Re vi sta n Ăş m . 1 1 1 0 1 D a ys. D e se m b re d e 2 0 1 4 .
S U M ARI
S u m a ri E d i tori a l Ti l · l e rn otíci e s L' e n tre vi sta T h a t' s e n g l i s h E l s al u m n es opi n en E l e cci o n s a l co n s e l l e s co l a r P a rl e m a m b a l g u n s p rofe ssors L a s e tm a n a d e l a c i è n c i a P a rl e m a m b . . . S orti d e s P osta l g u a n ta d ora d e N a d a l A Le s F ra n q u e se s p a sse n cose s N ou s P roj e cte s E sp orts: La Ll i g a d e l p a ti E l p rog ra m a TE I P re p a ra ts p e r l e s fe ste s Sabi es q u e. . . F e m m a n u a l i ta ts Acu d i ts H oròscop s Ap rè n a cu i n a r
2 3 4 13 14 15 16 17 20 21 22 27 28 29 30 32 34 35 36 37 38 40
IES El Til·ler, Carretera de Ribes, 46. Correu electònic: a8065391 @xtec.cat REDACCIÓ Coordinació: Departament d'Àmbit de Llengües (Mireia Clares). Redactors i reporters: Adrián Arce, Zakaria Baheddi, David Barrio, Juan Ramón Contreras, Catalina Cortés, Oumaima El Merzouki, Mario Escobar, Alatz Escofet, Maria Gelabert, Pol Gonfaus, Adrián Gómez, Joel González, Dani López, David Marí, Maria Esther Montaño, Marc Nieto, Ainoa Pérez, Clàudia Pintó, Gemma Prims, Dani Salcedo, Sónia Sardà, Oriol Verdaguer, Guillem Verdaguer. Fotògrafs: Redactors i professors del centre. Disseny gràfic: Redactors i coordinadora. Disseny del logotip: Judit Manuel i Edgar Carricondo. Maquetació: redactors i coordinadora. Portada: Alatx Escofet i Pol Gonfaus Contraportada: Clàudia Pintó Agraïment especial per a tota la gent que ha posat el seu gra de sorra perquè aquesta revista sigui tal com és. 2
L' E D I TO RI AL L' E D I TO RI AL Benvolguts i benvolgudes, Us presentem l'onzena revista que fem de La Veu del Til·ler, l'hem realitzat entre els alumnes de 3r. Aquí podreu trobar entrevistes, receptes de cuina, notícies sobre l'institut, articles d'opinió molt interessants, etc. Hem estat treballant durant tot el trimestre amb esforç i molta il·lusió perquè aquesta revista pugui sortir aquest Nadal. Esperem que passeu una bona estona mentre la llegiu. Gràcies. Bon Nadal i Feliç Any Nou 201 5 a tots els lectors i lectores. Els redactors de La Veu del Til·ler.
3
E LS D E LE G ATS D ' E N G U AN Y p e r Al a tz E scofe t
E l s d e l e g a ts e scol l i ts a q u e st cu rs h a n e sta t e l s se g ü e n ts: A 1 r A són l’Eric Vicente i la Paula Sanabria. A 1 r B la Yaiza Martin i la Carla Mena. A 1 r C la Lola Mariages i la Gemma Aymerich. A 1 r D l’Ivan Moraño i la Elea López. A 2n A són l'Úrsula Gontan i la Claudia Ortega. A 2n B la BertaVidal i el Marc Uribe. A 2n C en Roger Vila i la Alba Soto. A 2n D el Sergi Colchón i la Zoe Llorente. A 3r A són l’l’Oleguer Casajoana i la Judit Manuel. A 3r B la Claudia Pintó i la Maria Gelabert. A 3r C l’Oriol Bufí i el Marc Valera. A 3r D el Pol Gonfaus i la Nuria Solà. A 4t A són l’Ernest Corbera i la Mariona Camps. A 4t B la Susana Guerra i la Andrea Gómez. A 4t C la Laia Palacín i el Toni Godino. A 4t D l’Aleix Martos i el Guillem Rodríguez.
4
T I L · L E RN O T Í C I E S J AU M E F U N E S FA U N A XE RRAD A AL TI L· LE R El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes va fer una xerrada el dia 30 de setembre a la biblioteca de l’Institut El Til·ler. L’AMPA de l’institut i els responsables del centre educatiu van convidar a Jaume Funes a parlar sobre “Com educar els nostres fills adolescents a casa i a l’escola”. L’acte s’adreçava als pares i mares, principalment. La xerrada va tractar sobre què fan i com són els adolescents i la convivència amb ells. Van participar pares, mares, professors i algunes persones que no tenien res a veure amb l’Institut. Mario Escobar i David Marí
LA M ARATÓ D E TV3 ARRI B A A L' I N S TI TU T La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació de la Marató de TV3 i està enfocat a l'obtenció de recursos econòmics per a la Investigació Científica de malalties que, ara per ara, no tenen cura. El dia 2 de desembre va venir una noia a parlar-nos sobre la Marató de TV3, cada any ve i ens explica el tema que estan tractant. Aquest any tracta sobre les malalties del cor. A catalunya una de cada quatre persones mor a causa de malalties de cor, aquestes malalties poden afectar tothom: nens, joves, dones, homes i persones grans.
Les malalties del cor són la primera causa d’ingrés hospitalari. Aquesta organització pretén recaptar diners per a tratar aquestes malalties. David Barrio i Adrià Gómez 5
E LS RÈ P TI LS S ' AP O D E RE N D E L' I N S TI TU T
El 7 i el 1 0 d’octubre, els alumnes de 1 r van poder gaudir d'un taller en què se'ls va ensenyar tot tipus de rèptils. En Josep Maria és un expert en rèptils mallorquí i va portar uns quants animals per ensenyar-los-els: una tortuga, una serp, unes taràntules, unes granotes, un camaleó i una iguana.
S O P H I A LO B I A VE A E XP LI CAR LA S E VA E XP E RI È N CI A A L' I N S TI TU T El dimarts dia 1 4 d'octubre després del pati hi va haver una xerrada sobre l’esclavitud. Va venir una noia, que es diu Sophia Lobia, i va explicar part de la seva vida. Un dels fets que va cridar més l’atenció dels alumnes va ser quan va explicar que la van vendre amb 2 anys i mig a una família musulmana. Allà la violaven, la pegaven i la van tenir tancada durant 20 anys, i després va poder escapar. Actualment viatja per les escoles per explicar la seva experiència perquè els nens i nenes prenguin consciència del que està passant a molts països. El 29 de juny de 201 3 va obrir les seves portes “Walk with Love”, un lloc d’acollida per noies i nenes rescatades de l'esclavitud sexual a Tailàndia.
6
Va explicar les característiques de cada animal, si eren perillosos, què menjaven... Els alumnes de primer i de segon els van poder tocar. L’activitat va ser molt divertida tot i que a alguns alumnes els va fer molt fàstic. Sònia Sardà, Gemma Prims i Ainoa Pérez
La casa, amb capacitat per rebre 9 persones, està ubicada a la zona de Bang Chak a Bangkok.
