Page 1

R e v i s ta n Ăş m . 9 1 0 1 d a y s . J u n y d e l 2 0 1 4


S U M ARI

S u m a ri E d i tori a l Ti l · l e rn otíci e s L' e n tre vi sta T h a t' s e n g l i s h E l s al u m n es opi n en P a rl e m a m b a l g u n s p rofe ssors S om e scol a ve rd a P a rl e m a m b e l s a l u m n e s S orti d e s Sabi es q u e. . . P a rl e m d e còm i cs La ca rte l l e ra E l s e sp orts Acom i a d e m a . . . Ti l · l e rn otíci e s d ' ú l ti m a h ora E l te s t H oròscop s Ap rè n a cu i n a r

2 3 4 13 14 15 16 20 18 22 25 26 27 28 34 36 37 38 40

IES El Til·ler, Carretera de Ribes, 46. Correu electònic: a8065391 @xtec.cat REDACCIÓ Coordinació: Departament d'Àmbit de Llengües (Mireia Clares) Redactors i reporters: Èric Antich, Kevin Benavides, Aleix Blanch, Robert Bosmedio, Edgar Carricondo, Ernest Corbera, Gemma Espelt, Pol Fernández, Mireia Girbau, Javier Hernández, Dani López, Àlex Masqué, Aleix Martos, Eva Molina, Laia Nogueras, Laia Orduña, Selene Martínez, Nerea Rodríguez, Jose Sánchez, Ferran Solís i Judit Somaza. Fotògrafs: els redactors i professors del centre Disseny gràfic: els redactors i coordinadora Disseny del logotip: Judit Manuel i Edgar Carricondo Maquetació: redactors i coordinadora Portada: Edgar Carricondo Contraportada: Premi "Classe sense fum" 2nB ESO Agraïment especial per a Robert Bosmediano i Dani López per haver creat i dissenyat el nostre blogg i a tota la gent que ha posat el seu gra de sorra perquè aquesta revista sigui tal com és. 2


L' E D I TO RI AL

E D I TO RI AL

Benvolguts i benvolgudes, Us ensenyem la novena revista de l’INS El Til•ler. Aquesta revista ha estat realitzada pels alumnes de tercer de ESO. Aquesta és l’ultima revista de l’any, ja que ve l’estiu i això vol dir que s’acaba l’escola i vénen les vacances! Esperem que gaudiu dels nostres articles que han estat fets amb molt d’esforç. També podeu visitar els nostres articles de la revista al nostre blog: http://larevistaeltiller.blogspot.com.es/ En aquesta revista hi trobareu tot tipus d’informació de l’institut com les sortides que s’han fet, tallers, entrevistes a professors, receptes de cuina, l’horòscop... Ens sap molt greu deixar de publicar-la perquè ha sigut una experiència molt divertida i hem passat molt bons moments tots junts. Esperem que us agradi molt, Els redactors de La Veu del Til·ler

3


CLAS S E SEN SE FU M

Per Jose Sánchez, Kevin Benavides, Eric Antich i Alex Masqué Els alumnes de 2n d'ESO aquest curs han participat al concurs "Classe sese fum". Han presentat un eslògan que ha quedat primer a nivell de Catalunya. En aquest concurs, s’havia de fer un dibuix amb un eslògan per convèncer els alumnes no fumessin i també per informar de les conseqüències que té. El premi és un dia al Circuit de Montmeló en el qual es celebrarà el gran premi de formula1 i també entrades per gaudir dels karts del circuit. Els premis s'han entregat al Cosmocaixa de Barcelona el dia 5 de juny, allà els alumnes han pogut gaudir de tallers i hi han passat el dia. Als alumnes els ha semblat una experiència molt divertida i entretinguda.

4


XE RRAD A S O B RE LA S E XU ALI TAT A 2 n D Per Èric Antich i Àlex Masqué

T I L · L E RN O T Í C I E S El dimarts dia 6 de maig va venir la Carla del C1 7 a fer una xerrada sobre què és la sexualitat als alumnes de 2nD. Segons alguns d’ells, abans de la xerrada es pensaven que la sexualitat només era sexe, però han après que mirar als ulls, acariciar els cabells i més coses, també ho són, i això els ha cridat l’atenció. Ara per a ells la sexualitat és afectivitat, plaer, reproducció, sexe, etc. Aquesta xerrada els ha semblat bastant interessant, ja que han après coses noves.

Qu è é s e l cri q u e t? Xerrada d'educació Física a 3r per Ferran Solis i Judit Somaza

El dilluns dia 2 de Juny els alumnes de 3rC van rebre una classe d’educació física de cricket en anglès dirigida per 1 jugador pakistanès anomenat Khurram Shehzad, que participa en una lliga a Barcelona amb un equip anomenat Barcelona Eagles Cub, i un cap d’un equip indi, anomenat Robert. En Robert i en Khurram els van ensenyar la forma bàsica de jugar al cricket i tot el que és necessari aprendre per jugar d’una manera normal al cricket, com per exemple: com agafar correctament el pal, com llençar correctament la pilota, agafar correctament la pilota quan ve de l'aire, la posició correcta de batejar, etc.

5


L' AVE N TU RA D E LA TE LE VI S I Ó Experiència dels alumnes de 2n

Dimarts passat dia 1 3 de maig, els alumnes de 2n d'ESO van fer una activitat anomenada L'Aventura de la televisió. El taller consistia en la familiarització d'un plató de televisió. Es va fer a la biblioteca del centre i la dugueren a terme La casa de la ràdio i televisió que té la seu a Bordeus (França). Els alumnes prèviament van preparar una activitat a classe de català, van haver d'inventar-se una entrevista a un famós. Al dia del taller, a la biblioteca estava preparat un plató, on tenien una zona on els van ensenyar com es maquillen els professionals. Després que els maquillessin i fessin les pràctiques de maquillatge, van anar a una de les zones habilitades amb càmeres de televisió i van practicar l'ús del teleprompter, que és una càmera on hi ha projectar el guió que ha de dir el periodista a través d'un ordinador.

Allà van projectar el discurs que va fer Nelson Mandela quan va ser alliberat i els alumnes es van posar a la seva pell i els van ensenyar la funció d'un plató de televisió com si fossin uns polítics. Després de tot això, els van ensenyar a fer d'homes del temps fent servir el Chroma key, que és una pantalla verda on al moment de l'edició es projecte una imatge. Quan van acabar de fer d'homes del temps van fer amb el chroma key i van escenificar l'entrevista que havien preparat, alguns alumnes l'havien preparat amb sentit de l'humor i van representar Ana Botella i Eduard Punset, entre altres personatges. L'activitat va durar 2 hores. A la majoria d'alumnes de 2n els va agradar molt. P ol F e rn à n d e z J ose S á n ch e z

E n s vi si te n u n s p re sos!

La primera setmana de juny, els alumnes de 4t del nostre institut van rebre una xerrada de dos presos. Van parlar de la situació en la que estaven els presos després d'haver tingut una condemna a causa de les drogues. Han explicat la vida que estan tenint ara, després d'haver-se adonat que traficar i prendre drogues repercuteix molt en el futur. Si tornessin a la situació en la que van passar, canviarien moltes coses. 6


T I L · L E RN O T Í C I E S

I N U N D ACI Ó D E L G I M N ÀS D E L ' I N S TI TU T El dimecres dia 26 de maig, el gimnàs de l'institut a causa dels problemes meteorològics va quedar totalment inundat. Per resoldre el problema de la inundació va acudir el professorat a treure l'aigua del gimnàs amb galledes i olles de la cuina. A les Franqueses del Vallès van caure en total 72 litres per metre quadrat, per això, el 29 de maig es va decidir fer un dipòsit per emmagatzemar l'aigua.

