REVISTA Nº 14 JUNY 2010
La Vall participa en el concurs internacional de robòtica FLL ■
Cursos d'Orientació Familiar (COF)
FFamília Fa amí mílilia i es eescola: sccooolla la: un un ttreball rreebbaallll eenn eeq equip quuiip ip
■
Congrés: Institució 2.0
Compartim CCo omp mpaarrttiim eell cconeixement, oonneeiixxeem meentt, av aavancem van ancceem pl pleg plegats! leg egaattss!!
■
Ley de educación
Reforzar Re R efo forz rzarr llaa au aautoridad uto tori rida ida dad de dad ddel el pr pprofesor rooffeessor soorr
INSTITUCIÓ INSTITUCIÓ FAMILIAR FAMILIAR D'EDUCACIÓ D'EDUCACIÓ
EQUIP D'EDICIÓ Directora
Laura Pons
Publicitat
M. Antònia Rich
Administració
Carmen Vera Margarita Pascual
Disseny
Dep. d'Imatge Corporativa d'Institució Familiar d'Educ.
REVISTA , JUNY 2010
Fotografia Paul Mc Manus, Marta Pacions, Laura Pons, Rosa M. Sobregrau, Marta Soler, Família Solà Sanz, Pascualina Ximene. Col·laboradors: Olga Ametller, Mia Carreras, Clara Draper, M. Rosa Espot, Eva Forrellat, Rosa Jané, Teresa Martínez, Àngels Masclans, Rosa Morera, Marisol Llaquet, Núria Ollé, Marta Pacios, Laura Pons, M. Àngels Riba, Mónica Rozman. Col·laboradors: Codipre, Arts gràfiques, sl Amb el suport de la Generalitat de Catalunya
SUMARI 5
EDUCACIÓ DIFERENCIADA
9
PRIMÀRIA
La Vall a Atlanta! Cap el Dream Team 11
CONGRÉS 2.0 D.E.P.A.R.T.A.M.E.N.T.S
13 CURSOS D'ORIENTACIÓ FAMILIAR Família i escola: un treball en equip 15 TEMES D'EDUCACIÓ El mètode Padovan 19 E.INFANTIL Educació Vial 20 TRILINGÜISME Sprechen Sie Deutch? 22 INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ Celebració del 40 aniversari 24 UN TRIMESTRE A IRLANDA Greetings from Ireland 26 ART PLÀSTICA I CREATIVITAT Art floral 27 EDUCACIÓ AMBIENTAL Reduce, Reuse, Recycle 28 SOLIDARITAT Haití 31 TEMAS DE EDUCACIÓN Reforzar la autoridad del profesor 35 MULTICULTURALITAT P-5 conoce Camerún! 37 AAA 42 VALL DE LAVANÇA II
EDITORIAL
Tecnologia i creixement L’escola s’enfronta de manera inexorable al repte d’encaixar les tecnologies de l’aprenentatge a l’aula sense perdre de vista el creixement personal dels nostres alumnes. Amb l’entrada dels portàtils a l’aula -projecte 1x1s’ha obert una polèmica educativa respecte a l’encert d’aquesta mesura. Era necessària per superar el gap tecnològic entre la vida dels nostres alumnes i l’escola? És la principal preocupació dels professors en la seva labor docent? La qüestió és que l’1x1 s’ha fet pas en l’agenda dels directors i coordinadors docents dels col·legis, els quals han de prendre decisions que afectaran la manera d’aprendre i ensenyar una nova generació que inicia l’ESO. I està bé que ens replantegem què ensenyem i si és valuós, i el com ensenyem per tal que sigui significatiu per a la vida dels nostres alumnes. No podem oblidar que les noves tecnologies han incidit en la manera de processar la informació i percebre el món, així com la manera d’interactuar amb ell. Aquesta idea que tot és possible i intercanviable en aquest nou món virtual facilita les connexions més allunyades i arriscades, però potser ens allunya de la trobada personal. Com sempre, haurem de fer l’esforç per definir quins són els mitjans i quines les finalitats
i traçar un camí que ens dugui a bon port. En aquest sentit ens sentim responsables de visualitzar el futur i preparar els alumnes per a les noves circumstàncies que hauran d’afrontar tan tècnicament com humanament. El projecte a la nostra escola, doncs, serà doble en el sentit de posar tot l’esforç en l’aplicació de noves metodologies i de no tenir por de l’impacte de la tecnologia aplicada a l’educació. Alhora, però, estarem molt atents a l’1x1 personal atenent el desenvolupament integral de cada alumne. La relació interpersonal “one to one” requereix un context especial de mimo, de temps, d’obertura cap a l’altre que no es dóna automàticament prement una tecla o ampliant les megues d’ADSL. En aquest camp, volem tornar a descobrir a les noves generacions la màgia d’un altre ser humà, diferent de mi, que amb ell puc descobrir coses de mi mateix desconegudes, que en aquest esforç de perspectiva el meu món s’amplia i adquireixo certeses que ni els llibres, ni la informació ni les experiències virtuals em poden donar.
Amb aquest esforç anem plegats amb les famílies perquè és en el si de la llar on s’aprenen genuïnament aquestes lliçons d’humanitat. Teresa Martínez Directora de La Vall
La Vall Ctra. Sabadell a Bellaterra, Km. 4,6 08193 BELLATERRA (Barcelona) Tel. 93 580 37 37 lavall@institucio.org http://www.institucio.org/lavall
AIRINA LES ALZINES ARABELL AURA LA FARGA LA FAMILIAR VALL MESTRAL MONTCLAR TERRAFERMA TURÓ E.I. LAFARGA INSTITUCIÓ D'EDUCACIÓ
L'EQUIP DE LA VALL REP EL PREMI A LA PROFESSIONALITAT
EDUCACIÓ DIFERENCIADA
La Vall a Atlanta! L'equip Blau de la Vall guanya el premi “Gracious Professionalism” a la final mundial de la First Lego League (EUA), celebrada a Atlanta del 14 al 18 d’abril. El grup va estar patrocinat per Talència i LKXA.
L
a FIRST LEGO League és una competició internacional de robòtica per a escolars iniciada el 1988. Des d'aquest any, cada mes de setembre, s'anuncia mundialment un nou desafiament que "enganxa” nois i noies de tot el món en un projecte d'investigació, estratègia i construcció de robots autònoms. L'equip Blau de La Vall, campió d’Espanya d'aquesta competició de Robòtica FIRST LEGO League (FLL) en categoria Smart Move (Transport Eficient), va guanyar el premi a la professionalitat (“Gracious Professionalism”) a la final d'Atlanta. Aquest guardó, destaca perquè és el valor principal de la filosofia de la FIRST Lego League, que premia sobretot la professionalitat, el treball de qualitat, la companyonia i l’esperit d’equip. S’identifica amb la consecució d’una vida amb significat, en la qual un pot aportar beneficis a la
societat i fruir alhora de la satisfacció de saber que s’ha actuat amb integritat i sensibilitat. Durant els dies de competició, les components de l’equip Blau de la Vall van haver de superar moltes proves i algunes dificultats. El grup va demostrar un bon treball en equip, una bona base de coneixement i una bona dosi d’empatia envers els altres competidors. Aquest equilibri que van mostrar amb tota naturalitat al llarg de la competició les va fer mereixedores del “Gracious Professionalism”. Aquest premi és la recompensa a tots els seus esforços i a la seva tenacitat. D’altra banda, a la seva categoria, els campions absoluts van ésser l’equip "The Inventioneers” (Londonderry, New Hampshire EUA), en segon lloc l’equip "Get Smart” (Peoria EUA), i el tercer classifi-
CINC
Innovació, creativitat, treball en equip i resolució de problemes!
cat va ser l’equip "Cougars” (Columbus, Ohio EUA). En total van ésser més de 500 equips procedents de 30 països els que van participar en aquesta competició, que va comptar amb una participació rècord entre participants, patrocinadors, públic i visitants, amb una xifra de més de 20.000 persones. Fins i tot l’empresari Bill Gates, fundador de Microsoft, va enviar un missatge de suport a tots els participants per videoconferència. Enginycat, programa del DIUE per fomentar la matriculació dels joves en carreres d’enginyeria, va donar suport a l’equip Blau de la Vall i va posar en marxa una xarxa de recolzament social per facebook, que en només quatre dies va arribar gairebé als 800 membres, twitter i els mitjans d’aquest programa.
