Issuu on Google+

25 anys, 25 punts de vista

2012 | 2013

E n t r e v i s t a d o r s : A L B E RT S Ă N C H E Z C A R M O N A i D A N I E L F E R N Ă N D E Z G A L E O T E


Índex Discurs de presentació del 25è aniversari 3 Entrevistes 6 Evaristo González Prieto Miguel Prieto Jiménez

6 8

Antonio Garrido Martínez

10

Lydia Campà Borobia

12

25 anys, 25 punts de vista

Veridiano Prieto Prieto

14

Edició digital:

Carme Sillué Beltrán

16

Terrassa, març de 2002

Jordi Martín Resina

18

Gaspar Company Crusellas

20

Pere Grau Guilella

22

Montse Domènech Tomasa

24

Jordi Serarols Boada

26

Coordinació entrevistes:

Marga López Ballestero

28

Paquita Rodríguez

Rosa Ponsarnau Rosell

30

Elvira Deitg

Àngels Torra Burón

32

Albert Martí Sató

34

Recull de dades:

Jordi Cunillera Torrents

36

Pere Grau

Antonio Luís Martínez Gómez

38

Entrevistadors: ALBERT SÁNCHEZ CARMONA DANIEL FERNÁNDEZ GALEOTE

Helena Gallart

Anna Oma Giralt

40

Retalls de premsa:

Azahara Puertas Rubio

42

Evaristo González

Bernat Chueca Playà

44

Albert Sánchez Carmona

46

Al professorat i ex-professorat de l’Institut que amb

Laura Martínez Escardó

48

l’aportació d’informació i de documentació gràfica han fet

Adrià Ortiz Mera

50

possible aquesta publicació.

Toni López Gracia

52

Manuel Fernández Algaba

54

Agraiments:

Disseny i maquetació:

Memòria gràfica i recull de dades per cursos 57

Mercè Torres

Retalls de premsa 120

mercetorres@mercetorres.com

2


25 anys, 25 punts de vista

Discurs del director Evaristo González, en l’obertura dels actes de celebració del 25è aniversari de l’Institut Torre del Palau

el professorat que ara fa classes a l’institut perquè tot funcioni amb normalitat, el PAS i d’altre personal que treballa al centre, aquells companys i companyes que són aquí i han tingut la sort de jubilar-se i comptar amb una agenda plena de projectes, les persones de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, el Consell Escolar, l’expresident de l’AMPA que va ocupar el càrrec durant 14 anys, professorat que va passar per la direcció del centre i va lluitar pel que tenim ara, representants d’altres entitats i empreses. També, la presència del director i la coordinadora pedagògica del nostre estimat i veí institut Copèrnic. I un record per a dues companyes que ja ens van deixar: Rosa Muxí i Àngels Conill.

En primer lloc, vull agrair l’esforç que heu fet tots vosaltres per assistir a aquest acte. És difícil trobar un forat a mig matí d’un dimarts per assistir a la trobada que inicia la celebració del 25è aniversari d’un institut públic de la ciutat, el Torre del Palau. El lloc, realment s’ho mereix. La Masia Freixa, un edifici construït per Lluís Muncunill, abans seu del Conservatori de Música, amb el que l’institut té un conveni. Aquesta obra modernista també apareix en la ruta que el curs passat l’alumnat del centre va crear utilitzant la Realitat Augmentada, en un projecte que pretén impulsar la informació turística de Terrassa mitjançant els telèfons mòbils intel·ligent. Un projecte de ciutat amb les TIC, iniciat amb el coneixement tecnològic que es genera a l’institut. Agraïm a la direcció de la Masia Freixa el acollir-nos també avui.

En aquesta sala també hi ha tres persones que porten 25 anys a l’institut o quasi s’acosten a aquesta xifra: Lydia Campà, ja jubilada però que continua ajudant-nos a que la Coral que ella va crear segueixi endavant; Jordi Martín, que es va tornar a incorporar al centre després d’ocupar càrrecs de responsabilitat a la Secretaria de l’Esport de la Generalitat i Antonio Garrido, company que ha completat els 25 anys seguits al centre i que espera tenir la sort de jubilar-se al acabar aquest curs.

Vull excusar la presència de l’Alcalde de Terrassa, Sr. Pere Navarro, pels seus compromisos polítics que tots coneixem. I també a la Consellera d’Ensenyament, Honorable Irene Rigau, representada a l’acte pel Sr. Lluís Baulenas, director dels Serveis Territorials al Vallès Occidental. També va manifestar molt interès per assistir a aquest acte el Secretari General de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament, Sr. Lluís Font, però li coincidia amb reunions ja planificades. D’altres persones convidades tenen compromisos de feina i tampoc han pogut ser amb tots nosaltres. O es veuen postrades en una cadira de rodes i no poden venir, com és el cas del primer conserge del centre, el Sr. Miguel Prieto.

La meva aportació no pretén ni quedar bé amb ningú, ni tampoc efectuar cap crítica però sí que voldria reconèixer la feina ben feta, situar la realitat i, clar, fer demandes en temps de crisi, o sigui, desitjos difícils d’aconseguir, de moment. Faré una interpretació personal i pròpia de com veig la història de l’institut, reflexionar sobre com hem arribat fins aquí i aportar algunes idees cap el futur.

La vostra companyia demostra que us interessa la feina feta a l’institut. Un treball amb molts fruits gràcies a la col.laboració de moltes persones: les diferents direccions dels SSTT, Inspecció, Regidors de l’Ajuntament de Terrassa, el Patronat Municipal d’Educació, el Consell de la Formació Professional de Terrassa, el Consell Català de l’Esport, els Serveis Educatius a Terrassa,

Crec que la xarxa d’instituts de la ciutat i rodalies està fent un treball molt digne. Cada centre amb els seus trets d’identitat i la suma de tots demostra que l’ensenyament públic té qualitat 3


i a la possible formació de titulats de grau superior. Mencionar la gran col·laboració des de sempre del Club Natació Terrassa i ara també del Club Ciclista Ca N’Anglada en el programa d’Alt Rendiment Esportiu.

i és el futur de l’ensenyament. Vivim en un moment difícil per als serveis públics, però hem de seguir lluitant perquè totes les capes de la societat tinguin la millor formació. La comissió organitzadora dels actes del 25è aniversari, des del primer moment es va posar d’acord en el lema que resumeix el treball d’aquests anys: “25 anys de l’institut Torre del Palau: un projecte educatiu singular i de ciutat”. Darrera hi ha un projecte educatiu propi, amb uns trets que el diferencien d’altres centres i amb una aposta de ciutat. És cert que som un centre una mica allunyat del casc urbà. Però comptem amb l’avantatge d’estar situats en un lloc elevat, en un racó tranquil on el cant dels ocells encara es pot sentir a les classes. A més, tenim La Mola davant: una font d’inspiració, pau i consol per als que ens agrada la natura i caminar per la muntanya. La nostra distància de la població es fa més curta quan es veu la participació en la vida de la ciutat: esports, exposicions, art, teatre, música, projectes, visites. I comptem també amb una presència contínua per tot arreu: Internet.

També voldria recordar els noms que ha tingut aquest centre educatiu: en un principi s’havia de dir Jaume Vallhonrat. Però, de fet, va iniciar la seva activitat docent el curs 1976-77 adoptant el nom de Josep Carbonell, en honor a Josep Carbonell Guix, propietari dels terrenys on es troba el centre. Un pagès del qual s’hauria de fer pública la seva història; va ser detingut al febrer de 1937, durant la Guerra Civil, mentre llaurava un camp al Pla del Bonaire, després fou torturat i assassinat a Matadepera. Aprofito l’ocasió per agraïr als seus descendents de l’empresa COPCISA les atencions que sempre han tingut amb l’institut. El curs 1984-85 va passar a anomenar-se Pau Picasso i, des del 1993-94 amb el nom actual de Torre del Palau.

Diem en el nostre dossier de premsa que és un centre que innova i experimenta des del primer dia. Ara que està tan de moda ser emprenedor, apostar per les diferències, buscar espais nous, atrevir-se, ser creatius, l’institut Torre del Palau ha comptat amb tot això des de l’any 1987, any en què va formar part dels centres pioners a Catalunya en l’experimentació dels Programes de Reforma Educativa. L’aposta va sortir bé i va endegar un moviment cap a l’obertura a noves línies de treball. Els batxillerats van arribar després i, en especial, el batxillerat artístic. Uns estudis que van contribuir a la definició d’una “imatge de marca” d’un institut singular. Quan el 2002 es van complir deu anys, la ciutat va poder contemplar l’exposició anomenada “Trajectòries” a la Casa Soler i Palet, un recull de treballs creatius fets per l’alumnat d’aquest batxillerat. L’exposició va refermar la qualitat de la feina ben feta.

Els reptes relacionats amb la innovació segueixen obrint noves vies. Quan ja es veia que algun dia la Societat de la Informació hauria d’entrar als centres educatius, l’any 2002 es va fer una aposta metodològica clara i encertada: el futur exigia que les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (les TIC) forméssin part activa de les classes. Aquest any complim 10 anys amb les TIC. Una part del professorat ho va veure clar i va començar a treballar. Els projectes inicials es traslladaven a la pràctica de l’aula i les dotacions informàtiques es van aconseguir perquè hi havia una gran feina darrera. Ordinadors fixos, portàtils, PDI, raks, projectors, canons, xarxes, smartphones, tablets, webs, wifis, webcams, intranet, wikis, blogs, revista digital, facebook, twitter, youtube, glogster, hotpotates, ubuntu, contrasenyes, carpetes, documents, paraules que poc a poc van formar part del llenguatge habitual, de la metodologia a les aules i de la gestió global. Això demostra que hi ha vida digital, hi ha vida real i totes dues vides són una sola vida.

L’institut també ha tingut moments difícils. Temps en què perillava la seva continuïtat per la manca de suficient alumnat. Gràcies a la feina del professorat i de l’Administració, va tirar endavant, introduint sempre peculiaritats i apostes innovadores i experimentals com la Coral, un fet diferencial que ja té 20 anys d’història i acull quasi una sisena part d’alumnat del centre: al voltant de 110 persones. O l’aposta pels esports en general i per l’alumnat d’alt rendiment esportiu en particular. Acollir aquest tipus d’alumnes marca un present a l’institut i obre la ciutat a noves vies de treball quant al talent esportiu,

I aquesta vida continua i les apostes també. Tallers de cuina, programes de mediació, tallers de neteja, aprenentatge actiu d’idiomes, experimentació en ciències, un nou taller de robòtica, moltes sortides a l’exterior, viatges a l’estranger. Moltes idees portades a la pràctica. Sovint diem que a l’institut Torre del Palau no s’avorreix ningú i que sempre està ple d’activitats en qualsevol espai dels pocs que tenim. El batxillerat artístic escènic musical va ser un altre novetat,. Ja és un èxit en tots els sentits. Malauradament, sembla ser que l’avantprojecte del Ministre d’Educació, José Ignacio Wert, el vol condemnar a la seva 4


25 anys, 25 punts de vista

les organitzacions: és el concepte d’intel·ligència col·lectiva: els centres educatius han de ser conscients que són la suma del que cadascú aporta, dels seus coneixements, habilitats i valors. Crec que l’institut Torre del Palau, des dels seus orígens, ha tingut en compte a cada persona i ha sabut sumar i no restar. També crec que aquests 25 anys demostren un altre concepte de les organitzacions modernes, que vaig exposar al saló d’Expodidàctica de Barcelona, el passat mes de març. Una idea copiada del món empresarial, és el concepte I+D+i: la Investigació amb l’alumnat i en la millora de la gestió; el Desenvolupament de projectes i idees i la Innovació amb tants recursos relacionats amb les TIC, les arts, els esports o la tecnologia. Aquest centre educatiu ensenya el mateix que tothom però d’una altra manera. És per aquí per on hem de continuar si volem seguir sent un institut amb un projecte educatiu singular i de ciutat. Ni millor ni pitjor que els dels altres instituts. L’aposta va unida al talent de cadascú: alumnes, professorat i famílies. També al compromís i a la col·laboració de les administracions. Asseguro que la motivació a l’institut és molt alta però hi ha moments en què el professorat es sent víctima sense tenir culpa de res. I les proves del treball ben fet es poden comprovar, tot i que també tenim defectes i aspectes a millorar.

desaparició. És una lluita més que tenim endavant per evitar-ho i que demostra, una altra vegada, la ideologia de governs molt conservadors. Lluitar per un ensenyament públic de qualitat costa molt i ha estat possible sobretot gràcies al professorat. S’ha de dir la veritat: la situació actual no ens ho posa fàcil als que creiem en l’ensenyament públic i, a més, portem els nostres fills i filles a l’escola pública. Després de tantes hores extres com es fan, de tants projectes innovadors per arribar a un prestigi que sembla ens hem guanyat amb l’esforç col.lectiu, quan les retallades no acaben mai, molts treballadors i treballadores fan seu el títol d’aquella pel·lícula d’Almodóvar: “¿Qué he hecho yo para merecer esto?” Malgrat tot, també hem de ser agraïts: primer al Departament d’Ensenyament, de qui depenem i que és qui ens ha ajudat molt a aconseguir la plasmació pràctica dels projectes. Els nostres fruits també s’han donat a conèixer al públic, a universitats i a experts, amb articles, anant a congressos i jornades: és una petita contribució de l’institut a la difusió del que es fa a l’ensenyament públic de Catalunya. També estem agraïts a l’Ajuntament de Terrassa, que ha fet molt per millorar els accessos al centre, la neteja dels voltants, donar-nos ajuts diversos, instal·lar la xarxa de fibra òptica a tots els instituts de la ciutat. En moments en què la crítica és fàcil i, a vegades, també encertada, les institucions mereixen el nostre reconeixement perquè hi ha moltes persones que es deixen la pell cada dia en benefici de tots. Per exemple, les persones que ens acompanyen a aquesta sala.

Actualment a l’institut hi ha més alumnes que mai, 700, i estem en un edifici dissenyat per acollir alumnat de primària. Existeix un projecte aprovat d’ampliació, però ja veurem quan s’executarà. Estem segurs que des de SSTT i des de l’Ajuntament faran el possible perquè la nova construcció sigui realitat algun dia. El futur passa per millorar el centre i seguir mantenint els nostres trets diferencials, els estudis que es fan i obrir noves vies de progrés que preparin l’alumnat encara més bé per a un món canviant. La societat de la informació, el desenvolupament de la creativitat, la potenciació dels valors, el gust per aprendre, l’exigència i l’esforç són reptes que costen però cal aconseguirlos.

Però també volem dir que no ens agrada la situació actual, i menys pels efectes que afecten a l’educació i als seus professionals, que han de fer molt més amb molt menys i no troben la fórmula màgica. Entenem que és difícil administrar i prendre decisions quan no hi ha diners, que tots els sectors socials ho estan patint, però ens preocupa l’educació de les futures generacions i la sanitat de tothom, especialment la de la gent amb menys recursos. Estem segurs que tots els aquí presents som víctimes dels efectes d’aquesta etapa històrica i econòmica i que lluitem per tirar endavant amb el què tenim. Perquè hi ha una realitat que ens preocupa i que és a prop d’aquí: hi ha gent que passa gana, que només sobreviu, que no té ni el més bàsic ni tampoc expectatives d’un futur millor. I els seus fills i filles sovint van a l’escola pública.

Per acabar, voldria agrair-vos la vostra paciència escoltant aquest discurs una mica llarg i personal i engrescar-vos a seguir recolzant un institut que des de fa anys té un lema central: “Compromís de qualitat”. Un centre on les famílies i els alumnes hi volen venir, i el professorat que hi és, no en vol marxar. Gràcies. Evaristo González Prieto Director de l’Institut Torre del Palau

Arribar fins aquí, després de 25 anys, és fruit de l’esforç col·lectiu i d’un altre element que es pot copiar de la moderna teoria de

Masia Freixa, Terrassa, 2 d’octubre de 2012

5


Evaristo González Prieto L’Evaristo González (Lleó, 1958) va aterrar al Torre del Palau el 1996 reconvertit de mestre de Primària a professor del primer cicle de l’ESO. Tot i no demanar l’institut com a primera opció, ràpidament es va veure implicat com a tutor, secretari de la direcció i director des DIRECTOR I

de l’any 2009.

PROFESSOR DE LLENGUA CASTELLANA

Per què ets professor?

Era la teva primera vegada en la direcció d’un centre?

De jove jo tenia clar que m’agradava el periodisme i

No, jo ja havia estat director d’un col·legi i havia ocupat

l’ensenyament. Com que els meus pares eren uns pagesos

diversos càrrecs als equips directius. Això va ajudar a què

de Lleó, vaig haver de triar l’opció més econòmica, que era

m’animessin a presentar-m’hi perquè ja coneixia part de la

la de mestre i no implicava anar a Madrid a estudiar, però

feina que s’havia de fer. Ara bé, el món de la Secundària és força diferent a la Primària.

que també m’atreia perquè ajudes als altres i, a més a més, el fet que mentre tu ensenyes també estàs aprenent.

Quines han estat les línies de treball com a director? Bàsicament hem portat a terme la consolidació dels fets

Com vas arribar a ser director del centre?

diferencials de l’institut, com les activitats extraescolars,

Jo era secretari amb el director Jordi Serarols, i quan ell va

i hem potenciat els projectes que ja havien nascut en

marxar, pensant en quines persones podien agafar el relleu

l’anterior etapa de direcció, com la implantació de les noves

per continuar amb projecte pedagògic i, tot i que al principi

tecnologies. A més a més, intentem que es vegi com una

no volia, em vaig acabar convencent a mi mateix que podia

filosofia de tot el centre i implicar a tothom dins la idea

aportar alguna cosa positiva a l’institut i per això vaig ac-

d’una escola innovadora, on intentem donar coneixement

ceptar.

útil a l’alumne, que s’hi trobi bé i que per això participi de 6


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

la vida de l’institut. En definitiva, el que hem intentat és

d’invertir en els nostres trets diferencials perquè sigui atrac-

fer madurar totes aquelles coses que ja s’havien establert i

tiu a la gent. En aquest sentit és molt important la conti-

funcionaven al centre i reflexionar sobre el futur.

nuïtat de l’esport dins de l’escola i, de fet, hem demanat impartir algun cicle formatiu d’esport. Per altra banda, s’han

Hi ha excés d’alumnes?

de consolidar les tecnologies de la informació i la comuni-

Sí, estem col·lapsats perquè molta gent vol venir a fer l’ESO

cació, tenint en compte que estem en un entorn canviant,

i Batxillerat, però és un símptoma positiu que alguna cosa

i enfortir les opcions de futur com la robòtica en l’àrea de

estem fent bé. En moltes aules estem massa plens però és

Tecnologia i les arts als batxillerats Artístic i Escènic. A tot

la situació que tenim ja que no ens construeixen l’ampliació

això li sumem la importància de la coral del centre, i trobem

de l’edifici.

tota una varietat de línies pròpies de l’institut que ens permeten avançar.

Estàs satisfet amb el funcionament de l’institut? T’adones que les coses s’estan fent bé quan escoltes als

Com es defineix el Torre del Palau?

altres dir que l’institut funciona bé. Cal observar els efectes

És un centre obert a allò que la societat demana, està atent

del que fem, si tenim sobrecàrrega de matrícula és perquè la

a com evoluciona i intenta traslladar tot això als nostres

gent creu que ho fem bé. A més, quan portes a terme projec-

alumnes, tenint en compte que són de col·lectius de classe

tes que a la societat l’interessa es crea una retroalimentació

mitjana i baixa i tenen tant dret com qualsevol altre a tenir

amb l’institut i la gent del carrer que et fa veure que vas pel

la millor educació que es pugui donar.

bon camí. Molt sovint ens demanen opinió com a Torre del Palau sobre temes d’ensenyament, i això és perquè et tenen

Què n’opines de la situació de l’institut?

en compte.

Està bé que qui molesti a les classes siguin els ocells i no pas el soroll dels cotxes. Poder mirar la Mola per la finestra i

Esteu contents amb l’aposta tecnològica dels ordinadors?

l’entorn natural de la zona ha de tenir més importància que

Com a línia de centre tenim clar que aquest és el camí a

els difícils accessos que, tot i haver-se millorat, continuen

seguir, no sabem si és el camí adequat o no, però sabem

sent deficients.

que vivim en un món connectat, i si fem aprendre els nostres alumnes amb els ordinadors estarem al mateix nivell

Durant aquests anys, pots dir-me un episodi que se t’hagi

d’immersió tecnològica que la resta de la població. Tot això

clavat a la memòria?

crea molts problemes i contratemps. Ara bé, no hem de va-

Fa ja uns quants anys vam tenir un alumne subsaharià que

lorar si els alumnes aprenen més o menys, sinó quines habi-

estava força aïllat, però que després d’un temps vam desco-

litats tenen i aconsegueixen que complementen tot allò que

brir que es podia comunicar en francès, i amb la professora

normalment s’aprèn en una escola.

de llengua francesa van traduir la seva història al català, li vam fer una foto i la vam penjar a la pàgina web. A par-

Quines idees tens sobre el futur de l’institut?

tir d’aquell dia, aquell noi ja se socialitzava amb els altres

Com que som un centre aïllat del nucli de població, hem

companys. 7


Miguel Prieto Jiménez Miguel Prieto (La Carolina, 1931) va ser de les primeres persones que van trepitjar l’edifici de l’institut. Era el conserge del centre i s’ocupava del manteniment de tot el recinte, de fet, tant ell com la seva família van viure durant molts anys a la caseta que ara coneiEX-CONSERGE

xem com a bar. Els qui hi van conviure el recordaran més aviat com a “senyor Miguel”.

Quan va començar la seva relació amb l’edifici?

que pogués passar a tot el recinte. Però nosaltres vivíem bé.

Tant jo com la meva dona vam entrar l’any 1975 a treballar i en vam sortir vint anys després. Quan vam entrar, just

Més endavant ja va arribar l’Institut Torre del Palau, com va

acabaven d’enllestir les obres de l’edifici. Estava tot ple de

ser el procés de transformació?

runes i ho van posar tot en ordre. Fins i tot, el material

Al començament el centre d’EGB (l’actual Primària) ocupa-

que va arribar per obrir el col·legi Jaume Vallhonrat per

va només la primera planta i l’institut la segona planta. Els

primera vegada el vaig catalogar jo i, finalment, com que

primers anys hi havia poca diferenciació, però ràpidament

l’Ajuntament no va enviar ningú a muntar-ho, jo mateix vaig

van començar a tenir accessos separats, el col·legi per la

acabar instal·lant tot el mobiliari del centre.

porta davantera i la secundària per la porta de darrere, i claustres de professors diferents.

Com era viure dins del col·legi durant els primers anys? Al principi d’estar instal·lats al centre no hi havia cap mena

I per vostè va canviar molt la feina que portava a terme?

d’accés ni hi havia enllumenat públic que hi arribés. A més

Hi havia força diferència. Els nens eren més grans i molt

a més, com que no hi havia cap tipus d’alarma ni de control

sovint trencaven les persianes, les cisternes i les aixetes.

de seguretat, teníem tres gossos que estaven alerta de tot el

També calia arreglar les tanques del pati i les pistes de fut8


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

bol i bàsquet perquè les feien malbé molt sovint. Per a mi ja

Va ser l’últim divendres del col·legi, en què s’organitzava

començava a ser massa feina.

la festa de final de curs, i jo vaig estar col·laborant amb ells fins el darrer moment. Un cop van marxar, vaig haver

Quina va ser la seva relació amb l’institut?

de recollir tot el que havien deixat pel mig: taules, plats,

Jo era el conserge del centre de Primària, i tant la meva

gots... Un cop tot estava net, desmuntant una prestatgeria

dona com jo ens hi entregàvem en cos i ànima perquè tot

metàl·lica em va donar un vessament cerebral i vaig estar

estigués en correcte estat. Quan va arribar l’institut, la nos-

ingressat a l’hospital fins tornar a la meva nova casa.

tra relació amb el nou centre era diferent, l’Ajuntament ens va confirmar que continuaríem treballant-hi mentre hi con-

Ha tornat a veure el centre?

tinués el col·legi de Primària i que després podíem agafar

Sí, però sempre que hi tornava tenia sensació de tristesa

la jubilació als seixanta-tres anys. Així que no tenia una tas-

i pena. M’entristia veure com havia canviat tot, i que casa

ca tan estretament lligada a l’institut com tenia en cas del

meva ara fos un bar. Tot i que em van convidar molts cops a

col·legi, sinó que m’ocupava bàsicament del manteniment

que entrés a veure-ho per dins, no he volgut tornar a posar-hi

general de l’edifici.

els peus. Ara bé, també m’alegrava que gràcies a les reformes que havien fet el col·legi estigués més protegit, van

Llavors vostè en sap molt de les instal·lacions del centre.

canviar les tanques, van fer més alt el mur que recorria el

Vaig estar molts anys, des que es va edificar el col·legi,

centre i, entre d’altres, la porta a l’edifici de la direcció era

encarregant-me de què tot funcionés correctament, entre

més segura. Jo sempre havia estat desprotegit a la muntan-

moltes altres coses. Pensa que quan han hagut de fer obres

ya, i només gràcies als gossos vam poder evitar molts cops

després que em jubilés fins i tot m’han demanat ajuda per-

que robessin.

què els indiqués per on passaven les diferents instal·lacions d’aigua o de llum.

Ha mantingut alguna relació amb l’institut després de la

Recorda alguns dels professors amb qui va conviure?

seva jubilació?

Amb el director Joan Serrat, amb qui sempre he tingut molt

Sempre vam estar molt contents i de gust. Vam estar-hi

bona relació, amb l’Antonio Garrido, el Pere Grau i la profes-

molts anys i això fa que senti l’institut molt a prop de mi.

sora de música Lydia Campà. Sempre em vaig avenir amb

Cada any envio una postal nadalenca felicitant el Nadal a

tots els professors, em respectaven i jo els respectava a ells,

tots els professors. I molts cops tant el Joan Serrat com el

i la relació era com d’una família en què ens portaven molt

Pere Grau han vingut a casa a visitar-nos i felicitar-nos les

bé entre tots.

festes. Jo ho faig cada any de bon cor perquè el meu record és molt bo. Ara ja no queda gairebé cap professor que jo

Com va ser el seu darrer dia de feina?

conegués i això fa difícil que la relació duri molt més. 9


Antonio Garrido Martínez L’Antonio Garrido (Gérgal, Almeria, 1953) tot i néixer a Andalusia ja fa anys que viu a Terrassa. Va arribar a l’institut el curs 19871988, i a més de la seva tasca com a professor de Tecnologia, al llarg dels anys ha estat tutor, cap de departament i representant del proPROFESSOR DE

fessorat al Consell Escolar.

TECNOLOGIA

Com vas arribar al Torre del Palau?

hem pujat a Montserrat... I he d’esmentar també els pro-

Va ser a través d’un company de feina. Abans jo treballa-

fessors que han anat passant per aquest departament, i els

va a Sabadell, i aquest company feia un crèdit variable a

que encara hi són: gent amb unes ganes extraordinàries de

l’Institut Vallès. El Joan Serrat, l’encarregat d’encetar la

treballar i crear. I també he anat als crèdits de síntesi de

reforma educativa, també feia classes allà, i em van fer la

segon fins fa uns tres cursos.

proposta.

I també has tingut una relació estreta amb la coral.

Com vas arribar a la docència?

Sí, sempre he intentat ajudar la Lydia amb tot el que he po-

Jo abans treballava a la indústria, i la meva dona ja era

gut, i de fet he anat a gairebé tots els viatges. Recordo tam-

professora. La meva formació és de mestre industrial, i sim-

bé la primera cantada de nadales davant de l’Ajuntament,

plement vaig aprofitar l’oportunitat que se’m donava.

on anàvem amb un projector i una pantalla gegant. I és clar,

Deus tenir una pila de records de tots aquests anys aquí.

els policies deien “senyora, però vostè no pot posar això

Sí, tinc molts bons records de moltes experiències i molta

aquí!”, i la Lydia “que sí home, si és un momentet...”. M’ho

gent. Sobretot m’agradaven molt les setmanes culturals que

he passat molt bé amb la coral, però amb la meva edat un

es feien als primers anys: hem fet excursions amb bicicleta,

ja està bastant cansat. 10


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

Recordes algun viatge concret?

Com és la classe amb llibres digitals?

Tinc un bon record de tots, perquè quan vas voluntàriament,

Les han canviat molt, alguns alumnes han passat a fer servir

ja sigui un viatge de la coral o un crèdit de síntesi o el que

l’ordinador no com una eina, sinó com una finalitat. Tampoc

sigui, si ho fas és perquè de veritat en tens ganes. Si no et

pots controlar on són i què estan fent la trentena de perso-

ve de gust fer una cosa així ho passaràs malament, doncs

nes que hi ha a una classe, què hi ha en cada moment a

no hi vas i prou.

cadascuna de les trenta pantalles, i a sobre amb dues tecles et canvien l’escriptori i ja no els enxampes. A més, avui

Però no tot haurà estat sempre bo, no?

dia estan molt dispersos, la receptivitat no és la que ens

És clar, les condicions d’alguns viatges són dures, amb els

agradaria.

crèdits de síntesi per exemple podies anar a dormir perfectament a les tres de la matinada i a les sis ja havies d’estar

I a què creus que es deu, aquesta dispersió?

despert. Això amb 40 anys ho pots aguantar, però ja gairebé

Crec que la societat ha avançat en una direcció equivoca-

amb 60... I també es passava malament quan algun alumne prenia mal o es posava malalt, que també ha passat. Però

da, i avui en dia els joves estan envoltats de pantalles i de

mai hi ha hagut cap accident greu ni res semblant.

missatges per part dels mitjans que em semblen equivocats. Com li dic jo a un alumne que em faci uns deures si arriba a casa i ja està la televisió posada, l’ordinador encès...?