Àlex Masqué


C RÈ D I T D E S Í N T E S I D E 1 R Com bé sabeu, l'última setmana de cada trimestre a l'institut es duu a terme un Crèdit de Síntesi de diferent temàtica. Ens hem interessat en saber quin tema han treballat, al final del segon trimestre, els alumnes de 1 r d'ESO, per això hem acudit a ells i els hem preguntat vàries qüestions. Els estudiants de 1 r han estudiat el patrimoni del nostre poble: Les Franqueses, tema que els ha semblat molt interessant ja que han pogut conèixer moltes coses noves sobre la nostra localitat, com per exemple alguns llocs interessants que desconeixien o diferents dades sobre la nostra població, que va ser una de les coses més impactants per a ells. En conclusió, els estudiants del 1 r curs del nostre centre creuen que aquest treball els ha sigut molt útil, donant-li una nota final de 7 sobre 1 0. Aleix Blanch, Ernest Corbera i Aleix Martos

C RÈ D I T D E S Í N T E S I d e 2 N La setmana abans de vacances de Setmana Santa, els alumnes de segon van fer un crèdit de síntesi sobre l'Edat Mitjana. Alguns alumnes no els va agradar aquest tema i opinen que no els ha servit per res a la vida; d'altres opinen que ha estat bé perquè era interessant i divertit. Encara que a alguns alumnes no els ha agradat, han après algunes coses com, per exemple, l'església de Santa Maria del Mar i les diferències entre les catedrals gòtiques i romàniques de Barcelona. Els ha anat bé perquè pugin tenir una mica més de coneixements i cultura. Si tinguessin l'oportunitat de poder canviar el tema, escollirien temes com el futbol, la sexualitat i les tecnologies. Laia Orduña i Javier Hernàndez 8


T I L · L E RN O T Í C I E S : C RÈ D I T S D E S Í N T E S I C RE D I T D E S Í N T E S I 3 r

Cada any, els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut El Til•ler fan el crèdit de síntesi sobre què volen estudiar quan acaben l’educació secundaria obligatòria. Una de les activitats va ser fer una sèrie d’exercicis sobre aquest tema abans de començar la setmana per veure què en sabien i si, més o menys, tenien clar què volen fer. També van fer una sortida on els explicaven diferents batxillerats i cicles formatius, perquè els alumnes se n’informessin amb més detall. Una de les activitats consistia en fer un test virtual el qual tenia 93 preguntes que quan les completaves finalment et deia quin tipus d’itinerari et convenia. Èric Antich i Alex Masqué

C RÈ D I T D E S Í N T E S I D E 4 t Els alumnes de 4t, abans de Setmana Santa, van fer el crèdit de síntesi. Ells mateixos, en grups de quatre, han pogut decidir sobre quin tema volien fer-lo. Primer van decidir els grups i els temes, després van començar a treballar el tema escollit, per exemple van escollir temes com la felicitat, la segona guerra mundial i el sida. Per començar a treballar van fer un borrador a mà i seguidament van passar-ho a net a l’ordinador. Com cada any, els alumnes van haver de fer la presentació davant d'uns tribunals compostos per professors del centre, on es presenta tot el treball fet durant tota la setmana. Quan s’arriba a quart canvia el sistema i primer els fan preguntes sobre el treball, els fan llegir una part del treball i finalment han de fer una explicació acompanyada d’un power point. A la majoria d’alumnes els ha agradat ja que era un tema que havien escollit ells, però tot i així, una altra part de l’alumnat no tornaria a fer-ho perquè se’ls ha fet molt pesat, però els ha servit d’ajuda per poder treballar d’una manera més organitzada i han après a saber fer hipòtesis. Selene Ramírez i Nerea Rodríguez

9


E L F RAN QU I S M E I LA RE P RE S S I Ó A G RAN O LLE RS I E L VALLÈ S O RI E N TAL

Aquest és el títol del nou llibre de l'Eduard Navarro, director i professor d'història de l'Institut El Til·ler. És un llibre dirigit a historiadors i gent interessada en la història que sigui de la comarca. És un llibre on hi ha dotze anys de recerca, viatges, visites als arxius militars... tot i que només fa dos anys que va decidir escriure'l explicant els resultats obtinguts de la seva recerca. S'han imprès 1 000 exemplars, però tal com diu l'autor: “ No és un llibre fàcil de vendre, prefereixo que el llegeixin sis persones i no que el comprin tres i no se'l llegeixin”. Part dels diners de la seva venda van destinats al Casal de Mestres i la resta pel propi escriptor. Aquest escriptor primerenc durant els anys que ha estat escrivint el llibre ha estat constantment rebent consells i petites ajudes de diverses persones, com de la Mireia Clares, professora de llengua catalana i coordinadora de la revista La Veu del Til·ler, i aproximadament de vint persones més. Mentre escrivia el llibre, sempre ha rebut suport constant de la seva família i amics. Segons l'autor, escriure el llibre sempre ha estat una cosa accessòria a la seva vida, ja que no viu d'això, sempre ha estat una motivació. Tot i que aquesta experiència li ha estat enriquidora, no seguirà escrivint més llibres fins que deixi de ser director.

CO M H AN AN AT LE S P RO VE S CAN G U R? El dia 20 de març, tretze alumnes de tercer i vuit de quart del nostre centre es van presentar a les Proves Cangur, unes proves que es fan any rere any amb la finalitat d’augmentar el nivell matemàtic dels alumnes participants. Aquestes proves duren una hora i quart aproximadament i són realitzades per l’alumnat de segon cicle de secundària, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior de tota Catalunya. Entre els alumnes participant del nostre centre, l’Institut el Til•ler, hi ha hagut diversos resultats, però un d’ells lleugerament destacat, el d'en Guillem Ginestet, alumne de quart d’ESO, que ha quedat en ci n q u a n ta -tre se n a posició del seu nivell. En Guillem explica que no esperava obtenir un resultat tan elevat ja que pensava que li hauria anat pitjor però, content del seu resultat, diu que sempre que pugui es presentarà a aquestes proves. A tots els alumnes participants els han atorgat un diploma com a agraïment i participació a aquestes proves. Esperem que els nostres estudiants s'animin a participar-hi. 10


T I L · L E RN O T Í C I E S

P e r G e m m a E s p e l t i E va M o l i n a

P RE M I S G ARB U I X Per tal de celebrar la revista número 1 00 de Garbuix i els seus 25 anys d’història, els alumnes dels dos instituts de Les Franqueses, l’IES Lauro i l’IES El Til•ler, van participar en un concurs de la revista enviant escrits d’opinió i fets relacionats amb aquest municipi. El proper 20 de juny es celebraran els 25 anys amb diverses activitats que començaran a les 1 8:00 i amb un concert encarat als joves franquesins amb el grup Acció, Albert Solà i Empty Cage. Aquests concerts són gratuïts i tindran lloc a la Plaça de l’Espolsada a les 20:00h. Durant aquest acte, es farà l’entrega dels premis a les guanyadores d’aquest concurs, la Paula Martín, alumna de l’IES Lauro amb Nit de festa major, i dues alumnes del nostre centre, l’Institut El Til•ler, la Laura Rubio amb El projecte TEI i l’Eva Molina amb Els joves de Les Franqueses sense espai de lleure i, en els pròxims números, sortiran més guanyadors i guanyadores. A més a més, també seran premiats el guanyador i finalista de la portada.

11


CAN TAD A RE I VI N D I CATI VA

Uns 500 centres d’arreu de Catalunya van cantar el dia 6 de juny a les 11 h una cançó titulada M i ra l l d e p a u per reivindicar el seu desacord amb la nova llei que vol suprimir hores de música dels centres de primària i secundària per així poder augmentar el nombre d’hores d’altres assignatures com ara català, castellà, anglès i matemàtiques. Aquesta cançó de D ón a l a N ota ha estat escrita per Gibert d’Artze i composada per David Melgar expressament per a aquest acte.

Música, fas que les il•lusions es tornin realitat... Que la música continuï formant part de l’educació dels nostres infants