T I L · L E RN O T Í C I E S
QULI ' ISnÓstNi tuIt QGUu ÈttmFaAnN A El dimarts dia 28 d’octubre, un membre de l’Institut Güttmann va venir a fer una xerrada per als alumnes de 3r d'ESO. L'Institut Güttmann ajuda persones que han tingut un accident molt greu i n'han sortit mal parats. La persona que va venir es deia Jaume. Va explicar la seva experiència i realment va ser molt colpidora. Va explicar que als 1 9 anys va tenir un accident de moto i es va trencar la columna vertebral. A partir d’aquell moment va parar de caminar i de moure algunes parts dels braços!
La vida d’un discapacitat és molt dura i qualsevol detall que fem, però sense mala fe, pot fer-los més complicat la vida. Un exemple que va explicar és que ell cada dia va a deixar les seves filles al col·legi i davant de la porta principal hi ha un aparcament per a discapacitats; hi ha alguns pares que aparquen allà perquè "només serà un moment”,
Per facilitar-nos l'explicació ens va dir que el cervell és com una mena d’ordinador on tenim cables que van a diferents llocs del cos i, en el seu cas, un grup d’aquells cables es van tallar i li van impedir la connexió entre el seu cervell i les cames. Des d’aquell dia la seva vida ha canviat totalment.
però després a ell li costa molt trobar un aparcament on pugui posar la cadira de rodes al costat del pilot, que no molesti la gent, etc. La conclusió d’aquesta xerrada és que ni ell ni ningú ens pot o ha d'impedir fer coses, però que sempre hem d'actuar amb prevenció. Ca ta l i n a Corté s 7
El dia 27 d'octubre van venir treballadors de Càrites a recollir els aliments que vam deixar els alumnes per a les famílies necessitades. Durant una setmana els alumnes i professors de l'institut han portat menjar, els alumnes de 2n han estat els responsables de la recol·lecta. Tot aquest menjar va destinat a totes les famílies necessitades de Bellavista i Les Franqueses del Vallès. Càrites són els encar-
regats d'omplir el carro d'aliments per a les famílies que ho necessitin. La manera de repartir els aliments és que l'assistent social fa uns vals segons la necessitat de cada família. S'han recaptat un total de 1 01 aliments! Esperem que la propera recol·lecta recaptem més aliments. Ainoa Pérez, Gemma Prims i Sònia Sardà
8
T I L · L E RN O T Í C I E S H ALLO WE N A L' I N S TI TU T
Els alumnes de 2n a anglès van fer unes quantes activitats de Halloween. Van agafar carbasses i els van dibuixar els ulls i la boca amb llapis, les van buidar amb culleres i amb una navalla van retallar el que havien dibuixat. Amb fulles seques del terra, les van pintar com si fossin fantasmes. Per últim, van agafar unes cartolines de color negre i van dibuixar-hi aranyes i ratpenats per penjar per la classe. Gemma Prims,Ainoa Perez i Sònia Sardà.
AN E LLE S M O RTALS El dijous dia 20 de novembre, els delegats medioambientals van assistir a una xerrada molt interessant sobre les anelles de plàstic que poden trobar en llaunes de refresc.
P orte u l e s a n e l l e s u ti l i tza d e s a l a p orta d e l ’ i n sti tu t. L’institut que més anelles porti se'n durà un premi de 1 .000€ per a un equip informàtic. Joel González
La xerrada la va fer un senyor i explicà que són uns plàstics que serveixen per ajuntar les llaunes, ens va explicar que la fàbrica que fa les anelles a tota Europa està a La Garriga i que les anelles són molt perilloses pels animals aquàtics, ja que, quan neden, s'hi poden quedar atrapats. 9
Dijous 30 es va celebrar el Túnel del Terror de lIinstitut el Til·ler al tercer pis. Es va organitzar de la manera següent: els alumnes de quart baixaven a buscar els alumnes participants a les seves classes i els portaven al túnel. Es tractava d'un manicomi en què els seus pacients els havien administrat una medicina i s'havien transformat en bojos o morts. Passaves per diferents sales o habitacions en què es podia veure més d'un mort, un intent d'assassinat i fins i tot un ritual satànic. El Túnel va tenir molt èxit ja que la majoria d'alumnes i professorat de l'institut hi va anar. El túnel va acabar amb una gran recaptació de diners i amb més d'un ensurt. Adrián Arce i Dani López
10
1
T I L · L E RN O T Í C I E S
N ova p rom oci ó d e l P roj e cte Rod a A mitjan octubre ja han començat les pràctiques del Projecte Roda. Alguns van a la CTV (Centre Tècnic del Vallès), d'altres van a escoles com Joan Sanpera i Torras, Guerau de Liost, Escola Camins i altres alumnes fan les pràctiques al Pavelló de les Franqueses. Aquestes pràctiques són una altra manera d'estudiar per treure't l'ESO. Com funciona? Consisteix en anar a les pràctiques que t'han assignat i allà aprens un ofici. Per tal de poder valorar la nostra tasca et donen un dossier perquè et firmin els tutors dels centres de pràctiques perquè no hi hagi faltes d'assistència. Pel que fa a l'horari, cadascú té el seu horari particular. Hi ha alumnes que comencen a les 1 4:45, uns altres que comencen a les 1 5h, i en total es fan 1 0 hores setmanals. A l'institut hi fan vint hores.
12
E N TRE VI S TE M A. . . E N J AU M E I LA N Ú RI A J A S ' H AN J U B I LAT La p rofe ssora d e ca ta l à , l a N ú ri a Ri b a , i e l p rofe ssor d e soci a l s, e n J a u m e d e l a Ve sa , s' h a n j u b i l a t a l fi n a l i tza r e l cu rs 2 0 1 3 /2 0 1 4 . H e m vol g u t sa b e r com e l s h i va tot. E n q u i n m om e n t va s d e ci d i r q u e e t vol i e s j u b i l a r? N- Ho vaig decidir l’any passat, per un costat pel meu home que ja s’havia jubilat i per l’altre perquè hi ha molta gent que no té feina. J- A final de curs. La sol·licitud la vaig demanar el dia 2 de juny perquè ha de ser amb tres mesos d’antelació. En principi volia treballar un any més a l’ institut però per la meva situació personal, m’han d’operar, vaig decidir jubilar-me. Qu a n ts a n ys p orte s e n a q u e st ce n tre ? N-4 anys. És un centre que m’agrada molt perquè para molta atenció als alumnes, hi ha una preocupació perquè sortiu preparats en tots els aspectes de la vida. J-Només porto un anyet. E n q u i n s i n sti tu ts h a s e sta t tre b a l l a n t? N- He estat molts anys a Barcelona, aquí s’està millor i els alumnes són més tranquils. J-A quatre instituts, vaig ser mestre de primària durant 1 9 anys.A secundaria vaig estar a Sant Celoni, Hostal Rich i a palau Tordera 1 4 anys.Per raons de canviar de casa vaig vindre a les Franqueses del Vallès. Com h a s vi scu t l ' ú l ti m a n y d e fe i n a ? N- Molt bé perquè he tingut uns bons companys. M’ho vaig passar molt bé amb els meus alumnes. J- Dur, la meva classe va ser dura però no estic descontent. Preocupat pel nivell d’estudi, el respecte entre els alumnes és el que més em va preocupar l’any passat. Com va s ce l e b ra r l a te va j u b i l a ci ó? N- Em va fer pena, no va ser una alegria, una mica d’acomiadament i quaderns amb dedicatòries. J- Vaig fer un esmorzar amb els companys de feina. Hem van fer un regal que era un llibret amb activitats i va triar anar a un restaurant al Priorat. Qu e fa s, a ra q u e te n s ta n te m p s l l i u re ? N- Ara estic fent un curs de la universitat i tinc molta feina a casa amb el meu home. Estic de voluntària a l’institut. J- Vaig a classes d’anglès, sóc cantaire en un orfeó, cada dijous tenim assaig, cuido els arbres de la casa, un dia a la setmana baixo a Barcelona o a alguna altre ciutat. A veure algun museu o exposició de geografia o història, per no perdre els meus coneixements. Trob e s a fa l ta r a q u e st i n sti tu t? I l ’ a l u m n a t? N- Molt. L’alumnat d’aquest institut, és un dels millors i bastant agradable. J- Trobo a faltar l’alumnat.Però això no és etern, s’havia d’acabar algun dia. Us trobo molt a faltar. 13
TH AT' S E N G LI S H TH I S I S CH ARI S S E TRI N I D AD Ch a ri sse i s th e a ssi sta n t con ve rsa ti on of E n g l i sh i n ou r sch ool . Wh e re a re you from ? Vancouver-Canada H ow ol d a re you ? 21 years old. D o yo u s p e a k S p a n i s h ? I don’t speak Spanish fluently but I can understand and speak it a little. W h a t l a n g u a g e s d o y o u kn o w ? I understand Tagalog. Wh y d o yo u ch o s e S p a i n ? Because I came from a very multicultural country and I wanted to experience one culture with a lot history. Wh a t i s th e m ost b e a u ti fu l ci ty i n Ca n a d a ? Each city is beautiful and it’s one way but I love Vancouver, it has the city, mountains and the sea. H a ve you vi si te d oth e r cou n tri e s? U.S.A, Phillipines and France. I s th i s th e fi rst ti m e you h a ve vi si te d Ca ta l on i a ? An d S p a i n ? Yes, it’s the first time in Europe.
