LO GRIPAU 2016 by INSTITUT LO PLA D'URGELL BELLPUIG

lo gripau revista de lâ&#x20AC;&#x2122;ins lo pla dâ&#x20AC;&#x2122;urgell. bellpuig. juny del 2016

700 aniversari de la mort de Ramon Llull, pare de les lletres catalanes

ume Carme Albareda i Ja FustĂŠ es jubilen

2 BTX

Barruera Lo Gripau

estany ivars i vilasana 2 ESO

Editorial

Per la qualitat de l’educació Enguany la inspecció educativa ha portat a terme en tots els col· legis de primària i tots els instituts de secundària una avaluació de centre, basada en l’anàlisi de diferents aspectes de l’organització i funcionament interns i en el nivell d’èxit en els resultats acadè· mics de les diferents etapes educatives i proves de competències bàsiques externes. Els resultats obtinguts pel nostre institut no han pogut ésser millors, atès que se’ns ha concedit la màxima nota, un índex que només han pogut assolir l’11% dels centres escolars de Catalunya. Això significa, per tant, que som entre els centres escolars que la mateixa administració anomena d’excel·lència educativa. Aquesta fita és fruit conjunt i combinat de l’esforç de professorat, alumnes i famílies de la nostra comunitat educativa, que compartim uns valors comuns per l’estudi i el futur dels nostres alumnes i fills-es. La consecució d’aquest objectiu ens ha d’enorgullir i donar-nos la seguretat de saber-nos en el bon camí, però no ens ha de fer creure que ja està tot fet. Ans al contrari, un dels axiomes en què es basa aquest èxit col·lectiu és acceptar que cada dia, cada classe, cada nou curs exigeixen de tots nosaltres la millor voluntat, una gran professionalitat i l’empenta i positivitat necessàries per acon· seguir que la formació dels nostres nois i noies esdevingui del tot fructífera i profitosa.

COORDINACIÓ Josep Maria Mir Equip de coordinadores del Centre EDITA INS Lo Pla d’Urgell Avinguda d’Urgell, 26 Bellpuig Tel. i fax: 973 32 00 83 E-mail: inslopladurgell-bellpuig@xtec.cat Web: institutlopladurgell-bellpuig.cat

Som conscients que sempre queda camí per millorar i per pro· gressar. Si sabem mantindre aquest gran esperit de col·laboració i germanor entre tots els sectors de la nostra comunitat educativa, estarem sempre en la bona línia. Però no podem abaixar mai la guàrdia perquè els nous reptes educatius, socials i nacionals de Catalunya són ingents, i hem de ser capaços d’afrontar-los amb la millor garantia i conscients que el futur el trobarem sempre gràcies al compromís continuat i al nostre treball quotidià. De moment, bones i merescudes vacances. Ens reveiem al setembre. 3

MAQUETACIÓ I DISSENY Saladrigues SL Bellpuig

Amb la col.laboració de l’AMPA de l’Institut La revista no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors Montalbà, juny de 2016

Lo Gripau

Dipòsit legal: L-611-2000

Activitats i serveis

Les nostres sortides Cristina Morell, coordinadora d’activitats

OCTUBRE - 2015 • 6 al 9: Camp d’aprenentatge de la Vall de Boí. Activitats diverses a l’Escola de Natura de Barruera i al Parc Natural d’ Aigües Tortes. Ruta del romànic, pràctiques de biolo· gia, ciències de la Terra, Medi Ambient i Tecnologia (2n BAT). • 29: Sortida a Lleida. Visita de la Ilerda Romana (1r i 2n BAT Llatí). Visita al Viver d’empre· ses i al Parc científic tecnològic (1r i 2n BAT Economia).

NOVEMBRE – 2015 • 05: Sortida a Lleida. Realitza· ció de l’activitat: “La geome· tria a la Seu Vella” (4t ESO).

Lo Gripau

• 12: Sortida a l’Espluga de Francolí. Visita de les Coves i del Museu de la Vida Rural (1r ESO).

Activitats i serveis • 17: Sortida a Lleida. Assistència a l’obra de teatre “Bearn” al Teatre de l’Escorxador i visita al Caixa Fòrum, exposició de Sorolla, “Apunts a la sorra” (2n BAT).

DESEMBRE – 2015 • 10: Marató. Caminada soli· dària al Motocròs (Tots els cursos). • 17: Sortida a Balaguer. Visita guiada a l’arxiu històric i mu· seu comarcal de Balaguer i al centre d’Interpretació de l’Or i pràctica de Batea (2n ESO). • 18: Sortida a Barcelona. Assis· tència a l’obra de teatre “Mar i cel” al teatre Victòria (1r BAT).

GENER – 2016 • 28: Participació a la Copa Can· gur de Matemàtiques a Molle· russa. Resolució de problemes per a equips d’alumnes de diferents centres. (2n i 3r ESO)

FEBRER – 2016

• 9: Sortida a Lleida. Realitza· ció del taller “Rapeando a los clásicos”, al Caixa Fòrum i visita al Museu Diocesà, la Seu Vella i al Palau de la Suda (3r ESO).

Lo Gripau

• 4: Un dia d’esquí a Portainé (tots els alumnes del centre).

Activitats i Serveis • 10: Participació a les XXXI Jornades d’Orientació Univer· sitària i Professional (JOUP) a Tàrrega (1r BAT). • 10: Sortida a Reus i Tarragona. Realització de la Ruta Moder· nista de Reus (Espai Gaudí) i assistència a l’obra de teatre “El cafè de la granota”, al Teatre Metropol de Tarragona (2n BAT). • 12: Sortida a Lleida (UdL). Jor· nada de Campus Oberts: “Co· neix la UdL” Informacions so· bre els serveis i les prestacions que ofereix la UdL: correu electrònic, aules d’informàtica, laboratoris, serveis de bibliote· ca, tutories individualitzades, carnet universitari, mobilitat i altres temes (2n BAT). MARÇ – 2016 • 4: Sortida a l’Estany d’Ivars i Vila-Sana. Visita guiada. Pro· jecte Escola Verda (2n ESO). • 10: Sortida a Guissona. Visita a les restes arqueològiques

Lo Gripau

Activitats i Serveis de la ciutat romana de Iesso i El Museu Eduard Camps i a l’Agropecuària de Guissona (4t ESO). • 11: Sortida a Barcelona. Visita del Saló de l’Ensenyament (2n BAT). • 11: Sortida a Tàrrega. Assistèn· cia a l’obra de teatre “Romeo & Juliet” al Teatre Ateneu. • 12 al 17: Viatge a Itàlia (1r BAT). • 12 al 17: Estada a Athlone (Irlanda) (4t ESO) • 14 al 17: Colònies a Tossa de Mar (2n ESO). • 14 al 17: Esquiada a l’estació de la Molina (1r i 3r ESO). • 31: Sortida a Tarragona. Visita al Museu Bíblic, al Circ Romà, l’Amfiteatre i les Muralles (1r ESO).

ABRIL – 2016 • 2: Participació en la 39a edició del Premi Coca-Cola de redac· ció en català a la Universitat de Lleida (alumnes de 2n ESO). • 6: Sortida a Tàrrega. Visita a l’Arxiu Comarcal i al Museu J. Trepat (2n ESO).

• 7: Participació a la prova Can· gur de Matemàtiques a la Universitat de Lleida (alumnes de 4t i 1r BAT). • 7: Sortida a Lleida. Assistència a l’obra de teatre “Tres som· breros de copa” al Teatre de l’Escorxador i visita al diari Segre (2n BAT). • 12: Sortida a Tàrrega. Partici· pació als quarts de final del

XIIè Certamen Nacional de Lectura en veu alta a l’edifici infraestructures CRP de l’Ur· gell (Tàrrega) (alumnes de 1r i 4t d’ ESO).

• 15: Sortida a Tàrrega. Trobada del Pla Català de l’Esport (2n ESO). • 19: Sortida a Tarragona. Visita a l’aqüeducte romà, muralles, amfiteatre, circ romà i museu arqueològic. Assistència a l’obra de teatre “Miles Glorio· sus” de Plaute a l’Auditori del Camp de Mart - XXIè Festival

Lo Gripau

• 7: Participació a la prova Can· gur de Matemàtiques a l’insti· tut Lo Pla d’Urgell (alumnes de 1r-2n i 3r ESO).

Activitats i Serveis del Teatre Grecollatí de Tarra· gona (2n BAT llatí). • 21: Sortida a Tàrrega. Parti· cipació a la XII Gimcana Lin· güística de l’Urgell al teatre Ateneu (2n ESO). • 23: Celebració de la Festa de Sant Jordi. Venda de roses, tómbola i ball de bastons (3r i 4t ESO). • 27 al 28: Sortida a Tàrrega. XXXI Trobada de Teatre de Secundària (4t ESO). • 28: Sortida a Barcelona. Visita al Museu d’Història de Catalu· nya, exposició “Testimo? Una història de l’amor i el matri· moni” i assistència a l’obra de teatre”L’avar de Molière” al Teatre Goya (1r BAT, Literatura Universal). • 29: Participació a les semifinals del XIIè Certamen Nacional de Lectura en veu alta. Mollerussa (1r ESO).

MAIG – 2016 • 03: Sortida a Lleida. XXII Tro· bada de Corals de Catalunya (1r ESO).

• 19 al 20: Sortida a Blanes. Mos· tra de Teatre d’Instituts públics

de les comarques gironines (4t ESO, Teatre). • 19: Sortida a Guimerà. Visita al Castell de Ciutadilla, caminada fins a Guimerà i inspecció del riu Corb (4t ESO).

Lo Gripau

JUNY - 2016 • 17: Cloenda de curs al Teatre Armengol de Bellpuig - Teatre: “PAP”, del Taller de Teatre Lo Galliner de 4ESO i lliurament dels premis dels jocs esportius de l’institut (tots els alumnes). • 20: Festival Final de Curs al poliesportiu de Bellpuig. Acti· vitats esportives a les piscines municipals (tots els alumnes).