10


E N TRE VI S TE M A. . . E N T R E VI S T E M L A P E T R I Voleu saber una mica més de la vida de la Petri, l'administradora del centre? Doncs aquí trobareu informació, opinions, vida personal i moltes altres coses del vostre interès. Qu i n é s l ' ori g e n d e l te u n om ? Es fa servir molt a Alemanya, Croàcia i la República Txeca. És originari del llatí, també hi ha una ciutat anomenada Petra, però el significat del meu nom és pedra i el seu masculí és Pedro. Te n s p a re l l a ? I fi l l s? No tinc parella però sí que tinc un fill. O n vi u s? Am b q u i ? A Barcelona i visc amb el meu fill. E n q u è con si ste i x l a te va fe i n a ? Sóc l'encarregada de dur a terme l'administració del centre, gestió administrativa (comptabilitat, arxivar documents, inscripció d'alumnes, matrícules...). O n i q u è va s e stu d i a r? Vaig estudiar a Barcelona, em vaig treure el BUP, el COU i estudis de comptabilitat i administració. D e q u è h a s tre b a l l a t a l l l a rg d e l a te va vi d a ? Durant quant de temps? De jove, vaig fer de cangur, de immobiliària fins als 20 anys i bufet d'economistes durant 1 5 anys. Ara, ja fa 1 2 anys que treballo pel Departament d'Ensenyament. E n s p od ri e s e xp l i ca r u n a a n è cd ota d e l a te va vi d a l a b ora l ? Sí, fa quatre anys, a una escola de l'Hospitalet de Balenyà, una senyora em va dir que estava estètica amb la seva filla i jo no l'entenia, i es referia que estava histèrica, no estètica. E stà s sa ti sfe ta a m b l a te va fe i n a ? Sí, m'agrada molt el que faig. E n s p od ri e s e xp l i ca r e l s p ri n ci p a l s d e fe cte s i vi rtu ts q u e té e l ce n tre ? De defectes trobo que no n'hi ha cap i de virtuts en té moltes, per exemple el personal docent i també m'agrada el seu funcionament. D e q u è t' a g ra d a ri a tre b a l l a r si n o fossi s a d m i n i stra d ora ? De professora de primària. Cre u s q u e l ' i n sti tu t té u n b on n i ve l l d ' a p re n e n ta tg e ? Jo crec que els professors fan tot el possible perquè els alumnes surtin el màxim de preparats del centre però, això també depèn molt dels alumnes, si volen o no treballar. Qu i n s con si d e re s q u e són e l s m i l l ors com p a n ys d e tre b a l l ? Jo tinc molt bona relació amb tots ells. T' a g ra d a ri a a sce n d i r? P e r q u è ? Aquí no es pot, o ets de l'equip directiu o ets administradora. T' a fe cte n m ol t l e s re ta l l a d e s? Molt, m'afecten en l'aspecte econòmic, hi ha la mateixa o més feina que abans i cobro menys. Qu è é s e l m i l l or q u e t' h a p a ssa t a l a te va vi d a ? I e l p i tj or? El millor que m'ha passat a la meva vida ha estat el meu fill i de pitjors moments, n'hi han molts al llarg de la vida, com perdre la gent que estimes i situacions emocionals que intentes superar amb somriures. E t se n ts b e n re tri b u ïd a ? P e r q u è ? No pel tema de les retallades, perquè m'han retallat l'horari i el sou i, en aquest aspecte, estic enfadada amb el departament. G e m m a E s p e l t i E va M o l i n a 13


TH AT' S E N G LI S H

E 3 C O N F E RE N C E E3 is the world’s premier trade show for computer and video games and related products. The show is owned by the Entertainment Software Association (ESA). It is an U.S. association dedicated to serve business and public affairs. It also publishes interactive games for video game consoles, handheld devices, personal computers and the Internet. E3 takes place from June 1 0 to1 2 201 4, at Los Angeles Convention Center. On Tuesday 1 0th of June from 1 2,00PM to 6,00PM On Wednesday 11 th of June from 1 0,00AM to 6,00PM On Thursday 1 2th of June from 1 0,00AM to 5,00PM E3 is owned and operated by the ESA, which is dedicated to companies that need publishing interactive games for video game consoles, personal computers, etc.The ESA offers services including a global anti-piracy programme, government relations and intellectual property protection efforts.

14


E LS ALU M N E S O P I N E N CO M H AU RI A D E S E R L' I N S TI TU T I D E AL En aquest article hem enquestat els alumnes de l’institut El Til•ler per saber, segons ells, com seria el seu institut ideal i què canviarien del centre on estudien. L’institut ideal seria aquell institut que tingués una piscina, uns companys amables que t’ajudessin quan ho necessitessis, classes molt grans, un gimnàs professional, màquines de refresc i de menjar al pati, un camp de futbol, permetre l’ús dels mòbils i ordinadors a tot arreu, menys sancions per coses no raonables, més “ties bones”, lavabos nets, polits i amb bona olor i pilotes per jugar a l’hora de pati. Segons l’alumnat, un dels principals temes que els agradaria canviar o millorar és el nivell del centre i l’ensenyament per part d’alguns professors. També, un gran nombre d’alumnes ha afegit que en el centre hi hagués batxillerat per a poder continuar a l’institut. Una de les altres coses que preocupa són els horaris. Molta gent es queixa de l’hora que s’entra a l’institut, a les 8 del matí, perquè pensa que els perjudica a l’hora de concentrar-se. Respecte l’esbarjo, l’alumnat pensa que necessita més temps i gran part d’ells els agradaria poder sortir al carrer. Tampoc estan d’acord amb l’horari de les tardes. Les instal•lacions també han rebut crítiques. Una de les coses que no els agrada i els causa molts problemes és el Wifi del centre, ja que es col•lapsa sovint. El pati de l’institut no és gaire gran, i això provoca que els alumnes hagin de jugar en espais molt reduïts. Encara que el nostre gimnàs és molt gran, els alumes que els agrada i els motiva l’esport, voldrien que el gimnàs fos de mida i caràcter professional. Laia Nogueras i Mireia Girbau

15


P a rl e m a m b l a M a ri a Ca stá n , p rofe ssora d ' a n g l è s D ’ on e ts? Sóc de Barcelona , de la Sagrada Família. T’ a g ra d a a q u e st i n sti tu t ? Sí, molt. P e r q u è ? Perquè es treballa a gust, hi ha bon ambient i bon personal. H a s tre b a l l a t e n a l g u n a l tre ? Sí, al Jaume Almera de Vilassar de Dalt, a l’Institut de Cabrils, a l’Institut de Malgrat de Mar, a Premià i al Sant Esteve de Palautordera. Te n s b on a re l a ci ó a m b e l s a l u m n e s? Sí. D e l a te va a ssi g n a tu ra , t’ a g ra d a p osa r d i fíci l e l te m a ri ? No. O n va s e stu d i a r? A l’Institut Secretari i Coloma ( Barcelona ). Qu a n t d e te m p s? Tot el BUP, i a la Universitat de Barcelona, a la Facultat de Filologia. Te n s m é s títol s? No.

14

Qu i n a ti tu l a ci ó te n s? Llicenciada en Filologia anglesa. Te n s fi l l s? Si, 2. Qu è t’ a g ra d a fe r e n e l te u te m p s l l i u re ? M’agrada quedar amb els meus amics i llegir, sobretot gaudir dels meus fills. Te n s a l g u n h ob b i e ? No. T’ a g ra d a a l g u n e sp ort? La natació. E l se g u e i xe s con tín u a m e n t? Sempre que puc. E l p ra cti q u e s? No. T’ a g ra d a ri a p ra cti ca r a l g u n a l tre e sp ort? M’agradaria esquiar més sovint. Te n s a l g u n a m e ta o ob j e cti u ? Sí, aconseguir una mica més de temps lliure per a mi.


P a rl e m a m b e n D a n i i l a N e u s, p rofe ssors d ' e d u ca ci ó físi ca

PARLE M AM B ALG U N S P RO F E S S O RS Per Kevin Benavides i Jose Sánchez

Els hem fet una entrevista als nostres professors d'educació física, en Dani i la Neus Casajuana. T’ a g ra d a p osa r e l te m a ri d i fíci l ? D ’ o n e ts ? N: No, m'agrada fer classe i que els meus alumnes puguin N: Sóc de Granollers. seguir-ho tot. D: De Barcelona D: No, només sóc exigent. Qu è va s e stu d i a r? Qu è e t se m b l e n e l s p rofe ssors d e l ’ i n sti tu t? N: Bup, Cou i INEFC. N: Bons companys de treball. D: Bup, Cou i INEFC. D: Bons companys de treball. On ? I el s al u m n es? N: A la facultat de Barcelona. N: Molt bons i educats. D: A la facultat de Barcelona. D: Amb idees molt clares. Qu i n s e sp orts t’ a g ra d e n ? N: Els esports aquàtics. D: Tots menys els de motor. Q u i n s e xc a c ta m e n t? N: El surf, kite surf, cayac i la natació. D: Judo i bàsquet. E n s e g u e i xe s l e s c o m p e ti c i o n s ? N: Sí, per la tele. D: No tinc temps! P e r q u è va s e scol l i r se r p rofe ssor/a d ’ e d u ca ci ó físi ca ? N: Perquè m’agrada veure els alumnes practicant esport. D: Perquè vaig fer el mateix que el meu germà. Q u a n ts a n y s te n s ? N: 43 (menys 1 0). D:58 anys.