De manera que en general t’hi sents a gust, aquí. I tant. Jo ara ja penso en la jubilació, però aquí em sento estimat. Suposo que també respon a la meva actitud davant

Com valores la situació actual de l’institut, doncs?

la vida, que és intentar no tenir enemics enlloc.

Tot i el que he dit, per a mi hi ha una cosa que és molt difícil d’explicar, que és el bon tarannà que hi ha entre professors

Llavors has fet amics entre l’alumnat?

i alumnes. I que els mestres sempre hem anat a una, mai hi

Sempre n’hi ha amb qui tens més relació, alumnes de la

ha hagut dos bàndols. Hi ha hagut hores més baixes, és cert,

coral de Batxillerat als quals has vist créixer durant cinc o

però avui estem perfectament.

sis anys... i avui encara me’ls trobo. No diré noms perquè em deixaria algú, i realment hi ha hagut molta gent al llarg

Què és el Torre del Palau?

d’aquests anys. Imagina’t que jo ara dono classe a fills d’ex-

Un bon lloc de feina i estudi que hem anat construint entre

alumnes meus.

professors i alumnes.

Com us ha afectat l’aposta per les TIC? A més de l’ús de llibres digitals ja fa anys que estem immer-

Què recomanaries al Torre del Palau per al seu futur?

sos en el món de la robòtica, i molts treballs de recerca es

No abandonar la bona convivència que hi ha, tot i que

fan en base a això. A més, hi ha hagut col·laboracions amb

no s’hi pot incidir directament, en això. Simplement hem

l’Ajuntament en aquest sentit i cada any alguns alumnes

d’anar fent durant el dia a dia, i amb una bona feina la resta

reben les classes de teoria per fer el seu treball a la UPC.

anirà sortint. 11


Lydia Campà Borobia La Lydia Campà (Terrassa, 1950), abans de començar al Torre del Palau, havia arribat fins i tot a treballar a un orfenat a les Illes Maurici. Va entrar a l’Institut fa 26 anys, quan encara era l’escola Pau Picasso, a fer classes a nens de P-4. En total, s’ha estat al centre EX-PROFESSORA DE

24 anys, fins a la seva jubilació. Tot i això, continua en contacte amb

MÚSICA I ANGLÈS I

l’Institut i va crear un fort distintiu del Torre del Palau: la coral. Re-

EX-DIRECTORA DE LA

centment ha estat nomenada Terrassenca de l’Any 2012.

CORAL

Quins rols vas ocupar durant la teva estada a l’institut?

petita, de manera que em venia molt bé.

Vaig ser professora i tutora. Quan se’m van oferir càrrecs de coordinació ho vaig rebutjar tot, per dedicar-me sobretot a

Tens algun record bo o algun de dolent?

ensenyar, a transmetre coneixements, una visió de la vida i

El millor record de tots són les vivències amb la coral, i un

una manera de fer, la responsabilitat. Sempre he estat molt

grup de companys magnífic i molt implicats que em donava

exigent, i més que professora he estat mestra.

suport. De dolent, els fracassos de gent que ha sortit de l’institut i

I la coral?

avui porten una mala vida. Ara ho sento com un petit fracàs,

Sí, és clar. Això ho considero ser mestra.

no em sento culpable però em lamento perquè no ho vaig poder evitar.

Per què vas escollir la professió? Des que era petita ja sabia que volia ser mestra, vivia a una

Enyores ser a l’institut?

casa al camp i ja feia classe a les gallines.

La classe sí, el que no enyoro és corregir. Penso que si un Per què al Torre del Palau?

és un mestre com cal fa moltes hores, i el cansament quan

El vaig escollir perquè estava a prop i jo tenia una nena

has passat dels 60 et pot si t’hi has dedicat en cos i ànima. 12


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

Quins professors o alumnes recordes?

maneres la persona, l’ajuda a aguantar els altres, que can-

No puc dir alumnes concrets, el grup és extraordinàriament

ten diferent i molesten, per tal de contribuir a fer entre tots

gran i amb gent amb molta qualitat com a persones. De

un producte bonic. Si tothom cantés plegat, sobrarien la

professors, si hagués de destacar algun l’Antonio Garrido,

meitat dels policies, i això és aplicable on sigui. De manera

que tot i que no canta l’he involucrat moltíssim. Però forma

que considero que tothom s’hauria d’apuntar a cantar.

part d’un grup de quinze persones, potser més, que sempre m’han ajudat moltíssim. Amb l’Antonio vam estar junts 24 anys i em feia un servei tècnic a la coral que jo no sabia fer

Recordes algun moment especial amb la coral?

en absolut.

No sóc de grandiosos moments. A mi em va fer molta il·lusió anar a cantar a l’Auditori de Barcelona o al palau de les

Què és el Torre del Palau per a tu?

Nacions Unides el Volem la pau, per exemple, però el més

És un conglomerat de gent als quals una gran majoria de

important és la regularitat de la trajectòria, la continuïtat del

professors molt implicats fan de nansa. És com un vaixell on

projecte ha estat per a mi fonamental. Crec que hem ajudat

la gent es pot agafar per travessar el mar de la vida.

moltíssima gent.

Sobre la coral, com ha evolucionat al llarg d’aquests anys? La coral va començar fa 23 anys amb sis noies i dos nois, i

Hi ha hagut moments difícils també, no?

els insultaven perquè en aquella època els homes no canta-

Hi ha cursos que tenen lideratges negatius, persones que

ven. Penso que s’ha arribat a un moment de transversalitat

exerceixen una influència en la resta i per aquest motiu

de l’edat molt important, on nois i noies de 18 anys es rela-

alguns es retreuen i hi ha cursos que estan pràcticament

cionen i conviuen amb els nens i nenes de 12. És una cosa

buits. I a la inversa. Per això si a l’inici d’un curs hi ha un

que de per sí l’institut no ho dóna, millora la convivència.

grup molt nombrós que marxa i un de petit que entra, la

Què creus que ha aportat la coral a l’institut?

cosa pot quedar una mica descompensada, però sempre ha

Hi ha hagut moments en què el 26% dels alumnes de

passat i ens n’hem sortit.

l’Institut estaven a la coral, i això és una influència molt gran. La coral ensenya una autodisciplina de tolerància, allò

Creus que la coral està en bones mans?

és totalment obert i hi va qui vol. I al pati es pot veure la

La persona que m’ha substituït com a director, en Jordi Cu-

tolerància dels grans amb els petits. Crec que ha abaixat el

nillera, ha viscut la coral com a alumne, ha experimentat la

ja baix nivell d’agressivitat.

companyonia, els valors, la diversió. A més, és una persona molt més capacitada tècnicament, en sap moltíssim de mú-

Ha aportat el Torre del Palau a la coral alguna cosa que creus que un altre institut no li hagués aportat?

sica. Jo tinc 23 anys d’experiència a la coral, una cosa que

Jo tinc molta fe en el treball coral, de manera que crec que

requereix molta preparació i acompanyar el grup, de manera

això pot funcionar on sigui. El fet de cantar ajuda de moltes

que ajudo en tot el que puc. Però està en les millors mans. 13


Veridiano Prieto Prieto En Veridiano Prieto (Don Álvaro, 1936) ja estava implicat al centre quan les seves filles anaven a l’antiga escola Josep Carbonell, va estar implicat en el canvi de nom a Pau Picasso i, finalment, va ser el primer president de l’AMPA del Torre del Palau, quan era l’únic EX-PRESIDENT DE

centre públic de Terrassa que aplicava la reforma educativa de l’ESO.

L’ A M P A

Com va entrar a l’AMPA de l’institut?

continua sent un exemple perquè s’ha portat la Secundària

Jo havia estat a l’AMPA del col·legi de Primària, però quan

de la millor manera possible.

les meves filles van entrar a Secundària vaig decidir no implicar-m’hi tant. Però en una assemblea en què els pares

Què es va fer mentre vostè representava els pares?

vam demanar permís al centre per formar l’associació de

Vam fer moltes coses. Vam haver de transformar moltes au-

pares i mares, el director Joan Serrat em va demanar en

les per a Primària en classes per a Secundària. Al principi

públic que jo m’impliqués perquè coneixia el centre i com

no hi havia cap mena de sala d’actes, de fet, fèiem les as-

funcionaven aquest tipus d’associacions. Davant de tothom

semblees de pares al gimnàs. Hi vam dedicar moltes hores,

no podia dir que no, i des d’aleshores fins que van acabar

i aquí incloc molts dissabtes i diumenges, hores de feina i

les meves filles.

de descans personal.

Recorda positivament la seva etapa a l’AMPA?

Només es lluitava per la infraestructura de l’edifici?

Sí, va ser una molt bona etapa. Tothom, tant pares com

No, una de les lluites més fortes que vam fer va ser per

professors, vam treballar colze a colze i vam aconseguir tirar

aconseguir uns bons accessos al centre. Abans no hi havia

endavant l’institut. Llavors el centre era un exemple per com

ni llum ni tan sols la carretera asfaltada, només hi havia

es feien les coses i perquè era l’únic amb ESO, i avui dia

l’escala que baixa a Poble Nou. Eren unes condicions deni14


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

grants pels estudiants. El principal problema era que no hi

grup de professors molt jove i amb moltes ganes. La bona

havia cap pla d’urbanització de la zona.

relació va ajudar a què les instàncies oficials ens fessin més cas perquè anàvem tots a una.

I quin tipus de lluita van fer? Vam fer diverses concentracions a la porta de l’Ajuntament,

Continua tenint relació amb l’institut?

entre d’altres. Era important que nosaltres no protestàvem;

El meu nét també va al Torre del Palau. Quan vam anar a

nosaltres reivindicàvem unes millores que eren per la pura

les jornades de portes obertes i vaig veure que ara ja tenien

necessitat.

accessos per a alumnes amb cadira de rodes em vaig adonar que continuaven lluitant per millorar el centre com el primer

A nivell institucional es van haver de moure molt?

dia. A més a més, a tothom que em demana opinió els reco-

Totalment. Vam haver de lluitar molt amb l’Ajuntament i la

mano que vagin al Torre del Palau. A vegades, quan surto a

Generalitat perquè el centre quedés únicament com a institut, i no que continués compartint espai amb la Primària. Al

passejar i passo al voltant, m’aturo a mirar-me’l perquè van

final, després de molt de temps, ho vam aconseguir.

ser molts anys els que hi vam dedicar perquè tot funcionés correctament.

I més enllà de les institucions? També vam haver de reunir-nos amb Benito Carbonell, l’amo

Què feia especial la forma de funcionar del centre?

dels terrenys, per aconseguir que s’asfaltés la porta del da-

Principalment les ganes que posaven els professors per tirar-

rrere de l’institut perquè abans els estudiants entraven per

ho tot endavant. Jo he vist molts professors fent de pintors i

allà. Tot i que Carbonell no volia, després de molta pressió,

fusters els dissabtes al matí per transformar les aules. A més

vam aconseguir que es condicionés aquella esplanada.

a més, pensa que al començament no hi havia llibres pels nens que feien l’ESO, llavors l’equip docent havia de pre-

Hi havia molts pares i mares implicats?

parar molt les assignatures per poder-les impartir bé. També

Sí, es movia molta gent. Vam explicar a tots els pares les

recordo que m’agradava moltíssim la forma de treballar i

raons que teníem per mobilitzar-nos, i la gent, mica a mica,

d’ensenyar de la professora de Música Lydia Campà.

va anant pujant al carro perquè veien que teníem la raó.

Què recomana a l’institut en el seu futur?

Com era la relació de l’AMPA amb el centre?

El meu consell és, tant al centre com als pares que hi hagi

Va ser una relació molt bona i fluïda. Era una alegria treballar amb tanta sintonia. Crec que va ser important que ells

ara, que lluitin contra la reforma del ministre Wert, ja que

veiessin que, poc a poc, moltes de les coses que reivindi-

és un atemptat a l’ensenyament en general, i en especial

caven s’anaven aconseguint, i això els va empènyer a con-

contra Catalunya. Cal tenir en compte que es pot reformar

tinuar al nostre costat. Ens vam avenir molt amb gent com

tot el sistema educatiu en quaranta-vuit hores, però després

el Gaspar Company, el Jordi Martín o el Joan Serrat. Era un

pot comportar una enorme dificultat tornar-ho a canviar. 15


Carme Sillué Beltrán EX-PROFESSORA DE CIÈNCIES SOCIALS

La Carme Sillué (Mequinensa, Saragossa, 1954) va arribar al centre el 1980, quan encara era l’escola de primària Josep Carbonell, i va ser-ne directora. Després va passar a la Secundària, on va ser coordinadora d’Activitats i Serveis, cap de departament d’Antropologia Social, tutora i professora de Ciències Socials, i va marxar del ja IES Torre del Palau el curs 93-94 per anar a treballar al Centre UNESCO de Catalunya com a coordinadora del Projecte Linguapax. Dos anys després va tornar a fer classes, aquest cop a l’IES Matadepera, on va romandre fins que es va jubilar per malaltia el 2007.

Per què volies ser professora?

un compromís per dur a terme la reforma de la millor ma-

Crec que sempre he estat una persona curiosa, des de peti-

nera possible. Però la pedagogia i la didàctica, la forma de

ta, amb esperit crític, amb voluntat de saber i compartir allò

procedir i l’actitud no eren les mateixes, i per això va ser

que sé. I també vaig tenir bons referents.

molt difícil intentar fer un equip docent real entre mestres de primària i professors de BUP i FP. Penso que en el fons

Com vas viure el canvi d’escola a institut?

alguns, no tots, no acabaven d’acceptar-nos, ni volien que

El primer any en què es va posar en marxa el projecte de

ocupéssim cap càrrec significatiu. Però les ganes de tirar

reforma educativa, el 1987, crec recordar que érem 13 pro-

endavant el projecte es van imposar.

fessors a l’institut, 6 dels quals veníem de la Primària i la resta venien del BUP i Formació Professional. I la relació

Tens bons records del teu pas per l’institut?

entre aquests dos mons va ser complicada.

Sí, molt bons, sobretot dels alumnes de classe, o de les tutories, o de qualsevol activitat on estigués en contacte

En quin sentit?

amb ells. També tinc un record molt significatiu que eviden-

Tinc molt clar que érem 13 persones unides per una il·lusió,

cia que hi va haver importants avanços: vam aconseguir fer

tots defensàvem una escola pública i de qualitat i teníem

unes convivències amb alumnes de primer i quart d’ESO, 16


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

i les vam tirar endavant tant professors de primària com

de Catalunya, vaig posar-me a liderar el projecte, i deu anys

de secundària. Això va demostrar, a aquells que no creien

després se’m va proposar anar al Centre UNESCO en comis-

que fos necessari un esforç extra per millorar l’educació en

sió de serveis. Aquesta educació en valors va continuar al

valors, que aquestes activitats eren importants. També re-

centre sobretot de la mà de la Lydia, la Montse Vilajosana

cordaré sempre amb afecte que el gener del 1994, amb

i la Montse Alsius, però la relació amb la XEAUC requereix

l’Herminia Aroztegui com a directora, que ens va donar su-

una dedicació i el 2001 l’Institut es va donar de baixa.

port juntament amb el seu equip directiu com Escola Associada a la UNESCO, vam celebrar el DENIP (Dia Escolar de

Recordes algun projecte concret?

la No Violència i la Pau). Va ser una diada amb activitats

Sí, vam fer una setmana de tallers que vam anomenar “Tres

per promoure l’educació per la pau i amb una conferència

Paus per la pau”, una proposta educativa interdisciplinària

de l’Arcadi Oliveres dirigida a tota la comunitat educativa

que va englobar des de la música fins les matemàtiques.

com a cloenda.

L’objectiu final era canviar el nom de l’escola, que es deia Josep Carbonell i tenia unes reminiscències franquistes que

Sents que l’institut estava en bones mans quan vas marxar?

no eren coherents amb allò que estàvem fent. I finalment

Sí, crec que es van superar les dificultats dels primers anys

vam triar Pau Picasso.

i que el projecte quedava en mans de gent compromesa amb l’educació i amb amplitud de mires, una cosa molt

Enyores fer classe?

important.

No, la meva trajectòria m’ha omplert molt, la meva meta sempre ha estat ensenyar els nens i joves i això m’ha satisfet

Per què vas marxar al Centre UNESCO?

plenament. Personalment he après molt d’aquesta profes-

Des de sempre l’equip de l’escola Pau Picasso havíem in-

sió, però ja m’he fet a un altre tipus de vida. Encara que

tentat oferir una educació en valors, una cosa que avui en

no m’importa col·laborar quan se’m requereix, i continuo

dia ens sembla normal però que en aquella època no ho era

vinculada a les escoles associades a la UNESCO.

tant. Tots teníem molt clar que volíem oferir un ensenyament amb una especial referència a l’educació per la pau,

Què recomanaria al Torre del Palau per al seu futur?

i posant èmfasi en estimular els hàbits de treball i la con-

Tenint en compte que en els darrers anys hi ha hagut un

vivència. El 1982 va arribar a l’escola un professor nou, el

canvi d’actitud tant per part dels joves com de les famílies, i

Toni Moga, i ens va parlar del Centre UNESCO de Catalunya,

constatant que la situació actual és molt difícil, jo els diria-

que hi havia unes escoles que treballaven en aquest tipus

que mai ens ha de vèncer el desànim, sempre s’ha de con-

de projectes... de manera que vam començar a engegar ini-

templar la importància del procés educatiu per aconseguir

ciatives que integressin això no sols en la docència, sinó

un bon resultat. Hem de ser realistes i malgrat que estem

també en les activitats de lleure. Quan ens vam fer Escola

retrocedint en qualitat, l’escola pública necessita més que

Associada a la UNESCO el 1983, que en vam ser la primera

mai de professionals compromesos. 17


Jordi Martín Resina El Jordi Martín (Terrassa, 1961) va entrar a l’institut el 1987 i va arribar a ser director deu anys després. Va estar al càrrec durant set anys, fins que li van fer una oferta a la Generalitat l’any 2005. Després d’aquest parèntesi, va tornar el març de 2011 com a professor PROFESSOR

d’Educació Física, i encara hi continua.

D’EDUCACIÓ FÍSICA I EX-DIRECTOR

Per què vas venir al Torre del Palau?

I com va ser el procés previ?

Perquè el primer director, en Joan Serrat, em va venir a

La inspecció del centre m’ho va proposar després de fer al-

buscar per formar part del primer equip de professors, i vaig

guna reunió, i vaig tenir el suport del claustre de professors

acceptar.

i del Consell escolar. Als quatre anys vaig tornar a presentar la candidatura i de nou vaig obtenir el suport necessari.

I per què vas optar per fer-te professor d’Educació Física?

Però abans de completar aquests nous quatre anys em van

Perquè a mi sempre m’ha agradat l’esport i l’Educació Físi-

fer una oferta de la Secretaria General de l’Esport i la vaig

ca, vaig fer els 5 anys d’INEF i així em vaig encarrilar per la

aprofitar.

vessant educativa de l’esport. Què consideres el millor de la teva època com a director? Com vas passar a ser director?

El fet que vam rellançar el centre a nivell intern i de ciutat,

Sempre he tingut inquietuds i ganes de fer coses pels altres.

passant de 200 alumnes a més de 500. Vam passar de ser

Hi va haver cert moment en què l’institut no passava pel seu

un centre on no volia venir ningú a estar ben considerats.

millor moment quant a imatge externa i nombre d’alumnes, i per això vaig decidir liderar el projecte a partir del setem-

Destacaries algun projecte concret que duguéssiu a terme?

bre de 1997.

Sempre hi ha temes concrets amb molta força, com l’esport, 18


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

la coral o la informatització del centre, però en general l’èxit va ser la suma de molts esforços. Teníem dues opcions: o queixar-nos, fet que hauria comportat el tancament del centre, o arremangar-nos, fer bones classes i projectar la nostra imatge a la ciutat.

I què ha estat per a tu? Un gran referent. M’agrada ajudar la gent, educar-los i estar al seu costat mentre creixen, i per això m’encanta estar aquí. No és casa meva perquè hi estic treballant, però significa molt per a mi.

En tens algun mal record, de la tasca de director? La càrrega de feina del dia a dia al llarg de molts anys, per això és bo que la persona al càrrec es renovi cada cinc o sis anys.

La ubicació del centre suposa un problema? Crec que té avantatges i inconvenients. En el seu moment va ser un gran inconvenient, però ara el prestigi del centre el supera. La gent està disposada a anar més lluny per rebre un bon servei.

Vas ser director durant 7 anys, més que ningú altre fins ara. Quin balanç fas d’aquella època? Molt positiu. Van ser uns anys de posar el centre en el mapa, i no només de Terrassa, sinó de tot Catalunya. Després quan parlava amb alts càrrecs de l’àmbit de l’educació, fins i tot el mateix Conseller, tenien una imatge del centre espectacular.

Quina solució donaries a l’envelliment general de les instal·lacions? Jo faria un edifici nou, adaptat a les noves normes i utilitats, i mentrestant em quedaria com estem, fent un manteniment però sense grans reformes. Reformar un edifici vell és una mala solució, i el centre ja té 35 anys entre institut i escola.

Quins canvis vas trobar en tornar el 2011? Notes diferències importants, en sis anys passen moltes coses. El centre s’ha estabilitzat, ha sabut mantenir els valors que es van crear durant aquella època, però el que em va sobtar més és que el vaig trobar envellit. És com el que passa amb els fills, mentre els tens al teu costat no ho notes, però van creixent.

Però actualment fer un edifici nou no es pot ni plantejar, no? No, ara és impossible, però això canviarà algun dia.

Enyores la feina de director? No. Ara hi ha un bon equip directiu que duu a terme una gran feina i el que puc fer és intentar ajudar tant com em van ajudar a mi, però la meva etapa com a líder del projecte ja ha passat.

Alguna idea per millorar l’institut de cara al futur? Ara estem intentant aconseguir a mig termini un cicle formatiu de grau superior d’activitat física, perquè considerem que el paper de l’esport aquí des de fa uns anys és molt important. Tenim un bon nombre d’alumnes que són esportistes d’alt rendiment i això seria una bona sortida tant per al centre com per a la ciutat, ja que això no existeix aquí. Però sols no ho podem fer, de manera que haurà de ser amb col·laboració públic-privada.

Aquest institut pot acollir tants alumnes com són ara? No, jo crec que ara estem al límit de capacitat. Fa dos anys va entrar un grup de més per necessitats de ciutat, però d’aquí a dos o tres anys ja estarem estabilitzats.

Com definiries el Torre del Palau? És la lluita per una il·lusió que s’ha fet realitat, la sortida de la misèria en què estàvem com a centre. 19


Gaspar Company Crusellas El Gaspar Company (Terrasa, 1961) fa 27 anys que viu a Vacarisses. Va entrar a l’institut el setembre de 1988 com a professor d’Educació Física, i s’hi va estar fins el setembre de 2007, any en què va marxar al Consell Català de l’Esport en comissió de serveis. Va ser cap EX-PROFESSOR D’EDUCACIÓ FÍSICA I

d’estudis durant quatre cursos, entre el 1989 i el 1993, i va encapçalar la direcció del centre els cursos 96-97 i 97-98.

EX-DIRECTOR

Com vas arribar a fer-te professor d’Educació Física? Jo sempre havia estat vinculat al món de la competició, quan era més jove vaig ser jugador de waterpolo i nedador de primer nivell. Mentre feia el COU em van oferir donar classes d’Educació Física, i a partir d’aquí ja em vaig encarrilar per la vessant de la docència. I tinc clar que he triat el que m’agrada.

Com van ser aquells primers anys? Van ser anys molt durs. En Joan Serrat engegava el projecte i quan van passar aquells quatre anys en què ell va ser director, jo cap d’estudis i en Jordi Martín secretari, vam plegar junts dels nostres càrrecs administratius. Dic que va ser dur perquè nosaltres allà érem uns estranys, allò era originalment una escola de primària, el Pau Picasso, i nosaltres érem el CES (Centre d’Ensenyament Secundari) Pau

Com vas arribar al Torre del Palau? Abans d’arribar estava treballant a Martorell, i un any abans el Joan Serrat i altres professors com l’Antonio Garrido o el Jordi Martín ja havien iniciat el projecte de reforma educativa. Jo ja coneixia el Jordi, i em va proposar que l’acompanyés perquè necessitaven un altre professor d’educació física, i vaig acceptar. Un temps després vaig fer oposicions i vaig obtenir la plaça fixa, de manera que quan acabi la meva tasca al Consell hi tornaré.

Picasso. A mesura que passaven els anys nosaltres anàvem creixent i el col·legi fent-se més petit. Fins que l’institut no va estar sol, que aleshores ja es va passar a dir Torre del Palau, les relacions van ser difícils. I també hi devia haver molta feina per fer. Sí, la recordo com una època de molt sacrifici en què rebia totes les queixes d’alumnes, del professorat, dels pares i 20


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

del departament d’Educació, i era una feina poc valorada.

I en general, quin balanç fas del teu pas per l’institut?

També crec que en Joan Serrat ho va donar tot per aquest

També molt positiu. He tingut companys de departament

institut durant aquells primers anys, ell en va ser el creador,

genials, l’Eugènia Manau i el Jordi Martín, que feien que

i mai no se li ha reconegut. Després d’això va estar de di-

gaudís treballant. De fet em va costar molt decidir-me a

rectora l’Herminia Aroztegui, que també havia estat sempre

marxar, però aquesta era una oportunitat per créixer pro-

molt implicada.

fessionalment i conèixer altres àmbits de l’esport, i l’havia d’aprofitar.

Però alguns professors del Pau Picasso es van quedar.

Com valores la relació del Torre del Palau amb l’esport?

Sí, la Lydia Campà sense anar més lluny havia estat profes-

Crec que és molt bona, la dedicació que el departament

sora a l’escola, i altres professors van venir després d’altres

d’Educació Física ha posat en l’activitat extraescolar i en

escoles primàries, com l’Evaristo González. Els antics pro-

els Jocs Esportius Escolars ha estat molt important tot i ser

fessors de setè i vuitè d’EGB podien donar classe a primer

una cosa totalment opcional. Al final crec que és un tret

i segon d’ESO.

diferencial més de l’institut, com el fet d’haver aconseguit que nedadors, jugadors de waterpolo i ciclistes tinguin pre-

Com vas arribar a ser director?

ferència aquí.

Va ser una cosa una mica anormal, en principi jo no em vaig presentar al càrrec, sinó que ningú ho volia ser. Així doncs,

Quina és la teva relació actual amb l’institut?

el Departament d’Ensenyament em va triar amb la condició

Bona, però escassa. Més aviat tinc relació amb alguns com-

que només fossin dos anys, fins que trobessin algú que real-

panys, amb el Pere Grau surto en bicicleta els diumenges,

ment hi volgués estar. Jo ja em dedicava al món de l’esport

al Jordi Martín també el veig molt sovint... també és cert

escolar, i per tant crec que un director ha de tenir-hi una

que a mesura que passa el temps vas coneixent menys gent

dedicació molt més gran.

perquè molts són nous, però amb els que conec, la relació és molt bona.

Quin balanç en fas, d’aquells anys? Molt positiu. Crec que tots els professors haurien de passar

Com definiries el Torre del Palau?

per aquesta experiència que a mi em va ensenyar moltíssim

Com un experiment que va evolucionar a la normalitat i es

i em va permetre tenir una altra perspectiva. A més, tot i

va transformar en un referent de l’ensenyament a la ciutat.

no ser voluntari, vaig tenir un gran equip directiu que va fer una bona feina. Per cert, vam introduir una segona cap

Què recomanaries al Torre del Palau per al seu futur?

d’estudis, la Blanca Jiménez (professora d’Experimentals),

No puc opinar perquè porto cinc anys bastant allunyat del

que ens va ajudar a aprofundir en els problemes de disci-

dia a dia de l’institut, però jo fugiria tot el possible de les

plina, i això també va donar molt bons resultats que es van

massificacions i seguiria amb els trets diferencials: la co-

notar en la dinàmica del centre. Per a nosaltres, el Torre del

ral, l’artístic, l’esport... que és el que realment fa especial

Palau era el millor institut de Terrassa.

l’institut. 21


Pere Grau Guilella En Pere Grau (Terrassa, 1961) va entrar a l’institut el setembre de 1988. Ha estat professor de Dibuix, Visual i Plàstica i de diverses matèries del Batxillerat Artístic, coordinador pedagògic, secretari, representant al Consell escolar i actualment és cap del departament de PROFESSOR D’ARTS

Visual i Plàstica.

VISUALS

Per què vas venir al Torre del Palau?

Alguna bona experiència a l’institut? Alguna no, moltíssimes. Han estat moltes les persones de qui conservo bons records i amistat. A més, durant gairebé 25 anys he vist el creixement i reconeixement de la feina que fem aquí.