14
Have you been to some shopping centre in Barcelona? I went to Barcelona, Las Ramblas. Wh a t store s so you l i ke sh op a t? I like Zara, H&M and Urban Outfitters D o you p ra cti ce a n y sp orts? No, but I danced in high school. And I like to watch Hockey, Football, and Basketball. D o you d ri ve ? Yes, I have my own car. D o you kn ow a n y S p a n i sh a ctors or a ctre ss? H a ve you se e n a n y of h i s or h e r fi l m s? Penelope Cruz I have seen Vicky Cristina Barcelona. D o y o u l i ke t h e h i g h s c h o o l ? Yes, the students are very nice and eager to learn English.
E LS ALU M N E S O P I N E N
Per Pol Gonfaus, Zakaria Baheddi i David Barrio
Q U È E N P E N S E N E L S T U TO R S I E L S S E U S TU TO RI TZATS D E L P RO J E CTE TE I
Cre i e u q u e e l p roj e cte TE I u s e stà a j u d a n t? J u l i o D a vi d M a rti n e z, J u a n Ca rl os: Sí, ajuda a solucionar problemes. - Sí, m'agrada ajudar la gent. D a m i a n Rod ri g e z, P a u G a l e ra i E d g a r N orwood : Sí, ens ensenya a relacionar-nos.-Sí, perquè ajudar els nens petits és ser responsable.- No, he fet poques classes i de moment no val res. M oh a m e t Afog a t i Al a i M a rti : Sí m'ho passo bé.- Sí, quan vaig arribar m'hagués agradat aquesta ajuda. T' a g ra d a e l te u tu tor/tu tori tza t? J u l i o D a vi d M a rti n e z, J u a n Ca rl os: Sí, perquè m'ajuda.-Sí, perquè em cau bé. D a m i a n Rod ri g e z, P a u G a l e ra i E d g a r N orwood : Sí, perque són bones persones.- Sí, ja que ja el coneixia.- Sí, perquè tot el “rato” diu tonteries. M oh a m e t Afog a t i Al a i M a rti : Sí molt, és bona persona.- Sí, és simpatic. Qu i n a a cti vi ta t TE I t' a g ra d a m é s? J u l i o D a vi d M a rti n e z, J u a n Ca rl os: Milpins, ja que va ser la primera excursió.- Milpins, perquè es ho vam passar bé. D a m i a n Rod ri g e z, P a u G a l e ra i E d g a r N orwood : Milpins, ja que vam sortir de l'escola.-Milpins, perquè vam fer activitats tots junts.-Milpins, perquè vem sortir del cole. M oh a m e t Afog a t i Al a i M a rti : Milpins, perquè va ser divertit.-La volta per l'escola, perquè no coneixia l'escola i va ser interessant. Qu a n e sti g u i s a 3 r, vol d rà s se r tu tor? -T' h a g u é s a g ra d a t fe r e l p roj e cte com a l u m n e d e 1 r? J u l i o D a vi d M a rti n e z, J u a n Ca rl os: Sí, ajudaré la gent.- Em seria igual. D a m i a n Rod ri g e z, P a u G a l e ra i E d g a r N orwood : Sí, per ajudar la gent.-Sí, perquè pots tenir una referència dins l'institut. M oh a m e t Afog a t i Al a i M a rti : Sí, fa il·lusió.-Sí, m'haguessin ajudat. 5 . M i l l ora ri e s a l g u n a cosa d e l p roj e cte ? J u l i o D a vi d M a rti n e z, J u a n Ca rl os: No, està ben fet.No, està molt bé. D a m i a n Rod ri g e z, P a u G a l e ra i E d g a r N orwood : No, ja està ben fet.-No, crec que esta bé.-Sí, fer coses que servissin per alguna cosa.Mohamet Afogat i Alai Marti: No, està bé.- No, està molt bé.
15
LE S N O S TRE S RE P RE S E N TAN TS AL CO N S E LL E S CO LAR: B E RTA VI D AL I Ú RS U LA G O N TAN
P e r q u è u s va u p re se n ta r? Berta Vidal: Perquè els estudiants són molt importants, i s'han de fer escoltarÚrsula: Perquè vull canviar coses de l'institut, vull millorar-lo. Qu i n a fu n ci ó h e u d e fe r? Berta Vidal: Encara no ho sé, farem reunions amb els professor. Úrsula: Representar els alumnes, les queixes, sugerències. P e n sà ve u q u e g u a n ya ríe u ? Berta Vidal: Sí. Úrsula: No. Qu i n e s cose s ca n vi a ríe u ? Úrsula: Que els de 1 r i 2n no podem fer vaga.
14
PARLE M AM B ALG U N S P RO F E S S O RS
Per Pol Gonfaus, Zakaria Baheddi i David Barrio
E n tre vi sta a l s n ou s p rofe ssors d e l ' i n sti tu t Xavi Vallalta Qu a n e re s p e ti t, q u è vol d ri e s se r d e g ra n ? Futbolista del Barça. T' a g ra d a se r p rofe ssor? Sí, perquè cada dia és diferent, és una feina que presenta reptes i els alumnes són agraïts. P e r q u è e t va s i n te re ssa r p e r l a l l e n g u a c a ta l a n a ? Perquè sempre m'ha agradat llegir i escriure i, per això, vaig estudiar filologia catalana. E ts m ol t e xi g e n t com a p rofe ssor? Depen amb qui em comparis, jo em considero que no ho sóc. Crec que són els alumnes qui ho han de dir. T' a g ra d a a q u e st i n sti tu t? Sí, m'agrada molt perquè hi ha un bon ambient, les instal·lacions són noves i el professorat té ganes de treballar i m'agrada que hi hagi un hort, i que sigui Escola Verda. E t va n tra sl l a d a r o va s tri a r tu a q u e st i n sti tu t? Em van nomenar, hi ha una llista de preferències i t'assignen un lloc. Em va agradar que em toques aquí. Qu i n e s ca rre re s h a s e stu d i a t? Filologia Catalana i Periodisme. E re s b on e stu d i a n t? Bastant, el més complicat per mi eren les mates, un cop les vaig les suspendre en baxillerat. Te n s g e rm a n s? Qu i n é s e l m i l l or e stu d i a n t? Dos germans, sóc el mitjà.