15


E N TRE VI S TA A LA PAU LA DE F RAN CÈ S

D u ra n t q u a n ts a n ys va s vi u re a F ra n ça ? Hi vaig néixer i vaig venir cap a Catalunya als 1 7 anys, encara que hi venia sovint de vacances amb la família. E l s te u s p a re s són d e n a ci on a l i ta t F ra n ce sa ? No, els meus pares no van néixer a França, el meu pare és andalús i la meva mare és catalana. I d on cs, com é s q u e va n a n a r a vi u re -h i ? Hi van anar a viure quan es van casar per, com totes les famílies, poder fer diners. Després de viure-hi durant cinc anys, hem van tenir a mi. Qu i n a é s l a te va l l e n g u a m a te rn a ? Concretament no ho sé, però des de petita sempre he parlat francès i em fa pensar que ho es. Abans de venir a Catalunya vaig estudiar durant quatre o cinc anys castellà a una acadèmia i també, un any abans vaig anar a Paris a unes classes de català que em vam ajudar molt a la hora de venir a Catalunya. A casa meva, cada vegada que parlava una mica en castellà el meu pare em donava un franc cosa que feia que cada vegada tingués més interès en parlar-lo i aprendre’l. 18


PARLE M AM B ALG U N S P RO F E S S O RS A q u i n p ob re o ci u ta t vi vi e s? Vivia a una ciutat que es diu Issy- les moulineaux, situat a uns cinc-cents metres del Parc dels Prínceps. Qu i n d e l s d os l l ocs cre u s q u e é s m i l l or p e r vi u re -h i , l a g e n t. . . ? Tots dos lloc m’agraden, però trobo que la forma de vestir d’aquí i la de França és molt diferent, l’estil de Catalunya m’agrada més. Encara que també hi ha dos coses que m’agraden molt de França que són els canals de televisió i els cotxes elèctrics que lloguen als carrers de la ciutat. Trob e s q u e é s m ol t d i fe re n t l a form a d ’ e n se n ya r l a d e F ra n ça a m b l a d ’ a q u í? No penso que sigui molt diferent, el que si que canvia és la forma d’organitzar els diferents cursos escolars, ja que a França, a primer de Batxillerat és deixa de fer llengua, la selectivitat és obligatòria i això et pot perjudicar en el teu futur i sobretot, el que més s’estudia són els comentaris de text, desenvolupar frases, resumir textos... Te n s a l g u n g e rm à o fa m i l i a r q u e se g u e i xi vi vi n t a l l à ? No, a aquella casa només hi vivíem els meus pares, els meus germans i jo, i ara ja no hi viu ningú, tot i que la seguim conservant ja que hi ha com un “cordó umbilical” que ens uneix a ella, ens costa molt desfer-nos de la casa on hem viscut tota la nostre infància. Així doncs, anem molt sovint a passar les vacances i reviure tots el moments que hi he viscut amb els meus fills. Con ti n u e s p a rl a n t a m b a n ti cs com p a n ys o com p a n ye s? No, la veritat és que he perdut bastant el fil amb els meus antics companys, ja que ara cadascú viu a llocs diferents, té la seva família... E n s p od ri e s e xp l i ca r a l g u n a a n è cd ota q u e re cord i s d e l s te u s a n ys p e r F ra n ça o a l g u n a cosa q u e t’ h a g i p a s s a t? Recordo que una vegada, quan estudiava català a Paris, vaig conèixer a una noia molt simpàtica de la qual em vaig fer molt amiga, i després, al cap d’uns anys, va donar la casualitat que ens vam tornar a trobar a Catalunya. Te n s a l g u n a cosa q u e e t fa sci n i o q u e t’ a g ra d i q u e e n s vu l g u i s e xp l i ca r? Bueno, la veritat és que jo, fa uns quants anys vaig anar a una tenda en busca d’un porta-bicis perquè als meus fills i a mi ens agrada molt visitar lloc nous, i llavors vaig veure una tenda de campanya molt gran que em fa fascinar i vaig decidir comprar-la. Des de llavors anàvem cada cap de setmana amb els meus fills a diferents càmpings ja que s’ho passaven molt bé. Al veure que es divertien i desfruitaven molt, vaig decidir comprar una caravana i a partir d’aquell moment, cada cap de setmana vaig a un càmping i allà els meus fills poden conèixer gent nova i fer amics. Am b e l s te u s fi l l s, e n q u i n i d i om a p a rl e s? Amb els meus fills intento parlar el més que puc en francès. Aprofito que, quan anem al càmping, busco gent francesa amb la que mantenir una conversa amb ells i amb els meus fills perquè aprenguin més.

19


S E TM AN A D E L’ ALU M I N I La setmana passada, els delegats ambientals de cada classe de l’ institut van informar i van fer una enquesta perquè la gent s’ adonés de tot l’ esforç que es necessita per reciclar el paper d’alumini. La setmana vinent serà una mica especial, ja que els delegats ambientals hauran de dur a terme una activitat molt fàcil però, a la vegada, molt significativa. Abans de cada pati recolliran tot el paper d’alumini de cada classe en una caixa la qual pesaran i amb aquestes dades esbrinar, per exemple, el cost que té la fabricació dels enormes rotllos de paper d’alumini o calcular el cost mediambiental que té el reciclatge de l’alumini. Amb l’alumini recollit durant tota la setmana es farà una macropilota. S’ensenyarà a la gent la excessiva quantitat d’alumini que es pot gastar en una setmana, i s’intentarà conscienciar sobre les conseqüències que pot tenir gastar tant alumini. L’objectiu és que l’alumnat s’adoni que no és necessari fer servir tant paper d’alumini i amb això incentivar l’ús de les carmanyoles o altres objectes que poden substituir el paper d’alumini. Ferran Solís, Aleix Martos i Pol Fernàndez

20


S O M E S C O L A VE R D A

CAM I E S CO LA per Aleix Martos i Pol Fernández

El dilluns dia 2 de juny els delegats ambientals de 1 r, 2n i 3r van anar d’excursió des de l’ institut fins al cementiri de Marata. L’objectiu era arribar fins al cementiri per a després, seguint els senyals marcades per l’associació “camí”, fer el camí de tornada i marcar noves marques o resseguint amb pintura vermella les ja existents. La finalitat que té per a l’associació aquest tipus d’activitats és intentar unir en un sol camí tots els països on es parla català. Amb aquesta activitat, l’Institut El Til•ler s’ha convertit en vetllador d’aquest tram de camí. S'hauran de repassar un o dos cops l’any els senyals del seu tros de camí.

17


PARLE M AM B E LS ALU M N E S Hem escollit quatre alumnes, un de cada curs, per saber els seu pas per l'institut, i conèixer la seva evolució al llarg de la seva etapa a l'ESO. La Berta Vidal fa primer i és el seu primer any en aquest centre, el Martín García ja porta dos anys i va a segon. Del primer curs del segon cicle hem escollit al Víctor González i de quart al Jeremy Garner. Us deixem amb les opinions i reflexions de l'alumnat del nostre centre: C o m u s v a u s e n ti r a b a n s d e c o m e n ç a r l ' i n s ti tu t? I u n c o p d i n s ? Berta: Nerviosa i un cop dins, contenta i amb gent nova. Martín: Amb molta vergonya i por i és un món diferent, no és que t'ho posin molt fàcil. Víctor: Abans de començar l'institut em vaig sentir nerviós i preocupat sobre com de gran seria el canvi des de la primària i després, em vaig sentir alleujat perquè cal esmentar que el canvi no va ser gaire gran. Jeremy: Nerviós, és tot un canvi per a tothom, una mica desplaçat i vaig conèixer gent nova i em vaig adaptar bé. Qu i n e s e re n l e s vostre s e xp e cta ti ve s a b a n s a b a n s d e com e n ça r l ' i n sti tu t? I u n cop d i n s? Berta: M'imaginava que hi haurien millors professors, que el pati seria més gran i que no hi haurien tants pisos i un cop dins he vist que no està tan malament. Martín: Diferent, nois que es barallessin més i el centre en millors condicions i després, vaig veure que era millor del que m'havia imaginat, amb més aspectes positius. Víctor: Doncs m'esperava classes que tinguessin el coneixement i l'estudi de conceptes amb alt nivell de dificultat i un cop dins, al no ser un canvi gaire gran em vaig adaptar correctament al nou mètode d'ensenyament. Jeremy: Que ho aprovés tot sense repetir i un cop dins em vaig adonar que no era tan difícil com em pensava i volia treure les millors notes. Com cre i e u q u e u s se n ti re u q u a n m a rxe u ? Berta: Contenta però trista de començar el batxillerat. Martín: Trist de deixar l'institut i els companys. Víctor: És probable que enyori la poca dificultat que comporta l'estudi a l'ESO amb comparació al batxillerat. Jeremy: Estrany, perquè soc un cas especial i me'n vaig a un altre país. Cre i e u q u e l ' i n sti tu t té u n b on n i ve l l d ' a p re n e n ta tg e ? Berta: En general el nivell està bé, però en algunes assignatures és més baix del normal. Martín: Depenent de la forma de fer la classe de cada professor. Víctor: El nivell d'aprenentatge és relatiu a les ganes i interès que fiquin tan l'alumne com el professor. Jeremy: No perquè és nou. Fer un institut és tot un canvi i els professors no són adequats. Com é s l a vostra re l a ci ó a m b e l s te u s com p a n ys? I a m b e l m e m b re d e p rofe ssora t? Berta: Tant amb els companys com amb els professors em porto millor amb uns que amb altres. Martín: Amb els companys molt bona però, amb els professors regular, hi ha professors que m'ajuden i fan bones classes. Víctor: Amb els companys tinc una relació ordinària; la majoria els veig com a companys i no com a amics. I amb la majoria de professors he establert una bona relació, tot i que hi ha excepcions. Jeremy: Amb els companys molt bona i amb els professors depèn de quin, és millor o pitjor. 18