ENGINYCAT Prèviament i com a guanyadores de La First Lego League a Catalunya, l'equip buir a fer més propera l’enginyeria als joves, tot acostant-los els coneixements científics i tecnològics amb actuacions emmarcades a l’ensenyament inicial, primària i secundària.
UN EQUIP FEMENÍ A LA FINAL INTERNACIONAL
El projecte d'investigació presentat fou un sistema intel·ligent de recollida de maletes als aeroports.
És la primera vegada que un equip integrat únicament per noies guanya aquest prestigiós torneig de robòtica. La notícia va coincidir amb la presentació de Ni més ni menys, iguals un programa conjunt del
El divendres 19 de febrer, les alumnes de Batxillerat van ser entrevistades per l'equip dels Matins de TV3.
d'alumnes de Batxillerat va rebre de mans del President de la Generalitat un premi de “reconeixement de joves amb talent”.
Departament de Treball i el d’Educació per fomentar la presència de la dona en les opcions tecnològiques (Batxillerat, FP i Universitat).
L’acte se celebrà el dissabte 6 de març al matí, a l’auditori de l’edifici Vèrtex de la UPC i formà part del Programa ENGINYCAT, un programa multidisciplinari d’impuls a la innovació tecnològica que va néixer per iniciativa del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa, a través del Comissionat per a Universitats i Recerca, i s’executa tècnicament a través de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.
Segons dades del Departament d’Educació, les dones són el 54% en el Batxillerat a Catalunya, tot i així representen només el 19% en la modalitat de Tecnologia, mentre que a les escoles d'Educació Diferenciada hi ha un 31 % de noies que cursen les opcions cientificotècniques.
La missió del Programa és la de contri-
Una de les proves consistia a competir a contra rellotge per resoldre diferents missions.
SIS SET
Núria Ollé Cap de Secció de Batxillerat
ÀLBUM DE FOTOS: ATLANTA 2010
En total van ser més de 500 equips procedents de 30 països els que van participar en aquesta competició, que va comptar amb una participació rècord entre participants, patrocinadors, públic i visitants, amb una xifra de més de 20.000 persones.
Van comptar amb el suport de moltes seguidores i seguidors.
Els coneixements adquirits amb el joc i en el marc de la diversió són per a tota la vida!
També van poder gaudir d'un partit de la lliga de l'NBA!
El grup va demostrar un bon treball en equip, una bona base de coneixement i una bona dosi d’empatia envers els altres competidors.
SET
Aquesta competició mundial pretén fomentar la ciència i la tecnologia entre els adolescents.
Sant Domingo, 4 Torre (Cerca Plaza Mercado) 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Santiago Rusinyol, 12-14 (Entre Quatre Cantons y Reial Monestir) 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
VUIT
PRIMÀRIA
Cap el Dream Team!
ÀLBUM DE FOTOS
Havien de superar diferents reptes conjuntament.
La jornada va generar una experiència estimulant, gratificant i divertida.
Sota el lema “Formant famílies millorem nosaltres i enriquim la societat” el professorat de Primària va gaudir d’una jornada de treball, fora de l’escola. Allà van poder participar en diferents sessions de formació.
inici d’un nou curs suposa un bon moment per marcar les directrius d’un equip, impulsar projectes nous, compartir reunions de departaments, reunions de coordinació, preparar les programacions, les aules, el material... i moltes d’altres feines implícites en la tasca docent.
L'
l’èxit personal sinó el triomf del conjunt (equip). L’inici de curs és l’ocasió ideal per consolidar els equips docents, per això el professorat de Primària va realitzar una jornada formativa molt especial, a l’aire lliure, aprofitant diferents eines de formació originals, divertides i motivadores.
Sens dubte, el treball en equip ha de ser la base de la feina docent, ja que constantment es treballa de manera coordinada entre els diferents cicles, es concreten els objectius i els continguts bàsics de cada nivell, els plantejaments didàctics, la metodologia, les activitats d’aprenentatge, les estratègies per atendre la diversitat, l’avaluació, i un llarg etcètera.
El propòsit de la jornada fou generar una experiència col·lectiva estimulant, gratificant i divertida. L’ús dels jocs, els reptes, les activitats, afavoreixen un aprenentatge que ajuda a seguir desenvolupant la capacitat d’il·lusionarse, d’apassionar-se amb el treball i amb la gent de l’equip.
El secret del treball en equip no és
Són moltes les capacitats que es poden desenvolupar: consolidació de grups, motivació, compromís, comunicació,
TRETZE NOU
També assistiren a diferents sessions de formació.
S'aconseguí un perfecte equilibri entre la formació i la diversió.
L'inici de curs és l'ocasió ideal per consolidar els equips docents.
UNA JORNADA DE FORMACIÓ ORIGINAL, DIVERTIDA I MOTIVADORA
El treball en equip ha de ser la base de la feina docent
esperit de lideratge, confiança… habilitats i comportaments que seran molt útils en el treball diari.
provinents del món empresarial, s’aconseguí un perfecte equilibri entre la formació i la diversió.
La intenció fou fomentar la capacitat de descobrir punts forts, sensibilitats i habilitats de les companyes en un marc diferent on l’únic objectiu era enfortir llaços de relació a través de resoldre conjuntament reptes i gaudir juntes d’una jornada especial.
Es tractaren temes de pedagogia sistèmica, de relacions interpersonals, de formació humana i espiritual i es reflexionà sobre el paper de la preceptora com a coach de les seves famíies.
També organitzaren jocs diversos que posaren a prova els equips per aconseguir l’objectiu comú que s’havia plantejat.
L'experiència fou molt ben acollida pel professorat i contribuí a consolidar un bon equip, amb un projecte comú i amb l'objectiu compartit d'enriquir la tasca docent.
A partir d’una metodologia d'aprenentatge, orientada a l'acció: dinàmiques de grup, roli-playing, outdoor training, innovadores propostes
Rosa Jané Sotsdirectora de Primària
DEU
MILLORA DEL TREBALL EN EQUIP DINS DELS DEPARTAMENTS
TREBALL EN EQUIP
D.E.P.A.R.T.A.M.E.N.T.S. Amb motiu del Congrés Institució 2.0 s’han estat desenvolupant a la nostra escola una sèrie de grups de treball amb noms i tasques concretes que durant tot un any han aprofundit sobre temes de possible aplicació o millora en el futur. Un d’aquests ha estat el Departaments 2.0
Dirigir
L
Programar
a feina del departament és, per damunt de tot, treball en equip. Avui en dia és impensable no treballar així. Encara més, a les empreses actuals, es veu amb bons ulls que l’aspirant hagi practicat esports d’equip o treballat en una ONG. Per al bon funcionament d’un departament cal buscar un bon cap que dirigeixi i reparteixi tasques. Una persona capaç de crear una bona atmosfera que engresqui a tot el grup i amb capacitat de moderar, negociar entre membres i sistematitzar la feina. Les tasques han d’estar clares i escrites; no s'hi valen les improvisacions constants, hi ha d’haver un programa a complir, consensuat al màxim possible, del qual s' ha de retre comptes davant tot
el grup i la direcció. Està clar que sembla que tot plegat sigui un munt de treball i pèrdua de temps en reunions. No és cert. Tothom té una visió diferent a l’hora de treballar que enriqueix el grup. Els membres joves potser són més trencadors, innovadors i telemàtics. Els sèniors aporten l’experiència d’anys i la serenor. Tanmateix, les tasques repartides es fan menys feixugues i s’obre un ventall d’opcions per triar. A la llarga, l’esforç és recompensat, i a curt termini, val la pena intentar-ho. En el nostre cas en què l’objectiu és educar gent jove que haurà d’encarar el seu futur així, més encara. Tere de Paz Cap del Departament d'anglès ESO-BATXILLERAT
INSTITUCIÓ FAMILIAR TRETZE ONZE D'EDUCACIÓ
Engrescar
Ajudar Renovar Treballar Animar Moderar Educar Negociar Treballar Sistematitzar
CURSOS D'0RIENTACIÓ FAMILIAR
Aquesta metodologia participativa fomenta l'amistat entre els participants, que comparteixen l'interès per l'educació dels fills, i sovint s'organitzen activitats de lleure familiar.
