Lo Gripau - juny 2020

lo gripau revista de l’ins lo pla d’urgell

Planes i Closas se’ns jubilen

bellpuig. juny del 2020

Procés participatiu amb l’Ajuntament de bellpuig

disseny nou pas zebra

TALLER DE RAP 3 eso

Lo Gripau

2

El nostre blog

Editorial El curs de la nostra vida No cal que hi donem més tombs: la suspensió del curs en arribant a la fi del segon trimestre, un dijous 12 de març, quinze dies abans de Setmana Santa, ha marcat aquest curs 2019-20 com el curs de la nostra vida, aquell curs singular, amb l’institut buit i classes telemàtiques, tots tancats a casa amb la família i connectats a tothora.

COORDINACIÓ Josep Maria Mir Equip de coordinadores del Centre EDITA INS Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Telfs.: 973 32 00 83 - 973 32 06 40 E-mail: inslopladurgell-bellpuig@xtec.cat Web: institutlopladurgell-bellpuig.cat MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL - Bellpuig Dipòsit legal: L-611-2000 Amb la col·laboració de: AMPA de l’Institut Telf. 693 92 22 82 La revista no es fa responsable ni ­comparteix necessàriament les opi­nions dels seus col·laboradors

Índex Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Activitats i Sortides. . . . . . . . . . . . 7 Departaments Matemàtiques. . . . . . . . . . . . 17 C. Socials . . . . . . . . . . . . . . . 24 C. Naturals. . . . . . . . . . . . . . 25 Idiomes. . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Llengua i Literatura cat.. . . . . 37 LE/CL . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 EF/MU. . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Premis i INSpiracions. . . . . . . . . . 52 Opus coronavirus . . . . . . . . . . . . 58 Gent de casa . . . . . . . . . . . . . . . 61 Temes oberts . . . . . . . . . . . . . . . 70 AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 48 Promoció de BTX . . . . . . . . . 75 Exalumnes a la palestra . . . . . . . 83

El decenni que acabem, al nostre centre l’hem tancat amb una nova avaluació de qualitat de part de la inspecció educativa, que a l’igual que a l’anterior de quatre anys enrere, hem tancat amb la màxima nota. Un fet a l’abast de només un de cada deu centres escolars al nostre país, i que també corroboren els bons resultats de les proves externes de 4ESO o els elevats índexs d’aprovats al batxillerat i la selectivitat universitària. Ens n’hem de felicitar, i ho fem agraint de tot cor la tasca de tots els sectors de la comunitat educativa, des del professorat, autèntic motor del centre, fins a l’alumnat i les famílies, que donen continuïtat i solidesa al projecte educatiu del nostre institut. Aquesta suma constant d’esforços i voluntats de tots plegats és la clau perquè aquesta qualitat es mantingui i s’actualitzi curs rere curs, en aquesta peculiar zona educativa bellputxenca, a cavall de dos comarques i tres bisbats.

Durant bona part dels anys que portem de segle, com a director, cada final de curs m’ha plagut de redactar aquest article editorial. Enguany en serà el darrer, car m’esperen renovats reptes i objectius. Aprofito per remerciar a tothom qui m’ha acompanyat en aquesta aventura professional i vital, sense els i les quals no hauríem pogut arribar a port. Agraeixo tantes coses com m’heu ensenyat i he après entre vosaltres. Em disculpo per tot allò que no hauré sabut fer millor. Us deixo la meua amistat perenne. Us desitjo molts d’ànims i encerts en aquesta (encara desconeguda) nova normalitat de la vida escolar a les aules de l’institut que s’encetarà al proper setembre.

Merci i endavant, sempre endavant!

3

Lo Gripau

logripaudigital.blogspot.com

Més enllà de lamentar els decessos causats per la pandèmia, no insistirem en les conseqüències nefastes de la situació. Ans al contrari: hem d’aprofitar a fer una mirada àmplia sobre el sistema educatiu i adonar-nos que, si us plau per força, l’ensenyament també haurà de canviar. No pas perquè s’acabin les classes presencials, perquè això no fora pas emocionalment desitjable per a la socialització dels estudiants, una de les funcions primordials de l’escola. Sinó perquè després de l’aprenentatge forçat i cuitacorrents de noves eines de connexió i treball, des del vell moodle a les noves videoconferències, passant per tota mena de pantalles, incloses les del mòbil, sembla prou clar que la tecnologia ha entrat abruptament a la vida dels instituts per quedar-s’hi sense tornada enrere i acompanyar plàcidament l’estudi i les tasques escolars. De la manera com aquest procés qualli i sedimenti de manera reflexiva i segura en els hàbits de professorat i alumnat en dependrà a qualitat educativa dels centres escolars d’aquest tercer decenni de segle XXI que tot just encetem.

a r e u r r ba 019 2 btx - 2

Lo Gripau

4

Lo Gripau

1 eso 19-20

5

a d a n r o VI J a c i t è l t a 019 ARBECA 2

Lo Gripau

6

Activitats i Sortides

... De sotbe el món canvia Josep M. Farré, coordinador d’activitats

Aquest curs només hem tingut activitats i sortides fora del centre fins el 13 de març passat, data en què va començar el confinament per fer front a la pandèmia.

No està clar que el proper curs es facin gaires sortides, sobretot abans que es trobi una vacuna efectiva al virus. Això no vol dir que renunciem a conèixer el món que ens envolta. Només hem de canviar la manera com ho fem.

Així, una de les conseqüències de la crisi del COVID-19 és l’increment de l’oferta de visites virtuals a museus, espais naturals...

• 14/10 al 18/10: Camp d’aprenentatge de la Vall de Boí.

Activitats a l’Escola de Natura, al Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici i ruta pel romànic (alumnes de segon de batxillerat).

• 28/10: Trobada esportiva comarcal (PCEE) al Parc de Sant Eloi a Tàrrega (segon ESO).

NOVEMBRE 2019 • 14/11: Sortida a Reus: Ruta Modernista i Visita a l’espai Gaudí i obra de teatre “Terra Baixa” al Teatre Bravium (segon batxillerat).

• 26/11: Sortida a Terrassa i Manresa. Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i a la Basílica de Santa Maria de Manresa (segon ESO)

Anem a fer el repàs de les activitats i sortides que s’han fet aquest curs:

OCTUBRE 2019 • 03/10 i 4/10: Teatre a Alaquàs (València) Els alumnes de segon de batxillerat.

• 10/10: VI Jornada atlètica a Arbeca (tot l’alumnat menys el de segon de batxillerat).

Lo Gripau

7

Activitats i Sortides DESEMBRE 2019 • 03/12: Teatre a Lleida: Cròniques de la veritat oculta i visita a l’exposició del Cosmocaixa “podem predir el futur?” Primer de batxillerat • 05/12: Visita CEEI Lleida, Magical Media i Indra i la Lleida romana. Primer i segon de batxillerat social i humanístic • 19/12: Sortida a Barcelona.

Cosmocaixa i exposició “Human bodies”. Tercer ESO

• 13/02: Terrassa i Manresa. Taller geologia la Museu Valentí Masachs de Manresa i taller “el canvi climàtic” al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa.

Primer de batxillerat (química i CMA)

Farem una menció ràpida a les sortides que s’han suspès:

• 21/02: Esquiada a Port del Compte. Tots els cursos menys segon batxillerat.

• Quart ESO: Irlanda.

• 27/02: Visita ACUDAM (Mollerussa) i ANIMAC (Lleida).

Segon ESO.

SORTIDES DE LLARGA DURADA, ESTADES. • Primer de Batxillerat: BENELUX. • Tercer ESO: Alquézar.

• Segon ESO: Colònies a Torre de la Mora.

SORTIDES DIDÀCTIQUES Primer ESO:

GENER 2020 • 24/01: Teatre a Lleida: Lazarillo de Tormes. Visita editorial Pagès. Segon batxillerat.

• 28/01: Sortida a Tortosa. Visita guiada per Tortosa i visita al Museu del Ferrocarril de Mora d’Ebre.Tercer ESO. • 30/01: Tàrrega. VII prova Cangur. Alumnes de segon i tercer ESO FEBRER 2020 • 07/02: Jornada de Campus Oberts a la UdL. Orientació Universitària. Primer batxillerat.

• 10/02 a 12/02: Sortida Esquí a l’estació de La Molina. Primer i tercer ESO.

Lo Gripau

8

MARÇ 2020 • 05/03: Tàrrega: Teatre en anglès. Quart ESO • 05/03: Tàrrega: Visita a l’Arxiu Comarcal i activitat “el mercat a l’edat mitjana” segon ESO. • 11/03: Lleida. Olimpíada Geografia a la UdL. Segon batxillerat. Última sortida d’aquest curs.

Les sortides didàctiques del centre es fan bàsicament a la primavera, de cara al bon temps.

Aquest curs s’han hagut de suspendre moltes activitats quan ja es trobaven planificades i programades. Activitats on tant el professorat com alumnes hi havien posat molta il·lusió i hores de preparació.

• Memorial de la Guerra Civil d’Alcoletge.

• Museu Egipci.

• Els Vilars d’Arbeca.

Tercer ESO: • Visita a l’església de Sant Nicolau i Mausoleu Ramon Folch de Cardona.

• Visita al Solsonès.

Quart ESO: • Trobada de teatre de secundària.

Segon batxillerat: • Sortida a Barcelona: Zoo, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Barcelona romana. Visita al Saló de l’ensenyament.

• Visita a la Tarragona romana.

Altres sortides planificades.

• Es el cas de les participa­cions d’alumnes del centre en diferents olimpíades, com la d’economia, a les proves Cangur,a obres de teatre de diferents cursos, la participació en el dictat plurilingüe i el certamen de lectura en veu alta.

Fotos del curs i de ­cursos ­anteriors

Activitats i Sortides

Lo Gripau

9

Activitats i Sortides

Acció tutorial “online” Magda Quer, coordinadora pedagògica

Al nostre centre les tutores i els tutors són, des de fa molts anys, una peça clau i imprescindible del gran engranatge que representa tota la comunitat educativa.

Són les persones més properes a l’alumnat i, és clar, a les famílies, degut a la seva tasca activa i incansable de seguiment, acompanyament i orientació a tots i cada un dels seus alumnes.

Segurament no he descobert res de nou... El que sí que ha estat nou, tant per a ells com per a la resta de professorat i per a tot l’alumnat i les famílies, és l’adaptació a la inesperada realitat d’aquest darrer trimestre del curs.

Ha calgut un esforç per part de tothom i de manera molt especial i personal dels tutors i tutores per tal de fer possible un nou encaix dins d’aquesta situació anòmala de confinament. Han actuat amb excel·lència davant les circumstàncies adverses i molt diverses que han esdevingut en moltes de les nostres llars i entorns familiars.

Els aprenentatges, per tant, han quedat irremeiablement molt més vinculats a situacions emocionals i socials notablement diverses.

Els alumnes, amb la complicitat i suport de pares i mares, han estat majoritàriament demostrant una capacitat d’esforç i de compromís per tal de rebre aquesta atenció virtual. Els objectius plantejats des dels diferents departaments didàctics i per a les matèries de cada un dels cursos s’han pogut anar assolint en gran mesura i per tant cal felicitar-los i a la vegada encoratjar-los a continuar treballant.

D’altra banda, no podem oblidar tampoc totes les activitats del pla d’acció tutorial, dutes a terme en el centre durant els dos primers trimestres. El treball compartit, així com l’orientació personal i acadèmica van ser-hi molt i molt presents.

Elisenda Sànchez: Coordinadora 1r i 2n ESO 1r ESO

En vàries ocasions ha calgut potenciar la resiliència de l’alumnat i acompanyar-lo activament en la seva adaptació, reteixint i enfortint els vincles amb ells i també amb les seves famílies.

1r TRIM.

10

Lo Gripau

2n TRIM.

3r TRIM.

Temàtica Xerrada alimentació ­ecològica

Organisme o entitat

Xerrada “Internet segura”

Mossos d’Esquadra

Neteja pati i papereres

Tutors/es

Procés participatiu alumnat/Ajuntament (Delegat i ecodelegat) 25N Dia Internacional per l’eliminació de la violència de gènere.

Xerrada: El meu cos canvia Xerrada “Les malalties minoritàries” Consum sostenible a les festes

Qualia

Ajuntament Tutors/es Pla de Salut -Infermera Marató de TV3 Tutors/es

Xerrades sobre Mediació

Psicopedagoga del centre

Activitats de dinàmiques de grup Activitats dia de la dona

Tutors/es

Neteja pati i papereres

Tutors/es

Tutories VC

Tutors/es

Seguiment i suport afectivoemocional

Tutors/es

Tutors/es

Activitats i Sortides Xerrada alimentaciรณ (1 ESO)

Xerrada internet segura (1 ESO)

Antisida (4 ESO)

11

Lo Gripau

Xerrada Pla de Salut (1 ESO)

Activitats i Sortides 2n ESO

1r TRIM.

Temàtica Activitats de dinàmiques de grup

Organisme o entitat

Neteja pati i papereres

Tutors/es

Procés participatiu alumnat/Ajuntament (Delegat i ecodelegat) 25N Dia Internacional per l’eliminació de la violència de gènere.

Xerrada: Alcohol i tabac

2n TRIM.

3r TRIM.

Xerrada “Les malalties minoritàries” Consum sostenible a les festes Activitats de dinàmiques de grup

Tutors/es

Ajuntament Bellpuig Tutors/es

2n TRIM.

Tutories VC

Tutors/es

Seguiment i suport afectivoemocional

Tutors/es

Temàtica Activitats setmana Bio per a l’alimentació ecològica Procés participatiu alumnat/Ajuntament (Delegat i ecodelegat)

Organisme o entitat

1r TRIM.

1r TRIM.

12

Activitat Marató

Oficina jove ( Consell Comarcal) Tutors/es Consell Comarcal Mossos d’Esquadra Marató de TV3

Activitat Marató

Marató de TV3

Xerrada La caixa d’eines

Associació Antisida

Activitats dia de la dona Xerrada Game Over Orientació acadèmica telemàtica VC Suport afectivoemocional

Tutors/es Mossos d’Esquadra Consell Comarcal Teatracció Tutors/es Institut Guttmann Tutors/es Tutors/es Tutors/es

Mercè Balcells: Coordinadora Batxillerat 1 BTX

Temàtica

2n TRIM.

Orientació

3r TRIM.

Orientació Universitària

2 BTX

Orientació Universitària 3r TRIM.

Organisme o entitat Jornada Campus Oberts UdL a Lleida Alejandro Cruz (UdL) Universitat de Lleida (Anul·lat)

Temàtica Organisme o entitat Test d’Orientació i Aptituds Antònia Torres

2n TRIM. Orientació Universitària

Lo Gripau

Antisida Lleida Ajuntament

Teatre: “No em ratllis”

Ajuntament Bellpuig

Departament Ciències

Neteja pati i papereres

Consum sostenible a les festes Xerrada Violència de gènere Obra teatral Maxi i Max: prevenció conductes de risc

2n TRIM. Temàtica Organisme o entitat Xerrada producció eco- Cal Valls lògica 3r TRIM. Activitats setmana Bio per Departament Ciències a l’alimentació ecològica Neteja pati i papereres Tutors/es Procés participatiu alumnat/Ajuntament (Delegat i ecodelegat) Junts sense control: No és no!

Consum sostenible a les festes Obra teatral Maxi i Max: prevenció conductes de risc Xerrada Situacions de risc

Pla de Salut a l’escola (infermera) Tutors/es

4t ESO

Montse Olivart: Coordinadora 3r i 4t ESO 3r ESO

Taller Salut Afectivosocial

Tutors/es

Tutors/es

Mossos d’Esquadra

Tutors/es

Seguiment i suport afectivoemocional

Tutors/es

Xerrada “Drogues i lleis”

Activitats dia de la dona

3r TRIM.

Marató de TV3

Tutors/es

Antisida Lleida

Tutories VC

Pla de Salut -Infermera

Activitats dia de la dona

Obra teatral No em ratllis!

Orientació Universitària

Visita al Saló de l’Ensenyament a Barcelona (virtual) Alejandro Cruz (UdL) Universitat de Lleida (Anul·lat) Xerrada-col·loqui ­d’­exalumnes

Activitats i Sortides Creu Roja

Acte contra la violència de gènere

Lo Gripau

13

Activitats i Sortides

Coeducació: no importa el rosa o el blau QUÈ ÉS? La coeducació és l’acció educativa fonamentada en el reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, potenciant així la igualtat real d’oportunitats.

La igualtat de gènere fa referència a la necessitat de corregir les discriminacions i valorar les diferències enriquidores dels dos sexes.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT? La coeducació proporciona tant a l’alumnat, com al professorat i a tota la comunitat educativa, estratègies que poden modificar les relacions de poder, d’abús i de limitacions estereotipades per a cada gènere, esdevenint veritables agents de transformació.

Una bona acció coeducadora tant a nivell de centre, com d’aula i entorn és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives.

ACCIONS A L’INS LO PLA D’URGELL 14

• L’orientació acadèmica i professional en igualtat.

Lo Gripau

• Diferents activitats organitzats pels diferents departaments del centre.

Lectura del manifest del 25N adaptat per part de l’alumnat.

• Diferents tallers realitzats en la tutoria • 25 de novembre: DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES Divendres 29 de novembre, a l’INS Lo Pla d’Urgell vam voler afegir-nos al seguit d’actes celebrats arreu del món per manifestar el nostre rebuig contra la violència sexista. Per fer-ho, unes 400 persones, entre alumnat i docents, vam emplenar el pati del nostre centre i vam fer un acte simbòlic de reivindicació.

Després de llegir un manifest de rebuig contra aquest tipus d’agressions (adaptat per l’alumnat de 3r ESO A), cada curs va posar-se al lloc assignat per a

formar una rotllana simbòlica seient a la falda de la persona del darrera i sense perdre l’equilibri per simbolitzar la força indestructible que s’aconsegueix amb la unió. Al centre de la rotllana i amb l’ajuda de l’alumnat de l’optativa de teatre de 4r d’ESO és van posar cadires amb unes sabates vermelles com a símbol de les víctimes de la violència de gènere.

Detall de les cadires amb les sabates vermelles del centre de la rotllana.

Rotllana al pati amb l’alumnat i el professorat assegut per simbolitzar la força indestructible que s’aconsegueix amb la unió.

Activitats i Sortides FRAGMENT DEL MANIFEST 25N Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones 2019

Les violències masclistes, i especialment les violències sexuals, s’han situat al centre de les notícies, les xarxes socials i, fins i tot, de les festes majors dels nostres pobles i ciutats. Aquestes violències contra les dones, tradicionalment invisibilitzades, han sigut exposades públicament per les seves supervivents, per denunciar un sistema en el qual és fa evident el domini de l’home i ens oprimeix, ens silencia i ens mata.

Les violències contra les dones persisteixen any rere any i situa les dones en una posició de desigualtat. Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou. Ens hem alçat amb el crit: “jo sí que et crec, germana”.

Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones.

Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones.

Les dones hem treballat des de molts espais diferents: associacions, administracions públiques, moviments feministes, ... per posar en evidència que una societat on les dones són agredides sexualment no garanteix els seus drets de ciutadania. La continuïtat d’aquest treball coordinat és imprescindible per posar fi a les violències masclistes i ajudar a les supervivents.

Per últim, no volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho.

Germanes, no esteu soles! El moviment feminista és imparable i la nostra sororitat és la nostra força. Cridem juntes: si en toquen a una, ens toquen a totes!

8 de març: DIA INTER­ NACIONAL DE LA DONA

s’hi representaven unes escenes relacionades amb les desigualtats de gènere existents en diferents àmbits. El recorregut acabava a l’exposició de fotografies en 3D on l’alumnat i el professorat acompanyant votàvem tot escoltant la cançó Mujeres de la

Moltes gràcies a tothom que ha participat i ha fet possible les activitats de coeducació!

15

Alumnat visitant l’exposició “Fem visible l’invisible”

Lo Gripau

En motiu del Dia internacional de la dona vam organitzar un concurs de fotografia en 3D titulada: Fem visible l’invisible.

Aquesta exposició tenia dos objectius: el primer, visibilitzar el canvi en aquelles feines o professions que tradicionalment han estat vinculades a un gènere determinat. I, el segon, posar en relleu les feines no remunerades que són imprescindibles pel benestar social. L’alumnat va enviar fotos d’ells o d’algun familiar realitzant una professió associada a un gènere fent-la una persona del gènere contrari i amb una breu explicació. Amb la col·laboració de l’alumnat de l’optativa de teatre de 4r d’ESO també vam fer un recorregut pel centre amb diferents punts on

cantant i compositora lleidatada Anne Marz, la qual, segons paraules seves “pretén reivindicar l’empoderament femení així com que les dones som l’origen de tota revolució i tenim infinitat de valors”. Malauradament, l’alumnat de 4r d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat no van poder fer l’activitat ni votar, ja que ho havien de fer el divendres 13 de març dia en què es van clausurar els centres educatius degut a la SARS CoV-2.

Activitats i Sortides

El treball en xarxa no es confina!

Fidel Florensa i Laura Visa Professors responsables del Projecte Kom-Vivim

Aquest curs 2019/20, un cop més s’ha dut a terme el projecte Kom-Vivim i els alumnes de 4t d’ESO han tingut l’oportunitat de col·laborar amb les diferents entitats de Bellpuig i el seu entorn i participar en les diferents activitats proposades ja establertes… Han tingut un cop més l’oportunitat de conèixer noves realitats i complementar la seva formació com a futurs ciutadans, fet que com a centre valorem molt positivament. Tot i que ja són gairebé 6 anys de projecte, la veritat és que la il·lusió i la satisfacció que tenen els alumnes quan tenen aquesta experiència transformadora és la mateixa del primer dia. A més, és curiós veure com els mateixos alumnes van compartint la seva experiència d’un any a l’altre i aconsellen i animen als futurs companys perquè hi col·laborin.

Com a centre estem molt satisfets de poder que dir que hem pogut anar teixint aquest espai de col·laboració i de treball en xarxa amb les diferents entitats, sobretot gràcies un cop més a la gran professionalitat i predispo-

Lo Gripau

16

sició dels treballadors de les diferents entitats col·laboradores, a les quals agraïm un curs més el tracte rebut.

Tot i que aquest any, el tancament d’algunes d’aquestes activitats s’ha vist condicionat per la situació del confinament, estem en convençuts que de cara al curs vinent ens sabrem adaptar i trobar la fórmula més segura i adequada per a que tots, tant alumnes com usuaris, puguin

anar fent les seves activitats i col·laborant conjuntament… perquè si alguna cosa hem après és que la SOLIDARITAT NO ES CONFINA! Tal i com deia la pedagoga Paula Freire: “L’educació no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món”. Des de l’INS Lo Pla d’Urgell tenim clar que continuarem posant el nostre humil gra d’arena perquè es continui produint aquest canvi!

Departaments

Departament de Matemàtiques Professors: Palmira Ortiz (CD), Magda Quer, Núria Escolà, Montse Pujades, Montse Córdoba, Pilar Farré, Agnès Garriga

MA

El cos humà té proporcions matemàtiques!

Agnès Garriga, professora de Matemàtiques

“L’home és la mesura de totes les coses” Protàgores, segle V a. C. Taller: Mesura i proporció.

Matemàtiques 1r ESO Treballant el tema de la proporcionalitat amb els alumnes de 1r ESO vam preparar una activitat vivencial i productiva sobre les mesures antropomètriques en el nostre propi cos i les proporcions que hi ha entre unes i altres.

recollides totes les mesures vam calcular i comprovar que entre totes elles existien unes proporcions, el cànon. Normalment, la base de la proporció és el cap.

La més utilitzada és la 1/8 (l’alçada del cos és vuit vegades més gran que la longitud del cap).

inscrit en un quadrat. Si obrim les cames fins a formar un triangle equilàter i aixequem els braços fins que el dit índex quedi a l’altura del cap, el melic es converteix en el centre de la circumferència. També ho vam voler comprovar i escenificar.

