Autobiografies lingüístiques d’infants
TSC, 24 (2014)
47
personals i fomentar un intercanvi d’opinions. Aquestes serien dues de les possibles fórmules que ens permetrien apreciar si el fet de dur a terme una reflexió intencionada sobre aquesta realitat pot incidir en una presa de consciència de les representacions lingüístiques, o sociolingüístiques, d’aquests infants. D’altra banda, guiats per les teories de Karmiloff-Smith, direm que —a la nostra manera d’entendre— els resultats d’aquesta recerca debiliten les creences psicopedagògiques sobre l’adquisició del llenguatge basades exclusivament en la interacció social. Sense treure importància a la intervenció de l’ambient en la construcció de les representacions socials com a forma de coneixement, ens inclinem per donar un paper fonamental als factors interns del desenvolupament que actuen damunt la informació implícita que els infants han emmagatzemat en la seva ment (de manera innata i/o aprehesa en situació) per transformar-la en coneixement explícit i fer-lo accessible a la consciència. Considerem que val la pena continuar aquesta reflexió en una recerca futura, per provar d’esbrinar quins factors intervenen en el procés de redescripció representacional (RR) del domini del coneixement lingüístic i en la interacció d’aquestes representacions amb el domini de la teoria de la ment. Aquest coneixement ens ajudaria a comprendre com incideixen aquestes idees en la construcció dels patrons de comportament lingüístic i, per extensió, en la construcció de la identitat cultural i lingüística dels infants que tenen l’experiència de viure en una societat de llengües en contacte. I en última instància, defensem que caldria elaborar uns arguments capaços de sustentar teòricament la possibilitat que, des l’escola, es plantegi una intervenció psicopedagògica decidida que actuï com a element extern per afavorir l’evolució del procés de redescripció representacional —dins i entre els dominis de coneixement específics implicats— i aconseguir així la transformació de les representacions lingüístiques —o sociolingüístiques— en un coneixement explícit i accessible a la consciència. No endebades, Annette Karmiloff-Smith sosté que els marcadors externs actuen com una mena de suport cognitiu que serveix per sustentar processos interns.
Bibliografia de referència Areny i Cirilo, M. D. (1999). Avaluar per construir: Eines de diagnosi i d’intervenció en la situació sociolingüística de l’escola. Vic: Eumo; Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. [Premi Baldiri Reixac 1998] — (2007). «L’acomodació de la població escolar amazigòfona a Catalunya». Revista de Llengua i Dret, núm. 47, p. 353-385. També disponible en línia a: <http://www10.gencat.net/ eapc_rld/revistes/copy4_of_Revista_prova_2/article.2008-09-30.1612435736/ca> [Consulta: 30 desembre 2010]. — (2008a). «Autobiografia lingüística d’infants que viuen en una societat de llengües en contacte». Treball d’investigació realitzat en el marc del programa de doctorat «Lingüística i comunicació» de la Universitat de Barcelona. Professora: Liliana Tolchinsky. [Inèdit]
01 Sec Monografica 1 TSC24.indd 47
27/04/15 13:20