Activitats i Serveis

«Cantología» El cantautor español Emiliano Valdeolivas vino a nuestro ins· tituto y nos ofreció una “can· tología” de la poesía española a lo largo de todos los períodos literarios, en exclusiva, para los alumnos de primero de Bachi· llerato.

la Poesía Social de Blas de Otero, entre otros autores del Siglo XX. Nos ayudó a entender mejor las etapas literarias castellanas y nos lo pasamos muy bien escu· chando su potente voz y con su

manera extraordinaria de tocar la guitarra nos dejó a todos en· tusiasmados. ¡Muchas gracias Emiliano! Alumnos de 1º B de Bachillerato

Jornada de portes obertes per als alumnes de 6è 9

Lo Gripau

Nos contó un poco sobre su vida, su pasado como profesor y sus ac· tuaciones más recientes. También que la palabra “Cantología” es una fusión de cante de poemas musicados, así pues va siempre con su guitarra a cuestas para po· der interpretar su repertorio que va desde la Edad Media, con el Romance del Prisionero del Mío Cid, pasando por la poesía Rena· centista, Barroca y el Romanticis· mo rezagado de Bécquer, hasta

Activitats i Serveis

Acció tutorial Tere Guiu, coord. de 1r i 2n ESO, Núria Escolà, coord. de 3r i 4t ESO, Mercè Balcells, coord. de BTX i Magda Quer, coord. pedagògica 1 ESO

1r TRIM.

Temàtica

Organisme o entitat

Mediació 1

Psicopedagoga (Laura Visa)

El meu cos canvia

Pla de Salut (Mercè Pollina)

Higiene postural de la columna

Fisioterapeuta (Anna Boneu)

Xerrada : Marató (diabetis i obesitat)

Marató de TV3

Internet segura

Mossos d’Esquadra

Mediació 2

Psicopedagoga (Laura Visa)

Violència de gènere

Referent per a la igualtat de gènere del Consell Escolar (Jordi Torres)

Tallers d’hàbits d’alimentació saludable (2 sessions)

Dietista i nutricionista (Mercè Carbonell)

2n TRIM.

3r TRIM.

2 ESO

1r TRIM.

2n TRIM.

3r TRIM.

3 ESO 1r TRIM.

Lo Gripau

2n TRIM.

Temàtica

Organisme o entitat

Teatre: “No em ratllis”

Teatracció

Per estimar-te, m’estimo (2h)

Antisida Lleida

Prevenció d’accidents

Fundació Institut Guttmann

Situacions de risc per a joves

Mossos d’Esquadra

Violència de gènere

Referent per a la igualtat de gènere del Consell Escolar (Jordi Torres)

Taller Alimentació (2h)

Dietista i nutricionista (Mercè Carbonell)

Xerrada Salut Afectivo-social

Pla de salut a l’escola (Mercè Pollina)

3r TRIM.

Temàtica

Organisme o entitat

Taller d’alimentació

Dietista i nutricionista (Mercè Carbonell)

Teatre: “Tu decideixes”

Teatracció

Xerrada : Marató (diabetis i obesitat)

Marató de TV3

Xerrada: Drogues i Lleis

Mossos d’Esquadra

Xerrada: Tabaquisme

Psicopedagoga (Laura Visa)

Violència de gènere

Referent per a la igualtat de gènere del Consell Escolar (Jordi Torres)

Concurs “Classe sense fum”

Pla de salut

Xerrada: alcohol

Pla de salut (Mercè Pollina)

Risoteràpia

Psicopedagoga (Laura Visa)

Xerrada “Els perills de les drogues“

Pla de salut (Enric Sandoval)

Activitats i Serveis 4 ESO

Temàtica

Organisme o entitat

Teatre: “Que sí vida”

Teatracció

Mites

Antisida Lleida

1r TRIM.

Relacions de parella sanes

Consell Comarcal de l’Urgell

Formació sobre el desfibril· lador

CAP de Tàrrega

Violència de gènere

Referent per a la igualtat de gènere del Consell Escolar (Jordi Torres)

2n TRIM.

3r TRIM.

1 BTX

Orientació

Tutors de 4t

Escola Verda

Josep M. Mas

Bústia de qüestions adolescents

Pla de salut a l’escola (Mercè Pollina)

Taller: Share

Mossos d’Esquadra

Temàtica

Organisme o entitat

Orientació

Daniel Gabarró

Orientació Universitària

Alejandro Cruz (UdL) Universitat de Lleida

Temàtica

Organisme o entitat

2n TRIM.

3r TRIM.

2 BTX

2n TRIM.

Orientació Universitària

Mercè Costa (UB) Universitat de Barcelona

Test d’Orientació i Aptituds

Antònia Torres

Orientació Universitària

(URV)Universitat Rovira i Virgili

Orientació Universitària

Alejandro Cruz (UdL) Universitat de Lleida

Orientació

Daniel Gabarró

Competències financeres bàDaniel Marsol (Caixa Guissona) siques

Presentació del President del Consell Comarcal de l’Urgell i alcalde de Bellpuig, Sr. S. Bonjoch, de la xarrada sobre relacions de parella sanes (Mireia Ortiz).

Lo Gripau

Activitats i Serveis

Salut i Escola Mercè Pollina, infermera del CAP de Bellpuig infermerasalutescola@gmail.com

El programa Salut i Escola té l’objectiu de facilitar la promoció d’actituds i hàbits saludables, intentar reduir comportaments de risc que poden afec· tar negativament la salut i detectar precoçment problemes de salut. Els quatre eixos fonamentals d’actuació són salut mental, salut afectivosexual, consum de drogues legals i il·legals i trastorns de la conducta alimentària. Els alumnes a qui va dirigit el programa són els de 3r i 4t ESO, no obstant, des de la direcció del centre junt amb la infermera, s’ha acordat incloure els de 1r i 2n ESO. Segons l’edat dels alumnes, es treballa un tema o un altre. Per als alumnes de 1r, l’arribada a l’institut su· posa un gran canvi, tant psicològic com físic. Canvi que exigeix una adaptació. És per aquest motiu que en aquest curs es fa el taller “El meu cos canvia”, on s’expliquen els canvis físics que experimenta el cos, es reforcen els hàbits higiènics, i s’hi parla dels

una condemna a la presó de Lleida per un tema de drogues. Ell té una xerrada amb els/les alumnes de 2n ESO on els hi explica de primera persona la seva experiència amb les drogues i l’alcohol i els perills que comporten. Els alumnes de 3r d’ESO reben dos tallers. Un d’ali· mentació a càrrec d’una nutricionista, i l’altre fa referència a la Salut afectivosexual. Des d’aquest taller s’intenta treballar la part dels sentiments i valors relacionats amb les relacions sexuals, així com la prevenció d’embarassos i malalties de transmissió sexual.

Lo Gripau

factors de risc que es poden trobar en l’entorn, així com també s’intenta treballar la personalitat per no deixar-se influir pel grup. Pel que fa als alumnes de 2n ESO es treballa el consum de les drogues, d’alcohol i tabac, ja que és una edat on s’inicia algun contacte amb aquestes substàncies. Aquest any, cal agrair la col·laboració dels tutors de 2n d’ESO ja que s’ha participat per primera vegada al concurs “Classe Sense Fum” or· ganitzat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, la infermera fa un taller d’alcohol i ella mateixa ha contactat amb un jove presidiari, Sr. Enric Sandoval, que està acabant

Finalment, als alumnes de 4t d’ESO se’ls fa “La caixa dels trons”, taller que no és tan guiat ni específic d’un tema en concret, sinó que és més obert i am· pli segons les inquietuds dels/les joves. Consisteix a deixar una caixa tancada tipus urna durant una setmana a la classe. Els/les alumnes van dipositant anònimament preguntes, temes, dubtes que els preocupen o interessen. El dia de taller es van resolent , parlant i fent debat de tots els temes de la caixa. A part dels tallers, els/les alumnes tenen el correu electrònic de la infermera de salut i escola on es poden adreçar a ella per qualsevol cosa. També sa· ben que cada dimecres hi ha la “Consulta Oberta” on la infermera atén privadament les demandes de tots els/les alumnes que ho sol·licitin. Finalment, volem fer referència a l’estudi de la imatge corporal que estant fent diversos profes· sionals del CAP de Bellpuig al nostre institut. Es va passar el consentiment a tots els/les alumnes i als seus pares i mares. Els resultats quan els tinguem ja us els farem saber.

INStantĂ nies

Lo Gripau

INStantĂ nies

Cross de Bellpuig

Lliurament premis St. Jordi 2016

Lo Gripau

INSPremis

Premis diversos XXXI Convocatòria del Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular (secció infantil i juvenil)

qualificador, format - en rigorós ordre alfabètic- per Emili Bayo, Antonieta Campanera, Joan Cornudella, Leonor Ortiz i Oriol Vergés, ha volgut fer constar les següents observacions:

L’equip organitzatiu està satis· fet de constatar que en aquesta edició s’ha mantingut un nombre similar de participants respecte l’any passat, amb un total de 33 treballs arribats des de diversos indrets del país. A banda dels nombrosos treballs que portaven el segell de l’institut local, s’ha de recordar la participació de locali· tats com Lleida, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Olot i Balaguer.

Segona, s’ha premiat treballs de recerca que valoren la quotidia· nitat i la senzillesa dels objectes o vivències de l’ahir amb un punt de memòria i també de certa reivindicació, com la construcció amb tàpia, la confecció de mo· biliari amb vímet o el món de l’ebenisteria.

Primera, és destacable la quan· titat de treballs i relats d’una originalitat envejable que pre· tenen desvetllar temes i records d’aspectes de la vida que podrien perdre’s en el temps.

Després d’una discussió asserena· da i constructiva, es va arribar per

Lo Gripau

Els membres del jurat es van reu· nir a sala de professors de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig el dilluns dia 14 de març, a dos quarts de sis de la tarda, per deliberar sobre els treballs inèdits que havien de versar sobre qualsevol tema de cultura popular catalana. El jurat

INSpremis unanimitat al veredicte següent seguint aquest ordre:

Petit Queixalós – 2n d’ESO – Bellpuig. Premi Juvenil B (3r i 4t d’ESO)

Premi Infantil (1r i 2n d’ESO) • Accèssit: Tècniques agrícoles i mitjans de desplaçament. Autora: Aina Ferrés Freixa – 2n d’ESO – Camprodon. • 3r premi: La matança del porc en una família pagesa de fa 50 anys. Autora: Irene Vall Ca· rabassa – 1r d’ESO - Bellpuig. • 2n premi: Una masia de tàpia. Autora: Txell Capdevila Mora – 1r d’ESO – Bellpuig. • 1r premi: Un explorador de terra endins. Autora: Ariadna

XXXIX Concurs relat breu Coca-Cola, juntament amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha convocat el 39è Concurs Premi

• Accèssit: La vida a Bellpuig als anys 40. Autor: Raül Estany Aldomà – 4t d’ESO – Bellpuig. • 1r premi: L’art d’enaltir la fusta, a l’estil català. Autor: Martí Torres Marcén – 3t d’ESO – Bellpuig. Premi Juvenil A (1r i 2n de bat· xillerat i CF) • Accèssit: S’apaga el llum, s’obre el llum. Autora: Malena Guasch Niubó – 2n batxillerat – Bellpuig.