Les proporcions del cos humà ja s’estudien des de l’antiguitat. Leonardo da Vinci feia una geometrització de l’home de Vitruvi: l’alçada d’una persona és igual a l’amplada dels braços estesos (envergadura) quedant

Per acabar, vam mesurar les pro­ porcions de diferents nines (Ne­ nucos, Barbies...), alguns per­sonatges de còmics, per comprovar quines proporcions feien servir, reflexionar i fer hipòtesis sobre aquests resultats obtinguts: En la nina Barbie, les conclu­ sions són: • El coll és dues vegades més llarg: “No podria aguantar el cap” • Té els canells molt prims: “No podria aixecar gairebé cap pes”.

Al pati, vam muntar diferents racons amb material de mesura per poder recollir les mesures del colze, el pam, la mà, el dit, el peu, l’envergadura i l’alçada de cadascun de nosaltres. Un cop

Lo Gripau

17

Departaments • La cintura és més petita que el cap i gairebé igual que el maluc: “Tindria mig fetge, un tros de budell, ...”

• Les cames són el doble de llargues que els braços i el peu és de la mida d’un nen: “No podria caminar, ho hauria de fer a quatre grapes”.

• No tindria prou massa muscular: “No tindria la menstruació”.

També vam intentar dibuixar un personatge fent servir les proporcions del cànon i això ens va costar molt, sobre tot la llargada de les cames i els braços que normalment dibuixem força curts.

La reflexió final: En un món vitruvià tots tindríem les mateixes proporcions, una mica avorrit.

Els cànons no han de servir per ser “dones i homes“ perfectes.

Els cànons serveixen per aprendre a dibuixar. Tot i que hi ha artistes que trenquen volgudament aquests cànons.

TOTS VITRUVIANS?, NO, GRÀCIES

L’ÚNICA TALLA QUE REALMENT IMPORTA ÉS LA DEL COR LES DONES DE VERITAT TENIM CORBES I RECTES

Visita a la biblioteca Municipal

Lo Gripau

18

(1 ESO)

Departaments

CONTES MATEMÀTICS NADALENCS 1r ESO Posa en marxa la teva imaginació i regala’ns un conte on les matemàtiques siguin protagonistes i el Nadal com a escenari.

Bases del concurs: • Obligatori? Sí, mínim un full i màxim 3 fulls.

• ( Puntuació a les àrees de matemàtiques i llengua catalana)

• Presentar amb word, font Arial 12 i interlineat 1,5.

• Es pot fer il·lustracions.

• Presentar com a molt tard el dia 12 de desembre: entrega el text i en un sobre, a part, el títol del conte i dins el teu nom i classe.

• Premis: dos primers premis (calculadora casio Hipàtia) i detall dolç per a tots els participants.

Els contes guanyadors es publicaran a la revista de l’institut.

El darrer dia de trimestre els llegirem tots a classe.

Un cop reunit el jurat, han atorgat els següets premis i mencions:

Primer premi

Tothom és benvingut Aina Arqué Giribet

H

i havia una vegada, un poble anomenat Taula d’Eratòstenes, on els seus habitants, els nombres primers, vivien en cases de formes geomètriques a l’avinguda del Paral·lel. S’apropaven les festes de Nadal, i com és tradició, la Sra. Calculadora, l’alcaldessa, anunciaria el concurs de Nadal.

Aquest any, el concurs consistia en fer un arbre de Nadal. Però no un arbre qualsevol, a dins hi havia d’haver cercles de 3 centímetres de radi; qui aconseguís posar tots els cercles possibles dins de l’arbre de Nadal sense que en quedés cap espai buit, guanyaria el concurs. El premi consistia en 10 litres d’aigua mensual gratuïta. Tots els habitants de Taula d’Eratòstenes van començar a fer càlculs i més càlculs. Que si suma, que si resta, que si mesura el perímetre, calcula l’àrea,... però res. Els càlculs no donaven. L’endemà, a la fleca, els habitants estaven indignats. No hi havia manera de calcular aquella maleïda operació! Vet aquí que van començar a fer trampes. En lloc de cercles, i van posar pentàgons, imitant el Triangle de Pascal i pensant que la Sra. Calculadora no s’hi fixaria. Mentrestant, per allà passà el 4, un nombre compost que feia poc anà a viure a Taula d’Eratòstenes, i que en principi, no tenia intenció de presentar-se al concurs. En veure que ningú trobà solució a aquell problema, va decidir provar d’esbrinar-ho:

Primer premi: Aina Arqué, “Tothom és benvingut Segon premi: Èric Sanfeliu, “L’infinit i el Nadal” Destacats per grup: 1r A: Clàudia Albareda,“El Nadal dels nombres primers” 1r B: Marc Sorribes, Conte matemàtic nadalenc 1r C: Aniol Vilà, Visc el Nadal 1r D: Pau Serra, La calculadora màgica Menció Especial: Mohamed Lam­ sali, Mark el nen intel·ligent” BELLPUIG, 20 de desembre de 2019

—Ara multiplico i divideixo això per això, faig l’arrel quadrada d’aquest nombre, positiu més negatiu em dona negatiu,3 mitjos més 4 mitjos em dona 7 mitjos, ara ho passo a centilitres.. –anava pensant ell en veu baixa– i... definitivament, és impossible!

–va exclamar finalment.

Però el 4 no va fer trampes, i enlloc de penjar el seu arbre va penjar un cartell al balcó on hi deia: ‘’Aquesta operació no té solució’’. Els habitants del poble es van sorprendre en veure aquella afirmació; és clar, tots havien fet trampes! I així va ser com el dia 25 a les 12 del migdia, la senyora alcaldessa, va sortir al balcó a presentar els resultats. Tots els nombres primers es veien guanyadors, mentre que el 4 s’havia assegut a un banc: —Vaig proposar aquest concurs per veure la sinceritat dels habitants de Taula d’Eratòstenes, però ningú ha estat capaç d’acceptar que no hi ha solució a aquest problema –digué la Sra. Calculadora, disgustada–. Per tant, per primera vegada en la història d’aquest concurs, no hi ha guanyador.

19

En aquest moment, tothom es girà i mirà el 4.

—Disculpi, Sra. Calculadora, em sembla que hi ha un error –digué el 4, balbucejant–. Jo vaig penjar un paper a la façana de casa meva on hi deia que no hi havia solució a aquest problema.

—Ostres, no em consta. Deixi que ho miri –digué l’alcaldessa.

—Efectivament! Moltes feli... Però... tu ets un nombre compost! No pots viure a Taula d’Eratòstenes!

Lo Gripau

T’has parat a pensat que fan els nombres per Nadal? Es fan regals, preparen una festa de Cap D’any?

El nombre 1 viu sol? I el 0?, el voldrà convidar algú a dinar? Els nombres primers són els més rics?

Fan els pastorets?…

Departaments —Nosaltres ens oferim per acollir-lo i canviar-li el nom! –exclamà una família–. T’agrada 59?

—Uf, no gaire, és molt avorrit! –es queixà el 4–. Tinc una idea! Per què no canviem el nom del poble a Conjunt Numèric i així hi podran viure tots els nombres?

De seguida, tothom hi va estar d’acord.

Així és com de Taula d’Eratòstenes, el poble es va passar a dir Conjunt Numèric. En pocs dies hi arribaren nombres d’arreu, fins a convertir-se en capital mundial. Per què, sempre hi ha espai per a tothom, oi? * * * Segon premi

L’infinit i el Nadal Èric Sanfeliu Tudela

F

a molt de temps, en una vall amagada entre les muntanyes hi vivia l’Infinit, amb els seus fills, la suma i la multiplicació. L’Infinit havia creat la fàbrica que fabricava nombres a les joguines que desitjaven els nens: quan algú desitjava “vull la joguina aquella!”, la màquina s’engegava i es creava un nombre. El nombre es creava dins de la imaginació de les persones.

La suma i la multiplicació tenien una feina una mica més complicada, cada Nadal ells apareixien per sumar i multiplicar els nombres que havien desitjat els nens i tenir així joguines per tots els nens del món. Mai havien tingut problemes...

Fins el dia en que va arribar la Crisis, amb el poder de la resta i la divisió. Llavors quan es creaven els nombres, apareixien la suma i la multiplicació però també la resta i la divisió, així entre ells sempre quedaven empatats! Aquell Nadal va ser molt trist perquè molts nens del món es van quedar sense joguines!

Lo Gripau

20

L’Infinit estava desesperat buscant una solució. Va provar mil nombres i operacions però no trobava la solució a la Crisis. Fins que un dia ho va resoldre...

Va crear un nou nombre i li va ficar el seu propi nom l’infinit.

Era un nombre immune a totes les operacions. Ni la resta ni la divisió podien contra ell.

Així, quan arribava el Nadal apareixia el nombre infinit per a que tots els nens del món tinguessin joguines! I també infinit d’amor i felicitat per a tothom!!

Tot i això, la Crisis era molt poderosa i van arribar a un acord amb l’Infinit. Van acordar que durant la resta de l’any podien conviure tots junts la suma, la multiplicació, la resta i la divisió. Fins i tot, hi ha força nens que quan tenen molts deures de l’institut prefereixen la resta o la divisió! * * * Destacat 1r A

El Nadal dels nombres primers Clàudia Albareda Fortuny

Hi havia una vegada, en una galàxia molt i molt llunyana, un planeta on hi havia un poblet en el qual tots els habitants eren nombres. Ho podríem dir més en concret, eren nombres naturals.

Els nombres no estaven repetits, tots eren diferents. És a dir, només n’hi havia un de cada, però hi havia un problema afegit, d’u, no n’hi havia cap.

Les parelles es formaven entre nombres de forma que cadascun d’ells fos divisible per un altre, això suposaria que quan els dividissis per un altre nombre qualsevol que fos divisor seu no quedaria residu. Aquest fet provocava que els primers no podien tenir cap parella, perquè no hi havia cap u i els números no podien estar repetits. Quina mala sort! Al no poder tenir parella, als números primers ningú els volia, fins i tot hi havia rumors de que si un d’ells et veia, se t’acostava o et tocava, tindries mala sort per la resta de la teva vida i, tot i ser rumors, la gent s’ho creia i no els volia ni veure, ben bé com si estesin empestats.

Així que els nombres primers havien de passar les vacances de Nadal sols, no tenien amb qui muntar el pessebre, amb qui decorar l’arbre de Nadal, amb qui fer la corona per penjar-la a la porta, amb qui fer el sopar de Nadal, amb qui preparar el dinar de Nadal amb la típica sopa de galets... passaven les vacances de Nadal tristos, sense companyia, sense ningú que estès al seu voltant... no tenien ni nombres que els hi donessin regals, ni tampoc nombres als qui donar-los-hi.

Un dia, van coincidir dos d’aquests nombres primers i tot comentant les seves situacions, se’n varen adonar de que la seva realitat era molt trista, que estaven molt sols i van decidir reunir a tots els nombres primers i mirar la manera de deixar d’estar sempre a l’ombra, separats de la resta de nombres naturals i es van reunir tots per decidir que podien fer per canviar-ho.

Per fi, va arribar el dia tan esperat de la reunió i tots estaven molt nerviosos ja que tenien l’ocasió

Departaments d’explicar com es sentien i mirar a veure si entre tots podien arribar a trobar una sortida al seu problema.

I així o varen fer, van demanar un número divisible per a cadascun d’ells que al dividir-lo, al resultat no li quedés residu.

El dia de Reis, en aquell poble no entenien el que passava, van començar a arribar nombres empaquetats i tots tenien adreces de cases de nombres primers i això va fer que la resta de nombres naturals entenguessin la realitat dels primers i pensessin en el seu mal comportament envers els nombres primers.

Els Reis Mags havien abolit la prohibició dels nombres repetits i havien enviat tants nombres u com nombres primers hi havia al poblet.

Els rumors que maleïen als nombres primers van anar desapareixent i no hi va tornar ha haver cap problema ja que entre tots els nombres van prendre la millor decisió de la seva vida, van decidir treure la norma que deia que les parelles s’havien de formar amb nombres amb divisors ja que ja no hi havia discriminació envers els nombres primers.

Des d’aleshores cap nombre primer es va quedar sense parella, i tots els nombres naturals incloent els nombres primers van poder gaudir d’aquell Nadal i de tots els pròxims en companyia i bon fer.

Aquesta és la història dels nombres primers la qual també podem aplicar en la nostra societat, espero que us hagi agradat molt i que l’hagueu disfrutat tant vosaltres llegint-la com jo escrivint-la. * * *

El meu nom és Fede, així em diuen els que em coneixen, tinc 12 anys, sóc fill únic però sempre diem que la nostra família és de 12+1; per què ho diem així? Doncs, per dos motius; En primer lloc, perquè la meva padrina Marina, és molt supersticiosa, no pot sentir el número tretze; i en segon lloc, perquè ens agraden els múltiples de tres, “la nostra vida gira entorn el tres”. Estigueu atents, a continuació entendreu perquè diem aquesta expressió; vivim al carrer Pitàgores, 9 en una casa unifamiliar de tres plantes hi ha una planta baixa, on hi viu la padrina i la Manila, la gosseta que va acollir la padrina un dia que plovia a bots i barrals, en la primera planta els meus tiets i els seus dos fills, els meus pares i jo a la segona i la tercera, sota teulada, és una sala d’esbarjo de 80m2 i una terrassa d’uns 30m2, a la sala hi ha un llar de foc, ara amb el fred fa molt caliu, s’agraeix quan ens reunim tots, també hi ha una tele molt gran de 65”amb un sofà modular en forma de L, té una longitud de 8 m, on hi cabem tots, així podem fer tertúlia, explicar acudits, jugar a jocs de taula, mirar un partit de bàsquet, una pel·lícula al Neflix, i també per convidar els amics, m’agrada que vinguin amics a casa!. Una cosa més referent al tres, que no us he explicat que els meus dos cosins és porten entre ells sis anys i jo sóc tres anys més petit que el gran, l’Eloi; i tres anys més gran que el petit, en Jan. Resta per explicar-vos una part de la família que no viu a la nostra casa habitual, però que quan són aquí, comparteixen pis amb la padrina, el petit dels tres germans del pare, en Pol; que viu a l’estranger des de que va acabar els estudis, ell i la seva parella amb els seus dos cockers només venen un cop l’any, normalment per festes de Nadal, ja que han de volar 1/3 del dia i fer gairebé 7900km, sort de l’avió!. Ara ja coneixeu la meva família.

Destacat 1r C

Després del que us he explicat ja podeu imaginar que el meu número de la sort

Visc el Nadal

és....el tres!.

Aniol Vilà Solans

J

a tenim aquí el desembre, el dotzè mes de l’any, temps de fred, roba d’abrigar, menys hores de llum i més hores en família prop de la llar de foc.

M’agrada aquest temps, sóc un noi casolà.

El meu pare sempre ens explica coses de quan ell era petit. Hi ha tradicions que no han canviat tant; ell amb els seus germans i els padrins els dies abans de Nadal sempre visitaven un mercat o fira, com el de Sta. Llúcia a Barcelona, on compraven una figura

21

Lo Gripau

Quan va acabar la reunió van sortir tots satisfets del seu resultat, segurs d’ells mateixos, pensant que al final tot es solucionaria, només faltava fer el que havien pactat a la reunió. Demanarien als Reis Mags un número divisible per a cadascun d’ells, però no un de qualsevol, demanarien un nombre divisible per a cadascun d’ells que, al dividir-lo quedés un nombre exacte, això era un problema ja que en aquell poble no es podien repetir els nombres, per això havien de confiar cegament en la màgia dels Reis d’Orient.

Departaments de pessebre o un detall decoratiu per l’arbre, amb el pas dels anys van aconseguir un pessebre, on no hi faltava detall i un arbre força ben decorat. Ens explicava que la feina era ajustar-se al pressupost que els deien els padrins, 200 pessetes, en sentir pessetes, jo li deia: -què són les pessetes? I vinga a riure el pares i els tiets. El pare amb la mà a la butxaca em treu 1€ i 50 cèntims i em diu: -aquest era el nostre pressupost. Jo, no dic res, però penso, això! No en tenim per res.

Aquest any com cada any, els tres cosins i la padrina el dia 6 de desembre vam anar en busca i captura d’un nou element Nadalenc per casa nostra, veieu com no han canviat tant els costums!

Vam sortir de casa ben d’hora gairebé sense treure’ns les lleganyes, els meus cosins em van pujar a buscar tots esverats: -va xaval que volem anar a menjar xocolata amb xurros, la padrina ja ens espera.

Esmorzant, parlant del que compraríem i subornant la padrina perquè amplies el pressupost ¼ part, dels 15€ de cada any, la padrina no parava de riure, però no cedia.

Finalment, vam comprar uns quants cascavells per donar una mica de ritme al nostre arbre nadalenc.

I tant, si en vam donar!, si els feies vibrar els 20 junts feien la nota LA (440 Hz), no sé si mai haureu sentit uns cascavells tant potents.

El dissabte següent, conegut com el dissabte de pizza, és el sopar recompensa que tenim després de passar la ½ del dia muntant el pessebre i l’arbre tots plegats.

Passen set dies més, és 21 de desembre, ja comencem les vacances de Nadal, aquests dies els meus

Autors a les aules: Emili Bayo

Lo Gripau

22

cosins i jo fem vida a la sala de dalt. No us he dit que també hi ha la Play, els pares diuen: - Aquest traste els enganxa!. Tenim un sensor que als 90’, la desconecta. Per part meva penso; un rotllo!. Quan dic això, la mare em contesta: - Quan llegeixis tant com juguis et treuré els límits. La veritat no sé si passarà mai.

Arriba la vigília de Nadal, de bon matí, truquen al timbre com si es fiques foc, i per l’escala s’organitza un rebombori com si d’un incendi de debò es tractes, però el que passa és que arriba el tiet Pol que fa gairebé 365 dies que no l’hem pogut abraçar.

Però, ja us anticipo que aquest Nadal el recordarem anys infinits.

La padrina obre la porta del carrer, es fon en una abraçada amb el tiet i la tieta, els dos cockers passen esperitats cap a nosaltres en veure’ns, ens llepen, salten, ens llancem per terra jugant amb ells, però de cop i volta, toquem l’arbre de Nadal tot jugant i els gossos seguin el ritme dels cascavells comencen a saltar i jugar sense control, com mai abans, sense obeir cap ordre, ja us podeu imaginar el que va passar, no va sobreviure el terrabastall ni el pessebre, ni l’arbre dels cascavells.

No us enganyaré vam viure 10 minuts de tensió, però després la padrina, va dir: - No passa res, l’important és que estem tots junts, ningú s’ha fet mal, demà cagarem el tió i menjarem sopa de galets i torrons tots junts. Aquest és l’esperit nadalenc que m’agrada!

En un tres i no res us he explicat com visc el Nadal i conte explicat ja s’ha acabat.

Departaments

VII Copa Cangur 2020 La Copa Cangur és un concurs presencial de resolució de problemes de matemàtiques per a equips de centre, organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques. Els equips estan formats per alumnes de 2n i 3r d’ESO. En el concurs es presenten 15 problemes i 60 minuts de temps per fer-ne els màxims possibles. És una cursa contra rellotge on la puntuació obtinguda per cada problema va variant durant el concurs i, per tant, l’estratègia d’equip és molt important!

A més, durant el desenvolupament de la prova els equips poden seguir en directe l’estat del concurs, tant la puntuació i la classificació com els encerts i errors que porten acumulats cadascun dels participants.

En el concurs Copa Cangur 2020, que es va fer a Tàrrega el dia 30 de gener, hi van participar dos grups: L’equip A el formaven el Gabriel Alonso, l’Abril Varela, la Martina Rubiol i l’Adrià Aymerich de 3r d’ESO i el José Gabriel Moldovan, l’Anna Planes i la Laura Teixidó de 2n d’ESO. L’equip B estava format pel Marc Cardona, la Nuria Diana Corsau, la Ona López i la Blanca Teixidó de 3r d’ESO i l’Alexandra Gae, el Pol Grustan i l’Oriol Planell de 2n d’ESO. 23

Lo Gripau

Cal destacar la satisfacció de tots els alumnes participants, així com la del departament de Matemàtiques, tant per l’esforç dels alumnes com pels resultats obtinguts.

Departaments

CS

Departament de Ciències Socials Professors: Guillem Closas (CD), Josep M. Farré, Quim Capdevila, David Martín, Laura Visa, Trini Pla, Fidel Florensa, Josep M. Planes, Anna Grífol

Coordinació d’Emprenedoria, curs 2019-2020 Josep Maria Farré Cortada, professor d’economia

Les activitats que s’han fet aquest curs han esta molt condicionades per la pandèmia, però tot i així hem fet les següents activitats: TALLERS Aquest curs els únics tallers que s’han fet a quart d’ESO són els tallers de l’EFEC adreçats als alumnes de la matèria optativa d’emprenedoria de quart d’ESO. La finalitat d’aquests tallers, impartits per professionals en actiu i jubilats del sector financer, és donar als alumnes uns coneixements bàsics pràctics de cultura financera com per exemple la nòmina, fer un pressupost o conèixer que és un préstec o una assegurança.

24

Els tallers es van fer virtualment, per vídeo conferència. Estaven programats per fer-los presencialment entre el 25 de març i el 22 d’abril. Però l’EFEC va ser capaç després d’algun intent fallit de fer-los virtualment. Els tallers fets van ser els següents:

Lo Gripau

1. Els impostos i tu. Va ser fallit i se’n va fer un recull de vídeos i enllaços sobre el tema.

2. (In)format per decidir. 21 abril a les 13:00 3. Administrant els teus diners.

27 abril a les 10:00 4. Endeutar-se amb seny. 4 maig a les 11:30

5. Finances per la vida. 9 de maig a les 10:00

tèria optativa d’emprenedoria de quart d’ESO.

6. Inversió intel·ligent i sostenible. 18 maig a les 13:00

La participació en l’olimpíada d’Economia dels alumnes de segon de batxillerat es va haver de suspendre pel confinament.

7. N’estàs Segur? 27 maig a les 10:00 Tant les xerrades amb el Consell Comarcal com amb Caixa Guissona no es van poder fer.

SORTIDES DIDÀCTIQUES També es va veure alterada la realització de sortides. L’única que varem poder fer va ser la sortida feta el 5 de desembre on els alumnes de primer i segon de batxillerat de la matèria d’empresa van visitar el CEEI Lleida, el Magical Media Lleida i l’empresa INDRA. Els CEEI són Centres Europeus d’Empresa i Innovació. Vivers d’empreses d’arrel tecnològica.

El Magical Media són uns platós de cinema i televisió que hi ha a Lleida, al Turó de Gardeny, i finalment l’empresa INDRA és una empresa multinacional d’informàtica i serveis tecnològics que té a Lleida un dels seus centres.

PARTICIPACIÓ EN CONCURSOS Aquest curs només s’ha participat al concurs organitzat per l’obra social de La Caixa “Repte empren”. Hi varen participar 16 alumnes, en 4 equips, de la ma-

ESTADA A L’EMPRESA Com cada curs un nombre elevat d’alumnes de batxillerat cursen les matèries d’esta a l’empresa (70 hores) i ampliació de l’estada a l’empresa (70 hores) com a matèries optatives.

L’estada a l’empresa consisteix a fer pràctiques a una empresa i adquirir una sèrie de coneixements teòrics i pràctics, així com un primer contacte amb el món del treball.

L’estada de l’empresa també s’ha vist afectada pel confinament pel COVID-19. El 13 de març es va haver de suspendre l’estada a l’empresa per part dels alumnes que l’estaven fent en aquell moment.

Es preveu que els alumnes pugin tornar a fer estada a l’empresa a partir del 22 de juny.

També, per acabar, recordar que la matèria d’emprenedoria de quart d’ESO està implicada al programa de llengües estrangeres. Així un terç de les hores lectives de la matèria d’emprenedoria de quart d’ESO es fan activitats en anglès.

