Issuu on Google+

Re vi sta n Ăş m . 8 1 0 1 d a ys. Ab ri l d e l 2 0 1 4


S U M ARI

S u m a ri E d i tori a l N oti ci a ri T h a t' s e n g l i s h P a rl e m a m b e xa l u m n e s Com és i q u è pen sa. . . E scol a ve rd a Sabi es q u e. . . S orti d e s P a rl e m d e m od a D e i xa ' t a co n s e l l a r P a rl e m d e sè ri e s d e l a tv La ca rte l l e ra E l s e sp orts E l te s t Ap rè n a cu i n a r H oròscop s Vol e u ri u re ?

2 3 4 12 13 14 16 17 19 22 24 25 26 27 30 31 32 34

IES El Til·ler, Carretera de Ribes, 46. Correu electònic: a8065391 @xtec.cat REDACCIÓ Coordinació: Departament d'Àmbit de Llengües (Mireia Clares) Redactors i reporters: Marina Àlvarez, Èric Antich, Mireia Ballesteros, Kevin Benavides, Aleix Blanch, Robert Bosmedio, Pau Cassà, Edgar Carricondo, Ernest Corbera, Ona Comino, Johann , Gemma Espelt, Pol Fernández, Èric Fonoyet, Àlex Garner, Mireia Girbau, Marina Gómez, Mireia Gonzàlez, Javier Hernández, Ariadna Llorente, Dani López, Manel López, Carles Martínez, Àlex Masqué, Alba Mariño, Aleix Martos, Alba Milan, Eva Molina, Begoña Muñoz, Ariadna Navarrete, Laia Nogueras, Heather Orduña, Laia Orduña, Laia Palacín, Gabriela Paillacho, Ariadna Prieto, Selene Martínez, Adrià Rivera, Guillem Rodríguez, Nerea Rodríguez, Jose Sánchez, Juan Sánchez, Rocío Saperas, Ferran Solís, Judit Somaza, Joel Torres, Aaron Zafra. Fotògrafs: els redactors i professors del centre Disseny gràfic: els redactors i coordinadora Disseny del logotip: Judit Manuel Maquetació: redactors i coordinadora Portada: Robert Bosmedio, Edgar Carricondo, Dani López, Heather Orduña Contraportada: Javier Hernández, Laia Nogueras, Selene Ramírez, Nerea Rodríguez Agraïment especial per a Robert Bosmediano i Dani López, per haver creat i dissenyat el nostre blogg i a tota la gent que ha posat el seu gra de sorra perquè aquesta revista sigui tal com és. 2


L' E D I TO RI AL E D I TO RI AL Benvolguts i benvolgudes, Us presentem el vuitena revista de l'Institut El Til·ler. En aquesta revista realitzada per l'alumnat de 3r d'ESO, trobareu informació de tot tipus: opinions, entrevistes, sortides, qüestionaris, passatemps... En definitiva, tot tipus d'articles del vostre interès. Aquesta revista es va originar a principis del 201 2 i fou creada pels alumnes de la tercera edició del centre. El seu nom original és 1 01 days però l'any passat se li canvià el nom per La Ve u d e l Ti l · l e r. Aquesta revista és escrita per l'alumnat de l'institut amb moltes ganes i esforç, per això, esperem que les pròximes generacions continuïn amb el mateix entusiasme que nosaltres la deixem. Aquest quadrimestre tenim una nova exclusiva. Podeu gaudir dels nostres articles al nou blog del Til·ler on diàriament es publiquen les notícies que succeeixen al nostre centre i els seus voltants. Aquí teniu l'enllaç : http://larevistaeltiller.blogspot.com.es/ Us deixem amb els nostres articles, gaudiu-los. Us desitgem de tot cor que us agradin. Equip de redacció de La Veu del Til·ler.

3


7 5 a n ys d e l B om b a rd e i g a G ra n ol l e rs

Marina Àlvarez, Ona Comino, Mireia Gonzàlez, Ariadna Prieto.

El dilluns 27 de gener, tots els alumnes de tercer i quart ens vam reunir al gimnàs, per tal de commemorar la fi de la guerra civil i el 75è aniversari d'aquest. Els alumnes de quart, juntament amb alguns professors, van estar llegint textos com el fragment de “Pàgines d'exili”, poemes com “Corrandes d'exili” de Joan Oliver també conegut amb el pseudònim de Pere Quart, cartes de Mercè Rodoreda dirigides a Armand Obiols, el seu amant.

unes bales i un tros de filferro, deia que havien passat per moltes mans i havien matat molta gent. A continuació, els nostres companys de quart van llegir alguns textos literaris i històrics, on s'explicava la situació tan desastrosa en l'època de la guerra i algunes cartes d'amor entre dos escriptors catalans. Per acabar, la Glòria i en Jaume ens van explicar una mica la situació en què es van trobar els seus pares durant la guerra, i prenent consciència de tot el que ens van explicar aquell dia, es pot arribar a la conclusió que la guerra va causar molt de mal.

Primerament, el senyor Joan Garriga, historiador i conegut del nostre director, ens va explicar la terrible adolescència que va tenir el seu pare per culpa de la guerra. També, remarcà que els italians, els quals van llençar bombes, eren criminals de guerra, ja que es van E sp e re m q u e n o torn i a p a ssa r m a i allistar a l'exèrcit voluntàriament i van m é s! acatar totes les ordres de Mussolini. Joan Garriga ens va ensenyar unes

4


XE RRAD A PAN TALLE S

N O TI CI ARI

Els alumnes de tercer han assistit a una xerrada realitzada per l’Ana, una noia de l’Ajuntament de Les Franqueses que es dedica a prevenir i solucionar tot tipus d’addicions. Concretament ha parlat de les addiccions a les pantalles, tant ordinadors com televisions fins a arribar als telèfons mòbils. L’objectiu de la xerrada era fer-los adonar de la necessitat que tenen de posar-se davant d’una pantalla contínuament i de les hores que hi passen davant. Els ha fet fer un càlcul de totes les pantalles que hi ha a casa seva i que utilitzen, i han vist que són moltíssimes les que hi ha, i algunes ni les fan servir. També els ha fet reflexionar sobre les coses negatives que comporta estar moltes hores davant de una pantalla, i de l’ús excessiu dels telèfons mòbils. Moltes d’aquestes coses negatives afecten a la vida diària, com per exemple, preferir expressar-se via online però en canvi no dirigir-se cap paraula en persona. ASPECTES POSITIUS ASPECTES NEGATIUS Entreteniment Pèrdua de visó Coneixement Menys vida social Relacionar-se Addició Feina Menys via oral Cansament Pèrdua del sentit horari

CÀRI TAS

Durant la setmana del 1 7 de desembre, l'Institut el Til•ler va fer una recaptació d'aliments per Càritas Bellavista. El recapte va ser organitzat pel director del centre que, un cop aconseguits els aliments, va trucar a Pere Pérez i el dijous la Carme i en Dídac (els col•laboradors de Càritas) van venir a recollir els 1 81 paquets d'aliments recaptats. Sabeu què és Cáritas? L’octubre del 2011 Càritas va tenir la idea de crear el projecte de Càritas Bellavista i el gener del 201 2 es va fundar. El juny d’aquell mateix any ja van fer primera acollida d’aliments.

