Serranova 2.0, número 3, juny 2014

Page 1


Serranova 2.0. Revista digital de l’Institut La Serra de Mollerussa, número 3, juny de 2014. Equip de redacció: Carla Arenas, Marina Asens, Judit Berengué, Ares Bertran, Sara Bosch, Paula Brunat, Jaume Camarasa, Lluís Capdevila, Marc Carreira, Paula Castells, Jordi Cerviño, Jose Domene, David Escolà, Joana Falguera, Joan Fernández, Giulia Filimon, Mar Franci, Albert Fuentes, Aran Galitó, Anna Garcia, Adrià Gené, Marc Gené, Damià Guiu, Sargis Hovsepyan, Enric Huguet, Martí Ibars, Jaume Jovells, Clàudia Lacasa, Maria Llovera, Víctor López, Judit Miquel, Ariadna Moreno, Míriam Moya, Raluca Muraru, Maria Orteu, Raúl Padilla, Noemí Palma, Clàudia Pedrós, Guillem Porta, Marc Queralt, Adrià Reig, Sergi Regué, Sergi Roure, Marina Ruiz, Delia Salvia, Eloi Tella, Oriol Tribó, Júlia Vall, Xavier Yusta. Portada: Alba Escolar; Contraportada: Ferran Binefa; Logo: Adrià Reig Coordinació: Anton Not Agraïm la col·laboració de tots aquells que han fet possible aquest tercer número.

El material que hem extret de la xarxa estava etiquetat com “que es pot fer servir o compartir”. Publiquem aquesta revista amb una llicència Creative Commons: ReconeixementNoComercial-CompartirIgual. No es permet l’ús comercial d’aquesta publicació ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’hauria de fer amb una llicència igual que la que regula l’obra original.


L’estiu ja és aquí! L’últim mes d’institut és el pitjor de tots, exàmens, treballs, presentacions, deures... és a dir tot un “caos”. A partir d’ara ja no caldrà patir per tot això, perquè ja arriba l’estiu. L’estiu és una d’aquelles èpoques de l’any en què podem aprofitar el temps per estar amb els amics, la nostra família, menjar gelats, dormir fins tard, anar a la piscina i a la platja, escoltar música, mirar pel·lícules, llegir els llibres que ens vinguin de gust... També es hora de fer noves amistats anant de colònies, fent estades i diferents activitats. Una de les coses que acostumem a fer alguns adolescents és el “resset” que es fa durant les vacances. El “resset” consisteix en esborrar del cap tot el que has aprés durant tot l’any i arribar a setembre i no recordar-te de res! Tot i que, valdria la pena conservar al menys algunes de les coses que hem après durant tot un any de treball. Per altra banda, també hem de pensar en tots aquells que per una raó o altra hauran d’estudiar i treballar durant tot l’estiu perquè els esperen els exàmens al setembre. Haver participat en el projecte de la revista ha sigut molt divertit, ja que pots escriure sobre els temes que a tu t’agraden o que trobes més interessants. Els alumnes de tercer d’ESO d’aquest any esperem que els alumnes que l’any que ve els hi toqui fer aquesta assignatura hi posin tantes ganes com nosaltres i que ho aprofitin. Gaudiu molt de l’estiu, passeu-ho el millor que pugueu, ens retrobarem de nou a La Serra al setembre. Bon estiu! Text i imatge: Marina Ruiz


Índex Sortides 3r d’ESO visita Mercatec, a Lleida Excursió del departament de tecnologia a Borges Blanques i Vilasana 2n d’ESO visita Cardona 1r d’ESO: sortida de final de curs a Navarcles 2n d’ESO: sortida de final de curs a Alquézar 3r d’ESO: sortida de final de curs a Altafulla Intercanvis 1r de batxillerat a Alemanya Els alumnes de 3r ESO reben un grup d’alumnes francesos Alumnes de 4t d’ESO a França Souvenirs de Québec, Helena Vallés de 4t d’ESO al Canadà Exposicions Violència de gènere Professor i... Professora i dissenyadora: entrevista a Alba Escolar Creació Microcuentos de alumnos de 1º de ESO Arte y literatura: cuentos y dibuijos de alumnos de 3º de ESO Reportatges, notícies i entrevistes Sant Jordi i Setmana de la Lectura Let’s Clean Europe Day English Day Xerrada de l’escriptora Sònia Fernández Entrevista a l’escriptora Marisol Ortiz Zárate Activitats de 4t d’ESO a l’Institut Mollerussa


Xerrada de Miquel Sàez, de la banda Möndo Loco Suggeriments de moda estiuenca Multimèdia La informàtica i els problemes que hi pot haver a internet El congrés E3 2014 Cinema: The Amazing Spider-Man 2 Música: Festivals i gires d’estiu Esports Un alpinista català mor als Alps francesos Campionat d’hoquei femení benjamí Tir olímpic, precisió i concentració La mediació escolar La secció de l’AMPA Entreteniments Test


EXCURSIÓ AL MERCATEC El dijous dia 8 de maig, els alumnes de 3r. d’ESO i alguns de 1r., 2n. i 4t. vam anar d’excursió al Mercatec, una exposició de treballs i projectes de tecnologia de diversos centres educatius de les comarques de Lleida. També s’hi realitzen diferents tallers i activitats. Es fa anualment al Campus de Cappont i aquest any era la seva onzena edició. Uns quants alumnes de cada curs de La Serra exposaven els seus projectes. La resta hi anàvem de visita. Vam fer el trajecte fins el campus universitari en autocar. Un cop allí, vam tenir una estona per esmorzar i donar una volta. Quan ens vam retrobar, ens van dividir en tres grups. No tots vam veure les mateixes exposicions ni vam fer les mateixes activitats. La primera exposició que vam veure nosaltres era sobre uns autòmats que feien trucs de màgia. N’hi va haver un en el qual fins i tot vam poder participar. El que ens va impressionar més va ser el d’un faquir que estava assentat sobre més de mil claus i que s’aixecava com si flotés en l’aire. Aquest autòmat portava una petita torxa encesa a la mà i, de sobte, expulsava gas per la boca; semblava que tragués foc! Aquesta exposició va ser interessant i ens va fer adonar del munt d’hores que deu costar construir un autòmat com aquests. Més tard, vam anar tots a veure els projectes d’altres alumnes, entre els quals n’hi havia del nostre institut. Els treballs eren molt variats i alguns bastant complexos. Va ser una estona molt entretinguda. Després d’aquesta visita, els del nostre grup vam anar a fer una activitat relacionada amb la música. Es tractava de compondre una cançó amb l’ajuda d’un programa informàtic. El director del conservatori L’intèrpret, que era


l’encarregat de dur-la a terme, ens va explicar les parts d’una cançó i el funcionament del programa. Va ser una activitat diferent i divertida. Un cop acabada, era l’hora de tornar cap a casa. Així que vam pujar als autocars per anar cap a l’institut. Aquesta excursió va ser molt interessant. D’una banda, veure l’exposició dels autòmats va ser molt útil, ja que a tecnologia havíem estat estudiant el funcionament d’engranatges, politges..., i els autòmats n’utilitzen per poder funcionar. D’altra banda, el fet que hi hagués exposats tants projectes diferents ens va fer veure la diversitat d’idees dels alumnes i les moltes aplicacions de la tecnologia. Text i imatges: Marina Asens i Joan Fernández


Sortida del Departament de Tecnologia Imatges: Daniel Ribera i Xavier Segura


Excursió al castell de Cardona El dia 6 de maig, els alumnes de 2n d’ESO van anar a Cardona per visitar el castell i les mines de sal. El Castell de Cardona va ser un punt important durant la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714). Vam poder visitar el Camí Vell, la col·legiata de Sant Vicenç, el Baluard de Sant Jaume, el Baluard del Rei, el Baluard de Sant Sebastià, el Baluard de Sant Ambròs i la Torre Minyona, gràcies a la visita dramatitzada del 1714 amb els personatges de Manuel Desvalls i Blanca. Algunes de les parts més interessants del castell és la col·legiata de Sant Vicenç que era la construcció més sòlida i on atenien els malalts i ferits i la Torre Minyona que era el punt més alt. Aquest monument històric té una història molt complexa. L’any 1711 va començar la guerra on combatien 9000 soldats borbònics contra 1400 soldats austriacistes. Alguns dels habitants de Cardona van marxar dies abans que comencés el setge a les masies properes per refugiar-se, d’altres el dia 17 de novembre es van refugiar al castell. El campament borbònic es va establir a la muntanya sobre la vall salina. Tots els austriacistes tenien el lema “viurem lliures o morirem” en una bandera negra. Els borbònics no ho van tenir fàcil ja que el castell era inabastable per situació geogràfica, però tampoc els austriacistes ho van tenir fàcil perquè van estar tancats durant més d’un mes dins el castell i en aquell temps l’aigua i el menjar mancaven. Text: Gemma Pascual Pascual 2n ESO A


Excursió a Cardona El passat 6 de Maig els alumnes de segon d’ESO vam anar d’excursió a les mines de sal de Cardona. Allà ens van explicar la importància que tenia la sal en els éssers vius, com es va formar la muntanya i quins tipus de sal hi havia. A les mines es podia observar les estalactites i els diferents colors de la sal. Va ser una experiència enriquidora, ja que vam poder observar coses que no es veuen cada dia. Text: Malina Barbieru Imatges: Maria José Santiago


Sortida de final de curs de 1r d’ESO a Navarcles. Un dia diferent El passat 16 de juny de 2014, els alumnes de 1r d’ESO vam anar a Navarcles per posar punt i final al curs 2013-2014. Des del meu punt de vista va ser una excursió diferent a les que hem fet durant tot el curs, era lúdica, és a dir que no hi anàvem per prendre apunts que ens servirien per fer treballs, sinó que la fèiem per passar-nos-ho bé i divertir-nos tots plegats i per cohesionar el grup. Les activitats que vàrem realitzar van ser: salt amb “tirolina”, rem amb canoa, passeig amb “motorbike”, rem amb “kayaks” i bany per refrescar-nos. Definitivament ens ho vam passar molt bé i vàrem gaudir de les activitats I de l’entorn ple d’ocells, arbres, plantes, animals… Text : Anna Buira Mir, 1r ESO B Imatges: Rosaura Binefa i Jaume Suau



Sortida de final de curs de 2n d’ESO a Alquézar


Sortida de final de curs de 3r d’ESO a Altafulla

El dimecres 18 de juny, l’alumnat de 3r d’ESO va viatjar amb autobús fins a la platja d’Altafulla on els monitors de l’empresa Esportéc es van fer càrrec de dinamitzar una jornada esportiva combinant tres blocs d’activitats: kayak al mar, paddle surf i jocs de platja (vòlei, curses, salts, futbol…). Tot i que la climatologia havia amenaçat amb espatllar-se, finalment va fer un dia esplèndid per passar-lo vora el mar.