Víctor: Amb els companys tinc una relació ordinària; la majoria els veig com a companys i no com a amics. I amb la majoria de professors he establert una bona relació, tot i que hi ha excepcions. Jeremy: Amb els companys molt bona i amb els professors depèn de quin, és millor o pitjor. P e r q u è va u e scol l i r a q u e st ce n tre ? E l re com a n a ríe u ? P e r q u è ? Berta: Perquè és el que estava més aprop, a més, hi va me germana. Sí que el recomanaria perquè té coses bones. Martín: Perquè és el que em quedava més a prop i me'l van recomanar. Jo crec que si a una persona li agrada estudiar, és millor que se'n vagi a un altre centre amb un nivell d'aprenentatge més alt, i si no li agrada estudiar, pot venir a aquí. Víctor: Vaig escollir aquest centre per la proximitat amb l'anterior centre, perquè la majoria dels companys del centre anterior també s'hi inscriurien. I sí que el recomanaria per les persones que viuen a Les Franqueses. Jeremy: Vaig escollir aquest centre perquè és el que em quedava més a prop, i no el recomanaria perquè hi ha molts més bons centres. E sm e n ta e l s a sp e cte s p osi ti u s i n e g a ti u s q u e cre i e u q u e té e l ce n tre . Berta: Positius: La cantina Negatius: Els lavabos són petits, estan en mal estat i les dutxes són fastigoses. Martín: Positius: M'agrada l'horari. Negatius: Posen molts partes i els lavabos no estan en bon estat. Víctor: Positius: Les instal·lacions són relativament noves i tenen un bon sistema d'organització. Negatius: El sistema de penalització d'incidències no és gaire efectiu. Jeremy: Positius: Té un projecte per seguir molts anys. Negatius: El manteniment de l'institut és dolent i els professors no són molt bons. Qu i n é s e l m i l l or re cord q u e t' e m p orte s d e l ce n tre , J e re m y, tu q u e e stà s a 4 t cu rs? Jeremy: La gala és un dels millors records que tindré, tots els finals de curs són bons. Gemma Espelt i Eva Molina 1 r d'ESO

2n d'ESO

4t d'ESO

21

3r d'ESO


AN E M A LA RÀD I O ! Sortida 3r D Catalunya Ràdio Per Laia Orduña i Nerea Rodríguez Divendres 25 d’abril, els alumnes de tercer D de l’institut El Til•ler van fer una sortida a Catalunya Ràdio. L’objectiu d’aquesta sortida era conèixer el funcionament d’una ràdio i les parts que té. Per arribar fins a Barcelona, van haver d’agafar el transport públic i de camí a aquest van patir aventures. Un cop a Catalunya Ràdio, una guia els va ensenyar les diferents instal•lacions. Primer, van anar a un dels estudis on els van fer una presentació. A continuació, van visitar dos dels estudis on es graven els diferents programes de la ràdio i els va explicar el funcionament de cada part i tot el que van aprendre ho van posar en pràctica. Finalment, tots els alumnes van assistir a un programa en directe en el que hi participaven personatges de Polònia i Cracòvia. Durant el programa no podien ni parlar, però finalment a la secció d’humor van poder interactuar amb els personatges i podien riure o aplaudir encara que estiguessin en directe. És una sortida que els va agradar molt, ja que fer pràctiques a la ràdio i poder interactuar amb personatges és molt interessant i divertit, tant que tornarien a fer aquesta sortida.

20


S O RTI D E S P RI M E R VA A TARRAG O N A

Els alumnes de 1 r d’ESO, el dimarts 1 8 van anar a Tarragona a visitar diferents llocs. L’objectiu era aprendre més coses sobre Tarragona i sobre els romans. Opinen que haurien de canviar algunes coses, com per exemple el museu, ja que era avorrit; podrien fer-ho més lúdic. Però en canvi, també pensen que els pròxims alumnes que facin primer haurien de fer la sortida perquè és bastant interessant. La majoria no han après res perquè ja ho sabien, per les explicacions de classe; i alguns altres si que han après més coses, com per exemple els diferents símbols que fan servir. Alguns no hi tornarien a anar però alguns altres potser si. Primer, l'autocar els va deixar a la porta del passeig arqueològic. Seguidament van donar la volta a la muralla, fixant-se en el tros de muralla en el que hi ha unes torres amb uns relleus que representen a una deessa i uns caps que representen els enemics vençuts per protegir-se. Desprès van entrar a l'antic fòrum urbà. Finalment van veure la sala dels mosaics, al circ. I abans de marxar van anar a dinar al costat del circ. Un professor opina que els alumnes han après bastantes coses, i que els professors han ajudat bastant a fomentar el coneixement dels alumnes. Un dels professors, canviaria coses de la sortida com la durada de les explicacions, ja que pels alumnes era molt avorrit, i sobretot canviaria el poder baixar a l’amfiteatre, ja que els alumnes es van quedar amb les ganes.

E S TAN ACTI U S E LS VO LCAN S D ’ O LO T? Sortida de 1 r d'ESO El dia 1 2 de Maig els alumnes de primer C i D van anar a veure els volcans d’Olot. L’objectiu de la sortida era aprendre coses sobre aquells volcans. Els alumnes van aprendre les característiques que tenen, encara que ja sabien el tema de les erupcions. Opinen, que els va servir per aprendre, i que va ser divertida i interessant. Encara que van quedar descontents perquè van arribar molt cansats ja que s'havia de caminar molt i per altra banda també descontents perquè estaven il•lusionats per veure un volcà en concret i no ho van poder fer per falta de temps. Laia Orduña, Javier Hernández, Nerea i Selene Ramírez 23


S O RTI D E S

E XCU RS I Ó D E LS ALU M N E S D E F RAN CÈ S A P E RP I N YÀ El dia 5 de maig, tots els alumnes de l’institut que fan el crèdit variable de francès van fer una sortida a Perpinyà. L’objectiu de la sortida era conèixer la història del Palau dels reis de Mallorca i practicar la llengua francesa amb els habitants de la ciutat. Primer, van arribar a Perpinyà després de dues hores i mitja en autocar i es van dirigir cap al Palau. Un cop allà, van esmorzar i a continuació un guia els va explicar la història d’aquell palau. En els alumnes de segon se’ls explicava en català; els de tercer i quart en francès. En segon lloc, van anar al poble per poder dinar i conversar amb la gent. Després de dues hores al poble, van tornar a l’institut amb l’autocar. Els alumnes opinen que el viatge es va fer molt llarg; s’haurien de haver quedat més dies. Tanmateix va ser molt interessant i van practicar la llengua. Laia Orduña i Nerea Rodríguez

24


S AB I E S QU E . . .

Per Laia Nogueras i Mireia Girbau

Hola! En aquest article hem decidit parlar sobre adolescents.cat i adolescents 4.0. Si no saps que és, ara et fem un breu resum: Adolescents.cat és una pàgina web de parla catalana on s’escriuen articles de tota mena que interessen als adolescents. Adolescents 4.0 forma part de Adolescents.cat però és un programa de ràdio que s’escolta als 40 principals de 7 a 9 de dilluns a divendres. Hem enquestat els alumnes, si vols saber els resultats visita el blog de l'Institut. Per saber-ne més us explicarem una mica d’història : Ad ol e sce n ts. ca t. La pàgina va ser creada per Roger Carandell i Ernest Codina. Al cap d’un any va entrar a formar part del grup Nació Digital. En aquesta web, qualsevol persona es pot registrar, actualment, ja té més de 23.000 usuaris. Adolescents.cat és la setena pàgina web més visitada en català i la primera destinada a un públic adolescent, té més d’un milió de visites mensuals. El març de 201 3, La Galera va editar el seu primer llibre, anomenat, Adolescents.cat, El Manual, que va vendre més de 20.00 exemplars durant els tres primers mesos, i va ser traduïda al castellà. Durant la tardor de 201 3 va sortir el segon llibre. La pàgina web de Adolescents.cat és: http://adolescents.naciodigital.cat/ El 2 de setembre de 201 3 Ernest Codina, Roger Carandell i Alba Martínez («la Babi») van iniciar Adolecents 4.0 als 40 principals. El programa s’emet de dilluns a divendres de 1 9 a 21 . Retransmet la millor música actual i segueix l’estil de la pàgina web. Aquest programa té més de 406.000 oients i és el líder indiscutible a Catalunya. El número de contacte és el 655 72 41 47.

