Serranova 2.0, número 14, abril 2018

Serranova 2.0. Revista digital de l’institut La Serra, Serra, Mollerussa Moll

NĂşmero 14, abril de 2018

Amb la primavera, arriba la nova imatge de l’institut!

Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa,, número 14, 1 abril de 2018.

Equip de redacció: Gerard Aguilar,, Marc Amorós,, Núria Brufau, Jesús Buñales, Josep Calvet, Gisela Carretero, Xavier Espinet, Àlex Gaset, Marc Giné, Dàlia Gomà, Marc Jorge, Xavier Lacasa, Xavier Martínez, Judit Miquel, Nooa Nieminen, Guillem Osorio, Geraldine Ger ldine Perea, Andrés Pérez, Marta Queralt, Ramon Queralt, Verònica Ramírez, Angela Sanmartí, Angelo Sicari, Marc Torres, Janet Vazquez, Juan Antonio Ybarra, Biel Yeguas Portada: mural d’Oriol Arumí i alumnat de 3r ESO E. E Revisió lingüística: lingüística Josep Camps. Contraportada: Contraportada Poema visual dedicat a Manuel de Pedrolo i a la vida. vida Coordinació:: Anton Not. Agraïm la col·laboració de tothom qui ha fet possible aquest catorzè número de la revista de La Serra.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: Reconeixement- NoComercial-CompartirIgual.

NoComercial CompartirIgual. No es permet l’ús ’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.

PRESENTACIÓ Us presentem el 14è número de la revista digital de l’ Institut La Serra. Aquest cop, hem publicat unes setmanes més tard del que és habitual (sempre publiquem a final de trimestre i aquest cop enlloc d’aparèixer al final del segon trimestre ho fem unes setmanes més tard) perquè així hem pogut fer coincidir un nou número de la revista amb la celebració de Sant Jordi.

Aquest any, la setmana de la lectura que s’organitza cada curs als vols de Sant Jordi s’ha dedicat a l’escriptor Manuel de Pedrolo, en motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. Durant tot l’any trobarem un nodrit programa d’actes dedicats a la seva obra. Des de l’institut La Serra ens hi hem volgut sumar amb una setmana molt intensa plena d’activitats.

Hem deixat endarrere el segon trimestre, la Fira de Sant Josep, les vacances de Setmana Santa i el fabulós dia de la mona; i em donat la benvinguda a la primavera que com ja sabeu la sang altera. Aneu en compte si sou al·lèrgics!

Entre tots els alumnes que fem l’optativa de revista de 3r ESO i la col·laboració d’alumnes de tots els cursos hem preparat aquestes pàgines que ara os oferim.

Esperem que hi dediqueu una mica del vostre temps i que les trobeu interessants.

Índex Sortides Cinema a Alpicat, per Guillem Osorio 1º de bachillerato: La edad de la ira, per Josep Balcells 3r d’ESO: Esquiada, per Marc Amorós i Biel Yeguas 1r d’ESO: ANIMAC, per Pol Miró i Pol Ramon Visita a la biblioteca escolar i a la biblioteca de Mollerussa, per Sandra Salvia Jazz en viu al Palau de la Música, per Júlia Andrés Especial Frankenstein Our Trip to London! 3r ESO visita Londres, per Marc Amorós i Josep Calvet Sortida de Llatí,per Maria Mir

Què fem a l’institut?

Dia de la pau i la no violència, per Alícia Tudela Fem ciència a l’escola,per Josep Castellana Parlem amb Francesc Puigpelat, per Carlos Culebras Arriba la neu a l’institut!, per Geraldine Perea Escacs, una nova activitat extraescolar, per Edgar Niubó The Netherlands Exchange per Roger Jovells i Guillem Ramon Carnaval, per Marc Giné Jornada de ajedrez per Lin & Albert Laborda

Multimèdia Tecnologia Robots, per Xavier Espinet Vehicles híbrids, per Xavier Martínez

Videojocs Counter Strike, per Nooa Nieemien

Esports Ronaldinho, per Gerard Aguilar Bill Russell, per Josep Calvet E-Sports, per Angelo Sicari

Tendències Cunicultura, per Jesús Buñales Art, per Verónica Ramírez Moda 2018 homes i dones, per Geraldine Perea Le Petit Principe, mini quizz, per Maria Rulló Nou mural de La Serra, making of

Sortida Cinemes Alpicat A l'institut ens van proposar d'anar a veure la pel.lícula WONDER, al cinema d'Alpicat a una de les sessions que fan per als instituts en anglès. Hi vam anar el darrer dia de classes abans de començar les vacances de Nadal, el divendres dia 22 de desembre.

La pel·lícula tracta sobre Auggie, un nen de 10 anys que té una deformitat a la cara, i que ja ha passat 27 vegades per quiròfan.

Fins ara la seva mare, li ha fet classes a casa, però arriba el moment que ha de començar a anar a l‘escola i ha de relacionar-se amb d'altres nens.

La pel·lícula explica tot el procès d'adaptació del nen a l'escola, els companys de classe, i tot el que comporta.

Al principi es fa una mica dura de veure, però poc a poc, vas veient que les dificultats es poden anar guanyant amb l'ajuda de la gent que t'estima.

La recomano si no l'heu vist!

Text: Guillem Osorio, 3r ESO C Imatge: Cyclotourist

VISITA A LA LLOTJA DE LLEIDA PARA DISFRUTAR DE LA OBRA “LA EDAD DE LA IRA”, DE NANDO LÓPEZ El pasado lunes 15 de enero, estudiantes de 1º de Bachillerato acudimos al teatro la Llotja de Lleida con motivo de la representación teatral de la obra La edad de la ira, escrita por Fernando J. López. Esta función, llevada a cabo por La Joven Compañía, cuenta con la colaboración de jóvenes talentos que están empezando en el mundo de las artes escénicas.

A pesar de la complejidad de la obra y del desorden cronológico en el que se cuentan los hechos, cosa que podía llegar a dificultar su comprensión, ésta fue muy intensa, dinámica y entretenida.

Los actores, por su parte, hicieron un gran trabajo por el cual merecen una felicitación, así como los aplausos que les brindamos al terminar.

Aun así, la obra en sí no me gustó demasiado. Particularmente no soy muy fan del teatro; es más, me aburre. No le encuentro ni gusto ni gracia. Quizás sea porque éste se haya quedado un poco anticuado (por decir esto igual me gano algunas críticas) o porque formo parte de una generación en la que todo gira en torno a la tecnología, a los móviles, a lo ‘moderno’. Sea como sea, es una obra necesaria para darse cuenta de muchas cosas que pasan y ni nos damos cuenta. Así que muchas gracias y un saludo de mi parte para La Joven Compañía.

Texto e imagen: Josep Balcells, 1º Bachillerato B

SORTIDA ESQUIADA El dia 30 de gener, els alumnes de 3r que volguessin, podien anar a una esquiada amb l’institut. Es podia fer raquetes o esquiar, només un alumne va fer raquetes i els altres vam esquiar. Quan vam arribar ens van donar els materials necessaris per esquiar i cada element portava un número, per a què sabéssim quin era el nostre. Un cop vam tenir els monitors amb nosaltres, ens van separar en tres grup: els que no havien esquiat mai, els que ja en tenien alguna noció i els que ja en sabien més i tenien la capacitat de baixar pistes vermelles.