German exchange

From the 31st to the 6th of April the students of our age went to Germany for the exchange. We want to explain what we did there and we want to sum up our experience, too. The first day was really tiring because of the travel by bus, plane and bus again but the views during the flight were cool. Then we arrived to Neckarsulm where we met the German students. We ate at their school and the food was really good. Most of us went out to eat in a restaurant every day because we lived far away from each other and that way we had time to meet all of us. The school was in the town of Neckarsulm, close to Heilbronn a city with 27,407 habitants. Some of us went to an amusement park, and to a water park. We also went shopping almost every day. One day we went to their school and we were surprised because students were allowed to eat and drink in class. Their school was really big and had really advanced technology. Their chemistry labs were like the labs from our universities but smaller.


In our opinion the public transport was used a lot probably because it was better than here in Spain. We visited Audi and Mercedes museum.

Audi museum wasn’t really a museum, it was Audi factory but we didn’t enter the factory, we only saw the cars that were on display outside the factory and some of us sat in car seats that were on display. The Mercedes one was a really big museum where you could see old Mercedes as well as new ones, and not only cars but also other types of vehicles. To be honest, if you do an exchange you have to be aware that you will spend good and bad moments. You will have to get on well with your exchange partner for example. This is very important. If not, good luck. Also you will have to try to adapt in the new culture, the new family, the new dishes, their plans during the week when you will stay in the country, their different ways of life, their likes and dislikes, their hobbies in the free time, and more things.. It’s like a challenge. But despite all these things we think it’s worth it to make an exchange. There are a lot of advantages. We have met new people and some of them have become unforgettable people of our lives. We have spent a different week tasting other types of food, talking in English everywhere with the German people and living in a different way. This has become an important experience for us. We have learned lots of things.

Text and images: Ferran Binefa & Anna Caselles


ÉCHANGE CATALOGNE-FRANCE Nous sommes Alba et Júlia et notre correspondante de l’échange est Blandine Sol. Elle est une fille qui a 17 ans et elle habite à Bruyères sur Oise avec ses parents, son frère cadet et sa sœur cadette. Elle est arrivée le Samedi à 1 heure de la nuit. Nous avons voulu aller au concert de Txarango mais les élevés français sont arrivés trop tard et Blandine a été très fatiguée et nous sommes allées chez Alba pour dormir. Le jour prochain nous sommes allées à la plage de Cambrils avec les deux familles. Pendant le matin nous avons fait une promenade pour la plage. Après une heure à la plage nous nous sommes trouvés avec nos amies Maria et Anna avec sa correspondante Sandrine et avec ses parents respectivement. Nous sommes allées tous ensemble manger une paella au restaurant qui s’appelle « Lo café de la Maite ». Après manger nous sommes allées une autre fois à la plage et nous nous sommes trouvées avec d’autres élèves de l’échange comme par exemple Marta avec Melanie ou Julia et Paula avec Justine. Aprèsmidi nous sommes allés manger un yaourt glacé et faire les magazines de vêtements et de bijoux de pacotille. À 20 heures nous sommes partis de Cambrils. Nous sommes arrivés chez Alba à 21 heures. Le Lundi nous sommes allés à Barcelona et les autres jours les élèves français sont allés faire des excursions pour différents lieux de Catalogne.

Texte et imatge: Júlia Balcells i Alba Andrés


ECHANGE EN COMMUN LE WEEK-END 5-6 avril 2014

Nous sommes arrivés en France le samedi soir. Les français ont amené à la plupart des catalans à une fête privée qu’ils avaient organisée. Nous nous sommes bien amusés mais dimanche nous étions très fatigués. Quelques uns, nous sommes allés dormir à la maison des heures et, après le déjeuner, nous sommes allés dans un parc où passer l'après-midi avec le reste de français. Pendant tout le week-end, nous avons passé la plupart des heures ensemble.


LUNDI 7 avril Le lundi 7 avril, quand nous sommes arrivés au lycée Sainte-Marthe Chavagnes, nous avons mangé un petit déjeuner avec nos correspondants français dans la salle à manger du lycée. Là, ils nous ont expliqué ce que nous allions faire ce jour. Après, nous avons commencé une visite d’Angoulême organisée par les élèves français. Ils nous ont expliqué l’histoire des bâtiments les plus importants, en espagnol. J’aime Angoulême ! Les maisons, les rues, les monuments, parfait ! A midi, nous avons mangé tous ensemble au lycée, et l’après-midi nous sommes allés à Cognac. Là, nous avons visité la fabrique du cognac Henessy, nous avons goûté le jus de raisin, et nous avons acheté aussi un peu de cognac pour nos familles.

Après, nous nous sommes promenés dans la ville du Cognac, et finalement, nous sommes rentrés à Angoulême.


MARDI 8 avril Le mardi nous avons fait une visite guidée d'un élevage d'huîtres à Marennes, nous avons visité aussi la citadelle de Saint Pierre d'Oléron.

Pour déjeuner nous avons fait un pique-nique à Boyardville, où après nous nous sommes promenés en bateau pour un approche de Fort Boyard.

Et nous faisons une visite guidée en espagnol de la Corderie Royal de Rochefort. Quand nous sommes arrivés à Angoûleme nous sommes allés dîner des pâtes, ensemble.


MERCREDI 9 avril Le mercredi nous sommes allées à la chocolaterie Letuffe pour faire des marguerites au chocolat (quand la dame ne regardait pas, j’ai goûté le chocolat avec le doigt). Très bon…

Après, nous avions l’après-midi libre pour être ensemble. Nous sommes allés manger dans un restaurant fast-food et nous sommes allées au bowling.


JEUDI 10 avril Le jeudi matin, nous sommes partis à Bordeaux avec nos correspondants français. D’abord, nous avons fait une visite guidée de la zone ancienne de la cité. La visite a duré 2 heures et après, nous avions du temps pour manger. Je suis allé à Mc Donalds avec Lucas, Fanny, Judith, Emma et d’autres. Après manger nous nous sommes rencontrés avec quelques copains et nous avons fait du shopping dans la rue Sainte Catherine. Nous avons visité une cathédrale énorme. Ensuite, nous avons fait l’ascension de la tour Pey Berland qui a 250 échelons à peu près. Finalement, nous avons visité l’hôtel de Ville et le Palais de Justice qui sont deux bâtiments très grands et ils ont beaucoup de détails. À 16 heures, nous sommes entrés au musée des arts décoratifs. Plus tard, nous avons diné tous ensemble au restaurant La Cassolette où nous avons pu goûter des plats typiques de la France. Ensuite, nous sommes retournés à Angoulême.


MON JOUR PRÉFÉRÉ… était jeudi parce que j’ai beaucoup aimé Bordeaux AVEC SA FAMILLE ...J’ai été très content de sa famille et j’ai appris beaucoup de choses avec eux. AVEC SES AMIS …J’y ai passé longtemps. Nous sommes allés manger souvent à l’hôtel de Ville avec ses amis et les correspondants catalans. J’AI GOÛTÉ… Kebab, canard, vinaigrette dans la salade, pizza française… J’AI AIMÉ…Pizza française et canard JE N’AI PAS AIMÉ…Kebab et vinaigrette dans la salade J’AI APPRIS…beaucoup de mots en français et à parler et comprendre mieux et rapidement. LE DÉPART…était un peu triste parce que nous ne savons pas quand nous nous reverrons mais j’étais contente d’avoir connu tous les correspondants et d’avoir appris beaucoup de choses.

Futuroscope est un parc d’ attractions où tu peux regarder des films en 3D et 4D. Il y a différents spectacles que tu peux regarder Nous sommes arrivés là à dix heures du matin. Avant d’entrer au parc tous les catalans nous avons été pris en photo. On a pris toutes nos entrées et on nous a donné des auriculaires et un appareil pour pouvoir écouter les explications en espagnol. Nous sommes allés à la Danse avec les robots et en raison de la longue queue nous sommes arrivés en retard à manger. L’après-midi nous sommes allés à toutes les autres attractions. Celles que j’ai aimées le plus sont « les crazy lapins » et « Arthur et les Minimoys ». Ce dernier était chouette. À 7 heures nous sommes allés dîner dans un restaurant du parc et après nous sommes allés une autre fois aux attractions.


Nous sommes montées au « IMagic », « Le Petit Prince », « Arthur, l’aventure 4D », « La machine à Voyager dans le temps », « Continent, le jeu »… et mes attractions préférées ont été « La machine à voyager dans le temps » et « IMagic ». Dans « La Machine à Voyager dans le temps », au bord d’un train truffé d’effets spéciaux, nous avons vu les grands monuments de l’Histoire revisités par l’humour des Lapins Crétins, et « Imagic » était un show d’illusions magiques époustouflant. Plus

tard

le

spectacle

de

la

nuit

a

commencé.

C’était

spectaculaire !Futuroscope a été fantastique. Quand le spectacle a fini nous sommes rentrés à l’hôtel. Là, nous avons discuté sur les expériences du voyage. Nous étions très fatigués mais nous voulions profiter encore plus de la connivence. Le lendemain, nous avons quitté l'hôtel et nous sommes allés au restaurant du Parc pour prendre le petit Catalogne.

déjeuner et après nous sommes partis pour la


VALORATION DE L’ÉCHANGE

Pour moi c’était le primer échange que je faisais dans la vie. Et il a été parfait, toutes les choses : sorties, repas, visites, avec les amis, les correspondants, les petites histories, …. Aussi la bonne communication et la connexion entre nous et avec les correspondants c’était le meilleur. C’est une chose irrépétable. Une expérience inoubliable.

Texte et images : Les élèves de 4ème ESO A et B langue française


Des souvenirs de Québec

Carnaval de Québec

Des souvenirs, des moments, des histoires,… toutes ces choses m’arrivent dans ma tête quand je commence à penser à ces trois mois au Québec. Cela a été une très belle expérience et je vous encourage à lire ces petites lignes de comment j’ai vécu et vous signaler les grandes et petites différences que j’y ai remarqué. Tout c’est commencé un beau vendredi du mois de janvier, cet après-midi-là je suis sorti avec mes amis pour profiter de notre dernier jour ensemble avant mon départ. J’ai dit au revoir à plein monde et j’ai resté jusqu’à deux heures du matin l’heure où j’ai pris la voiture pour aller à l’aéroport. J’étais très nerveuse, mais tout c’est bien passé et tout le monde qui voyageait avec mou était gentil. J’ai donc pris mon premier avion jusqu’à Paris et là-bas j’ai pris le deuxième. Je suis arrivé au Québec vers midi et c’était Camille, Clara (la sœur de Camille) et son père Jean-François qui sont venu me chercher. J’avais vraiment hâte de rencontrer ma partenaire une autre fois! La première semaine est très vite passé, malgré que j’étais aux mêmes courses que Camille c’était dur de comprendre tout que j’entendais et à cause de ça, la première semaine a été un peu stressante. En tout cas après cette semaine tout mon petit monde située au beau Québec c’est développée très bien.