25


PARLE M D E CÒ M I CS

SE T M A N A D E L C Ò M I C El Saló internacional del Còmic de Barcelona a Montjuïc va ser del dijous 1 5 fins al diumenge 1 8 i va ser organitzat per______. El saló del còmic va obrir les seves portes a les 1 0h del matí, però les entrades van començar a vendre-les a les 9, es va arribar als 1 06.000 visitants, una xifra de visitants molt important ja que s'ha hagut de ompetir amb el futbol la tarda del dissabte", ha assenyalat Carles Santamaria, director del Saló del Còmic i de FICOMIC. Hi havien exposicions com el 7 5 a ñ os d e B a tm a n o Còm i cs e n g u e rra on hi havia la venta de còmics. El 32 Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Barcelona, del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i la Diputació de Barcelona. Edgar Carricondo i Dani López

26


LA CARTE LLE RA (2 0 1 3 ) An d re w Ru sse l l G a rfi e l d Andrew Russell Garfield, més conegut com Andrew Garfield, és un actor molt reconegut en aquests últims anys per interpretar a Spider-Man en les pel•lícules The Amazing Spider-Man i The Amazing Spider-Man 2. Va néixer a Los Angeles, Califòrnia, a l’any 1 983, es fill de pare estatunidenc i mare anglesa. Va interessar-se per l’actuació i va assistir a Central School of Speech and Drama , es va graduar a l’any 2004. Va començar la seva carrera com actor de teatre. En 2004, va guanyar un Manchester Evening News Theatre Award per la seva actuació en KES. També va guanyar el premi a actor revelació en els Evening Standart Awars en el 2006. Després d’això ha participat a 9 pel•lícules: Lleons per xais del 2007, Boy A del 2008, El imaginari doctor Parnassus del 2009, I’m here del 201 0, Mai em deixis anar del 201 0,La xarxa social del 201 0, The Amazing Spider-Man del 201 2, The Amazing Spider-Man 2 del 201 4. Daniel López

27


TO P 1 0 E Q U I P S E U R O P E U S D E LA TE M P O RAD A 1 . ATLÉ TI CO DE M ADRI D

L’ Atlético de Madrid ha fet una gran temporada. Ha guanyat la lliga i ha quedat finalista de la lliga de Campions. A més a més, és l'equip revelació de la temporada 201 3/1 4. Primera posició molt merescuda.

2 . RE AL M ADRI D

El R.Madrid ha quedat en 3ª posició de la lliga espanyola, ha guanyat la copa davant el seu màxim rival i ha aconseguit el seu objectiu, “la dècima”.

3 . B E N FI CA

El Benfica ha completat una gran temporada. Ha guanyat la lliga, la copa nacional i ha quedat finalista de la final de la Europa League.

28


4. JUVENTUS

E S P O RTS

La Juventus ha acabat la temporada en primera posició en una lliga bastant ajustada. D'altra banda ha arribat a les semifinals de la Europa League però ha caigut davant una final davant el seu públic.

5. PSG

El PSG ha completat una molt bona temporada. Ha guanyat la lliga per davant del Mònaco, ha guanyat les copes Super Cup i League Cup de França i ha arribat a quarts de final de la lliga de Campions.

6. BAYERN

Aquest gran equip ha guanyat la lliga, la copa i la supercopa d'Europa. També ha sigut semifinalista de la Champions, encara que ha sigut trepitjat pel Real Madrid.

7. SEVILLA

El Sevilla ha demostrat que amb els jugadors que té pot aconseguir el títol de la Europa League. A més a més ha completat una bona campanya a la lliga aconseguint la cinquena posició i classificant-se per Europa.

29


8. MANCHESTER CITY

El Manchester City ha guanyat la Premier League encara que ha sigut l'equip que menys temps la ha liderat. No ha fet una gran Champions, quedant eliminat als vuitens de finals.

9. AJAX

L'Ajax ha guanyat la lliga completant una bona temporada guanyant-la per quatre punts de diferència.

1 0. LIVERPOOL

El Liverpool tot i no haver guanyat cap títol, ha completat una gran temporada liderant durant gairebé tot el tram de lliga.

30


E S P O RTS

E L F U T B O L N O E S U N A G U E RRA El dia 3/5/201 4 es va celebrar la final de la Copa Italiana, a l’Estadi Olímpic de la Roma. El partit, que es celebrava a Roma, enfrontava al Nàpols i a la Fiorentina pel títol de la copa d’Itàlia. Van haver-hi diversos conflictes entre els aficionats dels dos equips, en els que els radicals dels dos equips de la capital, Roma i Lazio, es van aliar amb els aficionats dels dos equips finalistes. Els fanàtics de la Roma amb els del Nàpols i els de la Lazio amb els de la Fiorentina. El principal conflicte va succeir abans de començar el partit, quan els radicals dels dos equips van tenir un enfrontament. Aquest enfrontament va acabar amb 3 ferits de bala, dos lleus i un de greu. Es creu que el causant de tot això és un conegut radical de la Roma. També van haver-hi conflictes entre els aficionats i la policia italiana, abans del partit a la porta de l’estadi i pels voltants van haver conflictes amb la policia. Al final el partit, al camp alguns aficionats van tirar bengales. Uns ultres del Nàpols estaven molestant molt i el Hamsik, un dels jugador del Nàpols, va haver d’intervenir i tranquil•litzar l’ultra. Al final va acabar amb victòria del Nàpols per 3 a 1 a la Fiorentina obtenint així el títol de la Copa Italiana. Aleix Martos i Pol Fernàndez

31


L' E S P O RTI VI TAT AL TI L· LE R Hem tingut el plaer d'entrevistar a quatre alumnes del nostre institut que practiquen diversos esports de més a menys comuns, amb el propòsit de poder conèixer una mica més l'esport i les seves experiències personals. S òn i a S a rd à : B à sq u e t Aquest esport consisteix bàsicament en encistellar a la cistella. Una de les raons per les quals practico aquest esport des dels set anys és, senzillament, perquè m'agrada. La meva cosina va començar a jugar a bàsquet i em va agradar, aleshores vaig decidir començar a jugar. A mesura que van anar passant els anys, em vaig adonar que no només m'agradava practicar-lo, sinó que ho feia bé. Aquest any he tingut el privilegi que m'escollissin per la selecció catalana, vam arribar als campionats d'Espanya però, vam perdre la final contra Andalusia. I l'any passat vaig obtenir la medalla d'or a la final d'Espanya contra aquest mateix equip amb la selecció catalana. A més, fa poc més d'un mes, em van suggerir fer unes proves per jugar amb Espanya i fer un torneig de preparació. M a ri n a G óm e z: Atl e ti sm e Aquest esport consta de diferents tipus de proves de córrer, de salt, de llançament, de velocitat... En el meu cas, la prova que sóc tinc més bona marca és la de velocitat però m'agraden totes. A més a més, els entrenaments són molt bons, la companyia agradable i hi ha un bon ambient de competició. Porto practicant aquest esport quatre anys ja que abans de practicar-lo feia batuka però m'avorria i vaig decidir canviar. Jo, de moment, només he participat a la prèvia, però aquest any crec que aniré a campionats perquè he fet bones marques. A més d'entrenar, també sóc entrenadora de trenta nens d'entre sis i vuit anys juntament amb quatre entrenadors més. 32


E S P O RTS Zoe Lore n te : Ka ra te En aquest esport hi ha dues parts: kata i kumite. El kata consisteix en fer un combat imaginari en el qual hi hi atacs de puny, de cama i defenses i el kumite en la participació en un combat. Tant el kata com el kumite són esports difícils de puntuar ja que depenent de la zona en què li fem el cop a l'oponent, tindrem una puntuació o una altra. En aquest esport és molt fàcil lesionar-se. Hi ha gent que arriba a desmaiar-se del cop, tot i que duem una gran protecció; jo, per exemple, em vaig quedar una hora inconscient. Malgrat això, és un esport que m'agrada molt, fa sis anys que el practico ja que el meu pare abans també el practicava i, a dia d'avui, vull seguir jugant-hi perquè hi ha un munt de bones experiències com per exemple, l'any passat que vaig quedar primera als campionats de Catalunya que van tenir lloc a El Prat de Llobregat. A causa de les lesions que he tingut aquest any, només puc practicar tres hores a la setmana aquest esport però l'any passat vaig arribar a practicar-ne deu. La u ra P e ri ca s: Wa te rp ol o El waterpolo consisteix en mantenir la posició de la pilota i tenir una bona tècnica dins l'aigua. Jo crec que qualsevol persona que sàpiga nedar, pot executar-lo, només cal practicar per tal de millorar la tècnica. A mi, personalment, sempre m'ha agradat molt l'aigua, des de petita feia natació i el fet que el meu germà també el practiqués i que hi havia existència d'un equip femení, em va fer decidir d'apuntar-m'hi. Aquest equip és molt nou, cap jugadora havia practicat anteriorment aquest esport, raó per la qual a l'hora de fer partits es nota la diferència de nivell. Jo tinc pensat seguir practicant-lo perquè tot just acabo de començar, a l'octubre del 201 3. Malgrat això crec que en uns anys, amb molt d'esforç i de pràctica podrem pujar de categoria. Gemma Espelt i Eva Molina 33