Departaments

Departament de Ciències Naturals Professors: Josep M. Mas (CD), Tere Guiu, Anna Giné, Salvador Miralles, Vicent Cabrelles, Roser Torres, Xavier Vallory

CN

Ciències i coeducació

PER QUÈ AQUESTA SETMANA? El dia 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Va ser establert l’any 2015 per l’ONU. L’objectiu és promoure la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació, la capacitació, l’ocupació i els processos d’adopció de decisions en la ciència, i eliminar tota mena de discriminació contra les dones en les esferes de l’educació i l’ocupació, tot trencant les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals mitjançant polítiques i plans d’estudi en el camp de la ciència que fomentin una major participació de les dones i les nenes i en reconeguin les seves contribucions.

Aquesta celebració forma part del l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5 de l’Agenda 2030, que té com a

objectiu aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i les nenes.

D’acord amb un estudi realitzat a 14 països, la probabilitat que les estudiants dones acabin una llicenciatura, un mestratge o un doctorat en alguna matèria relacionada amb la ciència és del 18%, 8% i 2%, respectivament, mentre que la probabilitat per als estudiants homes és del 37%, 18% i 6%. La bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) persisteix a tot el món.

ACTIVITATS A L’INSTITUT A l’INS Lo Pla d’Urgell també ens vam sumar en aquesta celebració per tal de donar a conèixer aquesta realitat. Des del Departament de Ciències, durant la

setmana del 10 al 14 de febrer, es van organitzar diferents activitats que van consistir en la visualització d’un vídeo d’una obra de teatre on és donaven a conèixer els descobriments importants en l’àmbit científic que 5 dones havien fet en el passat (Hipàtia d’Alexandria, Ada Lovelace, Marie Curie, Rosalind Franklin i Hedy Lamarr) i també 5 dones investigadores científiques actuals explicaven en què treballaven i la importància que podien tenir les seves investigacions. A 3r d’ESO, la temàtica va ser la mateixa però la informació va ser transmesa en format còmic i després van jugar a un Passa paraula sobre les 5 científiques. Finalment, a 4r d’ESO i a 1r de Batxillerat científic van llegir un article: “Lynn Margulis i la teoria endosimbiòtica de l’origen dels orgànuls cel·lulars”.

25

Imatge dia de la dona i la nena a la ciència

Lo Gripau

El Departament de Ciències també és va voler sumar a les activitats de Coeduació i durant la setmana del 10 al 14 de febrer, enlloc de fer classes curriculars de la matèria va organitzar unes sessions diferents donant a conèixer algunes de les moltes aportacions que han fet les dones a la ciència així com fomentar una major participació de les dones i les nenes en les professions de caire científic i tecnològic.

Departaments ACTIVITATS DE 3r ESO

Física i Química & Biologia i Geologia A 3r d’ESO l’alumnat cursa de manera obligatòria les dues matèries troncals del Departament de Ciències: Biologia i Geologia i Física i Química. Aprofitant aquest fet el professorat del Departament ha intentat relacionar algunes dels continguts i dels procediments treballats en les dues assignatures per tal de començar a introduir a l’alumnat en un treball transversal de les ciències. Aquest curs, s’ha fet conjuntament una sortida curricular i unes pràctiques al laboratori.

Pràctiques al laboratori

La sortida va tenir lloc el 19 de desembre a Barcelona. Durant el matí es va treballar més la matèria de Física i Química i a la tarda la part de la matèria de Biologia i Geologia.

Al matí, l’alumnat va anar al CosmoCaixa de Barcelona on es van distribuir en 3 grups i cada grup va fer una visita dinamitzada per una part concreta del museu d’aproximadament 1 hora. En aquestes visites un guia els acompanya per una part del museus i els explica a través d’un auricular el què estava representat. Les visites van ser: • Kósmos: l’ordre i les lleis físiques de l’Univers

Lo Gripau

26

• Ones • Univers: del Big Bang als nostres dies A l’acabar aquestes visites dinamitzades l’alumnat va gaudir d’una hora lliure que va aprofitar per visitar la zona d’accés lliure del museu.

Sobre les 13:15 es van desplaçar cap al Centre Comercial de les “Arenes”, al costat de la Plaça Espanya on van poder dinar i

Departaments gaudir d’un temps d’oci dins del centre comercial. Sobre les 15:00 van començar a entrar per grups a l’exposició sobre el cos humà “Human Bodies” on van fer el seguiment amb audioguies i posteriorment van omplir un dossier de la pròpia exposició.

Des del Departament de Ciències valorem positivament aquest sortida i també animem a les famílies que, si tenen oportunitat, visitin l’exposició de Human bodies i/o visitin la zona de lliure accés del CosmoCaixa de Barcelona.

L’altra acció conjunta de les matèries de Biologia i Geologia i Física i Química realitzades aquest curs a 3r d’ESO han sigut les pràctiques al laboratori. Aquestes pràctiques es van realitzar durant el mes de gener i els dos professors de les matèries van organitzar-se per poder estar al laboratori a la vegada per tal que les pràctiques fossin més àgils i es pogués resoldre qualsevol qüestió, ja que implicaven continguts de les dues assignatures, en concret la digestió i la nutrició i les reaccions químiques. Van ser un total de 3 pràctiques: simulació de la digestió gàstrica, identificació de la lactosa i el midó en

els aliments, determinació de les quilocalories del aliments. La part experimental anava acompanyada d’un dossier amb diferents procediments i qüestions sobre les pràctiques.

A més a més de les pràctiques, aquestes dues matèries també van fer de manera conjunta els temes: seguretat al laboratori, el mètode científic i les controvèrsies sobre la ciència i la pseudociència.

1r ESO CC. NN.

Al llarg d’aquest temps de confinament les/els alumnes de 1r d’ESO de Ciències Naturals han elaborat diverses maquetes dels diferents tipus de cèl·lules, amb tot tipus de materials: plàstics, cartrons, plastilina, llaminadures, productes alimentaris, i tot allò que la seva imaginació ha pogut fer servir.

27

Lo Gripau

Elaboració de maquetes de les cèl·lules

Departaments 2n ESO

Visita al Museu de la Ciència Els alumnes de 2n d’ESO, a l’octubre, van anar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Van fer un taller del so, una visita teatralitzada a l’exposició “Tot és química” per descobrir la quí­ mica i els seus descobriments i, també, van poder fer una visita lliure pel museu.

1r BTX de CTM i Química

Museu de Geologia “Valentí Masachs” Els alumnes de 1r de batxillerat de CTM i Química, al novembre, van fer una visita guiada al Museu de Geologia “Valentí Masachs” de Manresa i un taller de química al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).

Lo Gripau

28

Departaments

Des del nostre punt de vista les pràctiques de laboratori ens han ajudat a entendre el temari de forma divertida i diferent. Hem posat en pràctica tot allò que hem anat treballant durant el curs. Ens ha agradat molt perquè hem fet experiments i canvis químics molt visuals i colorits.

Marta Caballol.

Alumna de 1r de batxillerat

29

Lo Gripau

Durant aquest curs, els alumnes de 1r de Batxillerat de l’optativa de química hem realitzat diferents pràctiques al laboratori. Hem preparat dissolucions, valoracions àcid-base i treballat amb diferents pHs, tal com es veu en la imatge. Aquesta part experimental ens ajuda a comprendre els conceptes teòrics i a decidir què voldrem fer en un futur.

Jana Marsinyach, Laia Castelló i Carla Saladrigues Alumnes de 2 ESO

Departaments

AN

/FR

Departament d’Idiomes Professors: Mercè Baró (CD), Mercè Balcells, Noemí Vila, Pilar Garcia, Mercè Castany, Natàlia Buira

ENGLISH PROJECT:

‘Out of Eden’

Pilar Garcia, professora de Llengua Anglesa

An initiative of Project Zero at the Harvard Graduate School of Education

Students in classrooms around the world are grouped into small and diverse learning groups to jointly undertake a “learning trip.” They complete weekly activities, post their responses, and read and respond to the messages of others.

This is the second course-year that the students of 2nd of ESO of our High School INS Lo Pla D’Urgell collaborates with the project ‘Out of Eden’. This is a free online learning program for youth around the world.

Paul Salopek ‘s 21,000-mile odyssey is a decade-long experiment in slow journalism. He is walking the pathways of the first humans who migrated out of Africa in the Stone Age and made the Earth ours.

It is a very specific virtual learning community of the Zero Project (University of Harvard), designed to accompany Paul Salopek (journalist of National Geographic) in his Out of Eden Walk project.

Lo Gripau

30

of human life at the start of a new millennium as told by villagers, nomads, traders, farmers, soldiers, and artists who rarely make the news. In this way, if we choose to slow down and observe carefully, we also can rediscover our world.

Along the way he is covering the major stories of our time—from climate change to technological innovation, from mass migration to cultural survival—by giving voice to the people who inhabit them every day. His words, as well as his photographs, video, and audio, create a global record

Our students have completed two trips or journeys which consist of 6 didactic units each, so they have completed 12 didactic units. These are called ‘footsteps’, imitating Paul Salopek’s journey. Our students have done very nice and good footsteps and have shared ideas and comments with students around the world.

Student’s platform to share tasks and experiences:

Departaments Some of our students’ tasks:

Hind Ait Khouya, language assistant

C

OVID-19 has brought a tsunami of unexpected changes and impacted the education system as well as other several sectors. In fact, students are currently affected due to school closures in response to the pandemic in order to help stop the spread of Coronavirus. For this reason, this academic year 20192020 has been shorter than usual and our hope is quickly fading that students will be able to finish this scholastic year with face to face instruction.

On the other hand, this year, and for the third time successively, I had the honour to share various classes with some of the ESO teachers at Lo Pla D’urgell high school in Bellpuig.I carried out the duty as an English assistant teacher. I participated in the economics and ethics classes of 4th ESO in addition to music and geography classes of 1st ESO. 2019-2020 course, like the previous ones, has ben full of new experiences and challenges. Hand in glove with the main teachers, I constantly figured out what worked best for our students, many of whom were performing at different levels.

Despite the seemingly short academic term, I realized that it was a great

opportunity for me because I learnt so many lessons and skills from being in this community of energetic teachers and experienced educators, whose mission was to adapt the lessons to suit the need of the specific content. Therefore, I was so fortunate to work at this high school, where I had the opportunity to get all the support and collaborate with my colleagues. Indeed, lessons built our students’ skills that helped them succeed on tests and will also put them on track for succeeding long term and going beyond the given.

Last but not least, I am so keen on meeting our students and all the school staff as soon as possible.

31

Lo Gripau

Everything will be fine

Departaments

Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE) Content Language Integrated Learning (CLIL) Un curs més s’ha ficat a la pràctica el projecte plurilingüe del centre per obtenir un major èxit en l’aprenentatge de les llengües estrangeres, concretament de l’anglès. CLIL dóna l’oportunitat de desenvolupar habilitats que tenen relació amb la creativitat i amb el desenvolupament i l’ajustament de continguts que s’han après amb l’ús de la llengua vehicular.

Hem aplicat aquest projecte a les assignatures d’Emprenedoria, Ciències Socials, Història i Cultura de les Religions i Música. A més a més, gràcies a la col·laboració econòmica de l’AMPA, hem pogut comptar un cop més amb el suport de l’auxiliar de conversa Hind Aitkhouya que ha reforçat l’ús de l’anglès oral dins l’aula interactuant amb els alumnes per tal que aquests poguessin millorar les seves competències comunicatives lingüístiques.

1r ESO: MÚSICA

Lo Gripau

32

Aquest any una part de l’assignatura de música s’ha treballat en llengua anglesa. Ha estat un treball intens, de vegades complicat i altres divertit on els alumnes s’han esforçat al màxim.

Hem treballat sobretot el vocabulari bàsic relacionat amb la música, així com vocabulari i estructures bàsiques en anglès amb una gran diversitat d’activitats (vídeos, lectures, audicions). La major part de les activitats han estat en grup el que ha permès als alumnes treballar i relacionar-se entre ells.

Agrair especialment la gran ajuda de la Hind Aitkhouya que, amb una paciència infinita, ens ha ajudat a tots.

1r ESO: CIÈNCIES SOCIALS (GEOGRAFIA)

Aquest any, per quart curs seguit s’ha realitzat la part de continguts de geografia de 1r d’ESO de forma integrada en el projecte CLIL del centre. És a dir, els alumnes han tingut l’oportunitat de poder treballar els continguts de la matèria de forma integrada amb llengües estrangeres, en el nostre cas concret en anglès. Cal dir que en un primer moment, és una experiència que és bastant nova, i tots parteixen d’un punt de partida diferent en un funció del treball previ que s’ha fet al respecte a les respectives escoles de primària. Tot i això, cal dir que poc a poc, tots es van adaptant i van seguint les diferents activitats que es proposen (lectures, exposicions, vocabulari, etc.) sense especials dificultats.

Al llarg del curs els alumnes han pogut tractar els diferents continguts de la matèria (elaboració de climogrames, mapes, climes, el sistema solar. etc.) amb una metodologia més participativa i competencial.

En aquest punt, la Hind ha estat de gran ajuda i s’ha integrat perfectament dins de la dinàmica de la classe, ajudant a que els alumnes poguessin seguir les tasques d’una forma més inclusiva.

2n ESO: CIÈNCIES SOCIALS (GEOGRAFIA) Aquest curs, una petita part de la matèria de Ciències Socials de 2n d’ESO també s’ha realitzat en anglès, d’aquesta manera s’ha

Departaments donat continuïtat al projecte que l’alumnat que ara cursa 2n, va començar el curs passat. El curs s’ha estructurat en dues parts: dues hores setmanals d’història en català i una hora a la setmana de geografia en anglès. Per tal de realitzar el temari de la matèria, s’ha intentat buscar una forma més amena basada en la comunicació oral i la comprensió oral i lectora, per la qual cosa, s’han realitzat diversos tipus d’activitats tals com mirar vídeos, escoltar “listenings”, feines individuals, exercicis en parelles i també en grups més grans entre d’altres.

Els continguts que s’han treballat al llarg del curs i fins al període de confinament han estat diversos: l’ocupació del territori: població i societat, conceptes bàsics i anàlisi de demografia. A nivell mundial s’ha estudiat la distribució de la població, dinàmica i estructura de la població, evolució històrica de la població. També s’han estudiat les principals concentracions urbanes a Espanya i el món, elements estructurals de les societats actuals, factors de desigualtat social i diversitat cultural. A més a més, hem treballat i après mapes, cartogrames i piràmides de població.

Així doncs, bona part dels continguts de la matèria que s’han desenvolupat pretenien que l’alumnat prengui consciència de que són ciutadans d’un món global i que les seves actuacions i decisions afecten tant a escala local com global.

i la Cultura de les Religions i específicament a 3r de l’ESO. La metodologia CLIL s’ha emmarcat dins el projecte de les Festes de l’Islam aprofitant els coneixements i les vivències de l’auxiliar de conversa Hind Aitkhouya, que no sols ha explicat les diferents festes que practiquen els musulmans sinó que ha anat més enllà transmetent el sentit d’aquestes i com les viuen.

Els alumnes s’han integrat en les explicacions i els exemples que ha donat la Hind, mostrant un interès excepcional. Esperem tornar a experimentar la metodologia CLIL en futurs projectes de l’assignatura.

4t ESO: EMPRENEDORIA Dins de la matèria d’economia de quart d’ESO un trimestre es dedica a desenvolupar una part del temari en anglès. En concret es fa el bloc d’emprenedoria (entrepreneurship), on els alumnes han preparar un petit projecte emprenedor basat en el desenvolupament d’una idea. Aquesta ha de servir per solucionar un problema o una necessitat social que ells mateixos han detectat en grups de 4 alumnes.

El material didàctic és en anglès i els resultats es presenten també en aquesta llengua.

La metodologia Content and Language Integrated Learning (metodologia CLIL) és cada vegada més present als centres escolars com a base per a la millora de l’aprenentatge de l’anglès com a llengua estrangera. Aquest curs s’ha proposat introduir aquesta metodologia a l’assignatura de la Història

Els resultats que es demanen a l’acabar el projecte són fer dues presentacions i dos vídeos on presenten la idea que volen desenvolupar i el projecte de viabilitat econòmica per sustentar-la.

Després de fer una selecció els millors són presentats en català i anglès al concurs patrocinat per La Caixa “Repte empren”. Aquest curs 2019-2020 s’hi ha presentat 3 projectes dels 7 que han fet els alumnes de quart d’ESO. Un cop els alumnes han presentat tot el projecte d’emprenedoria en anglès dediquem unes hores als conceptes bàsics d’economia en anglès.

33

Lo Gripau

3r ESO: HISTÒRIA I CULTURA DE LES RELIGIONS

Departaments

Digital Magazine 2019-2020 Pilar Garcia, professora de Llengua Anglesa

Un curs més els alumnes de 3r d’ESO, com a part de l’assignatura de TRL (Taller de Redacció i Lectura), han fet una revista digital en anglès. Han treballat en petits grups de forma cooperativa. Malgrat les circumstàncies a que ens hem vist afectats pel COVID-19, alguns dels nostres alumnes han pogut acabar la revista i el resultat ha estat molt satisfactori. Els treballs els hem inserit en una pàgina web creada especialment per a què tothom que vulgui pugui gaudir-ne.

Quins continguts trobareu a la revista? Doncs bé, des de la presentació dels diferents equips de treball fins a articles d’opinió, notícies (tan locals com del centre), entrevistes, relats curts, receptes de cuina, suggeriments per al temps d’oci (música, lectura, pel·lícules), moda, passatemps,…

Els alumnes, amb els seus treballs, han tingut l’oportunitat de transmetre les seves inquietuds i els seus interessos. I al mateix temps que practicaven la llengua anglesa, han fet de periodistes al llarg del curs. Esperem que us agradin els seus treballs i que en gaudiu de la seva lectura.

Aquesta és la nostra web on trobareu les revistes: https://sites.google.com/view/trl3-digital-magazine Aquí teniu unes mostres del que han fet els alumnes (fes un click en la imatge) i les fotos d’alguns grups de treball:

Lo Gripau

34

Departaments

Lo Gripau

35

Departaments

Project ‘DRAMA’ 2019-2020 Pilar Garcia, professora de Llengua Anglesa

As part of one of the different projects of the Department of English, the students of 3rd of ESO have done theatrical performances to promote cooperative work and improve their communicative competence in English.

At the beginning of the course, they started doing very short improvised performances and then they worked on the play ‘Romeo and Juliet’. Due to the confinement provoked by the COVID-19, the students couldn’t finish the digital representation in order to make a short film. Nevertheless, we have spent a good time practising English and performing at the same time. They attended these classes every fortnight in groups of 9 students approximately. They learnt their parts and rehearsed. So far, it has been a very good learning experience.

Lo Gripau

36

Departaments

Departament de Llengua Catalana Professors:Joan Cornudella (CD), Elisenda Sánchez, Josep Maria Mir, Montse Olivart, Bernat Huguet, Laura Aubets

LC

Atrapats pel coronavirus Joan Cornudella, cap de departament i catedràtic de Llengua i Literatura catalanes Montse Olivart, professora de Llengua i Literatura catalanes

• 14 de novembre de 2019.- Els alumnes de 2n de batxillerat van viure una experiència interdisciplinària aprofitant les matèries d’història de l’art i de literatura que entren a selectivitat. Primer, van visitar l’espai Gaudí, situat a la plaça del Mercadal. Després van assistir a la versió adaptada de Terra Baixa d’Àngel Guimerà al teatre Bravium, interpretada magistralment per la Companyia Teatre de Ponent. Una tertúlia amb els actors i actrius va servir per a aprofundir en els personatges de l’obra

teatral. I, abans de marxar de Reus, van fer una visita guiada per l’Institut Pere Mata.

• 3 de desembre de 2019.- Els alumnes de 1r de batxillerat van fer una sortida a Lleida per veure una versió teatral de Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders. Aprofitaren l’escapada a la ciutat del Segre per interactuar amb una exposició del CaixaFòrum sobre com serà la Terra d’aquí a cent anys.

• 27 de febrer de 2020.- Els alumnes de 2n d’ESO, després de llegir la novel·la El meu germà Pol de l’escriptora

Isabel-Clara Simó, van anar a conèixer el dia a dia del centre de minusvàlids ACUDAM de Mollerussa. A més de veure un audiovisual de l’entitat, van fer una visita guiada per les instal·lacions del taller ocupacional. Van acabar el matí al teatre de la Llotja de Lleida on van visionar curtmetratges del festival ANIMAC.

Taller de rima i de rap • L’escola popular Versembrant, a través de la veu de Joel Prieto, va venir al centre a oferir un taller de rima i rap per fer compatible l’experiència de

37

Reus (novembre 2019) Institut Pere Mata

Lo Gripau

Sortides de camp

Departaments del dramaturg Marc Artigau i la Dàmaris Gelabert compondrà les cançons.

Activitats en ple confinament • Al mes d’abril de 2020, tots els alumnes d’ESO van crear un poema de denúncia amb la finalitat de presentar-lo al concurs infantil i juvenil de poesia, organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Bellpuig i l’INS Lo Pla d’Urgell, en el marc de les activitats de Sant Jordi. Els/les guanyadors/ es van ser Aina Arqué (“Un dia qualsevol de març”), Alexandra Cherkasyina (“Feminisme”) i Laia Castelló (“Ja n’hi ha prou!”) del primer cicle d’ESO i Laia Pons (“Confinament a casa”) i Pol Stein (“Plouen roses a la plaça”) del segon cicle d’ESO.

Lo Gripau

38

• Al mes de maig de 2020, el Pla Comarcal de Suport a d’Educació es va haver d’adaptar a la nova realitat i va oferir teatre en línia a tots els alumnes de batxillerat de la comarca, així com una trobada col·loqui virtual amb el director i els artistes. Els alumnes van visionar l’obra gravada per la companyia a través d’internet i després es feren dues sessions de col·loqui d’una hora i mitja de durada entre l’elenc teatral i els alumnes, en les quals van poder fer preguntes als actors i actrius de la companyia.

• Els centres participants van ser els instituts Alfons Costafreda, Manuel de Pedrolo i Vedruna de Tàrrega, Ribera del Sió d’Agramunt i Lo Pla d’ Urgell de Bellpuig. Un total de 240 alumnes van tenir l’oportunitat de ser-hi.

• 12 de maig de 2020.- Els alumnes de 2n de batxillerat van

veure una versió teatralitzada, per vimeo, de la novel·la “Mirall trencat” de Mercè Rodoreda, en el marc del XX Programa comarcal de suport a l’educació a l’Urgell.

• 21 de maig de 2020.- Dies després, vint-i-un alumnes de 2n de batxillerat van participar en un col·loqui virtual amb els actors i actrius de la companyia Mea Culpa. A través del xat, van poder preguntar sobre els secrets que amaga la novel·la.

Participació en certàmens literaris o de lectura • La majoria de concursos d’escriptura creativa s’havien programat per als mesos de març, abril i maig. Tot i haver preparat els alumnes a classe per afrontar aquests reptes literaris, es van ajornar o suspendre el 43è Concurs Premi CocaCola de relat breu de Catalunya, el dictat plurilingüe de la Universitat de Lleida, la XVI Gimcana Lingüística de l’Urgell i la xerrada-exposició de Teresa Pàmies i els refugiats.

• L’únic que s’ha mantingut dempeus, amb un format diferent, han estat el XIV Certamen Nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta.

El Certamen potencia la lectura entre els joves, ja que es considera una eina primordial i bàsica per a l’aprenentatge dels alumnes, perquè millora la comprensió lectora, és generadora de debat, permet treballar alguns aspectes gramaticals, afavoreix l’ampliació de lèxic i vocabulari i ajuda a prendre consciència de l’organització de la informació.

• El dia 29 de maig, una alumna de 1r d’ESO – Aina Piqué- va participar a la final del cer-

tamen en format online. El concurs va consistir a enregistrar-se llegint un fragment d’un llibre d’una durada màxima d’un minut. L’alumna de 1r d’ESO va representar el nostre institut a la categoria de Corsaris. A part d’endur-se’n una bona experiència, va ser premiada amb un diploma i un parell de llibres. Enhorabona i a gaudir del plaer de llegir!