Després d’aprovar les oposicions, en Joan Serrat, que és qui va iniciar el projecte de secundària en aquestes instal·lacions el curs 1987-1988, em va engrescar a formar part del claustre. Fins aleshores havia treballat en un centre privat a Barcelo-

Al departament sou cinc, entre professors i professores. Això evidencia que es dóna importància al vostre camp, no? La clau d’això és que aquest fos un dels primers centres de Catalunya a impartir el Batxillerat d’Art, una bona colla de companys i el fet que els equips directius han estat convençuts que la formació artística és un dels trets diferencials del centre i contribueix a la seva projecció exterior. Per això som on som.

na, i em va resultar atractiu poder treballar gairebé al meu barri. Per què vas decidir ser mestre? De fet, quan vaig acabar el COU no tenia una vocació marcada, tant me’n podia haver anat a fer de pagès, haver-me matriculat a Filosofia, continuar els meus estudis musicals o fer Belles Arts, que és el que vaig acabar estudiant. De les opcions professionals que tenia després, la docència era la

I en qüestió de material i equipaments, aneu ben servits? Durant els primers anys no és que anéssim amb una sabata

que m’omplia més i em podia donar més estabilitat laboral. 22


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

estan els batxillerats artístics, la coral, el teatre, el reconei-

i una espardenya... sinó molt pitjor. Recordo perfectament que ens tocava fer feines d’allò més diverses per tal d’ajudar el centre a sobreviure. Els últims anys, com a conseqüència del projecte IATIC (Integració Avançada de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació), el centre s’ha dotat d’equipaments informàtics i de projectors a totes les aules, la qual cosa ha representat una millora molt important.

xement com a Centre Preferent d’Ensenyaments Musicals, el fet de ser Centre d’Atenció Preferent a la Pràctica Esportiva... Què és per a tu el Torre del Palau? És l’institut on vaig decidir treballar i desenvolupar l’etapa més llarga de la meva vida professional, amb tot el compro-

Quin és el paper de les tecnologies digitals a la vostra àrea? Abans que s’implantés al centre el projecte IATIC, ja ens havíem involucrat en les tecnologies de la imatge, tant en l’àmbit de la fotografia, el vídeo i la infografia. Ara el guix pràcticament ha passat a la història, i el fet de comptar amb els recursos tecnològics actuals ha donat a la nostra feina un plus de qualitat molt notable: pissarres digitals, aules virtuals, arxius digitals, pàgines web de suport...

mís i dedicació que hi he pogut esmerçar. També és on m’hi vaig fent gran i on he conegut excel·lents amics. Què et sembla la ubicació del centre? Té certa gràcia la cosa, perquè des de casa meva es veu l’institut des del balcó. Abans sempre m’havia preguntat: ¿què dimonis deu ser “allò” que hi ha dalt d’aquell turó? La primera vegada que vaig venir aquí, vaig pensar el mateix que la majoria: que havia anat a parar on Jesucrist va

Hi ha una bon contacte dels alumnes d’ESO, i sobretot de Batxillerat, amb artistes i obres més enllà del centre? Al batxillerat des de sempre hem cregut imprescindibles les visites a exposicions i museus per gaudir en directe de les obres de creadors rellevants. També, sempre que ens resulta possible, convidem artistes o altres creadors visuals a venir a l’institut. També considerem molt important vincular algunes activitats de classe a concursos locals, catalans o fins i tot internacionals. Considero molt important aquest reconeixement extern al treball dels alumnes. El curs passat va ser en aquest sentit força reeixit. A l’ESO, com que la presència horària de la nostra àrea és menor del que ens agradaria, i el contacte amb l’art ha de ser més virtual del que voldríem.

perdre les sandàlies. I aquest pensament va ser tot un problema per al desenvolupament del centre, però hem superat l’handicap de la ubicació del centre. No és gratuït que, malgrat ser físicament on som, omplim any rere any les peticions de matriculació. Què et semblen l’edifici i les instal·lacions en general? Ens falten molts més metres quadrats. Mica en mica s’han fet tasques rehabilitadores i també s’hi han fet importants inversions en equipaments, i s’ha procurat crear un ambient i entorn visual agradable i acollidor. El millor de tot és el que hi ha a dins. Alguna idea per millorar l’institut? Ara demanar certes coses, com per exemple un edifici nou,

Algun fet destacable per a l’institut al llarg d’aquests anys? Jo destacaria trets diferencials. Que ens escollissin per al desenvolupament del projecte IATIC n’és un, però també

és força complicat, però amb això crec que tots hi coincidiríem. 23


Montse Domènech Tomasa La Montse Domènech (Terrassa, 1950) va aterrar al Torre del Palau el 1993, i des d’aleshores va ser una de les professores de matemàtiques al centre fins la seva jubilació l’any 2010. Durant els seus anys a l’institut, va ocupar els càrrecs de cap del Departament de MateEX-PROFESSORA DE

màtiques i tutora, a més de ser durant quatre anys la cap d’Estudis.

M AT E M ÀT I Q U E S

Com vas decidir-te a ser professora de matemàtiques?

Com vas arribar al Torre del Palau?

Pensa que a casa meva som sis germanes, així que el meu

La directora d’aleshores, l’Herminia Aroztegui, em coneixia

pare, veient que no hi havia cap noi, va decidir que havíem

i em va reclamar en comissió de serveis, i així vaig arribar a ser professora de l’institut.

d’estudiar per poder tirar endavant a la vida. A mi se’m va ocórrer fer la carrera de Matemàtiques, però quan la vaig

Quins bons records et queden de la teva llarga estada a

acabar no volia treballar perquè tenia els meus fills petits.

l’institut?

Els anys seguien i tothom a la meva família treballava, i

És un lloc on m’ha encantat treballar: pels companys, pels

molts d’ells com a mestres, però a mi no m’acabava de fer

alumnes, per la manera de fer, per la solidaritat, per la ma-

el pes això de treballar mentre tenia nens petits. Però un

nera de tractar els alumnes... tot ho trobo positiu. Fins al punt que encara m’hi refereixo com “el meu institut” per

dia el meu marit es va quedar sense feina i em vaig apuntar

sorpresa de molts.

a fer classes així que als vint-i-set anys ja havia començat a treballar, i des d’aleshores fins la meva jubilació. Sembla

Més que un record concret t’estàs referint a l’ambient en

estrany, però la meva família em va tibar molt tant per estu-

general.

diar com per treballar.

Així és. Aquí sempre s’ha ajudat a tothom que tenia qual24


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

sevol necessitat. M’agradava molt que s’ajudés a tots els

sent tan bona com ho era abans. No et sabria donar cap

alumnes; de fet, és una cosa que sempre m’ha agradat i

clau.

continua agradant-me. Pensa que ara sóc voluntària de la Ara que ja no hi treballes cada dia, enyores l’institut?

Creu Roja.

M’he organitzat tant la vida que no trobo a faltar venir a Llavors no hi ha cap record dolent?

treballar aquí; ara bé, sí que enyoro els companys. Si hagués

No recordo res en aquest sentit. Tots són records boníssim.

de repetir la meva carrera professional, tinc clar que tornaria

Ha estat una molt bona experiència treballar aquí. Encara

a venir, tot i que també repetiria en els altres centres que no

que ara que ho dius... sí que hi ha un petit contrapunt: les

m’agradaven tant, perquè aprens moltes coses positives que

instal·lacions i, sobretot, com que sóc molt fredolica, em

pots aplicar després.

molestava molt el fred. Quins són els companys amb qui millor relació has tingut? I la ubicació de l’institut?

Tots els del Departament de Matemàtiques. Sempre ens hem

Trobo que és ideal. Perquè estàs a l’aire lliure i els alumnes

avingut tots els companys. No tothom té la sort de poder

de Batxillerat no marxen a qualsevol altre lloc a l’hora del

treballar sempre dins del bon ambient que dóna l’amistat.

pati, per exemple. Com que es troba aïllat és un centre que

I dins d’aquesta amistat, segur que teniu alguna anècdota...

acull la gent, no com altres centres on els alumnes marxen

Amb l’Antonio Martínez, un altre professor de Matemàti-

tan ràpid com poden.

ques, vam conxorxar-nos per fer-li una broma a un altre professor del departament. Vam anar a buscar-lo a mitja classe

Va canviar molt l’institut des que vas arribar fins ara?

i li vam dir que l’inspector el volia veure i el vam fer sortir de

Quan jo vaig arribar també hi havia alumnes de Primària al

l’aula. L’home va sortir preocupadíssim, però el vam rebre al

centre. L’institut només ocupava el pis de dalt, i a mesura

departament rient com bojos.

que passaven els anys vam anar habitant tot l’edifici fins que només va quedar Secundària. Els primers anys que vam

Què és el Torre del Palau per a tu?

quedar sols van arribar molts professors nous, perquè hi ha-

Un institut acollidor que jo recomano a qualsevol persona

via molts més alumnes, i van ser uns anys complicats. Però

que hi vagi. Sobretot, destacant l’acollida de tothom, el tro-

després ja es va anar encarrilant tot.

bo un molt bon institut.

Vas veure com es creava la sintonia entre professors, em

Què recomanes a l’institut de cara al futur?

sabries dir alguna clau?

Que es continuï amb la línia que han anat creant. No cal

No ho sé, perquè al principi érem pocs i no sembla difícil

que canviïn res, a mi m’agrada molt com funciona, pensa

poder-ho fer. Però després quan cada cop hi havia més pro-

que jo m’he jubilat perquè si no no ho hagués pogut fer amb

fessors vam tenir la sort que la nostra relació continuava

les mateixes condicions, no perquè no hi estigués còmoda. 25


Jordi Serarols Boada El Jordi Serarols (Terrassa, 1967) és de les poques persones que poden dir que han estat directors d’un mateix centre en dues etapes diferents. Més enllà de ser professor de Català i d’Anglès, des que va arribar el 1993 sempre havia estat implicat en la direcció del centre PROFESSOR DE C AT A L À I A N G L È S I

fins que el 2009 va marxar, quan ja feia temps que havia deixat de viure a Terrassa.

EX-DIRECTOR

Com vas arribar a l’institut?

Doménech i la Montse Vilajosana.

Tot i ser de Terrassa de tota la vida jo no tenia ni idea de l’existència del centre. Jo estava treballant en una escola

Però aquest equip va durar molt de temps?

privada de professor de llengües i quan vaig aprovar les opo-

L’any següent només vam quedar la Montse Doménech i jo.

sicions per ser mestre de Català em va tocar el Torre del

Aquí va ser quan va entrar la Marga López com a coordinado-

Palau.

ra pedagògica. I havent pogut fer només un curs amb aquest equip, van canviar la normativa de direcció d’instituts i jo ja

Un any després d’arribar ja eres director?

no complia els requisits per continuar de director. Aquí va

Quan jo vaig arribar hi havia una directora, l’Herminia Aroz-

ser quan van nomenar el Gaspar Company, que va continuar

tegui, nomenada forçosament per inspecció, que tenia clar

amb l’equip.

que no volia continuar al càrrec. Al llarg de l’any em van proposar ser director, perquè no hi havia ningú que s’hagués

Quins objectius teníeu quan us vàreu posar al capdavant?

presentat voluntàriament, i inspecció em va nomenar per

Tenia molt clar que una de les primeres coses que havíem

l’any següent. M’hi vaig animar perquè tenia un equip de

de fer era calmar la situació molt crispada que hi havia entre

persones amb ganes d’apuntar-se al projecte, com la Montse

els professors i la direcció. A més, cal tenir en compte que 26


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

l’institut era un centre experimental de la LOGSE, la qual

pitjat la ciutat. I la primera vegada que vam anar a Londres

cosa creava molta incertesa sobre la viabilitat de l’institut.

vam tornar cabrejats i pensant que mai més hi tornaríem, i

Així que també vam haver d’establir les pautes de treball.

ara és un viatge que funciona molt bé.

Quina va ser la vostra feina?

I com vas tornar el 2006 a ser director?

Vam dedicar-li moltes hores. Pràcticament cada dia de pre-

Va ser un canvi força brusc, com la majoria que hi ha hagut

paració del curs ens quedàvem fins les dues o tres de la ma-

al centre. El director, el Jordi Martín, va marxar del centre,

tinada preparant uns nous horaris anuals, com demanava el

i l’inspector va proposar la Rosa Muxí, que em va demanar

professorat, i establint com volíem que funcionés el centre.

que entrés a l’equip directiu com a cap d’estudis. Després

Va ser un període de feina força dura, suposo que vaig pagar

que ella esgotés l’any, vaig decidir presentar-me com a di-

la novatada de ser jove i no saber a què m’havia d’enfrontar.

rector.

Què vas aportar al centre com a director?

Què et va portar a tornar a ser director?

Va haver-hi un trencament de la línia que portava la direcció

Per estar de cap d’estudis, preferia estar de director. Prefe-

des de la creació de l’institut respecte la que vam instal·lar

reixo les funcions del director, que supervisa l’equip directiu

l’any 1994. Des d’aleshores sempre hi ha hagut una certa

i té la relació directa amb l’administració.

continuïtat en la filosofia i la manera de fer. Quin és el secret de l’èxit del Torre del Palau? I també vàreu instaurar el viatges.

Les relacions humanes, tant entre professors, com entre pro-

Això va ser una dèria meva perquè sempre he pensat que

fessors i alumnes. Això, afegit a la voluntat d’engegar nous

s’aprèn més estant una setmana a l’estranger que a l’institut.

projectes i a què s’ha cuidat la imatge externa ha ajudat a

Mai havia estat a favor dels viatges de final de curs només

l’institut a sortir endavant. També ha fet molt el boca-orella.

d’esbarjo, i per això mai hem viatjat ni a l’Estat espanyol ni a Amsterdam. Vam començar amb intercanvis i al primer

Què recomanes a l’institut pel seu futur?

viatge que vam fer a part només vam anar-hi deu persones.

La primera urgència és millorar les infraestructures del cen-

I des d’aquí, vam anar establint la dinàmica i ja més recen-

tre. I com que això no és possible, s’haurien de replantejar el

tment van establir el calendari definitiu a tres grans capitals

nombre de grups d’alumnes. Em fa por que l’institut pugui

europees: París, Berlín i Londres.

morir d’èxit. A part, s’ha de continuar potenciant totes les propostes que caracteritzen l’institut, com són la tecnologia,

Alguna curiositat?

els esports i les arts. S’ha de buscar la singularització del

Els primers viatges en van tenir moltes, de curiositats. El

centre, i continuar tenint clar cap a on vol caminar l’institut,

primer cop que vam anar a Berlín vaig haver-me de preparar

la qual cosa ajuda molt a què es valori positivament des de

el viatge per fer de guia quan mai a la meva vida havia tre-

l’exterior. 27


Marga López Ballestero La Marga López (Barcelona, 1964), tot i ser barcelonina de tota la vida, és una de les peces clau sense la qual no s’entendria el Torre del Palau. El setembre de 1994 va arribar per quedar-s’hi, sense que ella ho pensés, amb l’única experiència de les pràctiques a un altre PROFESSORA DE

institut, i ja des del seu segon any formava part de l’equip directiu,

FÍSICA I QUÍMCA

un any abans que se li confiés la coordinació pedagògica que encara

I COORDINADORA

ocupa.

PEDAGÒGICA

Has pensat mai a marxar a Barcelona a treballar?

Per què professora i no estar en un laboratori?

Cada cop que hi ha un concurs de trasllat m’ho penso. Però

Perquè el laboratori era molt repetitiu, molt metòdic i sense

ara la situació ja m’és còmoda, aquí em trobo a gust i el

contacte amb gent. Jo volia una cosa més dinàmica, amb

temps va passant i encara no he trobat el moment de fer

contacte amb joves i l’ensenyament m’oferia això, a més a

el pas.

més d’un millor horari i amb contacte humà.

Com és que vas decidir ser professora?

Com és tan ràpidament vas formar part de la direcció?

Jo vaig fer la carrera de Química amb la idea de dedicar-

Quan vaig arribar al centre, la situació era molt diferent a

me a la investigació. Però quan la vaig acabar i vaig poder

l’actual. Jo no tenia molta experiència, però sí que hi ha-

obtenir una beca de treball en un control de processos vaig

via alguns aspectes pedagògics i d’organització que no

trobar aquest món extremadament avorrit. Allò no era al que

m’acabaven d’agradar. Des d’aleshores vaig començar a fer

jo em volia dedicar. Ràpidament vaig començar a fer classes

propostes per millorar, i el director d’aquells moments, el

per veure si m’agradava més i vaig descobrir que era el que

Jordi Serarols, va contactar amb mi, i tot i que vaig dir que

realment m’agradava.

no, al final hi vaig entrar. 28


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

Com podries resumir tot el que has fet des de la coordinació

classes de reforç. Quan es va acabar el curs, els alumnes em

pedagògica?

van preparar una festa i em van donar regals. Em vaig que-

Hem treballat en molts aspectes, però perquè m’agrada el

dar totalment sorpresa perquè no és una dinàmica habitual

que faig i m’hi he dedicat molt. Hem cuidat molt l’atenció a

als instituts i em va fer pensar que alguna cosa he estat fent

l’alumnat, la situació dels alumnes amb menys possibilitats,

que funciona. Quan em trobo amb alguns antics alumnes

preparar els viatges perquè els alumnes ampliïn la seva visió

em passa el mateix.

de la realitat... El meu paper ha estat important potenciant aquestes coses i, a més, també he intentat sempre cuidar

I en tants anys, segur que hi ha algun de no tan bo...

el professorat.

Quan ens va deixar la Rosa Muxí va ser un moment especialment dur. Jo tenia molt bona relació amb ella més enllà de

Canvia molt l’institut del 1994 al del 2013?

l’estrictament professional i probablement hagi estat el mo-

No tenen res a veure. Quan vaig arribar l’institut no tenia

ment més crític. Però també hem passat males situacions

futur, compartíem l’edifici amb la primària, no m’agradava la dinàmica... Després vam passar una època difícil, pen-

a l’institut, al principi de tot, quan el Jordi Serarols va aca-

sant que tancarien l’institut perquè fèiem ESO mentre els

bar el seu mandat com a director, es va nomenar una altra

altres feien BUP i teníem molt poca demanda d’alumnat.

persona que no va voler assumir el càrrec i l’institut es va

Però en cinc o sis anys, vam començar a implicar-nos de

quedar sense ningú que dirigís, i la Montse Doménech i jo

formes diferents: es van iniciar les activitats esportives, des-

vam haver d’assumir unes tasques que no ens eren pròpies.

prés vam entrar de ple amb les TIC i, ja fa menys anys, vam

Al final tot va acabar bé.

obrir el Batxillerat Escènic. A més a més, la plantilla es va consolidar i la situació es va invertir. Vam passar d’estar a

Com definiries el Torre del Palau?

punt de tancar a tenir, fins i tot, un cert prestigi. Ara tenim

És un institut en què ens preocupa la persona. Coneixem

el problema invers, tenim excés de matrícula.

els nostres alumnes, ens ocupem de tots, i intentem que cadascú tingui la millor oferta possible adequada a les seves

I la Marga que va aterrar a l’institut també ha canviat molt?

característiques.

Vaig arribar i era jove i inexperta. Ara crec que entenc més els alumnes. Relativitzo molt més el que és ensenyar Física

Un consell per al futur de l’institut?

o Química, i cada vegada m’interessa molt més la formació

Ens hem d’adequar a les característiques del centre. Hem

global de l’alumne: que se senti bé com a persona, que se

passat de ser un centre petit a ser tenir molts alumnes, i

senti realitzat, que arribi fins on pugui... Abans potser ensenyava més, i ara educo més.

això comporta una sèrie de canvis que hem de fer. Crec

Em podries dir un bon record al Torre del Palau?

que hem arribat al sostre pel que fa a quantitat d’alumnes,

En tinc molts. El primer any tenia una tutoria de primer de

hem d’adaptar-nos a les noves necessitats, sense perdre la

Batxillerat Científic, i tenien molts problemes amb el pro-

relació amb l’entorn ni tampoc deixar de banda els esforços

fessor de Física, així que jo vaig comprometre’m a fer-los

en l’ensenyament 2.0. 29


Rosa Ponsarnau Rosell La Rosa Ponsarnau (Terrassa, 1967) arriba el curs 1994-1995 a l’institut, i des d’aleshores ha estat sempre al Torre del Palau, excepte un curs “d’exili” en què va estar a l’IES Terrassa. La Rosa va triar com a destinació el centre gràcies a la recomanació d’amics seus de PROFESSORA D’ARTS

quan jugava a corfbol, i en qui va confiar perquè no tenia ni idea de

ESCÈNIQUES I

com era el centre. En tots aquests anys ha fet de tutora, tot i que poc

L L E N G U A C AT A L A N A

temps, de coordinadora de l’ESO i, ja en els darrers anys, de coordinadora d’extraescolars.

Per què vas triar ser professora?

tàvem als Serveis Territorials de Sabadell esperant que ens

Crec que mai ho vaig triar conscientment. Mentre estudia-

donessin la destinació, i a una altra noia li van dir que li

va la carrera mai m’ho vaig plantejar. Jo volia fer Filologia

tocava venir aquí. Jo em vaig oferir a acompanyar-la (jo era

Anglesa o Dret, però mentre estudiava per la selectivitat em

de Terrassa i ella no), i com que mai havia vingut aquí, vam

vaig adonar, sentint Mecano en un concert que van fer a

anar a parar al Copèrnic.

Terrassa per la finestra, que no estava disposada a fer Dret, i ho vaig canviar per Filologia Catalana. Un cop acabada

No t’has plantejat mai canviar d’institut?

la carrera, sabia que podia ser correctora, opció que no

No. A mi em va costar onze anys aconseguir plaça fixa aquí.

m’agradava gens perquè no tens contacte amb la gent, o

Ara em costaria horrors canviar. Després de tants anys, hi

professora; així que vaig començar a treballar per a escoles

ha una part important del professorat que són molt més que

concertades.

companys de feina. Aquí puc fer tot el que m’agrada, puc fer classes de Català i alhora fer teatre.

Com va ser el primer dia a l’institut? El primer dia que vaig arribar em vaig perdre. Quan jo vaig

Em pots dir alguns d’aquests professors més que companys?

entrar van incorporar-se també molts altres professors, es-

La Marga, l’Anna Ochoa, l’Elena Deitg, l’Helena Gallart, 30


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

l’Empàr... Pensa que hi ha com molts sectors aquí dins.

I ets molts diferent a com vas arribar?

Cada dijous ens reunim els qui vam crear i impulsar l’aula

La Rosa Ponsarnau que va arribar aquí tenia vint-i-set anys,

oberta i fem un dinar, per parlar dels alumnes actuals i dels

no tenia fills, feia un any que s’havia casat... era molt jo-

que no hi són, i això és una cosa sagrada dels dijous des de

veneta, ara ja no ho sóc tant. Però tinc les mateixes ganes

fa molts anys. Per una altra banda, tots els que fem teatre.

de fer coses que abans, pensa que ja el primer any, amb la

També podríem incloure molts dels alumnes que vam fer

Marga López, vam canviar el Crèdit de Síntesi i ella va ser

teatre junts.

coordinadora pedagògica i jo coordinadora de l’ESO.

Em podries confiar algun bon record? En tinc molts, però per a mi la majoria estan relacionats amb

Què et semblen les infraestructures de l’edifici?

el teatre. Sovint, quan necessito alguna dosi d’autoestima,

La ubicació és molt bona, però l’edifici és una vergonya to-

recupero els vídeos o fotografies de les coses que vam fer al

tal. Jo crec que no sabem plorar prou. L’edifici és el mateix

teatre i me n’adono que no quedava tan malament, i també

de quan vaig entrar, i crec que serà el mateix quan em jubili

em fa gràcia veure-us petitets i saber com sou ara.

si no li cau a algú a sobre. Altres instituts més nous els han ampliat i fet reformes i a nosaltres només ens han posat els

Quin és el teu paper a l’institut?

mòduls. Això és la prova que tan malament no ho fem, per-

Bàsicament m’he encarregat que no fos un lloc avorrit, que

què hi ha excés d’alumnes i l’edifici és horrorós.

tingués una mica més de vida. Sempre m’he preocupat que hi haguessin festes, com el Carnestoltes. La meva visió és que, tot i que a l’institut s’ha de venir a aprendre, si hi ha

Com defineixes el Torre del Palau?

bon ambient tot funciona una mica millor. Jo entenc que

Un centre amb gent molt diversa, i que té moltes ganes de

això no és un circ, però una bona relació entre els alumnes

tirar endavant i no estancar-se. És un institut que va crei-

i entre alumnes i professors ajuda a que hi hagi un ambient

xent, perquè no ens conformem amb com estem. També ens

relaxat.

equivoquem, però anem avançant.

És molt diferent l’institut de quan vas arribar a l’actual?

Què suposa per a tu l’institut?

Llavors teníem escassetat d’alumnes i ara ens en sobren.

Més enllà de ser el meu lloc de feina, és un lloc que m’agrada

Érem els primers a fer l’ESO i semblava que estàvem con-

i on hi tinc molts amics. Per exemple, en els darrers anys

demnats a la desaparició. L’ambient era diferent. L’alumnat era dur i la majoria eren famílies conflictives, però un cop

hem començat a jubilar companys, i m’ha tocat organitzar

tots els instituts van començar a fer l’ESO tot es va anar

la majoria de comiats, tots els que estàvem al principi els

apaivagant. Ara espero que no morim d’èxit.

jubilaré jo i la meva pregunta és “qui em jubilarà a mi?”. 31


Àngels Torra Burón L’Àngels Torra (Barcelona, 1952) es va incorporar a l’institut l’any 1994, amb la gran onada de professors nous, i s’hi va estar fins l’any 2007, que va marxar a Barcelona. Mentrestant, va ser cap del Departament d’Idiomes durant dotze anys i la professora de francès, EX-PROFESSORA DE

encara que també va impartir classes d’anglès.

FRANCÈS

Com vas decidir ser professora?

Com vas arribar al Torre del Palau?

No va ser vocacional. Era la frustració de la meva mare. La

Jo portava quinze anys en un altre institut, i degut a què

meva mare volia ser mestra, però ella no va poder perquè

pràcticament ja mai feia classes de francès em vaig cansar

es va haver de posar a treballar i llavors va estudiar la meva

molt i vaig demanar un permís d’estudis i vaig anar a reforçar l’anglès als Estats Units per poder-hi fer classes. En

tia, que era més jove. Llavors, tota la vida la meva mare ens

tornar, vaig estar a l’institut on treballava la meva germana,

va deixar a la meva germana i a mi dues coses molt clares:

fent molt d’anglès, i després vaig demanar el trasllat a un

heu de ser independents econòmicament i heu d’anar a fer

centre de Barcelona o al Torre del Palau, sense saber res de

classes a l’institut. Així que sempre ho vaig tenir assumit.

com era, i així hi vaig arribar.

I per què vas decidir fer francès?

Quines activitats programaves amb els alumnes de francès?

És una llengua que m’agrada molt, una cultura amb què

Cada dos anys fèiem un intercanvi, i entremig un viatge a

m’hi sento molt identificada i França és un país que és com

París. Quan va sortir Operación Triunfo, nosaltres en vam

una segona cosa per a mi. A més a més, la filologia francesa

muntar una amb els d’intercanvi francesos. Ells cantaven

eren uns estudis molt fàcils per a mi, així que no vaig dubtar

una cançó en castellà, i nosaltres en francès. Tots s’ho van

a posar-me a ensenyar francès.

passar molt bé. 32


EN TREVISTES

Em podries dir un bon record? Del Torre del Palau tots són bons. El primer any, quan vaig arribar, el Jordi Serarols era el director, el més jove de tota Catalunya, i el primer que em va dir va ser “fes un intercanvi”. Ell em va muntar l’intercanvi i jo només vaig haver d’acompanyar-los. Pensa que fer un intercanvi era la cosa més important que es podia fer des d’una assignatura d’idiomes, i només arribar ja en vam fer un.

|

25 anys, 25 punts de vista

També vam ser els primers a tenir intranet, gràcies a les hores invertides pel José Manuel. Tot això no està a tot arreu, quan he estat a Menorca de professora, he hagut de tornar a fer classes amb pissarres de guix i a utilitzar fotocòpies. És un gran canvi. I en la vessant humana? L’institut va madurar. Quan vam entrar molts professors l’any 1994, els que hi havia a l’institut eren pocs, així que

I pel que fa a la gent? Recordo moltíssim les meves companyes, maquíssimes totes. Però no només hi havia bona relació amb la gent del departament, sinó amb tot l’institut. Els altres professors anaven tenint fills o travessant dificultats familiars o malalties i tots ens preocupàvem. Era com acompanyar una gran família. És una relació molt més enllà de l’estrictament laboral.

els vam absorbir els nous, i es va crear la gran família que fa que el Torre del Palau sigui el que és. Aquest ambient l’has vist en algun dels altres centres on has estat? No, en això el Torre del Palau és únic. Jo he estat en altres centres, abans i després, però mai m’hi he sentit tan a gust com aquí. A més a més, la plaça de professora de francès ha caigut en desgràcia a la majoria de llocs i costa trobar

La relació entre alumnes i professors és la mateixa al Torre

el teu lloc.

del Palau i a altres llocs? Depèn dels professors. Els meus alumnes per a mi sempre han estat com els meus fills. Els meus millors amics d’avui dia són ex alumnes del Torre del Palau. Això diu molt. Jo he anat arreplegant unes relacions riquíssimes a tot arreu gràcies als alumnes. A ells els agraeixo el que sóc. M’han fet viure molt més enllà que qualsevol lloc de treball. Es tracta d’un intercanvi: jo donava la passió per la llengua, però rebia moltíssimes més coses i en més quantitat de les que podia arribar a donar.