I N TE RVI E W WI TH AM Y

During this year, the students of El Til•ler have got an English native speaker to talk with her and improve our level of English. But now the school year has finished and Amy has to return to Ireland but, before this, we want to ask her some questions about her experience being here. Why did you decide to teach classes here, in this high school? My university helped me to find these job through an agency in Barcelona and then I had an interview and skyped with a women from the agency and then I’ve got the jobs. H ow l on g h a ve you b e e n h e re ? I arrived here on the 4th of January, five months more or less. H ow wa s you r e xp e ri e n ce te a ch i n g i n th i s h i g h sch ool ? This was my first time teaching ever. It has been difficult but the students made the classes fun. Wh a t d o you th i n k a b ou t th e l e ve l of E n g l i sh of th e stu d e n ts? An d te a ch e r’ s? I think the level of English of students is very good because in Ireland students don’t speak foreign languages very well. And the teachers have tried to speak English with me every day and I’ve seen Joana’s English improve a lot. D o y o u t h i n k s t u d e n t s t a ke a d v a n t a g e o f h a v i n g a n a t i v e s p e a ke r i n t h e s c h o o l ? Some students who work very hard in class are the people who have taken advantage of the classes more, but everybody has tried the best. I s th e wa y of l e a rn i n g d i ffe re n t i n Ca ta l on i a th e n i n I re l a n d ? There are some differences of school. First of all, we wore uniforms. In secondary school we can chose from subjects like art, music, woodwork, metalworker and Irish. Wh a t i s th e b e st m e m ory th a t you ta ke from th e sch ool ? The best memory that I take from the school is my trip to La Molina. D o you re com m e n d I ri sh p e op l e to h a ve th i s e xp e ri e n ce ? Yes, I recommend this experience for Irish people. It can be difficult sometimes being very far away from home but you meet some very nice people, you learn new languages, cultures and you grow a lot as person. H a v e y o u v i s i te d p l a c e o f C a ta l o n i a o r S p a i n ? Yes, I visited la Sagrada Família of course, La Rambla, Tibidabo, Cadaqués, Santa Susana, Lloret de Mar (unfortunately) and I think that’s all. D o y o l i ke S p a i n ? Yes, of course. Specially the food, the people and the sun. Are you g oi n g to re tu rn to S p a i n ? Yes, hopefully I’ll visit Les Franqueses in the future in September I’m going to University in Valladolid. I s i t d i ffi cu l t to l i ve i n a cou n try wh e re p e o p l e s p e a k a n o th e r l a n g u a g e ? At the beginning it’s difficult but after a while you learn a lot and it’s easier. Gemma Espelt i Eva Molina 34


ACO M I AD E M . . .

L A N Ú RI A RI B A E S J U B I L A

Voleu saber què pot arribar a fer una persona per amor? Doncs aquí teniu un exemple, el de la Núria Riba Manya, professora de llengua catalana del centre que s’ha pre-jubilat per tal de poder passar més temps amb el seu home. P e r q u è h a s d e ci d i t p re j u b i l a r-te ? O n , q u a n i q u è va s e stu d i a r? Perquè el meu marit el van fer fora de la feina i Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona i va decidir prejubilar-se i, com que portàvem un vaig fer Filologia RomanaHispànica i ritme de feina molt diferent, he decidit Filologia Catalana. L’últim títol me’l van prejubilar-me jo també. A més, pels canvis que donar al 1 978. Aleshores, mentre treballava es preveuen per diferents temes. feia altres estudis que no eren pertanyien a E n s p od ri e s e xp l i ca r u n a a n è cd ota q u e t’ h a g i la carrera com sociolingüística, informàtica su cce ït a l l l a rg d e l a te va vi d a l a b ora l com a educativa i dos postgraus de p rofe ssora ? psicopedagogia. Fa poc va contactar amb mi un dels primers P e r q u è va s d e ci d i r e stu d i a r a q u e sta alumnes que vaig tenir i em va dir que encara ca rre ra ? tenia un llibre meu. Jo volia estudiar psicopedagogia però, el Qu i n é s e l m i l l or re cord q u e t’ e m p orte s d e a l Departament no estava gaire bé i, com que te va e ta p a com a p rofe ssora ? I d ’ a q u e st m’agradaven les llengües, vaig decidir fer ce n tre ? aquesta carrera. De l’etapa de professora els alumnes i, D e q u è h a s tre b a l l a t? D u ra n t q u a n t d e d’aquest centre, que he pogut fer assignatures te m p s ? que he pogut fer al meu aire i els meus De secretària vaig estar treballant 6 anys, companys. Però, la millor de totes és que després, vaig anar a Islàndia un any per treball amb els alumnes, m’han fet feliç i m’han treballar a una fàbrica de peix, després, vaig alegrat molt la vida. ventre pisos, vaig fer enquestes i classes A més a més, ja fa anys, vaig estar particulars i, de professora. embarassada i, quan ja portava sis mesos Qu a n te m p s fa q u e tre b a l l e s d e p rofe ssora ? d’embaràs, vaig perdre a la criatura. Em van Comptant les escoles privades i els instituts, oferir agafar cinc mesos de baixa però, no la 35 anys. vaig voler, volia fer classes amb els meus Qu è é s e l q u e m é s t’ a g ra d a d e l a te va fe i n a ? alumnes ja que era l’únic que m’alegrava i em El tracte amb els alumnes, la interacció... feia feliç. D’aquesta manera, em vaig recuperar de la depressió. També, ja des del punt de vista de tots els professores, veure com creixen els alumnes ja que, d’alguna manera els ajudem i creixem al seu costat.

G RÀCI E S P E R LA TE VA D E D I CACI Ó , N Ú RI A!


TI L· LE R N O TÍCI E S D ' Ú LTI M A H O RA

E L CAS AM E N T D E L’ AN Y Quina gran notícia, oi? Segons molts estudiants d’aquest centre, Rosa Del Fresno, una de les millors professores de l’institut es casa el pròxim dissabte 1 4 de Juny . Julián Espinal és l’afortunat de l’any i futur marit de la Rosa Del Fresno. La seva història d’amor és molt llarga. Es van conèixer quan eren adolescents, per casualitat, van acabar a la mateix classe. El Julián s’asseia davant seu, així es van conèixer i ell es va enamorar de la Rosa, però ella en aquell moment, no volia tenir parella. Al finalitzar aquella etapa escolar, els dos joves van perdre el contacte. Al cap de 25 anys el destí els va fer retrobar a Cerdanyola del Vallès on eren veïns. A mesura que van anar parlant es van enamorar, fins que un 23 d’abril, la Rosa en sortir de casa es va trobar un ram de roses al portal. D’aquesta manera la Rosa se’n va adonar que entre ells hi havia molta química, que la vida canvia i ja era hora de començar una relació amb la persona que s’estimava i sempre estimarà. Fa aproximadament set mesos la parella va decidir casar-se. La cerimònia tindrà lloc a l’ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Han volgut que sigui un acte íntim i senzill. Per aquesta cerimònia la núvia vestirà amb un vestit a l’alçada dels genolls i de color blanc trancat. Com a complement lluirà un ram de roses vermelles. Per celebrar aquest esdeveniment, la parella anirà de lluna de mel una setmana a Andalusia. Per finalitzar, la Rosa a volgut agrair als alumnes de l’institut amb aquestes paraules:

" Vol d ri a a g ra i r a l a tu tori a d e 1 rD i a a l tre s a l u m n e s tot e l q u e h a n fe t p e r m i ! " 36


E L TE S T

E TS E L TÍP I C ALU M N E AVO RRI T O E TS D E LS QU E T’ AG RAD A AN I M AR LA F E S TA? Què has pensat fer aquest estiu? a) Penso passar-me el dia dormint fins tard i no sortir de casa. b) Sortir amb els amics, anar a la platja... c) Viatjar a molt llocs, anar de festa, fer amics (i el que sorgeixi)... Què fas quan no tens res a fer? a) M’estiro al llit i no faig res, estic amb el mòbil... b) Sortir a passejar, quedar amb amics... c) Jo?! Avorrit/da?! Sempre tinc alguna cosa a fer!! Durant l’estiu... a) No em menjo un rosco, no m’agrada la gent! b) Surto amb amics però no faig gran cosa. c) A les festes o pels carrers no hi ha persona que no es resisteixi al meu encant! Fas amics amb facilitat? a) No, prefereixo que em vinguin ells/es a mi. b) Intento conèixer persones noves, però no sempre qualla. c) Sí, sóc una persona molt oberta i no em tallo gens.

