzat pels editors del llibre Guiness a Munic, el 13 de març del 1981. El guanyador oficial del torneig, Jury Froeschl, nascut a Munic, va solucionar el cub tradicional amb un temps de 38 segons.

I quan fa, que vas iniciar aquesta col·lecció? I la resolució dels diferents cubs?

Des d’octubre de 2015. Vaig comprar un cub senzill per aprendre a solucionar-lo. Al llarg d’aquests mesos he anat comprant els diferents jocs. En tinc de 4x4, de piramidals i el tetraèdric, que té la dificultat afegida de la forma.

Des de llavors el món de les competicions ha evolucionat molt, s’hi utilitzen cubs especials de diferents tipus, com ara els de 2x2, 4x4, 5x5, piràmides... Hi ha diferents categories, on la rapidesa i la resolució amb pocs moviments són molt importants. Fins i tot trobem competicions en les quals els participants resolen el cub a cegues o amb els peus!

Has cronometrat mai el temps que tardes en solucionar el cub de 3x3?

Sí, tardo uns 35 segons de mitjana.

T’hi animaries algun dia a participar-hi?

Sí, però quan vagi a campionats m’agradaria ser mes ràpid i baixar dels 30 segons en les resolucions.

Molt bé, doncs, ànims amb aquesta afició.

El dissabte 12 de novembre, el programa Quèquicom del canal 33 va emetre el capítol “La genialitat del cub de Rubik”, que des del departament de matemàtiques us recomanem que mireu perquè és molt interessant. En aquest capítol es presenta la Berta, que només té 14 anys i que, al maig del 2016, es va proclamar campiona d’Espanya absoluta amb la resolució de 15 cubs a cegues en 56 segons, la segona millor marca mundial d’aquesta modalitat. Al juliol del mateix any, a més, va guanyar el campionat d’Europa absolut de velocitat a cegues, amb una marca de 30 segons i 40 centèsimes. A

- 30 -

Ara continuarem amb unes preguntes a un altre alumne, l’Arnau Coll, de 4 d’ESO B, a qui també agrada resoldre el cub.

Hola Arnau, ens pots dir com va començar el teu interès a resoldre el cub de Rubik?

Entre el 2010-2011, a través de la

[MATEMÀTIQUES]

parella de la meva mare, que tenia un cub de Rubik i el sabia resoldre, m’hi vaig començar a interessar. A l’estiu de 2011 em va ensenyar com resoldre’l i, des de llavors, que tinc un cub de Rubik a la meva habitació i el faig de tant en tant.

Coneixes l’existència de l’associació del Club de Rubik de Catalunya, i dels campionats?

Sí, però no hi he anat mai, he vist vídeos per Youtube.

T’hi animaries algun dia, a participar-hi?

No, perquè cal més nivell per presentar-s’hi; però ja m’ho passo bé resolent-los a nivell personal. Ara he resolt el cub de 4x4.

Animaries els teus companys d’institut que provessin de resoldre’l?

Sí, crec que és un exercici molt útil per aprendre a pensar i fer treballar el cervell. Al final, tot és pràctica i voler-ho fer.

Quan vaig començar, hi vaig dedicar moltes estones a l’estiu i em va fer sentir molt bé quan el vaig solucionar per primer cop.

Moltes gràcies a tots dos per explicar la vostra experiència a la revista i als vostres companys.

Per acabar aquest article, ara que venen les vacances de Nadal, animo els lectors a provar de resoldre aquest interessant joc matemàtic, tan conegut arreu del món.

Gemma Teixidor, professora de matemàtiques Per saber-ne més: https://ca.wikibooks.org/wiki/Resoldre_el_cub_de_Rubik http://www.rubik.cat/resoluci%C3%B3/3x3x3-principiants

- 31 -

PUBLI

[MATAR EL CUC] RECEPTA PER A FER HAMBURGUESES En aquesta ocasió us explicarem com preparem les hamburgueses dels esmorzars. En contra del que alguns podeu pensar, aquestes hamburgueses són totalment quilòmetre zero. Les fan els nostres alumnes a l’institut i les preparen amb molt d’amor i dedicació per a tots vosaltres. Com podreu comprovar, nosaltres fem servir equipament industrial, però a casa vostra, adaptant la recepta, també ho podreu fer!

3. Un cop trinxada, afegir-hi tots els ingredients (el pa ratllat, el Salco, la sal i el pebre).

4. Barrejar tots els ingredients amb les mans fins que quedi una pasta homogènia.

Ingredients • 1 kg de carn magra (pot ser de porc, vedella o pollastre) • 40 g de farina de galeta • 20 g de Salco1 (additiu) • 10 g de sal • 3 g de pebre

Barrejar els ingredients amb les mans

Procediment 1. Tallar la carn a daus.

5. Un cop amassat, pesar porcions de 120 g.

7. Conformar l’hamburguesa amb la màquina posant plàstic als dos cantons.

Si no es disposa de la màquina, es pot fer manualment.

Donar forma d’hamburguesa a les boles 8. Ja les tenim a punt per coure.

Carn tallada a daus 2. Passar-la per la picadora.

Pesar porcions de 120 g amb la balança 6. Fer una bola amb la porció de massa pesada.

Ja les tenim a punt Bon Profit!

Professorat del CFGM Elaboració de Productes Alimentaris

Carn passant per la picadora

Donar forma de bola

- 32 -

1.

El Salco és un additiu alimentari que s’utilitza perquè els productes carnis elaborats siguin més segurs i no continguin Clostidium botulinum, un microorganisme patogen que pot arribar a causar la mort.

[SACA LA LENGUA] MENSAJES EN UNA BOTELLA

ENIGMA Tú que has encontrado mi mensaje, resuelve el enigma.

¡Hola, querido lector!

No sé cuándo ni quién recibirá estas palabras escritas por una niña de 13 años como yo. Una niña que puede tener opiniones que a los demás no les gusten, pero quiero dar gracias por todo lo que tengo. No es mucho, pero para otros podría serlo. No vivo mal, pero tampoco tengo lujos. Tengo el amor de mi familia, cuando otros ni siquiera lo sienten y eso sí que creo que debe ser peor.