17
El germà gran segurament. Ca n vi a ri e s d e p rofe ssi ó? Ja faig tard per ser futbolista. Ara mateix no, encara no estic cremat.
Qu i n é s e l te u m e n j a r p re fe ri t? Llobarro al forn, carn a la brasa i cuina japonesa.
J a vi e r D ía z d e E tu ra Qu a n e re s p e ti t, q u è vol i e s se r d e g ra n ? No ho tenia clar. T' a g ra d a se r p rofe ssor? M'agrada molt perquè m'agrada ensenyar. P e r q u è e t va s i n te re ssa r p e r l a bi ol og i a i g eol og i a? Perquè m'agraden totes les ciències, en especial el medi ambient. E ts m ol t e xi g e n t com a p rofe ssor? Normal. T' a g ra d a a q u e st i n sti tu t? Sí, hi ha molts projectes i iniciatives. E t va n a ssi g n a r o va s tri a r tu a q u e s t i n s ti tu t? Em van assignar. Qu i n e s ca rre re s h a s e stu d i a t? Geologia i Ciències de la Terra, vaig estudiar 5 anys en la UPS que és la Universitat del País Basc. E re s b on e stu d i a n t? Sí, treia béns, notables i excel.lents.
Tens germans? Quin és el millor estudiant? Sí 2, jo sóc el més gran, i el millor estudiant era el mitjà. Ca n vi a ri e s d e p rofe ssi ó? No, perquè en l'ensenyament pots treballar la teva iniciativa. Qu i n é s e l te u m e n j a r p re fe ri t? M'agraden molts menjars diferents.
18
PARLE M AM B ALG U N S P RO F E S S O RS
Àn g e l s G a ye ta n o
Qu i n e s ca rre re s h a s e stu d i a t? Filologia Catalana, i he començat Psicologia i Periodisme. E re s b on e stu d i a n t? Normal, ni bona ni dolenta. Te n s g e rm a n s? Qu i n é s e l m i l l or e stu d i a n t? Si, 2. Era jo, la millor estudiant. Ca n vi a ri e s d e p rofe ssi ó? No, perquè m'agrada, però també m'agrada fer correccions i traduccions. Qu i n é s e l te u m e n j a r p re fe ri t? La pasta.
19
Qu a n e re s p e ti ta , q u è vol i e s se r d e g ra n ? Escriptora. T' a g ra d a se r p rofe ssor? Sí, perquè s'aprèn molt. P e r q u è e t va s i n te re ssa r p e r l a l l e n g u a c a ta l a n a ? Perquè quan jo anava a l'escola, no existia la llengua catalana i la volia aprendre. E ts m ol t e xi g e n t com a p rofe ssora ? Jo crec que no, comprenc bé que la gent s'ha de equivocar. T' a g ra d a a q u e st i n sti tu t? Sí, hi ha molt bona gent tant de professors com d'alumnes. E t va n tra sl l a d a r o va s tri a r tu a q u e st i n s ti tu t? No, m'ha tocat per sorteig.
LA S E TM AN A D E LA CI È N CI A Adrià Gómez i David Barrio
E XP E R I M E N T E M !
Del 1 4 al 23 de novembre a Catalunya es va celebrar la setmana de la ciència. Durant aquesta setmana es van celebrar un munt d'activitats arreu de Catalunya.
Aquesta setmana, els alumnes de quart van preparar unes activitats per als alumnes de segon. Les activitats anaven relacionades amb la setmana de la ciència i eren activitats de les següents assignatures: matemàtiques, física i química i tecnologia. Una de les activitats era El rectangle perfecte: havies d'assenyalar el rectangle més perfecte.
20
Els alumnes de segon i de quart s’ho van passar molt bé, i van haver de pensar molt per fer les activitats.
PARLE M AM B E LS CO N S E RG E S D E L' I N S TI TU T Quan entrarem a l'institut, les dues persones que veiem primer són la Joana i en Toni, els conserges. La Joana ja porta quasi tres anys amb nosaltres i en Toni ha començat aquest curs.
PARLE M AM B LA J O AN A E xp l i ca ’ n s u n a e xp e ri è n ci a d i ve rti d a q u e h a g i s vi scu t. El meu fill es va quedar amb el cap entre els barrots de les escales i no podia sortir, jo en comptes d’ajudar-lo de seguida, em vaig posar a riure durant 1 0 minuts. Ca n vi a ri e s a l g u n a cosa d e l a te va fe i n a ? La veritat és que m’agradaria un ordinador més gran. T’ a g ra d e n e l s a l u m n a ts? I e l p rofe ssora t? Sí, molt, tot i que m’he enfadat amb algú. Te n s fi l l s o n é ts? Sí, tinc tres fills: la Maria, l’Anna i el David. I dos néts: el David i la Laura. Qu è va s e stu d i a r? Pedagogia a la Universitat de Barcelona. Vi a tg e s m ol t? Qu i n p a ís t’ h a a g ra d a t m é s? Sí, he viatjat molt. M’han agradat tots però el que més Nova York, Mèxic, Istanbul i Egipte. Com va s con è i xe r e l te u m a ri t? Era voluntària de la Creu Roja i ell tenia un amic allà, va venir i ens vam conèixer. Qu i n é s e l te u m e n j a r p re fe ri t? Els canelons. Com va s p e r ca sa ? Amb roba còmoda.
PARLE M AM B E N TO N I T' a g ra d a a q u e sta fe i n a ? Sí, és diferent de les anteriors feines. E t va s i l · l u si on a r q u a n l a va s a con se g u i r? Em vaig sorprendre, perquè no m'ho esperava. O n tre b a l l a ve s, a b a n s? Treballava al Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat, al Registre General. Qu è h i fe i e s? E n s p ots e xp l i ca r a l g u n a e xp e ri è n ci a q u e t' h a g i sop rè s? Vaig conèixer gent important, molts consellers, l'experiència va ser molt bona. Qu i n a fe i n a t' a g ra d a m é s? Aquesta és més diversa , l'altra era molt més monòtona. Qu i n a va se r l a te va p ri m e ra i m p re ssi ó q u a n va s e n tra r a l ce n tre ? Desconeixement , ja que necessitava informació. Cre u s q u e l ' i n sti tu t e stà b e n org a n i tza t? Si, està molt bé. Qu i n é s e l te u m e n j a r p re fe ri t? L'escudella amb carn d'olla. O n vi u s? O n va s n é i xe r? Visc a Granollers al barri Tres Torres, sóc de Barcelona. Qu a n ts a n ys te n s? Tinc 49 anys. E stà s ca sa t? Te n s fi l l s? Estic casat i tinc 2 fills.