Intercanvi epistolar amb l’institut de Celrà (Girona) • Al mes de setembre vam rebre una invitació per participar en un intercanvi epistolar amb l’Institut de Celrà, pensat per a alumnes de 2n d’ESO. Havia de ser una experiència pionera que abastés només un curs. Es va decidir que hi participessin 20 alumnes de 2n d’ESO A i dos més dels altres grups. La proposta contemplava dues fases: l’epistolar i la virtual. Des del novembre fins al mes de març es van poder enviar dues cartes per correu tradicional fent una presentació personal, de l’institut, del seu poble, de les tradicions i dels gustos i aficions. Dissortadament, l’arribada inesperada del coronavirus estroncà aquest intercanvi comunicatiu i no permeté realitzar el vídeo en què cada alumne havia de saludar el seu company i fer una valoració de l’experiència.

• Sabem que la majoria dels alumnes van viure intensament aquest intercanvi escrit a mà. I també sabem que a través de l’Instagram han iniciat una relació amistosa. Ara resta esperar noves indicacions per al curs vinent.

Bellpuig, juny de 2020

Departaments Concurs de relats breus del TMB • L’alumnat de 4t d’ESO va crear un conte de caràcter literari, real o fictici, de 3.500 caràcters màxim, amb la temàtica tancada següent: de la mateixa manera que Sant Jordi va matar el drac, si el virus fos un monstre, com ho faries per impedir que entrés a casa?

7 febrer 2020 (ACUDAM- Mollerussa) 2n ESO

crear un text rimat amb la melodia de base d’un rap. Els alumnes de 3r d’ESO, el dia 27 de novembre, van ser els pioners de viure la literatura i la música amb aires moderns.

A partir de mots que introdueixen temes de rabiosa actualitat, s’arriba a crear una cançó amb contingut educatiu que reflecteix els neguits i esperances dels nostres alumnes.

L’acte, organitzat i finançat per l’ajuntament de Bellpuig, estava emmarcat en la 25a setmana de l’eliminació de la violència envers les dones.

• El conte guanyador serà l’argument del nou espectacle musical de la companyia teatral Dagoll Dagom, que s’estrenarà l’octubre del 2021 al Teatre Poliorama de Barcelona. L’adaptació anirà a càrrec

Campanya “Autors a les aules”

39

27 de novembre de 2019. Taller de Rap i rima 3r ESO

Lo Gripau

• Enguany només hem pogut comptar amb un escriptor a les aules. En referim al lleidatà Emili Bayo, amb qui els alumnes de 4t d’ESO, en doble sessió, van fer tertúlia sobre Premonicions, novel·la de misteri que havien llegit a classe.

La sessió, amb col·loqui inclòs, es va realitzar el dia 5 de desembre. La resta d’escriptors convidats, Miquel Pujadó, Maite Carranza i Josep-Francesc Delgado, no han pogut venir ja que ha coincidit de ple amb la pandèmia del coronavirus.

Lo Gripau

40

#ensensortirem

Lo Gripau

41

Departaments - Taller mercat medieval: És una sortida que els de 2n d’ESO van fer el dia 5 de maig organitzada pel Consell Comarcal i on van assistir a un taller sobre el mercat medieval de Tàrrega a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Sortida programada des de tutoria.

- Taller de rap i rima: Taller de dues hores a càrrec de Versembrant que van realitzar els alumnes de 3r d›ESO el dia 27 de novembre. Ho va organitzar el Departament de Llengua Catalana i Literatura.

- Museu: Excursió de 2n d’ESO el dia 26 de novembre a Terrassa (Museu de la Ciència i de la Tècnica) i a Manresa (visita a la Seu).

Sortida organitzada pel Dep. de Socials i el de Ciències.

- Visita ACUDAM: Visita a les instal·lacions de l’ACUDAM a Mollerussa amb els alumnes de 2n d’ESO el dia 27 de febrer. A continuació, es va visitar l’ANIMAC. Sortida organitzada pels Dep. d’Educació Visual i català.

Lo Gripau

42

La biblioteca -font d’inspiració i imaginació per a molts- ha de ser (i és) un espai d’entesa, d’intercanvi d’opinions i de respecte. Un espai on tothom hi té cabuda i un bon recer per a la reflexió i el pensament crític.

Enguany s’han penjat una sèrie de pòsters pel centre a fi d’atreure curiosos lectors. També s’ha realitzat una enquesta a una part de l’alumnat per conèixer i poder donar resposta a les seves necessitats i als seus interessos.

Amb l’arribada del confinament semblava que tot quedés paralitzat, però a dins de moltes cases la lectura prenia més sentit que mai i és per això que es van elaborar unes recomanacions literàries. Tot i la situació tan excepcional que hem viscut, durant el temps que la biblioteca ha estat oberta, s’ha realitzat un centenar de préstecs i tots els dies a l’hora del pati l’alumnat ha pogut demanar o llegir un llibre i realitzar tasques acadèmiques; a banda de compartir una bona estona amb amics i companys. Així doncs, esperem, amb un bon llibre entre les mans, l’obertura de la biblioteca el curs vinent.

Departaments TALLER DE TEATRE LO GALLINER

Confinament teatral Joan Cornudella, director de Teatre

La vint-i-vuitena temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig ha quedat coixa. L’arribada del coronavirus, al mes de març de 2020, ha estroncat tant els assajos de l’obra com les possibles sortides arreu del país. Malgrat això, s’ha fet molta feina a l’aula de teatre, tant en el ritme habitual de les classes setmanals com fent d’espectadors en obres com “Max i Maxi” o “Que sí, vida”.

Un punt i a part, va ser la participació a l’intercanvi teatral amb

Ara tocava el torn dels companys de 4t d’ESO. Agafaven el relleu en l’àmbit escolar. Després de fer tècniques teatrals en grup i de llegir tres muntatges (Moleriana, Safareig i Manicòmic), els alumnes del Taller de Teatre Lo Galliner de 4t d’ESO – format per catorze persones- van quedar seduïts per una proposta còmica

43

Lo Gripau

Alaquàs. Hi van ser convidats els alumnes universitaris que l’any 2018 van crear l’espectacle CAMISES BLANQUES. El dies 3 i 4 d’octubre de 2019, es trobaven per fer memòria d’un muntatge que recreava un experiment escolar en un centre nord-americà l’any 1967. Després de fer un assaig general a l’auditori valencià, estrenaven una versió renovada amb l’ajut de diverses actrius de 2n de batxillerat. Van fer dues sessions per a alumnes de 1r i 2n cicle de l’ESO del Col·legi Mare de Déu de l’Olivar. Els aplaudiments segellaven dues actuacions memorables. El passeig per la ciutat de la Ciència i les Arts de València, acompanyat d’un dinaret al barri de Malva Rosa, tancava el seu periple teatral amb molt bon regust de boca.

Departaments que alternava el text i la gesticulació. Aquest trencaclosques volia ser un petit homenatge als 40 anys de trajectòria de la companyia El Tricicle. Així s’anunciava a l’esborrany del programa de la 35a Trobada de Teatre de Secundària de Sort.

“En una residència psiquiàtrica es decideix fer un homenatge al Tricicle, precisament ara que han complert quaranta anys d’escenaris. Ajudats d’uns pallassos trapelles, s’atreveixen a posar en escena alguns moments inoblidables dels seus espectacles. Hi ha estones de reivindicació ecologista (Ecs!), d’humor de l’absurd (Suïcidi), de records infantils (A mi em patina la egga), d’imi-

Lo Gripau

44

tacions gestuals imaginatives (Gags), de textos amb dinamita (La dona feliç o Viatges hipnosi) o de paròdia del món publicitari (Màstric). Això sí. En tot moment, les cadires fan brillar l’humor de tota la vida”.

Fins al mes de març es van fer els assajos pertinents. El fet és que el grup s’havia consolidat gràcies a la feina feta entre bastidors. El problema és que no intuíem quina seria la magnitud de la pandèmia. Amb el pas de les setmanes, hem vist que s’han hagut d’ajornar fins al curs que ve la trobada de Sort, la jornada d’intercanvi teatral a l’Armengol de Bellpuig, la mostra de Cerdanyola del Vallès i el festival de PoetrINS Slam de Lleida. No obstant això, just el dia que el Departament d’Educació decidia tancar tots els centres d’ensenyament de Catalunya per culpa del covid-19, el grup de teatre mantenia la flama encesa participant en l’acte reivindicatiu del Dia Internacional de les Dones, celebrat el dia 12 de març, a les aules, als passadissos i al pati.

Aquesta performance, seguida pels alumnes del cicle d’ESO, no deixava ningú indiferent.

Ja en ple confinament, els alumnes de teatre han anat fent les seves aportacions creatives a través del drive, ja sigui fent un monòleg o diàleg teatral sobre les mentides, neguits o esperances del coronavirus, ja sigui interpretant l’obra de teatre A.K.A de Daniel Meyer. Fins i tot, van fer un àudio partint de llegendes, poemes i contes del món de les roses i van gravar diversos fragments de l’obra Manicòmic com si fessin un assaig general.

L’estrena de la comèdia Manicòmic haurà d’esperar. No s’ha pogut fer al teatre Armengol a finals de curs. No s’ha pogut enviar al concurs de teatre Ovidi.

Ni a CaixaEscena. Segurament, la nova fornada d’actors i actrius

mirarà de continuar la feina iniciada pels seus companys de cicle. Això encara no ho podem confirmar, perquè no sabem si podrem iniciar el nou curs a l’aula 3.1. L’únic que sabem és que l’equip teatral – amb permís del coronavirus- espera poder ser en tots els projectes que sigui convidat. I, sobretot, somia, de nou, poder sembrar emocions i complicitats, més enllà de les parets de l’Institut.

Salut, humor i antivirus!

Departaments

Taller d’escriptura creativa Escriure, parlar i imaginar a 1r i 2n d’ESO Aquest curs els alumnes de 1r i 2n d’ESO de Llengua i Literatura Catalanes han realitzat una hora a la setmana de docència compartida. És a dir, han disposat de dues professores a l’aula, per bé que algunes setmanes s’han partit els grups. S’ha creat un taller d’escriptura creativa amb l’objectiu principal de millorar l’expressió escrita i potenciar la creativitat i la imaginació. Així doncs, l’alumnat -que ha treballat individualment, en parelles i en petits grups- ha participat en diverses activitats: dictats cançó, creació de nadales pròpies, què passaria si...?, tria la teva aventura, canviem els contes, el meu objecte preferit, ens inventem una notícia falsa...

A banda, en aquest taller també s’han intercalat algunes sessions de comprensió i expressió oral a través del treball, sobretot, de la lectura en veu alta i de les fitxes audiovisuals. El fet de disposar de dos docents a la mateixa classe ha permès atendre millor la diversitat i l’aprenentatge individual. Sense més preàmbul, deixem pas a algunes mostres de les activitats realitzades i a les valoracions de l’alumnat.

El meu objecte preferit és el llit de la meva habitació, que em serveix per fer unes plàcides dormides. Té un coixí ideal amb uns llençols verds com l’herba del jardí. El matalàs, ben adequat i còmode, es cobreix amb un edredó i una funda d’estrelles grises. És tan còmode que sempre que m’assec al llit per llegir, encara que només passin uns minuts, ja estic adormida com un tronc. Hi ha dies que quan m’hi col·loco estic ben desperta, tot i això, sobre seu em quedo ben endormiscada.

El meu llit és el meu objecte preferit perquè m’ajuda a que l’endemà estigui ben desperta i amb moltes forces.

Laura Teixidó, 2n C

Opinions de l’alumnat

A

mi el taller d’escriptura m’ha semblat una idea fantàstica, ja que al tenir dues persones a les quals poder consultar els nostres dubtes tot ha estat més fàcil. Crec que ens ha ajudat molt a ampliar el nostre coneixement de la llengua i la redacció. Pel que fa a realitzar lectures en públic, ens hem dividit en dos grups i, per molts, ha estat molt més fàcil i amè a l’haver-hi menys persones dins de la classe. En definitiva, el taller m’ha semblat una idea fantàstica i molt útil.

Ona Martí, 2n B

L

’hora d’escriptura creativa ens ha semblat una manera molt original i interessant d’expressar-nos. Al tenir dues professores hem rebut més atenció i així hem millorat les nostres habilitats d’escriptura. L’any que ve ho tornaríem a fer perquè ens ha semblat una forma molt divertida d’aprendre.

Paula Pollina i Laura Teixidó, 2n C

A

mi m’ha resultat molt útil aquesta hora a la setmana, ja que he après a redactar millor les històries, els poemes... També m’ha ajudat moltíssim en els dictats perquè ara ja no faig tantes faltes com l’any passat. A banda de redactar, hem fet exposicions orals com per exemple presentar un conte, un mite o una faula davant de la classe. Per a mi ha estat l’activitat que més he après i més m’ha divertit. Aquest taller m’ha ajudat moltíssim a millorar en l’assignatura de llengua catalana i penso que en els anys següents s’hauria de continuar fent.

Alexandra Gae, 2n D

P

ensem que ha estat molt bé fer una hora a la setmana més divertida i entretinguda.

Hem pogut aprendre d’una manera més dinàmica en grups, parelles... per tal de millorar l’expressió escrita, potenciar la creativitat i millorar la nostra expressió oral.

Jana Marsiñach, Laia Castelló i Carla Saladrigues, 2n E

Notícies falses Un consum elevat de fruita i de verdura elimina el COVID-19 Científics afirmen que el consum alt de fruites i verdures elimina el coronavirus completament. Aquesta és la conclusió que ha tret un laboratori després de comprovar que menjar fruita i verdura és molt efectiu gràcies a les molècules que porten aquests aliments, que ajuden a combatre les molècules del coronavirus.

Clàudia Moreno, 2n B

L’INS Lo Pla d’Urgell incompleix les normes L’institut de Bellpuig incompleix les normes i ha obert de nou el centre des de la setmana passada. Cada dilluns, dimarts i dimecres els alumnes han tornat a fer classe. No és necessari l’ús de mascaretes i tampoc cal mantenir les distàncies de seguretat; segons han comunicat des de l’institut. Tots els pares i mares ho troben una bona idea. En canvi, l’ajuntament de Bellpuig els ha prohibit continuar amb aquest propòsit.

Carla Saladrigues, 2n E

45

Lo Gripau

El meu llit

Departaments

LE/ CL

Departament de LE/CL Professors: Rosa Ricart (CD), Cristina Bonet, Cèlia Vallés, Mercedes Molinero, Carlos Verdugo

Excursió a la Ilerda romana Noèlia Muñoz, Laura Gómez i Nerea Díaz, alumnes 2 BTX

Som les alumnes de 2n de Batxillerat de llatí i el 5 de desembre de 2019 vam anar a visitar la Ilerda romana acompanyades dels alumnes de 1r de Batxillerat de llatí. Aquell dia va ploure, però això no va fer que no poguéssim gaudir d›aquell moment d›aprenentatge caminant per la ciutat de Lleida amb la nostra professora i guia: Mercedes Molinero.

Vam començar el recorregut a la Seu Vella on es troben les restes de la muralla romana, ubicades a la Plaça dels Dipòsits, des d’allà es pot veure tota la ciutat i ens va poder ensenyar els ponts més importants i el turó de Gardeny. Més tard, vam anar a la Plaça Sant Joan, on es trobava el fòrum i vam recórrer el decumanus, el qual és el carrer principal que va d’est a oest. Quan vam arribar al seu final, vam anar pel que seria les afores de la ciutat, vorejant la muralla pel carrer Anselm Clavé on, a l’altra banda del carrer, trobem l’estació de tren Lleida Pirineus que, antigament, era la necròpolis. Vam passar pel costat del cardo, el qual és el carrer que creua la ciutat de nord a sud on són les restes de

Lo Gripau

46

l’edifici de les termes i vam anar cap a la Paeria.

Durant el recorregut vam veure restes com la muralla, uns banys privats, l’Auditori, on hi havia una gran domus,... També vam anar a veure l’estàtua d’Indíbil i Mandoni, els cabdills ilergetes, les restes d’una domus situada a l’actual botiga Desigual i una altra a l’actual Sfera. A més a més, de camí cap al Museu de Lleida, vam trobar al carrer de la Palma una inscripció romana dedicada a la lliberta Afrania Chrocale. Al museu vam veure restes com el Bronze d’Àscoli o el cap de Medusa d›una antiga domus d’ Albesa i, finalment, des de l’autocar, vam poder observar l’estàtua dedicada a Juli Cèsar, prop del campus universitari.

Aquesta excursió ens va ser de gran utilitat, ja que Lleida és una de les ciutats que surten a la Selectivitat i ens va ajudar a situar-nos i a entendre millor el tema. Ens ho vam passar molt bé i ens vam quedar amb les ganes de conèixer les ciutats romanes de Barcino i Tarraco.

Departaments

Les nostres activitats Rosa Ricart, cap de departament

Hem viscut un curs gens normal… Poc ens podíem imaginar aquell 12 de març, mentre marxàvem del centre, perquè així ho manaven les autoritats, que acabaríem el curs d’aquesta manera, lluny de les aules i del tracte amb alumnes i companys.

De ben segur que el curs 2019/20 el recordarem com l’ any de la pandèmia, del confinament, del coronavirus o covid-19, de l’aïllament, de les mascaretes i els guants. I també, per tots els que formem part del Departament de Castellà i Clàssiques, com l’any en què es va convertir en normal i freqüent l’ús d’una paraula inexistent en el lèxic de la llengua castellana, “DESESCALADA”.

I després com a docents, ens sorprèn, i fins i tot ens preocupa, que els nostres alumnes en lloc d’utilitzar paraules que existeixen, se les inventin, per intentar expressar allò que volen sense haver de recórrer al diccionari. Com no ho han de fer, si els polítics ho fan com si fos la cosa més natural del món? I el que és pitjor, al final ens acabarà semblant que forma part del nostre vocabulari perquè no parem de sentir-la, a totes hores i per tot

arreu. I si és així, pensarem que deu ser perquè existeix.

Què hi farem? Aquesta necessitat d’utilitzar un llenguatge eufemístic, només aconsegueix amagar una realitat. Quina? Cadascú que hi pensi.

A part d’això cal recordar que de la mateixa manera que els hi ha passat a altres departaments didàctics, no hem tingut l’ocasió de dur a terme les activitats que havíem programat, com ara algunes sortides a Barcelona o Tarragona pensades per apropar als alumnes que estudien llatí a la manera de viure dels romans i a la seva cultura. Tampoc hem pogut assistir, amb els alumnes de segon de batxillerat, a una conferència sobre l’obra de Valle-Inclán, de la qual s’examinaran en breu a les proves d’accés a la Universitat, ni gaudir de la sortida a la Vall del Vero amb els alumnes de tercer de la ESO, així com tampoc veure els resultats del concurs que el departament havia anat perfilant per la diada de Sant Jordi, ni portar als alumnes de segon al concurs de redacció organitzat per la “CocaCola”.

Les que sí vam poder fer, van ser:

- la visita, organitzada per la professora Mercedes Molinero, a Lleida amb els alumnes de primer i segon de batxillerat de llatí , per apropar-los a la Ilerda romana, que es va dur a terme durant el primer trimestre.

-el 24 de gener, els alumnes de segon de batxillerat van assistir a una representació al teatre de l’escorxador de Lleida, per veure una adaptació de “El Lazarillo de Tormes”, obra de la que aquest any, se n’examinen a la selectivitat.

Tot i la anormalitat d’aquest període, la incertesa del que ens espera de cara al proper curs, tots nosaltres, la Cristina Bonet, la Mercedes Molinero, la Cèlia Vallés, el Carlos Verdugo i jo mateixa, esperem poder-nos retrobar ben aviat, on acostumem, a les aules, al pati, al passadís o a l’entrada del nostre centre.

I als que marxeu per encarar una etapa diferent, ja sigui a la Universitat, estudiant qualsevol cicle en un altre centre, o senzillament per un canvi de lloc de residència, us desitgem que tingueu molta sort i que les coses vagin com les heu pensat.

TRL – Taller de redacció i lectura Cèlia Vallés, professora de Llengua castellana

Tot això, que sona tan seriós, no és més que la voluntat de fer arribar tot tipus de textos al nostre alumnat; que els entenguin, s’hi encarin amb totes les eines disponibles i se’ls facin seus.

Aquest espai ha estat, sobretot pels més petits de la casa, l’alum-

nat de primer d’ESO, un lloc de descoberta. Durant aquest curs, en el Taller hem conegut diferents tipus de personatges (monstres, herois, fades i bruixes) i hem intentat esbrinar per què eren així. Hem vist contes i llegendes, i hem recordat els que ja sabíem, també els hem capgirat per ferne a l’inrevés. Hem aprés que hi ha diferents formes d’explicar les històries, i que totes són prou vàlides; hem començat a descobrir la literatura i ara sabem que dins

de cadascú hi pot haver un poeta o un artista; que som capaços d’enfrontar-nos a la por del full en blanc i que podem fer-ho en més d’una llengua.

Per mi, que tan sols he estat una acompanyant més, ha estat un plaer poder compartir totes aquestes descobertes i poder gaudir del fruit que han donat; com a mostra us deixo un parell de contes escrits a quatre mans per alguns alumnes de primer d’ESO.

47

Lo Gripau

El Taller de Redacció i Lectura és un espai destinat a treballar la comprensió lectora i l’expressió escrita des de diferents àmbits i matèries i a tots els cursos de l’ESO.

Departaments

EF/ MU

Departament EF/MU Professors: Jaume Capdevila (CD), Mingo Sarradell, Fidel Florensa, Xavier Peris

Activitats físicoesportives a l’Institut Jaume Capdevila, cap de departament i catedràtic d’Educació Física

L’aturada forçosa de les classes i el confinament obligatori de cadascú a casa seva ha creat una situació nova per a l’educació i en especial a l’Educació física, que fins que no arribi la normalitat tindrà un repte important per continuar fent competents als seus alumnes en l’àmbit físic esportiu i recreatiu. Ara bé, durant aquest mesos l’Educació Física ha demostrat, una vegada més, que té capacitat d’adaptació i de creativitat, tot aprofitant les tecnologies de la comunicació. A més, ha permès posar en valor totes les aportacions de l’assignatura, com són els beneficis d’uns estils de vida saludable en els vessants físic, psíquic i social.

“L’Educació Física confinada” al nostre institut, conjuntament amb la campanya ‘Gent activa des de casa!” de la Generalitat de Catalunya i dels tutorials de la web, us ha donat diverses propostes de realització d’exercici físic a casa durant aquest dies, ja que resulta evident la importància de fer activitat física durant el confinament per mantenir la salut física i mental.

Com cada curs escolar el Departament d’Educació Física i l’Associació Esportiva Escolar de l’institut organitza diverses sortides i activitats, per tal d’ampliar i millorar la seva tasca educativa. Enguany degut al confinament algunes no s’han pogut fer i altres finalitzar. Fins al 12 de març s’han fet les següents: 48

Lo Gripau

IV JORNADA D’ATLETISME A ARBECA (octubre) La primera sortida de curs de tots els nivells d’ESO i 1r BTX és, com sempre, la sortida a les Pistes d’atletisme d’Arbeca. És una jornada de dedicada a fer activitat física, a la interacció de tots els membres del centre i assolir part del currículum dels de 1r de batxillerat, en la competència d’organització d’activitats físic esportives.

Recordem que la competició es realitza entre els diferents grups classe del centre, en les següents proves atlètiques: 100m.ll, 400m.ll, 1500m.ll, relleus

Departaments 4x100m.ll, salt de llargada, salt d’alçada, llançament de pes i llançament de disc. Tenint en compte la categoria (Infantil: 1r i 2n ESO, cadet: 3r i 4t d’ESO, juvenil els de 1r Btx) i el sexe (masculí i femení).

La valoració que s’ha fet des del nostre Departament és bona ja que es creu que s’ha assolit els diversos objectius, que tothom practiqués alguna activitat i que els de batxillerat s’endinsessin en el món de l’organització, i el de fomentar bones relacions i coneixences.