PARES
Família i escola Els pares som els principals educadors dels nostres fills i a La Vall tenim la sort de poder exercir la nostra tasca en estreta col·laboració amb el col·legi.
de cada edat, donen estratègies efectives per reorientar conductes inadequades dels fills i faciliten la formació per poder trobar l’equilibri, seguretat i eficàcia en l’educació familiar. Els COF segueixen la metodologia del cas, un sistema utilitzat des de fa dècades per escoles de negocis com Harvard i IESE amb resultats excel·lents.
S
ón molts els mitjans de formació i orientació que rebem al llarg del curs: xerrades tècniques, d’orientació psicopedagògica, cursos d’orientació familiar, i altres activitats de formació personal que ens acompanyen en el procés d’educació dels fills; sense oblidar una estreta i permanent relació amb la preceptora per tal de coordinar una acció educativa comuna. Si per formar-nos com a professionals hem estudiat una carrera, ara que som pares i mares tenim la mateixa responsabilitat per formar-nos com a primers educadors dels nostres fills. Educar no és fàcil, però és responsabilitat nostra posar els mitjans per facilitar aquesta tasca! Sens dubte, l’educació serà la millor herència que
podrem deixar als nostres fills! Cada any La Vall organitza diferents Cursos d’Orientació Familiar (COF) dirigits a pares i mares per tal d’acompanyar-los i orientar-los en el procés d’educació dels fills, aquests cursos tenen la finalitat de conèixer millor les característiques i peculiaritats
TRETZE
Aquesta metodologia fonamentalment participativa es basa en la discussió dels casos en equips de treball formats per diversos matrimonis i en posteriors sessions conjuntes dirigides per diferents moderadors experts en els temes tractats. Aquesta metodologia participativa fomenta l’amistat entre els participants,
ELS PARES SOM ELS PRIMERS EDUCADORS DELS NOSTRES FILLS
Els COF faciliten la formació per poder trobar l'equilibri, seguretat i eficàcia en l'educació familiar
que comparteixen l’interès per l’educació dels fills, i sovint s’organitzen activitats de lleure familiar. Tot i que no existeixen unes pautes d’actuació concretes que garanteixin l’èxit de l’acció educadora, com ho poden demostrar els comportaments diferents dels germans educats d'igual manera pels mateixos pares, els COF són una oportunitat que ajuda eficaçment a trobar les estratègies més adients per reeixir en la tasca de l’educació de cadascun dels fills i faciliten l’espai de reflexió idoni per aconseguir adquirir les millors habilitats educatives pràctiques tot respectant la singularitat de cada fill i fent atenció a les seves necessitats
CATORZE
afectives, cognitives i socials. Per ajudar eficaçment cada fill, a més de la coherència i la coincidència de criteri, s’hauran de fer els “vestits a mida” per a cada fill, se’ls ha de dedicar temps per a crear hàbits, se’ls ha d’exigir i exigirse, avançar-se i prevenir, deixar actuar i tenir paciència, sense pretendre resultats immediats! Per això val la pena aprofitar les eines que ens facilita l’escola per millorar la nostra apassionant tasca d’educar!
Joan Gabarró i Laura Pons Pares de 4t d'EPRI-A
TEMES D'EDUCACIÓ Els exercicis que es duen a terme es divideixen en quatre blocs: exercicis del cos, dels ulls, de les mans i orals. Cal aplicar-los amb molta cura i amb la màxima perfecció possible per tal que el sistema nerviós rebi la informació correcta. Així doncs, és més important la qualitat dels exercicis que no pas la quantitat que es realitza. El sistema nerviós aprèn per referència, per tant,
S'estimula l'audició, la parla i també la imaginació.
El mètode Padovan treballa l'organització i evolució neurofuncional del sistema nerviós per tal d'aconseguir-ne un òptim desenvolupament global.
EDUCACIÓ INFANTIL
El mètode Padovan A La Vall tenim molt clar que per oferir una educació de qualitat als nostres alumnes ens hem de formar i reciclar contínuament. És per això que ens agrada assistir a cursos de formació de noves propostes pedagògiques com ha estat el Mètode Padovan. Aquesta metodologia va ser creada per Beatriz Padovan, pedagoga i logopeda brasilera seguidora dels treballs de Rudolf Steiner, Temple Fay, Carl Delacato i Glen Doman. El seu objectiu principal és treballar l’organització i evolució neurofuncional del sistema nerviós per tal d’aconseguir-ne un òptim desenvolupament global. L’organització neurològica és un procés evolutiu i natural de l’infant. El nen quan neix ha d’anar madurant les diferents fases per poder superar i avançar cap a les fases posteriors sense que sorgeixin problemes. Veiem com els nadons giren cap ambdós costats, s’arrosseguen, gategen, s’aguanten drets, caminen, comencen a fer ús del llenguatge, mostren una determinada dominància
lateral, i estan perfectament preparats per començar a llegir i a escriure. Caminar, parlar i pensar són funcions que depenen de la maduració neurològica del sistema nerviós. La parla es desenvolupa a partir del caminar; i el pensament es duu a terme a partir de l’evolució del llenguatge. Si el desenvolupament d’aquestes tres funcions no és correcte, l’organització neurològica tampoc no ho serà. Això ho veiem en aquells nens que no parlen bé i que, normalment, també mostren algun problema a l’hora de caminar. Així doncs, en el mètode Padovan es treballa l’ésser humà com un tot, fent èmfasi en la part física, lingüística i intel·lectual, per tal d’obtenir resultats a tots els nivells.
TRETZE QUINZE
repetirem sempre la mateixa seqüència d’exercicis i no els durem a terme de forma aïllada. Els acompanyarem amb cançons o poemes amb ritme per estimular l’audició, la parla i també la imaginació. Els exercicis del cos, les mans i els ulls han de seguir el mateix procés natural que marca l’evolució natural de l’individu.
Això vol dir que no començarem mai a fer la voltereta si el nen no pot encara gatejar. D’altra banda, l’ordre dels exercicis de la boca no és important, ja que serà el mateix infant qui marqui el ritme segons les seves dificultats. Els exercicis del mètode Padovan estan recomanats a aquelles persones que
Es respecta en tot moment la maduració neurològica i l'etapa evolutiva en què es troba l'infant.
han perdut una determinada funció neurològica i es vol tornar a instal·lar, però també s’aconsellen a persones amb Síndrome de Down, paràlisi cerebral, autisme, problemes d’aprenentatge, dislèxia, endarreriments psicomotors, problemes de lateralitat, problemes neurològics, i nens en procés de desenvolupament evolutiu. Una premissa important del mètode Padovan és el respecte en tot moment de la maduració neurològica i l’etapa evolutiva en què es troba l’infant. No insistirem mai en les dificultats que mostra el nen, sinó que treballarem a
partir d’allò que pot fer i, mica en mica, l’anirem preparant perquè, d’una manera espontània, ell mateix sigui capaç de vèncer les pròpies dificultats. Un cop finalitzat el curs de formació, ens quedem amb les paraules de la mateixa Beatriz Padovan, amb la il·lusió de posar-les en pràctica i de ser capaces de respectar dins l’aula les necessitats i capacitats individuals de cada infant: “aquell qui segueix el que la sàvia naturalesa li ensenya té menys probabilitats d’equivocar-se”. A La Vall hem tingut sempre present que el correcte desenvolupament
El mètode Padovan se suma al ventall de recursos psicomotrius que oferim als nostres alumnes.
SETZE
Es fan exercics de cos, d'ulls, de les mans i orals.
neurològic és la base per a l’aprenentatge i que el circuit de psicomotricitat que duem a terme és la pedra angular de la nostra programació. La nostra aposta pel desenvolupament integral del nen contempla els quatre marcs del desenvolupament: el pedagògic, el psicològic, l’antropològic i el neurològic. El mètode Padovan enriqueix el treball d’aquest últim marc i se suma al ventall de recursos psicomotrius que oferim als nostres alumnes. Olga Ametller Professora d'Educació Infantil (P-5 Elefants)
ÀLBUM DE FOTOS: FESTA FINAL DE CURS
El festival va començar amb una mostra de gimnàstica artística.
Animació, color, creativitat i simpatia van marcar totes les actuacions dels alumnes.
Educació Infantil va actuar seguint el ritme de les diferents estacions de l'any.
Van ballar animades cançons seguint el fil conductor de la percussió!!
Unes disfresses molt adients van acompanyar les animades actuacions.
Un cor solidari d'alumnes d'ESO va interpretar diferents cançons que havien preparat.
Simpatia, ritme i molt moviment a les actuacions de les més grans!
Unes 3000 persones van assistir a la Festa que cada any organitza l’escola per acomiadar el curs.