Ainoa Pérez i Sónia Sardà
Pol Gonfaus i David Marí 21
E XC U R S I Ó D E 1 r A PALAU TO RD E RA S O M U N A CLAS S E , S OM U N E QU I P El dia 1 4 de Novembre els de 1 r van anar a Palau Tordera d'excursió a La Granja. Van fer unes activitats en grup on aprenien a conviure i confiar en els seus companys i companyes. S'ho van passar molt bé, per a ells va ser molt divertit i agradable anar a aquella excursió en grup. A l'excursió hi havia molts animals com ara cavalls, gallines, conills, porcs, cabres i molts animals més. Recomanarien l'excursió a altres classes i grups, ja que va ser a l'aire lliure i ho van passar molt bé.
El 30 de setembre els alumnes 4t d'ESO de l'Institut El Til·ler van anar al Museu de Granollers, on van veure una exposició sobre la Guerra de Successió.
V I S I T E M L ' E XP O S I C I Ó : L A G U E RRA D E S U CCE S S I Ó
Van aprendre coses de la Guerra de Successió i alguns alumnes, que no ho sabien, que a Granollers hi ha un museu. 22
S O RTI D E S
E LS D E 2 N VAN A M ARATA El dijous 25 de setembre els alumnes de 2n d'ESO de l'institut El Til·ler, van anar d'excursió a Marata per visitar l'església i el campanar. Els alumnes van sortir a les 8:00 h del matí, van anar caminant fins a Marata ja que està bastant a prop. Van arribar a les 9:30 h i van començar a visitar l'església, els van explicar les seves parts. Seguidament a les 11 :00h van anar a una plaça, on van esmorzar i els professors els van deixar temps lliure per jugar. En aquesta excursió que han realitzat no van haver-hi conflictes ja que els nois i noies de 2n es van comportar molt bé. Van aprendre que una església té molts anys, i que per ser tan vella aguanta molt bé i està ben cuidada. Pol Gonfaus i Zakaria Baheddi.
21
Dimarts dia d'octubre, els alumnes de 3r del Projecte de “Revista” vam fer una visita, pel matí, al diari d'El 9 nou a Vic. La Teresa Moles, la persona que fa les visites explicatives pels centres escolars, ens va explicar com funciona un diari, és a dir, una redacció de diari. Aquest any El 9 Nou fa 25 anys que va començar-se a publicar al Vallès Oriental, i el diari de color verd és del Vallès Oriental, i el color vermell és de Ripollès i Osona. El 9 Nou també disposa de ràdio, tv i web. Ràdio: Nou fm (hi ha hores de música, algunes en català, fan magazines). Tv: 9 tv (a les 20h i a les 9h). Web: www.el9nou.cat (hi ha tv a la carta).
Dins el 9 Nou hi ha un diari d'informació general que es diu”El punt d'avui” i a un altre que és diu “Esportiu”, que és centra en equips catalans com, per exemple, el Barça; tot i portar aquests altres diaris, el preu del 9Nou no incrementa. Un anunci d'una pàgina val 1 .400 euros. Hi ha 5 seccions que són: política i societat, esport, calaix i cultura. Abans les imatges del diari eren sense color i ara, des de desembre, és totalment amb color. Oumima El Merzouki, Maria Gelabert i Claudia Pintó
20
S O RTI D E S
E LS ALU M N E S D E QU ART S E ' N VAN D ’ E XCU RS I Ó
El 28 d'octubre a les 1 0:00 del matí, els alumnes de quart van anar a Barcelona a les pistes universitàries. Van fer un torneig contra un altre institut, van aprendre a millorar la forma de jugar a criquet gràcies a què al seu costat hi havia jugadors professionals. Diuen que s'ho van passar molt bé perquè aquesta excursió era diferents de les altres i que recomanarien l'excursió a altres alumnes del centre.
El toneig consistia en fer dos equips d'onze jugadors, cadascun sobre un camp de joc circular, al centre del qual hi ha un rectangle anomenat pitch en anglès. El joc consta de diversos torns de innings durant els quals, alternativament, un dels equips intenta guanyar punts marcant corregudes. Al torneig havien de passar per diferents fases per guanyar. Els alumnes va arribar molt contents de l'excursió, tanmateix van tenir un petit incident amb unes noies d’un altre institut. Als alumnes de cada institut els donaven una medalla per haver participat en el torneig. El nostre institut va quedar segon i per això els van donar un trofeu. Esperem que el proper any quedem primers!
Maria Esther Montaño 23
Maria Esther Montaño
Mario Escobar i David Marí
LA I N TE RCU LTU RALI TAT A B E LLAVI S TA Aquest any, els de 3r hem anat a Bellavista a fer una activitat organitzada per l'ONG Metges del món. Metges del Món és una associació independent que treballa pel dret a la salut per a totes les persones, especialment per a aquelles que viuen en situació de pobresa o són víctimes de crisis humanitàries. L'activitat consistia en fotografiar Bellavista, però primer de tot ens van ensenyar altres projectes semblants d'altres ciutats del món, com la de New York. L'objectiu del taller és que prenguem consciència de la diferència i de la pluralitat de cultures que ens envolten. Els alumnes disposàvem d'una tablet Motorola i un wifi portable que el portava una professora. Vàrem fer fotos a través d'Instagram i després les compartíem amb tumblr. Primer de tot ens van posar en grup i vam haver de triar un nom per al grup, com per exemple: la cultura del teu barri, la diferència entre iguals, etc. Un cop decidit el nom vam haver de fer-nos una foto individual explicant alguna característica nostra. Tot seguit vam anar per la ciutat preguntant a gent del carrer que si li podíem fer unes preguntes i una foto pel nostre projecte.
24
Les preguntes consisitien en saber: quin era el seu origen; amb quants anys va venir a Bellavista; què era el que li agradava més de Bellavista; i què creia que es podria millorar del seu barri. Després els vam fer una foto i la vam penjar a Instagram. Una altra activitat era fer una foto a un objecte o a un lloc que representés la diversitat. És una activitat diferent que ens ha agradat molt.
S O RTI D E S
M AR I CE L
Saïd, el personatge protagonista musulmà, es va anar enamorant de Blanca, que era la filla del marquès de València. L'amor es va fer fort però la seva relació no és acceptada pel pare d'ella qui decideix matar a Saïd. Com que Blanca estava molt enamorada es treu la vida. Aquesta obra ens ha agradat molt ja que aquesa obra està molt ben preparada. Ha semblat molt realista i els actors actuaven molt bé.
Dimecres 3 de desembre, els alumnes de 3r vam anar al teatre Victòria a veure l'obra de teatre Mar i cel. Quan va arribar l'hora, vam anar al teatre. L'obra de teatre va començar de seguida. Aquesta obra tractava d'uns pirates musulmans que els van fer fora del seu territori i buscaven venjança. Al vaixell, els Zacaria musulmans tenien empresonats alguns cristians.
LA I N TE RCU LTU RALI TAT Per Catalina Cortés
Els alumnes de tercer de l’Institut el Til·ler van anar a veure una obra de En conclusió, ens ho vam passar bé i vam teatre a Bellavista. L’objectiu d’aquesta aprendre que ser diferent o d’un altre país no obra teatral era veure la interculturalitat és dolent. que hi ha a Bellavista i aprendre si és bo o dolent que hi hagi altres cultures. L’obra va començar amb la situació de tres persones. La primera era una dona d’Argentina, Blanca, que es volia casar amb el nét d’una dona catalana, Rosita. Com que la Rosita no volia, li ho va dir al seu nét i a partir d’aquí es va crear un debat. Alguns nois i noies del públic van sortir i van ficar-se en la situació d’algun dels tres personatges. En la situació de la dona d’Argentina va sortir una alumna del nostre institut. Va haver de parlar amb la Rosita dient-li el dret que té ella a casar-se amb el seu nét sense que ella ho impedeixi. 25
S O RTI D E S
2 N VA AL M U S E U D E LE S M ATE M ÀTI QU E S El dimarts dia 2 de desembre, els alumnes de 2n van anar a Terrassa, allà van visitar el Museu de les matemàtiques. L'exposició era de matemàtiques i de tecnologia i, segons els alumnes, no va ser divertit.