Hay niños sufriendo cada día en una guerra o muriéndose de hambre. Yo doy gracias por mi vida y no me gustaría estar en su lugar. También hay niños de mi edad que quieren estudiar y, en cambio, están trabajando. Pienso que los que se quejan de tener que estudiar deberían ver las miserias de otros países y cambiarían de idea porque de injusticias en este mundo hay muchas.

Doy gracias por lo que tengo: una madre que es la persona más bella que conozco. Siempre lo ha dado todo por mis dos hermanas. Amo a mi familia y quisiera el bien para todos los niños que están sufriendo en este mundo.

Si te gusta, es que eres como yo; entonces búscame en este puerto: Yann Navas-España.

Pero si hemos pasado el año 2103, devuelve el mensaje a las aguas del mar con tu nombre y una nueva fecha en busca de otro amigo como yo y como tú.

Aquí está el enigma: • Puedo ser como las que custodian las pirámides.

• Me pueden decir azul, pero no soy un pitufo.

• Soy dos luceros en la noche.

• Fui diosa y demonio, asesino y protector.

• Fui caballo de una diosa e inspiración de poetas.

• Se me ha visto con botas.

• Con tres amigos tengo una cervecería en Barcelona.

• Encerrado escondo algo.

• Pandora es como yo, pero a mí lo suyo me mata.

• Menos mal que siete es mi número de la suerte.

Blanca Ortega López (2C) Soy un hombre corriente que ha llevado una vida normal y mi nombre pronto quedará en el olvido, pero, quizás y solo quizás, este mensaje pueda llegar a los oídos de alguien que escuche los consejos de este viejo loco.

Si alguna vez te preguntas si realmente estás haciendo lo correcto con tu vida, déjame decirte, amigo o amiga, que esa pregunta solo la puedes contestar tú, pero aun así te puedo dar unos consejos para que tu vida sea más llevadera o al menos que sepas si estás en el camino adecuado. No hablaré de religiones ni de gustos sociales, yo te hablaré ignorando todas estas cosas.

Siempre he creído que el mejor camino para lograr el éxito no es el camino que te muestran delante de ti, sino el que construyes tú mismo con tu sangre, sudor y lágrimas, con cada caída y con cada vez que te levantas para demostrarle a la vida que podemos ser más duros que ella.

Si por mucho que te esfuerzas no crees estar consiguiendo lo que te propones, echa un vistazo años atrás. Si ves que aún todo está igual, significa que no estás esforzándote tanto como podrías. La base fundamental para seguir este consejo es que debes confiar en ti mismo. Si no te crees capaz de conseguirlo, levántate, mírate al espejo y dite a ti mismo que sí que puedes, que lo vas a demostrar a todo el mundo, sobre todo a los que nunca confiaron en ti, a los que no estuvieron en tus derrotas y, por lo tanto, que no esperen estar en tus victorias.

Ahora me despido. Espero de corazón que por lo menos intentes seguir alguno de mis consejos.

Yann Navas (2B)

ANA ALCOLEA El pasado mes de diciembre visitó nuestro Instituto la escritora de literatura juvenil Ana Alcolea, ya que el curso pasado los alumnos de 2º de ESO y este año los de 3º de ESO hemos tenido la oportunidad de leer dos de sus obras, El retrato de Carlota y Donde aprenden a volar las gaviotas.

Ana Alcolea nos esperaba en la biblioteca y allí nos explicó brevemente en qué se había inspirado para escribir Donde aprenden a volar las gaviotas, como por ejemplo los lugares donde se desarrollaba la acción y objetos significativos de la historia que pudimos ver cómo eran realmente.

A continuación, tuvimos la oportunidad de preguntarle alguna que otra curiosidad que teníamos después de leer el libro y que ella nos aclaró amablemente.

Finalmente, los alumnos que quisieron le pidieron a Ana Alcolea que les dedicara los ejemplares de sus obras.

Deseamos que en breve publique otra novela para así poder disfrutar más de su literatura.

Edgar Luna (2B)

- 33 -

Melissa Aranda (3B)

[TEA TIME] OUR IDEAL FLAT Hi, During this 1st term, we have been working on different topics and the one we enjoyed a lot it’s been the one we are going to introduce you now! We talked about different types of houses and we had the opportunity to design our future ideal homes. We hope you enjoy our ideal flat.

Rooms Our ideal home has got four rooms, three for us but the other is for our cats, between our rooms we have a little window to talk and do our homework together, the room of the cats is a little bit far from our rooms, but it doesn’t matter.

Our ideal home Our ideal home is in London, it is a big, cosy flat; there are four rooms, three for us and another one for the cats. In our rooms we have a dressing room, a big kitchen connected to the living room and an enormous bathroom.

Living room and kitchen We have got a big kitchen connected to the living room, our ideal living room has a big sofa and the most modern TV, a big chimney for winter and air conditioning for summers, our kitchen has got a long bar where we eat.

Furniture Yerai’s room: Purple walls, big bed, large mirror and lots of decoration objects for making the room warmer and with a dressing room.

Maite’s room: White walls, big bed with a lot of pillows, a vintage mirror and lots of objects for making the room more comfortable and with a dressing room.

Adriana’s room: Purple walls, big bed, expensive mirror, modern furniture, elegant objects and with a dressing room too.

Bathroom It is a big bathroom with two sinks, a big shower and in front of the shower there is a modern bath.

Furniture It is a vintage style mixed with some modern style, white walls, the cupboards of the kitchen are big and grey, above the bar there are some long and black lights, the worktop is made of granite, white granite exactly and there is a double fridge too (with two doors).

Furniture It is an elegant bathroom, with grey walls and a white bath and shower.

2nd ESO students 1.

All the pictures are taken from Google Imatges except the first one which has been designed for our students.