Quan ja tenen els aliments recaptats, els envien al Xiprer i depèn de la necessitat que tingui cada família els donen la quantitat de menjar necessària. Càritas de Bellavista va crear diversos projectes per les persones que tenen problemes econòmics i/o socials. Són: S e rve i d ’ a col l i d a : acollida d’una persona necessitada per escoltar-la, orientar-la i acompanyar-la. Ate n ci ó a m a l a l ts i a n ci a n s: companyia a les persones malaltes i ancianes Ta l l e r d e cu i n a : Apenentatge de cuina Ta l l e r d e costu ra : Formació bàsica de costura S e rve i d ´ h a b i ta tg e : Acolliment, assesorament i seguiment de les famílies amb problemes d’habitatge. S e rve i d ’ a l i m e n ts: Acollida de persones i/o famílies amb necessitats alimentàries. B orsa d e tre b a l l : Ajut a persones que estan en atur i que busquen feina. D rog od e p e n d è n i e s: Atenció, acollida i acompanyament a personas i famílies amb problemes de drogodependències. Re forç e scol a r: Acollida a infants que no tenen espai a la seva casa per estudiar i amb dificultat d’aprenentatge. 5


U N E S TI U AM B L' AN N A

El divendres 1 7 de gener va venir Núria Pradas, escriptora del llibre Un estiu amb l'Anna. Aquest llibre l'han llegit tots els alumnes de 2n de l'institut. I van tenir la gran oportunitat de poder parlar amb l'escriptora i així poder preguntar-li tot allò que volien saber sobre el procés d'escriptura i sobre el llibre. El llibre tracta sobre un nen que es diu Oriol que l'obliguen anar a Sant Pol, tot i que ell no vol. Però allà coneix l'Anna, una noia diferent i amb una personalitat admirable. Ell viurà una gran aventura amb ella i acaba amb un final molt impactant. Núria Pradas, l'escriptora, va ser mestra i durant molts anys va ensenyar llengua i literatura. Un estiu amb l'Anna es basa en una alumna que l'escriptora va tenir i que va morir en un accident de moto. Alba Milán, Gabriela Paillacho, Juan Sanchéz. PROVES CANGUR

Avui, dijous 20 de març, els alumnes de 3r i 4t que van inscriure's, han participat a les proves cangur. Aquestes proves estan organitzades per la societat catalana de matemàtiques. Investigant una mica hem esbrinat que aquestes proves s’anomenen Cangur perquè el seu origen, és a dir, on es van començar a dur a terme, és a Austràlia, lloc on el seu animal més representatiu és el cangur. L’objectiu d’aquestes proves és participar i veure les matemàtiques des d'una perspectiva diferent a la de com la veiem dia a dia a classe; per això els professor de matemàtiques de l’institut pensen que s'haurien de seguir realitzant cada any. Els alumnes que s’han sotmès a aquesta prova, opinen que tenien un nivell mitjà de dificultat, i que les proves eren més treballava més de la lògica que de formulació. Alguns d’ells les tornarien a repetir però amb més pràctica; en canvi, d’altres no repetirien l'experiència ja que diuen que no han augmentat els seus coneixements matemàtics. Selene i Javi 6


N O TI CI ARI

Pau Cassà, Joel Torres i Carles Martínez

QU E P E N S E N E LS ALU M N E S D E LE S D RO G U E S Hem fet una enquesta a una classe de primer, una de segona, una de tercer i una de quart. Aquesta enquesta tractava sobre les drogues. A continuació us mostrarem les conclusions que hem extret. Els alumnes de 1 r no saben quasi res de drogues, els de segon en saben una mica més però tampoc gaire. Els 3r i 4t són els que tenen més coneixement sobre aquest tema. Quasi ningú pren drogues i tabac. I la majoria diuen que s'hauria de fumar i beure a partir dels 1 8 anys Tots els alumnes coneixen les mateixes drogues com l’heroïna, la marihuana... Els alumnes majoritàriament diuen que mai prendrien drogues i que mai s’hauria de consumir tabac. La majoria dels alumnes diuen que el tabac es una droga legal perquè el govern guanya molt diners Ara us mostrarem les dades de les enquestes mes àmpliament. De 24 alumnes de 4t 1 6 diuen que no s’hauria de consumir tabac, 4 diuen que sí i 4 no han contestat. 1 0 alumnes diuen que no han consumit alcohol mai, 1 4 diuen que han consumit alcohol. 1 9 alumnes de quart diuen que s’hauria de consumir alcohol en excés a partir als 11 als 1 8 anys, 5 diuen que no s’hauria de consumir alcohol mai. 6 alumnes de 4t diuen que el tabac es una droga legal perquè amb ell es guanyen molts diners, 2 diuen perquè la gent es idiota, 1 2 diuen que no ho saben i 6 diuen perquè sí. 1 2 alumnes de 4t diuen que mai s’hauria de fumar tabac i 1 2 diuen que s’hauria de fumar tabac a partir dels 11 als 1 8 anys. 1 9 alumnes de 4t diuen que l’alcohol no es una droga, en canvi, 5 diuen que si es una droga. Tots els alumnes saben que es la marihuana o el haixix. Els alumnes de 4t coneixes les drogues com crack, èxtasis, cocaïna... entre d’altres. De 20 alumnes de 3r, 5 diuen que s'hauria de consumir tabac, en canvi, 1 5 diuen que no. 1 7 alumnes diuen que no han consumit alcohol, 3 diuen que sí. 1 4 diuen que s'hauria de consumir alcohol a partir dels 1 8 anys, i la resta diuen que mai s'hauria de consumir alcohol. 3 alumnes diuen que el tabac es una droga legal perquè el govern guanya molts diners, la resta no ho saben. 8 diuen que s'hauria de consumir tabac amb 1 8 anys, 3 amb 1 6 i 9 diuen que no s'hauria de consumir tabac mai.

1 9 alumnes diuen que no han consumit drogues mai, 1 alumne diu que sí. Tots els alumnes saben que es la marihuana i el haixix. 8 diuen que l'alcohol es una droga i 1 2 diuen que no. Els alumnes de 3r coneixen drogues com: heroïna, haixix, marihuana, cocaïna, etc.... De 21 alumnes de 2n, 1 6 diuen que no s'hauria de consumir tabac i 6 diuen que si. 11 alumnes diuen que han consumit alcohol i 1 0 alumnes diuen que no. 1 7 alumnes diuen que s'hauria de veure alcohol a partir dels 1 8 anys i 4 alumnes mai s'hauria de consumir alcohol. La majoria dels alumnes diuen que el tabac es una droga legal perquè el govern obté beneficis. 1 6 alumnes diuen que s'hauria de consumir tabac a partir del 1 8 anys, i la resta diu que mai s'hauria de consumir. 4 alumnes diuen que han pres droga, els altres diuen que no. 6 alumnes creuen que l'alcohol no es una droga i els altres 1 5 diuen que sí. Tots els alumnes coneixen drogues com el haixix i la marihuana. Els alumnes de 2n coneixen drogues com: Heroïna, cocaïna, crack.... De 20 alumnes de 1 r, tots diuen que no s'hauria de consumir tabac. 1 6 diuen que no han consumit alcohol i 4 diuen que n'han consumit. 1 2 alumnes diuen que mai s'hauria de veure alcohol amb excés i 8 diuen que amb 1 8 anys es podia veure alcohol amb excés. La majoria dels alumnes diuen que el tabac es una droga legal perquè es ven molt. 1 6 diuen que s'hauria de consumir alcohol i la resta diuen que mai s'hauria de consumir. Cap alumne ha consumit drogues. 8 alumnes diuen que l'alcohol no es una droga els altres 1 2 diuen si que n'és. Tots els alumnes saben que es el haixix i la marihuana. Els alumnes de 1 r coneixen drogues com: cocaïna, marihuana, heroïna...

7


Desxifrar diferents enigmes. El tutor havia de dibuixar diferents coses a partir d’uns paperets i el tutoritzat havia d’esbrinar el què havia dibuixat. Jocs de mímica. El tutor i el seu tutoritzat es lligaven els cordills de les sabates junts i havien de fer un circuit. El tutor i el seu tutoritzat havien d'aguantar una pilota de volei entre els dos i anar d’una banda a l’altra del camp de bàsquet. Encestar un màxim de pilotes en parelles per torns. La professora Ampar ens explicava el principi d’un conte i els tutors i els seus tutoritzats havien d’acabar la història.

Aquest any, a l'institut ha començat El projecte TEI. Consisteix en ajudar els alumnes de primer acabats d’arribar amb problemes d’assetjament i fer que es sentin còmodes al centre. Si els alumnes de primer (tutoritzats) tenen algun problema, poden demanar ajuda als seus tutors (alumnes de tercer) en qualsevol cosa que els passi dins de l'institut. El dimarts 26 de març els tutors van fer una gimcana amb els seus tutoritzats. Consistia en fer 8 activitats diferents: Tirar d’una corda per equips.

3r d 'ESO i 1 r d 'ESO

8


N O TI CI ARI XE RRAD A D E L CO O P E RATI VI S M E a m b d e l ’ H i l a ri Qu a d ri e l l o El dilluns 24 de març, l’Hilari, el secretari de la cooperativa ‘’Magrana Vallesana’’ va venir a fer-nos una xerrada sobre les cooperatives. En aquesta xerrada ens va explicar gran part del funcionament d’aquesta cooperativa, com compren els aliments ecològics, etc... i també ens van explicar el significat de la paraula “cooperativa”.

La Magrana Vallesana és una cooperativa en la qual es venen productes ecològics sense cap tipus de benefici. Només poden comprar els productes de la botiga els associats. La Magrana té un local que està situat a Granollers, al costat del Cervató, on les persones associades a aquesta cooperativa poden anar a trobar tot tipus d’aliments frescos i envasats. Un dels objectius d’aquesta cooperativa, i la més important, és millorar la seva salut i l’entorn.