Pendant mon échange on a fait des activités chaque fin de semaine, par exemple : on est allée au Carnaval du Québec, on a fait du ski alpin et de fonde, on a fait du patin sur la glace, on est visitée les Chutes de la Chaudière (les quelles étaient toutes glacées), on a visité Montréal et le vieux Québec, on a fait des « partys », on est parti une semaine à New York, on est allée au cinéma, et plein d’autres choses. Autrefois je dois dire aussi qu’il nous a manqué du temps pour faire quelques activités qu’on avait prévu, mais c’est pour ça que j’y dois aller une autre fois, pour faire des activités que on n’a pas eu le temps de faire. Et j’en suis sûre, je vais être enchantée d’être capable d’y aller.

Montreal

Le Carnaval du Québec est une grande fête mais ce n’est pas comme notre carnaval, au Québec ils ne se déguisent pas et c’est plutôt une célébration avec des activités pour tout le monde, une belle parade, une grand roue, des concours, etc. En mois de mars on a eu des jours en congé donc on n’est pas allée à l’école. Cette semaine on a célébré le jour de ma fête, mes amis et ma famille m’ont organisé une petite fête surprise, je me suis mis à pleurer parce que cela a été un beau acte d’amitié et amour et j’ai beaucoup appréciée tous les choses qu’eux on fait pour moi. Je dois dire quand même que c’est dur de pas être au côté de ta famille le jour où tu as tes seize ans, mais à grâce au fait que j’ai vraiment eu de la chance avec ma famille au Québec, l’ennuie n’était pas si grand. En plus avec les nouvelles technologies j’ai pu de « skyper » avec ma mère, mon père, mon frère et mes grands-parents sans aucun problème. Après ça on est parti à Montréal et on a visitée le Biodôme, le Insectarium et l’Stadium Olympique. On a couché chez la sœur a Camille qui s’appelle Justine et qui habite à Saint-Jean (une ville proche à Montréal) avec son mari et son fils Alexie. Les Chutes de la Chaudière sont des chutes qui on peut trouver très proche de là où l’on habitait; à cause des baises températures elles étaient glacées donc on a pu marcher dessous elles. Moi au début j’avais peur parce que je ne


voulais pas briser la glace, mais elle était tellement dure qu’il n’y avait aucune possibilité à se briser.

Les Chutes de la Chaudière

La semaine avant mon retour on est parti pour New York toute la famille. Il faut dire que pour les québécois faire dix heures en voiture ce n’est pas beaucoup, ils sont habitués aux grandes distances, et ils n’ont pas les mêmes routes ou le même nombre que nous de trains. À New York on a fait plein activités dans une semaine. On z visité l’Empire State, le National History Museum, on a mangé des pretzels, on a visité Times Square, des magasins importants comme celui des M&M ou le Disney, on s’est promener pour Brodway,… je crois que je peux dire que j’ai pas mal connu la ville de New York! J’ai eu de la chance!

Broadway, New York

Malgré qu’on ait fait des activités on est allée aussi à l’école. Une journée normale pour moi c’était de me lever à sept heures et demie, d’aller à la cuisine pour déjeuner (le petit déjeuner pour les français), mettre tous mes choses et


livres dans mon sac à dos, et finalement on sortait de la maison pour aller prendre l’autobus. On arrivait à l’école vers 9 heures, mais nos courses ne commençait pas jusqu’à 9 heures vingt. Chaque cours avait une longueur d’une heure et quart et entre le premier et le deuxième, et le troisième et le quatrième on avait 15 minutes de pause. Vers midi, on allait manger à la cantine. On avait seulement quatre cours différents chaque jour. L’horaire est différent aussi parce que on avait des périodes de neuf jours, qui se distribuent pendant les jours de la semaine il pouvait donc arriver d’avoir le jour 1 un lundi et la prochaine fois c’était un mercredi. Après on allait à la maison, on arrivait au près à cinq heures et alors on faisait nos devoirs, on écoutait (regardait) la télé, etc. Chaque jeudi on faisait du yoseïkane, c’est le sport que Camille fais au Québec, c’est une sorte de taekwondo. Chez moi on soupait (dinait, pour les français) vers 6 ou 7 heures du soir, après parfois on regardait un film ou on faisait quelque chose. On se couchait vers 10 heures. Pour les catalans cet horaire est bizarre car toutes les activités sont très tôt. J’ai eu de la chance de remarquer beaucoup des différences entre les deux pays mais j’ai trouvé des égalités aussi, par exemple ils sont très fières, comme nous, de sa langue et de sa culture malgré qu’ils sont au milieu des gens qui parlent l’anglais, donc c’est un peu comme nous avec l’espagnol. Là-bas ils ne veulent pas l’indépendance parce que le gouvernement du Canada apporte beaucoup d’argent mais sinon ils aimèrent d’avoir un état souverainiste. Finalement je dois dire que j’ai tellement aimée cette expérience puisqu’elle m’a apporté beaucoup des choses positives, c’est pour cela que j’encourage à tous les gens qui peuvent avoir la possibilité d’aller au Québec ou faire un échange comme le mien de pas le refuser. Texte : Helena Vallés


Text i disseny: Maria Llovera i Júlia Vall DESMUNTEM MITES? El nostre pensament està construït a base de mites o creences que ens ajuden a explicar el mon i a donar sentit a les coses que ens passen. Aquest pensament i la forma que tenim de sentir i expressar-nos estan influenciats pel nostre entorn.

LA GELOSIA ÉS UN SENTIMENT HABITUAL. LA QÜESTIÓ ÉS COM ES GESTIONA PER NO PATIR NI FER A L’ALTRA PERSONA.


ALBA ESCOLAR: PROFESSORA I DISSENYADORA


11_ Quin és el teu dissenyador de referencia? Els meus dissenyadors de referencia són: Saul Bass, Alberto Corazón i Miton Glaser.

Text i imatges: Anna García i Judit Berengué


Microcuentos de alumnos de 1º de ESO Rompiendo barreras Cuando el caballo Viento, pintado de negro puro, vio a la yegua Nieve, toda blanca, supo que ya no podría olvidarse jamás de ella. Pero la yegua Blanca no pertenecía a su mundo. En aquellos tiempos estos animales formaban dos razas diferentes que se odiaban a muerte únicamente por el color de su piel. Sin embargo, el caballo fue valiente y se acercó a la yegua coqueta: -No puedo dejar de pensar en ti, Nieve.

Dentro de las diversas actividades de creación literaria que se realizan a lo largo del curso, el tercer trimestre los/as alumnos/as de 1º de ESO han escrito una serie de cuentos breves cuyo punto de partida ha sido explicar de manera fantástica el porqué de algún fenómeno natural. Mostrando una gran imaginación, han creado historias y personajes sorprendentes. Hemos seleccionado, y no ha sido fácil, unas cuantas. Coordinación: Anna Llanas

Ella, sin saber cómo, respondió con el corazón y le dijo: -Yo tampoco puedo dejar de pensar en ti, Viento. En aquel instante fueron inmensamente felices y decidieron llevar su deseo de estar juntos hasta el límite, porque solo así vivirían en paz. Una noche se marcharon de sus respectivos valles cabalgando como si volaran. Al cabo de mucho tiempo, en tierras lejanas, un explorador vio por primera vez un caballo único y especial. Su cuerpo entero formaba rayas: una blanca, otra negra, una blanca, otra negra... Lo que él no sabía es que la cebra era el resultado de una bella historia. Texto: Marc Soteras 1º C Ilustración: Ferran Binefa


¿Por qué los cangrejos andan hacia atrás? Hace mucho tiempo, cuando los ratones aún eran intolerantes a la lactosa, había dos grupos de cangrejos que siempre discutían sobre si debían cambiar de hábitos o quedarse tal como estaban. Tras largas y largas discusiones, decidieron hacer dos bandos y que cada uno hiciese lo que quisiera. Y así fue. Los cangrejos que votaron a favor del cambio decidieron ir a vivir al mar. Para poder conseguir su objetivo y adaptarse al medio acuático, tuvieron que hacer numerosas prácticas: desde aprender a pilotar submarinos con pinzas, hasta prácticas subacuáticas con trajes de buceo. Los otros cangrejos, mientras tanto, construían grandes torres para poder ver si alguno de los del otro bando decidía echarse atrás y volver. Llegado el día de la prueba final, los cangrejos se subieron a un gran submarino y empezaron su viaje. De pronto el mar se encabritó y una ola gigante los aplastó. Los cangrejos terrestres se asustaron mucho, tanto que desde entonces siempre andan hacia atrás observando el mar. Texto: Arnau Palau 1º C


El primer pavo con la cola de colores Hace muchos años, cuando en los campos aún se oía cantar a las ranas y las luciérnagas alumbraban los juegos de los niños por las calles, un pavo real triste y desgraciado iba andando por el parque. Estaba solo y sus flacas patitas no sabían muy bien hacia dónde dirigirse para encontrar un poco de esperanza. Su padre, enfermo desde hacía mucho tiempo, acababa de morir y con él la única familia que había conocido. Durante días, el pavo dejó de comer, hasta que una tarde de tormenta la lluvia paró y en el cielo apareció un espectáculo de colores increíblemente hermoso, era el arcoíris. El pavo pensó que era un mensaje de sus padres y cuando la luz que desprendía cruzó su cola sintió un extraño fenómeno. Al abrirla vio que estaba iluminada con esplendorosos colores. A partir de ese momento, su cola fue la admiración de todos los animales y creó una extensa familia que ha llegado hasta nuestros días. Texto: Arnau Teixidó 1º D