Biel Yeguas: Jo no en sabia. Primer ens van explicar com ficar-nos i treure’ns els esquís, com caminar amb ells i com frenar. Sabent això, vam anar a practicar a la pista més fàcil, i cada cop anàvem pujant la dificultat, però la veritat és que ens quèiem més al principi encara que les pistes fossin fàcils,

que no pas a les difícils, ja que quan vam començar amb les més difícils ja teníem força practica i ningú s’espetegava, nomes algú s’accelerava massa. Vam tenir cinc hores per esquiar i al final ens van deixar pujar al telefèric i la baixada era molt impressionant, tant com les vistes.

Marc Amorós: Primer de tot vam començar baixant algunes pistes verdes per així anar escalfant i recordant sensacions. Després ja ens vam dirigir cap al telecadira i el vam agafar per anar a dalt de tot, on les pistes eren més impressionants. Vam fer la primera baixada de veritat. De tant en tant anàvem esperant els companys que havien caigut o que no anaven tan ràpid per després seguir baixant tots junts.

Cap a quarts de dues vam parar a dinar i així vam poder compartir entre tots la nostra experiència. Però el descans va durar poc ja que aviat ja tornàvem a estar a pistes. Descansar? Ja descansaríem a l’autocar. Era el moment d’esquiar.

Va ser una experiència molt divertida ja que no sempre podem esquiar al costat de tants companys.

Text i imatges: Marc Amorós (3r ESO A) i Biel Yeguas (3r ESO A)

Sortida a Lleida – 21 de febrer El dia 21 de febrer de 2018 , els alumnes de primer d’ESO de l’Institut La Serra vam fer una sortida a Lleida.

Primer, vam anar al cinema i vam veure una pel·lícula titulada Cadena de favores . Va ser molt entretinguda i a la vegada trista .

Quan va acabar la pel·lícula, vam anar a esmorzar al replà de l’auditori de Lleida, situat davant del cinema . I un cop esmorzats, vam anar caminant fins a la Llotja, on ens van ensenyar a nosaltres i a altres instituts uns vídeos d’animació dins del festival ANIMAC de Lleida, fets amb diferents tipus d’animació i que tractaven temes que ens afecten a tots : ús de telèfons mòbils, amistat, família, etc.

L’excursió ens va agradar molt i vam gaudir molt dels vídeos que ens van presentar.

Text: Pol Miró, 1r ESO D, i Pol Ramon 1r ESO D

VISITA A LA BIBLIOTECA DEL CENTRE I A LA BIBLIOTECA COMARCAL DE MOLLERUSSA La darrera setmana de gener, els diferents grups de 1r d’ESO vam anar a la biblioteca del centre per conèixer com funciona i què hi podem trobar. Una de les professores responsable ens va explicar la distribució de l’espai, com es classifiquen els llibres, com estan organitzats en les diferents prestatgeries, què hem de fer si volem consultar un llibre o agafar-lo en préstec, les normes de la biblioteca... Mentre ens explicava tot això, anàvem omplint un dossier per veure si ho enteníem. Després vam fer algunes activitats que consistien en buscar diferents tipus de llibres a les prestatgeries. Per acabar, dir que a la biblioteca, a més a més de diccionaris i enciclopèdies, hi ha una bona varietat de llibres: novel·les juvenils i per a adults, còmics, llibres de ciència, de geografia...

També hi ha moltes revistes adequades a la nostra edat i la premsa diària.

Una setmana més tard vam anar a visitar la biblioteca comarcal de Mollerussa.

Hi vam estar dues hores. Allí ens van explicar el seu funcionament, com estan distribuïdes les sales i quin tipus de llibres hi podem trobar, així com pel·lícules, CD’s, videojocs, revistes, diaris... També ens van ensenyar a buscar els llibres a través de la pàgina web de la biblioteca.

Després vam fer una sèrie d’activitats en grup per posar en pràctica tot el que ens havien explicat anteriorment. Algunes les podíem fer als ordinadors, però d’altres consistien en buscar determinats llibres, revistes o diaris a les diferents sales de la biblioteca. Totes aquestes activitats ens van servir per aprendre a trobar llibres o altres materials de consulta.

Per acabar, dir que les dues visites van ser ben profitoses, perquè al llarg de la nostra vida podem necessitar llibres de la biblioteca pels nostres estudis o, simplement, perquè ens agrada llegir.

Text: Sandra Salvia, 1r ESO A Imatge: Ana Llanas

JAZZ EN VIU AL PALAU DE LA MÚSICA B A R CE L ON A , 1 5 D E F E B R E R D E 2 0 1 8 •

L ’actuació té un preu assequible.

•

Està destinada a alumnes de primària/secundària.

•

Es realitza en un lloc molt luxós.

•

La durada de l ’espectacle és estàndard.

ELS ALUMNES DE LA SERRA APRENEN MÉS SOBRE EL JAZZ L’escenari era ple de músics. L’orquestra era la Big Band del Taller de Músics de Barcelona formada per una secció rítmica (piano, bateria, guitarra i contrabaix) i la melòdica (saxos, trompetes i trombons).

La sessió estava complementada per una parella de ballarins que a cada cançó sortien i ballaven swing o claqué. Més tard va aparèixer una cantant de jazz que va interpretar diferents fragments musicals.

El fil conductor era una història en la que un suposat professor de música volia fer entendre als seus alumnes què era el jazz.

Sobre l’escenari, aquest es troba un amic de color que li ensenya amb exemples musicals totes les característiques del jazz: el seu origen, la seva evolució i les característiques dels diferents estils. La posada en escena, la il·luminació, la qualitat del so de la sala ... van ser molt correctes.

CRÍTICA PERSONAL Crec que l’espectacle va ser adient per a nosaltres ja que els músics i actors van interactuar amb el públic i això és el que més em va agradar. Això va fer que poguéssim participar.

Em va sorprendre que ens demanessin l’opinió, ens fessin cantar ... I vam poder gaudir de la música amb més escoles i instituts amb els que vam poder fer coneixen ces… Però, sobretot, em va agradar el Palau de la Música. És un lloc molt bonic, ple de decoracions d’estil modernista. Bé, l’espectacle va estar molt bé, però l’ambientació era insuperable des del meu punt de vista.

Opinions d’alguns alumnes

:

“La noia cantava molt bé”

14

“Va ser una bona expe- 13 riència”

“Pensava que seria més 13 avorrit”

“Molt “xula” però em va semblar curta”

“Ho recomanaria”

13

14

“Va ser força divertit” 13 “Vam aprendre i vam riure”

13

Text: Julia Andrés

La novel·la Frankenstein, de Mary W. Shelley es va publicar per primera vegada el gener de 1818, ara fa 200 anys. Al llarg de 2018 hi ha programats tot tipus d’actes arreu per commemorar aquest aniversari.

