núm.
4
ARA ENS TOCA A TOTS Estem acabant un nou curs escolar durant el qual s’ha aprovat la nova Llei d’Educació (LOE) i, a casa nostra, el Pacte Nacional per l’Educació. Dues iniciatives legislatives i de contracte social que pretenen millorar aquesta tasca tan necessària i imprescindible: L’EDUCACIÓ. El nostre país ha vist com aquesta eina tan potent d’humanització que és l’ensenyament ha anat empitjorant en els darrers anys. A tall d’exemples esmentarem que només el 62% dels joves entre els 20 i els 24 anys de l’estat espanyol té estudis de secundària postobligatòria, percentatges dins de la UE que únicament superen els de Malta i Portugal; tenim una mitjana d’entre el 30-35 % d’absentisme escolar; ocupem els darrers llocs en els estudis PISA pel que fa a comprensió lectora i càlcul matemàtic. El problema és global en el món occidental, això també cal tenir-ho en compte. Abans la formació era considerada com un privilegi i aquells que tenien l’ocasió de seguir uns estudis se sentien afortunats i constataven que el que havien après solia tenir una relació directa amb el seu benestar i el seu progrés. Actualment es va instal·lant en l’inconscient col·lectiu la creença que per anar a treballar no cal la cultura ni l’esforç necessari per aprendre-la; com diu el sociòleg Vicente Verdú “a l’ètica del plaer i l’espera l’ha succeït la demanda del plaer i la satisfacció immediata”. Ara, amb l’escolarització total i tots els mitjans a l’abast per conèixer i estar informats, l’educació està navegant en aquest mar global ple de nombrosos nàufrags buscant nous fars on orientar el rumb. Dit tot l’anterior no hem de perdre de vista mai, però, el poder que té l’educació per a totes les societats humanes. No podem oblidar que és per l’educació que som humans en el decurs dels temps; tant les societats primitives com les més evolucionades han après a transmetre’s els coneixements culturals més rellevants de generació en generació; i això ens ha permès sobreviure, evolucionar i progressar. És amb l’educació que podem millorar globalment els nostres nivells de coneixement i vida, les condicions mediambientals del planeta compatibles amb el creixement econòmic sostenible i el benestar de tots, el repartiment més just de la riquesa, l’expansió i democratització de la ciència i la tecnologia, dels avenços en matèria de salut... I és amb una societat ben educada que tots podem aspirar a una milllor convivència i qualitat de vida. Sense l’expansió i aprofundiment de l’educació s’acaben tots els somnis i es degraden les realitats. Per tant, tot i la “crisi” actual, està molt clar que repensar l’educació no vol dir Col.laboradors: Mònica Geronès, Maria Garriga, Núria Agustí, Eva Fusté, Eli Llamas, Héctor Jiménez, Eli Lloveras, Marta Enrich, Ramon Gómez, Marta Palomeras, Mireia Puigmal, Fernando Aísa, Ernest Pibernat, Ona Beneït, Laura Agustí, Alba Arxé, Dani Aguilera, Josué Pisco, Felipe Córdoba, Xavier Culubret, Axel Salazar, Llum Salvo, Rosa Abulí, Gemma Vilarnau, Albert Portas, Montse Batllosera i Pep Invernó