26
P O S TAL G U AN YAD O RA D ' E N G U AN Y
E n g u a n y l a p osta l g u a n ya d ora d e N a d a l ĂŠ s l a d e l ' a l u m n a d e p ri m e r d ' E S O J a n a An ti ch . E n h ora b on a i m ol t b on N a d a l !
27
LE S F RAN QU E S E S PAS S E N CO S E S Gemma Espelt, Eva Molina i Núria Rodoreda
El nou de novembre va tenir lloc aquest esperat procés participatiu per tots els catalans independentista. Com no podia ser d’una altra manera, nosaltres hem estat allà per poder-vos informar d’aquest gran dia. Hem tingut la sort d’entrevistar a la responsable del 9N a Corró d’Avall. P e r q u è va s d e ci d i r se r vol u n tà ri a ? Com e t H i h a h a g u t a l g u n i n ci d e n t a d e sta ca r? Incidents cap, només hi ha hagut una s e n ts ? Per començar, jo sempre he sigut una anècdota, un senyor que ha tret un carnet persona independentista i sempre he tingut d’identitat que enlloc de ser el DNI espanyol molta il·lusió per les mobilitzacions. Quan em era un que posava Països Catalans i ens hem van dir que es necessitaven voluntaris per dur quedat tots mirant el carnet perquè els colors a terme el 9N, no vaig dubtar ni un moment eren casi semblants al DNI i li hem dit que amb en ajudar. Avui estic molt il·lusionada i molt aquell carnet no podia votar i ens ha dit que ho estava fent de broma. Després ens ha contenta. P e r q u è cre u s q u e s’ h a e n g e g a t a q u e st ensenyat el seu document de veritat. H i h a m ol ta cu a p e r p od e r vota r? p rocé s p a rti ci p a ti u ? Hi ha realment unes aspiracions al poble Depèn del moment i depèn de la taula. Per català que eren històriques i molt exemple, a la taula 09 sempre hi ha cua i la sentimentals. Ens els últims anys, s’han anat gent s’ha d’esperar. A les altres no n’hi ha fent més a nivell econòmica a partir de la crisi tanta. i penso que la gent s’ha anat sumant molt en H i h a h a g u t a l g u n a q u e i xa re sp e cta e l te m p s el sentit de poder triar quin tipus de país e sp e ra ? No, d’haver-se d’esperar, no. Hi havia gent que volem i el que volem canviar. estava despistada perquè no sabien on havien Avu i , a q u i n a h ora h e u com e n ça t? He arribat aquí cap allà dos quarts de vuit del d’anar a votar. matí i acabarem més enllà de les vuit del E t se m b l a b é com e stà org a n i tza t tot a i xò? No, bàsicament perquè la majoria de gent de vespre, que és quan hi ha l’escrutini. Corró d’Avall ha d’anar a Bellavista a votar, Q u a n h e u c o m e n ç a t, q u a n ta g e n t h i h a v i a ? A dos quarts de vuit, els voluntaris ja estàvem quan aquí, al Til·ler, està més a prop. aquí, ens hem presentant i ho hem estat A q u i d e d i ca ri e s e l te u vot? organitzant tot. Després, a partir de les vuit, ja A tota la gent que hagués volgut votar, a la hi havia gent a fora i, a les nou, quan hem gent que ja no hi és o a la gent que no pot obert, hi havia una seixantena de persones, votar perquè no té l’edat. a p roxi m a d a m e n t. F i n s a ra , h a vi n g u t m ol ta g e n t? C o m q u e n o te n i m e l c e n s , n o s a b e m q u a n te s p e rson e s h a n d e ve n i r i é s d i fíci l d e d i r. Cre c q u e sí q u e h a vi n g u t força g e n t, p otse r tre sce n te s p e rson e s o q u a tre -ce n te s p e rson e s.
28
N O U S P RO J E C T E S
E L P RO J E C T E D E C U I N A
L' I n sti tu t E l Ti l . l e r h a cre a t u n n ou p roj e cte d e cu i n a on e l s n oi s i n oi e s d e 4 t a p re n e n a cu i n a r. Aq u e st p roj e cte tra cta d e cu i n a r i i n trod u i r e l s n oi s d e 4 t a l m ón d e l a cu i n a .
Segons la Laia (professora de tecnologia i responsable d’aquest crèdit) va voler fer aquest projecte perquè li agrada la cuina, ja que és un espai que no hi és en altres instituts. De moment han cuinat la lasagna, espaguetti a bolonyesa, creps, fajitas de pollastre, pastissos al forn i al microones, truita i ou ferrat. Quan acaben un plat que els alumnes han cuinat, cadascú es menja el seu plat i normalment se'l mengen a la classe. Els alumnes que fan aquest crèdit els ha agradat molt, perquè han perdut la por de cuinar amb fogons, tallar verdures, etc. i ho han posat en pràctica. La Laia ha fet aquest crèdit ja que li agrada molt cuinar, es distreu, i és una manera de concentrar-se. El seu plat preferit és la pasta.
De moment, només han cuinat un plat estranger que són les fajites, que són d'origen mexicà. Els alumnes de 4t, han de pagar 2 euros cada dues semanes per poder realitzar aquest crèdit ja que han de comprar aliments… Cada vegada que toca aquest projecte, fan una nova recepta. Per cuinar utilitzen electrodomèstics diferents: microones, forn i fogons. Per saber si les receptes que han de cuinar es passen del pressupost, un dia van anar al Caprabo a mirar el preu de cada aliment. Els nois de 4t han après molt a cuinar i saber elaborar aliments.
Redactors: Zakaria Baheddi, Guillem i Oriol Verdaguer 29
E QU I P S I CLAS S I F I CACI Ó D E L A L L I G A D E F U TB O L D E L PATI J AM ATA
TIFANUS
POPEADORES LOS SIETE FANTÀSTICOS
30
L L I G A D E F U TB O L I N S E L TI L · L E R
ADIDAS ALL LOS NPIS START
F C PAQUETES
LOS BLANCOS DEL JAMÓN
31
S E G O N A S O RTI D A TE I D E L' AN Y: AN E M A M I LP I N S Dijous 2 d’octubre vam anar a Milpins els de 1 r amb el seu professorat i els de 3r amb el seu. Vam agrupar-nos amb el nostre tutoritzat de 1 r i vam jugar als jocs següents: vam jugar al joc del mocador cadascú amb el seu tutoritzat i ens vam lligar la cama amb un altre mocador. Va estar molt bé perquè tothom reia, hi va haver caigudes però tot i així es van aixecar i van seguir. Més tard vam fer una cursa a cavall o bé fent la carretilla, com vulguéssim, un sobre l’altre; d’anada el tutoritzat havia de portar al seu tutor a cavall, quan arribàvem a la línia canviàvem i el tutor portava al seu tutoritzat a cavall o bé fent la carretilla. Més tard van anar fent una foto de cada tutor amb el seu tutoritzat. Va estar molt bé i a tothom li va agradar molt. Mario Escobar i David Marí
32
P RO J E C T E T E I
TE RCE RA ACTI VI TAT TE I : G I M CAN A AL PATI !