La ira de Fuego Fuego era un joven que tenía una hermana gemela totalmente diferente a él, Hielo. Fuego envidiaba a su hermana, porque los dones mágicos de Hielo ayudaban a la gente del pueblo, en cambio los suyos sólo servían para iluminar por la noche. En aquel lugar, cada año celebraban un concurso de esculturas. Aquel año Fuego quiso participar para enseñar a la gente que sus dones servían para más cosas y que eran mejores que los de su hermana. Todos los concursantes trabajaron duro durante unas semanas creando bellas esculturas. El día antes de exponerlas, Hielo se acercó a ver cómo le iba a su hermano con la escultura, pero cuando la tocó se convirtió en humo. Fuego se enfadó tanto por lo sucedido que, con una energía sorprendente, quemó la escultura de su hermana. Desde aquel día el fuego fue un gran símbolo de poder y se empezó a utilizar para cocer alimentos y para calentar los días de invierno. Texto: Irene Calvet 1º C


¿Por qué los erizos tienen púas? Hace mucho tiempo estaba el erizo con su buen amigo el lince. En esa época, el erizo era una animal con una gran melena y un pelo brillante. Un día el lince le dijo al erizo: -Oye, ¿por qué no vas a cortarte el pelo? Pareces una bola. -Es que a mí me gusta llevar el pelo largo- respondió el erizo. -Pero tienes que probar otros peinados, otro estilo. No puedes ir siempre con el pelo tan largo- replicó el lince. -De acuerdo -respondió el erizo-. Probaré un nuevo peinado. Cambiaré mi aspecto. Los dos amigos fueron al peluquero. Se llamaba Eduardo Manostijeras. Era un artista de las tijeras. Probaron mil y un peinados. Al final eligió uno muy bonito y original. Al día siguiente el erizo se levantó despeinado. Volvió al peluquero y le dijo: -Ponme gomina, Eduardo. -Ahora te la pongo, y de la mejor. Le puso una gomina especial. Entonces el erizó estornudó y todos los pelos se le levantaron y se le endurecieron. Pero a él y a sus amigos este peinado les gustó mucho. Y por este motivo desde aquel día todos los erizos tienen púas en lugar de pelo. Texto: Xavier Oró 1º C


¿Por qué brillan las estrellas? Tiempo atrás, cuando no había luz en el cielo, vivió un sabio que para salvar a su pueblo de una avalancha decidió hacer un conjuro prohibido. Con su magia no podía salvarlos, porque sus cuerpos ya habían muerto congelados, pero salvó el alma de toda esa gente y la elevó al cielo. A cambio, él también debería quedarse allí. No le importaba morir para salvar a los seres que más quería en el mundo. Poco a poco vio cómo esas bolas de luz, que un día dieron vida a los aldeanos, subían hacia el firmamento. Con unas palabras ininteligibles y una lágrima se despidió de ellos con la mirada, deseando que encontrasen un lugar mejor. Entonces, una voz le dijo que esas almas se unirían a las oscuras estrellas, dándoles luz con su pureza. Él también sería salvado, aunque, por haber incumplido las leyes de la magia, se uniría a la más grande estrella, el Sol, siendo así imposible reunirse con sus compañeros. Dese entonces, él vivió en la luz del día y ellos en la luz de la noche.

Texto: Èlia Lacruz 1º D


La tierra y el mar Hubo un tiempo, hace millones de años, en que la Tierra y el Mar no se hablaban. El Mar era ambicioso y quería ser mucho más grande que la Tierra. Estaba celoso porque Dios, cuando creó nuestro planeta, le había dado más parte a ella que a él. La Tierra, en silencio, sufría de amor por el Mar: - ¿Por qué no quieres ser mi amigo? Eres inmenso, azul, precioso… Me das muchísima paz cuando estoy contigo. - Pero tú eres más grande que yo –le reprochaba él. Y así fueron pasando los años hasta que la Tierra enfermó: empezó a secarse, se resquebrajaba, las plantas no crecían, los animales morían… Entonces el Mar se dio cuenta de que también amaba a la Tierra y de que sin ella no podría vivir. Para curarla, la abrazaba día y noche con sus impresionantes olas, hasta que poco a poco la fue cubriendo y llegó a ser tan grande como ella. Cuentan que ya nunca se separaron. Texto: Laura Porta 1º B


Una vida nueva e infinita Era una hermosa tarde de primavera. Las flores crecían, soplaba un viento cálido y un fuerte olor a prado invadía el ambiente. Alguien estaba ahí y me saludó. Yo lo saludé a él. Así empezó nuestra historia. Me llamó la atención su agradable aspecto sedoso. Enrojecía con el sol y lucía un cuerpo prieto, casi jugoso. Se llamaba Melocotón. Para una señorita como yo, diferente al resto de frutas, un poco ácida y nacida por encargo, caer rendida a sus pies fue natural e inmediato. Me llamo Nectarina y me enamoré de Melocotón sin temer las consecuencias de lo prohibido. Nadie nunca se había atrevido a probar con otra especie, pero unirme a él fue lo más romántico que podáis imaginar. Al cabo de un tiempo, de nuestra unión nació Paraguaya, dulce como nuestro amor, con la piel fina y lisa. Su padre, cariñosamente, la llamaba “Botón”. Dicen que nuestra vida es efímera, que en pocos días desaparecemos. Pero esto no importa, porque, aunque nadie sabe cómo, pasamos a la historia por creer que el amor puede darnos una vida nueva e infinita. Texto: Cristina Rogojan 1º D


Arte y literatura Los alumnos de 3º de ESO han realizado durante el tercer trimestre una actividad singular: se trataba de crear textos, en el marco de la asignatura de Lengua castellana y literatura, a partir de ilustraciones que habían hecho sus compañeros en la asignatura de Educación visual y plástica. Los resultados que surgieron de este trabajo van desde simples textos descriptivos hasta cuentos rocambolescos e imaginativos. Os presentamos una selección de los trabajos surgidos de esta actividad conjunta entre Lengua castellana y literatura y Educación visual y plástica, con la coordinación de los profesores Miquel Àngel Leston y Anton Not.

El subrayador y la goma Había una vez un subrayador fabricado en una gran multinacional dentro del ámbito de la copistería. Como todos los otros, este subrayador fue fabricado en serie e idéntico a todos los demás, pero este tenía algo mágico que hizo que fuera comprado por ese gran artista internacional el cual era mayormente conocido por sus dibujos con subrayadores y gomas de borrar hechas por sí mismo. Utilizaba una innovadora técnica en la que dibujaba paisajes con sus gomas clandestinas encima de un gran lienzo ocupado por el amarillo de subrayadores. Veinte años después de que este artista pintara su cuadro más famoso, el subrayador con el cual lo había dibujado, el cual es el subrayador del inicio de esta pequeña historia. Fue comprado en una subasta por un valor de 80 millones de dólares. Quién lo hubiera dicho, un triste utensilio fabricado igual que otros miles de otros fuera galardonado con dicho valor superando por millones de dólares a sus réplicas exactamente idénticas. Texto: Sergi Regué Dibujo: Jose Domene


Un bolígrafo y una barra de pegamento -

-

Yo, si tuviera que escoger dos objetos para irme a una isla desierta, sin poder comunicarme con nadie, para sobrevivir un tiempo, serían un cuchillo y un mechero: el cuchillo para poder cazar, cortar cosas… y el mechero para hacer fuego y no pasar frío. ¿Y tú, qué te llevarías? Yo me llevaría un bolígrafo y una barra de pegamento. ¿Cómo? Yo solo en una isla desierta sin poder comunicarme con nadie y sobrevivir un tiempo, moriría en una semana. Entonces, tú sabes que me gustan las manualidades, pues bien, haría un agujero en el suelo y lo decoraría con hojas, piedras… el pegamento para pegar las hojas y el bolígrafo para decorarlo todo. Texto: Arnau Torné Dibujo: Maria Miquel


Naturaleza muerta Me desperté hacia las diez de la mañana, me tomé mi taza de café matutino y me duché tranquilamente. Me vestí y en ese momento decidí que hoy no iría a trabajar. Me fui a la cocina y miré el calendario. En ese mismo día, pero de tres años atrás murió mi mujer, en un trágico accidente de coche. No tenía fuerzas para ir a trabajar, ya habían pasado varios años pero el dolor me perseguía y se aferraba al pasado sin dejarme vivir. En el coche iba también mi hija, que estuvo en el hospital durante tres meses. Ahora cada noche la veo tumbada en su cama y le canto una canción sin que ella se dé cuenta. Eran ya las tres del mediodía y tenía que recogerla del colegio. Pero antes, , cogí una cajita que estaba guardada en un pequeño joyero de mi cajón. Llegué al colegio y la vi bajar por las escaleras, contenta y dando saltitos. Cuando llegó, la mire a la cara y ella hizo lo mismo pero sin saber qué decir. Abrí la cajita y dentro de ella habían dos brazaletes de plata; la miré y le dije –se las regalé a tu mamá como regalo de aniversario el día del accidente-. Mi hija me miró y me abrazó con toda su fuerza. Justo en ese momento pude notar sus lágrimas viajando a través de mi cuello.

Texto: Iris Tribó Dibujo: Laura Bòria

Lunes 19 de Mayo del 2014 Subí las escaleras para llegar a la habitación donde de pequeña jugaba a muñecas. Desde que mis padres se separaron no he vuelto a esta casa, lo primero que pensé fue en el olor de madera que hacía y aunque hubiera pasado más de diez años seguía allí el olor tan peculiar. Al llegar al piso de arriba fui directamente a mi habitación, mi objetivo era encontrar la libreta que mi hermana y yo escribíamos cada día antes de acostarnos. Esa libreta llevaba escritos todos los cuentos que nuestra abuela nos contaba antes de dormir y las mil historias que durante nuestra infancia habían sucedido.


En una esquina de la habitación había mi viejo tocador con todas esas muñecas con que nosotras habíamos jugado. En medio de ellas estaba la libreta impecable, como si fuera ayer cuando me hubiera ido de casa. Encima de esta libreta aún estaban los lápices con que escribíamos y los utensilios de manualidades con que siempre hacíamos nuestras creaciones. ¡Qué tiempos! La hoja que exteriormente se veía aún no estaba escrita, pero mi objetivo era coger la libreta y explicar todo lo que he hecho hasta ahora.

Texto: Laura Bòria Dibujo: Clara Cuesta

Día de la Madre El domingo 4 de mayo, día de la Madre, me desperté temprano con la única idea de hacer algo especial para mi mamá. Algo que no costase dinero y que pudiera hacerle ilusión. Con mis tijeras, corté un trozo de cartón y me dispuse a hacerle una bonita felicitación. Cogí mi lápiz de mina y empecé primeramente decorando los bordes e inicié el mensaje. ¡Horror! ¡A la hora de repasar el contorno con un rotulador delgado me salí de la raya! Con el Tipp-Ex hago el tachón y al momento me doy cuenta de que no puedo entregar esto por muy bien que lo disimule. Mi madre se merece un dibujo perfecto. Otra vez las tijeras dan forma a un periódico para, en este caso, hacer una rosa de papel que aparte de quedarme bonita no me obliga a escribir un pequeño texto con mi lápiz de mina. De esta manera no hare ninguna falta y no necesitaré el corrector. Vuelvo a guardar tijeras, lápiz y Tipp-Ex en mi estuche y voy a entregar mi perfecta rosa de papel a mi maravillosa mamá.