Coca-Cola de Relat Breu de Ca· talunya. L’objectiu del concurs és promoure el desenvolupament de l’expressió escrita i la lectura entre els alumnes de 2n curs d’ESO i ajudar els participants a intentar complir el seu somni de convertir-se en escriptors, a través d’aquest concurs literari que s’ha consolidat com un dels més importants del país.

• 1r premi: Perspectiva d’un avi. Autora: Maria Pedrós Canela – 1r batxillerat – Preixana. Sense cap altra consideració es tanca la sessió qualificadora fent constar que aquesta feina d’in· vestigació individual o en equip és la base de projectes de futur que serveixen per a recuperar material que desapareixeria si no s’hagués confiat, en molts casos, en les generacions més grans, els nostres padrins. Des d’aquí, el nostre agraïment més sincer. Joan Cornudella Olivart Secretari

Bellpuig, 14 de març de 2016

Després d’escriure un relat curt a classe i passar una primera selec· ció per part del professorat, els alumnes van participar en una prova convocada per Coca-Cola, en la qual el Departament d’En· senyament de la Generalitat de Catalunya va proposar un tema, comú per a tots els alumnes. En aquesta ocasió, la prova es va celebrar de forma simultània el dia 2 d’abril a 14 punts d’arreu de Catalunya i els relats escrits pels alumnes havien de girar entorn al tema: “L’única persona que no s’equivoca és aquella que mai no fa res”. Els alumnes de 2n d’ESO del nos· tre centre que hi van participar van ser: Francesc Sisteró, Pau Solé, Elsa Pedrós, Marta Llovet, Ariadna Petit, Gerard Gras, Noè· lia Muñoz i Mar Pagès.

Lo Gripau

Endavant amb la vostra creació!

INSpremis XII Gimcana Lingüística Dijous, 21 d’abril, al Teatre Ate· neu de Tàrrega, l’alumnat de 2n d’ESO de tots els centres de Se· cundària de la comarca va partici· par en la XII Gimcana Lingüística, activitat emmarcada en el XVI Programa comarcal de suport a l’educació a l’Urgell. Els representants de l’alumnat del nostre centre varen ser: Ma· riona Planes, Karen Segarra, Júlia Farran i Enric Queralt, els quals van competir amb l’alumnat de l’ INS Ribera del Sió d’Agramunt, de l’INS Manuel de Pedrolo, de l’Escola Pia, del Col·legi Sant Jo· sep i de l’INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Finalment, l’equip guanyador va ser el Col·legi Sant Josep. Al concurs final també hi van assistir com a públic uns 500

alumnes de 2n d’ESO que van participar a la fase semifinal duta a terme als mateixos centres al llarg de quatre setmanes i que van haver de superar un conjunt

de proves i exercicis eliminatoris elaborat pel Servei Comarcal de Català.

Concurs de microrelats a Twitter L’alumnat de 1r de Batxillerat va participar en el XVI Premi literari “Sant Jordi” a la realització de microrelats a Twitter. El concurs es convoca amb la col·laboració i el suport del Servei Comarcal de Català del Consorci per a la Normalització Lingüística amb l’objectiu de promoure l’ús de

la llengua catalana a les xarxes socials i reivindicar el patrimoni material i immaterial de la co· marca. Els participants havien de publi· car una piulada (tuit), d’un mà· xim de 140 caràcters, el tema de la qual fos la comarca de l’Urgell,

de manera que en el microre· lat hi havia d’aparèixer el nom d’alguna població, element de patrimoni, de la cultura popular, de les festes, del paisatge... Les guanyadores dels 3 premis han estat alumnes del nostre institut. Enhorabona a totes!

• 2n premi (Núria Escribà): Terres planes i ben cuidades. Hivern boirós i estiu ressec. De l’Urgell et parlo, que ben plantat és! • 3r premi (Irene Botines): Vaig néixer on el fred d’hivern es transforma en boira i la marinada no para de bufar. Sóc de Belianes, un poble de secà.

Lo Gripau

• 1r premi (Ariadna Cots): A Bellpuig vivia un avet centenari. S’avorria, volia aventures, així que es vestí de blanc i es mudà a l’Ajuntament del poble.

INSpremis Plataforma Unitària contra la violència de gènere PRIMER PREMI CONCURS ERADICACIÓ VIOLÈNCIA DE GÈNERE

«Cargando una montaña invisible» MARIA PEDRÓS, 1A BTX

Lo Gripau

Vísperas de Navidad, la noche es oscura y fría. La ca· lle deslumbra su típica magnificencia lumínica que junto a las típicas lucecillas de colores, navideñas, se convierte en una luz cegadora. La gente discurre por la calle como el agua por un río. Niños, abuelos, jóvenes... Parecen todos tan felices..., tengo frío, pero a la vez me falta el aire, me siento en un banco, dejo la bolsa llena de regalos a mi lado y el bonito embalaje que los recubre, con árboles navideños, campanillas y rostros de pequeños papa Noeles consigue abstraerme de la realidad. Los recuerdos de mis mejores Navidades de repente empiezan a fluir en mi mente como un torrente de nieve en primavera. Primero mis padres y mi hermano el día de Navidad abriendo los regalos y en especial aquella muñeca que tanto me gustaba. Después mi juventud, aquella cena de Noche Vieja con mis ami· gos. Finalmente el primer fin de año con Rafael..., es justo en ese momento cuando el reflejo de la luz ilumina mis manos heladas con varios moratones cuando los recuerdos proyectados en mi mente se desvanecen y me hacen volver a la fría calle. Es tar· de, y aún tengo que recoger el último regalo para Amelia. Pero no es hasta que me dirijo a la cola para pagar el juguete, cuando en abrir mi monedero me encuentro sin mi tarjeta. No lo entiendo, no está, en metálico no tengo suficiente. Siempre teniendo que pedirle dinero... es suyo todo, organizado por él... ¡no tengo nada! Son las tres de la madrugada, no puedo dormir, me duele todo el cuerpo, me levanto y me dirijo al espejo del aseo. La comisura de mi labio inferior esta abultada y una pequeña mancha roja tiñe la manga de mi camisón. Mi reflejo es penoso, mis ojos están abultados y rojos, mi pelo alborotado... Solo intento calmarme, estoy nerviosa, ¡no!, estoy muerta de miedo... Intento repetirme que esa será

la última vez, que él me quiere, que solo yo soy la culpable, que gasto en exceso, que soy fea... Sin embargo, en lo más fondo de mi alma, una voce· cilla me dice que nada de eso es verdad, que debo ser valiente y seguir adelante, por mis hijos, mis nietos, mi hermano y en especial por mi mamá. Es decir, les debo contar la verdad a mi familia, de lo contrario, nada va a cambiar. Asimismo, ¿cómo les cuento la verdad?, mis hijos jamás han sabido nada, y mi madre a su edad si supiese lo que he estado soportando... Ella me entendería, pero ¿cómo decír· selo a sus noventa y seis años?. Podría contárselo a Sara, pero hace más de tres años que no hablamos... O a Miguel, pero jamás creería algo así de Rafael. Pero enseguida vuelvo a desanimarme. Estoy sola, el pánico se ha vuelto a apoderar de mí. Me mojo con agua fría el rostro, y de repente vuelve a aparecer la imagen del puente, cuántas noches al volver del trabajo se me pasó por la cabeza... Salgo de casa, solo llevo el abrigo y las zapatillas de noche, mi rostro ya no se esconde detrás de la habitual y espesa capa de maquillaje. Solo el glacial aire de diciembre ahora es dueño de mi rostro. Lle· go al puente helada, dispuesta a hacerlo, ahora ya nada me puede parar, ya no puedo seguir cargando esa montaña invisible para todo el mundo, pero que cada día aumenta sin ser vista, o sin querer ser vista. Es durante esos instantes cuando de pronto veo a mis hijas, a mi edad, sufriendo y pasando por la misma situación que yo. Después la imagen de amigas, de mujeres desconocidas... Es entonces cuando me doy cuenta de que saltar al vacío solo sería tomar el camino equívoco y sin salida alguna. Así que sigo el puente, una calle a la derecha y dos a la izquierda, hasta volver a casa. Ya no tengo miedo, estoy decidida, nada me hará volver atrás, ¡ha llegado la hora de romper el silencio!

INSpremis

Premis de poesia Sant Jordi en col·laboració amb l’Ajuntament de Bellpuig PREMI DEL 1R CICLE D’ESO

Mil diamants Sara Vall Martí, 2B

Mil diamants brillants i una moneda espera, entre una tovalla blava un univers es crea.

Ha vist el drac dessagnar i una rosa brostar. La rosa ha agafat i a la princesa l’ha regalat. Ella el va abraçar, i un petó a la galta li va deixar.

Camino lenta i cohibida fins que està davant meu. Miro amb tristesa la rosa, veig com n’és de bella i breu. Com la flor del gerro negre el meu cor també es marceix. Potser sí que va ser alegre però ara, tot sol, sofreix.

Uns diuen que és formatge, d’altres que és un astre. Hi ha dies que no es veu sobretot quan cau la neu.

FINALISTA 2N CICLE D’ESO

Ada Tarragona, 4t ESO B

Amb força la tiro a terra i veig com es fa bocins, se m’esvaeix la tristesa i se m’obren altres camins.

Molts hi ha gosat, però pocs l’han trepitjat. Ara la despararé i un bell univers desfaré.

Cau el pètal de la rosa quieta al mig de la foscor. No sé per què avui no em passa aquest sentiment de buidor.

Camino molt decidida cap a la nova claror, em fixo en la meva rosa i ara hi veig un lleu color.

Mil diamants brillants i una moneda espera entre una tovalla blava un univers es crea.

La meva rosa

PREMI SEGON CICLE D’ESO

Àngel sense ales Ikram Belamkadem, 3r ESO B

FINALISTA PRIMER CICLE D’ESO

La rosa de sant jordi

Veig els núvols passar a una gran velocitat, tinc el cos paralitzat, no em puc moure, segueixo intentant volar però tu ni m’has mirat, creus que val la pena riure?

Marta Caballol Alsinella,

Sant Jordi ha arribat i un drac s’ha trobat. Pel seu amor salvar, s’hi haurà d’enfrontar. Ho fa de bon grat. Hi ha hagut un gran combat i per poder-lo guanyar l’ha hagut de matar. S’ha quedat sobtat del que ha passat.