Dimarts 11 de novembre els alumnes de 1 r i de 3r d’ESO van fer una gimcana, amb les següents proves: P rova 1 : M ím i ca . Aquesta activitat consistia en què el tutor/tutoritzat havia d'endevinar el que l’altre feia. P rova 2 : Cu rsa a m b va m b e s l l i g a d e s. En aquesta activitat el tutor i el tutoritzat es lligaven les vambes i havien de fer un recorregut i després havien de tirar a cistella amb una pilota de bàsquet. P rova 3 : E l P i stol e r. Aquest a activitat consistia en dir el nom del teu tutor/tutoritzat abans que l’altre. P rova 4 : E sti ra d a d e Cord a . En aquesta activitat es feien 2 grups i cada grup es posava a un extrem de la corda i estiraven, quan la corda passava de la meitat, guanyava l’equip que estirava més. P rova 5 : P i cti on a ri . Aquesta activitat consistia en endivinar el dibuix de l'altre, i al contrari. P rova 6 : E l Te l è fon . Es tractava de dir un embarbussament que t'havien d'anar passant per una rollana fins arribar al final el més semblant possible a l'inicial. P rova 7 : E n i g m e s. L' encarregat de l'activitat deia una endevinalla i els tutors i tutoritzats l'havien d'endivinar. L'activitat va anar molt bé i va ser molt entretinguda, tot i que va durar molt poc temps i no es va acabar. David Barrio i Pol Gonfaus
33
P RE PARATS P E R LE S F E S TE S Catalina Cortés i Maria Esther Montaño
E S TE U P RE PARATS P E R AL N AD AL? Aquí us deixem uns pentinats que seran moda aquesta temporada.
1 r p e n ti n a t: Collim el nostre cabell i el fiquem d’un costat. Comencem a enrotllar-lo per la part del darrere fins que arribem a l’orella, i aturem el cabell ficant-li forquilles, a continuació collim el cabell que sobra i fem cercles fins que tinguem la forma adequada, aturem el cabell amb forquilles un altre cop.
2 n p e n ti n a t: Collim el nostre cabell i el fiquem cap a un costat, després agafem trossos petits del cabell i fem trenes petites; a continuació dividim, amb les trenes, el nostre cabell en 3 parts i fem una trena gran amb tot el cabell i l’aturem amb una goma.
3 r p e n ti n a t: Agafem la part superior davantera del nostre cabell i la posem cap enrere aturant-la
amb forquilles. A continuació, farem trenes en cada un dels costats que hem agafat el cabell, després agafarem cadascuna de les trenes i les passarem cap a l’altre costat on hem tret el cabell i les aturarem amb forquilles. Finalment traiem les forquilles del cabell que hem tret i les acomodem com vulguem. I us expliquem algunes idees per regalar al Nadal! M a te ri a l s Ampolles de mermelada o de mayonesa (el que tinguis de vidre per casa). Sabó, aigua calenta i un tovalló. Coses per ficar a l’ampolla (poden ser pintaungles petitons, bufandes que hi puguin cabre, llaminadures de colors vius, espelmes que facin bona olor..., tot el que la teva imaginació pugui pensar. L'avantage d’aquest regal és que s’adapta a totes les personalitats de les persones. Caixa per ficar les ampolles. Pintura del color que vulguis (opcional). Llaç per decorar la caixa (opcional). Què hem de fer? Primer pas: Rentem amb sabó i aigua calenta les ampolles de vidre i les aixuguem amb un tovalló. Segon pas: Pensem què volem ficar a l’ampolla (recorda que ha de ser una cosa que es pugui ficar a dins). Tercer pas: Mentre penses, pots pintar la caixa del color que vulguis i la deixes assecar, també pinta les tapes de les ampolles. Quart pas: Fiquem les coses que hem pensat a les ampolles. Cinquè pas: Tapem les ampolles i les fiquem a la caixa. Per últim: Fiquem el llaç a la caixa i ja hem acabat. 34
S AB I E S QU E . . . Per Joel González i Dani Salcedo
El m i n u ri n oce cam i ts d e ron t, n o n a r i c n é i xe a l s ràpi d és u n órrer, e r, j a d eu . an i m n cara pot al m q u è assa
El símbol oficial de l'euro, €, està inspirat en l'alfabet grec, concretament en la lletra èpsilon. L'autor de Peter Pan va crear un equip de cricket .
to s l x e t l s a l s e vo e a z Q u i xi s ori t M em l a n i t: e l l eg ei r l a en sa q ue d orm co a n s d s m é s . a b ord a rà rec
El 1 2% de les persones somia en blanc i negre.
Els aliments triguen 7 segons a arribar a l'estòmag procedents de la boca.
El cor de la dona va més ràpid que el de l'home.
Les ap pe d e trooxi m adrason es ts e l s m e n t o b l i d seu s el e som n 9 0 %n i s.
35
Les olors influeixen als somnis: si estàs dormint en un lloc amb una olor desagradable o que no t’agrada tens més probabilitats de patir malsons.
F E M M AN U ALI TATS Per Catalina Cortés i Maria Esther Montaño
C O M E S F A N L E S P O L S E RE S D E N E Ó ?
M a te ri a l s Goma Eva Perforadora Tisores Fil de pescar elàstic Agulla Pintures acríliques Pinzell Full de paper Con se l l : Comprovem que la goma Eva no és massa tova, i si és així, la fiquem amb una cartolina que tinguis per casa per facilitar la perforació. 1 r p a s: Cullim la goma Eva i fem forats amb la perforadora fins que tingui més o menys la mesura del teu canell. 2 n p a s: Agafem el fil de pescar i el fiquem per l’ull de l'agulla, després, passem l’agulla pel mig dels cercles que hagin quedat de la perforació. 3 r p a s: Una vegada que hagin passat els cercles necessaris per fer la mesura del nostre canell, agafem les pintures acríliques i el full de paper. Amb el pinzell pintem en el full un tros de cada color. 4 t p a s: Una vegada hem pintat la nostra polsera, la deixem assecar 2h aproximadament. Quan ja s’hagi assecat, fem un nus a la polsera. I ja està, tenim la nostra polsera n e ó!
36
ACU D I TS Per Joel González i Dani Salcedo H I J O S TO N TO S D os m a d re s h a b l a n d e su s re sp e cti vo h i j os: - Te n g o u n h i j o m á s ton to! - P u e s a n d a q u e yo ! Los d os h i j os se a ce rca n , y d i ce l a m a d re 1: - An d a , M a ri a n i co, ve te a ca sa a ve r si e stoy. Y e l n i ñ o se va . Y d i ce l a m a d re 2 : - An d a S a n ti a g u i co, tom a e sta p e se ta y cóm p ra m e u n a TV e n col or, y e l n i ñ o ta m b i é n se va . D u ra n te e l ca m i n o, se e n cu e n tra n l os d os, y d i ce n : - Te n g o u n a m a d re m á s ton ta ! - P u e s a n d a q u e yo ! - F íj a t e , l a m ía m e m a n d a i r a c a s a a v e r s i e s tá y n o m e d a l a l l a v e . - P u e s fíj a te l a m ía , q u e m e d a d i n e ro p a ra com p ra r u n a TV e n col or, y n o m e d i ce d e q u é col or l a q u i e re .