Texto: Paula Brufau Dibujo: Iris Tribó


La historia de un amor incalculado Había una vez, en un país muy muy lejano, donde las ranas criaban pelo y los elefantes volaban, una serie de objetos parlantes. En aquella época no se sabía muy bien por qué pero la tecnología había avanzado mucho en el tiempo, como unos doscientos años. Un día en una fábrica donde fabricaban múltiples objetos, crearon una calculadora, un pen drive y un objeto que… aun no le habían puesto nombre ya que tampoco sabían cómo funcionaba ni para qué servía. Al finalizar su fabricación llevaron los tres objetos a una especie de caja donde allí serían capaces de desarrollar extremidades, cerebro y boca para poder hablar. En aquel sitio los tres objetos se hicieron los mejores amigos. Cuando los trasladaron a la papelería tenían miedo de separarse, pero pasara lo que pasara siempre estarían juntos porque no solo eran amigos, sino que eran los mejores y nadie nunca les iba a hacer cambiar porque no tenían corazón, por eso siempre sentían lo mismo.

Texto: Jose Domene Dibujo: Marina Ruiz


Bob, el palabras Bob el palabras era un profesional del instituto, gracias a sus largos años de vida estudiantil y a sus fabulosas herramientas: la favorita, la Botones, dueña y señora desde las operaciones más fáciles a las trigonométricas más complicadas; la más responsable, Miss Agenda, gracias a ella, imposible saltarse clases, materias y siempre controlada por los padres; Don Curro, el lápiz más tajante y puntiagudo del lugar y para cerrar el grupo, el Tieso, la guía perfecta para un buen trazo. Bob estaba absorto en la clase de Física de la señora Cuántica, cuando la Botones entró en acción. De un salto salió de la mochila y se quedó mirándole con cara de pocos amigos, el problema de la pizarra lo resolvió en un tercio de segundo. Entonces Bob gritó la solución. Toda la clase se puso a aplaudirle. De repente notó un golpe seco en la entrepierna, era la Botones enfadada por no recibir el mérito que se merecía. Por la noche, se reunieron todos los compañeros de mochila y acordaron darle una lección a Bob. Al día siguiente, por la mañana, Bob fue al instituto como de costumbre. En la clase del señor Popper, Don Curro se negó a escribir, Miss Agenda no se abría y el Tieso se escondió para que no le encontrara. Bob estaba desquiciado y por un ataque de ansiedad tuvo que abandonar la clase, recogió todas sus cosas y se fue al pasillo dirección a su taquilla. Tal y como lo habían planeado sus utensilios. Al abrir la taquilla… La Botones estaba de pie y en la pantalla ponía: “SI NO NOS RESPETAS ACABARAS EN EL HOYO”

Texto: Albert Setó Dibujo: Sira Cusiné


Un día cualquiera en el pueblo de Agenda. Érase un día de invierno, nublado, cuando la señora Agenda paseaba triste por la calle de su pueblo desierto a causa del mal tiempo. Era un pueblo llamado Escuela, pequeño y lleno de gente maravillosa. Toda la gente se conocía y se saludaba alegremente siempre, excepto ese día. El mal tiempo y las nubes grises hacían entristecer el pueblo. La señora Agenda era la propietaria de un bonito bar, donde toda la gente se reunía para mirar el fútbol y pasar la tarde. Los días nublados y fríos como ese, el bar estaba desierto, nadie tenía ganas de salir de casa. Aquél día Agenda estaba cansada, aburrida, porque nadie acudía al bar, cuando de pronto, entró por la puerta Estuche, un chico alto, fornido y muy simpático. Cuando Agenda lo vio entrar, alegró la cara pensando que tendría alguien con quien hablar. Pero Estuche aquel día tenía prisa, así que solo tomó un café y se despidió rápidamente de ella. Agenda pensó que todos los días de su vida en ese pueblo serían igual de aburridos y monótonos, ojalá no fuese así. Texto: Maria Miquel Dibujo: Marta Solana


Celebració de Sant Jordi a l’Amistat Com ja és una tradició, al nostre institut celebrem la diada de Sant Jordi al teatre l’Amistat de Mollerussa, aquest any ho vam celebrar el dia 30 d’abril.

Després del pati tot l’institut, des de primer d’ESO a segon de batxillerat, ens vam desplaçar al centre de Mollerussa per participar en aquesta diada. És un dia especial per tot l’alumnat, es llegeixen poemes, narracions hi ha música i cançons, tot interpretat per alumnes de diferents cursos.

La diada va estar distribuïda de la següent manera: Presentació “Indian song”: amb flautes, guitarres elèctriques, guitarres espanyoles ..... Premis de 1r ESO. “Si me voy”: veus, guitarres, ritme de vasos guitarres, teclat, saxo.... Premis de 2n de ESO “Blanco y negro”: (Malu) 4 veus, 2 guitarres Cançó amb piano “Crepusculo” Premis de 3r ESO Lectures dos escriptors: ¨Julio Cortázar i Joan Vinyoli Premis de 4t ESO “Rolling in deep” (Adele): Instruments de placa, flautes, saxo, teclat guitarres... “Every breath you take” (Police): Amb base d’acompanyament, teclat dos veus, instruments de placa timbales...


Premis de 1r i 2n de Batxillerat “Tu jardin con enanitos” (Melendi): veu i guitarra acústica “Titanium” (David Guetta): veu i piano Cloenda “Escolta-ho en el vent” i “Boig per tu”: guitarra i veu. Ens va semblar una diada molt bonica i molt ben organitzada. Tan sols ens queda felicitar als guanyadors dels premis literaris, sense descuidar-nos a tots els companys que de manera voluntària en han fet gaudir d’aquest espectacle musical i literari tan especial. Text i imatges: Ares Bertran i Maria Orteu


Un Sant Jordi de pel·lícula! Text i imatges: Judit Miquel i Ariadna Moreno Com cada any després de la xocolatada de Sant Jordi, els alumnes de l’instiutut vam mirar pel·lícules, cadascú a la seva classe corresponent. Com és costum, les pel·lícules escollides pel professorat són diferents a cada curs. Aquesta activitat va durar dues hores i mitja aproximadament. Aquest any les pel·lícules que es van mirar van ser La invención de Hugo,els alumnes de primer, menys la classe de 1r C que va veure un episodi d’una sèrie televisisva de Sherlock Holmes; La invención de Worren, els alumnes de segon; War Horse els alumnes de tercer i La ladrona de libros, els alumnes de quart.

ELS COMENTARIS DELS ALUMNES DE PRIMER, LA INVENCIÓN DE HUGO I SHERLOCK HOLMES:

ELS COMENTARIS DELS ALUMNES DE SEGON:


ELS COMENTARIS DELS ALUMNES DE TERCER:

ELS COMENTARIS DELS ALUMNES DE QUART:



Setmana de la lectura Durant la setmana de la lectura es van realitzar diferents activitats, relacionades amb llegir Les activitats que es van fer són les següents: -

Enigmes literaris De dimarts a divendres a primera hora del matí es penja a cada classe una pista sobre un autor, una obra, o un personatge famós o conegut. El dilluns es fa pública la solució. Les classes que han resolt correctament l’enigma reben una distinció.

-

Decoració del vestíbul i de la biblioteca del centre en motiu de la setmana de la lectura a càrrec de l’alumnat de la USEE. La base de la decoració seran les reproduccions de portades dels llibres que els alumnes de primer cicle de l’ESO hauran escollit per recomanar als companys. Aquestes recomanacions seran gravades en vídeo i posteriorment reproduïdes.

-

Compartim i reciclem llibres, revistes, còmics, música, cinema. Entre tots els llibres, revistes, etc, que es van recollir es va fer una exposició a la biblioteca i durant la setmana de la lectura, qui havia portat algun material, podia escollir un altre ítem i fer-ne la reserva.


Dimarts 22: Paco Candel 50 anys de la publicació d’Els altres catalans 

Lectura d’un fragment d’ Els altres catalans, a la primera hora de classe (08:00).


Dimecres 23 de Sant Jordi Centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli 

A la primera hora de classe, lectura de L’ arbre incandescent.

Visionat del reportatge L'Any Vinyoli al Via llibre (TV3).


Versió cinematogràfica d’una obra literària Després de l’esbarjo, a classe, els alumnes d’ESO van mirar una pel·lícula basada en una obra literària. A primer cicle d’ESO es va passar La invención de HUGO i una aventura de Sherlock Holmes, a 3r, War Horse i a 4t, La ladrona de libros.


Dijous 24: Julio Cortázar Centenari del naixement de l‘escriptor Julio Cortázar i dels 50 anys de la publicació de la seva novel·la més recordada, Rayuela.

A primera hora els alumnes de primer cicle de l’ESO van llegir un fragment de Historias de Cronopios y Famas i el de segon cicle i batxillerat un fragment de Rayuela.

D’11:30 a 12:25 lectura individual a classe del llibre que conté els premis literaris de Sant Jordi del 2013.


Divendres 25: M. Àngels Anglada 

A la primera hora de classe (08:00), lectura del poema Parada obligatòria que un alumne/a havia preparat i audició de la versió musicada per Joan Tero.

Text, imatges i disseny: Raluca Muraru i Dèlia Salvia, 3r ESO C


L’Institut La Serra recull 151 kg de brossa en l’operació “European Clean Up Day”. L’alumnat de l’Institut La Serra va recollir 151 kg de brossa de la zona d’aparcament i de les espones dels vials d’accés al parc de La Serra. Aquest és el resultat de l’operació de neteja que l’alumnat d’aquest Institut va dur a terme el passat dia 9 de maig en el marc del programa European Clean Up Day, una operació de neteja per sensibilitzar el públic en temes de protecció del medi ambient, i més concretament, sobre els problemes dels residus i la netedat. L’operació de neteja va tenir una alta repercussió en l’alumnat perquè es va convertir en una oportunitat per visualitzar de forma directa l’efecte dels comportaments incívics i la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura. L’espai escollit és l’entorn de l’Institut, concretament la zona d’accés al parc i les zones d’aparcament, on, pels comportaments incívics dels usuaris i/o visitants i per la falta de papereres, s’acumulen desenes de quilos de brossa ben diversa. L’acció es realitza dins el programa Escola verda i està coordinada pels Delegats verds i les delegades verdes de cada classe. En total hi participaran 466 alumnes i 35 professors. En les properes setmanes faran arribar a l’Ajuntament de Mollerussa un reportatge gràfic perquè prengui les mesures oportunes; sobretot, que instal·lin més punts de recollida de brossa (integrats en el paisatge) i dignifiquin els punts on s’ubiquen els contenidors.