Cada vegada ascendeixo més, tinc por de la caiguda, he fet tot el que el temps m’ha permès, no creus que jo també necessito ajuda? No puc obrir els ulls, se’m tanquen per la força del vent, ara veig amb nitidesa els meus orgulls, creus que jo ho he fet tot volent? Sóc un àngel sense ales, ja falta poc pel l’impacte, ho puc sentir no puc fer res per esquivar les bales, tu ho podries fer per mi?

Lo Gripau

1r ESO A

INSPremis Premi Sant Jordi de dibuix ràpid

1R PREMI CONCURS JUVENIL SANT JORDI DE PINTURA: Júlia Farran

Lo Gripau

2N PREMI CONCURS JUVENIL SANT JORDI DE PINTURA: Karen Segarra

INSEsports

Departament d’Educació Física Jaume Capdevila, professor

L’ ESQUIADA L’esquiada d’un dia està pensada per tots aquells o aquelles que vulguin gaudir d’un dia a la neu i aprendre a esquiar o millorar la seva tècnica per· sonal, ja que s’ofereix cinc hores amb un monitor especialitzat per cada nivell. Aquest curs s’ha anat al 4 de febrer a l’estació d’esquí de Port Ainé a on vàrem gaudir d’un temps fantàstic i de bona neu.

A l’esquiada de quatre dies hi poden anar els que cursen primer o tercer d’ESO. És una sortida on es barreja la convivència entre els 46 alumnes que hi assisteixen, l’aprenentatge intensiu de 18 hores amb monitor especialitzat per nivells i gaudir d’una experiència única a la neu. A més a més també s’ofereixen altres activitats complementàries com patinar sobre gel i diversos jocs de nit. Aquest curs es va repetir l’Estació d’esquí de La Molina i s’hi va anar del 14 al 17 de març.

LA TROBADA COMARCAL D’ACTIVITATS FÍSICO RECREATIVES Com en cursos anteriors el nostre institut va partici· par el 15 d’ abril, juntament amb els altres instituts i escoles de la comarca, a la Trobada d’Educació física que es realitza al Parc de St. Eloi de Tàrrega, organitzada pel Seminari d’Educació Física de les diferents Associacions Esportives de la nostra co· marca. Aquesta Trobada va aplegar més de 600 alumnes entre els alumnes de sisè de Primària com els alumnes de 2n ESO.

Del nostre Institut hi va assistir quasi tots l’alumnat de segon d’ESO. Va fer un dia esplèndid, potser amb una mica massa de calor però va anar bé pels jocs d’aigua. Tots s’ho van passar d’allò més bé. Les activitats ofertes aquest curs varen ser les següents: Zumba, Jocs als inflables, Jocs d’aigua, Korfball, Futbol flag i Cursa d’orientació.

Lo Gripau

Com cada curs escolar el Departament d’Educació Física organitza diverses sortides i activitats, per tal d’ampliar i millorar la seva tasca educativa. Les més importants són les següents:

INSEsports BALLADA DE DANSES TRADICIONALS

Primer Cicle d’ESO :

També com cada curs es col·labora en els actes culturals que s’organitzen a Bellpuig, com els que s’organitzen per la Marató de TV3 (amb els alumnes de 4t ESO) i per St. Jordi (amb quasi tots els alumnes de 3r ESO). Cal agrair a tots el gran esforç per assis· tir-hi i per fer-ho molt bé, fins i tot en les condicions més adverses, ja que per St. Jordi els alumnes van aguantar estoicament la tempesta d’aigua que va caure a mitja actuació.

1r. 2n. 3r.

2 ESO A . . . . . . . . . . . . . (174 punts ) 2 ESO D . . . . . . . . . . . . . (159 punts ) 2 ESO B. . . . . . . . . . . . . . (156 punts )

Segon cicle d’ESO

1r. 2n. 3r.

3 ESO A . . . . . . . . . . . . . (177 punts ) 4 ESO B. . . . . . . . . . . . . . (177 punts ) 4 ESO C. . . . . . . . . . . . . . (167 punts )

2 ESO A

3 ESO A

Lo Gripau

LA SUPERCLASSE 2016 La competició per excel·lència del nostre institut és “la superclasse”, ja que és única i diferent, no se’n fa cap més com aquesta enlloc. Valora el ni· vell de condició física i el grau de solidaritat del grup classe, a més que fa que hi participin tots els alumnes sense excepcions, aportant cadascun dels alumnes el seu gra de sorra per aconseguir la victòria final. Aquest curs els grups classe guanyadors han estat els següents:

4 ESO B

INSEsports Els millors alumnes en cada prova han estat els següents: 1r CICLE D’ESO

2n CICLE D’ESO

NOIS

NOIES

NOIS

NOIES

VELOCITAT

Genís Solé

Núria Minguell

Sherif Bah

Carla Vidal

RESISTÈNCIA

Sergi Gassó

Júlia Vall

Enric Queralt

Laia Torra

AGILITAT

Marc Casals

Nora Mecomu

Sergi Castells

Aki Mateu

FORÇA BRAÇ

Jordi Badia

Gemma Figuerola

Enric Queralt

Míriam Culleré

POTÈNCIA

Sergi Gassó

Bruna Tomàs

David Wieczniak

Carla Vidal

FORÇA TRONC

Andrei Moldovan

Lídia Xifré

Roger Bori

Karen Segarra

HABILITAT

Pau Saladrigues

Laia Carné

David Martí

Mariona Planes

PRECISIÓ MÀ

Roger Ribalta

Annette Jiménez

Andreu Bellavista

Yazmin Gontad

PRECISIÓ PEU

Joan Valls

Ares Sangrà

Gerard Civico

Paula Viles

FLEXIBILITAT

M. El Kharbouchi

Txell Marsol

Eugeni Buñales

Vicky Borja

EQUILIBRI

Gerard Aldomà

Gemma Planell

Adrià Closa

Anna Torres

COORDINACIÓ

Francesc Prats

Irade Egaña

Pau Solé

Montse Cullerés

Lo Gripau

PROVES

INSEsports

Associació Esportiva Escolar Anna Chalons, coordinadora AEE

Un curs més l’Associació Esportiva de l’Institut ha intentat fomentar la pràctica d’Activitat Física fora de l’horari escolar. Aquest és el meu primer curs que coordino l’Associació, a grans trets diré que ha sigut un curs amb força activitats dins i fora de l’Institut, en les que hi ha participat un volum considerable d’alumnat, amb l’ajuda dels dinamitzadors i moni· tors de l’Associació.

GIMNÀSTICA RÍTMICA Tots el dimecres i dijous un grup de noies de 1r i 2n d’ESO han estat practicant Gimnàstica Rítmica amb l’Entrenadora Francina Bori. Han participat en la IV Competició Escolar Valeri i Serra i en el 3r Trofeu Escola Teresa Berguedà d’Alguaire. Ens ambdues van quedar entre les tres primeres classificades.

Tot seguit us en faig un resum de la vida de l’Asso· ciació d’aquest curs.

ACTIVITATS DIMARTS TARDA Durant tot el curs, els dimarts a la tarda s’han rea· litzat de forma continuada: Grup Voleibol 1r i 2n ESO noies, dinamitzar per les alumnes de 1r de Batxillerat: Imma Pinent, Laura Armengol, Andrea Sellés i Aridana Cots. Gimnastes: Evelyn Ramírez, Marta LLovet, Viky Borja, Montse Raurich, Abril Torres, Aki Mateu, Clàudia Carabassa, Montse Culleré i Heura Penella.

TENNIS Un grup de nois i noies de 2n d’ESO han realitzat l’activitat de Tennis, amb l’Entrenador Roger Bacar· dí, tots els divendres a la tarda a les Instal´lacions de Tennis de Bellpuig. També van participar en el 10è Campionat Escolar de Tennis de Catalunya de Tennis que es va dur a terme a Balaguer. Txell Capdevila, Alycia Boudejma, Núria Castelló, Paula Viles, Maite Torrelles, Nerea García, Aina Armengol, Ares Galve, Elisenda Piqué i Carla Vidal

Jocs Esportius Interns del centre, dinamitzat pels alumnes de 4rt d’ESO: Sergi Gassó, Ventura Solé i Xavier Campanera.

Lo Gripau

Activitats lliures de bàsquet, tennis taula i futbol, dinamitzat pels alumnes de 3r d’ESO: Martí Torres i Isaac Torres.

Paula Martí, Karen Segarra, Eugeni Buñales, Alexandre Pollina, Ernest Pinós,

INSEsports tant organitzant, col·laborant i participant-hi amb un gran nombre d’alumnat del centre.

Cros Golmés: Martí Torres i Isaac Torres 3r ESO

Cros Mollerussa: Alycia Boudejma, Tashin Islam, Martí Torres i Genís Ribera

10è Campionat Escolar de Tennis de Catalunya. Entrenador: Roger Bacardí. Equip: Alexandre Pollina, Ernest Pinós i Àlex Jordan.

ACTIVITATS DE CAPS DE SETMANA Trobades divendres tarda De forma sistemàtica, un cop cada dos mesos, un grup d’alumnes de l’ESO, han participat en les trobades que ha organitzat el Consell Esportiu de l’Urgell, els divendres a la tarda. Acompanyats pels dinamitzadors del centre i els monitors de l’Associació.

Cros Bellvís: Martí Torres, Ventura Solé, Jordi Coll i Roger Verdaguer

Cros Juneda: Tashin Islam, Genís Ribera, Martí Torres i Isaac Torres

FASE TERRITORIAL DELS ESPORTS D’ASSOCIACIÓ DE LLEIDA Al mes de Maig, quatre equips de l’ESO, masculins i femenins, van participar a les finals territorials dels esports d’associació a la ciutat de Lleida. Tots quatre van guanyar les finals i ens van reconèixer el seu bon comportament i conducta, tant d’ells com dels entrenadors, durant tota la competició.

Trobada a Tàrrega

Circuit de Cros

Cros Esbufecs. Imma Pinent i Laura Carabassa 1r Batxillerat

Equip Futbol 7 Cadet Masculí. Entrenador: Xavier Gassó Jugadors: Martí Torres, Jordi Badia, Roger Ribalta, Joan Valls, Sergi Gassó, Ventura Solé i Manel Martí.