LA M I TJ A M ARATÓ D E G RAN O LLE RS

Diumenge 2 de Febrer pel matí es va celebrar la popular La Mitja Marató de Granollers a la Garriga. A les 1 0:30h van sortir els del Quart, que és un quart de la Mitja; que són 5.274,25 m. A les 1 0:50 es va iniciar la Mitja Marató i cada cinc minuts sortia un grup diferent, ja que o tothom té el mateix nivell i perquè no hi haguessin cúmuls de gent els organitzadors van decidir fer-ho d'aquesta manera segons la marca dels corredors. El preu era de 22 euros a 25 euros, depenent el dia que t’inscriguessis. Cada corredor tenia un xip groc que marcava l’hora de sortida i la d’arribada. La mitja començava a Granollers, passava per Les Franqueses, donava la volta per la Garriga i tornava cap a Granollers. La distancia va ser de 21 .097m.

El guanyador de la Mitja Marató de Granollers va ser Wilson Kipsang. El kenià es va imposar amb un tems d'1 .01 .1 8. En la categoria femenina la guanyadora va ser Faith Jeruto, també keniana que es va imposar amb un temps de 1 .1 4.07. Hi van participar uns 1 2.000 corredor i uns 1 .000 voluntaris, influint els alumnes de quart de l'institut El Til·ler que van ajudar en l'organització. Entre els participants, un total de 600 atletes van córrer contra el càncer infantil i va tenir com a objectiu recaptar fons per al Departament d'investigació d'hematologia de l'hospital Sant Joan de Déu, especialitzat en l'atenció maternoinfantil. 9


VAG A C O N T RA LE S RE TALLA DES

Dijous 27, els alumnes de tercer i quart van fer vaga. Fer vaga no és quedar-se a casa dormint. L’objectiu de la vaga era fer sortir a la gent de casa i demostrar el que realment volem aconseguir; aturar les retallades educatives. Els delegats de cada classe de 3er i 4rt, van explicar el motiu de la vaga als alumnes de 1 er i 2on. Els alumnes de primer i segon van acudir al centre escolar, com es habitual, però van sortir 1 5 minuts abans de que s'acabés la classe, davant de l'ajuntament, amb pancartes i fent soroll, per aconseguir que poguessin ser escoltats. Dimecres 26, durant tota la tarda, van projectar un documental de l'Agustí Corominas i després van fer tallers de pancartes.

10


N O TI CI ARI

G ALA D E 4 T Aquest proper dijous dia 3 d’abril els alumnes del Til•ler que estan cursant 4t d’ESO amb l’ajuda d’alguns alumnes van actuar en la pre-gala fent balls, monòlegs per recaptar diners pel seu viatge de fi de curs va celebrar la gala oficial al Casal Cultural del Poble, tot i que l’entrada va costar 5 euros. Tot seguit us mostrarem les actuacions dels diferents participants. 1 . Juan Ramón de 2n d’ESO cantà una cançó de flamenc. 2. La Paula, la Mariona, la Berta i l’Ana van ballar un tema. 3. L’Andreu i la Laia van tocar el clarinet i la trompeta respectivament. 4. La Paula i la Marta van cantar un tema d’Ariadna Grande. 5. La Marta, la Marta, la Núria i la Natàlia cantaren “Una chica yeyé”. 6. La classe de 4tA ballà la cançó “What does the fox say”. 7. El grup de carnaval que va guanyar la rua ballà “Pa lante”. 8. El Rubén va fer un monòleg. 9. El Pol, el Jeremy i l’Artur van fer una actuació de “Wrecking Ball”. 1 0. Tots junts van cantar Que tinguem sort.

CO M H AN ACO N S E G U I T E LS D I N E RS P E L VI ATG E E LS ALU M N E S D E QU ART? P re g u n te s a l s a l u m n e s d e q u a rt per Marina Àlvarez, Ona Comino, Mireia Gonzàlez Pascual, Ariadna Prieto Tarridas

Hi ha gent que té més facilitat en reunir els diners, pels contactes dels que disposa que els ofereixen ajuda. Majoritàriament els alumnes de 4t preferirien anar a Roma o a algun altre lloc que no fos Londres.

Com ja sabeu, els alumnes de quart estan estalviant i recaptant diners mitjançant algunes Intentem-los ajudar, ja que en un futur també activitats i la venda d'alguns productes, per a ho necessitarem nosaltres, i ens agradarà poder realitzar el viatge de final de curs a que la gent col·labori. Londres. Depenent de la classe, els diners estalviats varien. De mitjana, les classes tenen més de 1 400 euros, 22 per persona. La venda de pastissos els surt a compte i els ajuda a reunir diners. Des del seu punt de vista i en la seva situació, pensen que la gent podria ser més solidària i ajudar-los més amb el tema de diners. Les activitats que fan per obtenir diners són: venda de castanyes, de pastissos, de bombons, de collarets, de la loteria i la gala. Majoritàriament amb els bombons vam guanyar molts diners. 11


TH AT' S E N G LI S H

Wh o i s Am y?

In this year Amy a Ireland girl comes to Spain to work in speaking auxiliary in this High School. Wh e re a re you from ? Ireland H ow ol d a re you ? I am 20 years old. Wh a t d i d you stu d y? Spanish, Japanese and linguistics Wh a t i s you r fa vou ri te p a rt of I re l a n d ? Galway D i d you vi si t m ore cou n tri e s i n a l l a rou n d th e worl d ? England and Wales and Portugal Wh y d i d you a cce p t th i s work offe r? Because I wanted to improve my Spanish and my English teaching skills Wh a t i s you r fa vou ri te p a rt of S p a i n ? Barcelona centro D o you kn ow m a n y word s i n S p a n i sh l a n g u a g e ? Nose que decir An d i n Ca ta l a n ? Dilluns_ An d wh a t a re th e m ost p op u l a r sp orts i n I re l a n d ? Hurling and rugby D o you l i ke S p a n i sh food ? Yes, tortilla Wh a t i s th e typ i ca l food of I re l a n d ? Bacon and cabbage with mashed potatoe Wh a t d i d you vi si t i n S p a i n ? Barcelona centro, la roca Village and Mataró park Wh a t i s th e d i ffe re n ce b e twe e n S p a n i sh a n d I re l a n d ? The weather in Spain is better and in Spain the people in spain put olive oil and tomato on bread instead of butter, we eat a lot of butter in Ireland! D o you l i ke th i s h i g h sch ool I E S e l Ti l · l e r? Yes, because the kids make me smile and laugh Wh a t a b ou t you r fa m i l y, d o you ’ ve g ot si ste rs or b roth e rs? I have one younger brother his name is Pattrick but I call him Pa. Alex Garner i Guillem Rodriguez

CO N CU RS D ’ AN G LÈ S F O N I X

12

El dissabte 1 de març quatre alumnes del nostre centre van anar a Barcelona a fer un examen d’anglès. La Núria, la Natalia, la Núria i l’Iza van ser escollides en la primera fase del concurs: 7è Concurs d'Anglès Interescolar de Catalunya, per representar l’Institut El Til•ler en la fase territorial. Noies us felicitem i esperem que tingueu molta sort!! Ànims a totes quatre!