Massa (kg)

VIDRE

ENVASOS

14,9

76,4

PAPER I CARTRÓ 10,7

MATÈRIA ORGÀNICA 1,6

RESTA 47,4



2º ENGLISH DAY en el Pla d’Urgell El pasado viernes 30 de mayo, seis alumnos de primero de bachillerato fuimos a hacer de voluntarios en el segundo English Day del Pla d’Urgell. Esta era una actividad dirigida exclusivamente a los alumnos de primaria de la comarca. Esta jornada se basa en fomentar la lengua extranjera inglesa y hacer con ella varias tareas más lúdicas y a la vez interesantes para los niños, ya que algo que se presenta monótono y repetitivo se puede convertir en una gran actividad. Cuando llegamos al polideportivo de Mollerussa, lugar donde se produjo el acto, nos repartieron en las diferentes paradas que había en la gimcana. A Silvestre Garcia le adjudicaron la actividad de Karaoke; a Diana Borrell y Laia Felip les tocó Cat walk; a Maria Costa, Paint T-shirts; a Judith Clarisó, Guessing Dialogues y a Desirée Belmonte, Scrabble. Los niños iban pasando por nuestras actividades cada 15 minutos y así podían conseguir acabar toda la rueda de juegos, un total de 12. Así concluyó la gimcana que duró toda la mañana. Luego, por la tarde, pasaron a dar los diplomas a todos los alumnos y a todos los voluntarios, ya fueran de nuestro instituto, como de otros centros y la Universitat de Lleida. Finalmente la jornada acabó con un flashmob que hicieron todos los alumnos y sus respectivos profesores de primaria, que previamente en sus escuelas habían practicado. En conclusión fue una gran actividad, divertida tanto para los niños como para los voluntarios y profesores responsables. Texto: Desirée Belmonte, Judith Clarisó y Maria Costa


XERRADA DE SONIA FERNÁNDEZ El passat dijous 15 de març va acudir al centre la científica i escriptora Sonia Fernández Vidal, docent i investigadora a la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de llibres de divulgació científica com La porta dels tres panys o Quantic Love. La Sonia ens va parlar sobre la física quàntica i encara que aquest tema sigui bastant complicat i la gent en tingui pocs coneixements, va ser molt curiós i força interessant ja que ella és una experta en aquest tema i ho va explicar d’una forma molt amena i agradable que tothom entenia perfectament. Tots ens vam sorprendre de les estranyes coses que succeeixen en la física quàntica i vam aprendre moltes coses noves.

Text: Sergi Regué Imatges: Marina Ruiz


ENTREVISTA A MARISOL ORTIZ DE ZÁRATE

Fuente: http://www.marisolortizdezarate.com

El día 22 de abril nos visitó Marisol Ortiz de Zárate, autora de La Canción de Shao Li, uno de los libros leídos este año en 1º de ESO. Marisol Ortiz de Zárate nació en Vitoria (Álava) el año 1960. Después de 24 años como lectora, a los cuarenta años empezó su camino como escritora o, como dice ella, como “contadora de cuentos”. Ha escrito varios relatos cortos, algunos de los cuales han sido premiados, y diversas novelas. Entre estas destacan: La canción de Shao Li, Premio a la mejor novela juvenil-adultos de ficción en los Latino Books Awards 2010, Nueva York y finalista para los Premios Hache del Ayuntamiento de Cartagena, Murcia; Cantan los gallos, finalista del Premio Euskadi 2012 de literatura juvenil y Una historia perdida (novela para adultos), Premio Felipe Trigo 2013 de novela. Recientemente ha publicado su última novela juvenil, Las lágrimas de la matrioska.


Aprovechando su visita al centro,

le

planteamos

la

posibilidad de hacerle una entrevista. dudarlo.

Aceptó Las

sin

primeras

preguntas se centran en La canción de Shao Li y el resto en su trabajo como escritora. Os explicamos un poco el argumento de este libro. La historia se sitúa en Londres, en el año 2018. Natalia y su hermano Airon están en esa ciudad

con

su

madre.

Natalia ha sido seleccionada para participar en el especial navideño de Un minuto de gloria, el programa de más audiencia de la televisión. Aunque parezca increíble, los dos niños se pierden. Cansados de esperar, empezarán ellos la búsqueda de su madre. En ese vagabundeo, Natalia recurre constantemente a Shao Li, su amiga ausente. Sobre La canción de Shao Li 1- ¿Por qué has situado la historia en el año 2018? Porque mis anteriores novelas se ambientaban en el pasado (son novelas históricas) y con esta quise dar un giro de 180º y decidí viajar con ella a un futuro cercano. 2- ¿Cómo se te ocurrió el tema de este libro? Seguramente paseando sola por Londres (tuve que hacerlo) y sintiéndome tan sola y desamparada (no hablo inglés) como se sintió Natalia.


3- ¿Sabes si en Londres existen realmente los estudios de La Ballon’s? La Ballon`s podría existir perfectamente, de hecho me he inspirado en los estudios de TV que yo conozco. Pero ninguno tiene ese nombre, que yo sepa. Lo que pasa es que quería un nombre cuyo significado fuera algo muy colorista y vistoso porque ya sabéis que Airon divisó esa imagen desde la noria. Imaginaos, por ejemplo, que la TV se llama La 2. ¿Habría reconocido Airon el logotipo desde tan lejos? No olvidéis que a Airon le llamaba mucho la atención la llave con los cinco globos.

4- ¿Sabes si existe, en España o en el extranjero, algún programa de televisión similar al que muestras en la novela? No creo que exista, a día de hoy, nada tan cruel, pero quién sabe si en el futuro… Otra razón por la que la acción transcurre en 2018. 5- ¿Visitaste algún centro de acogida para documentarte sobre cómo se vive allí? No, pero conocía a una abuela que tenía dos nietos en un centro de acogida y ella me ayudó.


6- ¿Existen realmente los Brothers? Si es así, ¿has conocido a alguno en persona? En Londres no creo, pero es verdad que los llamados niños de la calle existen en países latinoamericanos y de la Europa del este. Pero yo no conozco a ninguno. Me informé sobre la vida que llevan a base de lecturas. 7- Si tuvieses que elegir un fragmento del libro que te guste especialmente, ¿cuál escogerías? El final del capítulo 9, cuando Natalia recuerda la muerte de Shao Li. Me costó lágrimas escribirlo, pero creo que transmite el gran amor de Shao Li por Natalia. 8- ¿Te costó elegir el título? ¿Lo pensaste al principio o cuando el libro ya estaba acabado? Lo pensé antes de empezar el libro, pero no era ese el título, sino otro: LA CENA SE ENFRÍA. Pero en la editorial pensaron que LA CANCIÓN DE SHAO LI era más comercial, y por eso se cambió. Sobre el oficio de escritora 1.- ¿Recuerdas algún libro que hubieses leído de pequeña que te gustase especialmente? De pequeña leía los cuentos de Hilitos y Orejudo, de Enid Blyton, la escritora inglesa que, después de Agata Christie y Corin Tellado, más libros ha escrito en el siglo XX. Me gustaba como Orejudo, que era un enano encantador, cuidaba de Hilitos, que era un muñeco de juguete.


2- Cuando tenías nuestra edad, ¿te gustaba leer? ¿Qué tipo de libros leías? Con vuestra edad leía poco, los libros de Enid Blyton de los Cinco y de los Siete Secretos, libros facilotes y sin demasiado valor. Pero a los 17 años entré en contacto con el “virus” de la lectura y quedé irremediablemente enferma de él (qué frase más rimbombante ¿eh?). 3- ¿Te inspiras en tu vida cotidiana para escribir? Por supuesto. Y en los viajes que hago. Y en las personas que conozco. Y en los libros que leo. 4- ¿Llevas siempre contigo alguna libreta para apuntar ideas, frases, posibles personajes…? Siempre. Y la utilizo. 5- ¿Escribes a mano o a ordenador? Siempre a ordenador. 6- ¿Tienes algún lugar de tu casa destinado a tus horas de escritura? Bueno, no siempre. Escribo en el salón de mi casa, que es la habitación más grande y bonita de la casa. Pero no siempre estoy sola y en silencio, claro. Pero muy rara vez está la tele encendida, que es lo que más me desconcentra. 7-¿Tienes un horario fijo para escribir o escribes cuando puedes y estás inspirada? Sobre todo escribo cuando dispongo de tiempo. Dado que tengo otro trabajo, esa es la mayor dificultad, encontrar tiempo. 8- ¿Te marcas un límite de tiempo para escribir un libro? No, ningún límite de tiempo, aunque sí de páginas cuando se trata de novela juvenil o infantil. Pero para mí eso no es problema. No me gustan las novelas


largas (a no ser que sean buenísimas) y pienso que siempre les sobra “paja” innecesaria. 9- ¿Prefieres escribir novelas para jóvenes o para adultos? ¿Por qué? Me encuentro muy cómoda escribiendo para jóvenes, pero también me gusta hacerlo para adultos. Lo que me gusta es cambiar de registro narrativo, de tema, de estilo, de todo. 10- ¿Qué tipo de personajes es imprescindible en todos o en la mayoría de tus libros? Los personajes unidos por vínculos familiares: hermanos, madre e hijos, etcétera. 11- ¿Es difícil publicar un libro? ¿Qué pasos se deben seguir? Una vez terminado el libro, se manda a un editor o a un concurso literario. Hay que insistir mucho, hay que tocar muchos timbres. Es mejor no desanimarse ante las negativas, pero tampoco hacerse demasiadas ilusiones cada vez que mandas el manuscrito a alguien porque se puede sufrir mucho cuando te lo rechazan. 12- ¿Han traducido alguno de tus libros a otro idioma? Si no es así, ¿te gustaría? No, pero La Canción de Shao Li se lee en Latinoamérica y en Nueva York, en comunidades hispanas. De hecho tiene un premio allí. Por supuesto que me gustaría. 13- ¿Te has planteado escribir una segunda parte de alguno de tus libros? ¿Por qué? Posiblemente, Las Lágrimas de la Matrioska. Pero falta mucho tiempo para eso. Acaba de salir al mercado.


