lisi estadística de les dades. Als tècnics de les ADV d’Horta i de Fruita del Delta i Baix Llobregat pel suport puntual a la feina de camp. BIBLIOGRAFIA Biurrun, R.; Esparza, M.; Tiebas, A.; Aldaz, A.; Macua, J. I. (2004). «The significance of artichoke moth (Gortyna xanthenes Gemar) biology knowl edge for its control in Navarra (Spain)». Acta Hort. (ISHS), 660, p. 479-482. Camí, B. (2011). «Gestió de l’entorn favorable al control biològic: propostes de tanques vegetals i maneig d’espècies anuals en floració». L’Eina, 136, p. 9-10. Esparza, M.; Biurrun, R.; Tiebas, A.; Aldaz, A.; Garnica, J.; Macua, J. I. (2004). «Natural parasitism on artichoke moth (Gortyna xanthenes) in Navarra». Acta Hort. (ISHS), 660, p. 463-465. Espelta, J.; Fàbregues, C.; Isart, J.; Murrull, A.; Nadal, M.; Ros, M. A.; Salleras, J. (1983). Carxofa: Conreu, plagues i malalties. Societat Catalana de Protecció Vegetal. ICEA. García, M. (1999). Plagas, enfermedades y fisiopatías del cultivo de la alca chofa en la Comunidad Valenciana. Generalitat Valenciana. Conselleria d’Agricultura i Pesca. García, F.; Ferragut, F. (2003). Las plagas agrícolas. Madrid: Phytoma Agrícola. García del Pino, F. (1988). «Susceptibilidad de las larvas de Gortyna xanthenes (Gemar) (Lep. Noctuidae) al nemátodo entomopatógeno Neoaplectana carpocapse Weiser (Nematoda, Rhabditida)». Bol. San. Veg. Plagas, 14, p. 119-126. Liñán, C. (2009). Vademécum de productos fitosanitarios y nutricionales. Madrid: Agrotécnica. Pagès, M. (2002). Seguiment de l’eclosió dels ous de Gortyna xanthenes a l’ADV del Delta i Baix Llobregat. Tricault, Y. (2010). «Paysage: quel impact sur les ravageurs et leurs auxiliaires?». ITAB. Journées Techniques Fruits et Légumes Biologiques (Angers, 14 i 15 de desembre). P. 39-42. Williams, T.; Valle, J.; Vintildeuela, E. «Is the naturally derived insecticide spinosad compatible with insect natural enemies?». Biocontrol Science and Technology, 13, 5, p. 459-475.
78
001-120 Quaderns agraris 33.indd 78
QUADERNS AGRARIS 33 desembre 2012
29/10/2012 15:49:13