PARLE M AM B E XALU M N E S L A VI D A D E S P R É S D E L ' I N S T I T U T Per Ona Comino

H e m fe t u n a e n tre vi sta a u n a a l u m n a d e p ri m e r d e b a txi l l e ra t q u e e s d i u M a rta Com i n o, p e r sa b e r com é s e l b a txi l l e ra t, a m b l a i n te n ci ó d ’ a j u d a r a ori e n ta r a l s a l u m n e s, e sp e ci a l m e n t e l s d e q u a rt. Q u a n ts a n y s te n s ? Aquest any 201 4, en faré 1 7. Tre b a l l e s o e stu d i e s? Estic estudiant, vaig a primer de batxillerat. A q u i n i n sti tu t va s a n a r? A l’Institut el Til•ler de Les Franqueses del Vallés, Corró d’Avall. O n fa s e l b a txi l l e ra t? A l’Institut Lauro de Les Franqueses del Vallés, Bellavista. Qu a n te s h ore s d i à ri e s d e d i q u e s a l s e stu d i s? Entre tres i quatre hores diàries. Qu i n s e xtra e scol a rs fa s? Qu a n te s h ore s se tm a n a l s h i d e d i q u e s? Faig tres extraescolars: anglès, música i handbol. Dedico unes 1 8 hores entre tot plegat. Qu i n g ra u d e d i fi cu l ta t cre u s q u e té e l b a txi l l e ra t? El grau de dificultat és molt alt, jo li posaria un nou. Qu i n a a ssi g n a tu ra t’ h a costa t m é s d u ra n t a q u e st tri m e stre ? Sobretot l'anglès, perquè el nivell augmenta molt. Com va l ora ri e s e l n i ve l l d e d i fi cu l ta t d e l a E S O ? El grau de dificultat comparat amb el batxillerat és molt baix, jo li posaria un 6. S i p og u e ssi s re su m i r a m b u n a p a ra u l a com é s e l b a txi l l e ra t, q u i n a se ri a ? Dur. Q u i n e s co s e s d e l a E S O cre u s q u e h a d e ca n vi a r e l si ste m a e d u ca ti u p e rq u è n o e s n o ti ta n t e l c a n v i a l b a txi l l e ra t? Augmentar la constància dels estudis. D e q u è vol s tre b a l l a r, q u a n si g u i s m é s g ra n ? Encara no ho tinc clar, però m’agradaria dirigir una empresa. Qu è p e n se s sob re h a ve r d e d e c i d i r a a q u e s ta e d a t? Jo crec que amb 1 5 anys és molt difícil decidir què vols estudiar per dedicar-t'hi tota la vida, però crec que aquesta edat no passa res siens equivoquem, si volem canviar de batxillerat, estem per decidir el que volem fer durant tota la vida; així que hem d'escollir una cosa que ens agradi de veritat. 13


C O M É S I Q U È P E N S A E L N O S T RE E Q U I P D I RE C T I U Voleu saber més coses sobre cadascun dels membres que formen l'equip directiu de l'institut el Til·ler? Doncs aquí trobareu les seves opinions sobre la nova llei Wert, les retallades, la seva vida personal i alguns aspectes de la seva personalitat. P e r ta l d e con è i xe r-vos m i l l or, e n s a g ra d a ri a Qu è op i n e u sob re l a l l e i We rt? sa b e r e l s vostre s p ri n ci p a l s d e fe cte s i vi rtu ts. Eduard: No m'agrada gens, i no és una llei adequada per al segle XXI. Eduard: Virtuts:constància, esforç i Carlos: La major part no m’agrada, però alguna cosa sí. responsabilitat. Defectes: sóc molt exigent, em costa enfadar- Joan: No estic gens d’acord. Aquell home no te ni idea d’educació. me però quan m'enfado, m'enfado molt. Carlos: Virtuts: Sóc carinyós, treballador i Neus: No hi estic d’acord, a mesura que es vagi implantant ja veurem com va. simpàtic. Defectes: Escaquejar-me de la gent i sóc un Tot se g u i t e n s a g ra d a ri a con è i xe r u n a m i ca m é s cap quadrat. Joan: Virtuts: És apte, simpàtic (contestat per l a vostra e xp e ri è n ci a e n l ’ à m b i t d e l ’ e d u ca ci ó. A q u i n a u n i ve rsi ta t va u e stu d i a r? Qu è va u l'administradora del centre, la Petri) e stu d i a r? Defectes: Tinc molt mala hòstia. Neus: Virtuts: Em considero una persona amb Eduard: A la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig estudiar història contemporània. molta paciència Defectes: No m'agraden les coses mal fetes. Carlos: A la Universitat Terrassa, vaig estudiar A con ti n u a ci ó, vol d ríe m sa b e r e l vostre p u n t enginyeria industrial química. d e vi sta sob re e l ce n tre . Cre i e u q u e a fe cte n Joan: A la Universitat València, vaig estudiar m ol t l e s re ta l l a d e s a l ' i n sti tu t? E n q u i n s matemàtiques. Neus: A la Universitat Barcelona, vaig estudiar a s p e c te s ? Eduard: Sí, tenir menys professorat, psicologia. problemes per pagar impostos i les famílies Qu a n e stà ve u e stu d i a n t, e l vostre ob j e cti u e ra tenen menys suport de la Generalitat. Carlos: Sí, hauríem de tenir dos professors se r p rofe ssor d e se cu n d à ri a o te n íe u e n m e n t u n a a l tra p rofe ssi ó? Qu i n a ? més, no 30 sinó 32 professors. Eduard: Tenia molt clar estudiar història i Joan: Sí, molt el funcionament. Professorat Neus: A nivell de recursos, per poder atendre intentar ser professor. bé de manera correcte les necessitats de Carlos: No tenia cap objectiu, però vaig aprendre moltes coses i m'ho vaig passar molt l'alumnat. bé. Cre i e u q u e se ri a e fe cti u fe r b a txi l l e ra t a l Joan: Una altra, volia ser empresari o treballador en un banc. ce n tre ? P e rq u è ? Eduard: Sí, perquè tenim alumnat que ho Neus: No, sempre l’educació. demana i tenim prou espai. Qu a n é re u e stu d i a n ts, a l g u n cop h a víe u u ti l i tza t Carlos: Clar, perquè tenim espai. Joan: Sí, perquè els alumnes del municipi no xu l e te s, rob a t e xà m e n s o a l tre s e stra tè g i e s? E n ca s a fi rm a ti u , e n q u i n e s a ssi g n a tu re s? n’haurien de sortir-ne per poder estudiar. Eduard: En assignatures difícils, sí, per exemple Neus: Sí, el centre té prou espai per poder a llatí, als 1 5 anys. donar cobertura a l’alumnat. Carlos: No. 14


PARLE M AM B L' E QU I P D I RE CTI U

Joan: Sí, molt! Neus: No, era impensable i alguna xuleta sí.

E n s p od ríe u e xp l i ca r a l g u n a a n è cd ota q u e u s h a g i su cce ït a l l l a rg d e l a vostra e ta p a com a m e stra ? Eduard: La primera promoció de l’institut, i la primera de professor a Girona, em van fer una festa sorpresa i regals. Carlos: Trobar-me un alumne que estava en un orfenat, els seus pares l'havien abandonat i al final va tenir carrera, però va haver de lluitar molt. Joan: Em van dir una excusa, que se li havia menjar els deures el gos. També em van tirar de la Catedral de Sevilla, per què uns nens s’estaven fent fotos a l'altar. Un dia vaig anar al lavabo i em vaig trobar una merda al terra. S e g u i d a m e n t, e n s a g ra d a ri a con è i xe r l a vostra op i n i ó sob re u n fe t ta n q ü e sti on a t com é s l a i n d e p e n d è n ci a d e Ca ta l u n ya , e ste u a fa vor o e n con tra ? P e r q u è ? Eduard: A favor, per que sóc independentista des de fa molt de temps i penso que no se’ns respecta com a país. Carlos: A favor, perquè és just, és la única solució. Joan: En contra, per que sóc valencià. Neus: Jo d’entrada hi estic a favor, perquè trobo que és un tema sentimental personal. F i n a l m e n t, vol d ríe m con è i xe r u n a m i ca m é s sob re l a vostra vi d a p ri va d a . Te n i u p a re l l a ? Com , q u a n i on l a va s con è i xe r? Eduard: Sí, treballant, fa 24 anys a un poliesportiu. Carlos: Sí, a la discoteca, l’any 1 994, estàvem ballant i em va trepitjar. Joan: Sí, al Lauro, fa 8 anys. Neus: Sí, el vaig conèixer perquè va venir a estudiar a Catalunya, ja que ell és mallorquí, ens vam conèixer per amics. Qu a n ts fi l l s te n i u ? Com e s d i u e n ? Qu a n ts a n ys te n e n ? Eduard: Tinc dos fills, la Irene que té 1 7 anys i el Pau que en té 1 4. Carlos: Sí, en tinc dos, el Martí que té un any i el Víctor que en té quatre. Joan: Sí, una, es diu Cora i té dos anys. Neus: Tinc tres fills, la gran es diu Aina i té 11 anys, el mitjà es diu Marc i té 9 anys i la petita que es diu Alba i té 5 anys. 15

Gemma Espelt i Eva Molina


E S C O L A VE R D A

L' E S TAT D E L N O S TRE H O RT Com ja sabeu, l’institut El Til•ler té un petit hort. Fins i tot està premiat amb una placa situada a l’entrada del centre, que reconeix el nostre institut com a escola verda. Aquesta temporada hem conreat diverses espècies com porros, alls, enciams, faves i bledes. Totes aquestes plantes han estat plantades i estan essent cultivades pels alumnes de 1 r d’ESO conjuntament amb l’ajuda d’un professor. Les plantes, un cop madures, poden ser recollides pels mateixos alumnes que poden consumir en els seus habitatges. Com podreu comprovar en les imatges, les plantes presenten un molt bon estat i estan molt ben cuidades.