14- ¿Has escrito algún libro que esté relacionado con el amor entre adolescentes, es decir de nuestra edad? Sí, en alguna de mis novelas aparece el amor entre los protagonistas jóvenes. Pero no es la parte más importante de la historia, es solo un acompañamiento al contenido. 15- ¿Ahora estás escribiendo algún libro? Si es así, ¿puedes adelantarnos algo sobre él? He terminado Rebelión en Verne, una novela que saldrá en septiembre de 2015. Trata de que los personajes de varias novelas de Julio Verne se rebelan porque no aceptan el final que el autor tiene pensado para ellos. Viajan de libro en libro, en el tiempo y en el espacio y ponen todo el mundo de Verne patas arriba. La rebelión solo terminará cuando encuentren respuesta a sus muchas preguntas. Para ello tendrán que deshacer el ovillo de cordel de Verne, que no es otra cosa que su vida. 16- ¿Qué consejos darías a alguien que quiere ser escritor o escritora? Lo principal es que le guste la lectura, que lea todo tipo de libros para que aprenda a diferenciar, a decidir qué quiere escribir y qué no. Además hay que ser constante, hay que corregir mucho, tirar muchos párrafos a la papelera de reciclaje, páginas enteras incluso. Si no se está predispuesto a la paciencia, es mejor optar por otra disciplina creativa. 17- ¿Qué crees que deberían hacer los/as profesores/as de los institutos para conseguir que los/as alumnos/as lean más y con más interés? La respuesta es difícil y creo que el amor a la lectura debe trabajarse sobre todo en cada casa, haciendo ver al chico que los libros no son enemigos, sino tesoros escondidos que hay que descubrir.

Muchísimas gracias, Marisol, por dedicarnos una parte de tu tiempo contestando todas estas preguntas. Te animamos a que sigas compartiendo tus historias con nosotros/as. Hasta pronto.

Texto: Anna Buira (1º B), Ivette González (1º C) y Mar Teixidó (1º D)


ACTIVITATS A L’INSTITUT MOLLERUSSA DE L’ALUMNAT DE 4t d’ESO Durant el mes de maig, els alumnes de 4t vam anar a fer una sèrie d’activitats a l’Institut Mollerussa durant gran part d’un dijous al matí. Quan vam arribar, es van presentar els que serien els nostres monitors i ens van explicar en què consistiria cada activitat. Durant aquell matí vam fer activitats diferents, com hípica o orientació. Abans de començar, ens vam dividir en tres grups d’unes 20 persones i ens van assignar uns monitors. Cada activitat va durar una hora i mitja aproximadament. El primer que vam fer a hípica va ser posar-nos per parelles, triar la fotografia d’un cavall i anar a buscar-lo al tancat. Després, ens van ensenyar com s’havia de raspallar correctament i com se li havien de netejar les peülles. Quan ja vam tenir els cavalls preparats i amb tots els elements necessaris per muntar posats, ens van donar els cascs. Llavors, ens vam dirigir cap a un tancat on hi havia un circuit preparat. Un de la parella havia de guiar al cavall mentre l’altre el muntava. La veritat és que al principi semblava una mica complicat per als que no ho havíem fet mai, però amb una mica d’ajuda i consells dels monitors, ens va sortir bastant bé.


L’altra activitat era orientació, que la vam fer per la zona de la Serra. Per a aquesta activitat, ens vam distribuir per grups de 4. A cada grup ens van lliurar un mapa i un paper amb una quadrícula amb nombres. L’activitat consistia en passar per totes les fites i, allí, posar una marca a la quadrícula amb l’estri que hi hagués a la fita. El grup que arribés primer tindria un premi. En aquesta activitat vam tenir algun problema perquè hi havia fites que no hi eren o que no estaven col·locades al lloc correcte. Tot i això, la vam poder acabar a temps. L’última activitat va ser la de “tirolines” En primer lloc, ens van explicar quins eren els elements de seguretat que havíem d’utilitzar i com s’havien de fer servir. Aquesta activitat constava de tres parts i vam poder triar si les volíem fer totes o no. Una era la del pont del mico que consistia en passar lateralment per dues cordes disposades en la mateixa direcció però a diferent altura. A la de baix havíem de posar els peus i la de dalt l’havíem d’utilitzar per subjectarnos. Per a la segona part s’havia de tenir bastanta força perquè consistia en penjar-se d’una corda horitzontal i anar-se empenyent amb els braços fins arribar al final. L’última part va ser la de ràpel. Crec que les activitats van estar molt bé i vam poder fer coses que no havíem fet i vam poder aprendre com s’havien de fer correctament. Text: Núria Carné, 4t A Imatges: Joan Berengué


Xerrada de Miquel Sàez, de la banda musical Möndo Loco El dimarts 17 de juny, l’alumnat de 3r d’ESO va poder assistir a una xerrada del músic Miquel Sàez, integrant de la banda Möndo Loco, organitzada per la professora de música Cristina Mestre amb la col·laboració del professor del departament de català Xavier Sàez. El jove músic lleidatà va transmetre als assistents la importància que té la música en la nostra vida quotidiana, en la que és molt més present del que potser en som conscients. Fou una activitat dinàmica que va incloure fins i tot música en directe.

Imatges: Jose Domene


MODA ESTIU 2014 Aquest estiu es portarà la roba de quadres, ratlles marineres, polka dots o estampats avantguardistes i de flors.

Aconseguirem un look campestre amb samarretes de màniga llarga arremangada o petos deixant caure un tirant. Les peces clàssiques, incloent-hi samarretes de crochet, bermudes llargues, samarretes curtes amb pantalons alts, curts i espardenyes també es portaran molt.


Les noies poden optar per portar collars voluminosos i accessoris d’inspiració western, polseres amb penjolls i bosses bandolera.

Els nois portaran caçadores de cuir amb camises texanes o de quadres, amb un toc rocker , que adquiriran un gran protagonisme. També portaran accessoris: gorres amb estampats, ulleres de pasta, motxilles texanes o esportives... Text i imatges: Aran Galitó i Clàudia Pedrós


LA INFORMÀTICA I PROBLEMES QUE HI POT HAVER A INTERNET La informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.

La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. Per internet, en xarxes socials, pots trobar-te amb gent bona i educada. En canvi, hi ha gent que solament es dedica a molestar, a enganyar i a robar dades del teu propi ordinador. Per això cal anar amb compte amb qui parles i/o a qui li dónes dades personals teves, ja que podries posar-te en perill a través de les xarxes socials.

Text i imatges: Víctor López


E3 2014 Des de el 10 de juny fins al 12 de juny a Los Angeles es va celebrar la E3 2014, la major trobada de tecnologia i videojocs del món. Van participar moltes empreses de videojocs com Microsoft, Sony, Nintendo, Ubisoft i EA. Aquest any han estrenat moltes novetats com Assassins Creed Unity, Call of Duty Modern Warfare, Far Cry 4, Mario kart 8 per Wii U, uncharted 4 i moltes mes.

Microsoft Microsoft presenta molt jocs seus per la Xbox One. Ha començat forta la seva presentació ensenyant el Call of Duty Advanced Warfare i va acabar més fluix amb un de carreres. Ja que han fet tants videojocs, no han pogut presentar cap consola nova i segons Bill Gates no estan planejant encara fer una nova versió sinó seguir fent mes videojocs.

Sony Tots els videojocs que ha creat Sony, són per ps4. Els jocs més importants que ha presentat són Assassins Creed Unity, Just Dance 5 i The Crew. Com en el cas de Microsoft, no han pensat fer cap consola nova. També hi ha hagut coses més importants com el Mario Kart 8 per part de Nintendo. Aquesta companyia sí que ja està pensant en crear una nova consola. Una altra novetat important ha estat la presentació dels nous fantàstics jocs d’esports d’EA. Text i imatges: Jordi Cerviño i Sergi Roure


The Amazing Spider-Man 2. EL PODER DE ELECTRO Aquesta pel·lícula ha agradat molt als espectadors, per la seva acció i per la intriga que dóna al llarg de la pel·lícula. Aquí teniu un breu argument de la pel·lícula: Ja sabeu, els qui hàgiu vist alguna pel·lícula de Spider-Man que comença salvant i resolvent problemes i conflictes que passen a la ciutat. Tot comença molt bé, quan un amic de la novia de Peter Parker cau en un dels experiments de l’empresa en la qual treballa, li produeix una reacció que el fa tornar dolent. Vol eliminar tothom que li porti la contrària, perquè pensa que ningú l’estima. Finalment Peter derrota Electro i també el seu amic que el volia matar (Harry). Aquesta pel·lícula m’ha agradat molt però trobo que el final no és massa bonic perquè és massa tràgic..

Text i imatge: Adrià Gené Sans – 3rB


Ocho apellidos vascos

Estreno 14 marzo 2014 Director Emilio Martinez Lazaro Dani Rovira,Clara Lago,Karra Elejalde, Carmen Con Machi,Alfonso Sánchez y Alberto Lopez, Género Comedia País España Resumen: Rafa es un joven sevillano de familia adinerada que conoce a una preciosa chica vasca durante los días de la Feria de Sevilla. El chico se enamora completamente de ella y cuando regresa a su ciudad, este se da cuenta de que tendrá que viajar al norte si quiere recuperarla. Así, emprende una loca aventura enfrentándose al miedo de un lugar desconocido, distinto a todo lo que ha visto hasta ahora. Pero las cosas no serán más fáciles una vez allí, para conseguir la aprobación del padre de la chica, Rafa tendrá que hacerse pasar por vasco, una de sus peores pesadillas. Opinión personal: Gran película, es la mejor película de comedia que he visto hasta ahora, es entretenida y súper divertida, os la recomiendo a todos (todas las edades) y los actores son buenísimos y profesionales. Es perfecta. Texto e imagen: Marc Carriera


MÚSICA: CONCERTS I GIRES (D’ESTIU) L’estiu és un molt bon moment per a descobrir nous talents musicals de tots els estils que us pugueu imaginar en les extenses i variades programacions dels molts festivals musicals o bé en concerts específics. Us presentem una selecció de propostes estiuenques per gaudir de la música en directe. Monegros Desert Festival: Dia 19 de juliol del 2014. Monegros Desert festival és un festival de música electrònica que se celebra a Espanya, al desert dels Monegros, entre les poblacions de Candasnos i Fraga. https://www.youtube.com/watch?v=McQlxyRggSU Alguns dels artistes que actuen a l’edició d’enguany són: Boys Noize, Carl Cox, Chris Liebing, Dave Clarke, Markantonio, Misstress Barbara, Steve Aoki, Aitor Ronda, Andres Campo...