Lo Gripau

Com cada any un grupet d’alumnes ha participat de forma continuada al Circuit de Cros de la Ciu· tat de Lleida acompa· nyats sempre del nostre pare col·laborador Jordi Torres. També s’ha par· ticipat al Corre Poma de Barbens i al nostre Cros de la Vila de Bellpuig

INSEsports PATIS ESPORTIUS Aquest curs, hem seguit amb la iniciativa de rea· litzar partidets de futbol sala, bàsquet 3x3 i tennis taula a les hores del pati. Hem de donar les gràcies a alguns alumnes que ens han ajudat en la seva realització:

Equip futbol 7 Infantil masculí Entrenador: Eduard Guim Jugadors: Zakaria Abed, Jordi Serrano, Yasin Lekfif, Imad Tablelait, Abdel Dinar, Marc Oliveras, Sergi Sorokin, Gerard Cívico, Josep Piñol i Albert Figuerola.

Laura Farré (4rt ESO), Pau Martí, Albert Guim i Joan Planes (1r Batxillerat), Ariadna Cots (1r Batxillerat) i Genís Garriga 3r ESO

RESULTATS JOCS ESPORTIUS INTERNS DEL CENTRE Un curs més s’han realitzat el Jocs Esportius Interns en les modalitats de Futbol Sala, Bàsquet 3X3 i Ten· nis Taula, els grups guanyadors han sigut: Futbol Sala Infantil( 2n ESO)

Equip Bàsquet Infantil femení. Entrenador: Gerard Torres Jugadores: Núria Solsona, Sara Vall, Mariona Planes, Jèssica Puig, Berta Ribalta, Irene Vall, Clàudia Carabassa i Montse Raurich. Tashin Islam, Sherif Bah, Hatim Tachalait, Pau Solé, Zacaria Abed i Ahmed Skaf.

Futbol Sala Cadet/Juvenil(4rt ESO)

Lo Gripau

Equip Bàsquet Cadet femení. Entrenadora: Judit Minguell Jugadores:Marta Pujol, Alba Carné, Ariadna Llovet, Berta Segura, Laura Farré, Núria Minguell i Júlia Vall.

Jordi Coll, Gerard Pascual, Manel Martí, Sergi Gassó, Joan Valls, Roger Ribalta i Ventura Solé

INSEsports Bàsquet 3x3 masculí infantil(3r ESO)

Màxims golejadors futbol sala

Pau Saladrigues, Jordi Calafell i Roger Verdaguer

Bàsquet 3x3 femení INFANTIL: Zakaria Abed (2nC ESO)

CADET/JUVENIL: Marc Soldevila 2n Batxillerat

FORMACIÓ DINAMITZADORS

Clàudia Carabassa, Laia Torra i Mariona Planes (2n ESO)

Bàsquet3x3 masculí cadet/juvenil

Com cada curs, l’Associació Esportiva vetlla per la formació de nous dinamitzadors oferint la possibi· litat d’assistir als cursos d’iniciació a Tècnic d’Esports (CIATE). Aquest juny han iniciat el curs: l’Abel Estiar· te, l’Isaac Torres, el Martí Torres, l’Ariadna Llovet, la Júlia Vall i la Berta Segura. Esperem que sigui profi· tós i puguem comptar amb ells per als propers cursos en les diferents activitats que l’Associació necessiti.

(1r Batxillerat) Adrià Clos, Ferran Pons i Joan Planes

Tennis taula Infantil

1r Classificat: Sergi Sorokin (1rB ESO) 2n Classificat: Pau Solé (2nA ESO)

Fins aquí us hem mostrat tot el que l’Associació ha dut a terme, n’estem satisfets i esperem comen· çar el curs amb les mateixes ganes i animar a més alumnes a participar-hi i oferir noves propostes engrescadores per a ells.

Lo Gripau

Empremtes escolars Programa sobre prevenció del consum de drogues a l’INS Durant aquest curs 2015-2016, en la majoria d’assignatures de 3r d’ESO, (català, castellà, anglès, matemàtiques, naturals, edu· cació física, taller de redacció i lectura i religió), s’ha continuat amb la implementació del projec· te “Aquí en Parlem”, que té com a objectiu promoure una cons· ciència social sobre els efectes nocius de les drogues que faciliti un augment de la percepció de risc entre els joves. Aquí en parlem, és un projecte de l’Obra Social ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya per promocionar el treball de la pre· venció del consum de drogues en els centres de secundària, amb la implicació de tota la comunitat educativa. Vol ser un suport per informar i sensibilitzar els joves sobre la re· alitat de les drogues a través del seu principal agent socialitzador: el centre educatiu. Així doncs, el projecte s’adreça a tota la comunitat educativa: professorat, alumnat i famílies.

Lo Gripau

Tots els actors implicats en l’edu· cació hem de treballar per faci· litar eines als joves, en especial l’institut que, com a agent edu· cador principal i entitat clau en el seu creixement, hi té un paper molt important. Així, des de les aules, i dins de les diferents matèries, hem tre· ballat el tema a partir d’activitats molt diverses, entenent que és a través del coneixement real que ens podem acostar als joves i ajudar-los a fomentar una ac·

els teus fills”, que van tenir lloc al nostre centre durant el mes de maig, i on es van treballar dife· rents eines per tractar aquesta temàtica en família.

titud crítica davant del consum de drogues. En aquesta línia, també s’ha ofert la possibilitat d’incorporar als pares i mares en aquesta tasca preventiva a través de les xerrades-taller “CONNECTA amb

El centre també ha participat en el concurs “Píndoles de preven· ció”, que es convoca per primer cop amb l’objectiu de visibilitzar la feina del professorat i reconèi· xer la seva important tasca en la prevenció del consum de drogues en el si dels centres educatius. El desenvolupament integral de l’alumnat és un fet vital per al centre, i per això tenim l’obliga·

Empremtes escolars ció de respondre educativament tan a les seves demandes com a les de l’entorn. No podem restar aliens a la necessitat de treballar a les aules i durant tota l’escola· rització tot allò que envolta el món de les drogues. Iolanda Barbé

La biblioteca Ja fa sis anys que vam posar en funcionament la Biblioteca al nou edifici. Al començament, no va ser sen· zill, ja que els llibres, els vídeos i demés material estaven apilats, desordenats i barrejats dins dels armaris i les capses. Era com una mansarda mal endreçada i plena de pols. Però amb els alumnes de 1r curs de cada any, fins el curs passat, i molta paciència, vam donar forma a l’actual nostra Biblioteca.

En aquests moments, estem per la meitat, però amb la col· laboració dels alumnes voluntaris i dels becaris de 4t d’ESO que fan

els serveis comunitaris (novetat d’aquest any) l’acabarem de ca· talogar i en un futur, l’obrirem a la web del Institut per a tota la Comunitat Educativa. Ara, però, el préstec és manual i tenim una mitjana de vora 300 préstecs anuals. També cada dia a l’hora del pati, la Biblioteca es converteix en una

aula més, oferint la possibilitat als alumnes perquè vinguin a acabar els deures, a estudiar o a llegir les revistes que anem rebent... Continuem treballant per fer-la realitat! Anna Martí Coordinadora de La Biblioteca.

Lo Gripau

Ara estem en el procés d’intro· ducció dels codis del fons mate· rial nostre a la Biblioteca virtual de l’Èpergam, que ens connecta amb la resta de les biblioteques de Catalunya i és una feina com· plicada i meticulosa, ja que tenim més d’un miler de llibres, revistes i CDs que cada any, en la mesura del possible, anem ampliant.

Empremtes escolars

Notícies del departament de llengua i literatura catalanes CURS 2015-2016

Sortides de camp 17 de novembre de 2015.- Els alumnes de 2n de batxillerat van viure una experiència interdis· ciplinària aprofitant la matèria d’història i de literatura que entra a selectivitat. Primer, van visitar l’espai de Caixafòrum a propòsit de l’exposició sobre So· rolla i la pintura impressionista i després, van assistir a la versió adaptada de Bearn o la sala de les nines al teatre de l’Escorxador. 18 de desembre de 2015.- Els alumnes de 1r de batxillerat, en horari extraescolar, van veure la versió lliure de Mar i Cel d’Àngel Guimerà al teatre Victòria de Barcelona. Anteriorment havien llegit el llibre dins de la matèria de llengua i literatura catalanes. 11 de febrer de 2016.- Els alum· nes de 2n de batxillerat van viat· jar fins a les terres tarragonines per compartir la Ruta Modernista a l’espai Gaudí de Reus i veure la versió teatral del Cafè de la Gra· nota de Jesús Moncada al teatre Metropol de Tarragona.

Lo Gripau

Participació en certàmens literaris o audiovisuals -Al mes de novembre de 2015 els alumnes de 3r d’ESO i de 2n de batxillerat van participar a l’11è Concurs per a l’eradicació de la violència masclista. -Diversos alumnes s’han presen· tat en premis literaris o audiovi· suals. Parlem del premi Màrius Torres de Lleida, del premi de

narrativa curta Josep Pla de Pa· lafrugell, del premi Enric Farreny (Sambori) de Lleida i del concurs de curtmetratges de Mans Uni· des. -L’empresa de begudes CocaCola, juntament amb el Depar· tament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha convocat el 39è Concurs Premi Coca-Cola de Relat Breu de Ca· talunya. L’objectiu del concurs és promoure el desenvolupament de l’expressió escrita i la lectura entre els alumnes de 2n curs d’ESO i ajudar els participants a intentar complir el seu somni de convertir-se en escriptors, a través d’aquest concurs literari que s’ha consolidat com un dels més importants del país. Després d’escriure un relat curt a classe i passar una primera selec· ció per part del professorat, els alumnes van participar en una prova convocada per Coca-Cola, en la qual el Departament d’En· senyament de la Generalitat de Catalunya va proposar un tema, comú per a tots els alumnes. En aquesta ocasió, la prova es va celebrar de forma simultània el dia 2 d’abril a 14 punts d’arreu de Catalunya i els relats escrits pels alumnes havien de girar entorn al tema: “L’única persona que no s’equivoca és aquella que mai no fa res”. Els alumnes de 2n d’ESO del nostre centre que hi van par· ticipar van ser: Francesc Sisteró, Pau Solé, Elsa Pedrós, Marta Llo· vet, Ariadna Petit, Gerard Gras, Noèlia Muñoz i Mar Pagès.

-Al mes d’abril de 2016 tots els alumnes d’ESO van crear un poema amb la finalitat de presentar-lo al concurs infantil i juvenil de poesia, organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Bellpuig, en el marc de les activitats de Sant Jordi. Les guanyadores van ser Marta Caballol (1r ESO), Sara Vall (2n ESO), Ikram Belamkadem (3r ESO) i Ada Tarragona (4t ESO).