16


S AB I E S QU E . . . E L S J O VE S I E L M Ò B I L

Mireia Bllesteros, Eric Fonoyet, Ariadna Llorente, Rocío Saperas. Els joves d'avui en dia gasten molts diners en mòbils, ja que se'ls canvien molt sovint; la mitjana és d'1 any i mig per persona. Les marques de mòbil més utilitzades pels alumnes de tercer del nostre centre són Samsung, Xperia, Iphone, entre d'altres, i la major part de la gent se'ls compra tàctils perquè és més útil. Tanmateix no pensen en les conseqüències que suposa aquesta despesa en mòbils. Les empreses encarregades de la seva producció es gasten la meitat o menys en la seva elaboració.

L'empresa que guanya més i gasta menys és la famosa “Apple” on tenen grans naus instal·lades a la Xina, en aquestes grans fàbriques arriben a treballar des de 40.000 treballadors i fins i tot n'hi ha algunes en què hi ha 70.000 treballadors. Aquests treballadors no són respectats pel la feinal que fan i reben un sou molt baix. La gran majoria de treballadors comparteixen pis amb els seus companys de feina amb unes condicions lamentables.

Abans de comprar un nou mòbil, pensa en les conseqüències!

Aquesta setmana es commemora el tràgic accident que es va produir a les vies ferroviàries de Madrid ara fa deu anys l’11 de març, quan es va produir un atemptat. Aquest esdeveniment va consistir en una sèrie d’atacs terroristes que es van produir en quatre trens de la xarxa ferroviària de Madrid duts a terme per uns terroristes yihadistes. Es tracta del segon atemptat més gran d’Europa fins ara amb 1 0 explosions gairebé seguides entre les 07:36 i les 07:40. El resultat va ser de 1 91 persones mortes i 1 858 persones ferides. Els artefactes eren de tipus dinamita i això va produir que els trens quedessin destrossats com mostren les imatges. Al llarg de la setmana s’aniran fent commemoracions per recordar les víctimes. S’ha fet una missa fúnebre per recordar les víctimes. RE C O RD D E L E S VÍC TI M E S D E L’ 1 1 M

17


E S QU I AD A ACCI D E N TAD A El passat 24 de febrer els alumnes de primer i segon de l'institut El Til·ler van anar a esquiar. A les sis del matí, els nostres estudiants es dirigien cap a La Molina. L'hora prevista d'arribada era les set. En total van anar noranta-nou alumnes, dels quals seixanta eren de primer i trenta-nou de segon. A les 8:30h els alumnes estaven esmorzant al parc del costat de les pistes de La Molina on seguidament, començarien les activitats esportives organitzades i, es tornarien a reunir a les 1 3:30h per dinar i incorporar-se una altra vegada a les pistes a les 1 5:00h. Durant el dia tots els alumnes s'ho van passar molt bé i van intentar gaudir el màxim l'experiència que l'institut el Til·ler els hi atorgava. A mitja tarda, dos alumnes de segon es va separar del grup i van anar a parar a una pista amb molt pendent. Un d'ells va agafar molta velocitat, no va poder controlar els esquís i va col·lidir amb una senyora. Aquest xoc el va deixar mig inconscient al terra, segons ell ens explica, es va sentir malament però amb ganes de seguir esquiant. Per altra banda els professors estaven un xic nerviosos. Una ambulància es va encarregar de dur aquest company a l'hospital de Puigcerdà. Durant l'estada a l'hospital, els seus companys de segon l'esperaven en un parc vora l'hospital mentre els de primer tornaven de camí a casa. Per informar a les famílies dels membres del grup de segon, van enviar un missatge informant del succés que havia passat i que arribarien més tard de l'hora prevista. Minuts després l'alumne ja sortia de l'hospital sense cap lesió greu i amb ganes de repetir l'experiència una altra vegada. Per sort, aquesta esquiada ha quedat marcada com una anècdota més a les vides dels nostres alumnes i de l'institut. L'alumnat de primer va arribar a l'hora prevista, mentre que l'alumnat de segon arribava a les 21 :30h a l'institut. Els estudiants de segon han demanat a l'equip directiu que a tercer puguin anar a esquiar una altra vegada ja que a primer no van tenir excursions a causa de les retallades. Gemma Espelt i Eva Molina

18


S O RTI D E S E XCU RS I Ó A TARRAG O N A d e 1 r ESO

Laia Orduña, Selene Ramírez, Javier Hernández i Nerea Rodríguez

Els alumnes de 1 r d’ESO, el dimarts 1 8 van anar a Tarragona a visitar diferents llocs. L’objectiu era aprendre més coses sobre Tarragona i sobre els romans. Opinen que haurien de canviar algunes coses, com per exemple el museu, ja que era avorrit; podrien fer-ho més lúdic. Però en canvi, també pensen que els pròxims alumnes que facin primer haurien de fer la sortida perquè és bastant interessant. La majoria no han après res perquè ja ho sabien, per les explicacions de classe; i alguns altres si que han après més coses, com per exemple els diferents símbols que fan servir. Alguns no hi tornarien a anar però alguns altres potser si. Primer, l'autocar els va deixar a la porta del passeig arqueològic. Seguidament van donar la volta a la muralla, fixant-se en el tros de muralla en el que hi ha unes torres amb uns relleus que representen a una deessa i uns caps que representen els enemics vençuts per protegir-se. Desprès van entrar a l'antic fòrum urbà. Finalment van veure la sala dels mosaics, al circ. I abans de marxar van anar a dinar al costat del circ. Un professor opina que els alumnes han après bastant-es coses, i que els professors han ajudat bastant a fomentar el coneixement dels alumnes. Un dels professors, canviaria coses de la sortida com la durada de les explicacions, ja que pels alumnes era molt avorrit, i sobretot canviaria el poder baixar a l’amfiteatre, ja que els alumnes es van quedar amb les ganes. locutors amb els tècnics de so perquè no poden parlar, es comuniquen per senyes. Els alumnes de 3r A el dia 8 de desembre van En una sala de gravacions de l’estudi van anar d’excursió a Catalunya Ràdio. agafar a uns quants alumnes per interpretar Van anar a la Ràdio per veure com eren les un telenotícies i després vam escoltar la instal·lacions, com eren els estudis, el material gravació. Van agafar guions de les notícies de de cada sala, com s’aconseguien els efectes de les 9. Hi havia notícies internacionals, so, etc. d’esports, cultura, polítca, etc. Primer ens van ensenyar totes les Vam anar al programa de El Matí de instal·lacions,hi ha diverses sales on es graven Catalunya Ràdio que va ser presentat per la els programes que després es transmeten en Mònica Terribes. directe. Ens van ensenyar llocs com els També vam veure els minoristes, que són estudis, que són sales amb una taula al centre personatges de Crackòvia i Polònia parla per on hi ha els ordinadors, micròfons i botons, la ràdio. també ens van ensenyar llocs com les sales, Després ens van dir d’estar en una emissió en llocs de producció_. Ens van explicar què feia directe, no hi va haver entrevista perquè vam cada maquinària de so, els ordinadors, veure que era especial la emissió perquè botons_ Ens van explicar com es parlaven sobre el referèndum de la comunicaven els independència de Catalunya. Quan anaven preguntant a nois i noies de 1 6-1 8 anys, ens van dir a un de nosaltres l’Aaron de sortir en directe i li va fer la pregunta de que li semblava que Catalunya volgués ser independent. 19

S O RTI D A A CATALU N YA RÀD I O


2 n S E ' N VA AL F I G ARÓ

Els passats dies 24 i 25 de març, l'alumnat de 2n va anar a Figaró a fer una excurció amb l'objectiu d'aprendre i estudiar geologia. Els alumnes van sortir de l'institut a les 9 i van tornar a les 1 7 hores de la tarda, encara que, el segon grup va arribar amb una hora i mitja de retard a causa d'un accident a les vies. Durant la sortida, van poder veure en què consistien totes les etapes de l'estat geologic (Cenosoic, Mesozoic, Pelozic i Precambrià) i van assistir a unes classes d'orientació (situació de diferents llocs, etc.). Una de les activitats preferides de l'alumnat va ser tirar àcid sobre una pedra calcària. Una de les coses que cal destacar de la sortida, segons els alumnes i el professorat, va ser el paisatge, amb una increïble vista del Montseny i els Cingles del Bertí.