DISSET
ÀLBUM DE FOTOS: Els alumnes de P-3 visiten els bombers
Com cada any els alumnes de P-3 d'Educació Infantil fan una sortida al Parc de Bombers de Cerdanyola per conèixer d'aprop l'ofici de bomber.
Allà poden observar la indumentària pròpia d'aquest ofici.
També poden veure el diferent instrumental que utilitzen.
Els petits poden veure diferents tasques que realitzen aquests professionals.
Els alumnes de P-3 queden embadalits davant les explicacions i diferents activitats que els ensenyen els bombers.
DIVUIT
Poden inspeccionar l'interior dels camions de bombers.
INFANTIL
Educació Vial a P-4
ÀLBUM DE FOTOS
Es pretén crear consciència viària entre la població escolar.
Els gossos policies van divertir d'allò més els més petits.
La Secció d’Educació Viària de la Guàrdia Urbana de Sabadell va participar en una sessió d’educació vial adreçada a alumnes de P-4 d'Educació Infantil. Des de fa anys es realitza aquesta activitat que entusiasma els petits i contribueix alhora a crear consciència viària entre la població escolar.
U
n dels centres d’interès que treballen els alumnes d’aquest nivell és el de la “seguretat vial”. A l’aula es desenvolupa un programa de formació basat fonamentalment en l'adquisició d'hàbits de conducta responsables en relació amb la circulació i el trànsit. Es desenvolupen uns valors sobre educació vial i civisme, s'inicia l'alumna/e en l'estudi dels senyals de trànsit, es promou el diàleg i la reflexió sobre les normes, les precaucions i els riscos que es poden trobar a l'entorn on es mouen habitualment. Dins d’aquest pla de formació, una de les activitats programades és la sessió de la Guàrdia Urbana qui, amb l’ajut de material didàctic específic per a aquestes edats, contribueix a crear consciència viària entre la població escolar.
Una dotació de la Guàrdia Urbana formada per quatre agents, un cotxe patrulla, dues motos i dos gossos ensinistrats es traslladaren a La Vall per explicar quina és la competència de la Guàrdia Urbana, quins són els diferents uniformes que vesteixen i quina funció desenvolupen segons la secció a la qual pertanyen. L’objectiu de la sessió pretenia crear consciència viària als alumnes, per això van recordar la importància de l’ús del cinturó de seguretat, l’alçador o cadireta adequats, respectar els senyals de trànsit, no córrer al carrer… D’altra banda, els dos gossos policies van divertir d'allò més el més petits, ja que van poder veure’ls en acció tot superant diferents proves que posaren de manifest la seva capacitat d’atenció i d'obediència. Tot un èxit!
TRETZE DINOU
La guàrdia urbana va recordar la importància de l'ús del cinturó de seguretat, la cadireta...
Van poder veure cotxes patrulla, motos i gossos ensinistrats.
Es desenvolupen uns valors sobre educació vial i civisme.
EL TRILINGÜISME: UNA PORTA A LA INTEGRACIÓ EUROPEA
ESO
Sprechen Sie Deutch? Les fronteres entre els diferents països no haurien de ser un obstacle per a la circulació del coneixement ,de les persones i per emprendre projectes. Conscients d’aquest fet, a Secundària s’ofereix la possibilitat de cursar diferents idiomes al llarg del cicle. rancès, alemany i llengua anglesa conviuen al costat de matèries impartides en anglès, com les Science que des de fa 17 anys s’ensenyen en aquesta llengua amb el doble objectiu d’aprendre simultàniament la llengua estrangera i els continguts curriculars. Al llarg d’aquests anys el CLIL (Content and Language Integrated Learning) ha demostrat ser un excel·lent recurs d’immersió lingüística que forneix les nostres alumnes d’un nivell en llengua anglesa molt per sobre de la mitjana catalana, tal i com demostren les proves de 6è de Primària de competència lingüística estrangera, segons les quals un 80,4 % de les alumnes de La Vall demostren un nivell alt en front el 39,1% de la resta de Catalunya, o els excel·lents resultats de Selectivitat que sobresurten de la mitjana. A l’ESO volem reforçar aquesta experiència enriquidora i engrescadora que
F
La Vall participa en un intercanvi amb el col·legi Mädchengymnasium Júlich (Alemanya)
VINT
potencia el trilingüisme amb noves assignatures en llengua anglesa, per això iniciarem el curs 2010-2011 amb Technology, Geography amb History, Computer Studies i Physical Education repartides al llarg dels quatre cursos. D’altra banda i com a novetat d’aquest curs, les alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat que cursaven l’optativa de llengua alemanya han tingut la possibilitat de participar en un intercanvi amb estudiants del Mädchengymnasiums Jülich. Un grup d’estudiants d’aquesta escola alemanya van passar uns dies a casa de les alumnes de La Vall amb qui prèviament s’havien escrit per tal de conèixer-se i al mes de setembre seran les alumnes de La Vall que gaudiran d’aquesta excel·lent immersió lingüística i cultural, per tal de perfeccionar aquest idioma i així podran viure la llengua i cultura alemanya en versió original! Mia Carreras Sotsdirectora d'ESO
Notícia publicada al Jülicher Zeitung, maig de 2010
VINT-I-U
INSTITUCIÓ
Institució 2.0: Avancem plegats! El passat 24 d’abril, La Vall celebrà els 40 anys d'Institució Familiar d’Educació, entitat que gestiona 13 col·legis a tot Catalunya. Uns 800 professionals de les 13 escoles d’arreu de Catalunya i les Illes s’aplegaren al poliesportiu de La Farga per celebrar plegats el 40 aniversari del naixement d’aquesta Institució.
2.0 un gran projecte que marcarà la feina futura
A
l llarg del curs més de 100 equips de professors i professores de les diferents escoles d’Institució van estar treballant cooperativament per innovar, millorar i adaptar-se a les noves necessitats, per tal d’oferir una educació de qualitat. Sota el lema “compartim el coneixement” les més de 800 persones que formen Institució van participar en un programa ple de continguts docents de totes les àrees. Pla de formació, intel·ligències múltiples, gestió del coneixement, integració de les TIC, pla d’igualtat, escola verda, treball en equip, projecte lingüístic… van ser algunes de les ponències que es presentaren en aquest congrés. Després de les paraules de benvinguda dels principals directius d’Institució, el Sr. Antoni Giró Roca, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, inicià el congrés amb una estimulant conferència inaugural. A continuació van tenir lloc les exposicions dels 120 grups de recerca “Institució 2.0”, distribuïts per les diverses aules de Secundària i Batxillerat de La Farga. Va estar una experiència molt enriquidora que ajudarà a millorar la tasca docent quotidiana, amb treball en equip i formació contínua, cap a una cultura d’innovació! Unes paraules del president d'Institució, el Sr. Joan Gallostra van tancar, una trobada festiva i encoratjadora que inicia un camí de renovació i innovació.
VINT-I-DOS
ÀLBUM DE FOTOS: CONGRÉS 2.0
Els trets fonamentals que ha de tenir el professorat a Institució són un afany de millora contínua, amb un estil cooperatiu del treball i una amplitud de mires cap a la innovació permanent.
Un projecte en el qual ha participat una gran quantitat de professors/es.
La col·laboració i el treball en equip són la manera d'avançar, créixer i aprendre.
La investigació exigeix una dedicació continuada a l'estudi i a la reflexió.
L'afany de millora contínua comporta il·lusió per aprendre, formar-se constantment i autoavaluar-se amb visió positiva per corregir-se constantment.
VINT-I-TRES
HI ha dues competències bàsiques d'un professor: ensenyar i millorar contínuament.
UN TRIMESTRE EN IRLANDA
ESO
Greetings from Ireland! Las alumnas de 1 º de ESO y 6ºde Primària del Colegio que hacen la estancia trimestral en este país de habla inglesa se integran plenamente en la vida familiar y escolar irlandesa.
E
sta estancia es un método muy eficaz para aprender inglés.
Las alumnas se integran en un Colegio de habla inglesa y conviven con familias irlandesas. La alumna que pasa por esta experiencia se adapta al ritmo de trabajo de los demás compañeros irlandeses, practica el idioma durante todo el día, en todas las clases y realiza los mismos deberes y ejercicios que sus nuevos compañeros.