Series capaç de muntar una festa quan no hi ha els pares a casa? a) No, com els papes em pillin... no surto mai més! b) Bueno... Si són quatre gats i hi ha una mica d’alcohol... c) Sí!! M’encanten! I Ja n’he fet més d’una! Quan surts de festa, com vesteixes? a) Intento ser discret/a, colors foscos i sense ensenyar gaire. b) Normal, amb alguns pantalons curts i una samarreta però sense la necessitat d’ensenyar. c) M’encanten els colors cridaners i anar el més fresc/a possible. Com et consideres? a) Una persona tranquil•la, bastant mandrosa i no tinc la necessitat de cridar l’atenció. b) Sociable, divertida (fins a un cert punt) i amb ganes de fer amics. c) Molt divertit/da, animat/da, “sexy” i amb facilitat de conèixer gent nova. Laia Nogueras i Mireia Girbau

Re su l ta ts fi n a l s M a j ori a A: Sense cap mena de dubte, ets una persona MOLT AVORRIDA! Ets d’aquelles que necessites algú que t’ho doni tot mastegat i que prefereixes no destacar d’entre la multitud. Obra’t més per poder donar pas a totes les aventures que et prepara la vida. M a j ori a B : Ni molt ni poc, intentes assemblar-te a la gent divertida per cridar l’atenció però sempre amb la por que els amics i els pares et puguin criticar o renyar. Deixa’t anar una mica més en certes ocasions i sigues feliç, amb mesura. M a j ori a C: Frena! Tanta diversió a vegades no convé. Està bé que t’agradi divertir-te i passart’ho bé però per fer-te notar no fa falta cridar d’aquesta manera l’atenció. Sigues tu mateix i arribaràs molt lluny. 37


H O R Ò SC O P ÀRIES (21

març-20 abril): AMOR: La persona que t’agrada t’està esperant, aprofita-ho! AMISTAT: Tindràs una mala passada amb els teus amics, no et preocupis, ho solucionareu. ESTUDIS: Vas molt just en algunes assignatures, posa’t les piles, que ho necessites.

TAURE (21

BESSONS (21

maig-22 juny): AMOR: No perdis el temps amb la persona que t’agrada, obre els ulls. AMISTAT: Coneixeràs gent nova que serà important en la teva vida. ESTUDIS: Continua així, ets un estudiant 1 0. LLEÓ (23

juliol-22 agost): AMOR: La teva parella i tu us estimeu molt, teniu una història molt bonica. AMISTAT: Valora les teves amistats, no les deixis anar. ESTUDIS: No t’esforces gaire, això tindrà conseqüències.

abril-20 maig): AMOR: Tindràs problemes amb la teva parella, demana suport als teus amics. AMISTAT: Valora els teus amics. Ells estaran allà per sempre. ESTUDIS: Tindràs molta sort en l’assignatura que et costa. CRANC (23

juny-22 juliol): AMOR: Tu i la teva parella us estimeu tant com el primer dia. AMISTAT: El teu enemic està més a prop del que et penses. ESTUDIS: Estudia o et quedaràs pel camí.

VERGE (23

agost-21 setembre): AMOR: La persona que estimes està enamorada d’una altra; oblida’t d’ell/a. AMISTAT: Els teus amics t’estimen més del que et penses. ESTUDIS: Si continues esforçant-te, continuaràs aprovant.

38


L ' H O RÒ S C O P B A LA NÇ A

(22

setembre-22

octubre):AMOR: No perdis el temps en l’amor, hi ha coses més importants. AMISTAT: Et trobaràs amb un molt bon amic de la infància. ESTUDIS: No t’estàs esforçant suficient, això tindrà les seves conseqüències.

E SC O R P Í

(23

octubre-21

novembre): AMOR: Et trobaràs amb un amor teu del passat. AMISTAT: Els teus amics t’estimen més del que et penses. ESTUDIS: Estudia per aprovar els exàmens. SA G I T A R I

(22 novembre-

20 desembre): AMOR: No tinguis por i fes el que el teu cor et diu. AMISTAT: Valora les persones que realment et donen motius per ser feliç. ESTUDIS: No estudiïs per aprovar, estudia per aprendre.

C A P RI C O RN

AQUARI (20

gener-1 8 febrer): AMOR: Oblida’t de la persona que t’agrada, no t’estima. AMISTAT: Busca nous amics, els que tens no et volen. ESTUDIS: Et van molt malament els exàmens, bona sort.

39

(21

desembre-1 9 gener): AMOR: Gaudeix de cada moment amb la teva parella. AMISTAT: Fixa't bé en les persones del teu voltant, hi ha algú que hi és per interès. ESTUDIS: Si no t’agrada estudiar, busca la manera que et sigui més fàcil.

PEIXOS (1 9

febrer-20 març): AMOR: No tinguis vergonya, ves directe al teu amor. AMISTAT: Tens molts amics, però pocs ho són de veritat. ESTUDIS: Pots donar més de tu, esforça’t-hi..


CU P CACAKE S D E L M O N S T RE D E L E S G ALE TE S Nerea, Laia, Javier i Tamara I N G RE D I E N TS : (Per a 1 2 persones) P E R LA M AS S A D E LA M AG D ALE N A: 200g de sucre 200g de farina 1 20g de mantega 3 ous mitjans 1 cullerada i mitja de llevat 1 20ml de llet semi desnatada 1 cullerada d'extracte de vainilla 6 cookies trencades P E R LA CRE M A D E M AN TE G A 2 5 0 g d e m a n te g a 5 0 0 g d e su cre g l a ss 2 cu l l e ra d e s d e toffe e n p a sta

P E R LA D E CO RACI Ó : Fon d an t bl an c F on d a n t n e g re 6 c o o ki e s Cre m a d e m a n te g a Col ora n t b l a u

P RE PARACI Ó : 1 R: introduir en un bol els ous, la mantega, la llet i l'extracte de vainilla; i ho batem. 2 N : Afegim en el bol que hem batut els altres ingredients, la farina, el sucre i el llevat i ho tornem a batre. 3 R: Quan ja tenim la massa ben batuda i sense grumolls trossegem unes cookies de xocolata i les afegim a la massa. Després ho barregem, no ho triturem perquè sinó la galeta es trituraria. 4 T: Un cop ja està tot barrejat, prescalfem el forn a 1 70 graus. 5 È : Col•loquem els 1 2 motlles i anem afegint la massa en cada un. 6 È : Ho introduïm al forn durant 25 minuts. 7 È : Un cop hagin agafat color les traiem del forn. 8 È : Deixem que es refredin. 9 È : Mentre anem fent els ulls del nostre monstre de les Galetes, agafem una bola de fondant blanc i l’aixafem de manera que quedi un cercle, després fem el mateix amb una bola de fondant negre més petita. S'hauran de fer 24 ulls per a les 1 2 magdalenes. 1 0 È : Un cop s'han refredat les magdalenes, podem començar a decorar-les. Per això, tintarem la buttercream de blau. 1 1 È : Col•loquem a la nostre màniga pastissera la”boqueta” per fer pèls. 1 2 È : Després fiquem els ulls. 1 3 È : Per últim posem la galeta a l'altura de la boca i ja tindreu el vostre cupcake. 40


AP RÈ N A CU I N AR

B rown i e e xp re ss Ingredientes (6p) • 1 25 g de chocolate negro • 80 g de azúcar moreno • 1 00 g de mantequilla • 1 00 g de nueces peladas • 3 cucharadas de leche • 3 huevos • 30 g de harina de trigo P re p a ra ci ó Introducimos en el vaso el chocolate y lo rallamos a golpe de turbo. Sacamos y reservamos. Sin lavar el vaso, ponemos los huevos y el azúcar. Batimos durante 1 5 segundos a velocidad 3. Añadimos el chocolate, la mantequilla, la leche, la harina y la mitad de las nueces. Trituramos durante 1 minuto a velocidad 7. Añadimos el resto de las nueces. Las troceamos y mezclamos programando 7 segundos, velocidad 4. Disponemos la mezcla en un molde para microondas, previamente untado con mantequilla. Lo ponemos en el microondas y estará listo en 5 minutos a 900W. Si vuestro microondas fuera de menor potencia, ponedlo 6/7 minutos a 700W. J u d i t S om a za i F e rra n S ol ís

40


Eltiller 3r trimestre 1314  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you