- 34 -

[HUMANITATS I SOCIALS] LA FILOSOFIA MATA! Els filòsofs de totes les èpoques han anat cercant la veritat amb tota classe de teories i molts tenen fama de ser personatges bastant peculiars. La mort és un dels temes que han abordat amb més interès ja que és un tràngol que tots haurem de passar tard o d’hora. Tan interessant com allò que diuen sobre la mort és la pròpia mort d’alguns d’aquests filòsofs. Vegem-ne algunes: 1. FRANCIS BACON (s. XVI-XVII): el filòsof que va aportar tant al mètode científic va morir de pneumònia en enterrar un pollastre sota la neu per demostrar científicament que el gel podia conservar els aliments tant bé com la sal. Aquell hivern va ser el més fred en 40 anys.

2. JEREMY BENTHAM (s. XVIII-XIX): el filòsof utilitarista va voler maximitzar la seva utilitat i, per ordre expressa seva, es va fer dissecar i el seu cadàver està exposat en una urna de vidre al University College de Londres.

3. GIORDANO BRUNO (s. XVI-XVII): aquest pensador defensava que l’univers estava fet d’infinits mons i, com la idea no va agradar al Vaticà, el van cremar viu a Roma després d’una condemna de 8 anys de presó.

4. ALBERT CAMUS (s. XX): aquest filòsof francès va argumentar molt sobre l’absurditat de la vida. Un dia, llegint una notícia sobre la mort d’un ciclista en accident de trànsit va qualificar-la “d’idiota” i al dia següent ell mateix va morir al seu cotxe.

5. GILLES DELEUZE (s. XX): quan ja era un jubilat amb problemes de salut, va saltar d’una finestra.

6. RENÉ DESCARTES (s. XVI-XVII): es diu que el filòsof va morir de pneumònia a Suècia en fer classes matutines a la reina Cristina en un clima força fred. Alguns diuen que va ser enverinat amb arsènic. El cadàver va experimentar diversos trasllats i en un d’ells el seu crani va ser robat i gravat. Ara reposa en un museu de París.

7. EMPÈDOCLES D’AGRIGENT (s. V a.C.): la llegenda diu que el pensador sicilià que deia que tot estava fet de terra, aire, aigua i foc va llençar-se viu al volcà Etna per assolir la immortalitat. La muntanya va vomitar-ne una sandàlia de bronze.

8. JOAN ESCOT ERIÚGENA (s. IX): expliquen alguns biògrafs que aquest filòsof neoplatònic i teòleg irlandès va morir assassinat pels seus deixebles anglesos, que li van clavar les seves plomes d’escriure.

9. KURT GÖDEL (s. XX): aquest brillant lògic austrohongarès va començar a pensar que el volien enverinar i només menjava el que li preparava la seva dona. Quan aquesta va ser hospitalitzada, es va negar a menjar i va arribar a morir de gana.

10. HERÀCLIT d’EFES (s. VI-V a.C.): el pensador estava malalt i per eliminar la humitat del seu cos es va fer enterrar en fems, havent previst que el calor d’aquests absorbiria les humitats. Va ser una mala idea.

11. HIPÀTIA D’ALEXANDRIA (s. IV-V): la filòsofa i astrònoma va ser torturada per una turba de fanàtics cristians que la van despullar i esquarterar amb petxines d’ostra. La seva

condició de pagana i dona de ciència va despertar la intolerància de la massa analfabeta.

12. LUCRECI (s. I a.C.): es diu que el filòsof epicuri va prendre un filtre amorós que el va dur a una bogeria intermitent que, finalment, va desembocar en suïcidi.

13.

MAURICE MERLEAU-PONTY (s.

XX): el filòsof va morir d’un atac de cor mentre llegia un llibre de Descartes, la Diòptrica.

14. THOMAS MORE (s. XIV-XV): mentre anava dissenyant una societat ideal anomenada Utopia, la política real del seu moment el va dur a la presó i a la decapitació. El seu cap va penjar d’una pica al pont de Londres.

15. GUILLEM D’OCCAM (s. XIII-XIV): valent filòsof i teòleg medieval que després de criticar el Papa de Roma va aconseguir sobreviure a totes les acusacions d’heretgia per morir, irònicament, de pesta negra.

16. PITÀGORES DE SAMOS (s. VI-V a.C.): el filòsof i matemàtic fugia d’una turba que el volia matar i, trobant-se davant d’un camp de faves, llegum que odiava molt, es va negar a creuar-lo i el van atrapar.

17. MORITZ SCHLICK (s. XX): aquest neopositivista alemany va morir a les escales de la Universitat de Viena, abatut a trets de pistola per un alumne pertorbat que el règim nazi va perdonar.

18. EDITH STEIN (s. XX): filòsofa alemanya d’origen jueu que es va convertir al catolicisme, fent-se monja, i amb l’ascens del nazisme va acabar a Auschwitz, el camp d’extermini.

19. SÒCRATES (s. IV a.C.): les teories d’aquest filòsof van impactar tant Atenes, la seva ciutat natal, que el van jutjar i condemnar a morir enverinat per cicuta, un verí que paralitza el sistema respiratori. Podent-se escapar, va complir la sentència (!).

20. ZENÓ D’ELEA (s. V a.C.): el filòsof que tanta fama ha guanyat amb les paradoxes, va ser detingut per un tirà contra el qual conspirava. Interrogat davant del governant, va buscar una excusa per acostar-se-li i li va mossegar l’orella. Quan el van ferir de mort, amb les dents es va tallar la seva pròpia llengua i l’hi va llençar a la cara.

Quin panorama! Si us hi fixeu, moltes d’aquestes morts tenen a veure amb la intolerància del poder o de certs col·lectius cap a persones que aporten el seu granet de sorra a la humanitat.

Deixem-los pensar! Altres morts ens recorden la ironia de la vida o els perills de voler saber-ho tot. La mort ens acabarà arribant a tots. No l’avancem!