L’alumnat de 3r i 4t d’ESO de La Serra ha treballat l’obra a les matèries de llengua i literatura i ha tingut l’oportunitat de veure la versió teatral que n’ha fet Guillem Morales, dirigida per Carme Portaceli al TNC. Han reflectit la seva experiència en aquest especial

Frankenstein al TNC El dia 21 de febrer els alumnes de 4t d’ESO vam anar a Barcelona a veure l’obra teatral Frankenstein al Teatre Nacional de Catalunya. Vam arribar al teatre a les 9:30, però l’obra no va començar fins les 10:40.

L’obra està protagonitzada per Àngel Llacer, que té el paper de doctor Frankenstein, i per Joel Joan, que té el paper de monstre. Els actors són coneguts per aparèixer a programes de televisió com Tu Cara me suena o Plats bruts, respectivament.

L’obra constava de dues parts, una d’1 hora i 10 minuts, i una altra de 50 minuts. Amb un descans entre mig de 20 minuts.

La decoració que utilitzen és molt senzilla: una cadira, una làmpada penjant, un fossat amb aigua, una cinta transportadora que anava d’una punta d’escenari a l’altra que li donava molt joc a l’obra, i imatges secundàries de fons que es projectaven i que ajudaven molt a ficar-se dins de la història. El maquillatge també està molt ben fet, i ho podem veure en el cas del monstre, ja que té cicatrius per tot el cos i la cara.

En la meva opinió, no m’esperava que es pogués fer una tant bona adaptació teatral de la novel·la de Mary Shelley, aportant aspectes moderns i innovadors a l’obra però mantenint sempre la seva essència de terror. Sincerament crec que no es podria haver fet millor.

Text i imatges: Isaac Bravo, 4t ESO C

FRANKENSTEIN AL TNC Frankenstein és una obra de Guillem Morales, basada en la novel·la de Mary Shelley. Aquesta obra es dirigida per la Carme Portaceli i per Anna Alcubierre. Els personatges principals de l’obra són la Criatura (Joel Joan) i el Dr. Víctor Frankenstein (Àngel Llàcer). L’obra es va representar del 15 de febrer fins el 25 Març al Teatre Nacional de Catalunya a la sala gran. Dura 2 hores i 20 minuts amb descans.

L’obra tracta d’un científic sinistre anomenat Dr. Víctor Frankenstein que actua en contra de la natura i vol crear vida, i crea una Criatura lletja. El seu creador l’abandona perquè no és com ell se l’esperava. La Criatura es veu obligada a buscar-se la vida. El Dr. Víctor Frankenstein vol matar a la Criatura ja que creu que farà mal a la gent. Durant aquest temps, el Dr. Víctor Frankenstein s’enfada amb el seu germà petit, en William, perquè li havia dit que mai estava per ell i que sempre es tancava al laboratori i llavors William s’escapa al bosc. El Dr. Víctor Frankenstein va a buscar a William pel bosc amb la seva esposa Elisabeth, El Pare i el seu amic Henry.

En Henry és el primer que es troba a William i veu com la Criatura l’està ofegant. Quan la criatura marxa, en Henry va corrents cap a en William però ja està mort. La Criatura es troba amb un home cec que es diu Lacey i el deixa viure a casa seva. Aquest home l’ensenya a escriure, parlar, a distingir entre el bé i el mal. La Criatura està molt agraïda a l’home cec. Un dia ve el fill del Lacey amb la seva dona i veuen a la Criatura, s’espanten i el fill agafa la pistola i intenta disparar a la Criatura, però el cec es posa al mig per a salvar a la Criatura i el mata. La Criatura s’enfada molt i diu que es venjarà del seu creador. La Criatura vol matar al seu creador, però li diu que no el matarà si crea una altra criatura com ell, ja que es vol enamorar.

El Dr. Víctor Frankenstein li diu que ho farà, però que primer s’han de casar, ell i l’ Elisabeth. El dia de la boda el Dr. Víctor Frankestein intenta ofega a la Criatura però no la pot matar. La Criatura mata al Dr. Víctor Frankestein i a l’Elisabeth. Al final la Criatura fa reviure al Dr. Víctor Frankestein posant-lo dins de la gàbia metàl·lica.

Els personatges principals són la Criatura i el Dr. Víctor Frankenstein, i els personatges secundaris són: Lacey, el Pare, l’Elisabeth, l’Agatha, el Henry, el Fèlix, l’Enterramorts, el William, el Safie i La Companya. L’obra té un llenguatge culte, el que sobta és quan la Criatura cobra vida i primer es comunica amb sons, després amb paraules i finalment comença a formar frases. El vestuari a l’obra és bàsicament senzill, i de colors foscos. Les dones porten uns vestits simples i els homes, pantalons i camisa bàsica. A l’obra de teatre surt un decorat discret però bonic. Hi ha uns elements que pengen del sostre que són una poma, un mirall, un violí i un quadre. Al fons de l’escenari hi ha un llac. Al principi de l’escenari hi ha una cinta mecànica. Durant l’obra hi ha poca il·luminació que bàsicament il·lumina als personatges. Del sostre penja un canelobre i diversos focus. Al llarg de l’obra apareixen una butaca, un sofà, un banc de fusta, una gàbia metàl·lica, un escriptori...

La música que sona durant l’obra és bàsicament terrorífica amb bastants efectes sonors. Els personatges tenen una dicció molt agradable i van passant diferents moments on expressen amb molta intensitat la felicitat, la tristesa i la ràbia depenent del que succeeix. Els actors que surten en aquesta obra s’han adaptat perfectament al seu personatge i l’han sabut interpretar magníficament. El personatge que es mou més en l’obra és la Criatura. Els altres personatges gesticulen bastant bé. El maquillatge que porten els personatges de l’obra és espectacular.

La Criatura té unes cicatrius per tot el cos que semblen reals. Les dones de l’obra porten un maquillatge senzill, però bonic.

A l’obra de teatre hi havia aproximadament 800 persones. L’actitud dels espectadors era activa i amb interès per saber el que passava a l’obra.

Personalment, l’obra m’ha agradat molt i m’ha fet veure que la bellesa es troba a l’interior i no a l’exterior. Text i imatge: MÒNICA PLANA HUGUET, 3r ESO C

Dimecres 7 de març els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut la Serra vam realitzar una sortida a Barcelona al Teatre Nacional de Catalunya.

Fins i tot ell mateix es rebutja, tot i així es un ésser capaç de sentir allò que et converteix en humà, la capacitat d’odiar i d’estimar.

Tant l'Institut la Serra com altres instituts de Barcelona vàrem anar a veure l'obra de teatre "Frankenstein" de Guillem Morales, basat en la famosa novel·la de Mary Shelley.

Aquests personatges són els protagonistes de la historia ja que la seva estructura és una alternança dramàtica entre els dos personatges, traçant recorreguts oposats, camins que es divideixen, però que acaben en retrobar-se després en un mateix punt.

En aquesta obra hi actuaven actors catalans com ara Joel Joan o Àngel Llàcer.

Victor Frankestein és un personatge sinistre ja que opera en contra la natura perquè crea tot sol un ésser viu de cossos morts. En canvi, el personatge de la criatura es tot el contrari, neix contra natura, és abandonat i només rep menyspreu. de la gent.