Enyores l’institut? Moltíssim. Tot i que en el darrer institut on he estat estava bé, he trobat molt a faltar el personal. La gent era molt maca, però faltava un grau més de relació d’amistat. Què és la Torre del Palau? És una gran família, una gran casa. S’escau molt la cançó del Jaume Sisa “benvinguts, passeu passeu, que casa meva és casa vostra”. És un món diferent, però que no es troba aïllat. És fonamental que el professorat s’entengui i tingui una

Va canviar molt l’institut en els tretze anys que hi vas ser? Recordo quan vaig anar a dir-li al director Jordi Martín que havíem de posar una aula d’informàtica per mirar cap al futur. I no sé si va ser per això, o perquè ell ho tenia molt clar, som un centre punter en tot el que té relació amb les TIC.

gran compenetració, i també que els alumnes ho segueixin. La coral de l’institut ha ajudat a cohesionar molt l’institut, ha fet agafar uns valors molt importants i ha deixat un segell a tots els que van passar-hi. 33


Albert Martí Sató L’Albert Martí (Manresa, 1952) tot i ser de Manresa, actualment viu a Terrassa. Va arribar a l’Institut el 1995, i s’hi va estar fins a la jubilació, el 2011. Ha estat, a més de professor, cap del Departament de Socials i tutor. Actualment segueix afiliat al sindicat de què forma EX-PROFESSOR DE

part des del 1972, CC.OO.

CIÈNCIES SOCIALS

Com vas arribar al Torre del Palau? Vaig començar a donar classes de Religió al Blanxart el 1970, però aviat vaig començar a tenir dubtes sobre allò que ensenyava. I no és gaire honest transmetre unes coses que ni tu mateix t’acabes de creure... Després de passar per diverses escoles de primària de Terrassa vaig anar a Sabadell, on hi vaig estar des del 1979 fins al 1991. Llavors vaig fer les oposicions de secundària, vaig demanar lloc prop de casa i em van donar plaça aquí. Però abans de venir vaig anar un any a Montmeló.

Llavors si no haguessis estat professor... No ho sé, tenir una formació de lletres acota molt el camí. Sempre m’ha interessat la política, de jove em vaig apuntar a un partit clandestí, i tot això va estimular el meu gust per la història. Algun bon record a l’institut? Molts, sobretot recordo aquells moments en què un alumne em feia una pregunta que demostrava que tenia interès. Despertar la curiositat dels alumnes és una cosa indispensable. També sento que jo mateix he après moltes coses, a ser molt més autocrític al llarg dels anys. I també ha estat important la col·laboració amb els companys. Però també hi ha hagut coses dolentes, és clar.

Per què vas decidir fer-te professor? Doncs no tenia una vocació gaire definida, la veritat. Això sí, quan era jove m’havia passat fins a cinc hores al dia donant repàs de llatí i grec, de manera que ja tenia experiència prèvia i se’m donava bé. En aquest sentit vaig optar per ser conservador.

Com per exemple? Quan passava tot el contrari del que he dit abans. Quan 34


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

d’alumnes, però es va optar per l’especialització del centre, des del Batxillerat artístic fins al cas més recent de la informàtica, passant per l’esport o la coral, i la cosa va millorar molt. I crec que un aspecte molt important és l’atenció a la diversitat, és a dir, que ningú se senti desplaçat o abandonat, sigui qui sigui. I en això la Marga López hi ha jugat un paper fonamental.

no aconseguia interessar els alumnes i motivar-los correctament, quan algun fins i tot descarregava la seva agressivitat sobre mi, una agressivitat causada per altres problemes que no eren en absolut culpa meva... I també lamento algunes dificultats per formar equip. A la primària la col·laboració amb altres professors, anar tots a una, era molt més fàcil. Tot i els problemes, enyores l’institut? És clar que sí, en alguns sentits més que en altres. Fer classe era molt gratificant, corregir no ho era. Imagina passarte vint hores corregint els exàmens de cent persones. Era esgotador.

A nivell personal, com t’ha canviat el pas pel centre? M’ha ajudat a prendre consciència dels meus propis límits, i m’ha fet una persona més flexible: de vegades ser massa doctrinari dificulta una entesa que en realitat no és tan difícil d’assolir.

Recordes especialment alguns companys o alumnes? En recordo molts, per bé o per mal, però en general hi he estat molt bé. Destacaria per exemple el Josep Sales, que era el cap de departament quan jo vaig arribar i em va acollir molt bé. Però en general aquí sempre hi ha hagut bon ambient, i com que sempre he estat disposat a donar un cop de mà amb les excursions i altres coses així he pogut conèixer millor els companys de fora del departament.

Com definiries el Torre del Palau? És un lloc on hi ha bon rotllo, amb un nucli important de gent que es preocupa per millorar l’ensenyament, que busca superar-se dia a dia per oferir la millor educació possible. Què et sembla la ubicació? En principi fatal, simplement perquè no hi arriba l’autobús. D’altra banda, al llarg dels anys se’ns ha demostrat que no està pas tan malament, i més ara que s’han millorat els accessos a peu.

Has trobat moltes diferències entre ensenyar a l’ESO i al Batxillerat? És indubtable que hi haurien de ser, perquè l’objectiu que perseguim no és el mateix i la gent amb què tractem se suposa que estan en edats diferents. A l’ESO s’aprèn a llegir i escriure i a tenir una consciència elemental del món que ens envolta, mentre que al Batxillerat hi ha una major precisió en continguts i en tècniques. És el moment de ser inquiets, de tenir una curiositat intel·lectual. Però sembla que hi ha gent que no madura mai i es pren el Batxillerat com una obligació.

Què recomanaries al Torre del Palau per al futur? Viure les coses d’una manera més positiva, i seguir potenciant l’atenció a la diversitat de què parlava abans: s’ha de treballar per implicar tots els alumnes, i no només els que considerem “bons”. No es pot deixar ningú enrere. Per la banda dels professors, fomentar el suport als que tenen problemes que no poden resoldre sols, perquè el pitjor que pot sentir un professor és que no se’n surt i ningú l’ajuda. I tenir molt en compte mecanismes de participació per integrar els nous docents.

Vas notar una evolució de l’institut mentre hi eres? Sí, al començament hi havia certa por pel reduït nombre 35


Jordi Cunillera Torrents EX-ALUMNE, PROFESSOR DE MÚSICA I DIRECTOR DE LA CORAL

El Jordi Cunillera (Terrassa, 1978) va arribar el 1992 a l’institut com a alumne de Secundària, i hi va fer també el Batxillerat Científic. Durant aquests anys va ser el pianista de la coral, i després de marxar encara hi va estar vinculat de manera puntual uns anys. Mentre completava els seus estudis musicals, el curs 2002-2003 va anar al Torre del Palau per fer les pràctiques del curs per a l’obtenció del Certificat d’Aptitud Pedagògica (CAP) amb la Lydia Campà. Quan la Lydia es va jubilar el 2010 va tornar com a professor de música i director de la coral, un càrrec que en l’actualitat implica no sols coordinar 83 alumnes per als diversos assajos, sortides i viatges, sinó fer una feina de seguiment amb els seus tutors.

Com vas arribar a l’institut com a director de la coral i pro-

tenir ganes de fer-ho, estar motivat, voler dedicar-li hores...

fessor? Després de fer el Batxillerat vaig compaginar els estudis uni-

Sempre has tingut clar que et volies dedicar a ensenyar mú-

versitaris amb els musicals, i el 2004 vaig obtenir el Grau

sica?

Superior de Piano. Feia uns quants anys que treballava a

No, només sabia que m’agradava la música, però de fet

dues escoles de música, però llavors vaig ampliar la meva

m’han interessat diverses coses. He fet els estudis musi-

jornada laboral i vaig començar a treballar com a professor

cals, però també vaig estudiar dos anys de Física i em queda

de música de Secundària en una escola concertada. Després

una assignatura i el projecte final per acabar la carrera de

vaig fer oposicions, vaig estar a l’Institut Can Jofresa durant

Ciències Ambientals... que ho faré quan pugui. Però si m’he

cinc anys i abans que la Lydia es jubilés ja van començar a

fet professor de Secundària és potser perquè la Lydia em va

buscar algú.

ensenyar que es pot fer classe d’una altra manera.

I què passaria si haguessis de marxar, teniu un “plan B”?

Tens un bon record de la teva època d’estudiant?

No, no en tenim cap, però crec que un bon professor de

La recordo com una de les millors èpoques de la meva vida.

música se’n podria encarregar. També és cert que hauria de

Vaig fer molt bons amics, alguns dels quals encara conservo 36


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

no hi hauria una base per tenir una bona coral.

avui dia. També és cert que a la Secundària podia compaginar bé l’institut i la música mentre que a la universitat no tant, per això suposo que no vaig poder gaudir tant de la

I des dels governs?

universitat com de l’institut.

En absolut, ni a la música ni a les arts en general. Aquí cada cop s’estan traient més hores a unes àrees que segons diver-

És molt diferent la visió de l’institut com a estudiant i com

sos estudis ajuden a que la resta de disciplines s’assimilin

a professor?

millor.

Abans el tenia molt idealitzat. Ara que han passat els anys i he madurat una mica més puc veure que hi ha coses posi-

Has introduït algun canvi a la coral?

tives i negatives, mentre que durant l’època d’estudiant em

Les coses que a la Lydia li han funcionat i m’agraden no

relacionava principalment amb el meu cercle d’amistats i

acostumo a canviar-les, però sí que he introduït més treball

potser estava en una espècie de bombolla que no em deixa-

de conscienciació corporal al marge de l’escalfament vocal.

va veure allò negatiu.

També hi ha cançons noves, però s’ha de fer poc a poc. I sents que la coral ha canviat gaire al llarg d’aquests anys? Abans potser hi havia 50 ó 60 persones i la gran majoria

Trobes a faltar la Lydia en algun sentit?

es dedicaven en cos i ànima a la coral, o almenys així jo ho

Sí, en molts aspectes. Quan vaig començar la tenia al cos-

percebia quan tenia 15 anys. Ara potser puc ser més objec-

tat i li podia preguntar i demanar consell, i molts alumnes

tiu i entenc que no tothom s’hi pot dedicar de la mateixa

encara la tenen com el seu referent, perquè van començar

manera.

amb ella. Però encara que sempre està disposada a fer un cop de mà i fins i tot ve als viatges, som conscients que s’ha

I llavors per què creus que s’hi apunta tanta gent?

d’anar retirant poc a poc.

Segurament hi ha gent a qui cantar no els apassiona però tampoc no els molesta, i no oblidem que la coral és molt

Què és el Torre del Palau per a tu?

més que això: els permet tenir un cercle d’amistats, relacio-

Quan jo era estudiant, per a mi, el Torre del Palau era un es-

nar-se amb persones de totes les edats, fer sortides i viat-

pai obert, un ambient agradable en contacte amb la natura

ges... A més, l’objectiu principal és que el cantaire millori

i on es facilitava que les persones se sentissin còmodes. Ara

com a persona.

moltes coses es mantenen, i d’altres es podrien continuar Es dóna suficient importància a la música a l’institut?

mantenint com el contacte amb la natura, però els alumnes

Sí, des de sempre les direccions de l’institut han donat un

primer haurien d’alliberar-se del seu món de pantalles, aixe-

gran suport al tema musical a l’aula, i sense això crec que

car el cap i mirar la muntanya. 37


Antonio Luís Martínez Gómez L’Antonio Luis Martínez (Terrassa, 1981) va arribar a l’institut l’any 1993, quan l’ESO era encara un sistema experimental, perquè els seus pares van confiar en l’aleshores director Joan Serrat. Després dels quatre anys de Secundària i els dos de Batxillerat Social, és EX-ALUMNE

llicenciat en Dret, té un màster de Dret Administratiu i treballa al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Per què vas estudiar Dret? A mi m’hagués agradat estudiar Història, però no li veia pràcticament cap sortida professional. Així que vaig trobar que Dret era una carrera que obria la porta a molts llocs de feina.

era Primària. A més, al bar actual hi vivia el conserge, el senyor Miguel. També recordo que les instal·lacions eren força velles. Després, quan van traslladar els alumnes de Primària, es van ampliar les instal·lacions i es va reorganitzar tot.

Com van ser els primers anys com a sistema experimental? Era quelcom estrany. Començàvem els cursos sense llibres, sempre havíem de comprar dossiers de les diferents assignatures, i normalment acabaven trencant-se si no els enquadernaves. I pel que fa a l’ensenyament directament, em va sorprendre molt la llibertat de poder triar els crèdits variables. Encara que fos poc, ens deixaven escollir, cosa que els que estudiaven amb el pla antic no podien.

Quines persones no has oblidat encara? No m’agradaria personalitzar, però he de fer una referència obligada a la Lydia Campà, directora de la coral, i no vull oblidar-me dels professors encarregats dels Departaments d’Educació Física i d’Idiomes. A més, tot el tema de Tecnologia i Experimentals ens va marcar molt pel fet d’estar als laboratoris i fer pràctiques. I alguna classe? Quan ja estàvem a Batxillerat, els professors d’Història ens ensenyaven el temari amb visió crítica, cosa que ens fa aju-

Com era el centre quan vas entrar? Era diferent perquè encara hi havia una part de l’edifici que 38


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

dar molt a començar a tenir consciència i visió política.

apreníem a organitzar-nos en forma de cooperativa.

Què et va sorprendre durant els teus anys d’estudiant?

Què vàreu obtenir els alumnes durant aquells anys en què

Hi havia una celebració, que es deia la setmana cultu-

vas ser el representant dels estudiants?

ral, en què s’aturaven totes les classes i fèiem tota mena

Vam aconseguir una sala d’estudiants, on podíem reunir-

d’activitats, des d’excursions a la Serra de l’Obac fins a ses-

nos. Era la peixera que quedava a l’esquena quan pujaves

sions de karaoke.

les escales. Més enllà d’això, crec que teníem molt ben organitzat el funcionament intern dels alumnes, entre els de-

Què era el que feia funcionar bé el centre?

legats i els representants. A més, com a representants dels

Molt probablement la implicació de l’equip humà i la forma

alumnes, sovint intentàvem fer reflexionar els companys que

tan propera que tenien d’establir relació amb els alumnes.

tenien un expedient disciplinari sobre la seva situació.

Mentre estaves a l’institut eres un simple alumne?

T’agradava la localització del centre?

Vaig estar molt vinculat als esports i també a la coral. A més,

Estàvem una mica aïllats, sempre que hi havia una manifes-

cap a final de quart d’ESO vaig entrar com a representant

tació d’estudiants o una vaga arribàvem els últims perquè

dels alumnes al Consell Escolar.

havíem de baixar de la muntanya. Però, per contra, podíem celebrar festes com la castanyada allà mateix enmig de la

Què et va acostar a la coral?

natura.

M’atreia molt poder relacionar-me amb companys de diferents edats i, a més, va pesar molt l’al·licient de poder

Guardes un bon record del teu pas per l’institut?

viatjar. Jo mai havia fet grans viatges i gràcies a això, i als

Tinc molt bons records. Podria dir que, en bona part, els

viatges de l’institut, vaig poder veure món.

dec qui sóc com a persona. La relació entre els professors i els alumnes era molt horitzontal i propera. Els mestres, més

Éreu molta gent a la coral?

enllà d’ensenyar-nos, ens orientaven com a persones.

Omplíem l’aula de Música de bat a bat. Probablement fóssim uns seixanta o setanta. La Lydia segur que sap els números exactes.

Hi ha molta diferència entre l’Antonio Luis que arriba a

Ara la Lydia ja està jubilada i la dirigeix el Jordi Cunillera.

l’institut i el que marxa?

Era el pianista de la coral juntament amb el Lluís Farre.

Sí, i els estic molt agraït. Jo abans d’entrar al centre era molt mogut; en un període com l’adolescència, en què ne-

I què destaques d’haver-hi format part?

cessites persones que et puguin donar molt més que una

És important que ara que es valoren tant les experiències

simple classe, les vaig trobar. Vaig sortir amb més conscièn-

d’autogestió en algunes empreses, a la coral funcionàvem i

cia d’allò que volia fer més endavant. 39


Anna Oma Giralt Per l’Anna Oma (Terrassa, 1985) arribar a l’institut per fer primer d’ESO tenia una part de novetat i una altra de coneguda; portava des de petita escolaritzada en aquell centre i va viure la transformació del Col·legi Pau Picasso a l’Institut Torre del Palau, on s’hi va EX-ALUMNA

estar fins que va acabar Batxillerat l’any 2005.

Per què vas destacar al centre? Probablement per la coral. Vaig estar des del principi, a primer d’ESO, fins al meu últim dia a l’institut cantant a la coral.

que alguns dels que havien fet Primària es van quedar a fer Secundària, com la Lydia Campà. Quina ha estat l’evolució del centre? Pràcticament ha estat un canvi de blanc a negre. Al començament, l’institut estava molt malament considerat perquè l’alumnat era força conflictiu. Des de fora es creia que al centre hi havia delinqüents i gent barroera. En canvi, ara mateix t’apropes a l’institut i veus que el perfil d’estudiant ha canviat completament. És curiós com ara la gent es baralla per entrar al centre, i a la meva època era la darrera de les opcions.

Em podries explicar en què consisteix la coral més enllà d’un grup de persones que canten? Jo crec que és un team-building continu. Es tracta d’un grup molt gran, en què tothom ha d’anar a una, i on sempre hi ha gent que llastra i gent que tiba. Constantment trobes una motivació per continuar amb el grup humà i, sense adonarte, de sobte, arriba el dia que t’estan acomiadant i has acabat el teu cicle.

Tu has arribat a veure l’institut en mal estat? No tant l’institut, però sí els accessos. És veritat que als inicis hi havia algun toxicòman rondant-hi i ens havíem trobat des de xeringues a molts preservatius.

Com és que vas triar la Torre del Palau? Jo havia estat des de ben petita a l’escola i hi havia estat molt de gust. A més a més, coneixia molts professors, ja 40


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

I internament era molt diferent l’ambient?

do com una molt bona època. Si tingués l’oportunitat de

Quan jo vaig arribar encara hi quedaven estudiants conflic-

tornar d’alguna manera relacionada amb la meva formació,

tius i recordo que a primer d’ESO em van rebentar el cade-

hi tornaria amb afecte. Pensa que jo vaig estar vuit anys a

nat de la taquilla per intentar robar-me el poc que tenia allà.

l’institut, més els que havia estat a Primària. A més a més,

També hi havia grupets d’alumnes que es posaven al pati de

a la meva família som quatre germans i tots hem passat per

sota a fumar.

l’institut.

Ara on et poden trobar?

Què recordes encara dels viatges que vas fer amb l’institut?

Ara estic vivint de la polivalència. Vaig estudiar Turisme i

En especial el de Londres, que em va ajudar a triar què volia

Direcció Hotelera, i després d’estar una temporada vivint i

fer amb la meva carrera professional. Quan explico a la gent

treballant a Londres com a supervisora, he tornat i vaig fent

tots els viatges que vam arribar a fer la gent em pregunta si

feines relacionades amb l’organització d’esdeveniments. Ac-

anava a un centre privat, i jo els dic que es tractava d’un de

tualment m’estic preparant per ser hall operation manager i,

públic que s’ho muntava molt bé.

alhora, estic de coordinadora en una casa de colònies.

Alguna anècdota?

Necessitaràs un bon nivell d’idiomes.

Jo vaig anar dues vegades al viatge a Londres. En el segon

Recordo molt estar-me sola a classe amb la professora de

viatge, estàvem en un hostal, on hi havia un pub, i tots te-

Francès, l’Àngels Torra, ja que jo havia triat fer francès de

níem ganes de festa. Ara bé, l’Abel Gálvez i el Jordi Serarols

primera llengua estrangera. A la gent li estranyava que anés

es van plantar, molt enfadats, a les escales perquè ningú

a classe jo sola amb la professora, però ara és quan noto

pogués baixar. Per molt que ens vam amagar al lavabo i

que tot i haver fet només quatre anys de l’idioma tinc força

vam esperar que marxessin, al final vam haver de desistir

bon nivell.

nosaltres primer.

Què més recordes de l’institut?

Si fas memòria, t’hi apareix algun treball?

Qualsevol dels viatges de la coral van ser molt bons. Tant pels llocs on vam anar, com per com estava de cohesionat

El meu Treball de Recerca, que era Ritus i tradicions dels

el grup. Una altra cosa de les que no se m’oblidaran és la

Ndowe de Guinea Equatorial. Era important perquè és

caminada que vam fer amb l’Antonio Garrido al Crèdit de

l’ètnia del meu pare, però va ser molt difícil perquè em va

Síntesi a la rectoria de La Selva. També recordo, ja no tant

costar molt trobar la informació.

com a bon record, les dures classes d’Educació Física amb Què és la Torre del Palau?

l’Eugènia.

No és un institut normal. La seva essència és haver aconseTrobes a faltar l’institut?

guit que hi hagi molta relació entre tots els cursos, sobretot

Tot i que vaig trigar quatre anys a fer Batxillerat, ho recor-

gràcies a la coral. 41


Azahara Puertas Rubio L’Azahara Puertas (Terrassa, 1986) va entrar al Torre del Palau el curs 98-99, i hi va fer tota l’ESO i el Batxillerat Científic. Durant la major part d’aquest temps va ser delegada de classe, i a més va ser representant de l’alumnat al Consell Escolar. Va ser cantaire de la EX-ALUMNA

coral i també va dedicar part dels seus esforços a l’esport, com a jugadora i entrenadora de l’equip de bàsquet i com a jugadora de corfbol.

Per què vas decidir anar al Torre del Palau?

ballar per l’educació de la gent en general, perquè la meva

Per als que anàvem al CEIP Abat Marcet estava ja bastant

primera opció va ser estudiar Psicologia. Jo vaig viure una

establert. Quan anava a tercer de primària ens van dir que

escolaritat molt familiar, en el sentit que anar a l’institut era

els nens més petits del Pau Picasso, l’escola que hi havia

una manera de trobar-me no sols amb els amics, sinó amb

abans on ara és l’institut, passarien a venir a la nostra, i

uns professors amb els quals tenia molt bona relació. Fins i

quan acabéssim la primària tots pujaríem al Torre del Palau.

tot vaig convidar la Marga López al meu casament, perquè

Era gairebé un conveni. A més jo ja tenia familiars allà, era

per a mi ha estat un referent, i encara ho és. Per tant crec

l’institut del barri... per tant era el més còmode.

que el Torre del Palau em va animar a creure que aprendre era molt més que anar a l’institut i memoritzar la lliçó.

I després de l’institut, què has fet? Vaig estudiar Pedagogia a la UAB, i de fet una de les pràc-

En deus tenir molts bons records.

tiques de la carrera la vaig fer al Torre del Palau. I ara estic

Sí, i tant, començant pels viatges de la coral. Recordo el

acabant d’estudiar Psicopedagogia.

viatge de tornada de Suïssa en autocar, per exemple. Anava asseguda al costat de l’Antonio Garrido, i m’ho vaig passar

Et va influir d’alguna manera l’institut en aquesta tria?

tan bé parlant amb ell com amb qualsevol amic. O els de fi-

Considero que la dinàmica de l’institut em va motivar a tre-

nal de curs a Londres o Berlín amb la Marga, on els alumnes 42


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

coneixíem món i sentia que els professor confiaven en no-

Recordo el xoc que va suposar adonar-nos que existia el Ba-

saltres... O un Nadal en què el Manel Camas ens va portar a

txillerat Artístic, perquè era una cosa que durant l’ESO no

la ràdio d’uns amics seus. És tot un engranatge de vivències

teníem present... I és clar, era una pila de gent, la majoria

fora de les classes que ha arribat fins avui dia. El record més

dels quals venia d’altres centres, i era un món totalment

recent que tinc és la coral cantant al meu casament, cosa

apart. Fins i tot al pati no sabíem si acostar-nos-hi o no.

que em va emocionar moltíssim. Diries que et va canviar, el Torre del Palau? Però també hi haurà hagut alguna cosa negativa...

Sí, al final del Batxillerat vaig tenir l’oportunitat de reflexio-

Sí, però tot provocat per una etapa meva de rebel·lia adoles-

nar, a més la selectivitat no m’havia anat bé... i els profes-

cent durant el Batxillerat, on tot el que em motivava era el

sors van estar allà per recolzar-me. És per això que considero

carrer i no tenia temps de fer els deures ni d’anar a classe.

que el Torre del Palau m’ha ensenyat que he de passar-me

Si comparem el meu expedient acadèmic d’aquesta època

tota la vida aprenent.

amb el de l’ESO la veritat és que hi ha una diferència notable, no és un canvi gaire exemplar. No em sento gens orgu-

Avui dia tothom es queixa que l’edifici és petit per al nombre

llosa, per exemple, del gran nombre de faltes d’assistència

actual d’alumnes. A la teva època era suficient?

que vaig arribar a acumular.

I tant, que ho era. Fins i tot al començament ens desorientava moltíssim, amb tantes classes i passadissos... però en

Tot i aquesta època, enyores l’institut?

poc temps ens vam acostumar.

Sí, i tant. Quan em trobo algun professor i recordem l’època en què jo era a l’institut sempre em diuen “és que éreu una

Recordes algun treball de classe?

molt bona promoció”, i si ho diuen serà veritat. Però jo haig

Tinc un molt bon record del Treball de Recerca. El tema

de dir que els professors que ens vam trobar també ho eren,

era la depressió a l’adolescència, el vaig fer amb la meva

de bons.

companya Anna Cano i ens el portaven la Marga i el Jordi Serarols, que ens van donar molta llibertat.

Mantens el contacte amb alguns companys de classe? I tant, tinc molt bons amics de tota la vida amb els quals encara em relaciono. Te’n dic uns quants, de noms: la María

Què recomanaries al Torre del Palau per al seu futur?

José Tobajas, la Sandra Paredes, l’Anna Cano, en Christian

Crec, pel que veig que passa amb el meu germà, que ara hi

Hernández, en Jesús García, l’Elías Herrero, en Toni Grana-

estudia, que el tema dels ordinadors s’ha de treballar molt.

dos, en Toni Díaz...

Penso que la informàtica és una eina molt útil, però em sembla excessiu que tot l’aprenentatge es fonamenti en això.

Vas notar algun canvi important al centre mentre hi eres?

D’altra banda veig molt positius els treballs d’investigació

Bé, més aviat vaig notar un canvi en la meva percepció.

sobre diversos temes, són eines d’aprenentatge molt útils. 43


Bernat Chueca Playà El Bernat Chueca (Terrassa, 1988) va arribar el 1999 a l’institut i va estar compaginant durant uns anys els estudis de l’ESO amb jugar a futbol al Barça. Després d’acabar el Batxillerat Social va estar durant dos anys veient món i enriquint-se personalment a través dels EX-ALUMNE

viatges.

Després de sortir de l’institut, per on vas començar els teus

Després et vas instal·lar a Terrassa?

viatges?

No, com que havia estat estalviant vaig poder marxar durant

Un cop acabat l’institut, vaig fer la selectivitat, la vaig apro-

cinc mesos a l’Amèrica Central, a Cuba, Mèxic i Guatemala.

var i vaig decidir marxar a Dublín a viure. Allà vaig estar tre-

Conjuntament amb alguns amics de Dublín vam anar covant

ballant en un supermercat i després en un bar. En principi,

la idea d’anar a Cuba i Guatemala, i jo em vaig escapar a

la meva idea era estar-m’hi només mig any, però em vaig

Mèxic perquè tenia un projecte personal de poder conviure

animar i vaig conèixer gent allà i vaig acabar quedant-me

amb les comunitats zapatistes. Després d’això ja sí que vaig

durant un any i tres mesos.

tornar i vaig treure’m la carrera d’Educació Social.

Quina era la motivació?

Què t’atreia de l’Educació Social?

L’excusa era aprendre anglès, però realment tampoc tenia

Tant per la vessant teòrica de la carrera, com la seva vessant

ganes d’haver acabat d’estudiar a l’institut i començar a la

pràctica m’agradaven. A més, també tenia una sortida labo-

universitat. També tenia ganes de tenir una experiència més

ral atractiva i per això vaig triar-la.

enllà del que podia aconseguir aquí. A més a més, tampoc I ara ja estàs treballant d’educador?

tenia clar què volia estudiar. 44


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

De fet, abans d’acabar d’estudiar ja estava treballant. Ara

bablement les bombes no les havia posat ETA sinó que tot

mateix estic en un projecte que es diu Casa d’Infants, de

provenia de la política del govern en relació amb la guerra

Sabadell, que pretén treballar amb famílies i nens amb ris-

de l’Iraq. Vam estar durant tota la classe de Català parlant

cos d’exclusió social, perquè no hagin de perdre la custòdia

sobre això i plantejant els diferents punts de vista. Va ser

dels fills.

molt enriquidor

Per què vas triar la Torre del Palau?

Eres molt diferent quan vas arribar a l’ESO a quan vas sortir?

Tot i que visc molt a prop de l’institut Montserrat Roig, per

Mantenint una certa base de la meva personalitat, quan vaig

zona no hi podia entrar, i vaig venir conjuntament amb uns

entrar tenia un estil més neutre, però quan vaig sortir ja

amics a l’institut.

havia pres un camí una mica més alternatiu.

Com recordes l’institut?

Tenies bona relació amb els professors?

Va ser una bona època, sobretot a partir de Batxillerat. Cada

Sobretot al Batxillerat i amb la professora de Francès, hi

cop ets més gran i tens més llibertat, i a més vam fer un bon

havia una relació estreta entre els professors i els alumnes.

grup d’amics, i ho recordo com una bona experiència. El treu Treball de Recerca encara es recorda a l’institut, em Què és el que més recordes?

pots explicar de què anava?