- 35 -

Joan Fontanillas Professor de filosofia

[L’eQUIP DE LA REVISTA] PRESENTACIÓ DELS ALUMNES DE REVISTA Nom: Carla Ferrer Data de naixement: 14/03/2002 Aficions: escoltar música / llegir Música preferida: pop / pop rock

Nom: Alan Zamorano Data de naixement: 08/02/2002 Aficions: anar amb escúter / futbol Musica Preferida: de tot una mica

Nom: Marta Roldán Data de naixement: 11/08/2002 Aficions: llegir / escoltar música Música preferida: reggaeton / pop / rap

Nom: Ansel Diao Data de naixement: 17/04/2002 Aficions: anar amb les amigues / escoltar música Música preferida: pop rock

Nom: Laura López Data de naixement: 29/08/2002 Aficions: veure sèries Musica Preferida: de tot una mica

Nom: Lua Fortea Data de naixement: 31/10/2002 Aficions: bàsquet / escoltar música Música preferida: de tot

Nom: Bernat Vázquez Data de naixement: 15/09/2002 Aficions: anar amb bici Musica Preferida: electrònica

Nom: Marina Espinar Data de naixement: 12/10/2002 Aficions: bàsquet / muntar a cavall Música preferida: de tot una mica

Nom: Pau Serrat Data de naixement: 08/01/2002 Aficions: molestar la meva germana / anar amb bici Música preferida: Electrònica

Nom: Julia Brugada Data de naixement: 18/12/2002 Aficions: ballar / fer escalada Música preferida: reggaeton / pop

Nom: Alba Toro Data de naixement: 21/11/2002 Aficions: patinatge / anar amb les amigues / escoltar música Música preferida: reggaeton

Nom: Nerea Fernández Data de naixement: 12/01/2001 Aficions: piscina / amics / música Música preferida: reggaeton / flamenc

Nom: Kaddy Balde Data de naixement: 04/05/2002 Aficions: escoltar música / ballar Música preferida: reggaeton / R&B

Nom: Sheila Grau Data de naixement: 06/06/2002 Aficions: bàsquet ATV Música preferida: de tot

- 36 -

Nom: Miriam Lozano Data de naixement: 20/11/2002 Aficions: karate Música preferida: de tot

[L’eQUIP DE LA REVISTA] ENTREVISTA A ELISABET CARBONELL Nom: Jandro López Data de naixement: 08/06/2002 Aficions: tocar la guitarra / passar temps amb el grup Moon’s Dark City Musica preferida: heavy metal i derivats

Per què vas decidir fer tants dibuixets? Perquè vaig pensar que volia fer una portada amb molts dibuixos en petites dimensions que poguessin identificar els alumnes.

Per què els dibuixos són en blanc i negre? Perquè així els alumnes i els professors els poguessin pintar.

Nom: Jèssica Florín Data de naixement: 06/08/2002 Aficions: anar a concerts, escoltar música i dibuixar Musica Preferida: ska

S’assembla als jocs de buscar un objecte, com Pictureca o busca a Wally. Et vas inspirar en això?

Sí, vaig agafar idees d’aquells jocs.

Quant temps vas tardar a fer la portada? Vaig tardar tres tardes.

Nom: Eva Porta Data de naixement: 16/07/2002 Aficions: escoltar música Musica Preferida: reggaeton

Qui va decidir que fessis tu la portada? Com vas arribar a fer-la? La professora de plàstica va demanar a tots els seus alumnes que féssim un esbós de com ens agradaria la portada.

Per fer tu la portada vas haver de participar en algun concurs o directament el vas presentar? Sí, els professors van triar la que els agradava més.

Vas fer tu els dibuixos i després els van escanejar o ho vas fer amb ordinador directament? Primer els vaig fer jo, els vaig passar a pilot i després ja sí que els van escanejar.

Creus que la teva portada ha estat exitosa? Sí, sí que ho crec. Fins i tot, alguns professors la porten pintada.

Nom: Ànnia Massaguer Data de naixement: 20/02/2002 Aficions: llegir, sortir a caminar i escoltar música Musica Preferida: de tot

Aquests dibuixos tenen alguns significats per a tu? Si no et fa res, ens els podries explicar? N’hi ha alguns que sí com, per exemple, la pinya, la corona, un xai i un món.

Per fer la portada vas haver de fer alguns seguiments? Si és el cas que sí, quins van ser? Em van dir que ho fes com volgués, així que bàsicament no em van donar cap pauta a seguir.

Quines són les teves expectatives? Creus que la teva portada arribarà lluny? Si ha arribat a ser portada de l’institut, ja estic feliç.

Ansel Diao (3C) i Carla Ferrer (3A)

- 37 -

[L’eQUIP DE LA REVISTA] ENTREVISTA A UNS REPETIDORS DE SEGON D’ESO Els entrevistats són Edgar Luna i Ylenia Barjuan.

1. Creus que aquest any t’anirà millor?

Ylenia: Sí, perquè aquest any a la classe som pocs i no la lia ningú.

Edgar: Sí, he recapacitat i ara treballo.

2. T’has adaptat bé als nous companys?

Ylenia: Sí, perquè són molt simpàtics i alguns ja els coneixia.

Edgar: Sí, perquè la gent de la classe és molt bona.

3. Com t’han anat els primers exàmens?

Ylenia: Molt bé, perquè he estudiat. L’any passat vaig treure un 4 de socials i, aquest any, un 5,’75; de català vaig treure un 3 i, aquest any, un 6.

Edgar: Molt bé, perquè trec bones notes. L’any passat vaig treure un 0’5 de matemàtiques i, aquest curs, un 6; a socials, també he millorat, vaig treure un 3 i ara he tret un 9.

4. Aquest any estàs més centrat?

Ylenia: Sí, perquè si no, no tendré un bon futur.

Edgar: Sí, perquè m’he adonat que l’any passat anava malament.

5. Creus què obtindràs bons resultats?

Ylenia: Suposo, perquè m’hi estic aplicant.

Edgar: Sí, perquè de moment em va millor.