Las estancias en el extranjero aceleran el aprendizaje de una segunda lengua
Esta experiencia es una gran oportunidad para las alumnas de La Vall, según un estudio de la Universidad Autónoma de Barcelona, dirigido por la Dra. M ª Ángeles Llanes, en la que la escuela La Vall participó muy activamente demuestra que las estancias en el extranjero aceleran el aprendizaje de una segunda lengua, sobre todo cuando los participantes son niños y niñas de edades comprendidas entre los 10 y los 12 años.
VINT-I-QUATRE
El estudio también demuestra que la inmersión de los niños y niñas es más auténtica y pura que la de los adultos, quienes a menudo se relacionan con hablantes de su lengua materna, lo que no ocurre con los niños y niñas, ya que estos prácticamente no hablan en su lengua materna mientras están en el extranjero. Hay que resaltar la importancia que tiene, y tendrá aún más en el futuro, el dominio y fluidez de alguna lengua extranjera, especialmente del inglés. Es importante, por tanto, trabajar para el perfeccionamiento de esta lengua, sea en el país de origen o través de la inmersión lingüística que supone el CLIL, que desde hace 17 años se trabaja en La Vall.
Clara Draper Profesora de inglés-ESO
VINT-I-CINC
ART PLÀSTICA I CREATIVITAT interessants i motivadores que integra d’altres tècniques artístiques (pintura, escultura). A més, ajuda a integrar d’altres disciplines no pròpiament acadèmiques i permet desenvolupar una de les competències més reclamades en el món actual: la competència emocional, entre d’altres. Al món escolar són conscients de la riquesa que proporciona aquesta art en totes les dimensions de la
Les flors han estat presents des de l'Antiga Grècia, passant per l'Imperi Romà, l'Edat Mitjana, el Gòtic, el Renaixement, fins a l'era moderna.
PRIMÀRIA
Art floral La cultura floral és present a totes les cultures i tradicions: corones de fulles en les competicions esportives, o de roses per a les núvies; ornaments florals en les victòries dels guerrers, en els temples sagrats; “Fleur de Lys” en els escuts Borbons, i com a símbol d’armes... El desenvolupament de la ciutat, el coneixement de les ciències i els progressos de la tècnica, porten a cercar noves formes d’expressió floral d’aquesta transformació. Això equival a dir que treballar amb la flor, significa escollir-la i donar-li forma de mode significatiu segons l’esdeveniment, i conduir-la a una representació d’una imatge o paisatge de la societat. Per tant, es concep el florista no sols com un artesà, sinó com un creador, que vol passar de la simple decoració a la creació d’obres belles i harmonioses. Els materials que s’utilitzen per a la construcció són: flors, fulles seques, cereals, herbes, troncs, llavors, fruites, vegetals (...). Aquests materials poden
ser vius, secs o artificials. Un altre aspecte important és el disseny. Les parts més importants d’aquest són el color, la forma, la textura i la línia. Tot ve donat per la naturalesa, però aquesta es pot modificar. Actualment l’art floral es concep com una línia més dins del món de les arts plàstiques, i encara no està considerada com una de les formes artístiques més grans i consolidades com ara l’arquitectura o la pintura. Dins l’àmbit espanyol en trobem dues escoles oficials de formació especialitzada, una de les quals està a Catalunya;, a més d’onze escoles de formació no reglada. L’art floral es constitueix com una de les formes d’expressió globalitzadores
VINT-I-SIS TRETZE
L'art floral permet desenvolupar la comptència emocional.
persona. Així, la cultura floral s’ha inclòs dins del marc educatiu de moltes escoles d'Alemanya i Suïssa; i a Espanya tenim com a exemple l’Escola d’Art Floral de Catalunya (Barcelona), o l'Escuela Andaluza de Arte Floral (Sevilla). L’art floral es diferencia de les altres arts per formar part de l’estructura contemplativa de la naturalesa, és doncs, viva en si mateixa.
Ha estat una experiència molt creativa treballar les flors i confeccionar atractius treballs que han acompanyat les diferents estacions de l'any. Marta Pacios Professora de plàstica d'EPRI
PRIMARIA: PROYECTO DE EDUCACIÓN AMBIENTAL
Reduce, Reuse, Recycle! El proyecto se ha desarrollado en inglés.
C
reemos que es importante que nos concienciemos y llevemos a cabo un trabajo de reciclaje de papel y derivados para acostumbrarnos a valorar y a utilizar adecuadamente los bienes que nos aporta la naturaleza. El lema de este proyecto es ¡reduzcamos, reutilicemos y reciclemos al máximo! El objetivo general es disminuir la cantidad de papel y derivados que se tiran a las papeleras del colegio. Para concretar este objetivo, nos hemos propuesto: 1. Evitar el abuso en la utilización del papel. 2. Reutilización múltiple del papel. Aprovechar las hojas en sucio. 3. Enseñar a las alumnas la importancia de reciclar, como medio para reducir los
Este año, en la etapa de primaria, hemos puesto en marcha un proyecto de educación ambiental, en particular de reciclaje de papel. Este proyecto ha surgido de una propuesta del Ayuntamiento de Sabadell llamada Agenda 21.
desechos. 4. Concienciarnos y concienciar a las alumnas de la importancia del reciclaje. 5. Trabajar la importancia de los bosques y cuáles son las consecuencias de su extinción. Para ello hemos implicado a las profesoras, a las alumnas y a las familias. ¿Cómo lo hemos hecho? Todas las aulas de primaria, salas de profesoras y fotocopiadoras disponen de un contenedor especial para tirar el papel que no se puede reutilizar. Este contenedor se vacía regularmente por un grupo de alumnas de cada curso creado para este propósito que lleva el control del papel que se tira en la clase y es responsable de reciclar este contenedor. Este grupo lleva el nombre de Eco-
El objetivo general es disminuir la cantidad de papel y derivados que se tiran a las papeleras del Colegio
VINT-I-SET TRETZE
brigada 3R. Una característica importante de este proyecto es que se está desarrollando en inglés. En las clases de science, a las alumnas se les ha explicado la importancia del reciclaje y la puesta en marcha del proyecto a través de un decálogo. También se ha trabajado el reciclaje de papel por medio de una actividad interdisciplinar adecuada a cada nivel: cuentos, poesías, obras de teatro, trabajos en grupo, talleres etc. Las familias también han participado activamente en este proyecto ya que plasmaron sus hábitos de reciclaje en un cuestionario que se les envió. Marisol Llaquet Profesora de proyecto (EPRI)
CAMPANYES DE COL·LABORACIÓ, SOLIDARITAT I PARTICIPACIÓ SOCIAL
Des del projecte educatiu de La Vall es fomenta una sòlida educació en valors. Són moltes les ocasions en què es treballa la cooperació i participació en diferents projectes de voluntariat que es mouen des de l'escola.
SOLIDARITAT
La Vall recull 4.201,4 euros per Haití
L
a tragèdia d'Haití va renovar més que mai la necessitat de pensar en el món i encoratjar els alumnes a exercitar una actitud i uns comportaments solidaris, adoptant compromisos ètics de responsabilitat social, justícia i solidaritat. Des del projecte educatiu de La Vall es fomenta una sòlida educació en valors, són moltes les ocasions en què es
treballa la cooperació i participació dins l’aula, els alumnes s’ajuden a aprendre, comparteixen idees i recursos, planifiquen l’estudi, ajuden en diferents activitats organitzades per l’escola… Quan són més grans, participen activament en diferents projectes de voluntariat que es mouen des de l’escola: visites a llars d’avis, apadrinament de famílies amb necessitats diverses, campanyes de
VINT-I-VUIT TRETZE
recollida d’aliments, bolquers… Cal destacar la participació activa de l'alumnat de Batxillerat en un projecte solidari que pretén ensenyar, a través de l’experiència personal, alguns dels temes existencials que s’han tractat a l’aula a nivell teòric amb l’objectiu d’ajudar, segons les seves possibilitats, persones que pateixen necessitats de diferents tipus i promoure així el compromís amb la societat. Cada classe de Batxillerat apadrina tres famílies del Raval de Barcelona i intenta ferse càrrec de les seves necessitats materials (menjar, bolquers, productes de neteja i d’higiene...) però també de les seves necessitats espirituals (soledat, marginació social...) És important encoratjar els alumnes a prendre decisions i participar en
accions concretes que incideixen en el seu entorn immediat, ja sigui al col·legi o a la seva població o localitat; sense oblidar emprendre accions davant dels problemes de caràcter més ampli, nacionals o internacionals, mitjançant la nostra participació en campanyes o donant suport projectes de cooperació a través de diferents ONG o la recollida de diners per ajudar a reconstruir Haití. Enguany la participació va estar especialment significativa a Primària. Per tal de sensibilitzar l’alumnat d’aquesta etapa, es realitzaren sessions d’informació sobre el país afectat pel terratrèmol. Posteriorment, a les classes de plàstica, es confeccionaren diferents projectes com molinets de vent, estels, braçalets… amb material que el professorat va comprar i aportar
altruistament. Els petits treballs de les alumnes s’oferien a familiars, amics, veïns… a canvi d’un euro o una aportació voluntària. D’altra banda, cal destacar la iniciativa i creativitat de l’alumnat que va buscar originals formes d’aconseguir diners per aquest projecte solidari, des de netejar el cotxe familiar, treure a passejar el gos dels veïns, treure les escombraries de la comunitat de l’escala… que van posar de manifest la implicacó i la motivació per tal de buscar recursos per a un projecte tan valuós. El marc de l’escola ofereix una gran possibilitat de despertar en els alumnes l’esperit crític suficient perquè, des de les seves realitats, puguin esdevenir mobilitzadors en la construcció d’un món més just i solidari.