ESQUIADA D’UN DIA A PORT DEL COMTE (21 març) Sortida oberta a tot l’institut que busca complementar el currículum dels alumnes, oferint l’oportunitat de practicar l’esquí alpí de forma intensiva durant 1 dia i 5 hores amb monitor, per tal d’introduir o millorar les diverses destreses motrius d’aquest esport.

ESQUIADA DE 3 DIES A LA MOLINA (10, 11 i 12 febrer) Aquesta sortida està destinada als alumnes de primer d’ESO i te l’objectiu d’ampliar la formació dels alumnes en la dimensió d’activitat física i temps de lleure del seu currículum, oferint l’oportunitat de poder iniciar-se o ampliar els seus coneixements tècnics d’esquí o Snow, a part de gaudir d’una experiència única a la neu. Tot això, mitjançant l’estada a les pistes d’esquí de La Molina on es realitza un curs intensiu de 15 hores (5 hores al dia) amb monitors especialitzats i agrupats per nivells.

Lo Gripau

49

Departaments TROBADES COMARCALS Trobades organitzades tant pel Consell Esportiu de l’Urgell i el Seminari Permanent d’Educació Física de l’Urgell, dins el Pla d’Esport a l’Escola. Aquest

curs sols se n’ha pogut fer una, la Trobada d’Activitats fisicoesportives a Tàrrega amb els de 2n ESO (octubre).

JOCS ESPORTIUS DE CENTRE Durant l’hora del pati s’estava realitzant, amb èxit, una lliga de futbol 5 entre els cursos de 1r cicle i els de 2n cicle per separat.

Les sortides i activitats previstes que no s’han pogut fer han estat les següents: • La sortida a l’Horta de St. Joan a fer bicicleta amb els de 3r d’ESO. • La Trobada comarcal d’atletisme a Mollerussa amb els de 1r d’ESO. • El Cros de Bellpuig, que estava previst el 15 març.

• L’exhibició de danses tradicionals per St. Jordi al lliurament de premis literaris a Bellpuig.

• La marxa d’orientació de 1r de batxillerat pels voltants del circuit de Motocròs de Bellpuig.

• La competició de centre “La Superclasse” per St. Jordi.

ASSOCIACIÓ ESPORTIVA Enguany fa 15 anys que es va crear l’AEE IES Lo Pla d’Urgell dins el marc del Pla d’Esport a l’Escola promogut per la Generalitat de Catalunya i també l’accés de l’actual Directiva, que des del primer moment va apostar decididament en aquest nou projecte donant tot el suport possible i incondicional a que tot tirés endavant i que un gran nombre d’alumnes es beneficiés de les seves avantatges tant a nivell de poder gaudir de noves i més activitats físic esportives com a nivell de salut i d’inclusió social. Per això, ara que deixen de dirigir el nostre centre, el Departament d’Educació Física els hi volíem agrair de cor tot aquest esforç.

50

A nivell de l’Associació Esportiva es posar en contacte amb l’empresa Aqualia per tal de poder oferir als alumnes una sèrie d’activitats extraescolars per a les tardes després de classes. Al final, sols s’han pogut dur a terme les següents amb no massa participació:

Lo Gripau

• Activitat esportiva de Gimnàstica Rítmica (dijous de 15:00 a 18:00 h.al gimnàs del centre) amb 10 alumnes de 1r a 3r ESO. • Activitat esportiva de Pàdel (dimecres de 15:00 a 16:00 h a les pistes de pàdel) amb 4 alumnes 3r ESO).

• Iniciació a l’escalda al rocòdrom (dimarts de 17:00 a 18:00 h. al gimnàs del centre) amb 2 alumnes de 2n ESO.

Departaments

Aula d’Acollida Montse Pujades, tutora

E

l passat setembre l’Aula d’Acollida va començar amb cinc alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i al llarg del curs s’han anat incorporant nous estudiants.

Molts d’ells són del Marroc tot i que també hi ha alumnat de llocs tan diversos com la Xina o Rússia.

L’Aula d’Acollida durant aquest curs escolar ha posat en marxa varis projectes alguns dels quals, a causa de la situació la qual hem viscut aquests darrers mesos, no s’han pogut materialitzar tal i com hauríem volgut.

Per una banda, s’ha treballat les nostres tradicions, les festivitats populars i la cultura en general mitjançant un projecte que tenia com a eix transversal les estacions de l’any. L’alumnat ha ampliat el seu vocabulari a partir de cançons, pel·lícules, jocs, treballs manuals per decorar la classe i diverses activitats vivencials i manipulatives. Cal destacar dins del grup de les activitats de la tardor l’elaboració de panellets, a l’hivern la creació de paisatges i la torronada i fins i tot els antifaços de carnaval. Cal

dir que aquest projecte s’ha finalitzat gràcies a les activitats virtuals que alguns alumnes han pogut anar seguint pel moodle.

Per altra banda, el 21 de febrer es va celebrar el dia mundial de la llengua materna. Des de l’Aula d’Acollida es va impulsar una iniciativa per mostrar la diversitat lingüística existent al nostre centre.

Aquest projecte volia donar protagonisme als alumnes i donar a conèixer algunes de les activitats que es fan des de l’Aula d’Acollida mitjançant un vídeo. El resultat ha estat molt positiu i més tenint en compte que els alumnes s’ho han passat molt bé.

Finalment, els alumnes s’havien preparat amb molta il·lusió per poder participar al Certamen de Lectura en Veu Alta dins de la categoria de timoners, una experiència que també s’ha posposat en previsió d’una millor situació per a tots plegats.

51

Lo Gripau

A més a més, durant aquest curs escolar es va iniciar un altre projecte molt engrescador per l’alumnat anomenat “Ens coneixem”, el qual consistia en conèixer altres nois i noies de la comarca d’altres Aules d’Acollida mitjançat la correspondència. Aquest projecte havia de culminar amb una trobada a final de curs, la qual ha estat impossible durar-la a terme.

Premis i INSpiracions

Premis diversos XXXV Convocatòria del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (secció infantil i juvenil)

• 2n premi: El somni de Simó. Ares Teixidó Romeu– 1r ESO – Bellpuig

En ple confinament de la pandèmia del covid-19, els membres del jurat es van reunir, a través d’una videoconferència, el dilluns dia 30 de març, a dos quarts de sis de la tarda, per deliberar sobre els treballs inèdits que havien de versar sobre qualsevol tema de cultura popular catalana. Van presentar-s’hi un total de 40 relats i treballs. El jurat qualificador, format - en rigorós ordre alfabètic- per Emili Bayo, Antonieta Campanera, Llorenç Capdevila, Joan Cornudella i Leonor Ortiz- després d’una discussió asserenada i constructiva, va arribar per unanimitat al veredicte següent.

Premi Juvenil B (3r i 4t d’ESO)

Premi infantil (1r i 2n d’ESO)

• 1r premi: Quan el riu surt de mare. Maria Petit Queixalós - 2n ESO – Bellpuig

• 3r premi: Tic, tac, a la ruta dels mercaders ja hem arribat. Alexandra Torres Creus – 1r ESO - Bellpuig • Accèssit: Vilanova de Bellpuig: les guineus. Pere Junyent Fusté– 1r ESO – Vilanova de Bellpuig

• 1r premi: Ramon Saladrigues Oller.

Laura Saladrigues Sellés – 4t ESO – Bellpuig • Accèssit: Gats, gateres, gatoneres, boteres... Roc Font Capell – 4t ESO – La Salle de Mollerussa Premi Juvenil A (1r i 2n de batxillerat i CF)

• 1r premi: Immortalitat. Erika Balsells Gorgues – 2n batxillerat – Bellpuig • 2n premi: Josep Serra: emblema de música i tradició. Ariadna Petit Queixalós – 2n batxillerat – Bellpuig • 3r premi: Temps diferents. Laia Torra Pollina – 2n batxillerat – Bellpuig • Accèssit: El món dels gegants a Preixana. Mar Pagès Xifré – 2n batxillerat – Preixana Sense cap altra consideració es va tancar la sessió qualificadora fent constar que aquesta feina d’investigació individual és la base de projectes que serveixen per a recuperar material que desapareixeria si no s’hagués confiat, en molts casos, en les generacions més grans, els nostres padrins i padrines.

52

Lo Gripau

Secretari, Joan Cornudella Bellpuig, 30 de març de 2020

Premi Projecte eTwinning, Noemí Vila

Premis i INSpiracions

Creacions dels alumnes Aticor Rahman, 4t ESO

Em trobo malament. Per què serà? Perquè no vaig acabar de prendre’m els medicaments. El metge diu que els símptomes han empitjorat. Quins símptomes? Diu que parlo sol i que tinc dues personalitats i que jo tindré més malsons i més pors ara. Però allò no et molesta. No, no ho fa. Però és mentida. No ho és. Sí que ho és. Potser sí. Però no m’importa. I de la mateixa manera no importes a ningú… Però ells són els que estan fent coses dolentes, no tu. Tens raó. I tu ets bona persona. Sí, ells s’ho perden. Dius això, però llavors, per què vols que et parlin? Perquè em sento sol. Però et sents més sol quan ells et parlen. Perquè mai em parlen sincerament. I tu tampoc a ells. Ja. Per què no ets sincer? Perquè ells no ho volen . I per què serà? Ets el pitjor tros de merda que aquest món mai ha vist. Calla. De veritat vols que calli? No. Però has dit que calli. Era mentida, no marxis . Hipòcrita. Aprèn a dir la veritat quan toca i potser encara tindries família. No parlis d’allò. Què? No t’agrada que et recordi que els teus pares et van deixar en un orfenat als deu anys? Para, sisplau.

Soc l’únic que es preocupa per tu. I t’ho agraeixo.

Però ja n’estic cansat. Vull que per una vegada algú m’estimi . I què faràs si no volen? Els forçaré. I si no pots? Ho podré. Molt bé, per fi ets més determinat. Ara, dorm. Bon dia. No ho és, de bo. Per què ho dius? Oh.No ho és? No. Doncs jo crec que sí, que ho és. I per què, això? Perquè vols que ho sigui, no? Però ho ha de ser de veritat. Si no hi creus, mai ho serà, de bo. Però no m’agrada creure en mentides. Diu el mentider. El món és així. Com? Viu en una mentida i sigues feliç o no hi visguis i sigues trist. Però no vull ser trist. Molt bé. Comença per dir “Quin bon dia fa avui!” Quin… bon… dia fa… avui… És un començament… decent. Surt a fora de l’orfenat.

No vull . És una ordre . D’acord, d’acord… Veus aquella noia al Starbucks? Sí. Parla amb ella. No. I de què vols que parli amb ella? Pensarà que sóc

un raret intentant lligar amb ella. Si t’hi fixessis, veuries que està llegint aquell llibre que portes capficat tant de temps. I? Dubto que ella vulgui parlar sobre allò. Però tu sí que ho vols, veritat?

Sí. Llavors val la pena provar. Però què faig si no vol? Doncs et disculpes per molestar-la i te’n vas.

I si s’enfada, què faig? Et disculpes. I si no accepta les disculpes? Això ja és cosa seva. Tu hauràs fet el que és correcte. Si ella no ho accepta, ja no ens incumbeix a nosaltres. I què passa si accepta a parlar amb mi? Doncs passes la tarda prenent cafè i parlant amb una noia, que la veritat, és bastant guapa. Tens una mica de raó. Mentider.

Veig els teus ulls, després de tant de temps, tens una mica de brillantor. Ves amb ella, company.

Creus que sortirà bé? El meu cabell està estrany…

Noi, se suposava que eren les noies les que es passaven hores davant del mirall… Ella no. Ja ja, la teva estimada, no. Ara, fes el favor d’anar al restaurant, que faràs tard. Però… Tot sortirà bé, no et preocupis. D’acord?… Tens l’anell? Sí, el tinc a la meva butxaca esquerra. Molt bé. Què li diràs?

Que sóc molt feliç, que aquests últims anys han sigut els millors de la meva vida i que si ella volgués… dius mentre treus l’anell.. que si li agradaria fer-me l’home més feliç del món i continuar amb mi, ara com la meva muller i jo el seu espòs. Bé, estàs preparat. Sembla que fos ahir que ploraves a la teva habitació, i ara mira’t, tot vestit i preparat per a proposar-te. Tens raó… Veus com no va ser dolent, parlar-li aquella tarda?

Ja… Si és que… què faries sense mi? Però… tu mai te n’aniràs, veritat? Amic. Me’n vaig avui. He complert el meu treball. A partir d’ara ja hi haurà algú altre per ajudar-te. No, sisplau… no em facis això … De veritat pensaves que estaria per sempre? Ja m’agradaria a mi. Però no pot ser. Així que és temps de dir . . .

Adéu.

53

Lo Gripau

Necessito parar

Premis i INSpiracions

La bodega viral Quim Argilés, 4t ESO B

No més lluny de Golmés hi havia un llogaret que s’anomenava Vilaclosa, per descriure aquell poble sol fa falta dir un adjectiu, que és impressionant, perquè solament mirant els poms de les portes podies descobrir els orígens del municipi, podies assabentar-te de les llegendes que passaven de generació en generació... Si més no hi habitaven menys de 500 persones, però tranquils que no en feia falta més, perquè la creativitat que hi havia dins d’aquelles masies és inexplicable. Bé, potser sí que ho és d’explicable i us explicaré una història que va passar en una vivenda.

Ara parlem de cinc segles enrere, i resulta que hi havia una masia que de nom tenia “Cal Manel del Cabalé”. L’Antonio era el pare de la família, un home seriós i observador, tot i així una mica despistat; la seva muller era la Montse, una dona eixerida i riallera, però si tocava ser seriosos ella era la segona perquè ja hi havia l’Antonio; tenien una nena i un nen, la Rosa i el Joan: la Rosa tenia 2 anys més que el Joan, i aquest en tenia 10. Aquest parell eren inquiets i sempre tenien quelcom a fer, però mai podien estar asseguts en una cadira mirant les busquetes corrent per la superfície del rellotge. Els seus pares no fallaven, sempre tenien feina a fer i la veritat és que no es podien queixar perquè cada dia els hi arribava el pa a casa.

Lo Gripau

54

Doncs bé, una vegada el Joan i la Rosa van decidir de colar-se a la bodega d’en Marc. El problema és que ja no era una bodega perquè ja feia 2 anys que no estava en funcionament, ja que la van haver de tancar per uns motius d’higiene. Una vegada a dins van al·lucinar a causa del desordre que agonitzava la sala i la fortor de raïm que penetrava entre els pulmons dels germans, que els hi dificultava respirar. A la cantonada dreta del fons de tot es podia apreciar que hi havia un barril que a proporció de la resta d’andròmines es mantenia prou bé. Sense pensar-s’ho es van apropar a inspeccionar-lo i van destapar el tap de suro. Al cap de tres segons van poder contemplar com l’olor que sortia del barril cobrava vida i agafava una forma. Tenia un color lilós, era espantós i terrorífic. El duet no ho va pensar dues vegades, van sortir disparats com el balí que surt de l’escopeta del seu pare els diumenges al matí.

Van passar tres mesos i ja no n’havien parlat més d’aquella aventura, el duet ja tenia al cap nous “projectes”. Però desgraciadament un dia al matí que el pare anava a treballar es va trobar l’espectre de la bodega.

La família es van reunir al saló de casa i van pensar un pla perquè l’espectre els deixés en pau. Una vegada van obrir la porta, el pare li va explicar que farien una sèrie de jocs, si guanyava l’espectre s’apoderaria de la casa i tot seguit del llogaret, i si guanyava la família l’espectre hauria de tornar al barril de la bodega. Tot seguit va començar la primera prova que consistia en una mena de karaoke, on el guanyador seria qui aconseguís cantar tota la cançó sense parar. La va jugar la mare i la va guanyar amb cert avantatge. La següent prova es tractava d’una volta corrent al voltant de la masia, el concursant aquest cop va ser el Joan, tot i ser molt ràpid no se’n va poder sortir. La penúltima prova consistia en el millor de tres, jugant al pedra paper tisora. La Rosa no va fallar ni una ronda. En l’última prova s’ho jugaven tot. Es tractava de la prova de l’olfacte, hi havia un barril ple de vi, que estaria amagat per la casa. El primer a trobar-lo guanyaria.

L’espectre va sortir disparat però li van parar una trampa, perquè al trobar el barril i olorar pel lloc d’on sortia l’olor, en Joan s’hi va tirar al damunt i amb l’ajuda de tots el van tancar dins del barril.

Mai més en van saber res més, i avui en dia el barril de la família Cabalé es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Bye bye, monstre Jordi Albareda, 4t ESO C

Sis, sis érem a casa abans que aquella bèstia, aquell ésser maliciós que poc va portar de bo, ens deixés sense l’àvia i el pare.

Quan vaig veure per la televisió que a l’Àsia havia aparegut un monstre capaç de fer que tothom es quedés a casa sense poder moure un dit, he de dir que em vaig alegrar. Mai he estat gaire sociable, soc bastant introvertit, i no haver d’anar a l’institut i veure els pesats de la classe em va semblar la millor idea del món. Qui m’hauria dit mai que jo, el rei dels dormilegues, el sultà de les partides interminables al D&D amb el pare i la Júlia, trobaria

Premis i INSpiracions

Ara, el sisè mes de confinament, després d’incomptables intents de totes les forces de l’estat possibles, se’ns ha encomanat a la població intentar proposar vèncer l’enemic.

-Jo proposo atacar-lo sense pietat amb tot el nostre armament -va dir la Júlia mentre treia l’espasa que li va regalar el pare d’una caixa- tirem-li pocions de debilitat fins que no es pugui moure i llavors li clavem l’espasa el cor, com va fer Sant Jordi per matar el drac.

-Calla, ruc, que no veus que ni les pocions de la teva ximpleria de joc existeixen ni l’adversitat a la qual ens enfrontem és tangible- la va rebatre l’avi sense miraments, oblidant que estava parlant amb una nena de 7 anys que acabava de perdre el seu pare- , ja sé que ets una friqui enamorada de la fantasia, potser ja va sent hora de despertar, no?

-Deixa’l Júlia -la vaig consolar jo- ja saps que des d’allò del papa i la iaia intenta amagar els seus sentiments cap a ells, només cal recordar el que va fer abans d’ahir amb el tocadiscos.

I és que quan vaig ficar l’altre dia la cançó preferida de l’àvia al seu tocadiscos antic no se li va ocórrer res més que tirar-lo per la finestra. Però

tampoc el puc criticar, jo també estava trist, com a mínim ell es dignava a sortir de l’habitació, no com la mare, a qui només vèiem quan anava a fer un riu.

Però com que no volia que les males vibracions dels adults de la casa afectessin a ma germana, vaig decidir proposar-li un joc: crear un joc que consistís a vèncer el monstre que ens tenia tancats a casa. I he de dir que vaig al·lucinar de com va funcionar la meva idea. Amb la Júlia ens ho vam passar genial creant aquell joc que semblava una barreja entre el D&D i Jumanji, però a la vegada recordava a la llegenda de Sant Jordi. Vam imaginar un munt de proves estrafolàries que anaven des de cantar una cançó amb el cap a l’aigua mentre l’altre et feia pessigolles fins a reptes d’habilitat supercomplicats i que et permetien anar acumulant punts per arribar al final del taulell on hauries de lluitar amb el monstre.

Quan el vaig tenir acabat vaig crear una web on vam penjar el joc perquè tothom qui volgués hi pogués jugar, i de fet, tot i que el joc fos pura ficció, potser sí que vam vèncer l’enemic real, ja que amb ell vam fer que moltíssima gent, com nosaltres, fos capaç d’aguantar el temps necessari a casa perquè el monstre morís i no tornés mai més.

Cançó: Confinament a casa

a casa n’hem quedat perquè ens han confinat.

Laia Pons, 3 ESO B

Al principi va molar perquè a l’institut no havia d’anar.

Al matí no matinava, quina vida portava!

Jo estic aquí a casa totalment confinada.

Ja tinc ganes de sortir però m’ho han de dir.

Ho vèiem a la Xina i jo cuidava la padrina.

Ara que el tenim aquí no puc veure el padrí.

Quin estrès de confinament no puc estar amb la gent.

Aquest virus contagiós, ja tinc ganes que toqui el dos.

El coronavirus ens ha deixat inactius,

Quin estrès de confinament no puc estar amb la gent.

Aquest virus contagiós, ja tenim ganes de que toqui el dos.

Fins que els deures ens van passar i la bona vida es va acabar.

Tot el dia a l’habitació fent deures a l’ordinador.

Sort de les xarxes socials perquè sinó haurà acabat paranormal.

Amb les amigues puc parlar i així puc desconnectar.

Quin estrès de confinament no puc estar amb la gent.

Aquest virus contagiós, ja tenim ganes que toqui el dos.

A veure com s’acabarà perquè a la platja no hi puc anar.

La piscina buida es quedarà perquè no ens hi deixaran anar.

55

Si una cosa he après del COVID-19 és que sempre ens ve tot de nou.

També he après que la família és el millor del món.

Quin estrès de confinament no puc estar amb la gent.

Aquest virus contagiós, ja tenim ganes que toqui el dos.

Lo Gripau

a faltar aquella presó grisa i horripilant anomenada Institut?

Premis i INSpiracions Un dia qualsevol de març

Plouen roses a la plaça

Aina Arqué, 1 ESO C

Pol Stein, 4 ESO A

Som les bruixes que vau cremar En una fàbrica del més enllà Un dia qualsevol de març Que mai més ningú oblidarà.

Plouen roses a la plaça d’un roig intens com la sang marquen l’inici de la caça i la mort d’un pobre animal.

Qui us havia de dir que seguiríem aquí? Alçades fins a aconseguir el nostre camí.

La massa crida eufòrica, el seu ressò inunda l’arena, celebren aquesta tradició cínica sense mostrar la més mínima pena.

Cap a un nou destí avancem, Mentre la societat, igualem.

Cada 8 de març us recordem I mai us fallarem.

El feminisme Alexandra Cherkasyina, 2n ESO A

El feminisme és la nostra força i a les dones ens fa d’escorça.

Una escorça independent, lliure dels arbres, que ens fa amagar a les seves ombres.

Aquelles ombres són les que ens diuen “frega”.

No podem dir “no” perquè a l’home no se li nega.

Però encara ens queda una lluita per guanyar i carrers plens de manifestacions us faran reflexionar.

Per totes aquelles que no estan amb nosaltres que el “no és no” no va servir per vosaltres.

Ningú ens aturarà i ja t’ho acabo de demostrar.

Si no em creus, torna a llegir, a veure si ho acabes de captar.

ja n’hi ha prou Laia Castelló, 2 ESO

Lo Gripau

56

Por al carrer quan és de nit, de seguida es gira quan sent un crit.

Quan preveu l’assetjament comença a caminar acceleradament.

Foscor per tot arreu, per favor, no em toqueu!

Està atemorida i sola, amenaçada per una pistola.

La vida així no pot continuar, alguna solució hem de trobar.

NO a l’agressió, PROU violació!

Dues banyes sorgeixen de sobte el toro entra en pànic desorientat, està atrapat, no es dona compte que el seu final ja ha arribat.

Entra en escena una figura altiva Llueix capa vermella i barret Tothom l’admira, és l’heroi del dia Pro dins amaga un cor fred.

El torero mareja el bou, cruel, vol jugar a torturar l’animal l’obliga, cregut, a fer un duel ja sap quin en serà el final.

L’estrès domina el cos del brau amb el pelatge cobert de fang A la pell porta més d’un trau per on passa deixa un rastre de sang.

Quatre llances afilades adverteixen del perill, són boniques i engalanades però amaguen el motiu més vil.

L’home les llença una a una i les clava al llom del brau cadascuna més profunda fins que la bèstia no pot més i cau.

Amb un cop d’espasa fort el torero el remata finalment, L’ innocent brau ha mort i a ningú ha causat lament.

Plouen roses a la plaça d’un roig intens com la sang marquen el fi de la caça i la mort d’un pobre animal.

Premis i INSpiracions

Kauan F. Vieira (4t d’ESO)

Primeros versos: destrucción La caja donde todo se creó, un mundo adverso con nuestra maldición la creación de todo y que todo destruyó.