Probablement els viatges que vam fer amb la classe de Fran-

Vaig fer un documental sobre la situació de les dones a la

cès, però també els viatges de Batxillerat a Berlín i Londres.

Segona República. Primer vaig fer una visió panoràmica dels

Però hi ha dos fets a part que se’m van quedar clavats a la

canvis a la República i vaig afegir entrevistes a tres dones

memòria.

que, tot i que de petites, havien viscut aquella època. Tot provenia del fet que jo aleshores volia estudiar Periodisme.

Explica’m el primer.

Finalment, em van donar dos premis, un de l’EUNCET i un

Quan va començar la guerra de l’Iraq, encara érem petits

altre a nivell general de Terrassa, en què vaig quedar tercer.

i no podíem sortir del centre per anar a la manifestació, i

Tot i que hi va haver una petita pega.

amb uns quants amics vam saltar les tanques i vam marxar corrents per poder ser a la manifestació de Barcelona. Del

Quina?

gran grup que vam marxar de l’institut, s’ha de dir que no-

La professora, Carmen Bonilla, que m’avaluava, no estava

més cinc vam acabar a la manifestació.

d’acord amb el nom que havia posat al meu treball. Per a ella era més aviat “Testimonis de dones a la II República” i

I quin és l’altre?

no “L’alliberament de la dona a la II República”. Per aques-

El dia dels atemptats de l’11M, mentre tothom deia que

ta raó m’havia suspès tot el treball, fins que vaig avenir-me a

havia estat ETA, una professora ens va explicar que pro-

canviar-ne el títol, després de resistir-me un temps. 45


Albert Sánchez Carmona L’Albert Sánchez Carmona (Terrassa, 1992) va arribar al Torre del Palau el 2004 com a estudiant d’ESO, i en va sortir el 2011 havent cursat el Batxillerat Social. Durant la seva estada al centre va ser delegat de classe, representant al Consell Escolar des de 3r d’ESO fins EX-ALUMNE

que va marxar, membre de la coral, actor de teatre tant a la companyia d’alumnes com a la de professors, i jugador de voleibol.

Per què vas triar el Torre del Palau?

Tens alguna anècdota dels viatges amb la coral?

Jo anava al CEIP Pere Viver i era un dels centres que em

Moltes, però la més significativa crec que va ser durant un

tocaven per zona, però a part d’això ja hi havia el meu germà

viatge a Itàlia, jo devia estar a quart d’ESO. Estàvem sopant

i els meus pares en tenien una molt bona opinió, del centre.

al menjador quan un dels cantaires més grans, el Blai Bel-

Per tant en el meu cas no vam haver de pensar-ho gaire.

bel, va fer un discurs molt emotiu sobre la coral i la Lydia, i vaig començar a plorar. Al final vam acabar tots plorant

Tens algun bon record de les classes?

aquella nit, i tot i que ho fèiem d’alegria allò semblava un

Recordo molt bé totes les classes que vam tenir amb una pro-

velatori. De fet, era bastant comú acabar plorant als viatges

fessora de castellà, l’Helena Fernández, perquè encara tinc

de la coral.

en ment moltes de les coses que ens va ensenyar. Gran part de la meva base lingüística se la dec a ella, i un dia fins i tot

Era molt típic, això dels discursos?

va fotocopiar un examen meu, una anàlisi sintàctica i morfo-

No, però sempre fèiem una dinàmica de grup, una activitat

lògica, i la va repartir com a model per a tota la classe. També

que ens feia reflexionar filosòficament sobre algun valor, per

recordo les mil classes que vam tenir amb l’Albert Martí al

adonar-nos que en realitat tots som importants i coses així.

llarg dels anys, i que al final, a segon de batxillerat, en ocaVas tenir alguna experiència curiosa amb el teatre?

sions ja em sabia de memòria el que diria a continuació. 46


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

Més que curiosa, moltes vegades ens fèiem un embolic a

d’internet, amb les quals em sap greu però no vaig aprendre

les representacions i allò acabava semblant no sé què, era

gran cosa. Fins i tot me’n vaig arribar a copiar una. Sencera.

normal que els alumnes que venien a veure-ho no entenguessin res perquè de vegades ens saltàvem mitja escena.

Com valores la presència de la coral a l’institut?

Jo crec que l’única vegada que m’he après el meu paper va

L’institut no seria el mateix sense la coral, pel gran percen-

ser a l’última obra, abans d’això sempre havia arribat... i a

tatge d’alumnes que hi ha, perquè cohesiona molt i permet

improvisar.

que vegis al pati un alumne de primer d’ESO parlant amb un de segon de batxillerat, i pels valors que inculca: la soli-

Parla’m d’alguns professors que recordis, apart dels que ja

daritat, el sacrifici...

m’has dit. A banda de l’Albert Martí, sobretot la Lydia, per la coral, i

Com et va canviar, l’institut?

la Rosa Ponsarnau, que era l’encarregada de tot el tema del

Sempre m’ha agradat tenir responsabilitats i a l’institut em

teatre, són les que més recordo, encara que em portava bé

van deixar emprendre tot allò que volia i confiaven en mi, de

amb tothom.

manera que em va ensenyar a estar molt segur de mi mateix, a no tenir por de res: si vull fer una cosa la faig, i si no en

Vas notar una evolució de l’institut mentre hi eres?

sé n’aprenc.

No gaire, jo crec que quan vam entrar ja estava prou bé l’ambient, si bé es cert que els dos primers anys les bara-

Com defineixes el Torre del Palau?

lles a la sortida encara eren habituals. Quan vaig marxar el

Per a mi ha estat un lloc on m’ho he passat molt bé però ten-

centre estava una mica més massificat, però a part d’això va

int una responsabilitat alhora: amb el teatre, amb la coral...

avançar en positiu.

Recordes algun examen?

Vau fer grans coses al Consell Escolar, a la teva època?

Els controls de lectura. Encara no entenc la seva utilitat,

El primer any que vam entrar vam organitzar la primera fes-

tot i haver-me llegit un llibre no crec que importi gaire

ta de final de curs de la història del centre, que crec que

si recordo de quin color portava la camisa el cosí del rei

no s’ha tornat a fer mai. Vam fer una gimcana, una guerra

d’Anglaterra o no.

d’aigua... la nostra sensació al final és que havia estat un desastre, però la gent s’ho va passar molt bé i els professors ens van felicitar. Més enllà d’això, estàvem a favor de pràcti-

Què recomanaries al Torre del Palau pel seu futur?

cament tot el que proposaven els equips directius, i tampoc

Tot i que no estigui en les seves mans, que no es massifi-

es decidien grans coses.

quin. I que mirin de reciclar-se una mica al Batxillerat Social, que és el que conec, perquè en algunes assignatures no

Com valores la irrupció de les TIC?

vaig aprendre gaire de nou. Al marge d’això, que continuïn

No estic gaire a favor d’algunes coses. Penso per exemple en

amb les activitats extraescolars i festes com el Carnestoltes,

les WebQuests, aquells treballs que es feien amb recursos

que donen molta vida. 47


Laura Martínez Escardó La Laura Martínez Escardó (Terrassa, 1992), ha viscut sempre a Poble Nou - Zona Esportiva i tota la seva escolarització secundària la va cursar a l’Institut Torre del Palau. Quan el 2004 va començar primer d’ESO, després d’haver fet la Primària al Col·legi Abat Marcet, EX-ALUMNA

potser no s’imaginava que acabaria estudiant Ciències Biomèdiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ara ja fa el tercer curs.

Què et va portar al Torre del Palau?

Tens algun bon record de la teva estada a l’institut?

Va ser una decisió tant dels meus pares com meva. Perso-

Pràcticament són tots bons, el fet de compartir un bon grup

nalment, malgrat veure’l des del balcó de casa, no tenia

d’amics amb les mateixes afinitats i capficats en les matei-

massa informació. Però els meus pares van anar a la jornada

xes activitats hi va ajudar, a més a més, tots sabíem que

de portes obertes i els va atreure bastant el centre, i més en-

estàvem a l’institut perquè volíem i no només per obligació.

cara tenint en compte que ells no tenien massa expectatives

Però si he de concretar, recordo molt positivament els viat-

que els pogués agradar.

ges de final de curs, de quart i Batxillerat, perquè aproximen molt els alumnes als professors i s’acaba fent vida de com-

De què vas formar part a l’institut?

panys. La coral i el teatre, amb les seves diferències, també

En un principi no m’havia endinsat massa en la vida de

van ser molt bons moments.

l’institut, més enllà de formar part de la coral i de participar en activitats esportives. Però a mesura que els anys passaven vaig començar a formar part del grup de teatre, fins i

Recordes o enyores el Torre del Palau?

tot arribant a actuar amb el grup de teatre de professors, i a

El recordo, de forma molt positiva, però no tornaria a

la coral també vaig anar agafant més responsabilitats.

l’institut. Es tracta d’una etapa molt bona, però que ja s’ha 48


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

va per poder estudiar el que jo volia.

acabat, i la meva etapa universitària m’engresca molt també. Tampoc tornaria com a professora ni com a qualsevol altra cosa, m’agrada mantenir els vincles amb la gent del

Em pots donar una definició del Torre del Palau?

centre, però les meves expectatives de futur no es poden

Un institut molt potent a nivell d’educació, amb molta ex-

satisfer en un institut.

periència entre els professors, que sempre busca que no quedi cap alumne despenjat, mira de cara al futur i aposta

Quins companys et van deixar marca?

pels alumnes.

Des de tu mateix, l’Albert Sánchez, fins al grup que veníem des dels quatre anys al col·legi, la Laia Aceituno, la Marina

Com recordes els viatges?

Cabello, la Cristina Duarte, la Laura López, i ja a Batxillerat

Recordo millor el de 1r de Batxillerat a Londres que el de

també m’agradaria destacar la Davínia Fernández i l’Alba

Berlín a 2n, bàsicament perquè ens vam moure de forma

Cabeza. També crec necessari recordar la Gemma Mayans i

més autònoma i em va fer descobrir molt més la ciutat.

el Simón Serka. Però, en realitat, és tanta gent que és injust fer una llista perquè m’oblidaré d’algú.

Alguna anècdota? Unes quantes. Al viatge de 4t d’ESO a París, aliades amb les

I si m’haguessis de fer una llista de professors que tens a

professores, vam intentar fer una brometa als nois. Sort van

la memòria?

tenir que un dels nois era massa llest i ens va enxampar en

La que suposo que tothom que la va tenir recordarà, la

ple procés. I dins dels viatges de la coral, no se m’oblidarà

Marga, la Lydia Campà, que era la directora de la coral, la

quan a Granada, a 1r de Batxillerat, els nois ens van desper-

Rosa Ponsarnau, l’Helena Gallart, l’Empar Sandoval, l’Elena

tar a toc de botzina a les cinc del matí, o quan, en el mateix

Deitg... Un altre dels que més recordo és l’Albert Martí, que

viatge, un grupet dels grans ens vam perdre la darrera nit,

el vam tenir molts anys com a tutor, al final vam aprendre a entendre’ns i, a més a més, amb el temps vaig anar valorant

just abans d’anar a sopar i, a sobre, estava plovent a bots i

cada cop més les classes que ens feia.

barrals.

Alguna diferència entre la Laura que entra i la que surt de

I algun treball que t’hagi quedat a la memòria?

l’institut?

El Treball de Recerca. Es tractava de la valoració sobre

Una diferència abismal. La Laura que va entrar era moguda

tractaments alternatius, concretament l’homeopatia, i jun-

i xerraire però cap a tercer de l’ESO em vaig centrar més i

tament amb la Laia Aceituno, com a companya, i la Rosa

l’època de Batxillerat ja vaig passar a concentrar-me molt en

Muxí com a tutora, vam dedicar-li moltes hores, i finalment

treure bones notes, perquè era conscient que les necessita-

vam aconseguir la bona nota que buscàvem. 49


Adrià Ortiz Mera L’Adrià Ortiz Mera (Terrassa, 1993) va entrar a l’institut l’any 2005 provinent del Col·legi Pere Viver. Va compatibilitzar els estudis de Secundària i el Batxillerat Tecnològic amb la responsabilitat de ser delegat i representant dels alumnes al Consell Escolar. Però el seu pas per l’institut també serà recordat perquè va impulsar la mobilització EX-ALUMNE

estudiantil de la ciutat i va aconseguir el 2011 convocar el primer Congrés d’Instituts del Vallès Occidental i va estar implicat en la primera manifestació d’estudiants a Terrassa, des de feia molts anys.

En què més estaves ficat?

màxim possible... Si hagués de comentar tots els que m’han

Jo estava força interessat en política, i durant el batxillerat

marcat no acabaríem mai!

m’estava llegint bona part de la legislació d’educació i tenia ganes de moure’m. El Moviment d’Estudiants de Terrassa el

Hi ha alguna cosa que no oblidaràs mai?

vam formar abans del 15M i des del Torre del Palau ho vam

Pensa que el 60% de les classes amb el Ferran Martínez

impulsar i vam aconseguir que els estudiants es moguessin.

Mármol vaig passar-me-les al passadís, expulsat. Vaig estar fent mediació entre aquest professor i els alumnes, però

Em podries dir bons records del teu pas per l’institut?

res no funcionava. Un dia, quan va acabar-se la classe vaig

La coral és una experiència que mai oblidaré. A més, hi ha

entrar a l’aula a recollir la meva motxilla i marxar, ell va dir-

molts professors que han tingut molta importància per a mi.

me que no m’autoritzava a anar-me’n, però jo ho vaig fer. Tot seguit, els meus companys em van dir que el professor

Algun d’aquests professors?

havia parlat malament de mi i vaig tornar decidit a l’aula.

L’Albert Martí, que em va influir molt, també en política;

“Has d’esperar que surti de classe per criticar-me?”, li vaig

la Lydia Campà, que ens va inculcar molts valors; la Marga

dir. Després de discutir-nos, en arribar a classe el meu pare

López, que sempre t’ajuda des del darrere perquè treguis el

em va dir que m’havia recolzat quan el professor el va trucar. 50


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

Va ser la darrera garrotada que va patir a l’institut, i al final

Va canviar el centre durant els teus anys d’alumne?

va haver de marxar.

Sí, bàsicament es van notar les retallades. Quan vaig entrar érem ja força gent, però ara en sortir ja hi havia massa estudiants.

Recordes o enyores l’institut? Sento molta enyorança, va ser difícil el moment de deixarho. Un any més a la Torre del Palau hagués estat fantàstic,

I tu com vas canviar de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat?

per tot allò que havia promogut i per les amistat, de totes les

De petit era un nen que no volia estar amb la gent. Després

edats, que vaig fer-hi.

d’un procés de canvi autoimposat, no sense dificultats, he aconseguit ser tant obert com es pot, sempre amb precaució. Una altra cosa que crec molt important va ser aprendre

T’agradaria tornar?

a empassar-me la vergonya i que no m’afecti el que puguin

De fet no he marxat. Continuo pujant als assajos de la co-

dir els altres.

ral i continuo parlant amb els representants dels alumnes al Consell Escolar. I, de fet, un cop hagi acabat la carrera

Podries definir el Torre del Palau?

m’agradaria tornar al centre com a professor de Física, que

És un lloc per viure en pau, podent ser tu mateix, i on pots

és el que estic estudiant, i poder tenir d’alumnes alguns

viure com a casa teva: un lloc on poder somiar. Això és grà-

dels nens que conec. Ah! I ser company de la Marga seria

cies a la implicació de l’alumnat i dels professors.

fantàstic!

I un record acadèmic?

Com ha estat la teva vivència al centre?

Ho vaig passar molt malament a Electrotècnia l’últim any.

Els sis anys han estat molt instructius. Però els tres primers

Se’m va creuar l’assignatura i no hi havia manera. Jo sabia

anys van ser més aviat dolents perquè hi havia gent que em

fer-ho però no m’em sortia als exàmens. Al darrer examen de

feia la guitza perquè estava una mica grassonet. Tot i això,

recuperació, amb molt d’esforç, vaig aconseguir treure un 8.

els darrers anys, quan vaig començar a obrir-me socialment i a canviar, va ser tot fantàstic. M’emporto una experiència

Quina recomanació donaries a l’institut de cara al futur?

que en un altre institut no hagués tingut.

Que, tot i la massificació, no es perdi mai de vista que tothom ha de ser tractat igual i tant és com sigui. Quan

Un record graciós?

un institut està ben cohesionat per part de l’alumnat tot

Les classes de Tecnologia amb el Josep Dalmau, en què les

funciona millor. Els alumnes han de veure que l’institut és

noies callaven sobtadament quan el professor es girava. Es

el moment per poder fer tot allò que volen i amb llibertat,

veu que el seu cul triomfava molt (rialles).

després ja tindran temps de viure experiències amargues. 51


Toni López Gracia El Toni López Gracia (Terrassa, 1996) va entrar a l’institut el curs 2008-2009, hi va fer tota l’ESO i actualment estudia el Batxillerat Científic. Des que cursava l’ESO va estar implicat amb els seus companys realitzant la tasca de delegat de classe, fins que a quart va ALUMNE

decidir fer el salt i representar-los al Consell Escolar.

Per què vas decidir anar al Torre del Palau?

Sí, però crec que actualment els falta prendre consciència

Jo visc a Terrassa, tot i que lluny del centre, però en tenia

col·lectiva de com està la situació. Per tant, diria que ara

bones referències: és un lloc petit, de manera que és fàcil

mateix no està canviant res perquè la gent no actua. Nosal-

no perdre’s amb les classes, i a més estava tot el tema de

tres, els representants al Consell, som els seus portaveus,

les TIC que em cridava l’atenció. Vaig pensar que seria una

però si no hi ha una veu que transmetre, no podrem avançar.

oportunitat per estudiar d’una manera diferent, i això em va

Considero que aquesta és una idea molt important: si els

atreure.

alumnes es moguessin, s’aconseguirien moltes més coses.

Per què vas entrar al Consell Escolar?

Però tot i això des del Consell haureu fet propostes.

M’ho va proposar una professora perquè jo sempre havia

Sí, hem considerat dur a terme algunes idees, mobilitza-

estat delegat de classe. M’agrada implicar-me per intentar

cions i iniciatives per l’estil, però no han tingut gaire èxit en

fer de l’institut un lloc millor per als companys, de manera

general. Una d’aquestes idees consistia en portar una sèrie

que em va agradar la idea i ho vam tirar endavant.

de queixes als Serveis Territorials d’Ensenyament al Vallès Occidental, fent la reclamació un per un amb la idea de

Creus que l’alumnat té un poder real per canviar coses?

col·lapsar el sistema durant el temps que ens portés forma52


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

litzar les queixes. Hi van venir alguns professors, potser uns

Vas estar fent break-dance. Com valores l’oferta en activitats

deu dels setanta que són en total, i més o menys el mateix

extraescolars de l’institut?

nombre d’alumnes, però és clar, deu nois i noies d’un total

Realment hi ha moltes opcions. Quan jo vaig començar a fer

de set-cents. Amb aquesta proporció no anem enlloc.

break, el Torre del Palau era l’únic institut que ho oferia, per exemple. El teatre també és una activitat important al Torre del Palau, però també tenim el futbol sala, el bàsquet... i la

Com ha evolucionat l’institut des que vas entrar?

coral, és clar.

Crec que l’ambient ara és molt millor que abans, mentre que altres coses han empitjorat a causa de la crisi econòmica. La

I què en penses de les instal·lacions de l’institut?

informàtica n’és un exemple clar, la gran aposta per les TIC

És un institut petit, i ara arribem gairebé als 700 alumnes.

que s’ha fet a l’institut requereix una inversió i un mante-

Tots tenim clar que no hi cabem i per tant calen solucions.

niment que ara mateix no es pot fer al nivell necessari. Per

Però personalment, excepte el mòdul prefabricat que tenim

tant, jo diria que ponderant allò positiu i allò negatiu, estem

ara, que és insostenible, opino que la resta està bastant bé.

igual que abans. Tot i això el professorat segueix sent molt bo, igual que quan vaig entrar, i això manté el bon nivell del

Què et sembla la ubicació del centre?

centre.

És molt més relaxat estar aquí que no pas enmig de la ciutat, però quan fa mal temps l’accés és més complicat. Tot i

I a què atribueixes que l’ambient hagi millorat?

això, encara que el desplaçament sigui un problema, quan

Ho atribueixo al fet que encara que col·lectivament no hi

estàs dins de l’aula tot és més tranquil i fins i tot es pot

hagi participació, sí que hi ha una conscienciació indivi-

respirar millor que si ens trobéssim en qualsevol altre lloc.

dual. Els alumnes saben que s’han d’esforçar i aprofitar allò Alguna idea per millorar l’institut?

que tenen, i també saben que les coses encara poden anar

Treure el mòdul prefabricat, que com ja he dit és una solució

a pitjor. Per tant, s’ha d’intentar fer tot el possible per crear

provisional insostenible a llarg termini. Però això no és culpa

un bon clima.

nostra, si no s’hi destinen recursos nosaltres no podem fer gran cosa des d’aquí... També seria necessari contractar un

T’hi has sentit sempre a gust, al Torre del Palau?

informàtic, perquè com deia abans la inversió en equipa-

Sempre. Crec que vaig fer una bona elecció.

ment digital requereix d’un manteniment i també una assistència tècnica quan hi ha problemes durant una classe, per

Què és el Torre del Palau en una paraula.

exemple. Aquesta tasca ara mateix la fan professors que en

Voluntat.

saben, d’informàtica, però que evidentment no es dediquen a això. En qualsevol cas, aquest també és un problema de

I què ha suposat per a tu?

diners, i fins que no millori la situació no es poden exigir

Progrés.

moltes coses. 53


Manuel Fernández Algaba En Manuel Fernández Algaba (Fuente la Lancha, Córdova, 1954) és conegut per tots a l’institut simplement amb el nom de Manolo. Actualment viu a Les Fonts. El Manolo és l’encarregat del bar del Torre del Palau des del 1997, any en què li va ser adjudicar per concurs. Hi RESPONSABLE DEL

treballa amb la seva dona, la Isabel, que fa de cuinera.

SERVEI DE CANTINA I MENJADOR

Com vas arribar al Torre del Palau?

Com participeu de la vida de l’institut?

Abans ja hi havia uns altres encarregats del bar, i la Isabel

Doncs la veritat és que no fem gran cosa al marge d’allò que

venia a ajudar-los. Llavors van decidir traspassar el negoci

ja he comentat. Si es fa un sopar o algun esdeveniment així

i vam veure-ho com una oportunitat, de manera que vam

ens hi apuntem, però poc més.

entrar a concurs amb una proposta i se’ns va adjudicar. A què et dedicaves abans de venir? Llavors no formeu part de la plantilla de l’Institut.

Treballava al tèxtil, vaig ser planxador fins que ens va sortir

No, som autònoms. El que guanyem és per nosaltres, i si

aquesta oportunitat. Allò ho veia com una feina molt limi-

perdem també ho assumim.

tada, i sentia que aquella feina no em donaria per avançar més. En canvi això sempre m’havia agradat, de manera que

I fas alguna cosa més aquí, a més de portar el bar?

vaig canviar d’aires per fer quelcom diferent.

Sí, m’ocupo de tasques de manteniment, tinc una empresa i m’encarrego de diverses coses, des de canviar persianes

Llavors ja havies tingut alguna experiència prèvia?

o revisar instal·lacions fins tot allò que s’hagi de pintar a

Sí, jo portava voluntàriament el bar del C.D. Can Parellada,

l’estiu.

només per ajudar, no com a feina remunerada. Però això ja 54


EN TREVISTES

|

25 anys, 25 punts de vista

preus dels menús de 6,30 a 4,80 euros, i hem començat

em va ser molt útil com a experiència.

a fer entrepans calents al migdia, que abans no en fèiem. Què és el que més t’agrada de la teva feina?

D’aquesta manera, un alumne pot dinar amb 2 euros.

El tracte amb els nens, el diàleg amb el jovent. I en què es nota aquesta reducció?

I el que menys?

Hem tret l’amanida del menú, que ja se sap que els joves en

Home, de vegades hi ha algun que ve amb una actitud una

general no la volen. Però a part d’això el marge de benefici

mica provocativa, i se l’han d’abaixar una mica els fums. Però en general estic molt content amb el canvi que vaig fer.

es redueix també.

Tens algun bon record de tots aquests anys?

Estàs més cansat que quan vas començar?

Tot en general forma un bon record. No ha passat mai res

No, tot i que és una feina que comporta bastant estrès.L’hora

extraordinari que pugui recordar, però tampoc cap cosa ne-

del pati sobretot és terrible, amb tots els nens aquí acumu-

gativa. Simplement, el dia a dia aquí ja ho és, de bo.

lats, però ho porto bé.

Destacaries algun membre del professorat?

Què destaques del Torre del Palau com a centre?

Sí, sobretot l’equip directiu que hi havia quan jo vaig entrar.

Sobretot els diferents equips directius que hi ha hagut fins

Recordo en Jordi Martín, en Gaspar Company... d’alguna

ara, que han fet una bona feina per crear un ambient molt

manera la gent que em va ajudar quan vaig arribar aquí.

agradable. I algun alumne? Sempre n’hi ha alguns que veus més, que arribes a conèixer-

Què significa per a tu, estar aquí?

los una mica més, sobretot els que es queden a dinar amb

Un canvi molt important: fer allò que m’agrada.

freqüència, que van a la coral i activitats així. Què recomanaries al Torre del Palau per al futur?

Has notat una evolució en l’institut des que hi ets?

Sobretot millorar en el tema de l’espai i l’estat de les

I tant. Quan jo vaig arribar les coses en general estaven bas-

instal·lacions, tot i que això també dependrà dels recursos

tant deprimides. Per exemple,hi havia menys de la meitat

disponibles... Ara està prevista una ampliació de l’edifici i

d’alumnes que hi ha ara, uns 300, hi havia potser dues

s’haurà de tirar per aquí, perquè considero que es queda

línies a l’ESO, ara n’hi ha quatre... tot ha anat en augment.

molt petit. A més hi ha coses que estan molt envellides, com Heu notat l’impacte de la crisi al bar?

per exemple la instal·lació de gas, que ja té molts anys i hi

Sí, ens hem hagut d’adaptar a la demanda: hem abaixat els

ha radiadors que necessiten un canvi. 55


56


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

Memòria gràfica i recull de dades per cursos consolidació definitiva del centre.

En el següent capítol, presentem un recull d’imatges, de dades i de fets destacables de cadascun dels 25 cursos acadè-

Durant els tres primers cursos, el Cicle d’Ensenyament Se-

mics.

cundari (CES) depenia administrativament de la direcció del

Convé precisar que l’Institut Torre del Palau és un centre de

centre de primària. El claustre de professors estava format

secundària amb uns orígens molt singulars. Va néixer dins

per mestres de primària del mateix CP Pau Picasso, per pro-

d’un centre de primària que s’inaugurà el curs 1976-77,

fessors de batxillerat (BUP) i professors de formació profes-

amb el nom de CP Josep Carbonell.

sional (FP). La diversitat de perfils docents i de metodologies de treball, va propiciar un enriquiment mutu, el qual

A partir del curs 1984-85 s’anomenà CP Pau Picasso. Era

va revertir positivament en la manera de fer i en la pràctica

una escola formada per un conjunt de mestres compromesos

educativa. També és cert que el fet d’haver de comparti-

amb la innovació, que va proposar convertir-se en un centre

mentar l’edifici en diverses configuracions, obrir accessos

3-12, i també va decidir experimentar els programes de cicle

diferenciats i, al mateix temps, haver de compartir algunes

superior.

instal·lacions no va ser senzill.