Text i imatge: Àngela Sanmarti Dea

Our trip to London!

Dilluns dia 12 a les 3 del matí vam quedar a Mollerussa per dirigir-nos a l’aeroport. Quan vam arribar agafàrem un autobús que ens va portar al centre de la ciutat on vam visitar la Torre de Londres. A la tarda vam veure Windsor Castle, una de les residències de la reina. Al vespre vam conèixer a la família assignada i ens vam instal·lar a les cases.

Dimarts 13 vam fer una visita guiada a peu pel centre històric de la ciutat, ens ho vam passar molt bé perquè vam poder apendre algunes de les històries de la ciutat. A la tarda vam anar al Natural History Museum.

Dimecres 14 al matí vam fer un creuer pel Tàmesi des de Westminster fins la Torre de Londres. Més tard vam visitar St.Paul’s Cathedral i alguns alumnes vam pujar dalt a la cúpula on vam poder apreciar la vista panoràmica de la ciutat. A la tarda vam anar a Candem, un carrer de botigues on les cases tenen una arquitectura diferent.

Dijous 15 pel matí primer van donar un tomb per la zona de Covent Garden, un mercat històric, més tard vam pujar al London Eye, ens va agradar moltíssim a tots. A la tarda vam visitar el British Museum, un dels museus més importants del món sobre la història i la cultura de la humanitat.

Divendres vam anar a veure el canvi de guàrdia, després vam anar a esmorzar a un parc en el que hi havia molts esquirols. A la tarda vam poder comprar pels carrers típics de la ciutat: Oxford Street, Regent Street o Picadilly Circus.

Dissabte 27 pel matí ens vam acomiadar de les famílies i ens vam traslladar cap a l’aeroport. Després de dues hores de vol, vam arribar a Barcelona i un autobús ens va portar fins a Mollerussa on el nostre viatge va finalitzar.

El viatge ens va agradar a tots i estem molt contents que totes les activitats fossin entretingudes i interessants. Agraïm sobretots als professos que ens van acompanyar la Cesca Fusté, la Teresa Gassió, el Jordi Monerris i l’Anton Not.

Text i imatges: Marc Amorós, 3r ESO A, i Josep Calvet, 3r ESO A

Sortida de llatí El passat dimarts 10 d’abril de 2018, els alumnes de 4rt d’ESO que cursem l’optativa de llatí vam anar a l’antiga Iesso (actual Guissona) a fer una trobada amb alumnes d’altres instituts que també estudien llatí. Hi estàvem convidats 16 instituts d’arreu del territori lleidatà. Realment, em va sorprendre el fet de l’organització que hi havia estava dissenyada per aprofitar al màxim. Al nostre autobús hi anaven gent del Torre Vicens de Lleida i també vam parar a buscar gent al Terres de ponent. Com que estàvem amb gent que no coneixíem pràcticament de res va ser un viatge una mica estrany.

Quan vam arribar allà, ens vam aplegar tots al parc arqueològic. Ens van donar una bossa amb una samarreta, un buf i quatre coses més. Als professors que ens acompanyaven, el Llord i la Olga, els hi van deixar unes disfresses que imitaven la indumentària que portaven els Magisters de l’antiga roma. Vam fer les fotos de grup i, com a anècdota, es pot dir que la foto on hi surten el Llord i la Olga disfressats ha acabat d’avatar del grup de WhatsApp de classe.

La introducció la va fer una professora de llatí i amb llatí, i tots els alumnes ens vam quedar amb cara de no estem entenent res, encara no sabem prou llatí. La dinàmica va ser la següent: érem 20 grups, de l’1 al 10 feien primer els tallers i de l’11 al 20 la gimcana pel parc arqueològic. La manera de fer els grups estava molt bé. El dia abans, dins de cada institut havien fet parelles per tal de que ningú es quedés sol, i després s’agrupaven parelles de diferents instituts; d’aquesta manera es creava un grup força diversificat. Tots els equips tenien moms de déus romans. El nostre era el grup 13, de Vulcà, déu del foc destructiu.

Per fer omplir el qüestionari de l’activitat de la gimcana havies de cooperar amb els altres del grup sí o sí. Va ser curiós veure que el grup es va partir el dos: per una banda, la parella de la Serra i la del Josep Lladonosa de Lleida, que érem els que teníem el qüestionari i portàvem la iniciativa i per l’altra, les parelles del Terres i de l’institut de Seròs que, al principi, ni s’acostaven a nosaltres. És més, un cop dins del museu, lloc d’on s’havia de treure la informació per respondre les preguntes, mentre estava proposant una distribució de feina, els altres em van haver de frenar i dir-me que aquells que estaven en una punteta també eren del nostre grup.

Al final però, van aconseguir trencar el gel.

Després d’acabar l’activitat del qüestionari ens vam trobar tots un altre cop a les ruïnes, vam esmorzar una mica i ens vam canviar les activitats. Hi havia 5 o 6 tallers diferents (indumentària, ungüents, escriptura...), però cada grup només en feia 3. Tots els tallers estaven dirigits pels mateixos professors de llatí. Al nostre grup ens va tocar fer el d’escriptura, el de la bula i el del gàrum. Així com a la primera activitat m’havia relacionat molt amb els del Lladonosa, als tallers em vaig relacionar més amb els de Serós. Es veu que aquell també era un institut per pobles, com el nostre, i vam coincidir en moltes coses.

El primer taller era el d’escriptura. Hi havia llistes de frases dites per filòsofs amb la versió en llatí i la traducció al català, i uns cartells amb l’abecedari d’estil llatí. Per escriure vam fer servir un càlamus, una mena de canya que tenia la punta tallada en diagonal, així com una ploma estilogràfica, i que es sucava en un pot de tinta. La frase que vaig triar va ser “Ubi amici, ibidem opes”, on hi ha amics hi ha riquesa, de Plaute. Primer practicàvem en un full en brut i després es feia amb net en una espècie de paper papir modern.

El segon taller era el de la bula. Una bula era com una bosseta de pell que portaven els nens romans des del moment del naixement i que a dins s’hi posaven com uns amulets per protegir-lo. L’activitat consistia en retallar uns patrons en un tros de pell sintètica i cosir-los entre ells. Va ser una activitat més per parlar entre nosaltres que per estar concentrat.

L’últim taller era el del gàrum. El gàrum era una salsa feta d’entranyes de peix amb sal macerada al sol que servia per condimentar. Un equivalent actual podria ser, per exemple, la salsa de tomata. Era l’últim taller abans d’anar a dinar, i sabent això no es presentava gaire agradable fer-lo. No ens espantem tampoc, perquè en comptes de fer-ho amb entranyes de peix, l’activitat va consistir en triturar anxoves, avellanes i olives negres dins d’un taper amb una mà de morter. Tot i així, les úniques que ens vam atrevir a tastar aquell gàrum modern vam ser una nena del Lladonosa, la Judith, i jo. A l’acabar l’activitat ens vam reunir de nou al parc arqueològic, vam fer la colenda i vam marxar cap a casa. El que trobo que no va estar bé es que per 10 minuts (literalment) no vam poder agafar els nostres autobusos i vam haver de fer venir els pares a buscarnos.