En una caja de cartón escucho ritmos de tambor, alarmas suenan representan el dolor de este mundo que no soporta la presión.

Calor en los polos y todo se descongeló, mi alma congelada por su misión, destruirlo todo sin compasión.

Este maltrato interno nos está matando somos inconscientes, en este universo, seremos el peor ser creado puto ser humano...

Versos realistas de este mundo, rebeldía pensamiento corrupción Pensamiento cultural no llega a la médula su cabeza chapada con una fusión térmica, el móvil les dejó tontos ya no es cuestion de estética.

La television una comedia, el gobierno engañó sin que te des cuenta, cuentan cifras sin tener ventas, crean monedas de la nada, y nadie los encierra.

Cierren los casos de políticos esnifando blanca.

El sistema no educa nos miente he visto mucho inculto sacando sobresaliente.

Bro el que está abajo nace delincuente o arriba el poli no mira, orden de su comandante.

La vida da tortazos, prueba de mi padre no soy el más fuerte. ni de los mejores, pero por cosas de la vida aprendí tras la hostia a aprender de mis errores..

Ni el más listo sobrevive a ares, la liebre no corre más que el tigre, pero con el tiempo todo es más endeble menos el que se esfuerza el triple Todo es corrupto, apréndelo es útil.

Lucha por tu módulo que el pueblo se separa, que reviente el gobierno lleno, hijos de puta la iglesia su empresa, engañando sucios como ratas..

No seré Culkin, no ser tan guapo soy una anarquista con un millón de datos, con el ingenio de un adulto, explotaron mi castillo, reventara este mundo

He pensado en tirarme de este bloque, en el viaje me acompañó blanca, para dormir la pastilla y para despertar gritos de mis padres.

En conjunto 15 años, sufrimiento y asfalto calle y estupefactos cosas que contar y yo todo callado.

Entender que no soy nadie ni nada, que nunca ayudan para nada.

Tus amigos al final no dan la cara, la apartan y no reproches que inventan tu pasado, pero claro no pasa nada.

La hipocresía inmadura de adolescentes, yo lo soy pero algo diferente, entiende.

Juzgarme por decir la verdad, no soy malo por ser hombre, ni robo pero claro, no vengo de tu norte.

En mi país dan la cara, mil armas.

He sufrido ataques y espasmas, pero claro a ¿quién le cuentas esas cosas tan malas? si en tu mundo de Peter viven niños y hadas.

Madura que no es tan alegre, no he vivido nada para tus padres.

Pero ellos no han visto mis zapatos, las calles que he pisado, ni las peleas que han tocado, puñaladas atravesando.

No te fies de nadie que al final corres por tu vida, yo confié en todos y mira, por cuentos de otros quiero tirarme por la ventana de la cocina.

Trabajar sin que nadie lo sepa, pensar en consumir más hierba.

Relajarme, hasta que mi cora se duerma.

Lo siento padre, no soy quien esperas.

He caído en combate, no sobrevivir a esta guerra.

El infierno de este mundo, nos matará, mató al niño que en mi espera...

Para vosotros no soy nada, no se nada, pero quien sabe dónde he pisada, las hostias que me he llevado.

Las visitas a los médicos y la prisión mental que atormenta, en esta noche de soledad inmensa.

Y los siento por acabar así, pero esta es mi muerte.

Hoy muero aquí, que suba mi pueblo, que suba mi país, que suban los que estuvieron conmigo antes de morir.

Mi sufrimiento quiere vivir, y si muero, acabaré dando el mensaje que necesita este país.

57

Lo Gripau

Poesía

Mi último verso, mi propia destrucción. Mi muerte en este mundo de perdición

Opus coronavirus

Territori creatiu

PECES TEATRALS EN TEMPS DEL CORONAVIRUS Lo Galliner Teatre (alumnes de 4t d’ESO)

Coronavirus Fatima El Harrak

MARE.- Sí? Qui parla?

MARCEL.- Mare… sóc jo, en Marcel!

MARE.- Hola, Marcel! Que t’has canviat de número? És que no t’he reconegut.

MARCEL.- No, no me l’he canviat pas, només que t’estic parlant des del mòbil d’un amic meu… Estic de camí cap a casa.

MARE.- Ufff… sort que ja vens, amb tot el que està passant, fill meu. Em preocupa molt el que et pugui passar. A més, ara acaben de dir per la tele que només es podrà sortir per comprar menjar i anar a la farmàcia.

MARCEL.- Ja, ja ho sé mare. Ens ho han comunicat avui a la universitat. La cosa aquí a Barcelona està bastant xunga, fins i tot un professor meu s’ha contagiat!

MARE.- Però què dius? Un professor teu? Ai, Déu meu, és més greu del que em pensava, aquí tots s’han tornat bojos comprant, a ca la Conxita tenen la nevera plena!

Ho han agafat quasi tot del Mercadona… Hauria d’anar a comprar jo també que si no m’afanyo, no em deixaran res.

58

MARCEL.- Mare, tranquil·la, que no ens quedarem pas sense menjar, vull dir que no cal que hi vagis i ho agafis tot de cop, que els supermercats seguirant obrint.

Lo Gripau

MARE.- Ja… potser tens raó. I tu, amb qui estàs venint?

MARCEL.- Estic venint amb autocar, tot just acabo de pujar. No tens ni idea de quanta gent està tornant a casa…

MARE.- Que portes els guants i la mascareta a sobre? Espero que hagis comprat alcohol per a les

mans, eh.

MARCEL.- Sí, mare… No et preocupis, que està tot controlat. Ara mateix t’he de deixar, que li he de tornar el mòbil al meu amic.

MARE.- Torna’t a rentar les mans, fill. (Pausa) Doncs vinga, ens veiem… I ves amb compte.

MARCEL.- Adéu, mare. Petons virtuals. * * *

L’odissea del Covid-19 Joan Martínez

“El Coronavirus va començar fa quatre mesos a Wuhan, Xina.

Com qualsevol producte d’allà, pensàvem que duraria un parell de mesos, però aparentment han fet, per fi, una cosa que dura més d’un dia. Al gener vam començar a escoltar casos a Europa i com a bons “espanyols” vam fer la migdiada en comptes de prendre mesures.

Quan va arribar a Espanya, tothom va anar a comprar al supermercat en cas que no poguessin sortir.

En lloc de comprar aliments, van comprar paper de vàter, perquè segons diuen, cada vegada que un espanyol fa un esternut, cent van de cagarrines. Afortunadament, tenim un Batman lliurant paper pels carrers.

No anem a classe perquè van tancar l’institut fa una setmana. He dormit més en aquests dies que a tota la meva vida. M’he pogut passar tots els videojocs que tenia i no sé a què més jugar. Penso que tornaré al Tetris. També he acabat totes les sèries de Netflix. Crec que hauré de comprar HBO i Disney+.

Per als professors són uns dies de descans perquè no ens han de patir. No puc dir el mateix sobre les mares que ja s’han adonat que

no és culpa del professorat, és pel que tenen a casa. A més, les pobres estan enganxades a draps i lleixiu aquests dies, netejant tot el que toquem la resta de la família.

Només es pot sortir en els casos necessaris, anar al metge, treballar, passejar el gos o anar de compres.

Els gossos no poden més, en els blocs hi ha cues per treure el gos del veí. La gosseta del meu germà ja no sap on amagar-se per no sortir. De tota manera, sortir al carrer és una odissea. Ens hem de posar una mascareta, guants, portar alcohol de mans i un permís dels Mossos. Pesa més la bossa de la meva mare que la meva motxilla de classe.

Ara que ens han dit que serà dues setmanes més, les persones amb el cul ben net van a comprar cerveses per a oblidar. Per calcular el temps d’aquest monòleg, ha llegit el dictador del programa i li ha canviat la veu. Penso que ha agafat el coronavirus fins i tot el meu portàtil.” * * *

El bar Ismael Barba

“L’altre dia prenent unes cerveses em van informar d’un nou virus a la Xina. Li han posat de nom Coronavirus, mira que són originals. Vaig deixar la cervesa i vaig demanar un “xupito” de Hennessy. Em van fotre una clavada de més de quaranta euros. Potser sí que està bo, però no n’hi ha per tant.

Al dia següent vaig anar al mateix bar i quan em trobo a un company de treball no em dona la mà, sinó el colze. Quin personatge! Quan m’assec al seu costat canvia de cadira. Quin personatge! Demano el “xupito” de Hennessy i quan li ofereixo em diu que estava boig,

Opus coronavirus

El pitjor va ser que a partir de llavors ningú se’m va apropar i quan vaig anar a pagar l’amo del bar em va convidar i no vaig haver de pagar res. Creia que es pensaven que estava contagiat, així que per muntar un drama allà mateix vaig fer veure que em trucaven per telèfon i vaig començar a tossir. Al meu interlocutor li deia que des que havia tornat del viatge de la Xina no parava de trobar-me malament i de tossir. Llavors vaig demanar un altre “xupito”. L’amo em va dir que no en tenia més, així que li vaig dir que em donés una cervesa, la més freda que tingués. I sabeu de quina marca em va donar? Sí, sí. De la marca Corona. Quin personatge!” * * *

Els errors dels humans Kuan Vieira Les 12:00 de la nit. Estic al llit, pensant en la vida.

- Això ens matarà a tots. Som tan idiotes.

Uns minuts de silenci.

- Això del covid-19 té la seva part bona. Estem patint i tot, però, i el que estava sofrint el nostre planeta? Espero que els faci pensar.

Escolto els ocellets cada matí. Això m’agrada molt.

Miro el telèfon i més notícies del covid-19.

-Més casos? Notícies falses? Prefereixo no mirar, no importa, tinc els meus problemes per ara haver de pensar en tot això.

Em sona el mòbil. No el vull mirar, però ho faig.

- Més coses del virus, això m’estressa massa, ara són cadenes de whatsapp. Aquesta gent no entén que una cadena no els salvarà? Feu

el que diuen el experts, no la cadeneta que haurà passat un amiguet.

Prou. Estic cansat. Estic fart.

- Crec que aniré a dormir. Estic cansat, entre tanta informació del coronavirus i els milers d’exercicis que han manat els professors. Em netejo les mans. Espero que això m’aparti d’agafar el virus, però si l’agafo és el que hi ha. Avui ha sigut un dia difícil. Demà hauré de fer massa coses. Espero tenir temps per sortir una estona al balcó, almenys.

Tanco els ulls recordant que la societat està matant el seu propi món.

-Nosaltres no necessitem un descans; el necessita el món. * * *

És a tot arreu Omaima Tachalait

“Últimament sento molt la paraula “coronavirus”. Que si a les notícies, a la ràdio, a l’Instagram, al Facebook, al Twitter... A mi personalment m’espanta una mica, però l’estat d’alarma és un altre nivell. La meva mare avui agafa la tovallola i l’amara amb detergent.

Sento l’olor i li dic, però mama es pot saber què coi estàs fent? I em diu que un metge per internet diu que el virus ve enganxat a les sabates, que abans d’entrar s’han de netejar les sabates a la tovallola.

Que bo, he pensat. Bé, això si ho diu un metge, potser m’ho crec, però hi ha molta mentida per internet. A part avui havia d’anar la mama a fer la compra, quin riure!

Arriba a casa i es posa a desinfectar les bosses de patates i la seva bossa, un show ha sigut. Pobra mama, està acollonida.

Ara en ve una altra, el paper higiènic, que us està passant, gent? Realment el que més t’importa és el paper per netejar-te el cul? Doncs cap problema, però el #10toqueschallenge? Aquí jo ja no hi arribo, la gent utilitza el paper higiènic com a forma de distracció, amb la mar de coses que hi ha per fer. Per una part trobava innecessari menjar-se

un ratpenat, un caprici que tenia el pobre home. Però si ho ha fet i m’ha salvat de deu exàmens i dos treballs? Totalment agraïda, però tot i això sabent-me greu per la gent afectada i que ha arribat a morir.

Un altre tema, demanen rentar-se les mans molt sovint, a la generació que va a cagar amb el mòbil a les mans, serà difícil aconseguir-ho. És molt bo veure la gent que s’arregla, et diu que s’està maquillant, pentinant, canviant-se la roba, i tu li dius: i per què, on vas? Amb tota la intriga que tenies et diu: enlloc, ara anava a fer videotrucada. Bé, ja us podeu imaginar la meva cara quan em diuen això. També em sento orgullosa, fent el mandra per casa, ja que estic col·laborant mundialment, us hi heu parat a pensar? Per cert, agraïda a Netflix que regala comptes i a PornHub que regala distracció gratuïta als jovents d’avui dia. Tothom es distreu a la seva manera. Com ara els veïns que es munten festes als balcons, aquesta gent s’han proclamat personalment uns cracs.

Parlem una mica d’Espanya, no sap on col·locar-se als rànquings mundials seriosament, a Eurovisió es posa vint-i-dosena. Ep! Però al nombre d’infectats de coronavirus, anem quarts. A pel primer lloc!

M’encantaria veure els professors per skype, de conya, no m’avorriria tant la veritat. I molts ànims a qui fan anys al març o a l’abril o al maig…Quina putada, nois! Si us pareu a pensar...estàvem passant uns moments durs d’escalfament global i contaminació. Aquest confinament no ens ajudarà a recuperar una mica el nostre planeta? Jo espero que sí. Ara recordo que l’altre dia estava amb el meu germà a l’habitació, vaig esternudar i de sobte sento: -La mare que et va parir! “Ndeu”, que no tinc res germà, tranquil. Ara que et diguin “salut” o “Jesús”, s’ha tornat un miracle.

Ostres i poca broma amb la gent que es fa les ungles i es tenyeix cada mes. A part que sortirem de casa amb uns quilets de més.”

59

Lo Gripau

que li passaria el coronavirus. Em pensava que anava de broma i quan el vaig tocar sense cap intencio dolenta em va clavar un clatellot que va sortir del bar fent un sinpa espectacular.

Opus coronavirus

Mentides sobre el coronavirus Alumnes de 2n de batxillerat Durant aquests dies de confinament s’han escampat moltes mentides. Una d’elles ha estat un remei per identificar si es pateix el coronavirus. Consisteix a agafar tot l’aire possible per la boca i mantenir-lo deu segons als pulmons. Si no s’és capaç d’aguantar-lo, significa que es té la malaltia.

per les xarxes social un vídeo d’una noia menjant sopa que estava feta amb la carn d’aquest animal.

Aquest vídeo era fals, ja que es va gravar abans de l’epidèmia, i l’autor era un blogger que ni tan sols estava a la Xina.

(Ariadna Petit)

(Júlia Farran)

He arribat a llegir que la gent de color no agafen el coronavirus, un rumor que no està comprovat pels especialistes i que per tant, és totalment fals.

(Laura Gómez)

Durant aquests dies de confinament la meva àvia ens truca sovint per recordar-nos que cal beure molta aigua i menjar alls. D’aquesta manera, segons ella prevenim la infecció i evitem el contagi. És cert que aquests remeis casolans poden tenir algunes propietats antimicrobianes, però no hi ha cap evidència que aquests ens protegeixin o, fins i tot, ens curin del Covid-19. Fins fa dos dies aquesta informació s’estava compartint per les xarxes socials fins que Youtube va decidir bloquejar tots els vídeos amb aquest contingut.

(Zakaria Abed)

Un home de les comarques de Lleida va gravar tres missatges de veu en els quals deia que l’hospital Arnau de Vilanova estava saturat degut al coronavirus i que feia falta l’ajuda econòmica de l’ajuntament de Lleida. La policia va iniciar la recerca del propietari dels àudios ja que aquesta informació era falsa.

Els policies van detenir l’individu i aquest va haver de pagar una multa.

(Enric Queralt)

Un dels mites més famosos davant la situació de pandèmia que ens trobem actualment és que el virus no es pot transmetre en zones on el clima és calorós o amb temperatures altes. Això no és del tot cert ja que els científics afirmen que no acabarà amb el virus, però sí que podria ajudar a reduir-ne la transmissió.

(Núria Solsona)

Lo Gripau

60

Una mentida que s’ha fet córrer pel coronavirus era que els animals de companyia el podien transmetre.

Molta gent espantada va arribar a abandonar els gats i els gossos sense pensar en ells ni un moment.

Crec que abans de fer una cosa així t’has d’informar bé ja que aquests animals depenen de tu.

Durant el dia vaig llegir a les poc fiables xarxes socials que hi havia gent que afirmava que s’havia trobat la cura del virus i que es tractava d’una mena de lleixiu. Si te’l prenies, aquest matava el maleït virus a l’instant i deixaves de patir els símptomes.

(Maria Font)

(Francesc Sisteró)

Durant uns dies va estar corrent una notícia que hi havia dos homes per cada poble, metges suposadament, que passaven per algunes cases per fer el test de coronavirus.

Hi ha un rumor que parla d’una teoria conspirativa que s’ha format al voltant de l’aparició del coronavirus. La teoria consisteix en la creació del coronavirus com a arma biològica. Es diu que el coronavirus es va desenvolupar acuradament mitjançant tècniques d’enginyeria genètica al Laboratori Nacional de Seguretat Biològica de Wuhan amb l’objectiu de disminuir la població de gent gran per evitar la càrrega econòmica que suposa, ara que Xina envelleix a gran velocitat.

Aquesta noticia va ser desmentida per les notícies i pels ajuntaments dels pobles. Aquests homes eren lladres disfressats amb una bata blanca que s’aprofitaven d’aquesta excusa per entrar a les cases a robar.

(Laia Calvet)

Des que es va començar a especular sobre els ratpenats com a causa del coronavirus, va córrer

(Elsa Pedrós)

Gent de casa

Planes i Closas se’ns jubilen Els primers de la dècada prodigiosa dels 60, se’ns jubilen Josep M. Mir, director

E

nguany arriba la jubilació dels primers profes nascuts a la dècada dels 60 del segle XX. Comença, doncs, la jubilació del baby boom.

Durant els propers anys se’ns jubilaran bona part dels claustres de professorat que conformen els nostres instituts. Al nostre centre, dos professors del departament de Socials, el Guillem Closas i el Josep M. Planes, són els qui ens obriran camí.

Servidor ha compartit els darrers vint-i-un anys de docència amb ells, des que vaig arribar a Bellpuig l’any 1999. Ells ja hi eren de feia alguns anyets. En el cas del Guillem, havia arribat amb la primera de les incomptables ja reformes educatives que hem

viscut. En el cas del Josep M. diria que ja era al centre des de feia una mica més. Llavors érem encara a l’institut vell, que vam tombar a l’estiu del 2009.

Quan vaig incorporar-me a la sala de professors de Bellpuig, vaig acomodar-me en un angle de la gran taula en forma d’U que hi havia, a tocar de la màquina de cafès, taules que encara són les que hi ha a la sala de professors actual. La casualitat va fer que just a la vora hi tingués el Guillem. Home de poques paraules, les justes, vam anar coneixent-nos en silenci. Quan muntava una d’aquestes excursions que ell feia, a Girona, a Montsó, a Tarragona, a Saragossa, a Manresa..., em demanava si l’hi volia acompanyar. És clar que sí: quantes coses que vaig poder aprendre-hi! Així va anar creixent la nostra companyonia, fins que al curs 2005-06 fou un servidor qui li demanà a ell d’acompanyar-me en el viatge que llavors encetava en la direcció del centre. Com les trobaran a faltar, amic, a l’institut aquestes sortides!

2017-18

Lo Gripau

61

Gent de casa

Al Josep M. no sabria ubicar-lo en aquella gran sala de profes del centre vell. Però quan vam traslladar-nos al centre nou, el dept. de Socials va quedar a tocar dels despatxos de direcció. Fou llavors quan, a poc a poc, vam començar a creuar algunes converses més enllà del bon dia de cada dia. De tant en tant, aquestes converses esdevingueren autèntiques discussions d’intercanvis de parers, disputes dialèctiques. Les trobaré a faltar, amic, perquè no és fàcil trobar persones que ens fan un pèl millors, si te les escoltes.

Tots aquests anys, doncs, he pogut gaudir de la companyonia professional de tots dos, homes silents, honestos, treballadors, amb una bonhomia natural que fa impossible enfadar-s’hi. Els desitjo, en aquesta hora del jubileu, que obrin una etapa vital ben fructífera, joiosa i plena de salut.

En aquestes circumstàncies tan particulars que vivim, només podem felicitar-los i abraçar-los virtualment, però no hem d’oblidar que algun dia proper, quan es pugui, necessitarem abraçar-los de veritat per poder dir-los, de tot cor i amb tot el sentiment, fins a sempre, companys.

Lo Gripau

62

Rebeu, doncs, en nom propi, dels vostres companyses, i de tota la comunitat educativa bellputxenca, seixanta dolces i sinceres abraçades virtuals, que us obren la porta a aquesta nova etapa vital. Us agraïm la vostra amistat i us emplacem a mantindre el contacte amb aquest centre tan especial que és el nostre institut.

Que els vents del jubileu us siguin propicis, amics.

Unes línies per dir adéu, o millor dit, fins a sempre Joaquim Capdevila, catedràtic d’Història i cap d’estudis

U

nes línies per dir adéu, o millor dit, fins a sempre. La retirada o el canvi de feina dels companys de departament de socials, Josep M. i del Guillem, m’ha portat una sèrie de records del munt d’anys que hem estat junts al centre i, sobretot, de la feina compartida al nostre departament.

Recordo, ja fa més de vint anys quan vaig arribar a l’INS Lo Pla d’Urgell, que en aquell moment encara estàvem en l’oblidat BUP, que en el departament de Socials érem gairebé només el Josep M. i jo, i des del primer dia sempre ens vam avenir. La veritat és que no recordo en els anys que hem estat junts ni una sola mala cara, ni una mala contesta, ni una discussió pels lògics problemes de la feina. I tots els qui sou companys de feina sabeu que dins d’un departament això és gairebé impossible. I que diu molt del caràcter i la bonhomia del Planes (ja sabeu que jo sóc una miqueta, només un pèl, més malhumorat, però que hi farem?, amb el caràcter no hi podem fer res).

Reconec que en el departament van anar passant més gent, però els de continuïtat podríem dir-ho, érem nosaltres dos. Al cap d’uns anys s’hi va incorporar al grup el Guillem, un altre fitxatge masculí del departament, ja veureu que això ha estat una constant. Amb el Guillem ja érem tres, i la seva virtut fou saber adaptar-se a les dinàmiques del nostre departament. Parlar poc, crec que tots érem

Gent de casa

Ara que es jubilen aquests dos companys, només us puc dir que us trobaré molt a faltar i que en certa manera és el senyal d’un temps que s’acaba que ha anat del BUP a l’ESO amb aquesta traca final que és la COVID 19. Realment, en aquests anys el centre ha canviat molt i el Planes i el Guillem són dos puntals que enllacen els temps passats amb l’actualitat. I malgrat aquestes joioses jubilacions no cal ser pessimista, els temps canvien, i hi haurà noves incorporacions i ens crearem nous lligams amb el temps, però malauradament ja no seran aquests nostres lligams. Tot i el futur que ens espera, avui es dia de recordar a dos companys irrepetibles i a un departament especial que, crec que per a bé, ha marcat una part de la història recent del centre.

Les circumstàncies ens obliguem a distanciar-nos, a no poder-nos abraçar com caldria en aquests moments de dir adéu, què hi farem? Suposo que tot passarà i podrem recuperar la nova normalitat.

Però jo estic segur d’una cosa, Guillem i Josep M., sempre us portaré dins el cor. Fins a sempre.

2008-2009

Comiat Josep M. Planes, catedràtic de Geografia i Història

H

ola a tots i a totes. Després d’estar trenta-un cursos a l’institut Lo Pla d’Urgell, ha arribat el moment d’anar-me’n. Em sap greu que el comiat hagi de ser en aquesta situació de pandèmia, aïllament i desconnexió de la gent, però la vida té aquestes coses.