Aquesta és la llavor que explica l’orígen del Cicle

A partir del curs 1990-91, formalment ja esdevingué Ins-

d’Ensenyament Secundari (CES), que es posà en marxa el

titut Pau Picasso. I el curs 1993-94, adoptà l’actual nom

curs 1987-88. Fou un del set centres pioners de tota Ca-

d’Institut Torre del Palau.

talunya en l’experimentació del Programa de Reforma Educativa, com a Extensió del CP Pau Picasso. El Departament

Les dades i fotografies que conformen aquest capítol només

d’Ensenyament nomenà en Joan Serrat Comerma com a

pretenen mostrar una visió orientativa de l’evolució històri-

Coordinador de CES. Impulsor tenaç del que ben aviat va ser

ca del centre. El volum d’informació generada durant tots

institut de secundària, el va dirigir fins al curs 1992-93, en

aquest anys és imposible que hi quedi reflectit en la seva

el transcurs del període més compromès per al creixement i

totalitat. 57


Extensió CP Pa u Pi c a s s o C

987

AR

ABR

U

R

S

1987 | 1988 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

7

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1988 | 1989 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

8

ALUMNAT: 162 1r CES

55

2n CES

52

3r CES

55

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1989 | 1990 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1990 |1986 1991| 1987 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

SET

OCT

NOV

DES SET GEN OCT

FEB NOV MAR DES ABR GEN MAI FEB

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 13

Coordinador cicle d’ensenyament secundari Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals Isidre Macias Castellví

Idiomes Conxa Armengol Aymerich

Administrador Hermies Busqué Lluch

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Carme Sillué Beltran

Llengües Montse Alsius Serra Montse Vilajosana Estopiñan

Cap d’Estudis i Secretari Isidre Macías Castellví

Educació Física Jordi Martín Resina

Matemàtiques Isabel Pérez Roldan Riera

Educació Visual i Plàstica Hermies Busqué Lluch

Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Ricard Sanmartí Falguera

Inici del Cicle d’Ensenyament Secundari (CES)

L’Institut esdevé un del set centres pioners de tota Catalunya en l’experimentació del Programa de Reforma Educativa, com a Extensió del CP Pau Picasso, per a la qual el Departament d’Ensenyament nomenà en Joan Serrat Comerma com a Coordinador del Cicle

58

1

1

JUN MAR JUL ABR AGO MAI SET JUN OCT JUL

9

9

11

9

8


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

Ex t e ns i ó CP Pa u Pi c a sso C

1987 | 1988 AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

7

ABR

U

R

S

1988 | 1989 1988 | 1989 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

8

SET

1989 | 1990

OCT SET NOV OCT DES NOV GEN DES FEB GEN MAR FEB ABR MAR MAI ABR JUN MAI JUL JUN AGO JUL SET AGO OCT

1

ALUMNAT: 190 1r CES

41

2n CES

58

3r CES

50

4t CES

41

91

89

98

NOV

DES

9

GEN

FEB

MAR

ABR

1990 | 1991 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 20

Coordinador cicle d’ensenyament secundari Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals

SET

OCT

NOV

DES

Pep Pintó Fusalba Antonio Campos Pérez Isidre Macías Castellví

Cap d’Estudis Isidre Macías Castellví

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Joan Serrat Comerma

Secretari Hermies Busqué Lluch

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Hermies Busqué Lluch

GEN

FEB

MAR

ABR

1991 | 19 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

1

SET

OCT

Idiomes Dolors García Ujaldón Conxa Armengol Aymerich Llengües Teresa Piñol Torrens Montse Vilajosana Estopiñan Rosa González Lagunas Montse Alsius Serra Matemàtiques Ismael Saura Fabregat Hermínia Aróztegui Trenchs Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Ricard Sanmartí Falguera

Inici de la Coral de l’Institut Setembre 1988

1a Setmana Cultural

Sortides culturals i activitats al centre. Esquiada a Porté Puimorens Febrer 1989 Estany de Banyoles 1r de CES

Recollida de material volcànic a la Garrotxa 1r de CES. Professor: Antonio Campos 59

NOV

DES

GEN

FEB


Ex t e n si ó C P P a u P i c a sso C

987 | 1988 DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1988 | 1989 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

ALUMNAT: 279 1r CES

42

2n CES

53

3r CES

104

4t CES

52

1r Batxillerat

28

FEB

MAR

ABR

U

R

S

1989 | 1990 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1990 | 1991 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1991 | 1992 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

1

SET

OCT

NOV

DES

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 26

Director Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals Pep Pintó Fusalba Antonio Campos Pérez Rosa Coll Sales

Idiomes Dolors García Ujaldón Cándida Gallardo Garcia Carme Miralda Casanovas

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Joan Serrat Comerma Isidre Hernández Cortés Roberto Méndez Stingl

Llengües Teresa Piñol Torrens Pepa Palomar Baró Montse Alsius Serra Montse Vilajosana Estopiñan Carme Gil

Cap d’Estudis Gaspar Company Crusellas Coordinadora Pedagògica Hermínia Aróztegui Trenchs Secretari Hermies Busqué Lluch

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Hermies Busqué Lluch

Matemàtiques Ismael Saura Fabregat Hermínia Aróztegui Trenchs Lluïsa Maria Pardo Carrasco Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Ricard Sanmartí Falguera Jordi Regalés Barta

Colònies a Can Tallada. Empordà. 1r i 4t de CES

Colònies a Can Tallada. Isidre Hernàndez, Lydia Campà, Montse Alsius, Antonio Campos, Ismael Saura, Rosa Coll, Carme Sillué i Pepa Palomar.

Sortida 1r de CES. Masia de Can Deu, Sabadell 60

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

1

9

J


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

1989 | 1990 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

Acord de continuïtat d’adhesió a la UNESCO com a centre associat de secundària Convivències de 1r i 4t de CES a l’Empordà Casa de colònies de Can Tallada

Crèdit d’Objectius Generals, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Can Robert. Professors Joan Serrat i Antonio Garrido.

2a Setmana Cultural

Sortides culturals, esportives i activitats al centre Febrer 1990

Esquiada a Porté Puimorens. Professors Pere Grau, Jordi Martín i Gaspar Company.

Crèdit d’Objectius Generals, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. Can Robert. Professors Antonio Garrido i Hermies Busqué. 61


I E S P a u P i c a sso C

88 ABR

1989 | 1989 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1989 | 1990 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

9

ALUMNAT: 354 1r CES

45

2n CES

48

3r CES

109

4t CES

103

1r Batxillerat

28

2n Batxillerat

21

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

U

R

S

1990 | 1991 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 35

Director Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals Pep Pintó Fusalba Antonio Campos Pérez Rosa Coll Sales Esther Fernández Pérez

Cap d’Estudis Gaspar Company Crusellas Coordinadora Pedagògica Hermínia Aróztegui Trenchs

ABR

1991 | 1992 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

1

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Joan Serrat Comerma Isidre Hernández Cortés Manuel Pérez Roda Jaume Sayrol Clols Nati Soriano Valverde

Secretari Hermies Busqué Lluch Coordinador addicional Pere Grau Guilella

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Teresa de Jesús Abad Gutiérrez Josep Doménech Riera Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Carlos Martínez Volpatti

Castanyada

Celebració del Dia de la Terra

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

Idiomes Dolors García Ujaldón Cándida Gallardo García Carme Miralda Casanovas Xavier Barnadas Molins Montserrat Roca Pellicer Llengües Teresa Piñol Torrens Pepa Palomar Baró Montse Alsius Serra Montse Vilajosana Estopiñan Alicia Margallo González Matemàtiques Ismael Saura Fabregat Hermínia Aróztegui Trenchs Lluïsa Maria Pardo Carrasco Hermies Busqué Lluch Ricard Rovira Castella Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Manuel Mesa Valiente Toni del Rio Silvan Suso Coucheiro Gómez

Diada de Sant Jordi. Professores, Pepa Palomar i Montse Alsius. 62

19 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

2

SET

OCT

NO


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

1990 | 1991 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

1

3a Setmana Cultural

Diada de Sant Jordi i Dia de la Terra

Viatge a Andalusia, sortida en BTT, esquiada a Boí Taüll i activitats al centre Febrer 1991

Abril 1991

1r viatge a Londres Estiu 1991

Crèdits d’Objectius Generals als 4 nivells de CES

Diada de Sant Jordi.

Temàtiques relacionades amb la ciutat de Terrassa amb continguts elaborats íntegrament pel claustre de professorat. 1r CES - Descoberta de l’entorn: els barris de Can Boada i Poble Nou 2n CES - Què en fem dels residus aquí a Terrassa? 3r CES - El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt 4t CES - L’aigua a la ciutat de Terrassa Aquest Crèdits esdevindran els futurs Treballs de Síntesi

63


I E S P a u P i c a sso C

1989 | 1989

AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

8

1989 | 1990 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

8

9

SET

OCT

ALUMNAT: 411 1r CES

41

2n CES

56

3r CES

92

4t CES

114

1r Batxillerat

68

2n Batxillerat

22

MP2 Aux. Comercial

18

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1990 | 1991 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

1

9

9

1

PROFESSORAT: 38

Director Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals Montse Carbonell Moncho Esther Fernández Pérez Rosa Coll Sales Josep Triginer García Ángeles Fernández Pérez

Coordinador Pedagògic Pere Grau Guilella

SET

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Joan Serrat Comerma Isidre Hernández Cortés Manuel Pérez Roda Jaume Sayrol Clols

Secretari Hermies Busqué Lluch Coordinadora addicional Glòria Martí Rubí

R

S

1991 | 1992 MAI

EQUIP DIRECTIU

Cap d’Estudis Gaspar Company Crusellas

U

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1992 | 19 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

2

SET

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Hermies Busqué Lluch Glòria Martí Rubí Idiomes Dolors García Ujaldón Cándida Gallardo García Carme Miralda Casanovas Elvira Deitg Ferrer Llengües Pepa Palomar Baró Montse Alsius Serra Montse Vilajosana Estopiñan Teresa Maria Boada Flotats Beatriz Marín Peralta Paquita Rodríguez Soriano Matemàtiques Ismael Saura Fabregat Hermínia Aróztegui Trenchs Lluïsa Maria Pardo Carrasco Cristina Mata Mas Rosa Gascón Navas Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Suso Coucheiro Gómez Toni Sobrino Labajos Manuel Mesa Valiente Juan José Cantero Bustamante Pere Sanclemente Rodrigo

4a Setmana Cultural. Esquiada a Boí Taüll. 64

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

1991 | 1992 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

2

Inici Batxillerat artístic Inici Batxillerat Musical Inici Mòdul Professional 2 Auxiliar Comercial 4a Setmana Cultural

Sortides culturals, esportives i activitats al centre Febrer 1992

Publicació Crèdit de Síntesi

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt Elaborat pel claustre de l’Institut i publicat pel Departament d’Ensenyament Març 1992

Trobada Estatal d‘escoles associades a la UNESCO Granada, Juliol 1992

65

|

25 anys, 25 punts de vista


IES Pau Pi c a s s o C

992

AR

ABR

U

R

S

1992 | 1993 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

2

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1993 | 1994 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

3

ALUMNAT: 415 1r CES

53

2n CES

53

3r CES

124

4t CES

119

1r Batxillerat

86

2n Batxillerat

59

MP2 Aux. Comercial

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1994 | 1995 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1995 | 1996 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 41

Director Joan Serrat Comerma

Ciències Experimentals Montse Carbonell Moncho Esther Fernández Pérez Rosa Coll Sales Teresa Maranges Presas Josep Rafael Ramírez Caraballo

Cap d’Estudis Gaspar Company Crusellas Coordinador Pedagògic Pere Grau Guilella

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Àngel Claramonte Juan Joan Serrat Comerma Isidre Hernández Cortés Maria José Bendicho Palacio Josep Sales Inglés

Secretari Jordi Martín Resina Coordinadora addicional Glòria Martí Rubí

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Hermies Busqué Lluch Glòria Martí Rubí Juan José Caro Sala Idiomes Dolors García Ujaldón Carme Miralda Casanovas Elvira Deitg Ferrer Carmen Cabañero Baños Àngels Conill Pijuan

5a Setmana Cultural. Viatge a Tunísia.

66

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

6

Llengües Pepa Palomar Baró Àngels Pijuan Sicart Montse Alsius Serra Montse Vilajosana Estopiñan Beatriz Marín Peralta Paquita Rodríguez Soriano Josefa Maria Martínez Álvarez Matemàtiques Ismael Saura Fabregat Hermínia Aróztegui Trenchs Lluïsa Maria Pardo Carrasco Cristina Mata Mas Rosa Maria Reverte Calvet Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez José Luís Espejo Díaz Manuel Mesa Valiente Sergi Ramos Sánchez Pere Sanclemente Rodrigo

5a Setmana Cultural. Viatge a Tunísia.

SET

OCT


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

1992 | 1993 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

3

Celebració del Dia dels Drets Humans Desembre 1992

5a Setmana Cultural

Solidaritat entre els pobles i les persones Viatge a Tunísia i sortides culturals, esportives i activitats al centre Febrer 1993

Celebració del Dia dels Drets Humans.

5a Setmana Cultural. Activitats al Centre. 67

|

25 anys, 25 punts de vista


I ES To r r e de l Pa l a u C

1992 | 1993 AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2

U

R

S

1993 | 1994 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

3

SET

ALUMNAT: 564 1r CES

34

2n CES

56

3r CES

96

4t CES

135

1r Batxillerat

91

2n Batxillerat

82

MP2 Aux. Comercial

13

MP3 Ed. Infantil

57

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1994 | 1995 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1995 | 1996 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 47

Directora Hermínia Aróztegui Trenchs

Ciències Experimentals Montserrat Carbonell Moncho Esther Fernández Pérez Rafael Martínez Lázaro Guadalupe Gámez Chaves Alfonso García Trujillo Gloria Tienda Cuello

Cap d’Estudis Montserrat Carbonell Moncho Coordinador Pedagògic Pere Grau Guilella Secretari Jordi Martín Resina

Ciències Socials Carme Sillué Beltran Joan Serrat Comerma Isidre Hernández Cortés Marià Mateu Hurtado Anton Cantó Oliva Josep Sales Ingles Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Juan José Caro Sala Rafa Figueroa Sacedon Idiomes Dolors García Ujaldón Elvira Deitg Ferrer Carme Miralda Casanovas Carmen Cabañero Paños Àngels Conill Pijuan

Dia escolar de la no violència i la pau. Conferència d’Arcadi Oliveres.

La Coral a Suïssa. 68

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1996 | 19 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

6

Llengües Montse Vilajosana Estopiñan Pilar Isla Beatriz Marín Peralta Jordi Serarols Boada Pepa Palomar Baró Montse Alsius Serra Magda Barragán Matemàtiques Hermies Busqué Lluch Hermínia Aróztegui Trenchs Isabel Pérez Aibar Trini Zarza Berjillo Montserrat Doménech Tomasa Lluïsa Maria Pardo Carrasco Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Juan Fco. Martínez Redondo Jordi Regalés Barta Manuel Mesa Valiente Nabih Khanafer Bassam Sagrario Martín Sáez Joan Triola Gol Pere Peris Morancho Fausto del Rio Cuesta

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

1993 | 1994 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

Inici Mòdul Professional 3 d’Educació Infantil Inici activitat extraescolar de teatre Monitor de l’Institut del Teatre de Terrassa

Programa de tutories de Batxillerat: Xerrades col·loqui amb experts

• Relacions interpersonals i sexualitat. Amb Armand de Fluvià, president del Casal Lambda i iniciador del Moviment Gai a Espanya, Carme Freixa (Centre de Planificació de l’IMSAV), Ma. Dolors Viciana i Dolores Luque del Casal de la Dona de Terrassa. • Servei Militar i Objecció de consciència. • Insolidaritat, diversitat ètnica i racisme. Amb els senyors Tris (Marroc), Edmundo Sepa (ETANE), i Rosa González (Serveis Socials). • Els joves i el futur. Amb el sociòleg Salvador Cardús.

Participació en la II Trobada d’Escoles Associades a la UNESCO. Carme Sillué representant l’Institut.

Dia escolar de la no violència i la pau DENIP 94 Xerrada Conflictes mundials i reptes personals, a càrrec d’Arcadi Oliveres, vicepresident de Justícia i pau. Gener 1994

1r Viatge a Suïssa de la Coral

Estada en un centre educatiu suïs associat a la UNESCO

Participació en la II Trobada d’Escoles Associades a la UNESCO Betania Patmos, Barcelona Maig 1994

Intercanvi amb l’institut francès J. Monnet Actuació de La Coral en la II Trobada d’Escoles Associades a la UNESCO.

69


I E S To r r e d e l P a l a u C

992 | 1993 DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1993 | 1994 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

3

SET

OCT

NOV

DES

GEN

ALUMNAT: 607 1r CES

82

2n CES

48

3r CES

124

4t CES

108

1r Batxillerat

83

2n Batxillerat

93

MP2 Aux. Comercial MP3 Ed. Infantil

7 62

FEB

MAR

ABR

U

R

S

1994 | 1995 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1995 | 1996 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

SET

OCT

NOV

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 52

Director Jordi Serarols Boada

Ciències Experimentals Carme Collell Esther Fernández Pérez Marga López Ballestero Àngels Bayo Gil Jordi González Benaiges Gloria Tienda Cuello

Cap d’Estudis Montserrat Domènech Tomasa Coordinadora Pedagògica Montserrat Vilajosana

DES

GEN

Ciències Socials Ma. del Mar Abilleira Fernández Carlos Molina Solano Joan Serrat Comerma Maria Jesús Marín Marià Mateu Hurtado Àngels Viñals Torrella Josep Sales Ingles

Secretari Jordi Regalés Barta Coordinadora addicional Carmen Cabañero

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre

Discurs inaugural dels actes de la Castanyada.

FEB

MAR

ABR

1996 | 1997 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

6

SET

OCT

NOV

DES

GEN

Matemàtiques Hermies Busqué Lluch Yolanda Redondo Martínez Isabel Rivas Macian Montserrat Doménech Tomasa Lluïsa Maria Pardo Carrasco Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Joan Carreras Jordi Regalés Barta Rafael Capa José Gutiérrez Pedro Bada Joan Triola Pere Peris Morancho Fausto del Rio Cuesta Ma. Angeles García

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Almudena Morterero Corredera Empar Sandoval Lluís

Rosa Ponsarnau i Jordi Serarols.

Idiomes Dolors García Ujaldón Elvira Deitg Ferrer Maria Álvarez Carmen Cabañero Paños Àngels Conill Pijuan Àngels Torra Burón Llengües Carme Algueró Mujal Montse Vilajosana Estopiñan Alberto Aparicio Rosa Ponsarnau Rosell Beatriz Marín Peralta Jordi Serarols Boada Paquita Rodríguez Soriano Montse Andreu Norberto Salinas Alonso

Actes de celebració de la Castanyada. 70

Montse Vilajosana i Lydia Campà a la III Trobada alumnatprofessorat, Escoles Associades a la UNESCO.

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

1

9

J


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

1994 | 1995 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

Instal·lació d’un mòdul prefabricat per acollir 2 grups de 8è d’EGB del CP Abat Marcet Celebració de la Castanyada Inauguració de la Biblioteca remodelada Cantina i Servei de reprografia Novembre 1994

Jordi Serarols tallant la cinta en l’acte d’inauguració de la Biblioteca acompanyat de Marta Ribas.

120 alumnes realitzant esport extraescolar, 9 equips Inici participació programa europeu Comenius Participació en la III Trobada alumnatprofessorat de les Escoles Associades a la UNESCO de Catalunya Centre Escolar Empordà, Roses Maig 1995

Concert en l’acte d’inauguració de la Biblioteca.

La Castanyada. Activitats lúdiques i esportives. 71


I E S To r r e d e l P a l a u C

93 ABR

1993 | 1994 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

3

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1994 | 1995 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

ALUMNAT: 596 1r ESO

57

2n ESO

77

3r ESO

126

4t ESO

123

1r Batxillerat

72

2n Batxillerat

89

MP2 Aux. Comercial MP3 Ed. Infantil

7 45

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

U

R

S

1995 | 1996 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1996 |1992 1997| 1993 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

6

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 53

Director Jordi Serarols Boada

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Esther Fernández Pérez Marga López Ballestero Àngels Bayo Gil Jordi González Benaiges Gloria Tienda Cuello José Manuel Ramírez Moyano

Cap d’Estudis Montserrat Domènech Tomasa Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Jordi González Benaiges

Ciències Socials Ma. del Mar Abilleira Fernández Albert Martí Sató Joan Serrat Comerma Marta Pons Flotats Marià Mateu Hurtado Àngels Viñals Torrella Josep Sales Ingles

Coordinadora addicional Montse Vilajosana Estopiñan

Campionat de Catalunya de cros

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre

Campiones: equip cadet femení 3r classificat: equip cadet mascuí Febrer 1996

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Almudena Morterero Corredera Empar Sandoval Lluís

SET

OCT

NOV

Musical Les Galetes ESO. Jordi Cunillera i Lydia Campà. 72

1

Idiomes Dolors García Ujaldón Elvira Deitg Ferrer Belén Sotos Verges Àngels Conill Pijuan Àngels Torra Burón M. Carme Areste Mora Llengües Carme Algueró Mujal Montse Vilajosana Estopiñan Norberto Salinas Alonso Rosa Ponsarnau Rosell Beatriz Marín Peralta Paquita Rodríguez Soriano Montse Alsius Serra Jordi Serarols Boada Montse Fonoll Aynes Rosa M. López Llobregat José Antonio Aguado González Matemàtiques Hermies Busqué Lluch Yolanda Redondo Martínez Isabel Rivas Macián Montserrat Doménech Tomasa Jaume Pedrós Miquel Eva Pérez Sánchez Música Lydia Campà Borobia

Equip campió de Catalunya de cros. Celebrat a El Vendrell. Equip format per Mercè Roure, Tabita Caballero, Mireia Sala, Laura Màrquez, Vanesa Cantos i Natàlia Espinosa.

19

DES SET GEN OCT FEB NOV MAR DES ABR GEN MAI FEB JUN MAR JUL ABR AGO MAI SET JUN OCT JUL NO A

Tecnologies Antonio Garrido Martínez Luís J. Albarran López Francesc Delis Ramos Lourdes Arteaga Hueto Fèlix Ausach Zaragoza Rosa Planell Sánchez Sebastià Torrent Solsona Pere Peris Morancho Fausto del Rio Cuesta Imma Sepúlveda Cerrada

9

9

71

9

9


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

I E S To r r e d e l P a l a u C

1993 | 1994

AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

3

1994 | 1995 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

4

SET

OCT

NOV

ALUMNAT: 631 1r ESO

63

2n ESO

62

3r ESO

124

4t ESO

150

1r Batxillerat

106

2n Batxillerat

79

MP2 Gestió Administrativa 17 MP3 Ed. Infantil

30

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1995 | 1996 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

1

9

9

6

SET

Director Gaspar Company Crusellas

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu José Antonio Toro Puerta Marga López Ballestero Àngels Bayo Gil Rosa Muxí Muxí Gloria Tienda Cuello José Manuel Ramírez Moyano

Secretari Jordi Martín Resina

Ciències Socials Ma. del Mar Abilleira Fernández Albert Martí Sató Carlos Molina Solano Marta Pons Flotats Marià Mateu Hurtado Norberto Salinas Alonso Josep Sales Ingles

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

Celebració del 10è aniversari

Educació Física Jordi Martín Resina Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre Francesc Rico Ruíz

Darrer curs dels Moduls Professionals Premis CIRIT al Treballs de Recerca

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Almudena Morterero Corredera Empar Sandoval Lluís Glòria Martí Rubí

Treball premiat: Escolans terrassencs a Montserrat d’Isaac Ruiz Ribas. Tutora del treball: Lydia Campà Borobia Desembre 1996

Idiomes Rosa Coll Vidal Elvira Deitg Ferrer Àngels Conill Pijuan Àngels Torra Burón

73

S

1997 | 19

OCT SET NOV OCT DES NOV GEN DES FEB GEN MAR FEB ABR MAR MAI ABR JUN MAI JUL JUN AGO JUL SET AGO OCT

PROFESSORAT: 50

Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero

R

1996 | 1997 1996 | 1997 MAI

EQUIP DIRECTIU

Cap d’Estudis Montserrat Domènech Tomasa

U

1

91

99

79

7

Llengües Yolanda Gelices Nieto Evaristo González Prieto Anna Ochoa Vives Rosa Ponsarnau Rosell Manel Camas Magri Paquita Rodríguez Soriano Lidia Torrent Gargallo Jordi Serarols Boada Adoració Estrada Blanch José Antonio Aguado González Matemàtiques Antonio Martínez Pérez Yolanda Redondo Martínez Isabel Rivas Macian Montserrat Doménech Tomasa Jaume Pedrós Miquel Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Pere Piñol Tarragona Francesc Delis Ramos Sebastià Torrent Solsona Natàlia Miño García Gemma Riu Justo Dolors Martorell Reig Pere Peris Morancho Carme Maixé Altos

NOV

DES

GEN

FEB

MAR


A

N

OCT

NOV

DES

I

GEN

FEB

MAR

V

ABR

10è

10è

1996 | 1997 SET

E

R

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

7

S

A

A

R

N

I

V

E

R

1996 | 1 S

A

R

Programa d'activitats Dimecres, 5 de març.

Del 15 d’abril al 15 de maig.

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer. TEATRE DE TITELLES. Companyia alemanya Kaspers Theater del Goethe Institut. Dirigit als alumnes de 4t d‘ESO.

IES Torre del Palau TORNEIG DE TENNIS DE TAULA Professorat de l'IES Torre del Palau

11.45 hores

de

a l c apd y l ’ e n sen És motiu de satisfacció poder adreçar-me amb aquestes breus línies tant a professores i professors com als i les alumnes d’aquest centre terrassenc quan celebra els 10 anys de la seva creació.

Són deu anys en què el món educatiu ha experimentat grans canvis, entre ells, sens dubte, el més significatiu, l’aplicació de la Reforma Educativa en la que precisament aquest centre, l’IES Torre del Palau, ha estat el capdavanter en la seva implantació a la nostra ciutat. Aquest centre ha demostrat estar al costat de les fórmules que marcaven una línia progressista en l’àmbit de l’ensenyament i la educació, i en la renovació que ha de permetre

m r a saa s

a am van en t de la re f o r t se c u n d a r i a Te r

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament IES Torre del Palau

Dijous, 13 de març.

19 hores

A la sala d’úsos múltiples de l'IES Torre del Palau. PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA DEL 10è ANIVERSARI DE L’IES TORRE DEL PALAU als mitjans de comunicació. Comptarem amb la presència de representants de l'Ajuntament de Terrassa, de la Delegació Territorial del Departament d'Ensenyament i de persones vinculades al centre.

l'adequació entre la realitat actual i els coneixements que necessiten els nostres nois i noies quan ens trobem a les portes del segle XXI. Una adaptació imprescindible en la lluita contra el fracàs escolar. Per acabar, solament encoratjar els i les ensenyants d’aquest centre emblemàtic a seguir amb una tasca tant important i decisiva com és la formació dels nois i les noies i seguir amb la bona línia encetada ja fa deu anys en pro del progrés de l’ensenyament. I als nois i a les noies d’aquest centre, encoratjar-vos també a seguir endavant amb els vostres estudis que han de ser la clau del vostre futur. MANUEL ROYES i VILA ALCALDE DE TERRASSA

L’any 1997, és l’any durant el qual celebrem el 10è aniversari de l’ensenyament secundari al nostre institut. De fet, hem estat el centre públic pioner a Terrassa en l’aplicació del nou sistema educatiu a secundària, en els seus inicis com a fase experimental, i més recentment aplicant ja la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE). Val a dir que l’aventura que varem iniciar fa 10 anys no ha estat fàcil. Els inicis varen ser realment durs. Un reduït equip de professionals de l’ensenyament, voluntàriament i amb ple convenciment de la necessitat de trobar noves i millors maneres d’entendre l’ensenyament secundari, va fer possible l’opció pública de posar en pràctica a Terrassa el projecte de la reforma de l’ensenyament, amb la voluntat de respondre a les necessitats de formació acadèmica i personal dels nois i noies de la ciutat. Durant aquells primers anys varem compartir edifici amb el CP Pau Picasso, això, i la manca dels recursos externs necessaris, va suposar

que les condicions de treball no fossin òptimes, però malgrat tot, l’empenta i el professionalisme dels ensenyants, ben aviat va rebre la confiança de les famílies, que valoraren les qualitats formatives del nou sistema educatiu. La bona resposta dels pares i mares ha estat determinant en el creixement d’aquest centre. Curs rera curs hem pogut constatar com la demanda de places superava les possibilitats d’admissió del centre.

Per celebrar aquest 10è aniversari us presentem el programa de les activitats, que del mes de març al mes de desembre d’enguany es portaran a terme, amb l’objectiu de donar a conèixer a tothom el passat, el present i el futur del nostre centre. Animeu-vos a participar i a col·laborar!

Casa Baumann. Av. Jacquard, 1 “NO A LA INDIFERÈNCIA” Exposició de treballs d'alumnes i ex-alumnes de la modalitat d'arts de l'IES Torre del Palau.

Del 17 al 22 de març.

Maig. IES Torre del Palau TROBADA DE CORALS DE SECUNDÀRIA

u

Av. A b a t M a r c e t

l nt

de

Bo n

Po

ne

Ca

de

de

a

Ro

nd

era Ri n B o

ad

a

as sv an

Tr

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

ll

lllll

IES TORRE DEL PALAU Camí de Can Boada del Pi, s/n

9.15 hores

Sala d'úsos múltiples. IES Torre del Palau EL FONS MARÍ. PINTURA, FOTOGRAFIA I BIOLOGIA. Conferència i àudio-visual a càrrec del pintor Alfonso Cruz i del biòleg i fotògraf Antonio Cruz.

08225 TERRASSA Tel. i fax (93) 733 06 61

llllllllll

Pg. 22 de juliol

’E g la d a ra

ll

ll

Divendres 30 i dissabte 31 de maig.

Divendres, 11 d’abril.

Secretaria: matins de 9 del matí a 1 del migdia dilluns, dimecres i dijous d’1 quart de 4 a les 6 de la tarda

Del 14 d’abril al 2 de maig.

mb

ll

l ll

ll ll

Dimarts, 8 d’abril.

Ra

em

en

t

Ca

Av. J osep Tarradellas

ad

a

de

l P i

P

mí Ca A v.

IES Torre del Palau “ELS JOVES I EL FUTUR” Xerrada col·loqui a càrrec de Salvador Cardús, sociòleg, escriptor, professor de la UAB, col·laborador i assessor de diversos mitjans de comunicació.

“LES DROGUES: ACTUA AVUI PER A NO SORPRENDRE’T DEMÀ” Conferència col·loqui a càrrec de psicòlegs de l'Associació Alba. a al

Generalitat de Catalunya Departament d'Ensenyament IES Torre del Palau

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer EXPOSICIÓ DE TREBALLS D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA. Alumnes d'ESO de l'IES Torre del Palau. La inauguració tindrà lloc el dia 14 a les 19 hores de la tarda

amb la col·laboració de:

Ajuntamen

de Terrassa

74

Dimarts 13 de maig.

11.45 hores

INTERCANVI AMB ALUMNES DE MONTPELLIER (França) Estada a Montpellier: del 29 de març al 4 d'abril. Rebuda dels alumnes francesos: del 7 al 13 d'abril.