U N G RAN F U TU RO E N LA TE LE E S P E RA: Cu a l e s l a ú l ti m a l e tra d e l a b e ce d a ri o? -La O ! -S e rá l a Z? -N o, p orq u é e n ton ce s se ría Ab e ce d a ri oz! -Ya te n e m os tron i sta !
S U S PE N S O E N I N G LÉ S : ¿ O tro su sp e n so e n i n g l é s, h i j o? Ti e n e s q u e e sforza rte m á s! - Va l e . . . P e ro a h ora te n g o h a m b re . . . - D ím e l o e n i n g l é s . . . - I a m b re .
E XAM E N P a re : F i l l , si a q u e st p ròxi m e xa m e n e l su sp e n s, j a p ots ol vi d a r-te d e m i . (D e sp ré s d e fe r l ' e xa m e n … ) P a re : F i l l , q u è ta l l ’ e xa m e n ? F i l l : Q u i e ts , tu ? WH ATS AP P M i m a m Á e n wh a ts a p p (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) (e scri b i e n d o. . ) H OLA
37
M y PEN I S A h u sb a n d a n d h i s wi fe a re tryi n g to se t u p a n e w p a ssword for th e i r com p u te r. T h e h u s b a n d p u ts , " M y p e n i s , " a n d th e wi fe fa l l s on th e g rou n d l a u g h i n g b e ca u se on th e scre e n i t sa ys, " E rror. N ot l on g en ou g h . "
ÀRI E S AMOR:Passaràras per una situació inestable amb la teva parella, però podreu superar els problemes que tindreu. AMISTAT: Coneixeràs noves amistats que et faràn molt feliç. SORT: Tindràs una setmana de bona sort i aprovaràs tots els exàmens que facis.
H O RÒ S C O P
TAU RE AMOR: Aquest Nadal coneixeràs una persona molt especial . AMISTAT: Tot seguirà com sempre. SORT: No tindràs gaire sort amb les notes del 1 r trimestre.
B E S S O N S (21 maig-22 juny): AMOR: No trobaràs aquella persona especial i passaràs el Nadal sol/a. AMISTAT: T'enfadaràs amb la persona que més confies. SORT: Trauràs molt bones notes i a canvi tindràs una bona recompensa. CRAN C (23 juny-22 juliol): AMOR: Descobriràs que la teva parella t'enganya, tens la decisió a les teves mans: seguir o no amb la relació. AMISTAT: Passaràs per un mal moment i els teus amics et donaran suport. SORT: No hi haurà canvis a la teva vida.
LLE Ó (23 juliol-22 agost): AMOR: Durant aquest temps no tindràs gaire sort, però quan arribi la primavera t'enamoraràs d'algú que ja coneixes de fa temps. AMISTAT: Una persona propera a tu et vol fer mal, però tens molts amics que et protegiran. SORT: Aquest Nadal et regalaran moltes coses i si compres loteria el teu número de la sort serà el 2.
VE RG E (23 agost-21 setembre): AMOR: Tindràs alguns problemes i la persona que t'estima t'ajudarà més que mai. AMISTAT: Últimament no veus gaire els teus amic i els tens una mica descuidats. SORT: Tot seguirà igual, no passarà res important. 38
L' H O RÒ S CO P d e l N AD AL B ALAN ÇA (22 setembre-22 octubre):AMOR: Ara mateix tens coses més importants per pensar que en l'amor. AMISTAT: Tens molts amics, i molts bons, tots t'estimen molt. SORT: No tens gaire sort i les notes les aprovaràs justes, t'hi has d'esforçar més.
S AG I TARI (22 novembre-20 desembre): AMOR: Els teus pares no accepten gaire la teva parella, però us estimeu molt, fes cas al teu cor. AMISTAT: Algú dels teus amics només et vol per interès, vigila. SORT: Tindràs poca sort.
E S C O RP Í (23 octubre-21 novembre): AMOR: Et començarà a agradar un amor del passat. AMISTAT: Tot seguirà com sempre. SORT: Trauràs les millors notes de la teva classe, tot t'anirà molt bé, serà un bon mes per comprar loteria.
CAP RI CO RN (21 desembre1 9 gener): AMOR: L'amor de la teva vida, està més a prop del que et penses, no el deixis escapar. AMISTAT: Coneixeràs noves amistats molt especials. SORT: Trobaràs una cosa molt valuosa per a tu, però ho perdràs en un viatge.
AQU ARI (20 gener-1 8 febrer): AMOR: La persona que t'agrada també sent alguna cosa per tu. AMISTAT: Trobaràs nous amics que es convertiran en una família per a tu. SORT: No tindràs gaire sort aquest mes.
P E I XO S (1 9 febrer-20 març): AMOR: Tot seguirà com sempre, gaudeix dels amics i pensa en l'amor més endavant. AMISTAT: Ets molt popular entre els teus companys però pocs són els teus amics de veritat. SORT: Aprovaràs les notes, i aquest Nadal serà el millor de tots. 39
C OM E S F A U N A P IZZA E N 30 M IN U T S?
Aq u e sta é s u n a re ce p ta m ol t se n zi l l a i fà ci l p e rò q u e se g u r q u e e n ca ra n o con e i xe u . P e r fe r l a m a ssa , e l s ú n i cs i n g re d i e n ts q u e n e ce ssi te m són 4: 1 tassa d'aigua tèbia 2 sobres de llevat sec (1 4 grams) 4 tasses de farine 1 grapat de sal Preparació Primer escalfem l'aigua fins que estigui tèbia, després fiquem la farina i el llevat en un bol i remenem molt bé. A continuació fem com un petit volcà amb la farina i anem ficant poc a poc l’aigua en el bol, després, afegim els ingredients que queden.
A continuació, amb una miqueta de farina a la taula, comencem a pastar la massa. Quan noteu que té consistència, agafem un rodet i comencem a estendre la massa en la forma que desitgem. Ingredients essencials per a farcir-la: formatge, tomàquet i pernil.
Una vegada hem ficat tots el ingredients que vulguem, fiquem la pizza al forn, i dependent del forn de cadascú, haurem d'anar mirant les vores de la pizza, quan estiguin daurades vol dir que la pizza ja és cuita. I així de fàcil es fa una pizza. Ara toca gaudir-la!
40
AP RÈ N A CU I N AR
Per Catalina Cortés i Maria Esther Montaño
PAS TE S CAS O LAN E S AM B N U TE LLA! P e r fe r a q u e sta re ce p ta n e ce ssi ta re m : I n g re d i e n ts Làmines de pasta de full tallades en quadrats. Núvols o bombons Nutella Ous M a te ri a l s Un bol Una safata Un pinzell de cuina Una baedora manual o automàtica
P rocé s Primer de tot, es posa una capa fina de Nutella estesa sobre la làmina de pasta de full i damunt ficarem els bombons o els núvols que s'hagin escollit. Seguidament, doblegarem per la meitat la pasta i amb una forquilla la tancarem molt bé. En una safata es posen les pastes. En un bol bat 3 ous i fica la barreja per damunt de les pastes amb un pinzell de cuina, després ho poses tot al forn a 400º uns 1 5 minuts. I ja està, així de senzill es fan unes pastetes casolanes.
41