Us vull donar les gràcies a tots, companys de professió, personal de serveis del centre, alumnes, pares que m’heu conegut (presents i passats), per la paciència que heu tingut amb mi i per la simpatia amb què m’heu tractat. No dubteu que us trobaré a faltar molt. De vegades hem tingut friccions i desavinences, però quan arriba el moment de l’adéu tot s’oblida i els records positius predominen. És un tret distintiu de la condició humana: volem quedar-nos sempre amb les bones vivències i deixar de banda les que no n’han estat tant.

Gràcies per suportar-me. Soc una persona difícil, ho sé. No és fàcil treballar amb mi. Tots heu tingut una gran comprensió envers les meves escasses habilitats socials i els meus plantejaments sovint inapropiats i poc en consonància amb la línia predominant.

Globalment, he estat feliç a l’institut durant aquests trenta-un anys. He patit, he sofert decepcions, m’he sentit incomprès de vegades, però he tingut molts més moments alegres, i això inclina rotundament la balança cap a la banda bona. Sobretot, he conegut gent meravellosa que m’ha enriquit moltíssim com a persona. Tants companys que m’han honorat amb la seva amistat, tants alumnes que m’han fet arribar el seu afecte i la seva complicitat!

Perdoneu si no sempre vaig estar a l’alçada de la vostra gentilesa.

S’atansen grans canvis educatius i de transmissió del coneixement. Jo ja no puc adaptar-me a aquest nou món que està arribant a marxes forçades. Ni tan sols no l’entenc. Aquesta nova pedagogia i aquesta nova forma de comunicació m’escupen lluny, perquè jo ja no puc assimilar-les. Soc com un vell dinosaure a punt de l’extinció que només fa que remugar de l’entorn hostil que ha aparegut al seu voltant, recordant amb nostàlgia els temps en què ell i els altres dinosaures dominaven el planeta, pronosticant un futur desastrós i alienador si les noves modes s’accentuen. Però només és un canvi de paradigma, un altre sistema de fer cultura i educar el jovent. Els vells dinosaures han de deixar pas a les noves espècies i retirar-se als paratges recremats pel cataclisme per anar desapareixent sense fer soroll. És llei de vida: tot canvia, tot es renova. Els

63

Lo Gripau

així, discutir gens, saber arribar a acords i sobretot sempre tractar-nos amb respecte. La veritat és que no cal dir mentides, no hem estat un departament de fer molts dinars i sopars, ni tampoc del món de la faràndula (no estava en el nostre tarannà), però sí que hem sigut uns camarades que en tot moment ens hem acompanyat, sempre ens hem respectat i alhora hem sabut que si algú de nosaltres ens necessitava, allà seríem. Això sí, amb poques paraules.

El temps ha anat transcorrent i altres companys han passat pel departament, curiosament amb un tarannà similar. Una mica més extravertit l’enyorat Llanes, mentre que el Farré s’adaptava com un mitjó al caràcter del departament. Curiosament la majoria dels companys érem de sexe masculí, amb glorioses excepcions. Però aquesta també ha estat una constant definitòria del nostres departament.

Gent de casa vells professors ja no casem amb el nou sistema.

Ens n’hem d’anar, i com més aviat, millor. La nostra bona època fa temps que va passar.

Així que adéu a tots i a totes. No estigueu tristos, és l’essència de la vida. Uns se’n van, uns altres ocupen el seu lloc. Cada persona i cada generació tenen el seu moment. No serveix de res lamentar-se quan aquest moment queda superat.

Però, si no hem d’estar tristos, per què n’estic jo?

Per què els bons records que tinc de l’institut ara mateix no em reconforten?

A mode de comiat Guillem Closas, professor de Geografia i Història

F

a al voltant de 34 anys que vaig arribar a Bellpuig, a l’escola Valeri Serra. La Ma. Eugènia i jo érem dos criatures de 25. Els jovenets del centre. Veníem des de Lleida, travessant Mollerussa. L’autovia estava en construcció. Els mòbils no existien. Començaven a arribar als centres educatius unes maquinetes singulars anomenades ordinadors.

Durant molt temps, jo em mantindria en primera línia en el tema, fins als últims anys, en què confesso que m’he limitat a fer un paper digne, potser també perquè les meves funcions han canviat. Recordeu que els mestres han de saber una mica de tot i els professors s’especialitzen més en les seves matèries. El segon any, vaig començar les excursions de Socials d’un dia, que m’han acompanyat durant tota la vida. Han estat milers d’hores de classes de historia, socials, geografia, psicologia, llengua i literatura castellana, tutoria, tècniques d’estudi,

història de Catalunya, història contemporània, informàtica, reforç…I més de cent dies d’excursions.

Tinc a la memòria la creu de l’abat Porta, davant de la qual va començar la primera sortida a Santes Creus i Montblanc. Després vindrien Tarragona, el Museu Egipci, Girona, l’Espluga, Capellades, Saragossa, Loarre-Bolea-Jaca, Poblet, Balaguer-Montsó, Terrassa-Manresa, Tortosa-Miravet, i finalment, enguany, la que ha sigut l’última, Tortosa-Museu del Ferrocarril. Certament, per molts motius, m’hauria agradat acabar a Solsona, però per un net de ferroviari no deixa de ser bonic acabar al costat de les màquines de tren que va conduir el seu avi i que encara arrossegaven els expressos que el portaven a Barcelona quan tenia cinc anyets.

Torno enrere. Vaig passar a l’Institut quan va arribar la Reforma, la LOGSE. Em trobava molt bé a l’escola però m’havia acostumat a treballar amb els alumnes més grans i a fer la meva especialitat, i vaig pensar que era millor seguir-los-hi. Vaig arribar a l’institut amb el Josep M. Vilalta i l’Esther Castellà, dos grans companys amb els quals l’enteniment va ser sempre perfecte. A poc a poc m’hi vaig anar aclimatant, tot i que mai he renegat de la meva condició de mestre. De fet, mentre que hi ha alguns profes d’institut que es molesten quan els diuen “mestre”, a mi m’omple de satisfacció que me’n diguin.

Suposo que em retorna als anys de joventut. A tall d’anècdota, recordo que un dels primers anys em van encarregar fer un taller d’internet. Realment, el que havia de fer era preparar jocs per entretenir al personal mentre dos alumnes grans intentaven connectar-se a internet per dir “hola” i “adeu”, cosa que podia durar més de tres hores. Quants canvis hi han hagut fins avui, quants anys en companyia dels meus inseparables companys de Departament

Lo Gripau

64

2006-07

Gent de casa deessa li diu que s’equivoca, que el més important de la seva vida no haurà estat l’arribada, sinó el viatge. Segurament va ser llavors , sense saber-ho, quan vaig decidir prolongar el meu viatge fins al final de curs, d’aquest curs que serà l’úlltim, tot i que per edat em podia haver retirat al març. Però potser el destí –un altre tema predilecte dels grecs, certament- tenia decidit que la meva etapa de fer classes s’havia d’acabar aquell mes i, en forma de coronavirus, m’ha malmès els desitjos de dedicar-vos tres mesos més o, almenys, els ha convertit en mesos telemàtics.

Però amb els últims anys va venir la crisi. Treballar més hores per menys diners. La imposició com a dogma de fe d’idees educatives i vocabularis recargolats, el fanatisme competencial, la pedagogia com a dictadura en lloc de com a lliure reflexió encaminada a millorar les pràctiques educatives.

Una allau interminable de formularis i papers després que la Irene Rigau comencés el seu pas per la Conselleria d’Ensenyament dient que simplificaria al màxim les tasques burocràtiques del professorat. Que lluny d’aquells debats entre professors “carques” i moderns que teníem, al centre d’Esparreguera on vaig estar abans d’arribar a Bellpuig, unes discussions enceses, però sempre en un clima de tolerància! I, tampoc no cal negar-ho, tot i que aguantem bé ja no som uns jovenets. Amb tot això que dic, suposo que la majoria, sobretot els qui sigueu molt partidaris del treball competencial, pensareu que ja em tocava jubilar-me, i que tot i que podria haver aguantat algun any més ja va bé donar pas a altra gent més innovadora.

En fi, ja m’estic allargant massa. Va ser el curs passat, quan em va tocar presidir la taula de les eleccions als sindicats de professorat, quan vaig prendre consciència que, en certa manera, ja havia arribat a la meta al convertir-me en un dels profes més antics de la comarca. I vaig pensar en Atenea. Vaig pensar en aquell vídeo de “L’Odissea” que projectava a les classes de primer d’ESO. Ulisses es deleix per tornar a Ítaca, als braços de la seva estimada Penèlope. I la

Per a mi és un honor compartir aquest moment amb el meu company Josep M. Planes, ja que sempre ha estat un excel·lent professor i millor amic i company, i això no és fàcil, perquè tothom sap que d’excel· lent professor ho és molt.

Agraït als meus pares i professors, que m’han ajudat a formar-me com a persona i com a educador.

Agraït a tots els alumnes que he tingut, per les coses que m’han ensenyat i per les quals he après pensant en ells. Per haver-me motivat, diuen amb termes pedagògics.

Agraït a tots aquells qui, en tot i en part, han compartit la meva manera de fer les coses i m’han fet sentir content de la meva feina. I també ben merescuts agraïments a aquells qui no simpatitzen amb les meves assignatures o forma d’impartir-les, i han hagut de ficar-hi més paciència per aguantar-me. Agraït a tota la comunitat educativa de la zona de Bellpuig i a tots els meus companys de feina. I d’una manera especial als que hauran estat els meus últims alumnes de batxillerat i ESO, com també a tots els qui els han precedit.

I els bons desitjos. Que el curs vinent sigui més normal. Que entrem ben aviat a la fase 3 (escric això durant la fase 1) i puguem recuperar la nostra vida i el nostre món. Com Ulisses va recuperar el pa i el formatge quan va posar els peus a Ítaca. Sortirem de la nostra zona sanitària i anirem a la platja, o a Barcelona, o a Montblanc… Com tantes vegades, aparcaré el cotxe prop de la gasolinera de Montsó, compraré la premsa i enfilaré els carrers que pugen cap a la catedral. No sempre arribaré fins al castell, ja sabeu que la pujada és forteta i les llambordes una mica molestes per als peus. En tot cas, allí i en molts llocs en què vaig intentar compartir el meu amor a la història i a la bellesa, pensaré en vosaltres.

65

Lo Gripau

Josep M. i Quim, quantes classes, quantes sortides, quantes fotos de grup a les escales de la Catedral de Girona amb la roba impermeable a punt, quants canvis de paradigma educatiu per continuar amb els problemes de sempre… I amb el pas del temps, la satisfacció de trobar exalumnes d’infermeres als hospitals, exalumnes arreglant-me els problemes elèctrics de casa, monitores del primers anys del Museu Egipci convertides en egiptòlogues, fer de tutor de fills d’exalumnes…

Acabo amb les disculpes, els agraïments i els bons desitjos. Disculpes a qualsevol que pensi que l’hauria d’haver citat. Són molts anys i s’haurien de fer unes memòries per parlar bé de tot i de tothom.

Gent de casa

Detalls de proximitat 21 anys deixant petjada

Gràcies per la teva vocació artesana

Ja fa una bona colla de dies que et mous per aquest centre: primer com a professor de Llengua Catalana i Literatura i, després, vas compaginar-ho amb el càrrec de director fa una quinzena d’anys. El fet d’haver exercit aquesta tasca durant tant de temps significa compromís, responsabilitat, il·lusió i feina feta; uns valors compartits amb la resta de membres de la comunitat educativa. Ser director és una responsabilitat afegida que, de ben segur, no sempre ha estat fàcil, però que també t’ha aportat satisfaccions professionals i personals. Precisament, en l’àmbit personal has conegut i fet amistat amb molts companys i alumnes que recordaran el teu pas per l’institut i et desitjaran, com jo, molta sort en aquesta nova etapa.

Fa estona que tracto d’escriure unes quantes paraules de comiat; un text senzill que em permeti dir-te “adeu” amb una mínima solemnitat, com bé ho demana l’ocasió. No hi ha manera però: tot allò que escric em sembla poca cosa. Suposo que les paraules m’abandonen perquè soc conscient de la gran tasca que has realitzat al llarg de tots els anys que has exercit com a docent i director del centre. Has acompanyat a molts i moltes joves de Bellpuig i voltants i has contribuït, a voltes sense saber-ho, a l’assoliment dels seus somnis. I això no és feina fàcil.

Laura Aubets

Lo Gripau

66

Tarragona (2009)

Com diria el Carles Capdevila, “gràcies per la teva vocació artesana, la de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.”

Elisenda Sánchez

Deixant empremta Cada institut respira a la seva manera. Estic segur que en els teus quinze anys a la direcció has tingut l’oportunitat de transmetre la teva manera de ser al centre.

Jo hi he trobat, en un dels anys més estranys de la meva carrera, un institut acollidor i agradable.

Et desitjo que durant aquests anys que et queden de docència puguis arribar a un centre i sentir-hi les mateixes bones sensacions que jo he tingut al de Bellpuig. Això sí. Amb el coronavirus definitivament capolat.

Bernat Huguet

A reveure, Josep Maria Quan vaig aprovar les oposicions, la destinació provisional durant el meu any de pràctiques va ser Bellpuig. Per què? Perquè tu, Josep Maria, entraves en una nova etapa i amb una responsabilitat diferent, com a director, i així has continuat fins aquest final de curs del 2020, tan estrany i diferent de la resta. Ja per aquest motiu, t’he d’estar agraïda. I així durant aquests 15 anys: hem compartit estones de Departament, de sortides teatrals, d’Erasmus, hem compartit rialles i bons moments i també canvis de programacions, maldecaps...,però el teu treball sempre ha estat impecable, constant i encoratjador. En endavant, ja t’anirem explicant les novetats quan ens trobem (a l’alifara de profes a Montalbà) o quan ens visitis a l’Institut (que segur que serà més d’una o dues vegades, no en tinc cap dubte). Em deixes un munt de records i d’experièn-

Gent de casa cies compartides, que mai oblidaré. No dubtis que et trobarem a faltar, tant a nivell professional com, sobretot, a nivell personal.

Ara has fet un replantejament i has decidit acabar la teva etapa educativa més a prop de casa, amb unes responsabilitats diferents, però amb una energia, il·lusió i felicitat que irradies, de manera ben visible, per aquest canvi. Gràcies per la teva professionalitat i la teva dedicació constant. Endavant, “dire”, una nova etapa educativa t’espera.

Una forta abraçada i mil petons que de moment són virtuals, però que aviat podran ser possibles.

Montse Olivart

Tots els camins porten al teatre Tots els camins porten a Bellpuig.

I prou saps bé per què ho dic. Ha estat el nostre punt de retrobada i ara el nostre punt de comiat.

O millor, d’arreveure. Aquells

tendres jovenets que vam estudiar Filologia Catalana al Roser de Lleida ara estan més a prop del seu jubileu que no pas de les estones viscudes a la llibreria de la plaça l’Ereta, a les classes del Murgades o de la Grifoll, a les relliscades al carrer Cavallers o als descansos fent un vinet a l’Especial. I quan convenia, llegíem àvidament, fins i tot la Higiènica.

Amb el títol de filòlegs a la mà, obríem camins paral·lels, com diria el poeta Màrius Torres. I amb el pas del temps, ens aniríem retrobant gràcies al teatre i al nostre ofici de professors i d’educadors. Si la memòria no em falla, compartírem escenari amb els alumnes a Esterri d’Àneu l’any 1994. El que vam fer en aquella trobada de teatre, ara potser no ho faríem. Actuar i menjar en el mateix pavelló. Caminar de nit nevant per dormir en barracons militars. Tu venies de l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega; jo només feia dos anys que havia aterrat a Bellpuig. Tu ho faries

el curs 1999-2000, sent directora la tan enyorada Magdalena Clavera.

Al departament manava el catedràtic. La resta ens adaptàvem.

Aquell primer any teníem un despatx per consultar manuals i llibres de lectura i fer alguna reunió de tant en tant. Hi érem el Ramon Miró, l’Antonieta Sió, tu i un servidor. Començava el curs del canvi de segle i de mil·lenni amb el programa Comènius.

Teníem 405 alumnes matriculats i un lector d’anglès. De seguida ens vam avenir per coordinar la revista lo Gripau. Com també ho vam fer a l’hora de repartir-nos cursos o de marcar les directrius de teatre.

I arribava el curs 2005-2006. I tu vas apostar per entrar a la directiva. Més encara. Series el director.

Deixaves les trinxeres per fer de gestor. Et reservaves la literatura universal i les classes de reforç o de l’aula d’acollida. Al despatx de direcció hi has estat quinze anys.

T’has fet un equip a mida. I n’has

Esterri d’Àneu (1994)

Lo Gripau

67

Gent de casa vist de tots els colors. Has patit la reforma i la contrareforma. Has inaugurat el nou institut. L’has digitalitzat. Has treballat per mantenir el llistó ben alt en rendiment acadèmic i en cohesió social. No sempre ho has tingut tot de cara.

La teva tossuderia t’haurà portat més d’un maldecap. M’imagino que a l’hora de fer balanç deuen pesar més les coses bones i positives. Tot i saber que el teu llegat és compartit amb tot el professorat, deus estar més que satisfet de poder passejar pels passadissos i pel pati i veure que ara hi ha una mica més de color que l’any 2009. I sobretot, que el mural del 45è aniversari de l’institut sempre et farà l’ullet quan vinguis de visita al centre.

Ja ho veus. T’emportes records, discussions, imatges, esperances, alegries, decepcions. Tot un àbum de molts fulls oberts: Lo Gripau, les alifares a l’ermita de Montalbà, la lipdub del 40è aniversari, les excursions a peu, amb bicicleta o amb autocar, els dinars de les jubilacions, les setmanes culturals, el premi Valeri Serra i Boldú de cultura popular, l’escultura de Jaume Perelló, els detalls dels dinars o sopars de centre, les orles de batxillerat i del cicle formatiu, les reunions de claustre i del consell escolar, els secrets inconfessables i molt més.

Lo Gripau

68

Coma-ruga (2000)

I en aquest molt més hi té cabuda l’ingredient que ens ha unit durant molts anys. El TEATRE. Ja m’ho deies al pròleg de Tocats pel teatre, l’any 2007.

“Perquè no es tracta només d’instruir, sinó de formar, de donar relleu i fondària a l’esperit, l’Escola de Teatre de l’institut es renova, amb la força de l’experiència i de la feina feta, per continuar al servei de l’ensenyament, de la literatura, de la cultura”.

I t’he fet cas. Per això, ara, t’agraeixo de tot cor que, com la di-

Comènius (Perpinyà, 2009)

rectiva que et va precedir, hàgiu defensat sempre el teatre en tots els àmbits. L’hem viscut com a

simple optativa o de modalitat, organitzant el Comènius “Mar de Babel” amb l’Alguer i Perpi-

Gent de casa deixa-m’ho dir, no té preu. Com tampoc no té preu haver pogut celebrar, colze a colze, els 15, 20 i 25 anys de lo Galliner Teatre presentant, sense fer soroll, tres volums d’adaptacions per a joves.

També són teus, Josep Maria.

Apujo el teló. Obro els llums de platea. Potser hi haurà aplaudiments, rialles, plors. Això ara no compta. Hi ha remor al galliner.

Se sent una veu en off. Tothom calla.

Tremp (2012)

desplaçaments perquè sempre t’ha seduït el món del teatre.

Diversos escenaris ens han acollit.

Diversos premis hem recolllit.

Diverses poblacions ens han aixoplugat. Amb roncs, i tot. I això,

Molta merda, Josep Maria.

Joan Cornudella

69

Cerdanyola del Vallès (2019)

Lo Gripau

nyà, fent intercanvi teatral de cinc anys amb Ceret (Catalunya Nord) i participant en les trobades de teatre de secundària arreu dels Països Catalans. Tu m’hi has acompanyat en aquests

“Hem fet un llarg i profitós camí.

Les nostres petjades han reflectit no tan sols el simple èxit, sinó també, i molt més important, un gran raig d’amistat. Esperem altres bombolles màgiques que ens submergeixin de nou a les profunditats de l’humor i la ironia.

Fins un altre punt de retrobada”.

Temes oberts

I va arribar la pandèmia...

Josep M. Farré Cortada, professor d’Economia

Tot ha canviat gràcies a un coronavirus. Una crisi econòmica, segurament lleu, s’ha convertit en un col·lapse que ha accelerat els canvis estructurals del sistema econòmic.

La COVID-19 ha provocat una crisi econòmica, però sobretot a la vella economia perquè a la nova li ha anat molt bé: Amazon i Netflix són les grans triomfadores de la crisi. En tota crisi sempre hi ha guanyadors i perdedors.

També hi ha canvis estructurals que havien començat a albirar-se abans del virus i que s’han accelerat: El teletreball, la impressió 3D, les videoconferències, la relocalització de la producció, la robotització (els robots, a més a més de treballar 24 hores 7 dies a la setmana, no es posen malalts) i la implantació massiva de la intel·ligència artificial amb l’excusa de controlar el virus. Sense oblidar l’aparició de la renda bàsica i impostos nous per finançar aquests canvis.

Un dels efectes col·laterals d’aquesta crisi ha estat la millora substancial de la salut del planeta. Ens ha posat davant el mirall que un món basat en les energies alternatives és possible: una reducció dràstica dels desplaçaments sense que representin pèrdua de qualitat de vida real i assumir que la felicitat és un estat mental no material (n’hi ha prou a tenir el que és necessari).

Crisi, etimològicament deriva del grec Krisis i del verb Krino, que es pot traduir per “decidir” o “trencar”. Interessant, perquè després d’un trencament cal decidir què fer. Has de tenir criteri davant d’una situació crítica.

Lo Gripau

70

Però anem al passat, a la mítica Pesta Negra, amb una mortalitat mitjana entre el 33% i el 50% de tota la població europea, només al brot de l’any 1347-1348. La seva variant bubònica (per picada de puça) tenia una taxa de letalitat del 60%. I la seva variant pneumònica (causada per la inhalació del virus) la tenia del 100%. I nosaltres estem acollonits per la COVID-19!

La situació econòmica abans que arribés la Pesta Negra era dolenta: la població havia crescut significativament igual que les ciutats gòtiques de l’època. Era un món optimista, ple de llum i amb rics comerciants... però amb grans problemes de fons.

S’havien conreat totes les terres que es podien amb

la tecnologia disponible (amb la conseqüent baixada de rendibilitat). A les ciutats, la salubritat s’havia enfonsat a la mateixa velocitat amb què havien crescut. I van arribar les males collites: l’anomenat “lo mal any primer” (el 1333) va provocar carestia d’aliments i la mort, per inanició, d’un de cada cinc barcelonins de l’època.

Com ara, una greu malaltia es va emportar la culpa del desastre humà i econòmic de la baixa edat mitjana, i com ara, una malaltia sembla que ens portarà als canvis que ens han de guiar cap a un nou Renaixement. Després d’un període més o menys llarg de transició i purgatori, això sí.

Quin futur ens espera? A curt termini és fàcil: guerres, caos i molta Krisis. A llarg termini és més difícil de dir, sobretot, si volem saber si ens teletransportarem o viatjarem en el temps. No és tant difícil, però, saber per on poden anar les línies bàsiques dels futurs possibles que tenim.

Aquest any l’escriptor Peter Frase ha publicat el llibre “Cuatro futuros (ecologia, robótica trabajo y lucha de clases para despúes del capitalismo)” de l’editorial Blakie Books. L’autor imagina 4 futurs possibles en funció de com evolucionin dos parells

Temes oberts

Només faré un parell de pinzellades de cada alternativa i aconsellar-vos en la seva lectura: Primer avisar-vos que l’autor és una mica irònic i provocador...

Comunisme (llibertat i abundància) La robòtica alliberarà del treball als treballadors i gràcies als nostres nous esclaus podrem tenir una vida d’oci on no hi haurà jerarquia ni conflicte. Una vida per a la contemplació i l’avorriment. És clar que l’home sempre ha paït malament això de l’avorriment...

Rendisme (jerarquia i abundància) L’autor ens presenta una societat on una minoria, l’elit, és capaç de retenir l’abundància ja que és la propietària dels robots i de la intel·ligència artificial.