Dimecres: 10.15 hores i 11.45 hores. Dirigit als alumnes de 4t d’ESO Dijous: 10.15 hores. Dirigit als alumnes de Batxillerat

I . E. S. To r r e d e l P a l a u

Del 5 al 9 de maig.

VIATGE D’ESTUDIS A PARÍS Alumnes de 1r i 2n de Batxillerat Acolliment: Centre UNESCO

Dimecres 9 i dijous 10 d’abril.

GASPAR COMPANY i CRUSELLAS DIRECTOR DE L’IES TORRE DEL PALAU

Divendres, 25 d’abril.

A la sala d’úsos múltiples de l'IES Torre del Palau. “LA INCORPORACIÓ DELS JOVES AL MÓN LABORAL” Xerrada col·loqui a càrrec d’un empresari de la Comissió d’Indústria de la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca.

Teatre Alegria. Carrer Gaudí s/n Companyia Dones & Tres, de l’IES Torre del Palau. Representació de l’obra “L’ÒPERA DELS TRES RALS” dins la 8a Mostra de Tallers de Teatre als Instituts. 1996/97

SOPAR I FESTA DE CLOENDA DELS ACTES DE CELEBRACIÓ DEL 10è ANIVERSARI Participació de professorat, pares, alumnes i ex-alumnes. Actuacions musicals per part d'alumnes i ex-alumnes de batxillerat de la modalitat de música. Actuació de Jazz. Grup professional.

9 hores

19.30 hores

12 hores: dirigit als alumnes 19 hores: dirigit al públic en general

Ha estat amb la participació i l’entusiasme de tots els estaments de la comunitat educativa -pares, alumnes, professorat i personal del centrecom hem aconseguit ser un punt de referència en l’aplicació del nou sistema educatiu a Terrassa.

Centre Cívic Avel·lí Estrenjer Teatre. Companyia Dones & tres, de l'IES Torre del Palau “L’ÒPERA DELS TRES RALS”

IES Torre del Palau. MEDICINA I PREVENCIÓ Xerrada a càrrec del Dr. Pau Ibañez, especialista en medicina interna, neurologia, psiquiatria i homeopatia.

Març / Abril. 1987 -1997 10 ANYS D’ENSENYAMENT SECUNDARI A L’IES TORRE DEL PALAU

Dimecres, 23 d’abril.

12 hores: Representació per als alumnes del centre 20 hores: Representació oberta al públic en general

Divendres, 28 de novembre.

20 hores

IES Torre del Palau TORNEIG ESPORTIU INTERCENTRES TERRASSENCS Diverses disciplines esportives. Divendres, 20 de juny.

20 hores

IES Torre del Palau SOPAR I FESTA DE CLOENDA DEL CURS 96/97 Acomiadament de la 6a promoció de Batxillerat i dels Cicles Formatius. Octubre. IES Torre del Palau “JOVES I HÀBITS DE SALUT” Programa d'activitats adreçat als alumnes d’ESO del centre. A càrrec d'Albert Moncada, de l'IMSAV. Ajuntament de Terrassa. Dimarts, 18 de novembre.

11.45 hores

IES Torre del Palau “LA SERP I POÈTICA DEL CAMÍ” Gabriel Verderi. Comentaris sobre la seva obra. Artista plàstic, cap d'estudis artístics i professor de metodologia creativa de l'Escola d'Arts Aplicades de Terrassa.

Altres activitats paral·leles Projecte Comenius. Comenius és un projecte de cooperació educativa entre els països de la Unió Europea. • INTERCANVI AMB ALUMNES DE PALERM, Sicília (Itàlia) Rebuda dels alumnes italians: del 23 de febrer a l'1 de març Estada a Palerm: del 12 al 19 d'abril • LA CIUTAT: COM LLEGIR-LA, INTERPRETAR-LA I AVALUAR-LA Hi participen alumnes de 1r i 2n de batxillerat • 3 i 4 d'octubre, a Terrassa REUNIÓ PREPARATÒRIA DE TOT EL PROFESSORAT PARTICIPANT, provinent d'Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya, Dinamarca i Grècia • LLENGÜES MINORITÀRIES Intercanvi a través d'Internet Hi participen centres de Suècia, Finlàndia, Holanda i Espanya. Organització curricular a través de Crèdits Variables. Durada: dos trimestres per any durant 3 cursos Ràdio IES Torre del Palau. Posada en marxa de l'emissora de ràdio de l'IES Torre del Palau CD ROM. Creació d'un CD ROM de presentació del centre La Caixa Màgica. Participació d'alumnes de l'IES Torre del Palau en el projecte interdisciplinar sobre mitjans àudio-visuals organitzat per TVT Televisió de Terrassa. Durada: 50 hores Emissió per TVT dels reportatges elaborats pels alumnes sobre el nostre centre durant la seva programació ordinària del mes de juny.

I

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

25 anys, 25 punts de vista

IES Torr e de l Pa l a u C

1997

B

|

MAR

ABR

U

R

S

1997 1997| |1998 1998 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

7

1998 | 1999

SETSET OCTOCT NOVNOVDESDESGENGENFEBFEBMARMARABRABR MAIMAI JUNJUN JULJUL AGOAGO SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1 1 9 9 9 9 8 8

ALUMNAT: 560 1r ESO

54

2n ESO

69

3r ESO

114

4t ESO

140

1r Batxillerat

91

2n Batxillerat

92

1999 | 2000 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2000 | 2001 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

0

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 48

Director Gaspar Company Crusellas

Ciències Experimentals Àngels Bayo Gil Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Joan González Matarín

Cap d’Estudis Montserrat Domènech Tomasa Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Jordi Martín Resina

Ciències Socials Carlos Molina Solano Marta Pons Flotats Joan Borràs García Joan Pere Rodríguez Morales Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Norberto Salinas Alonso

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

II Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiada secció professorat: Empar Sandoval Lluís

Diversitat Marta Quer Domingo Anna Ochoa Vives

Premis CIRIT als Treballs de Recerca

Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina Francesc Rico Ruíz Eugènia Manau Javierre

Treball premiat: Comerç just de Mireia Ruiz Ribas. Tutor: Jordi Serarols Boada Desembre 1997

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Carme Vélez Giménez

Campionat de Catalunya de Futbol Sala 2n classificat: equip cadet femení Maig 1998

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Lydia Campà Borobia Àngels Conill Pijuan Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Paquita Rodríquez Soriano José Antonio Aguado González Yolanda Gelices Nieto Héctor Moret Coso Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Isabel Rivas Macián Dolors Sanchis Albertos Música Núria Giménez Ramos Tecnologies Antonio Garrido Martínez Francesc Delis Ramos Pere Piñol Tarragona Sebastià Torrent Solsona

Equip de Futbol Sala Cadet Femení: Judit Hurtado, Sofía Ruíz, Débora Ruíz, Débora Montoro, Vanesa Hernández, Rosa Muriana, Cristina Cantos, Vanesa Muriana, Yessika Ramos, Maria del Mar Tapia, Susana Romero. Entrenador: Oscar Constenla. Delegat: Jordi Martín 75

MAI

SET


I ES To r r e de l Pa l a u C

1997 | 1998 AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

7

U

R

S

1998 | 1999 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

8

SET

ALUMNAT: 525 1r ESO

60

2n ESO

56

3r ESO

73

4t ESO

141

1r Batxillerat

105

2n Batxillerat

90

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1999 | 2000 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2000 | 2001 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

0

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 46

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals Àngels Bayo Gil Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Pere Grau Guilella

SET

Ciències Socials Carlos Molina Solano Marta Pons Flotats Gaspar Revillo Montse Diéguez Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

Diversitat Marta Quer Domingo Anna Ochoa Vives Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina Eugènia Manau Javierre Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Francesc Sancho Doldan Bernat Gascó

Clara Ruiz Ribas rebent el premi CIRIT als Treballs de Recerca de mans del President Pujol.

El professorat, de Carnestoltes. 76

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2001 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Lydia Campà Borobia Àngels Conill Pijuan Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Paquita Rodríquez Soriano José Antonio Aguado González Yolanda Gelices Nieto Joan Martori Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Isabel Rivas Macián Rafael García Tecnologies Antonio Garrido Martínez Francesc Delis Ramos Pere Piñol Tarragona Sebastià Torrent Solsona

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

1998 | 1999 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

9

Ús d’ordinadors per aprendre idiomes Premis CIRIT als Treballs de Recerca

Treball premiat: Les danses vives de la Festa Major de Terrassa de 1997 de Clara Ruiz Ribas. Tutor del treball: Pere Grau Guilella Desembre 1998

Activitat artística multidisciplinar

coordinada per Glòria Martí, amb Joan Saura (música), Andrés Corchero i Constanza Brncic (dansa) i alumnat de batxillerat artístic. Abril 1999 Diferents moments de l’activitat artística multidisciplinar

77

|

25 anys, 25 punts de vista


1999 | 2000 SET

Carnestoltes 1999

Viatge a Florència 2000

78

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

0


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

25 anys, 25 punts de vista

|

I E S To r r e d e l P a l a u C

1997 | 1998 NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1998 | 1999 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

ALUMNAT: 454 1r ESO

56

2n ESO

59

3r ESO

59

4t ESO

82

1r Batxillerat

117

2n Batxillerat

81

MAR

ABR

U

R

S

1999| 2000 | 2000 1999 MAI

JUN

JUL

AGO SET

1

9

9

9

SET OCT

OCT NOV NOV DES DES GEN GEN FEB

FEB MAR MAR ABR ABR MAI

2

2000 | 2001 MAI JUN JUN JUL

20

00

JUL AGO AGO

00

SET

OCT

NOV

DES

GEN

0

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 42

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals Àngels Bayo Gil Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Pere Grau Guilella

Ciències Socials Marta Pons Flotats Mar Roca Marina Andrés Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

Diversitat Manolo Fernández Pérez Anna Ochoa Vives

IV Premis EFIM

Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina, Eugènia Manau Javierre

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiat: Gerad Satorras Mas, alumne de batxillerat artístic Premiada secció professorat: Empar Sandoval Lluís

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Toni Català Roig

Musical Les Galetes ESO

Interpretat per la Coral de l’institut Reestrena del musical Les Galetes CES representat a finals dels anys 80

79

FEB

MAR

ABR

2001 | 2002 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

SET

OCT

NOV

DES

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Àngels Conill Pijuan Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Carme Alegre Canudas Josep Giralt Torres Teresa García Mena Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Isabel Rivas Macián Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Francesc Delis Ramos Pere Piñol Tarragona

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

2

0


I E S To r r e d e l P a l a u C

98 ABR

1998 | 1999 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

1999 | 2000 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

9

ALUMNAT: 360 1r ESO

64

2n ESO

57

3r ESO

56

4t ESO

64

1r Batxillerat

66

2n Batxillerat

53

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

U

R

S

2000 | 2001 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2001 | 2002 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 45

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals M. del Castillo Hervás Hervás Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Pere Grau Guilella

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Berta Borràs Riba Virgínia Vives García

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

Diversitat Manolo Fernández Pérez Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina Eugènia Manau Javierre

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Carme Alegre Canudas Josep Giralt Torres Remigio Vara Ortega Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Ricard Martí Miras Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Eduard Carcolé Carrubé Manuel Mesa Valiente Carles Urrutia Farré

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Rosa Maria Pastor Rubio Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón

Fotografia de Jesús Álvarez. Premi EFIM.

Floreal Suriguera de visita activa a l’Institut. 80

20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

2

SET

OCT

NO


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2000 | 2001 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

Nova aula d’ordinadors V Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiat: Jesús Álvarez Álvarez, alumne de batxillerat artístic

Un e-mail de la NASA

L‘enginyer de la NASA, Homer Hickam, respon els alumnes de 2n de Batxillerat que li enviaren un correu electrònic des de la classe d’anglès, després de veure la pel·lícula OCTOBER SKY en versió original. Novembre 2000

Crèdit de Síntesi de 2n d’ESO a la Rectoria de La Selva, Navès, el Solsonès.

1a edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls 1r premi: Vivim en una llar sostenible de Júlia Martínez Blanc. Tutora: Marga López Ballestero Juny 2001

Antonio Martínez, Rosa Muxí, Elvira Deitg i Albert Martí.

Excursió durant el Crèdit de Síntesi.

Antonio Garrido en un moment de relax. 81


I E S To r r e d e l P a l a u C

1998 | 1999

AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

8

1999 | 2000 MAI

JUN

JUL

AGO

1

9

9

9

SET

OCT

ALUMNAT: 356 1r ESO

63

2n ESO

75

3r ESO

54

4t ESO

68

1r Batxillerat

58

2n Batxillerat

38

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

1

SET

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 44

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals M. del Castillo Hervás Hervás Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Pere Grau Guilella

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Berta Borràs Riba Virgínia Vives García

Cap d’Estudis adjunta Blanca Jiménez Turu

Diversitat Manolo Fernández Pérez Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina Eugènia Manau Javierre

Trobada de Corals de secundària a Terrassa. Abril 2002.

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Rosa Maria Pastor Rubio Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón

Carme Laura Gil, Consellera d’Ensenyament i Pere Navarro, Alcalde de Terrassa, lliurant un reconeixement a Lydia Campà, directora de La Coral. 82

R

S

2001 | 2002

2000 | 2001 MAI

U

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2002 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

2

Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Josep Giralt Torres Carmen Alegre Canudas Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Ricard Martí Miras Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Eduard Carcolé Carrubé Manuel Mesa Valiente Carles Urrutia Farré

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2001 | 2002 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

2

VI Premis EFIM

www.iestorredelpalau.cat

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiat: Marc Pulido, alumne de batxillerat artístic

Posta en marxa de la web i de la Intranet de l’Institut Juny 2002

10è aniversari del Batxillerat artístic Exposició Trajectòries a la Sala Soler i Palet de Terrassa Recull d’obres d’ex-alumnat i alumnat de l’institut Abril 2002

Proves Cangur de matemàtiques

Convocades per la Societat Catalana de Matemàtiques Premi categoria D: Yasmin Befort Maig 2002

2a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls 3r premi: Disseny d’imatge corporativa d’Inés Rojo Herrera. Tutor: Pere Grau Guilella Juny 2002

Exposició Trajectòries a la Sala Soler i Palet amb motiu de la celebració del 10è aniversari del Batxillerat artístic. Abril 2002.

Joan Saura, Constanza Brncic i Andrés Corchero després d’actuar a la Performance.

Performance multidisciplinar en l’acte d’inauguració de Trajectòries. 83


IES Torre de l Pa l a u C

ABR

R

S

2002 | 2003

002

AR

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

2

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2003 | 2004 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

3

ALUMNAT: 397 1r ESO

85

2n ESO

74

3r ESO

71

4t ESO

53

1r Batxillerat

64

2n Batxillerat

50

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2004 | 2005 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 42

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats

Secretari Pere Grau Guilella

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina, Eugènia Manau Javierre Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Rafael Peralbo Dueñas Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón

Fotografia de Víctor Gascón. Premi EFIM. 84

2005 | 2006 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Marta Carbó Calafí Josep Giralt Torres M. del Carmen Hedo Nuño Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Música Lydia Campà Borobia Sisi Martín Vico Tecnologies Antonio Garrido Martínez Yahia Ayouch Sadala Manuel Mesa Valiente Gustau Pons Carbonell Eduard Carcolé Carrubé

ABR

2 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

SET

OCT


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

2002 | 2003 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

3

VII Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiat: Víctor Gascón, alumne de batxillerat artístic

Publicació: Hoquei a l’escola, per què no?

Crèdit per a secundària i unitats didàctiques per a primària. Coautor, Gaspar Company Crusellas, professor d’Educació Física. Gener 2003

Premis Fotografia i Video escolars

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Premi de video: ICS Goma d’Oriol Bolde Maig 2003

Col·laboració amb la UAB i el grup DIM

S’inicia la col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el grup d’nvestigació Didàctica i Multimèdia (DIM) en investigacions i participació en jornades TIC

Fotogrames del video d’animació realitzat amb plastilina ICS Goma d’Oriol Bolde. 85

|

25 anys, 25 punts de vista


I ES To r r e de l Pa l a u C

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2

R

S

2003 | 2004

2002 | 2003 AGO

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

3

SET

ALUMNAT: 457 1r ESO

89

2n ESO

91

3r ESO

73

4t ESO

76

1r Batxillerat

85

2n Batxillerat

43

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2004 | 2005 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2005 | 2006 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 46

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero

SET

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Melcior Villalbí Hereter Virgínia Vives García

Secretari Pere Grau Guilella

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina Eugènia Manau Javierre Teresa de Jesús Abad Gutiérrez Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Josep Moreno Fernández

Aula de Tecnologia

Aula de Plàstica 1.08

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

2006 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Pepi Martínez Marín Música Lydia Campà Borobia Jaume Moliné Ortíz Tecnologies Antonio Garrido Martínez Yahia Ayouch Sadala Manuel Mesa Valiente Gustau Pons Carbonell

Aula Taller 86

ABR

Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Marta Carbó Calafí Josep Giralt Torres Gemma Castelló Llop Florentina Huertos Rodríguez

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón

Aula Laboratori 2

MAR

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2003 | 2004 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

Proposta Projecte IATIC

L’Institut presenta un Projecte IATIC (Integració Avançada de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) al Departament d’Ensenyament.

Penjats per les Mates

2n premi categoria Segon Cicle: Adrià Sánchez Carmona Abril 2004 Crèdit de Síntesi 3r d’ESO.

Què passa! revista digital

El periodisme digital comença a l’Institut. Evaristo González és l’editor de la revista digital. Professorat i alumnat contribueixen en la redacció de notícies. Juny 2004

Arriben ordinadors, projectors i PDI

L’Institut inicia l’experimentació amb l’ús de projectors i pissarres interactives. El professor de la UAB, Pere Marqués, assessora el projecte. Amb 200 ordinadors s’inicia una intensiva digitalització de les diferents matèries del currículum.

Col·laboració amb la UPC i l’Ajuntament de Terrassa S’inicia la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament en Treballs de Recerca

87

Aula Informàtica 3. Classe d’anglès.


I E S To r r e d e l P a l a u C

002 | 2003 DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

3

SET

OCT

NOV

DES

GEN

ALUMNAT: 484 1r ESO

85

2n ESO

92

3r ESO

86

4t ESO

74

1r Batxillerat

99

2n Batxillerat

48

FEB

MAR

ABR

R

S

2004 | 2005

2003 | 2004 MAI

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2005 | 2006 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 47

Director Jordi Martín Resina

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí Gemma Del Valle Ferrer

Cap d’Estudis Yolanda Redondo Martínez Coordinadora Pedagògica Marga López Ballestero Secretari Pere Grau Guilella

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Melcior Villalbí Hereter Virgínia Vives García Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Jordi Martín Resina, Eugènia Manau Javierre José Cortés Castillo

Convivències a Planoles, 1r d’ESO. Octubre 2004.

FEB

MAR

ABR

2006 | 2007 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

SET

OCT

NOV

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Josep Moreno Fernández Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón Marisa Lloret Pérez Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Marta Carbó Calafí Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Esther Perarnau Reyes Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez José Luís González Carrillo Música Lydia Campà Borobia Carles Planas Masramon Tecnologies Antonio Garrido Martínez Yahia Ayouch Sadala Manuel Mesa Valiente

88

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

2

0

JU


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2004 | 2005 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

Comença el primer curs IATIC

Premi Francesc Noy d’Humanitats als Treballs de Recerca

El primer curs IATIC comença amb alumnat de 1r i de 3r d’ESO. Accedeixen a l’aula d’ordinadors una hora a la setmana en les assignatures següents: Castellà, Català, Socials, Naturals; i dues hores setmanals per Anglès. A Batxillerat s’inicia l’ús d’ordinadors en algunes matèries. Professorat i alumnat tenen passwords per la Intranet i treballen amb Entorns Virtuals d’Aprenentatge per cada assignatura. Els alumnes disposen a la Intranet de missatges i taulells d’anuncis.

Facultat d’Humanitats de l’UPF Menció honorífica: Faust amb vuit variacions d’Anna Huertas López. Tutor: Jordi Serarols Boada

Beques i Premis PAME

Alumnes de batxillerat becats: Cintia Castillo Morillo i Adrián Sánchez Carmona Beca per projectes educatius: projecte L’elaboració d’una Intranet i d’una revista digital d’actualitat als centres escolars de José Manuel Ramírez i Evaristo González Desembre 2004

Concurs de Punts de Llibre

Patronat d’Educació de l´Ajuntament i Centre de Recursos Pedagògics 2n premi de la categoria B: per a Javier Ibáñez, de 3r d´ESO Abril 2005

Sortida al Montseny 2n d’ESO. Octubre 2004.

Premis Fotografia i Video escolars

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Fotografies del festival Tensdansa realitzades per alumnes Batxillerat Artístic Maig 2005

Premi ARGÓ UAB als Treballs de Recerca

Menció honorífica: El lenguaje SMS de Laura Oteros Rodríguez. Tutor: Jordi Serarols Boada Juny 2005

89


2004 | 2005 SET

OCT

Visita a Cosmocaixa, 1r de Batxillerat. Novembre 2004.

Xerrada sobre La Marató de TV3. Novembre 2004.

Esquí a La Masella. Febrer 2005.

Javier Ibáñez. 2n premi Punts de Llibre. Abril 2005. 90

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5


2005 | 2006 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

|

25 anys, 25 punts de vista

Sortida al Cim d’Àligues. Octubre 2005.

Sortida al Cim d’Àligues. Octubre 2005.

Raquel Cifuentes, 1r premi CRP als Treballs de Recerca 2005-06.

Bernat Chueca, 3r premi CRP als Treballs de Recerca 2005-06. 91


I E S To r r e d e l P a l a u C

03 ABR

2003 | 2004 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

3

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

ALUMNAT: 508

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

R

S

2005 | 2006

2004 | 2005 MAI

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2006 | 2007 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

7

EQUIP DIRECTIU

1r ESO

96

2n ESO

91

3r ESO

91

4t ESO

72

1r Batxillerat

92

2n Batxillerat

66

Directora Rosa Muxí Muxí Cap d’estudis Jordi Serarols Boada Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Josep Moreno Fernández

PROFESSORAT: 49 Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí Gemma Del Valle Ferrer Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Melcior Villalbí Hereter Josep Puigsech Farràs Elena Gallart Batalla Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Educació Física Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre José Cortés Castillo Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Josep Moreno Fernández

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón Vicky Leal Escribano Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Santiago Maspoch Bueno Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Esther Perarnau Reyes M. Rosa Mejías Núñez

Rosa Muxí amb Gaspar Company, Eugènia Manau i José Cortés rebent el Premi a l’esport escolar.

Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Juan Manuel Apio Laguía Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Manuel Mesa Valiente Josep Dalmau Rodríguez

Oriol Bolde rebent el Premi OETI de mans de Doina Bird, Coordinadora del FITB. 92

SET

OCT

NO


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2005 | 2006 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

Formació intensiva del professorat

Certamen Esportista 2005 Trofeu Lluís Francino

La totalitat del professorat del centre s’incriu en cursos de formació per introduir-se o millorar les seves habilitats digitals. El compromís de tots els docents és excelent i els més capacitats ensenyen als companys en un ambient relaxat

Premi a l’esport escolar: a l’Institut Març 2006

Concurs de Punts de Llibre

Inici Programa d’Alt Rendiment Esportiu (ARE)

Patronat d’Educació de l´Ajuntament i Centre de Recursos Pedagògics 3r premi de la categoria B: David Guerrero, de 4t d’ESO Abril 2006

Amb alumnat esportistes de natació, waterpolo i patinatge artístic del Club Natació Terrassa, i de ciclisme del Club Ciclista Can Anglada

Penjats per les Mates

Premis Net Reporter de periodisme digital

2n premi categoria Primer Cicle: Marta Muñoz Abril 2006

Finalista: Revista Digital de l’Institut, QUÈ PASSA! Setembre 2005

Premis La Mostra 06

X Premis EFIM

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Treballs premiats en la modalitat de Video i Televisió realitzats per alumnat de 2n de Batxillerat Artístic Juny 2006

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Finalista: Anna Pérez Gutiérrez, alumna de batxillerat artístic Finalista secció professorat: Pere Grau Guilella

OETI - Festival Internacional de TV de Barcelona 2005

6a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Premi Creatiu: ICS Goma d’Oriol Bolde Finalista: Projecte La caixa màgica. Programes televisius en col·laboració amb Canal Terrassa Novembre 2005

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls 1r premi: L’espectacle independent als carrers de Barcelona de Raquel Cifuentes Sánchez. Tutor: Pere Grau Guilella 3r premi: Creació d’un documental: L’alliberament de la dona a la Segona República de Bernat Chueca Playà. Tutor: Jordi Serarols Boada

Premi internacional de cinema Camera Zinzanio. Pyrgos, Grècia

4th European Meeting of Young People’s Audiovisual Creation

1a Edició Premis als Treballs de Recerca de l’EUNCET

2n premi de vídeo: ICS Goma d’Oriol Bolde, categoria de 13 a 16 anys Desembre 2005

Escola Universitària de Caixa d’Estalvis de Terrassa 1r premi: Creació d’un documental: L’alliberament de la dona a la Segona República de Bernat Chueca Playà. Tutor: Jordi Serarols Boada

Concurs de Cartells Club SFERIC

Cartell anunciador del Torneig de bàsquet Ciutat de Terrassa cadet: Lucía Pereira Cartell anunciador del Campus de bàsquet: Laura Martín 93


I E S To r r e d e l P a l a u C

2003 | 2004

AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

3

2004 | 2005 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

4

SET

OCT

ALUMNAT: 520 1r ESO

96

2n ESO

100

3r ESO

86

4t ESO

80

1r Batxillerat

97

2n Batxillerat

61

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

R

S

2006 | 2007

2005 | 2006 MAI

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

6

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2007 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

7

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 53

Director Jordi Serarols Boada

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Idiomes Àngels Torra Burón Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Dolors García Ujaldón Vicky Leal Escribano

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Melcior Villalbí Hereter Josep Puigsech Farràs Elena Gallart Batalla

Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Santiago Maspoch Bueno Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer M. Helena Fernández Prat Juanjo González Bueno M. Rosa Mejías Núñez

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Josep Moreno Fernández

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Júlia Iñíguez Pastor Ana Otero Boceta Pau Segarra Escribano

Jordi Serarols rebent la distinció de l’EUNCET de mans de Xavier Resa.

Educació Física Gaspar Company Crusellas Eugènia Manau Javierre José Cortés Castillo Sergi Lamana García Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Josep Moreno Fernández

SET

Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Juan Manuel Apio Laguía Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Manuel Mesa Valiente Josep Dalmau Rodríguez

Montse Domènech, Yolanda Redondo, Marga López, Juan Manuel Apio, Josep Dalmau, Josep Moreno, Abel Gálvez, Blanca Jiménez, Jordi Serarols i Glòria Martí a l’stand de l’Institut, a la Jornada de la Setmana de l’Ensenyament. Maig 2007. 94

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2006 | 2007 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

7

Neix El Racó Interactiu de Cinema

Col·laboració amb la UOC

Abel Gálvez i Àngels Torra desenvolupen un lloc web interactiu que té com a objectiu fomentar l’aprenentatge de l’anglès i el francès mitjançant el cinema en versió original. El Web és allotjat per l’Ajuntament de Terrassa. Setembre 2006

La Universitat Oberta de Catalunya fa una investigació sobre el seguiment de l’aplicació de les TIC a l’aula al nostre institut

Incorporació grup i professorat USEE Setembre 2006

Premis Aula d’automatització i robòtica de la UPC Premi: Sergi Navarro Fernández i Albert Yera Gómez. Tutor: Fernando Hernández Desembre 2006

Visita de l’alcalde Pere Navarro Desembre 2006

Presentació del Web i la revista digital en un Master de la UAB

Visita a l’exposició de Claes Oldenburg. Fundació Miró. Alumnes de 1r de Batxillerat Artístic. Abril 2007.

Febrer 2007

Distinció de l’EUNCET

Escola Universitària de Caixa d’Estalvis de Terrassa Placa i certificat acreditatius del conveni de col·laboració entre aquesta institució universitària i el nostre institut Març 2007

7a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls 2n premi: L’alzheimer de Irene López Moreno. Tutora: Rosa Muxí Muxí Juny 2007 Trebal de Síntesi de 2n d’ESO a Can Aldrich. Maig 2007. 95


IES Torre de l Pa l a u C

ABR

R

S

2007 | 2008

007

AR

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

7

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2008 | 2009 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8

ALUMNAT: 525 1r ESO

94

2n ESO

98

3r ESO

97

4t ESO

73

1r Batxillerat

85

2n Batxillerat

79

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2009 | 2010 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 54

Director Jordi Serarols Boada

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Ferran Martínez Mármol José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Raquel Molina Romero Josep Puigsech Farràs Elena Gallart Batalla

Secretari Evaristo González Prieto

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Júlia Iñíguez Pastor Ana Otero Boceta Pau Segarra Escribano Educació Física Conxita Belart Vall Eugènia Manau Javierre José Cortés Castillo Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Cèlia Vidal Pla Olga Font Segués

Viatge a Carcassonne. Març 2008.

Viatge de La Coral a Itàlia. Abril 2008. 96

2010 | 2011 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Mónica López Gómez Vicky Leal Escribano M. Carmen Arroyo Alonso Ana Alonso Acevedo Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Jordi Serarols Boada Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Santiago Maspoch Bueno Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer M. Helena Fernández Prat Juanjo González Bueno Florentina Huertos Rodríguez Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Susana Del Cueto Alonso Música Lydia Campà Borobia Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Raúl Prieto Díez Josep Dalmau Rodríguez

2 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

SET

OCT


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2007 | 2008 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8

XII Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiats: Mónica Purull i Franc López, alumnes de batxillerat artístic. Finalistes: Núria Gironès i Laura España, alumnes de batxillerat artístic

Premis Aula d’automatització i robòtica de la UPC

Premi: Marc Noguera Castán i Sandra Quesada Sanfeliu . Tutor: Fernando Hernández Desembre 2007

Empar Sandoval recollint el premi Joves Reporters.