VINT-I-NOU TRETZE
La millor manera d'educar la solidaritat és practicant-la!
ÀLBUM DE FOTOS: Solidaritat
A la Campanya de Nadal de recollida d'aliments cada curs es fa responsable de portar un determinat producte.
Cal destacar la iniciativa i creativitat de l’alumnat per aconseguir diners!
Es realitzaren sessions d’informació sobre el país afectat pel terratrèmol.
Els diners recollits es van donar a Càritas per al seu projecte de reconstrucció d'Haití.
Són moltes les ocasions en què les alumnes ajuden en diferents activitats de l'escola.
Les alumnes participen en la confecció dels lots de menjar per al Raval.
Posteriorment, alumnes de 3r i 4t d'ESO els reparteixen a les famílies assignades.
Una altra campanya solidària és la recollida de bolquers per a famílies del Raval.
TRENTA
TEMAS DE EDUCACIÓN
Reforzar la autoridad del profesor Tener autoridad es distinto a tener capacidad sancionadora, o de mando, o de dominio.
E
s cierto que se trata de un asunto que ha provocado cierta división de opiniones en la comunidad educativa. En Catalunya, la recién estrenada Ley de Educación (LEC) considera únicamente al director o directora de un centro de enseñanza como autoridad pública. De hecho, durante el debate de la LEC se planteó dotar de esta categoría a todos los maestros y profesores, sin embargo al final esta idea se desechó, pues no se estimó necesario extender la medida -que afectaría sólo a los colegios públicosmás allá de los directores. “Hay que dar más autoridad a los profesores”, “urge recuperar la autoridad”, son titulares de periódicos que ponen de manifiesto un cierto malestar y preocupación por la falta de autoridad en nues-
La Ley de Autoridad del Profesor, propuesta -al comienzo de este curso- por la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, abrió de nuevo el debate sobre la autoridad en los centros de enseñanza.
tra sociedad y en particular en el ámbito escolar. Se pide más autoridad en las escuelas como si se tratara de un recurso material que dependiera de la Administración o del propio Sistema Educativo. Sin embargo, cuando se pide más autoridad en realidad lo que se está pidiendo es una mayor capacidad sancionadora para los profesores y no la verdadera autoridad, que es esa cualidad que necesita todo educador. Tener autoridad es distinto a tener capacidad sancionadora, de mando, o de dominio. La capacidad sancionadora o de mando viene determinada por una normativa preestablecida, un reglamento, una ley. En cambio, la autoridad del profesor es fruto de su competencia profesional, sus actitudes y su comportami-
La autoridad del profesor es fruto de su competencia profesional, sus actitudes y su comportamiento
TRENTA-CINC TRENTA-U TRETZE
ento dentro y fuera del aula. Es decir, la autoridad en modo alguno puede darse por decreto ley, sino que —como todos sabemos— tiene que ganársela uno mismo, día a día. La nueva Ley de Autoridad del Profesor en realidad lo que pretende es dotar de más poder al profesor. Algunos piensan que con esta nueva normativa la indisciplina en las aulas tiene los días contados. No me parece a mí que con esta medida desaparezcan las faltas de respeto y consideración a los docentes. Únicamente quizá disminuyan. A mi modo de ver, resolver este problema significa ir más al fondo de la cuestión. Esto nos lleva a replantearnos cómo educamos a nuestros jóvenes desde que son niños. No se trata de que los jóvenes de hoy sean respetu-
osos con sus profesores porque no pueden ser irrespetuosos, es decir, porque una ley se lo impida, sino que se trata de que lo sean porque estando convencidos quieran ser respetuosos. Lo que quiero decir es que la verdadera autoridad va asociada, sobre todo, a la educación en libertad y en responsabilidad, no a una serie de normas impuestas por ley que estimamos que pueden garantizar una buena convivencia y el bienestar de la colectividad. Como ha escrito el sociólogo Javier Elzo, “la cuestión de cuáles son los valores que priman en la sociedad es central y a la postre, explicativa de no pocos de los comportamientos de nuestros adolescentes y de las dificultades de los
profesores por mantener su autoridad”. Ciertamente la falta de respeto al docente es algo que traspasa las paredes de los centros escolares. Para cambiar esta situación la tarea educadora de los padres es clave y decisiva. Hay que convencerse de que los primeros responsables, insustituibles, de la educación de los hijos son sus padres. Los profesores colaboramos mediante nuestro trabajo profesional en esta tarea, es decir, ayudamos a los padres en la educación de sus hijos. Para que esta colaboración tenga éxito los profesores necesitamos la confianza de los padres y, por supuesto, su respeto. Se trata de que todos -padres y profesoresvayamos a una.
TRENTA-DOS
Reforzar la autoridad del profesor se ha convertido en un gran reto. Un reto al que, sin duda, vale la pena prestarle atención. A mi modo de ver, superar este reto pasa por la implicación de los padres en la educación de sus hijos y una mejor formación a los profesores, más que por la instauración de una nueva ley. Padres y profesores debemos ser capaces de llevar a cabo una labor educativa conjunta que realmente mejore la vida en las aulas. Lograrlo es, con toda seguridad, ayudar a nuestros jóvenes y a toda la comunidad escolar. María Rosa Espot Professora de Matemáticas ESO (mrespot.lavall@institucio.org)
P-5 TREBALLA LA RIQUESA MULTICULTURAL
EDUCACIÓ INFANTIL
¡P-5 conoce Camerún! Uno de los centros de interés que trabajan los alumnos de P-5 son las culturas de todo el mundo. Para ilustrar los diferentes países y continentes que trabajan, se intenta mostrar a los pequeños esta riqueza cultural a partir de distintas personas autóctonas.
C
on este tema se quiere contribuir al conocimiento de las diferentes culturas, a la potenciación de la tolerancia y, al mismo tiempo, ayudarles a descubrir las semejanzas y diferencias entre todas las personas que compartimos la tierra. Cada cultura puede tener formas de pensar, sentir y actuar diferentes y es bueno mostrar que todas las culturas son igualmente dignas y merecedoras de respeto.
Por ello, una de las múltiples actividades que ha ilustrado la riqueza cultural del mundo ha sido la muestra realizada por Pascualina Ximene Ngo Likeng sobre el folklore de su país, Camerún. Con el traje típico de fiesta, vistoso y colorido con la típica tintura africana, pudo explicar en primera persona las ricas y vivas tradiciones de este país africano, su artesanía y su arte, las tribus, su manera de vivir, el paisaje...
Educar en actitudes interculturales significa dar a los niños puntos de vista no racistas, favoreciendo la predisposición afectiva positiva hacia personas de diferentes culturas y proporcionándoles la posibilidad de que manifiesten conductas tolerantes, respetuosas y solidarias.
¡La sesión deleito a los más pequeños!
Razas, canciones, comidas, tradiciones .... historias que expresan la manera de sentir y pensar de los pueblos.
Previamente en el aula, las profesoras habían sensibilizado el tema con murales, canciones, cuentos y material diverso.
Por otro lado y aprovechando el "Paseo", programa que pretende relacionar al niño con el medio social y natural, ofreciéndole una estimulación multisensorial, los alumnos eligieron y dibujaron diferentes monumentos emblemáticos del mundo.
