núm.
3
HEM COMENÇAT UN NOU ANY El principi d’any és una època que ens predisposa a tots a fer balanç, és temps de reflexionar sobre allò que fem relativament bé i el que ens cal millorar de les nostres vides, sobre com podem introduir petits o grans canvis en el nostre fer de cada dia que ens facin una mica millors en els temps que han de venir, a nosaltres i als qui ens envolten. Petits canvis que, sumats, a la llarga esdevindran poderosos. Perquè tot suma, tot fa pòsit i tot sedimenta. Parlo de canvis en l’organització diària de les obligacions escolars dels estudiants, en la seva disposició per a l’esforç i en la dedicació real, entusiasta i generosa que siguin capaços de fer; també canvis en el nostre Institut, perquè realment esdevingui la casa acollidora de tots plegats, de tots els que venim cada dia a compartir amb els altres les nostres experiències, els nostres valors i els nostres coneixements. De tots els que cada dia entrem per la porta gran amb la intenció, conscient o no, de sortir-ne sent una mica millors. Canvis per millorar. Cadascú pot saber, ha de saber, quines són les millores que podrà fer, les que haurà de fer. També els pares i mares, és clar. Cada vegada es fa més palès que la base de l’educació comença a les famílies i que sense una activa participació dels pares i mares poca cosa es pot aconseguir des dels centres educatius. Ensenyar a gestionar el temps lliure, les activitats d’oci, transmetre amb coherència els valors, posar reptes assolibles als vostres fills, mostrar-los la grandesa de la llibertat responsable, encoratjar-los i exigir-los alhora... Fer de pares i mares, en definitiva, amb alegria i davant d’ells, sempre. Us animo en un afany que no és fàcil però que a la llarga dóna els seus fruits en els estudis i en la construcció d’individus amb fonaments sòlids per circular per la vida. Vivim en una part del món on gairebé hauríem de dir que “és immoral queixarse”, perquè som uns privilegiats des de molts punts de vista si ens comparem amb la immensa majoria que no gaudeix del nostre benestar. I aquest benestar és possible, entre d’altres raons, gràcies al treball coordinat de cadascun de nosaltres: metges, paletes, professors, lampistes, escombriaires, cuiners..., pares, mares, fills... Sense treball la vida en societat seria impossible i l’espècie humana desapareixeria. I aquest treball, que al capdavall ens serveix mútuament per viure millor a tots plegats, només és possible amb persones formades, amb l’educació, amb la transmissió de la cultura més rellevant que cada generació deixa a la següent. Ara, doncs, és el moment de pensar en aquesta educació. Tots. Perquè l’educació afecta al contacte humà, a les interaccions emotives entre persones i això vol dir conviure, viure amb “l’altre”. I aquest conviure s’aprèn primerament a casa i es consolida i creix a l’escola, amb els amics i en els espais i àmbits més públics de relació. Benvingut aquest nou any, doncs. I benvingut el gran temps de convivència que ens aporta. Que ens serveixi a tots per millorar les nostres relacions. Per aprendre a gaudir educant. Per aprendre a educar gaudint. Mònica Geronès Directora
Col.laboradors: Mònica Geronès, Llum Salvo, Laura Cànovas, Rosa Abulí, Fernando Aísa Xavier Torruella, Salvador Torrents, Núria Agustí, Eli Llamas, Héctor Jiménez, Maria Garriga, Eva Fuster, Laura Agustí, Pep Invernó, Albert Portas, Ernest Pibernat, Gemma Vilarnau, Montse Batllosera