Em quedo amb molt bon record de la jornada, sobretot perquè em vaig fer molt amb els del Lladonosa, el Juanma i la Judith; i la meva parella de l’institut, la Judit Pastor, també es va fer un munt amb els del Terres. Crec que l’únic aspecte a solucionar de cara l’any que ve és el tema dels autobusos.

Text: Maria Mir, 4rt ESO C Imatges: Jaume Llort

Dia de la Pau i la No Violència El passat dimarts 30 de gener vàrem celebrar el Dia de la Pau i de la No Violència. A primera hora del matí els diferents grups van llegir el manifest de la pau i van fer la corresponent reflexió.

Durant aquella setmana al vestíbul de l’institut hi vàrem exposar un pòster de la Pau d’acord amb la proposta suggerida pel Pla Educatiu d'Entorn. Realitzat pels alumnes del nostre centre, amb la col·laboració especial dels alumnes de la USEE i dels alumnes de segon d’ESO que van dedicar una sessió de tutoria per seleccionar les paraules que apareixen en el pòster.

Properament aquest pòster fou exposat en el Saló del Llibre de Mollerussa, conjuntament amb la resta de pòsters de les escoles i instituts de la comarca del Pla d’Urgell que han participat en la proposta.

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració!!

Text i imatges: Alícia Tudela i Equip Servei de Mediació

Fem ciència a l’escola!

El dimarts dia sis de febrer, els exalumnes de l’escola Sant Miquel de Miralcamp que ara fem tercer d’ESO a l’institut la Serra de Mollerussa vam anar a fer experiments a l’escola amb els alumnes de sisè. Ens va acompanyar la Montse Solé, professora de Física i Química.

Vam anar-hi Maria Camps, Maria Codina, Carla Granados, Marta Rodríguez, Albert Laborda, Albert Alsina i jo mateix, Josep Castellana, que som els alumnes de 3r ESO A i 3r ESO B de Miralcamp. Entre nosaltres vam fer grups i vam fer els següents experiments: 1.BOMBOLLES DE COLOR EN MOVIMENT 2.DESEMBUSSEM CANONADES 3.ET CONVIDO A UN REFRESC 4.DENTÍFRIC PER A ELEFANTS 5.FOCS ARTIFICIALS Els alumnes de sisè ens van escoltar amb moltes ganes i nosaltres vam tornar a la nostra antiga aula i a veure els nostres mestres de primària.

Des de l’escola, ens van fer un diploma de record d’aquell dia.

Va ser una experiència molt divertida i enriquidora.

Text i imatge: Josep Castellana Pallàs, 3r ESO B

Parlem amb Francesc Puigpelat El dijous dia 8 de febrer va venir al centre l’escriptor Francesc Puigpelat per parlar-nos de dos llibres: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, que han llegit els alumnes de 1r d’ESO, i L’Artilleria de Mr Smith, que han llegit els de 4t.

A la xerrada de primer, els alumnes vam poder fer-li preguntes coma ara: Quina va ser la idea principal del llibre? Coneixes Jhonny Depp a la vida real?

T’agraden les pel·lícules de Pirates del Carib? Ens va explicar que el llibre es basa en coses que fem diàriament, sobretot xatejar o utilitzar l’Skype.

L’entrevista també ens va servit per entendre millor el tema del bullying d’una manera realista.

Gràcies, Francesc Puigpelat!

Text: Carlos Culebras, 1r ESO B

ARRIBA LA NEU A L'INSTITUT El dia 27 de Febrer a l'ultima hora del horari escolar va arrribar la neu al institut. Un dia normal com tots, amb el cel nublat i amb el sol que s'amaga.

Va comenรงa a nevar de mica en mica.Tots erem a clase i vam comenzar a sortir al pati a gaudir de la neu.

Es feria tard i arribaven els autobusos i els alumnes marxaven cap a l'autobusos a gaudir mes de la neu en els seus pobles Text i imatge: Geraldine Perea, 3r ESO D

ESCACS: UNA NOVA ACTIVITAT EXTRAESCOLAR Text i imatges: Èdgar Niubó Parramon, 3r ESO E Aquest curs 2017-2018, i durant el primer trimestre, cada dimecres a l’hora del pati, venia Israel Campos, Mestre Català d’Escacs i ens portava uns taulells amb les peces i rellotges.

Al final del primer trimestre, justament el set de desembre del 2017, a l’Institut es va fer el I Torneig d’escacs. Hi van participar 44 alumnes. Es van fer 8 rondes de 10 minuts amb increments de 20 segons. Després de les 8 rondes van donar el premis: Primer classificat: Edgar Niubó.

Segon classificat: Adrián Ionescu.

Tercer classificat: Pau Talarn.

Primer classificat de sub 14: Gerard Aguilar.

Segon classificat de sub 14: Xavier Espinet.

Primer classificat de sub 12: Sharon Pinillos.

Segon classificat de sub 12: Andreu Puig-Gròs.

A partir del segon trimestre van començar les classes d’escacs al dimarts a la tarda com a activitat extraescolar i amb el mateix Israel Campos com a monitor.

THE NETHERLANDS EXCHANGE We left Mollerussa at 6 a.m. on Monday to El Prat airport. When we arrived there we went to the entrance to get on the plane. We flew with Vueling Company.

The flight was delayed for half an hour. Since the plane took off from Barcelona it took around to hours to reach Amsterdam Airport-Schipol. When the plane landed and we went into the airport facilities we had a snack and we took a bus heading to Rotterdam, our exchange partners with their families were already waiting for us. Everyone went with their partner and went to his house. In my opinion those people were very polite and very nice to us. Moreover, everything around looked very nice.

The next day, on Monday, we went to their high school by bicycle, car or metro with our partners.

The high school was very big and modern.

All

computers in the computer class were Apple. Later only the Catalan teenagers took a bus to Kinderdijk. We could saw huge windmills, it was curious to saw the functioning of these windmills. Afterwards we went to an ice skating ring, it was difficult to skate on ice, it was really slippery! After skating we were invited to a hot chocolate, it was delicious. At the end we took a bus to Rotterdam and each one went with his/her partner to his house.

On Tuesday, all of us took the bus to Amsterdam the capital of Netherlands. We arrived and we went to Anne Frank Museum. We knew the history a little but there we learnt a lot of details about this shocking history. After that we did a tour around Amsterdam. Hours later we returned to Rotterdam by bus.

On Wednesday, we went to school to work in a project called “Similarities and differences” and after this, our Dutch partners guided us through Rotterdam and there we visited a lot of interesting places and then we went shopping on our own. At the end of the day, our partners invited us to have dinner in “Happy Italy”, an Italian restaurant.

Thursday was a great day. We did the presentation about the project and then we visited Gouda, a beautiful town with good cheese! There, a very friendly man guided us around the town and we enjoyed it a lot. We had a great time when another man showed us how to prepare stroopwafels, a typical sweet from The Netherlands. Finally, at night, we went to a “special” disco. There you need to wear skates! It was very funny.

Friday was our last day and it was a little sad. In the morning we said goodbye to our partners and we went to Amsterdam again. We really enjoyed that day. We visited interesting places, we went shopping, we did a tour with a boat trough the canals.