Laura López (3B) i Míriam Lozano (3A)

ASSETJAMENT Ciberbullying

L’assetjament virtual és un tipus de bullying, també anomenat ciberbullying o assetjament virtual.

Sovint apareixen notícies en els mitjans de comunicació explicant abusos, enregistraments de vídeos o d’agressions que són penjats en llocs web, i altres casos d’assetjament a la xarxa. També sabem que alguns adolescents són víctimes de correus electrònics grollers o de missatges amenaçants al mòbil, són bandejats dels xats on participen o són anomenats amb malnoms i criticats i insultats al Messenger o als Fotologs1 .

d’Internet, tecnologies interactives i digitals o telèfon mòbil.

Hi ha d’haver­menors implicats per ambdues bandes, o almenys l’assetjament ha d’haver estat instigat per un menor per anar contra d’un altre menor. És l’ús de mitjans de comunicació digitals per assetjar una persona o un grup de persones, mitjançant atacs personals,

Parlem de ciberbullying quan un nen o adolescent és turmentat, amenaçat, assetjat, humiliat, molestat d’una manera o altra, per un altre nen o adolescent mitjançant l’ús

- 38 -

[L’eQUIP DE LA REVISTA] divulgació d’informació confidencial o falsa, entre d’altres mitjans; implica un dany recurrent i repetitiu infligit a través dels mitjans electrònics. Pretén causar angoixa emocional i preocupació i no té un propòsit legítim2.

La majoria dels assetjadors intenten danyar la reputació de la víctima manipulant la gent contra ell. Publiquen informació falsa sobre les víctimes en llocs web. Poden crear les seves pròpies webs, pàgines de xarxes socials (pàgines de Facebook), blocs o fotologs per a aquest propòsit. Mentre el fòrum on s’allotja no sigui eliminat, pot perpetuar l’assetjament durant mesos o anys. I encara que s’elimini la web, tot el que es publica a Internet es queda a la xarxa. L’assetjador pot traslladar a Internet els seus insults i amenaces fent pública la identitat de la víctima en un fòrum determinat (blogs, llocs web), fins i tot facilitant en alguns casos els seus telèfons, de manera que gent estranya es pot adherir a l’agressió.

Assetjament sexual

L’assetjament sexual és una forma de discriminació per motius de gènere, tant des d’una perspectiva legal com en la seva definició. Encara que els homes també poden ser objecte d’un assetjament sexual, la realitat és que la majoria de les víctimes són dones; les que solen ser més vulnerables són les dones d’entre 14 i 15 anys, ja que els assetjadors les consideren vulnerables i sumisses. L’origen del problema està relacionat amb els rols del comportament que adopten els homes i les dones dins la vida social i econòmica, que directament o indirectament, afecta la situació laboral de les dones dins el mercat del treball. L’estrès emocional, la humiliació, l’ansietat, la ira, la impotència, la fatiga, les malalties físiques… són alguns dels símptomes potencialment greus que pateixen les víctimes de l’assetjament sexual.

L’assetjament sexual a l’empresa provoca tensió a la feina, poca col·laboració amb el treball en equip, baix rendiment, absentisme, disminució de la productivitat… i inclou una sèrie d’agressions, de molèsties a abusos seriosos, que poden arribar a involucrar activitat sexual.

De fet, alguns psicòlegs i treballadors socials opinen que l’assatjament sexual sever o crònic pot tenir els mateixos efectes psicològics que en les víctimes de violació o d’agressió sexual. Es considera l’assetjament sexual com una forma de discriminació il·legal i és una forma d’abús sexual i psicològic.

Per tal que existeixi el delicte contra la llibertat sexual és

necessari que el comportament assetjador provoqui a la víctima una situació molt intimidatòria, hostil o humiliant.

Quan es dóna un cas d’assetjament sexual a la feina, la persona agressora sol ser un home que ocupa un càrrec de responsabilitat. Aquesta persona infravalora les dones i utilitza l’assetjament sexual per dominar les treballadores. És molt difícil poder trobar un perfil de persona assetjadora, però sí que es poden detectar algunes característiques que es donen o es reprodueixen en totes les persones assetjadores.

Així doncs, es pot considerar que les persones assetjadores són: • Homes casats amb parella estable i fills, que recorren a l’explicació del fracàs matrimonial per establir estratègies d’apropament a les properes víctimes.

• Persones que ocupen càrrecs de responsabilitat a les empreses i usen el seu poder per oferir beneficis a canvi de favors sexuals o prendre’ls.

• Persones amb alts nivells de narcisisme que fan que es creguin invulnerables i que intentin controlar totes les variables per poder-se protegir; per aquest motiu, són persones poc impulsives.

• Persones amb una personalitat molt dominant que si no aconsegueixen el que es proposen, poden prendre represàlies.

• Persones amb un comportament infantil i capriciós que reflecteix una personalitat immadura.

• Persones molt masclistes i sexistes que consideren que les dones han d’estar sotmeses al poder de l’home.

Marta Roldán Jiménez (3A)

Fotolog és una variant de weblog, que consisteix bàsicament en una galeria d’imatges fotogràfiques publicades regularment per un o més autors. Generalment, amb la foto, el propietari del fotolog hi posa comentaris i tot sovint es desen les dades tècniques, com ara el tipus o marca de càmera.

1.

Sense propòsit legítim: vol dir que l’assetjament no té un propòsit vàlid, sinó terroritzar la víctima i alguns assetjadors estan persuadits que tenen una causa justa per assetjar-la, usualment a la base que la víctima mereix ser castigada per algun error que diuen que aquesta ha comès i repetició vol dir que l’atac no és un només un incident aïllat. Repetició és la clau de l’assetjament en línia. Un atac en línia aïllat, tot i que pugui estressar, no pot ser definit com a assetjament cibernètic.

2.

- 39 -

[L’eQUIP DE LA REVISTA] ELS TIPUS DE MÚSICA Música electrònica

És un tipus de música produïda i interpretada amb instruments musicals electrònics. Alguns dels dispositius són els següents: Telarmoni: És el primer instrument electrònic i polifònic.