Els propietaris del coneixement i les patents són els qui tenen el poder. La resta a espavilar-se i/o a viure de la renda bàsica.

Socialisme (llibertat i escassetat) Canviem de quadrant, ara no s’ha d’administrar l’abundància sinó l’escassetat d’un món esgotat on cada cop els recursos són més escassos. Per Frase es produiria una nova paradoxa. Seria l’hora de l’economia (la ciència que estudia com administrar uns recursos escassos) en tot el seu esplendor. Sí, l’economia, aquella ciència que va néixer oficialment i científica, amb Adam Smith, el Deu pare del capitalisme.

L’exterminisme (jerarquia i escassetat) En un món esgotat i en crisi ecològica permanent no hi haurà recursos per a tots. No és més que una qüestió de temps que alguns, l’elit, pensin que una part significativa de la humanitat és supèrflua i els pobres un perill. En un primer moment podran decidir amagar-se del caos, però en el fons, tard o d’hora, no hi haurà més alternativa que exterminar a bona part de la humanitat. Això sí, després d’haver aconseguit justificar l’eliminació dels diferents, dels “paràsits”... des del punt de vista de l’elit, és clar. Si a més, els sicaris surten dels pobres, millor.

Les elits no s’hauran d’embrutar les mans.

Peter Frase no és determinista, no diu quin ha de ser el nostre destí. Poden ser successius, alternatius, paral·lels,... Hi ha 4 possibles futurs i no un, perquè en el fons, la decisió de quin futur volem l’hem de prendre nosaltres amb criteri, en cada situació crítica d’una krisis.

Us proposo una activitat: recolliu tots els llibres i pel·lícules de ciència ficció que hagueu llegit i vist.

N’hi ha algun que no pugueu col·locar en un dels 4 futurs? Ens movem en un quadrilàter amb 4 escaires i aquí hem de batallar... necessàriament.

Per acabar aquest article, dos apunts: Primer, aquesta crisi marcarà un abans i un després del lloc que la Xina ocupa en el món. La negligent actuació xinesa al començament, que va permetre que el virus s’escampés pel planeta, juntament amb el problema dels subministraments, fa que tothom comenci a desconfiar de la Xina i es busquin alternatives productives. S’acaba la globalització i arriba la glocalització. Un nou concepte, dels anys 80 del segle passat, que es podria resumir en pensa globalment i actua localment. Dit amb unes altres paraules: es tracta d’integrar els dos conceptes, adaptar la globalització a cada realitat local i cada activitat local pensar-la globalment.

Us posaré un exemple: Amazon està destrossant el comerç local. Què fa el comerç local? Res. Deixar-se matar lentament. No seria més pràctic crear un “Amazon” local on totes les botigues de la ciutat/ barri venguin els seus productes i comparteixin les despeses de logística i administració?

Segon: S’han fet moltes teories conspiranoiques sobre si el virus és natural o artificial. Això és secundari. El que sí és cert, és que potser la COVID ens ha fet un favor. Ens ha posat en alerta. Ha estat una sacsejada que, amb una mica de sort, ens permetrà prendre les decisions adequades per evitar mals majors en un món al caire de l’abisme ambiental, polític i biològic.

Per il·lustrar-vos-ho faré referència a una notícia que no va captar l’atenció del gran públic en el seu moment, l’any 2017. El doctor David Evans, de la Universitat d’Alberta, va aconseguir ressuscitar el virus de la verola. Exactament, la variant que afecta els cavalls. Ho va fer comprant l’ADN en brut i els equips necessaris per correu i reconstruint el seu genoma, gràcies a l’accés públic a la seva seqüenciació.

Un cop va tenir el virus, va començar a infectar cèl· lules sanes. Cost de l’experiment: menys de 90.000€.

Feia un experiment i no un arma mortal! Per cert, la seqüenciació de la verola humana també és pública i té una taxa de letalitat del 30% la variant major i del 100% l’hemorràgica.

Aquesta notícia posa de manifest la facilitat amb què els biohakers podrien crear un virus mortal de veritat. Aviat qualsevol persona podrà crear la seva pròpia pandèmia de disseny.

71

Lo Gripau

de paràmetres: abundància/escassetat i jerarquia/ igualtat.

Temes oberts

El regne de les mascaretes Guillem Closas, professor de Geografia i Història

Fa uns mesos un llibre de la dirigent d’ERC Marina Vilalta posava de manifest un dels grans mèrits de l’independentisme català: haver convertit les seves reivindicacions en la qüestió central del debat, és adir, en el tema principal de les converses, els debats polítics i les portades de premsa i, fins i tot, el decisiu en el moment de decidir els vots dels electors a favor d’una o altra opció. I això desbancant de forma segurament injusta, cosa reconeguda també per molts independentistes, assumptes tan importants com les creixents desigualtats socials, el canvi climàtic, les noves tecnologies… Ara és evident que tot això ha canviat. Malgrat alguns esforços dels indepes per fer-se notar (l’intent de Torra de confinar Catalunya, el desconfinament per regions sanitàries i no per províncies, alguna que altra aparició molt fugissera d’en Puigdemont…), el COVID-19 ho acapara tot.

Lo Gripau

72

Penseu per exemple en el que passava fa tres mesos quan anàvem pel carrer. La gent ens fixàvem molt en qui portava el llacet i qui no. I de fet en qualsevol cosa de color groc. És cert que alguns independentistes ja no s’ho ficaven. Ara la gent es fixa molt més en les mascaretes.

Qui no la porta, qui la porta abaixada, qui la porta sota el nas, quirúrgica, higiènica , fp2, fp3,casolana, infantil… Oblidant gairebé del tot els polítics presos i els presos polítics , ens em convertit en autèntics experts en guants, mascaretes i fases de desescalada.

Experts? Potser no tant. És per això que em permetré dir algunes coses curioses que he obser-

vat fent activitats permeses com anar a comprar, passejar, visitar l’església… Uns petits apunts per una “psicosociologia de la mascareta”, si em deixeu dir-ho així. Amb una mica de sort quan es publiqui aquest article ja estarem amb la fase 3 superada i el tema de discussió ja no seran les mascaretes sinó els culpables del 30.000 morts. O fins i tot la quantitat exacta de víctimes. Però… oblidar les mascaretes massa de pressa potser podria tenir conseqüències fatals, i els poders públics fan bé en recordar-ho a la gent. No va ser la manca de protecció quan va arribar el virus una de les causes fonamentals de la mortalitat tant disparada al nostre país? Tornarem a posar la pota i ens agafarà completament desprevinguts el possible rebrot de l’octubre perquè el tema ja havia passat de moda? Tots ho sabem, però ja se sap també que l’home, diuen, és l’únic animal que entrepussa dos vegades amb la mateixa pedra. Anem doncs, amb algunes petites observacions.

1. Mascaretes i urbanitat. Algunes persones semblen desconèixer que la mascareta protegeix sobretot als altres.

Pensen que és lleig parlar amb algú amb mascareta, que queda més bé abaixar-se-la i parlar cara a cara. Que ells estan disposats a exposar-se al contagi i renunciar a la protecció per quedar bé. És a l’inrevés. El que fan és exposar l’altra persona al contagi.

2. Superwoman i supermans.

Molts consideren que dur mascaretes és signe de debilitat. Una persona forta, joves, musculadeta, amb bona

salut… queda com una covarda si es fica aquestes coses.

No és un objecte per esportistes, executius i executives brillants, mascles i femelles dominants, sinó per velletes i gent dèbil. Les superpersones ni es contagien ni contagien.

Nou error. Fins i tot en algun cas poden tenir alguna patologia sense saber-ho i ser grup de risc. En toc cas, es poden contagiar i contagiar. La veritable superpersona aguanta la caloreta i així es protegeix a si mateixa i sobretot als altres del contagi.

3. Criatures i mascaretes. Alguns nens i nenes estan encantats d’anar de conjunt i de portar la mateixa mascareta que els pares i els germans. Crida l’atenció veure casos en que el nen o la nena porten la mascareta perfectament posada i el pare o la mare o no la duen o la porten abaixada.

Si pateixen alguna patologia respiratòria, callo. Però si no sembla que pensin que ells com que són més grans no necessiten tanta protecció com els petits. Evidentment, no és així. En alguns casos potser la persona legisladora es va equivocar. Potser enlloc d’un adult per cada dos o tres nenes o nens caldrien dos o tres nenes o nens per vigilar a cada adult.

4. Esport i mascareta. Eximeix el fet de practicar esport de l’obligació de dur mascareta?

Mots pensen que sí,perquè les dues coses fan calor. Ara bé: si fan esport per zones molt transitades…

5. Una opció personal? És el que sembla quan proliferen mol-

Temes oberts tes persones sense mascareta, quan a les terrasses del bar, a la mínima distància, o a locals amb poca superfície, molts no se les posen de forma continuada i ningú, ni la policia, no diu res… Si entenem que això és responsabilitat de cadascú, no entenem perquè no ho han de ser coses com canviar de zona sanitària –ara el virus és a tota Espanya- que si hom ho fa guardant la distància i ben protegit no posen en perill a ningú.

6. Mascaretes i ambigüitat. És clar que la llei diu que només

s’han de portar quan un creu que no es podrà mantenir a distància. És evident que davant d’això el qui no se la vulgui posar interpretarà que ell ja manté la distancia, que són els altres els qui se li acosten en excés… i això també dificultarà l’actuació de les forces policials si es decideixen a intervenir.

Finalment, en el moment en que cloc aquest article (just a punt de deixar la fase 1, per tant algunes coses segurament hauran canviat quan el llegiu) fa la impressió que, com el virus, les mascaretes

també han vingut per quedar-se.

El govern espanyol diu que s’hauran de seguir portant després de la desescalada. Tot fa pensar que, malgrat la seva fortalesa, l’independentisme ho té molt difícil per tornar a ser el punt principal del debat, de fet, igual que qualsevol altre tema que no sigui el virus. I de fet ja n’hi ha de temes fonamentals i potser fins i tot més amenaçadors que el virus a llarg termini, i qui sap si també a curt. L’urgent, com tantes vegades, no deixa temps per a l’important.

Jocs Nadal

Lo Gripau

73

AMPA Generalitat de Catalunya Departament d’Educació INS LO PLA D’URGELL

AMPA

Benvolgudes famílies, Després d’un curs n’arriba sempre un altre i, per això, de cara al nou curs que comencem al setembre us volem fer arribar aquestes informacions: COMUNICACIÓ AMB L’AMPA DURANT LES VACANCES Durant el període d’estiu, teniu a disposició el telèfon mòbil de l’AMPA: 693 922 282, que respondrà la Mercè Sanfeliu. Si us convingués urgentment alguna cosa durant aquestes setmanes, la podeu trucar perquè faci arribar als membres de la Junta la vostra petició.

RENOVACIÓ DELS MEMBRES DE L’AMPA Enguany acaben mandat alguns membres de la Junta de l’AMPA, als quals agraïm la tasca que han desenvolupat durant tots aquests cursos. Aquests membres són: Rosa Ticó, Jordi Albareda, Mercè Rubiol, Ramon Gatnau i Enrique Fernández.

Així mateix, volem comunicar-vos que els nous membres de la Junta seran escollits per elecció directa de totes les famílies entre els integrants dels grups de classe de 1ESO, i que el sistema de votació s’explicarà en la primera reunió de pares i mares del proper curs, quan se’n repartiran les butlletes.

Lo Gripau

74

VENDA DE LLIBRES DE TEXT Gairebé a tots els cursos i matèries, es continuarà principalment amb l’Editorial Vicens-Vives, que serveix a través de l’AMPA als seus socis llibres de text i de lectura a preus dels més competitius del mercat, la qual cosa suposa un estalvi per alumne, sense que s’hi carregui cap cost de gestió. A més, l’AMPA també gestiona la venda de les samarretes i dessuadores esportives per Educació Física.

Si voleu consultar l’ISBN de cadascun dels llibres, en trobareu el llistat a la pàgina web del centre.

Les famílies que manifestin dificultats econòmiques per al pagament del material escolar, seran derivades a l’assistent social de l’institut

per fer la corresponent valoració del cas.

HORARI DE VENDA DELS LLIBRES DE TEXT Es publicarà a la web del centre, a la secció de l’AMPA. La venda serà la primera setmana de setembre a la biblioteca de l’institut, accedint directament des del carrer.

PAGAMENT DELS LLIBRES, DE LES SAMARRETES I DE LA QUOTA SOCIS AMPA El pagament de llibres, quota de l’AMPA (35€) i equipament esportiu es farà en una sola vegada, un cop cada família hagi complimentat la comanda corresponent a cada alumne-a. Aquest full de comanda se us adjuntarà en la carta que us trametrem durant l’estiu. Les opcions per efectuar el pagament són les següents: • Pagar la comanda directament en el moment de comprar els llibres al menjador, amb targeta de crèdit o dèbit, però NO en metàl·lic.

• Via transferència bancària: ES81 0081 5349 5800 0107 9309. Cal indicar en el concepte el nom i cognoms de l’alumne-a.

• Via pagament en efectiu a finestreta a qualsevol oficina de Banc Sabadell. Cal indicar en el concepte el nom i cognoms de l’alumne-a.

La samarreta esportiva del nostre centre, de color carabassa amb el logo de l’institut, és obligatòria per a les classes d’Educació Física i les activitats esportives fora del centre.

RECOLLIDA I PAGAMENT DELS LLIBRES DE TEXT Quan vindreu al centre a buscar els llibres, caldrà lliurar el full de la comanda ben complimentat (que us caldrà baixar de la web), i llavors podreu recollir tot el material sol·licitat. Haureu de guardar una còpia de la comanda per si hi ha algun error o reclamació posterior. Les samarretes d’EF les podreu encomanar aquest mateix dia; en tindreu una mostra de les talles a la vostra disposició.

COMENÇAMENT DEL NOU CURS El dia 1 el 2 de setembre hi haurà els exàmens extraordinaris de recuperació de 1Btx. Podreu consultar els horaris a l’Aplicatiu de Tutoria i a la pàgina web del centre.

La data d’inici del nou curs serà el dimarts 15 de setembre per l’ESO i BTX, a l’horari de 2/4 de 9 del matí. Estarem pendents però de si hi poden haver modificacions ocasionades per la situació sanitària i les directrius del departament Els alumnes de transport seran recollits a la parada habitual de cada any. El servei de menjador començarà previsiblement el mateix dimarts.

Les rutes de transport són:

Horaris AUTOCARS. Curs 2020-21 Hora

Població

7.50 8.10 8.00 8.10 8.00 8.10 7.35 7.50 8.00

Barbens Preixana Vallverd Ivars d’Urgell Castellnou de Seana Vilanova de Bellpuig Els Omells de na Gaia Maldà Belianes

REUNIONS DE COMENÇAMENT DE CURS Per facilitar la informació a les famílies i la recepció immediata de la contrasenya de l’aplicatiu de tutoria, s’intentaran fer, si la situació sanitària ho permet, les reunions de les famílies tots els cursos d’ESO i BTX amb els tutors a les aules corresponents durant la darrera setmana de setembre.

Aquest mateix dia es farà, si les condicions ho permeten, l’Assemblea general de l’AMPA, una hora abans de la reunió dels pares i mares amb els tutors.

La Junta de l’AMPA L’Equip Directiu Bellpuig, estiu de 2020

47a Promoció de Batxillerat

Endreça de comiat a la 47a PROMOCIÓ DE BATXILLERAT Benvolguts-des exalumnes de 2Btx, Aquesta situació històrica que ens ha fet viure un tercer trimestre d’escolarització des de casa, ens ha robat també la festa de les Orles, la més bonica i emotiva de totes les activitats que fem a l’institut al cap del curs. Esperem que d’alguna manera o altra es pugui celebrar.

Les dates de les PAU al juliol han allargat enormement el curs, que sembla interminable. Però tot passarà, el curs acabarà finalment, i vosaltres sereu lliures per decidir el vostre següent pas formatiu. No tingueu por de ferho: trieu un camí ben decidits i empreneu aquest nou viatge ben convençuts del bagatge que porteu. Durant aquests darrers sis cursos heu tingut coratge de créixer, estudiar i madurar fins a l’objectiu desitjat. Doncs ara, projecteu tota aquesta força cap al futur. Que sapigueu conservar els valors que humanament el professorat us hem volgut transmetre, que aprofiteu la formació que emprendreu d’ara endavant, que sapigueu reconduir el vostre camí si no us satisfà, que les cruïlles a la vida són moltes i constants.

Que el record de l’institut de Bellpuig i de les persones amb qui us heu format us acompanyi.

Bon viatge, 47a Promoció, 20182020.

Taula Rodona telemàtica amb exalumnes per a orientació universitària

Lo Gripau

75

Exalumnes a la palestra

Mercè Sanfeliu Casals quedo amb la vivència –com ho diriade reviure el contacte amb els antincs companys i amics però a través de la generació següent.

Edat: 62 anys Anys d’estada a l’institut: 1971-76 com a estudiant (aviat en farà cinquanta anys!), i des del 1990 com a cuinera (ara en fa trenta).

Pla d’estudis: Batxillerat, pla d’estudis de 1953, en què es feien quatre anys de batxillerat elemental i dos de superior.

Titulació actual: batxillerat.

Dedicació professional: Cuinera de l’institut.

Lo Gripau

76

La frase: “els millors anys de la meua vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu, per què? Sí, és clar, perquè van ser uns bons anys, els anys de l’adolescència, aprenent molt, però coneixent també molta gent, que van convertir-se en grans amics i amigues.

De la segona etapa al centre, com a treballadora, també puc estar-ne molt satisfeta des d’una altra perspectiva, tot cuidant i mimant els fills i filles dels qui van ser companys meus d’institut.

Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment? El que més valoro des de la distància que em dona el temps és el companyerisme i la solidaritat entre el jovent de la nostra edat. Tots teníem unes il·lusions compartides, uns objectius comuns en aquell temps del final de la dictadura franquista (espanyola). De l’etapa de cuinera, em

Descriviu una imatge d’aquells anys que reteniu a la memòria.

Durant un curs o dos vam ser Instituto Nacional de Bachillerato Tárrega-Bellpuig, i com que el pressupost arribava via Tàrrega, doncs a Bellpuig no hi arribava gran cosa, fins al punt que no n’hi havia ni per al pressupost de la calefacció. Un grup d’estudiants vam decidir reivindicar-nos i vam tallar la carretara N-II, que en aquell moment passava per l’«Avenida Generalísimo». També tinc molt bon record de les activitats que fèiem per recaptar diners per costejar-nos el viatge de final de curs, que llavors es feia a l’estiu, acabat el curs, i a Mallorca.

En especial, són de bon record les festes que fèiem mensualment a la coneguda discoteca Daisy, que sempre omplíem, amb el benefici de la taquilla per a nosaltres els estudiants.

Expliqueu també un parell de crítiques. La principal és molt clara: tota l’educació s’havia de fer obligatòriament en castellano, perquè no s’hi permetia l’ensenyament en la nostra llengua. A poc a poc, algun professor feia la classe oral en català. D’escriure’l res de res, per apendre’n vam haver de fer algunes classes d’estranquis amb mossèn Malé…

L’altra gran mancança és que no s’hi feien ni de bon tros les sortides que ara s’hi fan. Pràcticament no en fèiem cap.

Puntueu del 5 al 10: les hores de guàrdia:. . . . . . . . . . . . . . 9 aquell raconet de pati…. . . . . . . . . . 10 les trobades als lavabos. . . . . . . . . . . 10 l’hora de “gimnàssia” (perdó d’Educació Física). . . . . . 5 pelat les excursions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Puntueu del 0 al 5: els exàmens. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 el dia de donar les notes a casa . . . . . 1 el despatx del director. . . . . . . . . . . . . 3

els discursets del tutor. . . . . . . . . . . . . 4 les tutories de pares. . . . . . . . . escasses L’assignatura que més us agradava era… perquè… Història, tot i que també m’agradava molt la filosofia… perquè el profe era molt jove i guapo, o almenys l’hi trobàvem…

El que no suportava de l’insti era…

Dos coses: l’una, que avisessin els pares per quasevol motiu, perquè això suposava un càstig, i l’altra, l’espanylisme d’alguns profes, que llavors n’hi havia molts de l’Aragó en tots els instituts dels pobles de la N-II. A l’insti vaig fer per primera vegada… L’avaluació continuada, perquè fins aleshores s’ho jugaven tot en un examen final de tot el curs, a cara i creu. També hi vaig fer per primer cop la “gimnàssia”, que no en sabíem de la seua existència, i vam descobrir-hi el ‘plínton’ i el ‘potro’. També, tot s’ha de dir, el primer cigarret… perquè llavors es fumava a classe, sí, a dins l’aula!

El meu consell a les noves generacions és: Gaudir dels anys d’institut, apendrehi a viure i conviure, i sobretot amb solidaritat, sense distincions ni rivalitats.

Merciiiiii a tothom Josep M. Mir (del curs 1999-00 al curs 2019-20)

No pas irós, ni trist J.V. Foix

(1947)

No pas irós, ni trist, si dellà el riu, Entre pollancs, veig els celatges verds D’un cap al tard, i d’uns mísers coberts El fum negrós fa el paisatge soliu, Pens en qui fuig pels colls, ploraire, i diu Que res no val, i nega l’univers, I del compàs i el plom tothora advers, I del concret, als déus clama si viu.

Puix que un deler m’empeny; i tants d’atzars Em fan fruir, sense albir, alba i nits, Els rierols morents en prats florits,

2003 Bormio

El ras nocturn i el cim desert, i al març, Els comiats d’amor en rústics bars, A sol colgant, entre besars humits.

2008 alaquàs 2006-07 final de curs

2006-07 festa orles

2009-10

Lo Gripau

77

2010 escola verda

2010-11 comènius

2011 comènius

2010-11 congreso t) 2011-12 mar de babel (cere

2012-13 lip dub

2012-13 montalbà 2015-16 lliurament orles

2014-15 montalbà

2015-16 comiat 2016-17 arbeca

2016-17 Estany

2019-20 arbeca

revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2001

Any internacional del voluntariat

revista de l’ies lo pla d’urgell . bellpuig. juny

del 2006

revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig.

Homenatge a mossèn Ma lé p

e

r

s

o

n

a

t

g

e

s

El Gran Capità revista de l’ies lo pla d’urgell. bellpuig.

juny del 2008

del 2009 d’urgell . bellpuig . juny revista de l’ies lo pla

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig.

juny del 2010

IAT COM IFICI ’ED DE L l’ies de 009) 0-2 (197

gent jove, institut nou

s es jubila Maria Llum Miralle

juny del 2007

Magdalena Clavera es jubila

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny del 2012

del 2013 revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig. juny

del 2011 d’urgell. bellpuig. juny revista de l’ins lo pla

INS LO PLA D’URGELL

Montalbà Bellart es jubila

El president de l’AMPA s’acomiada

lo gripau revista de l’ins lo pla

lo gripau lo gripau

d’urgell. bellp uig. juny del 2015

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig.

juny del 2017

Taller de teatre Lo Galliner

del d’urgell. bellpuig. juny revista de l’ins lo pla

2014

del 2016 d’urgell. bellpuig. juny revista de l’ins lo pla

M. Jesús Llenes i Ramon Miró es jubilen

Josep M. Vilalta i Ricard es jubilen

Cuxart

INS LO PLA D’URGELL

Jocs Esportius - AEE

mort de Ramon 700 anivesari de la es catalanes Llull, pare de les lletr

Titos Petinal es jubila

me areda i Jau Carme Alb ilen Fusté es jub

u a p i r g o l lo gripau lo gripau bellpuig. juny del 2019

d’urgell revista de l’ins lo pla

revista de l’ins lo pla d’urgell. bellpuig.

revista de l’ins lo pla

,

o, Llanes Aparici Serra Masip i len bi se’ns ju

45` aniversaRi 1972-2017

Esther Castellà es jubila

d’urgell

bellpuig. juny del 2020

juny del 2018

Planes i Closas se’ns jubilen