Premis Joves Reporters

Organitzats per Panasonic i, a Catalunya, amb la col.laboració del Departament d’Educació de la Generalitat 3r premi: Reportatge sobre l’abastiment d’aigua a Terrassa per alumnes de 4t d’ESO dirigits per Empar Sandoval Lluís Març 2008

Premi de traducció Universitat Pompeu Fabra

2n premi categoria traducció francès/castellà: Daniel Fernández Galeaote i 7 diplomes honorifics per a altres alumnes Maig 2008

Premis La Mostra 08

Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Treballs premiats en la modalitat de fotografia realitzats per alumnes de Batxillerat Artístic Juny 2008

8a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls 3r premi: Neurotransmissors i hormones de Beatriz Oteros Rodríguez. Tutora: Blanca Jiménez Turu Juny 2008

Sortida a l’Obac, alumnes de 2n d’ESO. Març 2008. 97


2007 | 2008 SET

Joves TIC al City Lab. Abril 2008.

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

Daniel Fernรกndez i Albert Sรกnchez al City Lab. Abril 2008.

Alumnes de 2n de Batxillerat. Juny 2008. 98

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8


2008 | 2009 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

|

25 anys, 25 punts de vista

Alumnes participants a les Proves Cangur de matemàtiques. Abril 2008.

Sessió de spinning al Club Natació Terrassa. Castanyada 2008.

Un moment del sopar de celebració de la jubilació de Manel Camas.

Manel Camas escoltant el parlament del director. 99


I ES To r r e de l Pa l a u C

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

7

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8

SET

ALUMNAT: 568 1r ESO

92

2n ESO

96

3r ESO

120

4t ESO

R

S

2008 | 2009

2007 | 2008 AGO

U

90

1r Batxillerat

100

2n Batxillerat

70

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2009 | 2010 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2010 | 2011 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 57

Director Jordi Serarols Boada

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero Antoni Artesero Figueras José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí M. del Mar López Torrejón

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Evaristo González Prieto

SET

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Alexandra Salvat Segura Josep Puigsech Farràs Elena Gallart Batalla Elisabet Flores Jiménez Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Júlia Iñíguez Pastor Ana Otero Boceta Pau Segarra Escribano Educació Física Conxita Belart Vall Maria Garriga Sisó José Cortés Castillo Alícia Salvador Paredes Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Glòria Martí Rubí Empar Sandoval Lluís Cèlia Vidal Pla Olga Font Segués

Experts del MNACTEC presenten el Joc del Big Bang als alumnes de Física i Química de 4t d’ESO. 100

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2011 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

SET

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito David Portell Mensa Vicky Leal Escribano Jordi Serarols Boada M. Carmen Arroyo Alonso Ana Alonso Acevedo Llengües Carme Bonilla Sánchez Manel Camas Magri Evaristo González Prieto Rosa Ponsarnau Rosell Andreu Freixes González Núria Còrdova Medina Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Maria Asunción Herrero Gómez Juanjo González Bueno Florentina Huertos Rodríguez Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Susana Del Cueto Alonso Música Lydia Campà Borobia Sandra Coronel García Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Raúl Prieto Díez Josep Dalmau Rodríguez

OCT

NOV

DES

GEN

FEB


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2008 | 2009 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

Inici de la Modalitat de Batxillerat d’Arts Escèniques

Curs impartit a CITA

Evaristo Gonzàlez imparteix un curs amb el títol El uso educativo de la prensa digital como recurso educativo en el aula a CITA, Centro Internacional de Tecnologías Avanzadas, de Peñaranda de Bracamonte, Salamanca (Fundación Germán Sánchez Ruipérez), a partir del treball fet a l’institut sobre ciberperiodisme. El curs és adreçat a 25 professors de tot l’Estat. Juliol 2009

Setembre 2008

El web de l’institut arriba al milió de visites Visita de representants de Microsoft interessats en el projecte TIC de l’Institut Desembre 2008

Conferència en anglès

Sobre Barack Obama a càrrec de Adam Lang Febrer 2009

Videoconferencias ConCiencia

Inici de la participació en aquest programa multidisciplinar organitzat per CITA (Centro Internacional de Tecnologías Avanzadas) i l’institut ECYT de la Universitat de Salamanca. Primera paticipació amb la videoconferencia: Enfermedades de transmisión sexual: SIDA amb els alumnes de 2n d’ESO. Març 2009

9a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls Accèssit: La premsa digital de Paula Solís Gilabert. Tutor: Jordi Serarols Boada Juny 2009

Joc del Big Bang

Museu de la Ciència de Terrassa Participació dels alumnes de Física i Química de 4t d’ESO. Professora: Marga López Juny 2009

José Manuel Ramírez i Jordi Serarols presenten el Prijecte TIC de l’Institut a representants de Microsoft. 101


2008 | 2009 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

Equip directiu

Departament de Llengües

Departament de Clàssiques

Departament d’Idiomes

Departament de Ciències Experimentals

Departament de Música

Departament de Tecnologia

Departament de Ciències Socials

Departament de Visual i Plàstica

102


2008 | 2009 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

Departament d’Educació Física

Els informatics

|

25 anys, 25 punts de vista

Merche, Elisabeth i Magda. PAS

Professorat i personal d’administració i serveis curs 2008-2009 Dulce i Joan. Conserges

Departament de Diversitat

Grup de Teatre

Isabel i Manolo. Cantina - menjador 103

Sra. Isabel


I E S To r r e d e l P a l a u C

007 | 2008 DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

ALUMNAT: 628 1r ESO

93

2n ESO

93

3r ESO

119

4t ESO

92

1r Batxillerat

122

2n Batxillerat

109

FEB

MAR

ABR

R

S

2009 | 2010

2008 | 2009 MAI

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2010 | 2011 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 57

Director Evaristo González Prieto

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí Xavier Arís Puiggrós Joan Carles Garrido Álvaro

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Fernando Hernández García

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Elena Gallart Batalla Gràcia Chafer Toledo Rossend Lozano Moya Daniel Vega Cobos Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Júlia Iñíguez Pastor Ana Otero Boceta Pau Segarra Escribano Educació Física Conxita Belart Vall José Cortés Castillo Iván Gil González Montse Guardiola Tobella Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Empar Sandoval Lluís Anna López Subirà Pere Navarro Carrascosa Laura Pilo Antón

José Montilla, President de la Generalitat acompanyat de Pere Navarro, alcalde de Terrassa i d’Evaristo Gonzàlez, director de l’Institut. El President Montilla amb els alumnes. 104

FEB

MAR

ABR

2011 | 2012 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

SET

OCT

NOV

DES

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Vicky Leal Escribano M. Carmen Arroyo Alonso Anabel Ponce Mata Vanesa Rubión Soler Josefina Palacios Sanz Llengües Carme Bonilla Sánchez Evaristo González Prieto Rosa Ponsarnau Rosell Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Carme Alegre Canudas Judit Forés Montes Susanna Gassó Giralt Sergio Morcillo Barberà Joan Antoni Poley Lluís Paquita Rodríguez Soriano Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Susana Del Cueto Alonso Música Lydia Campà Borobia Teresa Boleda Ribalta Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Josep Dalmau Rodríguez Josep Oller Rubert

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

2

0

JU

1


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2009 | 2010 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

Inici del Projecte Educat 1x1

Mostra: L’audiovisual a Secundària

Inici del Projecte PELE de llengües estrangeres

Concurs Prósopon

A partir de la tesi del professor del MIT, Nicholas Negroponte, One Laptop Per Child, el Departament d’Educació ofereix el programa 1x1 a les escoles. El projecte Educat 1x1 s’engega a l’Institut a 1r d’ESO. Setembre 2009

Convocat pel Parc Audiovisual de Catalunya Premi a la millor imatge: al curmetratge El Dormilega d’alumnes de l’optativa de cinema de 3r d’ESO. Professora, Rosa Ponsarnau. Maig 2010 2n premi de fotografia: A Casandra d’Iris Milán Maillo

Vigent fins el 2012

5a Edició Premis als Treballs de Recerca de l’EUNCET

XIV Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiades: Jennifer Cáceres García i Marta Quirós Dinarès Finalista categoria professors: Pere Grau Guilella

Escola Universitària de Caixa d’Estalvis de Terrassa 1r premi: Fecundació in vitro d’animals de granja de Silvia González Lao. Tutora: Marga López Ballestero

Concurs Planter de Sondeigs i Experiments

Visita de l’Alcalde Pere Navarro

Promet la tan esperada fibra òptica i el condicionament d’accessos per a vianants Desembre 2009

Facultat d’estadistica i matemàtiques de la UPC 1r premi: Treball de Recerca El consum cultural del joves a Terrassa d’Albert Sánchez Carmona i de Cristina Duarte Jiménez. Tutora: Yolanda Redondo Martínez

La Coral a l’Auditori de Barcelona

Actuació en l’Acte de reconeixements 2009 del Pla Català Esport a l’escola. Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya Desembre 2009

10a Edició Premis CRP als Treballs de Recerca

Convocats per Centre de Recursos Pedagògics de Terrassa i els Ajuntaments de Terrassa, Matadepera i Viladecavalls Accèssit: El consum cultural del joves a Terrassa d’Albert Sánchez Carmona i de Cristina Duarte Jiménez

II Concurs de Disseny i Reciclatge La Seu d’Urgell 1r premi: per Roc Miranda i Ivet Martínez 3r premi: per Xavi Suárez i Sara Baeza Gener 2010

Concurs d’audiovisuals Consell Esportiu

Créixer amb l’Esport 1r premi categoria juvenil: a Mariona González i Diana González 2n premi categoria juvenil: a Cristina López i Laura Caballé 1r premi categoria infantil-cadet: a Iván Smirnov i David Matarín

Visita del President José Montilla

Per conèixer els projectes d’innovació que hem desenvolupat Abril 2010

Visita del Conseller d’Educació Ernest Maragall

Joc del Big Bang

Museu de la Ciència de Terrassa Participació dels alumnes de Física de 1r de batxillerat. Professora Marga López

Per conèixer l’aplicació del Educat 1x1 Març 2010

105


2009 | 2010 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

Alumnes de 2n d’ESO a Vallparadís. Octubre 2009.

Alumnes de 2n d’ESO a Vallparadís. Octubre 2009.

Alumnes del centre al Club Natació Terrassa. Febrer 2010.

Convivències a Montserrat. Alumnes de 1r d’ESO. Octubre 2010.

Final d’atletisme a Can Jofresa. Desembre 2009.

Lliurament de premis de les proves d’atletisme. Desembre 2009. 106


2009 | 2010 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

Visita d’Ernest Maragall, Conseller d’Educació amb Pere Navarro i Evaristo González.

|

25 anys, 25 punts de vista

La Coral a l’Auditori de Barcelona en l’Acte de Reconeixements 2009 del Pla Català Esport a l’escola.

Festa i reconeixement amb motiu de la jubilació de la Lydia Campà. 107


I E S To r r e d e l P a l a u C

08 ABR

2008 | 2009 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

8

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

ALUMNAT: 625 1r ESO

91

2n ESO

96

3r ESO

117

4t ESO

89

1r Batxillerat

132

2n Batxillerat

100

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

R

S

2010 | 2011

2009 | 2010 MAI

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2011 | 2012 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 57

Director Evaristo González Prieto

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero José Manuel Ramírez Moyano Rosa Muxí Muxí Xavier Arís Puiggrós Joan Carles Garrido Álvaro Montse Laguarda Crespo

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Vicky Leal Escribano M. Carmen Arroyo Alonso Anabel Ponce Mata Vanesa Rubión Soler Roger Camps De Paz

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Elena Gallart Batalla Gràcia Chafer Toledo Rossend Lozano Moya Marta Casas Molist

Llengües Carme Bonilla Sánchez Evaristo González Prieto Rosa Ponsarnau Rosell Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Carme Alegre Canudas Judit Forés Montes Susanna Gassó Giralt Joan Antoni Poley Lluís Paquita Rodríguez Soriano Laura M. Gutiérrez Salgado Conxita Sánchez Sarro

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Fernando Hernández García

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Sabina Paola Negro Cristina Miralles Ferrer Pau Segarra Escribano Educació Física Conxita Belart Vall José Cortés Castillo Montse Guardiola Tobella Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Empar Sandoval Lluís Anna López Subirà Pere Navarro Carrascosa Laura Pilo Antón

Obres del nou accés a l’Institut per a vianants. 108

Matemàtiques Montse Domènech Tomasa Yolanda Redondo Martínez Antonio Martínez Pérez Susana Del Cueto Alonso Música Teresa Boleda Ribalta Jordi Cunillera Torrents Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Josep Dalmau Rodríguez Dídac Zoyo Segura

20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2

SET

OCT

NO


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2010 | 2011 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

El Govern espanyol reconeix l’IES Torre del Palau

L’Institut s’uneix a Facebook Juny 2011

Ángel Gabilondo, ministre espanyol d’Educació, reconeix el nostre centre en el seu projecte digital Escola 2.0

Inici del Projecte Educat 2.0 Juny 2011

XV Premis EFIM

Visita del Secretari General d’Educació Lluís Font

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiada: Marina Puente Matas Finalistes: Giovanna Duarte Ocaña i Marta Rivera Graells Categoria professors: Pere Navarro Carrascosa Finalista categoria professors: Pere Grau Guilella

Juny 2011

Concurs Lema i Imatge Gràfica del Consell Esportiu

La fibra òptica arriba a l’Institut

1r premi absolut: a “Si vols, pots” d’Anna Cuevas Gordo Juny 2011

Desembre 2010

Premi de teatre Ovidi Montllor

Premi FreshArt d’Art Jove

Fundació Coca-Cola 1r premi: per l’obra Els Enamorats, d’alumnes de 2n de batxillerat escènic

Organitzat per DKV Seguros Premi categoria fotografia: per a Marina Morales Fernández

Premis de fotografia Eurocities

Col·laboració amb la Universidad del Norte de Barranquilla (Colombia)

Premi: per Mariona González Riba La seva fotografia representa a la ciutat de Terrassa en l’Assemblea General de la Xarxa Eurocities que es celebra a Gènova, Itàlia Maig 2011

Col·laboració en el llibre TIC, comunicación y periodismo digital. Reflexiones de América Latina y Europa. Actualment la col·laboració continua.

Cursos de formació per a professorat a la Universitat de Barcelona i Escola d’Estiu Rosa Sensat

Inauguració del nou accés a l’Institut per a vianants

Estiu 2010 i 2011

La nostra veu a la premsa

El diari El Punt Avui visita el nostre centre atret per l’ús de les xarxes socials en el nostre projecte digital i l’aplicació de Realitat Augmentada en la classe d’Anglès Juny 2011

Primera piulada de l’Institut a Twitter Juny 2011

109


2010 | 2011 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

Esquí a La Masella. Febrer 2011.

Viatge a París. Abril 2011.

Viatge a Berlín. 2011.

Carnestoltes 2011. Reconeixement a Montse Domènech i Antonio Martínez amb motiu de la seva propera jubilació.

Viatge a Londres. 2011.

Carnestoltes 2011. 110


2010 | 2011 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

Premi FreshArt d’Art Jove. Fotografia de Marina Morales.

|

25 anys, 25 punts de vista

Premi EFIM. Fotografia de Marina Puente.

Premi Eurocities. Fotografia de Mariona González Riba.

Premi de teatre Ovidi Montllor. Obra Els Enamorats, d’alumnes de 2n de batxillerat escènic.

Premi Concurs Lema i Imatge Gràfica del Consell Esportiu per Anna Cuevas Gordo. 111


I E S To r r e d e l P a l a u C

2008 | 2009

AGO

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

8

2009 | 2010 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

0

9

SET

OCT

ALUMNAT: 652 1r ESO

120

2n ESO

87

3r ESO

110

4t ESO

94

1r Batxillerat

131

2n Batxillerat

110

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

JUN

JUL

AGO

2

0

1

0

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

1

SET

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 61

Director Evaristo González Prieto

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero José Manuel Ramírez Moyano Joan Carles Garrido Álvaro Montse Laguarda Crespo José Manuel Álvarez Arza Mariola Grande Miguel Tere Pardo Sáez Elisabeth Rodríguez Millán

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Fernando Hernández García

Ciències Socials Joan Serrat Comerma Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Albert Martí Sató Marta Pons Flotats Elena Gallart Batalla Rossend Lozano Moya Patrícia Casahuga López Anna Grau Solsona

Roc Miranda, Pere Grau i Empar Sandoval, guardonats als XVI Premis EFIM.

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Sabina Paola Negro Cristina Miralles Ferrer Pau Segarra Escribano Educació Física Jordi Martín Resina Conxita Belart Vall José Cortés Castillo Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Empar Sandoval Lluís Anna López Subirà M. Carmen Navarro Barrios Esteve Prat Paz

Fotografia premiada de Roc Miranda. 112

R

S

2011 | 2012

2010 | 2011 MAI

U

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2012 | 20 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Vicky Leal Escribano Anabel Ponce Mata Alexandra Bonet Pueyo Montse Expósito Muñoz Josefina Palacios Sanz Llengües Carme Bonilla Sánchez Evaristo González Prieto Rosa Ponsarnau Rosell Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Judith Forés Montes Joan Antoni Poley Lluís Paquita Rodríguez Soriano Aida Arias Cardila M. Amparo Botella Ballesta Marta Carbó Calafí Eva Farré Parera Matemàtiques Yolanda Redondo Martínez Maruxa López Fernández Alexandra Salvat Segura Eva Sánchez Soler Mar Zaurín Quer Música Jordi Cunillera Torrents Anna Sala Daniel Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Josep Dalmau Rodríguez Amelia García Calero Gregorio Martos Gómez Carlos Morales Rodríguez

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2011 | 2012 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2

Conveni de col·laboració amb l’Institut del Teatre de Terrassa

Jocs Florals Cap a Europa

Concurs per il·lustrar les narracions realitzades per gent gran guanyadores del concurs de narració convocat per l’Ajuntament de Terrassa i la Oficina del Parlament Europeu. Premi d’il·lustració i viatge a Brussel·les: per Carolina León Guerrero, Caterina Cardona Santafé, Aitor Prieto Reyes i Paula Rodríguez Expósito, alumnes de Batxillerat Artístic Juny 2012

Setembre 2011

XVI Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiat: Roc Miranda Fuentes Premiats categoria professors: Empar Sandoval Lluís i Pere Grau Guilella

Concurs d’audiovisuals Consell Esportiu

Terrassa 100 anys de bàsquet 1r premi categoria juvenil: al video Terrassa 2012, Ciutat del Bàsquet Català de Rafael Montoya Guerrero Juny 2012

Premi de teatre Ovidi Montllor

Fundació Coca-Cola Menció al millor vestuari i caracterització: a l’obra La Comèdia del errors d’alumnes de batxillerat 2n de batxillerat

Extraescolar de robòtica

El departament de tecnologia de lInstitut ofereix un curs de robòtica per a estudiants 1r d’ESO

Premis Programa Cultural del Consell Esportiu

Mascota: 3r classificat, Marc Bravo Bravo Redacció: 1a classificada, Araceli Segura; 2a classificada, Queralt Sala, i 4t classificat, Martí Soler Abril 2012

Proves Cangur de matemàtiques

Alumnes de l’Institut participants a les Proves Cangur de matemàtiques.

Convocades per la Societat Catalana de Matemàtiques Premi categoria A: Víctor Ortiga Villagrassa, alumne de 2n de batxillerat Maig 2012

Víctor Ortiga, guardonat amb el 4t premi de nivell 4. 113


2011 | 2012 SET

OCT

NOV

DES

GEN

Sortida al Montseny. Alumnes de 2n d’ESO. Abril 2012.

Sortida al Montseny. Alumnes de 2n d’ESO. Abril 2012.

Foto creativa dels professors a Berlín. Febrer 2012.

Berlín. Febrer 2012.

Carnestoltes 2012.

Carnestoltes 2012. 114

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2


2011 | 2012 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2

|

25 anys, 25 punts de vista

Guanyadors del Concurs d’il·lustració de narracions: Carolina León, Caterina Cardona, Paula Rodríguez i Aitor Prieto.

La porta de la memòria. Il·lustració d’Aitor Prieto.

La Comèdia del errors, obra va rebre la menció al millor vestuari i caracterització del Premi de teatre Ovidi Montllor.

Extraescolar de robòtica. 115


IES Torre de l Pa l a u C

ABR

R

S

2012 | 2013

012

AR

U

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

2

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2013 | 2014 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

3

ALUMNAT: 692 1r ESO

101

2n ESO

122

3r ESO

95

4t ESO

114

1r Batxillerat

129

2n Batxillerat

131

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

2014 | 2015 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

4

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

EQUIP DIRECTIU

PROFESSORAT: 58

Director Evaristo González Prieto

Ciències Experimentals Blanca Jiménez Turu Marga López Ballestero José Manuel Ramírez Moyano Xavier Aris Puiggrós Montse Laguarda Crespo Tere Pardo Sáez Mónica Soler Porras Mario Vendrell Rizo

Cap d’estudis Abel Gálvez Benito Coordinadora pedagògica Marga López Ballestero Secretari Fernando Hernández García

Ciències Socials Marià Mateu Hurtado Josep Sales Inglés Marta Pons Flotats Elena Gallart Batalla Rossend Lozano Moya Carlos Cañada Gavira Anna Grau Solsona Josefina Gil Ferrandis Maria González Egea Eva Requena García

Evaristo González, Hermínia Aróztegui, Jordi Martín i Gaspar Company a l’acte realitzat a La Masia Freixa.

Diversitat Anna Ochoa Vives Joana Manrubia Soto Sabina Paola Negro Cristina Miralles Ferrer Pau Segarra Escribano Educació Física Jordi Martín Resina Conxita Belart Vall José Cortés Castillo

El director de l’Institut a l’acte de presentació del 25è aniversari acompanyat dels Srs. Benet Carbonell Marcet i Eloi Carbonell Santacana, hereus de Josep Carbonell, que donà nom al centre de primària inicial.

Educació Visual i Plàstica Pere Grau Guilella Empar Sandoval Lluís Anna López Subirà M. Carmen Navarro Barrios Esteve Prat Paz

116

2015 | 2016 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

5

SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

Idiomes Elvira Deitg Ferrer Abel Gàlvez Benito Vicky Leal Escribano Anabel Ponce Mata Alexandra Bonet Pueyo Montse Expósito Muñoz Josefina Palacios Sanz Llengües Evaristo González Prieto Rosa Ponsarnau Rosell Josep Giralt Torres Elena Deitg Ferrer Judit Forés Montes Joan Antoni Poley Lluís Paquita Rodríguez Soriano Aida Arias Cardila Carlos Ramos Pérez Marta Sánchez Castro Gema Díaz Martos Matemàtiques Yolanda Redondo Martínez Maruxa López Fernández Concepció Paradell Vidal Eva Sánchez Soler Música Jordi Cunillera Torrents Anna Sala Daniel Tecnologies Antonio Garrido Martínez Fernando Hernández García Josep Dalmau Rodríguez Antonio Jurado Campos

ABR

2 MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

6

SET

OCT


MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S

|

25 anys, 25 punts de vista

2012 | 2013 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

3

Presentació del Programa d’actes de la celebració del 25è aniversari

Exposició

Lliçó inaugural del 25è aniversari

Presentació dels llibres digitals

25 anys de l’institut Torre del Palau. Un projecte educatiu singular i de ciutat A la Sala Muncunill, del 16 de març al 28 d’abril

Masia Freixa. Octubre 2012

El valor de l’educació per sortir de la crisi a càrrec de Joan Carles Gallego, Secretari General de CCOO i Josep M. Álvarez, Secretari General de la UGT Octubre 2012

Et regalem coneixement i 25 anys, 25 punts de vista Realitzats amb motiu de la celebració del 25è aniversari Disponibles a www.iestorredelpalau.cat

XVII Premis EFIM

Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments Premiades: Paula Rodríguez Expósito, Odamae Lorca i Maria Maqueda Castro Accèssits: Núria Gómez Calvo i Quima Ventura Linde

Lipdub commemoratiu

Enregistrament amb la intervenció de la totalitat de l’alumnat i el professorat Novembre 2012

Terrassenca de l’any Premi: a Lydia Campà Borobia Novembre 2012

Joan Carles Gallego i Josep M. Álvarez parlant del valor de l’educació per sortir de la crisi.

Cartell del 25è aniversari Premi: Lorena Carricondo Moreno Desembre 2012

10 milons de visites al web de l’Institut

Paula Rodríguez, Maria Maqueda, Núria Gómez i Odamae Lorca, guardonades als XVII Premis EFIM.

Febrer 2013

Projecte Creative CH MNATEC de Realitat Augmentada (R+) Projecte iniciat el 2012 i que s’acabarà el maig de 2013. La presentació és farà a la Fira Modernista.

117


2012 | 2013 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

Moments de l’enregistrament del lipdub commemoratiu del 25è aniversari de l’institut Torre del Palau. Novembre 2012.

Escena final del lipdub.

Obra de teatre Tres i no res, companyia teatral del professorat.

L’obra Tres i no res, es representa dins dels actes de celebració del 25è aniversari. Desembre 2012. 118

MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

3


2012 | 2013 SET

OCT

NOV

DES

GEN

FEB

MAR

ABR

MEMÒR IA G R ÀFICA I R ECU LL DE DAD ES PER CU RSO S MAI

JUN

JUL

AGO

2

0

1

3

|

25 anys, 25 punts de vista

25 anys, 25 punts de vista

2012 | 2013

E n t r e v i s t a d o r s : A L B E RT S Á N C H E Z C A R M O N A i D A N I E L F E R N Á N D E Z G A L E O T E

Lydia Campà, Terrassenca de l’any. Novembre 2012.

Lorena Carricondo, guanyadora del concurs de cartells del 25è aniversari. Desembre 2012.

Compartim amb tu el que fem en format digital

Et regalem coneixement

Si ens coneixes, connectaràs!

Institut Torre del Palau TERRASSA

2012 | 2013

Exposició 25 anys de l’institut Torre del Palau. Març - abril 2013. Durant la qual es van presentar els llibres digitals, dels quals es mostren les portades respectives. 119


1983

Retalls de premsa

Finalment, presentem un recull de notícies publicades a la premsa escrita relacionades amb la història del nostre institut. S’ha fet a partir de l’arxiu de l’Institut i de les aportacions de persones vinculades al centre que disposaven d’aquest tipus de documents. La lectura d’aquestes notícies reflecteix la decidida i continuada aposta pels valors i la innovació, des dels seus orígens com a centre de primària fins a l’actualitat. Es fan evidents la diversitat d’activitats realitzades, el compromís amb l’ensenyament públic de qualitat, així com l’estreta vinculació de l’institut Torre del Palau amb la ciutat de Terrassa. Tot i així, no és un recull exhaustiu i no tot el que s’ha publicat durant aquests anys hi és reproduït.

120


R ETALLS D E PREMSA

1983

121

|

25 anys, 25 punts de vista


1989

122


EN TREVISTES

1993

1995

123

|

25 anys, 25 punts de vista


1995

124


R ETALLS D E PREMSA

|

25 anys, 25 punts de vista

1997

125


2002

126


EN TREVISTES

2005

127

|

25 anys, 25 punts de vista


2006

128


R ETALLS D E PREMSA

2008

129

|

25 anys, 25 punts de vista


2008

130


R ETALLS D E PREMSA

2008

131

|

25 anys, 25 punts de vista


2008

132


R ETALLS D E PREMSA

2008

133

|

25 anys, 25 punts de vista


2008

134


R ETALLS D E PREMSA

2008

135

|

25 anys, 25 punts de vista


2009

136


R ETALLS D E PREMSA

2009

137

|

25 anys, 25 punts de vista


2009

138


R ETALLS D E PREMSA

2009

139

|

25 anys, 25 punts de vista


2009

140


R ETALLS D E PREMSA

2010

141

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

142


R ETALLS D E PREMSA

2010

143

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

144


R ETALLS D E PREMSA

2010

145

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

146


R ETALLS D E PREMSA

2010

147

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

148


R ETALLS D E PREMSA

2010

149

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

150


R ETALLS D E PREMSA

2010

151

|

25 anys, 25 punts de vista


2010

152


R ETALLS D E PREMSA

2011

153

|

25 anys, 25 punts de vista


2011

154


R ETALLS D E PREMSA

2011

155

|

25 anys, 25 punts de vista


2011

156


R ETALLS D E PREMSA

2011

157

|

25 anys, 25 punts de vista


2011

158


R ETALLS D E PREMSA

2011

159

|

25 anys, 25 punts de vista


2011

160


R ETALLS D E PREMSA

2012

161

|

25 anys, 25 punts de vista


2012

162


R ETALLS D E PREMSA

2012

163

|

25 anys, 25 punts de vista


2012

164


R ETALLS D E PREMSA

2012

165

|

25 anys, 25 punts de vista


2012

166


R ETALLS D E PREMSA

2012

167

|

25 anys, 25 punts de vista


2012

168


R ETALLS D E PREMSA

2012

169

|

25 anys, 25 punts de vista


2012

170


R ETALLS D E PREMSA

2013

171

|

25 anys, 25 punts de vista


ww w.iestorredelpalau.cat

172


25 anys, 25 punts de vista