Concurs de microrelats L’alumnat de 1r de Batxillerat va participar en el XVI Premi literari “Sant Jordi” a la realització de microrelats a Twitter. El concurs es convoca amb la col·laboració i el suport del Servei Comarcal de Català del Consorci per a la Normalització Lingüística amb l’objectiu de promoure l’ús de la llengua catalana a les xarxes socials i reivindicar el patrimoni material i immaterial de la co· marca. Els participants havien de publicar una piulada (tuit), d’un màxim de 140 caràcters, el tema de la qual fos la comarca de l’Urgell, de manera que en el microrelat hi havia d’aparèixer el nom d’alguna població, element de patrimoni, de la cultura popu· lar, de les festes, del paisatge... Les guanyadores dels 3 premis han estat alumnes del nostre institut: 1r premi (Ariadna Cots): A Bell· puig vivia un avet centenari. S’avorria, volia aventures, així que es vestí de blanc i es mudà a l’Ajuntament del poble.

Empremtes escolars

3r premi (Irene Botines): Vaig néixer on el fred d’hivern es transforma en boira i la marinada no para de bufar. Sóc de Belianes, un poble de secà.

Certamen Nacional de lectura en veu alta Un any més, alumnes del centre han participat en el Certamen Nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta 2016 que en· guany ha arribat ja a la dotzena edició. El dia 12 d’abril als Serveis Educatius de l’Urgell, a Tàrrega, es van celebrar els quarts de final en què hi van participar: Albert

Figuerola (1r A), Laura Farré (4t B), Marcel Niubó (4t C) i Laura Manzañido (4t C); com a alum· nes suplents hi van assistir Paula Viles (1r B) i Maria Gabernet (4t C). L’alumne de 1r, del grup

dels corsaris, va haver de llegir individualment un fragment de l’obra Dies feliços. Nou curs al club de la cistella d’Àngel Bur· gas. Els alumnes de 4t d’ESO, del grup tropa de corsaris, van llegir en grup un fragment de l’obra L’evolució de la Calpurnia Tate de Jaqueline Kelly. Malgrat que tots els alumnes ho van fer molt bé, només l’Albert va poder passar a la fase de semifinals. Aquesta es va dur a terme el dia 29 d’abril a Mollerussa i aquest cop no hi va haver tanta sort. En qualsevol cas, felicitem els alumnes per la seva demostració que són excel· lent lectors.

Xerrades universitàries Amb la intenció de fer difusió dels estudis de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida i apropar continguts diversos als alumnes de batxille· rat, vam programar una xerrada, aprofitant que els alumnes de literatura estaven a punt de lle· gir Invasió subtil i altres contes de Pere Calders. El divendres 14 d’abril de 2016, el professor Jordi Malé va impartir una classe amena i pràctica sobre la realitat gens fantàstica de l’autor català que va trencar la rutina de les classes i va incentivar el gust per la lectura.

XII Gimcana Lingüística Dijous, 21 d’abril, al Teatre Ate· neu de Tàrrega, l’alumnat de 2n d’ESO de tots els centres de Se· cundària de la comarca va partici· par en la XII Gimcana Lingüística, activitat emmarcada en el XVI Programa comarcal de suport a l’educació a l’Urgell. Els representants de l’alumnat del nostre centre varen ser:

Lo Gripau

2n premi (Núria Escribà): Terres planes i ben cuidades. Hivern boirós i estiu ressec. De l’Urgell et parlo, que ben plantat és!

Empremtes escolars ble sessió, van fer tertúlia sobre Premonicions, novel·la de misteri que havien llegit a classe. I a Josep-Francesc Delgado, escrip· tor barceloní de qui els alumnes de 2n d’ESO van llegir Si puges al Sagarmatha, aprofitant els 25 anys de la publicació d’aquesta novel·la-dietari de viatges i aven· tures a la serralada de l’Himàlaia. Les sessions, amb col·loqui inclòs, es van realitzar els dimecres 4 i 25 de maig, respectivament.

ariona Planes, Karen Segar· M ra, Júlia Farran i Enric Queralt, els quals van competir amb l’alumnat de l’ INS Ribera del Sió d’Agramunt, de l’INS Manuel de Pedrolo, de l’Escola Pia, del Col· legi Sant Josep i de l’INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Final· ment, l’equip guanyador va ser el Col·legi Sant Josep. Al concurs final també hi van assistir com a públic uns 500 alumnes de 2n d’ESO que van participar a la fase semifinal duta a terme als mateixos centres al llarg de quatre setmanes i que van haver de superar un conjunt de proves i exercicis eliminatoris elaborat pel Servei Comarcal de Català.

Dictat plurilingüe El dissabte 30 d’abril, els alumnes Imma Pinent i Joan Planes, de 1r de Batxillerat, van participar en el Dictat plurilingüe, un concurs que organitza la Facultat de Lletres amb l’objectiu de donar a conèixer aquest centre entre l’alumnat i el professorat de Batxillerat i promoure, al mateix temps, les competències lingüísti· ques en anglès, castellà i català.

Lo Gripau

Aquesta primera edició, es va estrenar amb la participació de 24 estudiants de dotze centres de Lleida ciutat (4), Balaguer (2), Almacelles, Almenar, Molle· russa, Bellpuig, Ponts i Seròs, i va comptar amb la col·laboració dels departaments d’Anglès i Lingüística, Filologia Catalana i Comunicació, i Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica de la UdL i el vicerectorat d’Estudiants. El concurs va consistir en un dictat de paraules en les tres llengües que els participants ha· vien de lletrejar en un ordinador.

Montse Olivart, Antonieta Sió, Imma Creus, Noemí Vila, Josep Maria Mir i Joan Cornudella

Cada parella havia de lletrejar tres paraules de cada llengua en el següent ordre: castellà, anglès i català, amb un temps de 25 se· gons per cada paraula. El concurs va estar conduït pel cantant de Lexus, Carles Gómez.

Campanya “Autors a les aules” Enguany hem tingut la sort de comptar amb la presència de dos escriptors a les aules. En referim al lleidatà Emili Bayo, amb qui els alumnes de 4t d’ESO, en do·

Empremtes escolars

«Tres sombreros de copa» El día 7 de abril de este año, todos los alumnos de Segundo de Bachillerato fuimos a ver la adaptación de la obra de teatro Tres sombreros de copa de Mi· guel Mihura. Todo y no poder representarse entera, las escenas que inter· pretaron los actores fueron muy

acertadas y divertidas. Además, nos permitió aclarar algunos detalles que en el libro se nos habían pasado por alto. Los ac· tores intentaron en la medida de lo posible, ser fieles a los diálogos del libro. Des del momento que nos senta· mos en el patio de butacas, pen·

sábamos que ya sabíamos lo que íbamos a ver porque habíamos trabajado la obra en clase, pero la representación nos sorprendió y entusiasmó. Al final, los dos actores y la actriz, junto con el di· rector de la obra, se sentaron con nosotros y reflexionaron sobre la obra; nos dieron su opinión y la comentamos. La verdad es que aprendimos muchísimo porque ya la habíamos trabajado previa· mente y podíamos seguir bien el coloquio. Fue una experiencia gratificante que aprovechamos todos. Ade· más, muy interesante porque ahora entendemos la obra mucho mejor y somos capaces de respon· der ante cualquier pregunta que nos hagan en la Selectividad. Alumnos de 2º de Bachillerato

1a Trobada de joves sords El passat 16 de febrer es va celebrar la 1a Trobada de joves sords a l’Ins. Ronda de Lleida. Aquest institut acull des d’aquest curs una Aula d’Audició i Llenguatge (UAL) que aglutina uns quants alumnes amb sordesa o dificultats de llenguatge.

Els 15 joves vam tenir oportunitat de conèixer-se i compartir una estona de conversa, berenar i, com no..., futbol. Esperem que hi hagi més tro· bades i que siguin profitoses i divertides.

Lo Gripau

Molts dels alumnes que es van reunir allà provenen de pobla· cions més allunyades de Lleida, com Aitona, Tremp, Bellpuig o Tàrrega.

Empremtes escolars

Prova Cangur 2016 El passat 7 d’abril, 98 alumnes d’ESO i BTX del nostre centre van participar voluntàriament a la XXIa edició de la Prova Cangur. Aquesta prova és un concurs de matemàtiques que posa a prova l’habilitat i l’enginy dels nostres alumnes a l’hora de resoldre problemes matemàtics.

Alumnes d’ESO i 1r BTX que han aconseguit un resultat que els situa entre el 10% dels millors de Catalunya

Des del departament de mate· màtiques agraïm la participació dels alumnes i els felicitem pels resultats obtinguts, així com per la voluntat de voler passar una estona gaudint de les matemà· tiques. Posa’t a prova!

Tossa de Mar

Lo Gripau

The 2nd of ESO students went to Tossa de Mar for four days, it was the week before Easter break. We went there to improve our English and have fun. When we arrived our Irish monitors were waiting for us, they didn’t speak any Catalan at all!! Our moni· tors, Jack, Katie, Maeve, Sinead among others gave us a perfect welcome. In the morning, we got up early and the monitors chose random· ly a group of students and we did some English oral activities. When we finished the activities we went to the restaurant to have lunch. Then, after lunch, we had some free time and we could go to the bungalows to

rest or we could also go to play mini golf, basketball, go to the swimming pool or just relax. In the afternoon, we played some games, one day we went to Tossa’s Village, we also did some adventure sports such as zip wire, rock-climbing and archery. Every night there was a disco

session and we met some friends from other high schools. It was a nice experience, the activities were fun, we had nice monitors, we became good friends and we learned choreographies. Although it rained every day, we had such a fantastic time all together.

Empremtes escolars

Gamificació a l’aula de Matemàtiques Mags, curanderos, guerrers, punts de salut, punts d’experièn· cia, poders. En tot això i molt més consistia la proposta que ha fet el Departament de Matemàtiques a l’alumnat de 2n d’ESO durant aquest darrer trimestre per tal d’augmentar el seu nivell de mo· tivació, d’aprendre a col·laborar de forma significativa, millorar el comportament a l’aula i la seva capacitat de concentració.

lliure i espontània, una de les fonts més importants de progrés i aprenentatge al llarg de la vida, i una font inesgotable de plaer i satisfacció. Una actitud vital que promou en les persones les ga· nes de saber, sentir, esforçar-se, acceptar reptes... El joc actua com estimulant de la superació personal, a partir de l’experimentació de l’èxit, base de la pròpia confiança. I a més a

sor creu convenient, però afegint recompenses i penalitzacions en temps real i amb repercussions al moment. Aquest model d’ensenyamentaprenentatge basat en estímuls positius, permet a l’alumnat sen· tir-se part del sistema, disfrutar millorant, aprendre a col·laborar i a treballar en equip afavorint la competència positiva, així com aplicar un ensenyament augmentat que va més enllà de l’aula física.