Feia servir una roda tonal per generar sorolls típics de l’òrgan i el piano. Òrgan Hammond: basat en els principis de l’electromagnetisme i de l’amplificació a través dels altaveus individuals.

Guitarra elèctrica: utilitza el principi d’inducció electromagnètica per convertir les vibracions de les seves cordes de metall en senyals elèctrics.

Theremin: instrument electrònic i electròfon; genera el so mitjançant circuits elèctrics i sense utilitzar cap mecanisme.

Té una caixa amb dues antenes, que controlen el volum i el to.

Sintetitzador de soroll: genera sorolls a través de bocines o auriculars. Imiten altres instruments o generen nous timbres. Són executats a través d’un teclat. Són controlats amb diversos tipus de dispositius d’entrada. Els sintetitzadors que no tenen cap controlador són els mòduls, controlats a través de MIDI o control de voltatge.

Ordinador: és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil; pot realitzar diverses tasques.

Sampler: instrument musical digital i electroacústic amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d’una font externa, per després editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres; els sons emmagatzemats poden reproduirse després, mitjançant un teclat o un seqüenciador.

Disc-jockey: persona que selecciona i barreja música gravada pròpia o d’altres compositors i artistes per ser escoltada per una audiència.

Tipus de DJ: de ràdio, de club i de hip-hop.

Dijoqueis destacats: A-Trak, Dioplo, Friction, Skrillex, Pete Tong, Calvin Harris, Steve Angello and Sebastian Ingrosso, Deadmau5, Bassnectar, Daft Punk, Kaskade, Armin van Buuren, David Guetta, Skream and Benga, Tiesto, Martin Garrix…

Música pop

La música pop és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del segle XX, orientades a un públic molt ampli. Els gèneres com el jazz, el gòspel i el blues no es considera que pertanyin a la música pop. Els destinataris habituals d’aquest tipus de música són els adolescents.

A l’època dels Beatles, el pop era sinònim de Rock and roll.

Actualment, és més habitual anomenar música pop aquella música que està clarament orientada a la comercialització a gran escala.

Els subgèners del pop són els que s’assenyalen a continuació: Mainstream (pop comercial): alguns exemples són Rihanna,

Lady Gaga, Taylor Swift, Jennifer López, Christina Aguilera, Madonna i Beyoncé.

Pop independent: a aquest subgènere del pop pertanyen totes les agrupacions, les companyies discogràfiques que no compten amb grans pressupostos i que, per tant, no competeixen amb el mainstream.

Pop electrònic: és aquell que s’ha generat amb instruments electrònics i sons digitals.

Pop tradicional: és aquell que s’ha generat amb l’estructura musical tradicional: veu, baix, bateria i guitarra entre altres instruments que donin una gran senzillesa i que agradi al públic per tenir un gran èxit.

Pop llatí: fa referència a la música pop d’Amèrica Llatina, Portugal i l’estat Espanyol, així com d’alguns cantants nordamericans amb arrels llatinoamericanes i alguns cantants italians.

Música reggae

El reggae, originari de Jamaica, és un estil de música particular que s’origina a partir de l’evolució directa de l’ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady.

Està estretament relacionat amb el rastafarisme i les seves lletres sovint tracten d’una temàtica entre política i mística.

Les seves cançons principalment demanen i transmeten llibertat, igualtat, justícia, amor i pau.

Al llarg del temps el reggae ha anat traient diferents subgèneres com, per exemple: Hip hop i rap: en el sentit jamaicà de la paraula, consisteix en un DJ que s’encarrega de posar la música i un MC o raper, que fa ritmes vocals a sobre. Aquest estil va influir poderosament sobre el DJ jamaicà Kool Herc, que va utilitzar aquest estil a Nova York a finals de la dècada de 1970, establint el precedent directe del hip hop i el rap. La tècnica de mescla emprada en la música dub també deixaren petja en el hip hop.

Dancehall: El dancehall va néixer pels volts de 1970. L’estil es caracteritzava per cantar com els deejays i rapejar o fer toasting enrhythms crus i ràpids. Ragga (també conegut com raggamuffin) i reggae fusió són subgèneres del dancehall on la instrumentació principalment es duu a terme mitjançant la música electrònica i el sampling.

Raggamuffin: és un subgènere del reggae que està estretament lligat amb el dancehall i el dub. El raggamuffin instrumentalment es basa en música electrònica i, a vegades, el sampling també hi juga un paper important. Una part dels artistes de dancehall van començar a adoptar elements estilístics de la música hip hop amb la maduració del ragga, mentre que la música ragga, al seu torn, va influenciar més i més els artistes de hip hop.

Reggae fusion: és una barreja de reggae o dancehall amb elements d’altres gèneres com hip-hop, R&B, jazz, rock, drum and bass, punk o polca.

- 40 -

Jessica Florín, Ànnia Massaguer (3B) i Eva Porta (3A)

[L’eQUIP DE LA REVISTA] HEAVY METAL I HARD ROCK En aquest reportatge ho explicaré tot sobre els millors grups de hard rock i heavy metal de la història. Els he triat perquè són els que a mi més m’agraden i perquè han fet coses importants per la música. Començaré per la història del heavy metal.

El heavy metal és un estil de música que prové del rock i que també està influït pel hard rock. Es caracteritza per la contundència del seu so, generalment obtingut per l’ús de guitarres elèctriques amb distorsió, veus extremes en alguns casos, bateries amb doble bombo o doble pedal i baixos amb contundència també. El heavy metal es va crear a finals del 60 i principis del 70 al Regne Unit i als Estats Units.

Els primers grups de heavy metal van ser Black Sabbath, Led Zeppelin i Deep Purple, dels quals us parlaré a continuació, i que van atraure grans audiències però també van tenir moltes queixes.

Després, a mitjan dels anys 70, s’hi va afegir Judas Priest per deixar enrere la música blues, juntament amb Motorhead, que va ser un grup que va marcar tendència pel seu so amb molta distorsió, la veu peculiar del cantant Lemmy Klmister i la seva velocitat a l’hora de fer música. A continuació s’hi van afegir Iron Maiden i Saxon.