Finally, in the evening, we went to the airport to take a flight to Barcelona and we arrived in Mollerussa at 3 a.m.

We really enjoyed the trip and Sònia and Marisa were very helpful and funny with us. It was a very special experience to learn English, to make new friends and to visit a beautiful country.

Dutch people, we are waiting you!

Text and images: Roger Jovells Aymerich & Guillem Ramon Ezquer

Carnestoltes a La Serra El 9 de febrer vam celebrar el carnaval a l’insitut. Ell carnaval és una festa que té lloc immediatament abans de la quaresma cristiana (que s'inicia amb el Dimecres es de Cendra), i que té data variable (entre febrer i març segons l'any). Sempre comença un dijous (Dijous Gras) i acaba el dimarts següent (dimarts de carnestoltes).

La preparació: Des de fa uns anys, a La Serra, l’únic que es fa per celebrar el carnaval és que pots anar disfressat amb el teu grup i passes les hores fent classe amb la disfressa posada. El que vam fer va ser que per classes, un dia de tutoria, la delegada o el delegat havia de recollir les propostes per a triar una disfressa col·lectiva de tot el grup. Després s’encarregava d’organitzar la votació per triar la proposta guanyadora. Hi havia gent que ni tan sols es volia disfressar i d’altra que s’havia posat d’acord amb alumnes d’altres cursos.

El dia de Carnestoltes: La majoria de gent a primera primera hora del matí ja venia disfressada, però n’hi havia d’altra que s’havia d’acabar d’arreglar o de vestir amb el seu grup.

També hi havia gent que no anava ni vestida i d’altra que portava alguna petit detall a damunt, però no era res fora de l’habitual. l’habitu A La Serra pràcticament el que es fa es fer classe normal però si tu vols anar disfressat hi pots anar (no és obligatori). Hi havia disfresses de tot tipus: “txonis”, gent que anava dels anys 90, amb pijama, de futbol, rugbi i molts més. A mi, m’agradaria ria que, al menys, es deixessin de fer les dues últimes classes per poder fer un tipus de concurs i donar un petit premi al qui guanyi (per exemple, una xocolatina o algun regal senzill i que t’ompli d’il·lusió). Ens ho vam passar molt bé tot i que no hi va va haver res de massa entretingut.

Text i imatges: Marc Giné, 3r ESO B

JORNADA DE AJEDREZ El miércoles 11 de abril unos cuantos alumnos de La Serra fuimos al Instituto de Alcarràs a competir con otros cinco institutos de Lleida. Había diferentes categorías, que eran 1º y 2º de ESO y 3º y 4º de ESO, categoría masculina, femenina y general.

Con cada partida que ganábamos, conseguíamos 1 punto, por cada empate ½ punto y por cada derrota 0 puntos. Como máximo se podían hacer 8 puntos ya que jugamos 8 rondas. Jugamos con las normas oficiales de competiciones, por ejemplo cada jugador disponía de 10 minutos controlados por un reloj que cada turno teníamos que pulsar para que el rival pudiese mover sus piezas. Jugamos con un sistema suizo que significa que los que tienen más puntos juegan contra los que tienen unos puntos similares a los suyos, así el nivel entre dos rivales es similar. Al terminar cada una de las partidas los jugadores se daban la mano en señal de respeto y tenían tiempo para descansar, ir al baño o beber agua. Cuando llevábamos la mitad de las partidas nos dieron desayuno, coca con chocolate negro o chocolate con leche.

Sobre las 14:00h dieron los premios, cada jugador recibía una medalla, los 3 primeros de cada categoría recibían una copa y el instituto con más puntos realizados recibía otra copa. Adrià Ionaescu, alumno de La Serra, quedó segundo en la categoría de 1º y 2º de ESO, Edgar Niubó, alumno de La Serra, quedo primero en la categoría de 3º y 4º de la ESO y La Serra recibió el premio al instituto que había hecho más puntos.

Para concluir el ambiente era animado y había mucha gente muy simpática, nos sorprendió que durante las partidas hubiera silencio absoluto y se oía el ruido de las piezas al posarse sobre el tablero.

Texto: Lian You Jin, 3º ESO B, y Albert Laborda, 3º ESO B Imágenes: Carme Munté y Xavi Piñol

Robots Abans pensava que els robots només eren persones de ferro que feien una funció determinada com, per exemple, caminar, parlar...

Però, en realitat, un robot és un mecanisme automatitzat perquè pugui fer la funció que se li ha manat sense ajuda de cap humà.

Com per exemple els robots que fan servir a les fàbriques.

El primer robot va ser creat entre 1937 i 1938. Es deia Elektro, feia 2 metres d’altura, pesava 120 kg i podia caminar i dir 700 paraules. El seu cos consistia en un engranatge d'acer i el seu esquelet de lleves, els seus ulls podien distingir la llum vermella i la verda.

Elektro es trobava en exhibició a la Fira Mundial de Nova York el 1939 i va tornar a l'any següent amb el seu company Sparko un gos robot el qual podia bordar, seure i pidolar.

Text i imatges: Xavier Espinet, 3r ESO C

VEHICLES HÍBRIDS Un vehicle híbrid és un cotxe que funciona amb més d’una font d’energia: la benzina i l’electricitat que prové d’unes bateries.

TIPUS DE VEHICLES HÍBRIDS: • Paral·lel : la principal font d’energia és el combustible.

• Sèrie: la electricitat és la principal font d’energia i només quan les bateries estan descarregades, funciona el motor de combustió.

AVANTATGES: • Major eficiència en el consum: aprofiten un 30% de l’energia que generen mentre que els convencionals només un 19%.

• Reducció de les emissions.

• Menys soroll.

• Resposta més ràpida a l’acceleració.

• Més autonomia que un vehicle elèctric simple.

• Més suavitat i facilitat d’ús.

• Millor funcionament en recorreguts urbans (sense utilitzar el combustible).

• Descomptes en el preu per la seva eficiència.

DESAVANTANTGES: • • • • •

Les bateries dels motors elèctrics contenen productes tòxics.

Són mes pesats, i això fa que gastin més energia als desplaçaments.

Més complexitat que fa difícil les revisions i les reparacions.

El preu, de moment és elevat.

Major possibilitat d’atropellaments degut a que són poc sorollosos.

Text i imatges: XAVIER MARTINEZ ANAYA, 3r ESO D

Counter-Strike és un videojoc desenvolupat i llançat per la corporació Valve el 8 de novembre del 2000.

Va ser inicialment desenvolupat i llançat com una modificació de Half-Life de Minh "Gooseman" Li i Jess Cliffe el 1999, abans que Li i Cliffe haguessin estat contractats i haguessin adquirit la propietat intel·lectual del joc. Counter-Strike va ser llançat per Valve a la plataforma Microsoft Windows l'any 2000. El joc va generar una franquícia i és el primer lliurament a la sèrie Counter-Strike.

S'han llançat diversos remakes i Ports of Counter-Strike a la consola Xbox, així com a OS X i Linux. A vegades es coneix com Counter-Strike 1.6 per distingir-lo d'altres títols de la sèrie, 1.6 seria l'última actualització més important del joc.