20


S O RTI D E S

S orti d a 3 r i 4 t a l Ca n a l O l ím p i c d e Ca ste l l d e fe l s

El dimarts 2 d’abril, els alumnes de tercer i quart van fer una sortida al canal olímpic de Catalunya, van estar tot el dia des de primera hora del matí, fins a les cinc de la tarda. Primer, després de sortir de l’autobús van esmorzar i van canviar-se de roba per poder fer les activitats adequadament. Seguidament, tots els alumnes es van dividir en tres grups per fer les tres activitats diferents. El primer grup feia kayak individual mentre els altres feien canoa i barca de rem. A l’activitat de kayak havien de practicar les dues formes de rem, la primera , que era normal, i la segona cap a enrere. L’activitat de canoa, era per a dues persones, hi havien de fer diferents activitats de rem, i havien de desplaçar-se des de un punt cap a un altre. L’activitat de barca de rem era per grups de quatre i entre tots havien de remar per desplaçar-se i finalment en aquesta activitat van fer un joc. Després de fer les tres hores d’activitats aquàtiques tots els alumnes van canviar-se de roba, ja que estaven tots mullats i van anar a una esplanada per jugar, menjar i relaxar-se i finalment van tornar a l’autobús per marxar cap al centre. Javier Hernández i Nerea Rodríguez

21


PÍRCINGS I TATUATGES

Els pírcings són una perforació en una part del cos que ha esdevingut una moda. Cada vegada la societat està més interessada en fer-se un. Aquesta moda no és d’ara, el seu origen esdevé de l'any 709 aC. Aquestes perforacions reflecteixen tant valors culturals com religiosos i espirituals. No se sap quines conseqüències comporten aquestes perforacions. Aquestes són algunes d’elles: hemorràgia, inflamació i infeccions bacterianes per la zona, al•lèrgies,cicatrius i deformacions permanents en el lloc del pírcing, traumatismes, per arrencament, fregament o pressió, més freqüents en la llengua, melic, mugró, llavis i genitals, existeix possibilitat d’infecció per el virus de l’hepatitis B, C o del VIH.La societat es fa pírcings perquè els agraden i creuen que és una forma de decoració.Hi ha molts tipus de pírcings. Un tatuatge és una modificació del color de la pell en el que es crea un dibuix, una figura o un text amb tinta o amb algun altre pigment sota l’epidermis d’una persona. Va ser una pràctica en temps neolítics i fins i tot s’han trobat en una mòmia del segle II d.C. Els tatuatges permanents es poden eliminar mitjançant tècniques làser, però no s’eliminarà del tot i quedarà una marca a la pell. Hi ha pírcings i tatuatges que surten de la normalitat: Existeixen tatuatges fosforescents, en tres dimensions, tatuatges que canvien l’escleròtica (part blanca de l’ull) i pírcings sota de la pell, a l’ull i moltes altres maneres.

22


PARLE M D E M O D A

L a d o n a m é s s e xy d e l m ó n Aquest any ha sigut atorgat el premi a la dona més sexy del món a Irina Shayk. Va néixer a Yemanzhelinsk, Rússia, de pare tàrtar i mare russa. Però, qui és? És una model, actriu i actualment és la novia de l’estrella del Reial Madrid, Cristiano Ronaldo. El treball de model li va sorgir gràcies a guanyar el Miss Cheliabinsk 2004, després d’allò, van recomanar-li que es dediqués a la moda i ella va acceptar. Un any més tard ja treballava en París. Poc temps després va signar un contracte amb l'agència Elite Barcelona i el 2007 va esdevenir una nova rookie de la revista Sport Illustrated Swimsuit i actualment treballa de model de roba interior intimissimi. Aaron Zafra i Eric Fonoyet


D E I XA' T ACO N S E LLAR

TE N D È N C I E S D E L 2 0 1 4

Moda PRIMAVERA-ESTIU Els estampats florals i roquers seran protagonistes aquesta temporada i l’horror vacu amb colors “pastel”, el blau turquesa com a protagonista i el negre com a comodí.

Les siluetes segueixen contràries, per una banda tracten de recuperar clàssics, amb faldilles agullonades (voluminoses) i formes molt femenines.

eee I d’altra banda, estils rock dels anys setanta per treure el costat més sexi del cos femení. Les siluetes ajustades, vestits amb una espatlla a l’aire, lluentons i brillantors daurats sobre un fons negre també seran importants.

Sobre peces de roba, no t’oblidis dels ‘jumpers’, un mono que marcarà tendència. Les marques han optat pels estampats amb explosions de color i motius inspirats en la flora i fauna selvàtica. També destacaran els estampats tribals i textures de plomes, llana o metall.

Els materials més utilitzats seran el neoprè o polièster però el cuir és el material per excel•lència del 201 4. Una àmplia i variada proposició que formaran

24


PARLE M D E S È RI E S

C AST L E

Mireia Gonzàlez Pascual , Ariadna Prieto

Castle és una sèrie d'èxit de televisió, originaria d'Estats Units, protagonitzada pels canadencs Nathan Fillion i Stana Katic. Emesa originalment pel canal ABC. La sèrie es va estrena el 9 de març de 2009. A Espanya, la sèrie es va estrenar el 29 de juny de 2009 i actualment, s’emet al ‘’cuatro’’, ’’AXN’’, ’’Divinity’’ i ’’FDF’’. El 23 de septembre del 201 3 es va estrenar la 6ª temporada a ABC (EEUU) i el 7 d’octubre del 201 3 es va estrenar a AXN (Espanya). Els noms dels actors en la sèrie són: Nathan Fillion = Ritchard Castle. Stana Katic = Kate Beckett. Aquesta sèrie tracta sobre un escriptor que es guanya la vida amb les seves novel•les de misteri. Un dia coneix a una jove agent de policia i amb els contactes de que disposa, aconsegueix treballar amb ella, i resolen misteris que després ell transforma en novel•les de molt èxit.

27


LA CARTE LLE RA (2 0 1 3 ) LA CARTE LLE RA (2 0 1 3 ) En aquest article us parlarem de les millors pel·lícules que han sortit a finals de l’any 201 3 escollides per als alumnes de l’institut al Til·ler. Per nosaltres les millors són les següents:

E LS J O CS D E LA FAM E N F LAM E S Director: Francis Lawrence Actors principals: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Woody Harrelson, Elizabeth Banks, Sam Claflin, Jena Malone. Sinopsis: La gent del consell que dirigeix els diferents districtes s’enfaden perquè, a la primera entrega dels jocs de la fam, han guanyat dues persones i això va en contra de les normes, i decideixen bombardejar el districte 1 2 per mata a Katniss (la personatge principal). Ella i el seu nòvio Peeta hauran de lluitar perquè el districte 1 2 no sigui bombardejat participant en els nous jocs de la fam. E L H O B B I T 2 : LA D E S O LACI Ó N D E S M AU G Director: Peter Jackson Actors principals: Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage, Benedict Cumberbatch, Evangeline Lilly, Lee Pace, Luke Evans, James Nesbitt, Ken Stott, Orlando Bloom. Sinopsis: És la segona pel·lícula de la saga El Hobbit, està basada en una novel·la de Tolkien, escrita l’any 1 930. Aquesta saga de tres pel·lícules explica la història de Bilbo, el tiet de Frodo. Frodo és el protagonista de la saga del senyor dels anells. Aquestes dues trilogies tenen en comú el mateix director i els mateixos personatges. La segona entrega del Hobbit tracta que Bilbo, el mag Gandalf i tretze nans més, han de trobar un tresor a una cova i així salvar el poblat dels nans. Durant el seu camí es toparan amb multitud de perills i faran front al temible drac Smaug.

PARAN O RM AL ACTI VI TY: LO S S E Ñ ALAD O S Director: Christopher Landon Actors principals: Andrew Jacobs, Jorge Diaz, Gabrielle Walsh, Renee Victor, Noemi Gonzalez, David Saucedo Sinopsis: Un noi mexicà es filma ell mateix i gràcies a les gravacions descobreix que la seva veïna és una mica estranya. El noi es sent amb una cosa dins d’ell, com un esperit que l’ajuda a afrontar els seus problemes, l’esperit és el de la seva veïna. 26


E S P O RTS

E L B O XE O

Boxeo, un deporte para animales o para caballeros Boxeo, es un deporte considerado para animales, dentro de este deporte tan brusco, también hay nobleza dentro de él. El boxeo se practica desde hace décadas. El boxeo o mas conocido como box es un deporte de combate que se divide en asaltos en que dos contrincantes luchan en un cuadrilátero que se rige hasta que un luchador se cae al suelo, dicho deporte se práctica con protecciones como; guantes, casco y bucal.