Abans que es complissin deu anys del heavy metal, ja se seguia a tot arreu amb molts fans metalheads o headbanger als països anglosaxons i heavies aquí, a Espanya i Catalunya.

L’expressió heavy metal, a causa de la progressió que ha sofert aquest gènere des de la seva creació, actualment fa referència a dos conceptes diferents: un com a gènere musical (també anomenat metal) i, un altre, com a subestil tradicional.

La instrumentació

La instrumentació del heavy metal sol ser la bateria amb doble bombo, però no sempre; també consta d’un baix elèctric, un guitarrista, rítmica que es dedica a fer ritmes i un guitarrista solista (també se’l pot anomenar guitarrista lider) que es dedica a fer solos de guitarra i és el que més destaca del grup; també es requereix un cantant.

La forma de tocar la guitarra és molt important dintre del heavy metal. L’amplificació de les guitarres, així com l’ús d’efectes innovadors o el processament electrònic és usat freqüentment per a engrossir el so. El resultat, encara que simple, era en principi molt potent, cosa que, en definitiva, constituïa el seu objectiu.

Els solos de guitarra virtuosos, l’ús de power chords i, principalment, els riffs basats en progressions d’escala són una de les parts més importants en la música heavy metal: es caracteritza per utilitzar el compàs 4/4 i tècniques com tresets, siset plam mute, bends hammer ons pull offs i, especialment, tècniques com el tapping o el sweep-picking per a aconseguir una gran velocitat en tocar.

Un exemple clar de virtuosisme a l’hora d’executar és el quintet Dream Theater o el virtuós Yngwie Malmsteen. De tant en tant sorgeix algun grup que repta les convencions quant a l’esquema de guitarra, baix i bateria; un exemple

extrem és el quartet de Violoncels finlandès Apocalyptica, que va començar recreant cançons de Metallica, Sepultura i uns altres mantenint gran part dels elements harmònics i melòdics del heavy metal més fosc. Van Canto, d’Alemanya, innova fent peces de heavy metal (power metal) recorrent a la bateria i un complex ús harmònic de veus, sense baix, guitarres o teclats; en el seu disc A Storm to Come pot apreciar-se el maneig creatiu de les veus corals per a crear harmonies heavy metal i fins i tot solos de guitarra.

El metal a finals dels 70-80

El punk rock neix a mitjan anys 70 com reacció contra les condicions socials i l’excés de música rock, inclòs el heavy metal de l’època. Les vendes de discos de heavy metal cauen bruscament a finals dels 70, a favor del punk, la música de discoteca i el rock més comercial.

Mentre la major part de les discogràfiques es fixen en el punk, molts nous grups de heavy metal britànics publiquen els seus discos de manera independent, per a audiències petites i fidels. Revistes britàniques com NME i Sounds comencen a parlar d’aquest nou moviment.

Geoff Barton, redactor de Sounds, bateja aquest moviment com New Wave of British Heavy Metal (en català “nova onada de heavy metal britànic”) o NWOBHM. La NWOBHM inclou grups com Iron Maiden, Venom i/o Motörhead que revitalitzen el gènere heavy metal. Seguint les petjades de Judas Priest, endureixen el seu so, redueixen els elements blues i utilitzen temps més ràpids.

La primera generació de grups heavies estaven cedint el primer plànol. Deep Purple se separa poc després de la marxa de Ritchie Blackmore el 1975 i Led Zeppelin es retira al 1980 després de la mort de John Bonham. En els concerts, Black Sabbath tenia com a teloner el grup de Los Angeles Van Halen. Eddie Van Halen es consolida com un dels principals guitarristes virtuosos (el seu solo en la cançó Eruption, de l’àlbum Van Halen es considera una fita). Randy Rhoads i Yngwie J. Malmsteen també es converteixen en famosos guitarristes, associats a un gènere conegut com a metal neoclassic.

Inspirats per l’èxit de Van Halen, una escena glam comença a créixer al sud de Califòrnia, especialment a Los Angeles, durant la fi dels 70.

Va créixer al voltant dels clubs de Sunset Strip, grups com Quiet Riot, Ratt, Mötley Crüe i W.A.S.P. van ser influïts pel heavy metal tradicional de principis dels 70 i van incorporar la posada en escena (i a vegades el maquillatge) del glamrock de grups com Alice Cooper i KISS.

- 41 -

Jandro López (3A)

[L’eQUIP DE LA REVISTA] 5 COSES QUE ÉS MILLOR QUE NO FACIS SI NO VOLS ACABAR SENT CALBA 1. L’alcohol i el tabac. Aquests dos elements tenen una

4. Aigua molt calenta. Tampoc fa falta que deixis de

2. L’alimentació. Menjar una dieta poc equilibrada fa

5. Tenyir-se sempre. Normalment el cabell s’ha de

3. Planxar-se massa els cabells. També pot provocar la caiguda accelerada del cabell. Quan ho facis, intenta que la temperatura no sigui extrema i, si pots, no vagis cada dia amb els cabells planxats.

Laura López (3B) i Míriam Lozano (3A)

important influència sobre els nostres cabells. Així que com menys alcohol beguis i menys fumis, més sans tindràs els teus cabells.

que els cabells no tinguin tots els nutrients que necessiten. És important menjar variat i ingerir proteïnes i vitamines. Una bona alimentació es nota al cabell.

dutxar-te amb aigua calenta a partir d’ara... Però pensa que passar moltes hores amb aigua calenta i els cabells molls fan que els porus s’obrin i el cabell pugui caure més fàcilment. decolorar abans de tenyir. Aquest procés castiga molt el cabell i pot provocar problemes a les arrels. Pots combinar èpoques d’anar tenyida amb d’altres que no.