Counter-Strike: Condition Zero és la continuació de Counter-Strike. El joc es va llançar el 2004 usant el motor GoldSrc. Té una revisió de 9/10 per Steam.

Counter-Strike: Source és un remake de Counter-Strike amb el motor de joc Source. Com en l'original, Counter-Strike: Source posa un equip de contra-terroristes contra un equip de terroristes en una sèrie de rondes.

El nou joc anomenat Counter-Strike: Global Offensive, també conegut com CS: GO, va ser llançat el 2012, i actualment és un dels jocs més jugats del món.

El primer torneig professional es va jugar el 2011, quan encara estava en versió beta.

Text i imatge: Nooa Nieeminen, 3r ESO D

“Ronaldinho” Ronaldinho Gaúcho va néixer el dia 21 de març de 1980, a la localitat brasilera de Porto Alegre.

Des de ben petit vivia el futbol amb molt d’entusiasme i va ser el seu pare qui li va inculcar l’amor per aquest esport. Era un nen que va demostrar les seves habilitats i en un futur semblava predestinat a ser un jugador internacional i a ser el número 1 amb la pilota.

Quan Ronaldinho tenia vuit anys, el seu pare Joao va morir ofegat a la piscina de casa seva però malgrat això, Ronaldinho va ser fort i va seguir jugant a futbol amb més força que mai. Els aficionats el consideraven un veritable artista de la pilota i asseguraven que, la seva rapidesa i la seva habilitat li permetrien triomfar i arribar molt lluny en el món del futbol.

I així va ser, la seva carrera professional s’inicià el 1997 quan va començar a jugar amb el club de la seva ciutat, el Gremi Porto Alegre.

A més, aquest mateix any va aconseguir ser campió del món i màxim golejador amb la selecció Sub-17 del Brasil.

Va ser llavors quan va iniciar una trajectòria plena d’èxits.

L'any 2001, va decidir deixar el Brasil per fer un salt internacional i integrar-se en un equip europeu. Diversos clubs opten a fitxar-lo, fins que decideix anar al Paris Saint Germain, un clàssic de la lliga francesa.

L'estada de Ronaldinho a França no va ser tan perfecta com ell esperava.

Alguns problemes administratius li van impedir que debutés de seguida en l'equip i, quan va aconseguir fer-ho, va tindre diversos enfrontaments amb el seu entrenador. Malgrat això, va guanyar diversos títols.

L'estiu del 2003 la directiva del Futbol Club Barcelona va aconseguir fitxar-lo per 25 milions d'euros. Es va convertir en el número 10 de l'equip i va aconseguir desplegar el seu millor futbol per il·lusionar l'afició del FC Barcelona, que esperava guanyar grans títols nacionals i internacionals gràcies a les seves espectaculars filigranes futbolístiques.

Després de jugar-hi cinc anys consecutius (2003-2008), va decidir marxar de l’equip català i va formar part d’equips d’un nivell futbolístic més baix com el “A.C Milan” (20082011), el “Flamengo” (2011-2012), l’ “Atlètico Mineiro” (2012-2014), el “Querétaro” (2014-2015) i el “Fluminense” (2015).

Va ser el 16 de gener de 2018, amb 37 anys, quan va decidir posar fi a la seva carrera professional plena d’èxits i va anunciar la seva retirada del futbol de manera oficial.

Text i imatges: Gerard Aguilar, 3r ESO C

Bill Russell Potser molts mai heu sentit a parlar de Bill Russell, és una llegenda del bàsquet. Nascut el 12 de febrer de l’any 1934 a Louisiana (USA) és considerat un dels 50 millors jugadors de tots els temps.

Va jugar 13 temporades a la NBA i va aconseguir 11 anells de campions, cap jugador en tota la història ha aconseguit tants anells com ell. El gran Michael Jordan va aconseguir 6 anells de campions i ni s’apropa als 11 aconseguits per Bill Russell. També va participar en els Jocs Olímpics del 1956 on va guanyar l’or olímpic.

Però la meva pregunta és: per què no és considerat el millor jugador de tots els temps? Poca gent d’arreu del món el considera el millor perquè en l’època en la que jugava l’estil de joc era bastant diferent a l’actual i a més a més les estadístiques no ho són tot, la màgia,el talent l’ambició de ser el millor i l’actitud guanyadora de Michael Jordan no l’ha tingut cap altre jugador fins al moment. Bill Russell actualment té 84 anys i al llarg de la seva vida a part de jugar a bàsquet també ha tingut un paper en quatre pel·lícules.

Si sou aficionats a aquest esport, el nom de Bill Russell us ha de causar un gran respecte.

Text i imatges: Josep Calvet, 3r ESO A

e-Sports Sports Els videojocs es poden considerar esports.

Encara és un tema que genera polèmica sobre si considerar-los los així o no, però entren en la definició d’esport malgrat no tinguin la mateixa exigència física que altres esports. També hem he de recordar que, per exemple, els escacs, entre altres, també són considerats un esport i aquest tampoc té una gran exigència física.

Els esports electrònics o e-Sports Sports és el nom que s’utilitza per designar les competicions de videojocs, que s'han convertit tit en esdeveniments d'una gran popularitat.

Generalment els e-Sports Sports són competicions de jocs multijugador en les quals hi participen jugadors professionals o equips de jugadors professionals.

Els gèneres més comuns en aquestes competicions són els jocs d d'estratègia 'estratègia a temps real, els FPS (First Person Shooter) i els MOBA (Multiplayer Online Battle Arena).

Les competicions més conegudes són: The International, un torneig en el qual es juga el videojoc Dota 2. La a final de 2016 d’aquesta competició va ser vi vista sta per 20 milions de persones; League of Legends World Championship, un torneig en el qual es juga a League of Legends, en aquest cas, la final del mundial de 2016 va ser vista per 36 milions de persones.

Una de les coses que jo destacaria és que els jugadors jugadors professionals dels e-Sports e poden dedicar de 8 a 12 hores diàries a entrenar i, en ocasions, poden arribar a superar les 14 hores.

També destacaria que el torneig de The International l’any 2017 va repartir un premi de 21.000.000 d’euros entre tots els els equips professionals que hi van participar. Aquest és el premi més gran donat mai en la historia dels e-Sports. e I per últim els e-Sports Sports també podrien estar presents en les olimpíades de París en 2024 ja que tenen una gran audiència mundial, un dels problemes problemes seria la violència als videojocs ja que el president del Comitè Olímpic Internacional no està d’acord amb això.

Text i imatges: Angelo Sicari, 3r C

*-*CUNICULTURA*-* Desde hace unos meses, en mi familia hemos decidido empezar a dedicarnos a la cría de conejos. En este artículo os voy a explicar todo lo que he aprendido al respecto gracias a mi propia experiencia.

Una coneja puede reproducirse a partir de los 6 meses, los machos pueden hacerlo antes.

Su peso es de 4-6 kg (todo depende de la raza) La reproducción de los conejos tiene lugar con mucha facilidad y en cualquier época del año, el período gestacional es sumamente corto y las camadas suelen ser bastante numerosas. Una semana antes del parto se coloca el nido en la jaula de la coneja, podemos añadir un poco de paja, pero la misma coneja se arrancará pelo de la parte de los pezones, para que le pueda dar de mamar a los gazapos con mayor facilidad.