Cody Simpson: Barcelona-El dia 11 de juliol del 2014, a les 18:00h. Aquest any en Cody Simpson fa una gira per Espanya per presentar el seu nou disc.


L’Acampada jove: L’Acampada Jove es realitzarà a Montblanc els dies 17, 18 i 19 de juliol. L'Acampada Jove és el festival musical més important dels Països Catalans, és una acampada que duran tres dies. Per la nit fan concerts d’alguns grups catalans, i les persones que hi van s’allotgen en tendes de campanya. Alguns dels grups que hi participen: Els Amics de les arts, Txarango, els Pets, la Gosa sorda... Bilbao BBK live: Es realitza el 10,11 i 12 de juliol a Bilbao. És un festival on es fan concerts i acampada. -El dia 10 toquen: Vetusta Morla, John Newman, White Lies, Belako... -El dia 11 toquen: Jack Johnson, Bastille, Izal... -El dia 12 toquen: Band of Horsers, Los Enemigos, Skaters, Dorian... La Cruïlla: La Cruïlla és un festival que es realitza a Barcelona, els dies: 11,12 i 13 de juliol. Alguns dels que participen en aquest festival són: Damon Albarn, Jack Johnson, Band of horses, Vetusta Morla, Zaz, The no smoking orchestra...

Text i imatges: Carla Arenas


Un alpinista català mor als Alps Francesos El passat 7 de juny un alpinista d’origen barceloní de 38 anys va morir al caure en el massís dels Ecrins, als Alps Francesos.

Els fets van succeir, segons un dels agents de policia del Cos Republicà de Seguretat (CRS) de Muntanya de Grenoble, cap a les 4.30 de la matinada. L’home va patir l’incident, quan estaven en la fase de descens de l’excursió (juntament amb dos amics seus). En baixar pel coll dels Ecrins, després de travessar un tram amb cable, van arribar a una zona de neu on va ocórrer l'accident. Va caure en un desnivell d'una vintena de metres. Després va relliscar per una gelera i no va poder aturar-se. El cos va ser traslladat pel CRS a primera hora del matí del dia següent fins a Grenoble i els seus dos companys van ser traslladats amb helicòpter fins al punt de partida de la seva expedició, La Berarde. Només feia una setmana des de l’última mort als Alps francesos.

Text i imatge: Sergi Regué


Campionat de Catalunya d’hoquei femení benjamí El passat 3 de maig de 2014, es va celebrar el VI Campionat de Catalunya de hoquei femení benjamí, en el qual van participar els diferents equips de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. Aquest campionat es va disputar al pavelló municipal de Bell-lloc D’Urgell.

Els equips que hi van existir van ser els següents; GRUP A Palau de Plegamans Voltregà Bigues i Riells Mataró

GRUP B Manlleu Vendrell Alpicat Vilanova

El campionat va estar molt disputat, ja que Mataró, Vilanova i Bigues estaven molt ben preparats per aquests campionats de Catalunya. Però al final el campionat se’l va emportar un Mataró que ho va arrasar tot, gracies també a una portera que va estar brillant en tot moment.


Foto de les campiones a la pista de Bell-lloc

1.Matar贸 2.Vilanova 3.Palau de Plegamans 4.Vendrell 5.Bigues i Riells 6.Manlleu 7.Voltrega 8.Alpicat Text i imatges: Jose Domene i Albert Fuentes


Tir olímpic, precisió i concentració El tir olímpic és un esport en què es valora moltíssim la tècnica, pràctica i concentració del tirador. La modalitat que tractaré serà la de pistola d’aire de precisió a 10m. Pistola d’aire comprimit

Les eines bàsiques que es necessiten per practicar l’esport són: -Per descomptat, la pistola d’aire, normalment del calibre 4.5 - Perdigons del calibre 4.5 - Cinta o ulleres de tir, opcional Pistola cal.22

El blanc al que es dispara és una diana de paper de 16 cm de diàmetre, numerat de 10, màxima puntuació, fins a 1. La menor puntuació és 0, si no es toca a la circumferència puntuada.

El tir s’ha d’efectuar amb una única mà que subjecti l’arma. L’altra mà normalment es col·loca a cintura, en un cinturó o a la butxaca per reduir el balanceig en el moment d’apuntar. Les ulleres de tir serveixen principalment per ajudar a concentrar la vista nomes en el blanc i poder-lo enfocar millor i reduir el cansament de la vista .

A Espanya encara que hi ha força tradició de caça, el tir de pistola no és massa conegut; ja pot ser perquè hi ha poques instal·lacions autoritzades, pocs clubs federats o també per l’elevat preu de l’esport, ja que si vols començar a competir una mica seriosament s’ha de fer una inversió mínima d’uns 1500 o 2000 euros i això parlant de pistola d’aire, perquè si entrem en el mon de la carabina, també se li ha de sumar el preu de l’equipament “tèxtil” , jaquetes i pantalons que redueixen el moviment per aconseguir una major precisió. Si anem cap a les armes de foc ja s’han de tenir en compte també altres despeses com les llicències. Una competició consta de 60 tirs i té una duració d’1 hora i 45 min. Els 8 finalistes passen a la roda final que es disputa amb una sèrie de 10 tirs Text, imatges i disseny: Adrià Reig 3r B


MEDIACIÓ DEL TERCER TRIMESTRE Durant el mes de febrer els alumnes de primer i segon d’ ESO interessats en ser mediadors/es van realitzar el curs de formació de mediació. Aquesta formació consisteix en deu hores teòriques i cinc hores pràctiques. Les mediacions que es realitzaran al llarg dels pròxims cursos escolars equivaldran a hores pràctiques. Durant les hores teòriques van poder realitzar el taller de mediació comunitària que havien realitzat els seus companys mediadors/es de tercer, quart i primer de batxillerat durant el mes de desembre . En la següent fotografia podeu observar la nova fornada de mediadors/es de 1r i 2n d’ESO.

Durant el mes de maig van assistir a un esmorzar on van rebre el certificat per la seva formació que els acredita com mediadors/es escolars. Ara només els hi falta posar en pràctica tot allò que han après. Felicitats! Moltes gràcies a tots per la confiança depositada en el nostre servei de mediació. BON ESTIU!!!!!!!!! Text i imatge: Equip de mediació escolar


LA SECCIÓ DE L’AMPA

El temps passa i no s’atura i ja arribem al final d’aquest curs, des de la junta de l’AMPA no hem deixat de treballar i en aquesta secció volem informarvos de les activitats realitzades aquest trimestre.

El dia 5 d’abril vam fer un “Taller de cuina” a l’ Institut on van participar mares i fills, al matí vam fer cupcake i canapès i a la tarda galetes decorades i figures de xocolata, vam disfrutar moltíssim!!!

Dins de la setmana del llibre i la lectura ens va acompanyar en Màrius Serra a la Sala Cultural de Mollerussa, a més dels pares hi van participar alumnes i professors. En Màrius ens va parlar del “Tresor ocult de les paraules”, vam passar una molt bona estona i vam aprendre molt sobre la nostra estimada llengua.


Aquest any fa 300 anys de la Guerra de Successió i nosaltres també ens hem fet ressò d’aquest fet. El dia 25 de maig, amb la col·laboració de l’Ajuntament del Poal, vam poder gaudir d’un retall de la història del Pla d’Urgell a través dels ulls dels nostres avantpassats: els miquelets i el Marquès del Poal.Com hem dit al començament el curs s’acaba i ara toca celebrar-ho de la millor manera: la Festa Fi de Curs!!!!, el divendres 20 de juny. Als que acaben cicle, els de 4t d’ESO i 2n de Batxiller, els farem entrega de les orles perquè no oblidin mai als companys. Soparem tots junts i deixarem als joves disfrutar de la música i de la festa amb la companyia de dos DJ’s, farem volar un munt de globus pel cel de la comarca amb els nostres desitjos pel futur a dins, a veure on portarà el destí a les joves promeses de l’INS La Serra. Amb tot això ens acomiadem i ens retrobem el curs que bé amb molts de vosaltres i aquells que canvieu d’escenari que tingueu ... MOLTÍSSIMA SORT !!!!! us desitgem un BON ESTIU a tots !!!!


QUÈ SAPS SOBRE CATALUNYA? 1) Quants habitants té Catalunya aproximadament? a) 500 b) 7.000.000 c) 4.000.000 2) Quin any va acabar la Guerra de Successió? a) 1932 b) 1714 c) 1999 3) Quin és l’actual president de Catalunya? a) Mariano Rajoy b) Artur Mas c) Angela Merkel 4) Quantes comarques té Catalunya? a) 60 b) 41 c) 34 5) Quina d’aquestes és una tradició catalana? a) Castellers b) Pàdel c) Sevillanes


6) Quin és un menjar típic de Catalunya? a) Pa amb tomàquet b) Macarrons c) Pizza 7) Quin és el dia dels enamorats a Catalunya? a) 23 abril b) 14 febrer c) 11 setembre Respostes: 1) B, 2) B, 3) B, 4) B, 5) A, 6) A, 7) A. Entre 1-3 encerts: Podries millorar bastant, saps coses típiques que has sentit alguna vegada o et sonen d’alguna cosa. Entre 4-5 encerts: El teu nivell és força alt, saps coses dels temes que t’agraden però no tot. Entre 6-7 encerts: No hi ha qui et superi, saps tot el que has de saber.


CHISTES/ACUDITS. CASTELLÀ. - Mi amor, estoy embarazada. ¿Qué te gustaría que fuera? - ¿Una broma?.

- Papá, ¿qué se siente al tener un hijo tan guapo?. - No sé hijo, pregúntale a tu abuelo...

- Oye manolo, ¿qué haces? - Pues, estoy leyendo una novela. - Hombre, eso no es una novela. Es una guía telefónica. - ¡Coño! Ya me parecía que eran muchos personajes...


CATALÀ. Un professor pregunta a l’alumne més babau de la classe: -Quant és 5x8? -40, profe... -I 8x5? -Taranqua.

Do you speak english? -Què? -Do you speak english? -Què dius??? -Deia si parlaves anglès... -Ah.. sí! Clar, perfectament!

Una mare va amb la seva filla a la consulta del metge de capçalera i li diu: -La nena em té preocupada, doctor. Com pot veure, no para mai de somriure... El doctor examina la nena i al cap d'uns moments recomana a la mare: -Escolti, senyora, I si provés d'afluixar-li les cues?

Ei, què és pitjor? La ignorància o el desinterès? -No ho sé, ni m’importa

Text i imatges: Marc Carreira, Eloi Tella i Sargis Hovsepyan


Galeria d’il·lustracions de Ferran Binefa, de 1r de Batxillerat


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.