FIRES DE SANT NARCÍS (GIRONA) Del 28 d’octubre al 6 de novembre

55a Fira de mostres

Des de les 10 del matí els visitants tenen l’oportunitat de veure les diferents novetats que presenta aquesta edició del saló, com ara els escenaris gastronòmic i d’emprenedoria, tallers de bricolatge, jardineria i decoració i serveis de formació per a empreses.

Aquesta fira estarà oberta cada dia, fins al proper dimarts 1 de novembre, de les 10 del matí a les 8 del vespre. És una de les fires multisectorials més importants del país i també és una plataforma de negoci on empreses, compradors i visitants participen de les darreres novetats i oportunitats del mercat.

La 55a edició del saló ocupa una superfície de 45.000 metres quadrats al recinte firal, entre el Palau de Fires i el recinte exterior del Parc de la Devesa, i acull 385 expositors dels sectors d’emprenedoria, tecnologia, serveis i turisme (35%), alimentació (16%), decoració i construcció (30%), i industrial, del motor i exteriors (19%).

En aquesta edició, els expositors han contractat un total d’11.922 metres quadrats per als seus estands, xifra que representa un 14% més que en l’edició anterior i que significa, per tant, un 14% més de facturació per a la Fira. Atrau un públic més ampli, tant de professionals com de visitants en general, i dóna a conèixer la mostra als joves interessats en els negocis i l’emprenedoria.

Per primer cop, s’ha editat una revista de la Fira de Mostres amb informació divulgativa i d’interès sobre els diversos sectors del saló i s’ha apostat de forma clara per l’ús de les noves tecnologies a través de l’app de la Fira i d’una prova pilot que s’experimentarà a través de la nova aplicació Zonetacts. El pressupost total de la Fira ascendeix a 531.450 euros.

Barraques

Les barraques de Girona són diverses barraques que venen menjar per si vols sopar, berenar o, simplement, beure alguna cosa. Després, en un parc més gran (la Devesa) fan els concerts i hi torna a haver altres barraques d’associacions de Girona com la Universitat de Girona (UdG) que venien beguda.

Aquests són alguns dels grups que van actuar: -Dijous 27 d’octubre: Manuel Carrasco.

-Divendres 28 d’octubre: Animal i Oques Grasses.

-Dissabte 29 d’octubre: La Principal de la Bisbal, Paula Valls, Ramon Mirabet, Krxea, No More Lies i The Movement.

-Diumenge 30 d’octubre: Teràpia de Shock i Orquestra DiVersiones.

-Dilluns 31 d’octubre: Joana Serrat, Xarim Aresté, Smoking Souls, Berri Txarrak.

-Divendres 4 de novembre: Funkystep & Say Sisters i Bombino.

-Dissabte 5 de novembre: Maria Arnal i Marcel Bagés, Xavi Serrià i Feliu Ventura, Ebri Knight i.

També es fan altres activitats com el correfoc, hi ha atraccions, concerts, parades, sopars populars, pregó i espectacles, castellers, passejada, concursos, diada de castellers, colla gegantera, castell de focs, circuits, jocs tradicionals i populars, titelles per als més petits, teatre i cinema, circs (Raluy), campionats, castanyada, esport, etc.

- 42 -

Jessica Florín, Ànnia Massaguer (3B) i Eva Porta (3A)

[La frase] CIÈNCIA I TECNOLOGIA “Scientist discover the world that exist, engineers create the world that never was”, Theodore von Kármán, aerospace engineer Va néixer a Hongria l’any 1881 i va morir a Alemanya l’any1963. De família jueva, va estudiar enginyeria a la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest, on es va graduar l’any 1902. Va rebre el doctorat l’any 1908. L’any 1912 va traslladar-se a Alemanya per treballar a l’Institut Aeronàutic de RWTH Aachen. Durant els anys 1915-1918 va formar part de l’exèrcit austro-hongarès on va dissenyar un helicòpter. L’any 1930 emigra a Estats Units, on l’any 1936, juntament amb dos socis més, funda l’empresa AEROJET, dedicada a la fabricació dels motors de coet JATO. L’any 1944, també amb altres socis, crea el Jet Propulsion Laboratory (JPL). L’any 1946 el nomenen director del Scientific Advisory Group, que estudia tecnologies aeronàutiques per a les Forces Armades d’Estats Units. Ha contribuït en la creació d’altres centres d’investigació, tots relacionats amb l’aeronàutica.

Des del punt de vista teòric, destaquen les seves aportacions a la mecànica de fluids, la teoria de turbulències, el vol supersònic, les matemàtiques en enginyeria i l’estructura d’avions. Des del punt de vista de les aplicacions, cal remarcar la seva contribució a la fabricació de la primera aeronau assistida per reactors amb coets de combustible líquid i sòlid, el vol d’aeronaus amb propulsió a gran velocitat i el desenvolupament de combustible líquid d’ignició espontània.

Vòrtex de von Kármán.

L’enginyer i científic va explicar físicament per què es formen aquestes pertorbacions metereològiques des del punt de vista aerodinàmic molt abans de la seva observació gràcies als satèl·lits artificials. Els remolins es formen en un fluid sotmès a unes condicions donades quan el seu moviment és obstaculitzat per un obstacle en forma de cilindre.

Vòrtex generats per la Illa de Guadalupe, foto presa des del

satèl·lit GOES-W. S’observa l’alteració provocada en la capa d’estratcúmuls per l’illa.

Més informació:

L’enginyer Theodor von Kármán

Calle de remolinos o vórtices de von Kármán: fenómenos atmosféricos nubosos a sotavento de Islas: http://www.tiempo.com/ram/643/calle-de-remolinoso-vortices-de-von-karman-fenomenos-atmosfericosnubosos-a-sotavento-de-islas-i-a/ Theodore von Kármán: https://en.wikipedia.org/wiki/Theodore_ von_K%C3%A1rm%C3%A1n Jet Propulsion Laboratory: http://www.jpl.nasa.gov/about/ history.php

Prototip d’helicòpter dissenyat per Theodor von Kármán l’any 1918

- 43 -

Agnès Oliver (Departament de tecnologia)

- 44 -