El período gestacional de las conejas es de 30 a 32 días, y las camadas suelen ser de

Primer día de vida de los gazapos.

5-12 gazapos aproximadamente.

Los gazapos nacen sin pelo, sordos y con los ojos cerrados. El pelo les crece muy rápido, los ojos los abren aproximadamente a los 12 días de haber nacido. El primer mes permanecen dentro del nido así es que han de estar tapados con el pelo de la madre, si no es así morirán de frío. Puede morir alguno, o todos en caso que la madre sea primeriza.

Primera semana de vida de los gazapos

10 días de vida

Gazapos con 25 días con la madre, listos para el destete

Los machos suelen ser más grandes que las conejas (depende de las razas), su peso aproximado es de 6-7 kg. La jaula ideal para un conejo es una jaula redonda para que cuando se junte con la hembra, pueda montarla más fácilmente. En la reproducción, siempre se ha de llevar la coneja a la jaula del macho, si hacemos lo contrario la coneja podría llegar a matar al macho. La monta dura tan solo unos segundos. Cuando es efectiva, es decir cuando el conejo eyacula, sufre un pequeño desmayo. Los conejos pueden estar juntos en la misma jaula una media hora, en este tiempo el conejo puede eyacular numerosas veces. Para saber si una coneja está preñada después de que el macho haya eyaculado, hay que volver a ponerles juntos tres días después de la primera monta. Si la hembra evita que el macho la monte de nuevo, es que está preñada. Otra forma es palpando el vientre de la coneja, con mucho cuidado.

Los conejos han de estar a una temperatura media, es decir, ni muy alta ni muy baja, siempre han de estar a cubierto. Este animal no requiere tener que ir a darle comida cada día, como se hace con un perro. A los conejos se les ha de llenar el pote de comida y el de agua, cuando veamos que está a punto de agotarse, se le vuelve a llenar. Texto e imágenes: Jesús Buñales, 3º ESO C

ART Jo vull parlar sobre l'art, concretament sobre el dibuix i la pintura.

Hi ha diferents tipus d'arts, la classificació més general seria la següent: ARTS ESPACIALS➡arquitectura, pintura, escultura, gravat i fotografia.

ARTS TEMPORALS➡literatura i música.

ARTS ESPAI-TEMPORALS➡dansa, teatre i cinema.

Dins de les arts espacials hi ha el dibuix i la pintura. Molta gent parla d'aquestos tipus d'arts com si fossin el mateix, però hi ha grans diferències. El dibuix, representa gràficament un objecte, una idea o emocions abstractes i està format a partir de línies i traços. A la pintura en canvi, es donar color, ombrejat o el que vulguis al dibuix, i es realitza a partir de masses acolorides.

En el dibuix i la pintura hi podem distingir tres tipus: ARTÍSTIC➡Són idees estètiques o filosòfiques, sentiments i emocions.

Realista Hiperrealista Caricaturista Surrealista Expressionista

TÈCNIC➡Expressions exactes i precises.

Arquitectònic Mecànic Elèctric Geològic Topogràfic Urbanístic GEOMÈTRIC➡Mandales,Gràfiques

Text i imatges: Verónica Ramírez, 3r ESO D

MODA 2018 HOMES I DONES En aquest 2018 hi ha hagut moltes tendències de modes però he volgut destacar les tendències de dissenyadors importants.

Moda dona: -Top damunt camisa: es tracta de posar-se un top de tirants ajustat per damunt d’una camisa o samarreta.

-Els quadres: es van posar de moda sobretot durant la tardor; aquest tipus de roba es pot aconseguir a les tendes de Bershka.

-Camisa o vestit amb transparència: es una tela lleugera i translúcida sobre faldilles o vestits.

Moda homes: •

Samarretes esportives oficials: posar-se la samarreta oficial d'un equip esportiu.

•

Americana creuada: és una americana amb la solapa creuada, normalment pot portar sis o quatre botons.

•

Gavardina: és una abric lleuger que arriba fins als turmells.

Text i imatges: Geraldine Perea, 3r ESO D

Le Petit Prince, d'Antoine de SaintExupéry

Antoine de Saint-Exupéry est né à Lyon le dimanche 29 juin 1900. Après MarieMadeleine (1897) et Simone (1898), il est le troisième enfant de Jean, vicomte de Saint-Exupéry et de Marie de Fonscolombe. Puis en 1902, c’est la naissance de son frère François et un an après, en 1903, de sa petite sœur Gabrielle.

Malgré l'interdiction de sa mère, il réussit à recevoir son baptême de l'air en 1912, dans un Berthaud-Wroblewski. C'est Gabriel Wroblewki lui-même qui pilote l'avion.

Il est tout d’abord pilote de guerre pendant la première guerre mondiale. Il devient par la suite pilote de l’aéropostale (c’est à dire qu’il s’occupe de faire circuler les courriers par avion d’un continent à l’autre). Comme à l’époque, les avions étaient moins solides qu’aujourd’hui, on appelait ces pilotes des "pionniers de l’aviation".

"L'Aviateur" est la première œuvre de Saint-Exupéry à être publiée. Elle parait en avril 1926.

L'histoire du Petit Prince lui est inspirée par un de ses nombreux passages dans le désert. Elle est publiée en 1943. C’est un conte poétique. Il parle de grands thèmes comme "la vie" (celle d’un petit homme dans un désert ), "l’amour" (que le Petit Prince a pour sa rose) et "l’amitié" (telle que celle avec le renard).

Dans ce conte, le Petit Prince apparaît dans le désert "à mille milles de toute terre habitée" et la première parole qu'il adresse à Antoine est: "S'il vous plaît... dessine moi un mouton!"

Antoine de Saint-Exupéry meurt le 31 juillet 1944. Son avion s’écrase dans la mer Méditerranée alors qu’il effectuait une mission de reconnaissance.

MINI-QUIZZ 1 - Quelle est la date de naissance d'Antoine de Saint-Exupéry?

26/09/1900 29/06/1990 26/09/1910 29/06/1900 2 - À quel âge Antoine de Saint-Exupéry a-t-il passé son baptême de l'air?

8 ans 12 ans 24 ans 32 ans 3 - Combien de frères et soeurs avait Antoine de Saint-Exupéry?

3 (1 soeur et 2 frères) 3 (2 soeurs et 1 frère) 4 (3 soeurs et 1 frère) 5 (3 soeurs et 2 frères) 4 - Comment s'appelle le premier livre publié par Antoine de SaintExupéry?

L'aviateur Terre des hommes Le Petit Prince Vol de nuit 5 - À quel endroit le Petit Prince est tombé sur la terre? au milieu de l'océan dans la montagne dans la forêt dans le désert

6 - Quelle est la première phrase que dit le Petit Prince dans l'histoire?

"S'il te plaît... dessine-moi un boa!"

"S'il vous plaît... dessine-moi un mouton!"

"S'il vous plaît... dessine-moi un avion!"

"S'il te plaît... dessine moi un renard!"

El nou mural de La Serra, making of