Este clásico deporte, para poder participar en una competición hay que entrenar duro todos los días sincesar y seguir los consejos que te de tu entrenador para fortalecerte para la hora del combate. En el boxeo no es solo fuerza lo que se necesita, sino cabeza, para poder aguantar los ataques del rival que son mas psicológicos con las miradas y gestos. Me parece muy noble este deporte porque después de un combate cada luchador se dan la mano y van a beberse unas cervezas juntos, aquí no hay celos ni reproches del ganador y el perdedor, únicamente de los espectadores y tu entrenador que no solo intenta de que te des cuenta de tus errores, sino, que te ayuda a mejorar tu técnica. Luchar con puños como competición es la actividad de espectáculo mas deportiva vista desde la prehistoria, peleaban como barbaros; los vikingos, egipcios, africanos_. Todo el mundo ha peleado alguna vez pero la mejor forma de hacerlo es dentro de un ring y controlado por unas normas que se rigen en el momento por el árbitro que hay en medio de cada combate.

El boxeo tiene su reglamento como cualquier otro deporte. Este deporte se clasifica mas para los hombres aunque muchas chicas compiten en esta unión de Jose Sánchez luchadores, este deporte no es solo pegar y aguantar Trabajo de Lengua Castellana golpes, tiene una larga disciplina desde que comenzó.

E N TRE VI S TA A E N S E RG I , E L N O S TRE P RO F E S S O R D E B I O LO G I A Hem entrevistat en Sergi Lloret, professor de biologia del centre, sobre l'esport que practica. Ens ha explicat que practica un esport de contacte que es diu K1 , que és una barreja entre kick boxing i boxa. Qu i n va se r e l p ri m e r e sp ort q u e va s p ra cti ca r? El meu primer esport va ser el futbol sala. P ra cti q u e s a l g u n e sp ort? Practico esports de contacte. Qu è e t va e m p è n ye r a fe r a rts m a rci a l s? Per tenir més seguretat i com que em ficava amb merders, per saber defendre'm. H a s ti n g u t a l g u n a l e si ó a l l l a rg d e l a te va vi d a ? Sí, moltes, però la pitjor va ser a l'espatlla. Qu i n é s e l te u íd ol e n l e s a rts m a rci a l s? M'agraden molt Michael Tyson, Ramon Deckers i un jove que és molt bo que es diu Robin Roosmalen. Qu è d e sta ca ri e s d e l ' e sp ort q u e p ra cti q u e s? Els amics que fas i la força que aconsegueixes durant els anys i molta confiança en tu mateix. Pol Fernández, Jose Sánchez, Kevin Benavides

27


La m ort d ' E u se b i o D a S i l va F e rre i ra

Eusébio da Silva Ferreira era conegut com “La pantera negra”, fou un futbolista portuguès dels anys 60. Se li va otorgar el premi de La Pilota d’Or l’any 1 965, tres anys després va ser el guanyador de La Bota d’Or Europea,7, cops màxim golejador de la lliga portuguesa i màxim golejador del Mundial de 1 966. El passat dia 5 de gener va ser anunciada la seva mort, tots el recordarem com la gran estrella portuguesa pels seus incansables gols i actualment com la mà dreta de l’estrella del momento, Cristiano Ronaldo. Aaron Zafra i Eric Fonoyet

Lligues de pati per Judit i Ferran

A l’hora del pati els alumnes de segon cada dimarts i dijous, a l’hora del pati, es disputen partits de mitja hora d’handbol. L’organitzador és el Dani Banegas, professor d’educació física. Dels dos que juguen, el que guanya passa a jugar amb el guanyador d’un altre equip. Hi participen cinc equips: The Champions, Equipo La Pachanga, Asalta Viejas, La Dinastia i Satanes. Cada equip consta de nou jugadors, més els suplents i els àrbitres. L’equip guanyador guanya una medalla. També hi ha partits de tennis taula, es juguen cada dimecres i divendres durant l’hora del pati.

30

Participen al torneig nou persones, la gran majoria alumnes de segon, guanya el participant que guanya els dos sets. En total s’han jugat quatre partits durant el mes de gener i febrer. Els partits són al millor de tres sets de 21 punts. A part d’aquests, també hi ha futbol. Juguen sis equips: FOLLETIS TEAM, INSIDE, REAL GANGSTA 4 LIFE, THE IGO’S TEAM, SPICE GIRL I EQUIPO LA CANICA. Juguen cada dimarts i dijous. Els guanyadors al finalitzar les lligues de futbol van obtenir de recompensa una medalla.


E S P O RTS En aquesta edició de la Pilota d’Or 201 3, hi ha 3 finalistes: Franck Ribery, Cristiano Ronaldo i Lionel Messi. L’acte d’entrega es farà el dilluns dia 1 3 de gener. Aquests tres jugadors arriben a l’acte amb un molt bon nivell de forma: Ribéry ha guanyat cinc de sis títols possibles i és l’estrella del Bayern München, actual campió de la Champions League. Amb una temporada estel•lar ha demostrat a nivell individual i d’equip que es mereix una oportunitat de guanyar la pilota d’or. Cristiano Ronaldo arriba a aquesta gala classificant a Portugal al mundial 201 4 amb la seva increïble actuació contra la Suècia d’Ibrahimovic, amb un Hat-trick al partit de tornada a la repesca. Durant el any 201 3 ha demostrat partit rere partit que es mereix una opció de guanyar en aquesta edició. Lionel Messi, estrella del FCB, amb 4 pilotes d’or, ha estat demostrant que és el millor jugador del món, però amb la seva desafortunada lesió acabant el 201 3 li ha impedit donar el millor de sí quan estaven acabant les votacions. En la nostra opinió, aquest any se’l mereix Ribery, perquè a nivell individual ha estat espectacular i perquè amb el club ha guanyat la Bundesliga, la Champions League, la Copa Alemanya, el Mundial de Clubs i la Supercopa d’Europea. Alex Garner i Guillem Rodríguez.

29


E L TE S T

Per Ferran Solís i Judith Somaza A q u i n e s d e l e s se g ü e n ts d e scri p ci on s t’ a sse m b l e s m é s? Amable culte 3 Arrogant racista 2 Vividor inculte 4 Egoista egocèntric 1 Com e ts e n u n a re l a ci ó se n ti m e n ta l ? Fred, capritxós i amb poca dedicació a l’amor 1 Fidel i lleial, enamoradís i en recerca de relacions estables 3 Fas tot el possible per la persona a qui estimes, però guardes molt odi quan et fan mal 4 Enamorat, però sense ganes de posar les banyes a ningú encara que sigui molt guapo. 2 Qu è fa ri e s e n ca s q u e e t p ose ssi n l e s b a n ye s? Liar-me en poc temps amb un altre 1 Buscar a l’amant i venjar-me cruelment 2 En cas d’estimar a l’altra persona, segueixes esforçant-te per superar-ho. 3 Intentar lluitar per la relació, tractar de arreglar-ho. 4 Q u i n s d ’ a q u e s ts o b j e c ti u s v a n m é s a m b tu ? Formar-me amb una gran carrera política 3 Viure la vida el màxim possible 4 Tindre èxit a Hollywood 1 Crear un imperi comercial. 2 S e l e c c i o n a l ’ a d j e c ti u m é s a d e q u a t p e r a tu . Reprimit 2 Vulgar 4 Amigable 3 Exagerat 1 E scu l l l a p rofe ssi ó q u e t’ a g ra d i m é s Actriu/actor 1 Empresari 2 Polític 3 On guanyi més diners 4

S i h a s tre t d e 7 a 1 3 e ts AN TO N I O RE CI O Seràs un bon “MAYORISTA NO LIMPIA PESCADO”. SI QUIERE UNA CENA DE GALA LLÉVESE UNA CIGALA, SI QUIERE UNA CENA MUY FINA LLÉVESE UNA LUBINA Y SI QUIERE UNA CENA ELEGANTE LLÉVESE UN BOGAVANTE”, tindràs una dona catòlica apostòlica romana, pocs amics, egocèntric i seràs egoista. S i h a s tre t d e 2 1 a 2 7 e ts AM AD O R RI VAS “MERENGE, MERENGE” un pinchito? Jejejeje. Persona una mica exagerada i fàcil de posar les banyes, no li solen sortir les coses gaire bé; encara que en el fons és bona persona. S i h a s tre t d e 1 4 a 2 0 e ts E N RI QU E PAS TO R “CONCEJAL DE JUVENTUD Y TIEMPO LIBRE EN EL AYUNTAMIENTO” presidente de la comunidad a su Servicio!!! :’)) És treballador i s’esforça al màxim, encara que és una mica rancorós i que prefereix abans el diàleg que la baralla.