Resultats obtinguts L’experiència d’aquests mesos ha resultat magnífica. L’alumnat ha pogut comprovar en primera persona què significa formar part d’un grup de treball, i com decisions seves (com no fer la feina encomanada, arribar tard a classe, ajudar als altres, etc.) repercutien en els seus com· panys i companyes. Han après a donar-se suport, reflexionar, justificar-se i discutir entre ells.

La gamificació és la utilització de mecàniques de joc en entorns i aplicacions no lúdiques amb la finalitat de potenciar la motiva· ció, la concentració, l’esforç, la fidelització i altres valors positius comuns a tots els jocs. Tant per a nens com per a adults, jugar respon a la necessitat de mirar, tocar, descobrir, experi· mentar, saber, imaginar, expres· sar, crear, somiar. És una actitud

més, amb el joc connectem amb l’emoció, la complicitat, el vincle i el compromís.

Classcraft Per intentar assolir aquests objec· tius s’ha emprat Classcraft, un joc de rol educacional que permet a docents i discents jugar junts a l’aula. Aquest joc actua com una capa de gamificació al voltant de qualsevol currículum i permet realitzar les classes com el profes·

Departament de Matemàtiques

Lo Gripau

Què és la gamificació?

Evidentment gamificar l’aula pot considerar-se un element prescindible, però quan tenim indicadors tan potents com el nivell d’implicació de l’alumnat en el joc i en les dinàmiques que genera, com es motiven per as· solir els objectius de cada unitat didàctica, i que ells mateixos valoren l’experiència amb un 4,8 sobre 5 de mitjana, al professorat ens ha de fer reflexionar.

Empremtes escolars DISLÈXIA:

La vida sense dreceres

Lo Gripau

Laia Saladrigues, INS Lo Pla d’Urgell, diari Segre, febrer 2016

Empremtes escolars

Fòrum Joves Talents de Catalunya

Núria Florensa Tarruella

Aquest curs els alumnes de 1r a 3r d’ESO han fet l’assignatura de “Taller de redacció i lectura”, d’una hora setmanal, on s’han treballat diferents tipologies textuals en català, castellà i an· glès. També han elaborat el seu propi portfolio de redaccions i

lectures d’altres assignatures no lingüístiques.

i potenciar les lectures optatives en matèries no lingüístiques en tota l’ESO.

Aquest és un projecte emmarcat dins del PLA DE REDACCIÓ I LEC· TURA que té com a objectiu im· pulsar habilitats de lectoescrip· tura en català, castellà i anglès,

Iolanda Barbé

Lo Gripau

Taller de redacció i lectura

Empremtes escolars

Projecte plurilingüe: “Science in english” Les àrees no lingüistiques són un context ideal per· què els alumnes aprenguin una llengua, i això és el que es pretén amb el projecte “Science in English”: l’ensenyament de l’anglès a través dels continguts. Per aquest motiu, un curs més apostem per la immersió lingüística a l’institut, és a dir, l’apre· nentatge de l’ànglès a través de les assignatures comunes i no lingüístiques, per tal que els alumnes aprenguin aquesta llengua d’una manera més real i integradora. Així doncs, l’anglès esdevé no només una eina per a comunicar-nos sinó també un mitjà per aprendre continguts de matèries molt diverses: matemàtiques, naturals, tecnologia, informàtica, emprenedoria, visual i plàstica, història i cultura de les religions... Aquest curs 2015-2016, i gràcies al suport econò· mic de l’AMPA, tots els professors i alumnes hem comptat amb el suport de la May-Joy, que ha estat

la nostra assistent de conversa i ens ha ajudat amb l’anglès oral en les diferents matèries, així l’alumnat ha tingut l’oportunitat de parlar amb una nadiva anglesa. Iolanda Barbé

My experience as a language assistant it was a pleasure for me to have the opportunity to be a conver· sation assistant in your beloved school INS Lo Pla d’Urgell. With the guide of some teachers of ESO who are very helpful and considerate so I can perform my part. During my stay I was with the math and science classes of 1st of ESO; Math class with 2nd ESO and Technology classes for 3rd and 4th of ESO.

Lo Gripau

It was a wonderful experience for me to be part of the student’s school life. In a short period of time I got to know them and they know me. My job was speaking with stu· dents in an English language all the time that I was inside the school premises. During my first hour in the class I introduced myself to the students and I told them a little bit about the

country where I came from. In response they welcomed me with enthusiasm and lots of questions.

time that we spent together. Knowing and speaking to all of you was an experience I’ll never forget.

The best part for me was inter· acting with the students; some of them asked me “Do you speak Spanish? as they knew that, I came from Philippines. I always answered “No” so they would be encouraged to recall all English vocabulary that they had in mind to communicate with me.

To all students I hope that you continue studying English lan· guage, all your class lessons and follow your dreams for a brighter future.

To the ESO students of INS lo Pla d’Urgell I would say: keep up the good work in English language and continue to learn. I know it’s not easy but it’s the only way that someday all of you will be a fluent English speaker even if it’s not your mother tongue. I’m so proud to all of you. All I can say to the teachers is thank you everyone for the short

MAY JOY NAYAL

Empremtes escolars

A trip to Ireland

ast March, 48 students travelled to the old town of Athlone, Ireland, to practise English and we had a great experience. It was a very special trip because we had the chance to be with our friends enjoying all together this new experi· ence for a few days. We lived with welcoming host families and by doing so, we “discovered” the Irish lifestyle. All the families were really nice and friendly, so we felt like home. Each family hosted two or three students, who had the opportunity to share with them experiences and points of view about both countries: customs, hobbies, jobs, traditional food, etc. We learnt, for example that their timetables are different from ours. For instance, they have dinner very early, at 6 o’clock more or less. However, it wasn’t a problem for us. Although some houses were very far from each other, we could meet our friends and visit the most beautiful places of the village in the evening.

rom 12 to 17 of March, the students of 4th ESO travelled to the wonderful country of Ireland. We lived with Irish families from Athlone, an ancient village with an interesting history. The two most important cities that we visited were Dublin and Galway. First, in Dublin, we visited the Trinity College and its amazing library. After that, we walked around the green city. St. Patrick’s day was going to be celebrated on the following Thursday, so Dublin was fully decorated. In the afternoon, we had some free time to have lunch. Furthermore, we could go shopping and enjoyed the capital. On Wednesday, we had a tour around Galway. During the tour we enjoyed the lively and traditional streets. In our opinion, we think that Ireland is one of the most beautiful countries in the world and in the future, if we can, we would like to came back. Sergi Gassó Ariza - Jordi Badia Solé 4 ESO B

It was one of the most enriching experiences we have ever had. Laura Farré 4B - Mar Vidal 4B

Lo Gripau

Empremtes escolars

Viatge de final de curs Alumnes de 1r de batxillerat

El dissabte 12 de març d’aquest any, un grup d’alumnes molt ma· tiners de primer de batxillerat, es trobaven davant la porta de l’institut equipats amb les seves respectives maletes i disposats a pujar a l’autobús que els porta· ria fins més enllà dels Apenins, passant per ciutats com Mònaco, Florència, Pisa, Siena, Venècia, etc. Tot aquest viatge era possible gràcies a les roses i la tómbola de Sant Jordi, les canyes i les pizzes, l’escala en hi-fi i, sobretot, tots els mals de cap que hem tingut amb els diners durant aquell llarg any. Tornem-nos a situar al bus. La setmana abans de marxar hi havia hagut un fort episodi de grips i refredats i, és clar, alguns dels alumnes feia poc que havien aga· fat aquell fort refredat i havien de covar-lo, i quin lloc millor per covar el virus que en un autobús ple de gom a gom? Amb penes i treballs la gent malalta (i els que no n’estaven, també) van aguantar fins arribar a la nostra primera destinació, Mònaco.

Lo Gripau

No va ser gens difícil saber quan vam entrar a Mònaco. Davant nostre, el mar i un port amb uns iots que ni els xeics de Qatar! (de fet, potser aquests sí); darrere, el vessant sud d’una muntanya, plena d’alts pisos, tots mirant cap al mar. Vam aparcar darrere del Museu d’Història Marina i, després de pujar moltes escales vam arribar a la zona turística de Mònaco, on hi ha el castell, i des de la qual es té una vista esplèndida d’un tros del circuit. Després vam anar a fer un tomb pel casino admirant els luxosos cotxes que hi havia pels voltants. Després d’haver fet nit a un hotel molt acollidor, vam dirigir-nos fins a Verona. Vam fer un passeig per la ciutat i vam anar a la Casa de la Julieta, a fer-se la foto tocant-li el pit. Però no tot era la Julieta,

també hi havia un espectacular coliseu, unes muralles romanes que envoltaven la ciutat, grans palaus, etc. Aquella nit vam dormir a Lido di Jesolo, molt a prop de Venècia, ciutat que veuríem l’endemà. Ens vam llevar ben d’hora i l’au· tobús ens va deixar al port on un vaixell ens portaria cap a la Ciutat Ducal. No ens podíem imaginar tota la quantitat de gent que hi havia allà. Als llocs més emblemà· tics no s’hi podia estar així que el millor va ser perdre’ns per la ciutat. És evident que en un dia no es pot veure tota Venècia, però almenys sí que pots fer les coses “obligatò· ries” que hom faria estant allà, i no incloc pujar en gòndola, però també és una opció. Vam anar fins al pont de Rialto, que estava en obres, vam pujar en un Vaporetto, i vam poder veure tots els palaus que miraven el riu, però sobretot, vam caminar i caminar fins que van ser les sis, hora en què havíem d’estar tots al port. Vam fer nit a Bolonya i l’endemà ja ens vam dirigir cap a Florència. Allà ens vam trobar amb la Maria José, la senyora que ens faria de guia per Florència. Vam estar amb ella tot el matí i ens va portar per tot de carrerons, explicant-nos, també curiositats dels llocs més emblemàtics com ara la catedral i la seva gran cúpula, o bé dels Uffizi, o de qualsevol cosa que li preguntessis, perquè et responia molt amablement. A la tarda, ja que disposàvem de molt temps lliure, vam decidir anar als Uffizi. També haguéssim volgut poder anar a l’Acadèmia però estava més lluny i hi havia una hora de cua, per entrar als Uffizi vam estar un quart d’hora. Vam veure tota la col·lecció d’art que tenien els antics governants de la Ciutat, els Mèdici. A l’hora de sopar i després de que les càmeres dels telèfons aprofites· sin els darrers raigs de llum per fer