TRENTA-TRES
La dinámica de este centro de interés ha sido muy interactiva y vivencial
ÀLBUM DE FOTOS: VISITES
Aquest any ens han visitat... Víctor Küppers, professor de la UIC i especialista en Intel·ligència emocional, va impartir la conferència “Gestió de l’entusiasme".
David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), parlà a les alumnes de Batxillerat d'una realitat molt actual: la corrupció.
Animà les alumnes a tenir els principis clars, enfrontant-se al món del demà amb ideals i valors com la justícia, la solidaritat, l’honestedat o la transparència.
Jaume Aurell, degà de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Navarra, orientà les alumnes sobre carreres universitàries.
El sociòleg Javier Elzo, catedràtic emèrit de Sociologia i President del Forum Deusto de la Universitat de Deusto, impartí una conferència amb el títol “On busquen i on troben la felicitat els joves? dirigida als pares i mares d'ESO i Batxillerat.
TRENTA-QUATRE
ÀLBUM DE FOTOS: VISITES
M.Carme Roca, escriptora de literatura juvenil, guanyadora de diversos premis literaris i col·laboradora habitual de revistes, publicacions literàries i programes de ràdio, va participar en un col·loqui amb alumnes de 3r d’ESO.
Montserrat Beltran, escriptora de literatura juvenil, va participar en un col·loqui amb alumnes de 2n d’ESO.
Jordi Pons, periodista dels informatius de TV3 i corresponsal de la crònica política del Parlament tots els dimarts al Telenotícies Migdia. es dirigí a les alumnes de 3r d’ESO per explicar de primerà mà en què consisteix la seva feina.
Ramon Pujol, director de Relacions Institucionals i Protocol del Futbol Club Barcelona, s’adreçà a les alumnes de 4t d’ESO per fer una sessió sobre protocol.
Plàcid Garcia-Planas, cap de la secció internacional del diari La Vanguardia, va explicar a les alumnes de 3r d’ESO la seva experiència com a corresponsal de guerra durant 20 anys.
Les alumnes de 3r d’ESO van tenir l’oportunitat d’escoltar la periodista i escriptora catalana Pilar Rahola, col·laboradora habitual del diari La Vanguardia, d'Els Matins de TV3, amb Josep Cuní i de RAC 1, amb Jordi Basté.
TRENTA-CINC VINT-I-CINC
ÀLBUM DE FOTOS: VISITES
José Ramón Ayllón, filòsof i escriptor, realitzà un fòrum amb les alumnes de 3r d'ESO que llegeixen la seva novel·la Vigo es Vivaldi en llengua castellana.
Joan Garcia, cap dels informatius de Catalunya Ràdio, sotsdirector del programa “El matí de Catalunya Ràdio, amb l’Antoni Bassas, s’adreçà a les alumnes de 3r d’ESO per explicar en què consisteix la feina d’un periodista radiofònic.
Asha Miró, l’escriptora catalana d'origen indi que va ser adoptada de petita per la família Miró de Barcelona, es dirigí a les alumnes de 4t d’ESO per parlar de la seva obra La filla del Ganges.
Tomàs Molina, director i presentador de l'Espai Terra, va respondre diferents consultes sobre el treball de recerca d'alumnes de 4t d'ESO: Riscos naturals a Catalunya.
Vicenç Villatoro, exdirector de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), exdiputat, periodista i escriptor va participar en el crèdit de síntesi de 3r d’ESO.
Enguany, Vicenç Villatoro va guanyar la XXX edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel•la Tenim un nom.
VINT-I-CINC TRENTA-SIS
ÀLBUM DE FOTOS: ANTIGUES ALUMNES
Carolina Sarrias i família
Anna Pagès i família
Geli Santamaría i família
Gloria Martí Argermí i família
Mercedes de Mir i família
Núria Ollé i família
Sílvia Pons i família
Tate García-Planas i família
Macarena Febrer i família
Susana Lloveras i família
Merche, Inma i Nuria Balcells
Blanca Serrabou
Carmen Segarra
Sitas Prats i família
TRENTA-SET VINT-I-CINC
Eli Clusella i família
MÓNICA ROZMAN ES DEDICA A L'ART RELIGIÓS DES DE FA TRES ANYS
Me ilusionaba recuperar mi
2
faceta artística que tanto me había costado desarrollar y enlazarla con mi faceta de catequista que inicié a los dieciséis años.
ANTIGUES ALUMNES
www.arrel.eu MÓNICA ROZMAN JURADO, Arrel Vall de Gaià Qué rápido pasa el tiempo, qué rápido pasa la vida! Impacta saber que a alguna de las compañeras se le ha escapado ya de entre las manos. Qué experiencia tan agradable reencontrar a amigas después de tanto tiempo y maravillarte de lo que han hecho en la vida y de lo que la vida ha hecho con ellas... y contigo! Somos la mismas, sin duda. La vida ha sacado a la luz lo que había dentro nuestro y, aunque alguna compañera se sorprenda, las profesoras no. Ellas lo vieron y lo cultivaron y hoy lo contemplan con satisfacción.
En mi trayectoria de estos 25 años hay cuatro etapas tanto en lo profesional como en lo personal: Una primera etapa de estudiante universitaria. La carrera de arquitectura supuso una dedicación muy intensa pero apasionante a la vez, que me hizo desarrollar, no sin un gran esfuerzo y muchos sufrimientos al principio, capacidades de las que no era consciente, como la creatividad artística. Pero encontré ayudas muy valiosas en personas concretas, profesores que, fuera de su horario, me orientaban en mis primeros proyectos y algún compañero que me ayudó a descubrir algo importante: que la arquitectura puede encontrarse en espacios muy
TRENTA-VUIT
sencillos; que lo que les da valor es la intención con que se piensan y lo que consiguen provocar en quien los habita. La segunda etapa: acabar la carrera, casarme, construir nuestra casa y trabajar como arquitecta. Muchos cambios, mucha energía, muchas decisiones importantes y algunos choques con la realidad profesional, diferente de la carrera, bastante dura para todos y quizás un poco más para una mujer joven. Pero los proyectos realizados están en pié y funcionan muy bien. Reformas de pisos y una casa en el Pirineo. Visitarla y escuchar de su dueña los ratos agradables que ha pasado en los lugares que yo proyecté es el mejor premio para tanto esfuerzo. Y llegó el momento de tener hijos. Sin duda alguna la experiencia más profunda y transformadora... hasta ese momento. Cambiar todas las prioridades. Dejar la arquitectura por la enseñanza para poder estar con el bebé, para poder
bañarle yo y jugar con él cada tarde. Una gran decisión. Y si la vida familiar fue el motivo, la profesional no supuso un precio por pagar sino que me descubrió una vocación nueva, la de transmitir conocimientos e ilusión por aprender. Y aún más, colaborar en la construcción de personas, algo mucho mayor que edificios. Catorce años con grupos de alumnos en diferentes colegios. Tiempo de hacer crecer a mi hijo y a mis alumnos y, casi sin darme cuenta, de crecer muchísimo gracias a ellos. Y cuando ya parecía que las cartas estaban echadas, que sólo faltaba seguir con el mismo planteamiento hasta el final, vino Dios y me propuso aún una nueva vocación: evangelizar mediante el arte. Y, como todas sus propuestas, tenía mucho sentido a pesar de los riesgos. Aquel bebé era ya adolescente y me ilusionaba recuperar mi faceta artística que tanto me había costado desarrollar y enlazarla con mi faceta de catequista que inicié a los
dieciséis años... “Hágase tu voluntad”. Y aquí estoy. Ahora tengo nombre artístico, Arrel, una web: www.arrel.eu y me dedico al arte religioso desde hace tres años. En plena crisis económica y espiritual de nuestra sociedad he iniciado una carrera de artista religiosa. Y me siento en ella plenamente realizada. Trabajo muchísimo (no te creas eso de los artistas bohemios que esperan paseando a que les venga la inspiración!), cobro poco... pero soy profundamente feliz. Los inicios como artista no han sido fáciles pero ahora parece que los proyectos se van concretando: dos portadas del Cataluña Cristiana realizadas y dos exposiciones previstas para el curso que viene: una en Montserrat y otra en el Museo de la Pía Almoina. Me han llamado inquieta y polifacética. Pero pienso que mi trayectoria tiene sentido, ¿no crees?