S i h as tret d ' 1 a 6 ets E S TE LA R E YN O L S Mmmh... crec que no ha sigut la millor opció! És alcohòlica, malhumorada, bipolar, addicta al sexe i té un caràcter un punt estrany..., jo de tu tindria “ojuu” amb LA MANO NEGRA i vigila tenir el CAJON DE MIERDA ben tancat! Jejejejeje ;p

30


GALETES DE ME L I PANSES

AP RÈ N A CU I N AR

Per Ferran Solís i Judith Somaza

INGREDIENTS

75 g de panses de Corint o panses sultanes (podeu substituir-les per llavors de xocolata) 1 00 g de mantega 1 00 g de sucre morè 2 cullerades de mel 225 g de farina 1 /2 sobre de llevat 1 ou una mica d'oli per greixar el paper d'enfornar

PREPARACIÓ

Posa en remull les panses en un bol amb aigua calenta. Introdueix la mantega i la vas desfent programant 3 minuts, 1 00 º, velocitat 1 . Traiem i reservem. Sense rentar el got, posa la papallona i introdueix el sucre bru, l'ou i la mel. Bat durant 40 segons a velocitat 3. Treu la papallona i afegeix la farina, el llevat i la mantega reservada. Barregem durant 2 minuts a velocitat 2. Quedarà una massa homogènia i bastant enganxosa. Ara hem de treure-la del got i posar-la en un recipient. Per facilitar la tasca, un truc: fes-li la volta al got, treu la peça inferior de subjecció de les fulles i, amb el got sempre cap per avall, empeny les fulles perquè elles al seu torn empenyin la massa cap al recipient (comptel amb el recipient, no vagin a caure les fulles de cop i es trenqui ). La resta de la massa que quedi en les parets i en les mateixes fulles ja és més senzill de retirar amb la mà (si et mulles les mans, es fa tot molt fàcil). Ara escorre les panses i barreja-les amb la massa (amb una espàtula o amb les mans). Embolica la massa en film transparent i deixa-la reposar durant 1 5 minuts a temperatura ambient. Treu la reixeta del forn i encén per preescalfar a 1 80 º. Destapa la massa i forma boletes (recorda humitejar les mans) que aixafaràs lleugerament amb el palmell. Posa un paper d'enfornar sobre la reixeta del forn, greixa el paper amb una mica d'oli, i diposita les galetes sobre el mateix. Guarda certa distància de separació entre elles , ja que creixeran aproximadament la meitat de la seva grandària. Introdueix la reixeta al forn preescalfat a 1 8 º i enforna-les durant 1 0/1 2 minuts. El temps depèn del forn. Si veus que als 1 0 minuts comencen a daurar-se, treu-les. No les deixis més de 1 2 minuts. Quan les treguis del forn estaran una mica toves, és normal, s'endureixen en refredar . Deixa que es refredin sobre la reixeta i ¡ a gaudir! Si les guardes en un pot hermètic, poden conservar-se durant 4/5 dies en perfecte estat. 31


H O R Ò SC O P À RI E S

(21 març-20 abril): En els pròxims dies succeirà un fet que canviarà el curs de la teva vida al complet. L'únic inconvenient és que serà cap a malament; una de les teves persones estimades caurà en una greu malaltia.

T A U RE

B E SSO N S

(21 maig-22 juny): Les teves notes empitjoraran moltíssim si no et poses les piles. Ara te n'estàs sortint, però has d'esforçar-te molt més per aprovar el curs.

LLE Ó

(23 juliol-22 agost): Durant aquest any tens moltes possibilitats que et toqui la loteria. No et tocarà el premi gros, però sí un premi considerable. V E R GE

(21 abril-20 maig): En les properes setmanes seràs molt afortunat amb els diners, et trobaràs una quantitat d'entre 50 i 200 euros pel carrer. Això ho compensarà una mala temporada amorosa, no trobaràs la teva mitja taronja. C RA NC

(23 juny-22 juliol): Cauràs en una greu malaltia en les pròximes setmanes. Quan caiguis en aquesta malaltia, tota la teva família i amics et donaran suport, tothom estarà sempre al teu costat.

(23 agost-21 setembre): Els diners no seran importants per tu, però sí l'amor. Fa anys que el/la coneixes i teniu una relació molt especial. La vostra relació es farà molt més estreta i acabareu sortint junts.

32


L ' H O RÒ S C O P B A LA NÇ A

(22 setembre-22 octubre): Coneixes gent amb greus malalties, problemes de salut. Has d'ajudar-los, estar al seu costat, donar-los suport amb el que puguis. Si compleixes, la vida et compensarà. E SC O R P Í

(23 octubre-21 novembre): Una de les relacions més íntimes que tens deixarà de ser-ho. Hi haurà un gran malentès entre vosaltres dos, us enfadareu molt i deixareu de parlar-vos. Solucionar-ho només depèn de tu. SA G I T A R I

(22 novembre20 desembre): Estàs molt tens últimament, necessites més descans si no vols tenir problemes de salut. Pren-te el teu temps per estar en tranquil·litat, t'ajudarà molt.

A Q U A RI

(20 gener-1 8 febrer): No et preocupis pels estudis, la mala ratxa que has tingut amb els exàmens ja s'ha acabat. Acabaràs el curs amb unes bones notes i a casa t'ho compensaran.

33

C A P RI C O RN

(21 desembre-1 9 gener): Has de sortir de l'avorriment en el que et trobes últimament. Provaràs experiències noves que et portaran a conèixer gent i a fer noves amistats.

P E I XO S

(1 9 febrer-20 març): Tens un vincle amb algú molt especial i tu no ho saps. Durant els pròxims dies descobriràs al teu amor platònic d'una forma una mica peculiar, però estaràs distant a ell o ella durant un temps fins que la vostra relació comenci.


34


VO L E U R I U R E ? aa b i e T tra : en o, ta n o a e e d i cta ta n beu te i ba n avi l a g i m U n a taar u n chuiesn o, q u en scu a n d o dteo. con n o, ta n b s, pero e ía n con ta b u e r l a s te ta te l o h a b ca e e q u e ya su p

El m d e ci d aeni i com i e stà d e i xa ra xe n q u e m a ssa p e l s h i dn m a rxa r. e l q u i e st l e i e l s e n ob ri r po i u e n a l s D i b u i xe n u i g u i m e n y ca rre g a ts m e n ys d rà m a rxab og os q u n a porta s b oi g e pre g u n u n . E l s r, i tots i n e q u i l ’ a coa l a pa re t l l ’ e spe rate n com ée n ca rre g a te n te n ob n se g u e i x i re spon n ça d e q u s q u e n o ts s’ h i a cri r l a porta i c l a u ! : N o l a p o e e l l n o e s l ’ i n te n ta o s te n i l d ra n ob ti g u i b o ob ri r, a m i ri r. . . pe i g , i e l l e b rq u è j o l s h i ti n c l a U n h om e e n u n m a n i com i s’ i n te n ta su ïci d a r ti ra n tse a l a p i sci n a i e l se u a m i c e l re sca ta . U n d i a d e sp ré s trob e n e l cos d e l ’ h om e q u e s’ h a vi a i n te n ta t su ïci d a r p e n j a t. E l d i re ctor p a rl a a m b e l se u a m i c i l i d i u q u e d e sg ra ci a d a m e n t e l se u a m i c s’ h a p e n j a t i e l n oi re sp on : -Ai n o e l va i g p e n j a r j o per q u e s’ asseq u és.

Va n d u e s m on g e s va n e n u n a m oto p e r u n a ca rre te ra q u e toth om q u i h i p a ssa e s m or, p e rò l e s m on g e s h i p a sse n i n o m ore n . A l ’ a l tre costa t h i h a u n p o l i ci a q u e e l s h i d i u : Com é s q u e n o h a n m ort? I l e s m on g e s re sp on e n : - D é u e n s a co m p a n ya . I e l p o l i ci a d i u : D o n cs m u l ta p e r a n a r tre s a l a m oto!

35



Eltiller 2n trimestre 1314 2