Los proyectos se van concretando: dos portadas del Cataluña cristiana realizadas y dos exposiciones previstas en Montserrat y en el Museo de la Pía Almoina
TRENTA-NOU
XXV ANIVERSARIO DE LA PROMOCIÓN VALL DE GAIÀ (1985-2010)
Llevo 20 años dedicándome profesionalmente al cine, con bastante esfuerzo, mucha ilusión y también muchas alegrías, tratando de encontrar en mi trabajo además de un sueldo, estímulos que me hagan crecer como persona, compartir experiencias, disfrutar de la vida y del talento de mis colegas.
ANTIGUES ALUMNES
La Vall también fue un tirachinas ÀNGELS MASCLANS TOBEÑA, Vall de Gaià Llegué a La Vall en 8º de EGB con mala cara y pocas ganas, la verdad. Un circuito previo por diferentes escuelas hizo que aquello que mis padres me presentaban como “un colegio en la montaña, sólo para chicas y con uniforme” sonara fatal… ¿Y si alguien les había engañado y aquello era un lugar siniestro al que iba a parar lo peor de lo peor? Ellos, amorosos e inconformistas seguían buscando el colegio ideal y se deshacían rápidamente de la pereza de un cambio si era para bien… y qué remedio, allí les seguía yo, y esta vez convencida de que cometían un grave error… El susto me duró poco, o nada. Ubiqué Be-
llaterra en el mapa y de paso puse chinchetas imaginarias a los pueblos y ciudades de las que veníamos cada una de nosotras: Barcelona, Sabadell, La Floresta, Granollers, Caldes, Matadepera, Sant Cugat, Valldoreix, Badalona, Premià… Me acostumbré rápido hasta a lo feo del uniforme, y a los chicos no recuerdo haberlos echado de menos, ¡no miento! La Vall no era una celda de castigo, era un lugar maravilloso en el que crecer.(...) Es cierto que la familia es el primer y principal núcleo de crecimiento, de amor y de educación. Pero en esto siento que La Vall fue también una gran familia. Cada una de nosotras tiene su historieta, sus anécdotas, un resumen medio imaginado y medio vivido de su propia infancia y de su paso por La Vall, pero seguramen-
QUARANTA
te la mayoría coincidiremos en la esencia. Intentaré acercarme y luego me decís si lo veis parecido… No sé qué os habrá quedado a vosotras, para mí, lo más gordo tiene que ver con los valores que ahora más aprecio: la importancia de ser (frente a tener), del pertenecer a alguien (frente a dominar), del formar parte de un conjunto (frente a ir por libre), de esforzarse (frente a dejarse llevar), de crecer en lo bueno y en lo bello (frente a conformarse con lo que hay). Así que de La Vall me llevé lo mejor que tengo: una estructura personal más o menos bien construida, una inyección profunda en la formación de mi fe, la necesidad incontestable de buscar la trascendencia y … mis amigas. Ser de La Vall era algo especial, sentíamos un sano orgullo, responsabilidad, ilusión, agradecimiento… en mi caso, además era consciente del esfuerzo que suponía para mis padres darnos una educación como la que nos ofrecieron a mis hermanos y a mí, más de una vez oí de sus labios que ésta sería su herencia… ahora que soy esposa y madre me enor-
gullece su generosidad y una vez más se convierten en modelo para mí. En La Vall aprendí a ser amiga. A querer a mis amigas, a las de entonces, a las que quiero y mucho… y a los que se han incorporando después. A disfrutar aprendiendo cosas que no sirven para nada, como el latín y el griego, a formar equipo y saber que no estás sola, a que lo que más importa no es lo primero que se dice o lo que se dice más alto, sino lo que se vive y se siente bajito pero muy hondo… aprendí que lo tenía todo por aprender, que el camino valía la pena y que el esfuerzo era en sí mismo un valor. Aprendí a revelarme contra la injusticia y a luchar por lo que importa. Y aprendí también a no dejar de ser del todo niña… Profesoras, dirección, personal del colegio, mossens, padres y compañeras parecían haberse puesto de acuerdo en lo importante que era cada una de nuestras vidas. No íbamos al colegio y punto, íbamos a La Vall, reflexionábamos a menudo sobre el colegio (no nos faltaba espíritu crítico), sobre sus posturas ante la vida, sobre cómo se movía el mundo al otro lado, ha-
blábamos de nuestras futuras familias… Nuestra adolescencia tenía esquemas sólidos en los que medirse. Nuestro compañerismo estaba marcado por una idea saturadamente romántica de la vida que creo que aún distingue a nuestra promoción (...) La Vall fue un buen terreno para cuidar de una amistad, que todavía vivimos 25 años después. En clave de futuro, para mí también fue un tirachinas, al que me subí para que me lanzara tan lejos como fuera posible. No recuerdo que hubiera nada imposible aunque tampoco se nos alentaba a soñar despiertas… objetivos a cumplir… “Ponte metas, puedes conseguirlo, no renuncies, trabaja, esfuérzate… y da gracias”. En mi caso, el impulso del colegio sirvió para llegar a Pamplona… otra gran suerte en mi vida. (...) En Navarra estudié Periodismo, aunque a mitad de la carrera tuve la suerte de descubrir que las alegrías profesionales me llegarían por las historias que se cuentan en el cine, más que por las del telediario, así que me puse a trabajar para conseguirlo. La lista de asignaturas de aquellos años era inacabable, aún así recuerdo perfectamente al
QUARANTA-U
profesor que nos dijo un día que lo único que pretendía era que aprendiéramos a pensar. Que para eso había de servir la carrera… ¿Es posible que todo sea tan sencillo? De otro salto llegué a Los Angeles, donde cursé un Certificado en Escritura y Producción de cine en U.C.L.A. que pude compaginar con mi primer trabajo en una empresa de producción y marketing cinematográfico. Llevo 20 años dedicándome profesionalmente al cine, con bastante esfuerzo, muuuucha ilusión y también muchas alegrías, tratando de encontrar en mi trabajo además de un sueldo, estímulos que me hagan crecer como persona, compartir experiencias, disfrutar de la vida y del talento de mis colegas… para acabar volviendo a dar gracias. Eso sí, mientras espero con ganas locas que llegue el día en que pueda volver a estudiar algo lo más inútil posible! Y éstas son las cosas grandes y pequeñas que me han ido acompañando durante estos años, desde que dejamos La Vall, y entre las que a menudo busco recursos para ayudar a crecer a mis 4 hijos.
FRAGMENT DEL DISCURS D'IMPOSICIÓ DE BEQUES
BATXILLERAT
Vall de Lavança II Decía el poeta Jorge Manrique que “Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar”. Y qué mejor que una buena embarcación para navegar por él. Llevamos muchos años en La Vall y podemos gritar al unísono que este ha sido el más apropiado barco para guiarnos, esquivar los pequeños embates que se han ido presentando y para marcarnos un buen rumbo.
E
ns agradaria ara dedicar-vos unes paraules a vosaltres, Vall de Lavança. Hem passat molts anys juntes (...). Ara que tot s’acaba preguntem-nos, què m’enduc d’aquesta experiència? (...) Una de les coses més importants són les amistats. Però creieu que només amistats? Ben segur que no. Durant aquest viatge que vam començar fa molt de temps hem après a ser persones, a viure com a persones, a donar exemple com a cristianes, a escoltar, a respectar, i tantes altres coses molt més importants que qualsevol formació acadèmica. Només ens queda donar les gràcies. Podríem estar hores esmentant totes les persones que han col·laborat en aquest
projecte de futur iniciat pels nostres pares. És per a ells el primer i més gran agraïment. Gràcies. Gràcies per confiarnos a La Vall. Sens dubte, la millor decisió. Sí, avui sou els protagonistes. És gràcies a vosaltres que ens hem convertit en el que som. Ens heu regalat, dia rere dia, el vostre somriure, la vostra generositat. Us heu esforçat per donar-nos sempre el millor, el que més ens convenia a cada instant. Gràcies per creure sempre en nosaltres. Gràcies a l’escola per cuidar-nos i durnos de bracet en aquest llarg viatge. I no és només una escola, La Vall és una família, on tots som importants, on cada un és acceptat pel que és i no pel que té. XXXII PROMOCIÓ (1998-2010)
TRENTA-SET VINT-I-CINC QUARANTA-DOS
És gràcies a vosaltres que ens hem convertit en el que som!
L'essencial és invisible als ulls, només és perceptible amb el cor.
Saint Exupery
INSTITUCIÓ FAMILIAR D'EDUCACIÓ