fotos, vam anar a un restaurant on hi havia, pel cap baix, una seixan· tena d’alumnes. Després d’haver tret l’estómac de perill ens vam dirigir, amb el bus, fins al mirador de Michelangelo, on es veia tota Florència il·luminada. L’últim dia que passaríem a Itàlia, vam anar a visitar Pisa i Siena. El bon temps ens havia acompanyat tota la setmana menys a Siena, el dia era gris i fosc, a vegades queien quatre gotes i després parava. Això no ens va frenar i vam poder veure la catedral, inacabada; també la Piazza del Campo, on s’hi celebra cada any el Palio, unes curses de cavalls on hi són representats tots els barris de la ciutat. Malaura· dament, aquestes curses es duen a terme a l’estiu, i no vam poder veure-les. Vam sortir de Siena i vam anar directes cap al port de Roma, on ens esperava el nostre vaixell, on hi havia moltíssima més gent de la que ens esperàvem. Ens van donar a cadascú una tar· geta que ens servia de clau per l’habitació. Aquella va ser una nit llarga ja que hi havia. Finalment, alguns més que uns altres, van poder dormir. A la tarda ens van fer desallotjar les habitacions i va començar la llarga espera... teníem la costa catalana just davant però el vaixell semblava com si no vol· gués arribar. Finalment, el vaixell va arribar a port i ens vam dirigir cap a Bell· puig, on les famílies ens estaven esperant. Abans d’acabar, però, donar les gràcies a la Mercè, la Cris, la Iolanda i la Titos, que ens van acompanyar i aguantar durant el viatge; i desitjar als alumnes que l’any que ve el faran, que els hi vagi tan bé com ens ha anat als de la promoció 2015-2017, que un viatge com aquests a la vida, només n’hi ha un!

Viatge a ItĂ lia, 1r BTX

Viatge a Irlanda, 4t ESO

Lo Gripau

1 ESO B

1 ESO A 1 ESO D

1 ESO C

2 ESO A

2 ESO B

Lo Gripau

2 ESO D

2 ESO C

3 ESO A

3 ESO B

3 ESO C

4 ESO A

4 ESO B

4 ESO C

1 BTX A

Lo Gripau

1 BTX B

Tossa de Mar, 2n ESO

Tarragona, 1r ESO

Lo Gripau

Teatre a Blanes, 3t ESO

Empremtes escolars

Komvivim Primera experiència amb el Servei Comunitari Jhonatan Lòpez, professor de religió, i Laura Visa, psicopedagoga

Aquest curs 2015/16 s’ha iniciat un projecte d’in· tercanvi generacional entre els alumnes de 4t d’ESO i els centres residencials per a la gent gran de Bellpuig: Residència Convent de Sant Bartomeu depenent de la Fundació Pere Mata i Residència de Bellpuig.

Concretament, aquesta tasca s’ha centralitzat en el nostre centre des de les assignatures optatives de 4t d’ESO de Religió i Història de les Religions. Prèviament, el curs passat el professorat encarregat de l’assignatura va rebre una formació i va plasmar la programació de les diferents activitats en un projecte. Al llarg de tot aquest curs, els alum· nes han realitzat diferents activitats conjuntament amb els avis, com són: preparació de manualitats de Nadal,

activitats de jardineria a l’hort, jocs de taula, taller de lectura...entre d’altres. Des del centre valorem molt po· sitivament aquesta convivència, que ha servit perquè els alumnes coneguessin una realitat que no els és propera, s’ha creat un espai de convivència on alumnes i avis han pogut compartir experiències de vida que han estat enriquidores per a les dues parts. Fins i tot hi ha alumnes que han manifestat l´interès per a conti· nuar el seu vincle amb l’entitat. A la vegada, per a les entitats ha estat una experiència positiva i enriquidora, i han manifestat la seva voluntat de continuar amb la iniciativa. Per últim, només ens queda agrair als professionals dels centres que han col·laborat amb nosaltres en el desenvolupament d’aquesta iniciativa, i sobretot la seva predisposició des d’un bon principi a col· laborar amb nosaltres. És clar, també als avis que ens han rebut amb els braços oberts a casa seva i que generosament han compartit amb nosaltres el seu dia a dia i part de la seva història de vida. Així mateix, volem deixar constància de l’esforç extra que han fet moltes famílies fent possible que els alumnes puguin participar d’aquesta iniciativa, acompanyant-los sempre que ha fet falta quan se’ls ha demanat. Esperem que el curs vinent aquesta relació entre l’institut i les residències pugui fructificar i conso· lidar-se amb noves experiències.

Lo Gripau

Aquesta iniciativa sorgeix del requeriment normatiu que els alumnes del segon cicle de l’ESO facin unes hores al llarg del curs en col·laboració amb una en· titat de l’entorn amb la finalitat de desenvolupar la competència social i ciutadana.

Empremtes escolars

Càrites Una de les activitats del Servei co· munitari per als alumnes que no podien assistir a les residències ha sigut assistir als petits al seu dia a dia de fer deures al reforç escolar de Càrites Bellpuig. Aquí oferim uns petita experi· ència de com en va viure Car· nestoltes. -El dijous abans de Carnaval vam anar al despatx del rector per realitzar una activitat molt dife· rent, una disfressa molt ecològica i, sobretot, econòmica.

Una obra utilitzant l’enginy. La idea era que ens disfressaríem de pirates. Aquells personatges malvats que deien: “A l’abordat· ge” i “Arrrrrg!”, sovint portaven cames de fusta o un lloro a l’es· patlla. Una idea una mica més senzilla.

brossa. No tant sols van gaudir fent-se fotos amb la disfressa i lliutant-la, sinó que també en el procés d’elaboració. Retallar i enganxar.

Una samarreta seria una bossa de brossa de color negre amb una calavera de paper blanc en· ganxada al damunt. el pegat de l’ull seria de cartolina frosca i el barret un altre tros de bossa de

Math micro stories 2nd of ESO students have done a competition that consisted to make a sentence with english and maths. We have to make the sentence following this indi· cation: We have to choose from a fraction its ten first decimal numbers at minimum, and with each decimal look for a word with as letters or syllables as the decimal number have had. At first, we thought that it was an impossible task, but quickly we started working and the re· sults were fantastics.

Lo Gripau

The group called The Flower· powers have won the first award. The fraction which they choose was 528/7=75,428571…, and the sentence that they created with these decimals were: Because world can’t be colorful, happy, perfect… if everybody is negative, angry, furious… with good people

Sabrin Halli, Nerea García, Júlia Farran, Zakaria Guenfoudi

We want to highlight the in· volvement in the project from different families and businesses. They have provided that extra motivation that we needed at specific times, helping and give us some awards! The participating companies were:

We don’t want to forget May, the assistant conversation that we had this year, who helped us a lot to find words that didn’t seem to ever find! Mariona Planes & Francesc Sisteró 2nd ESO

Gent de casa

Jubilació de Carme Albareda Una vida entre esquadres i cartabons JM. Mir, director

Com a professora de Dibuix-EVP ha tingut sempre un privilegi constant: disposar de la seua prò· pia aula. A l’hora de la classe, els alumnes agafen aquelles grans i amples carpetotes plenes de làmines i enfilen per amunt, cap al tercer pis on hi ha l’aula gran d’EVP, amb uns pupitres molt més amplis per facilitar el dibuix, amb grans espais per penjar i lluir les làmines, amb pica i tot per quan fan aquarel·les... Per cert, els peus de les taules actuals encara són els originals del vell institut, reaprofitats amb nous taulers, que es van recanviar en inaugu· rar l’institut nou. En el centre vell, l’aula de dibuix era a l’entrada al fons de tot a mà dreta. Després de la remo· delació de final dels 90, l’aula

va pujar amunt, al pis de dalt de tot, d’on ja no se’n mourà. Quan arribarà el nou i flamant edifici, en quedarà el costum, i l’aula específica de la Carme tornarà a ser al darrer pis... però ara amb ascensor, això sí! Si entreu a l’aula, veure com reflecteix el caràcter de la pro· fessora: plena de làmines de tots colors dels alumnes dels anys anteriors, tot ben ordenadet en els armaris, les regles, esquadres i cartabons ben afilerats al costat de la pissarra. Una alegria espe· cial es nota en entrar-hi: és la mateixa que sentim quan xarrem amb la Carme, a l’hora del pati o en les celebracions de l’institut. Una conversa inacabable, sempre regada de somriures, agafant la vida pel costat que no punxa ni fa mal, que els problemes ja vénen sols.

Els nous alumnes entraran a l’aula de Dibuix i sense saber-ho notaran encara la presència d’aquesta professora en l’am· bient. A la Sala de Professorat notarem el buit que deixarà la seua presència, sempre amb la barreta energètica per esmorzar o comentant les notícies del diari. Sabem que és per un bon i enve· jat motiu com és la jubilació. Ara haurem d’esperar a l’alifara de profes de cada any a Montalbà, a la propera primavera, per re· cuperar el seu somriure i la seua càlida mirada rere les ulleres i per sota de son ros serrellet de cabells al front. Que siguis molt feliç, Carme, ara ja no caldrà que la vida sigui una recta diària, te la podràs prendre a cor què vols, però sobretot no ens oblidis. Nosaltres no ho farem pas!

Jaume Fusté i Carme Albareda en la festa de jubilació dels companys de l’any passat

Lo Gripau

Després de 36 anys de serveis prestats, els darrers vint-i-vuit dels quals ininterrompudament al nostre institut, se’ns jubila la Carme, «la de dibuix», tal com diuen els alumnes. És una joia poder arribar a l’edat del jubileu amb la vitalitat i simpatia que encara serva, i això que n’ha vist de tots colors: des de l’antic BUP i COU, on sovint l’expressió artística era una simple EATP o assignatura «maria», fins a les continuades i inacabables refor· mes actuals que incorporen l’EVP, l’Educació Visual i Plàstica, com una matèria que es vol prestigia· da i fonamental en l’educació ar· tística i emocional dels alumnes.

Gent de casa

Carta de comiat Carme Albareda, professora de visual i plàstica i dibuix tècnic

És un moment gratificant aquest, Em jubilo amb goig del treball escollit per mi, i que he dut a terme al llarg de 36 anys de la meva vida laboral. És el moment d´ iniciar una nova etapa cap a un futur diferent. Vaig acabar els estudis de Belles Arts al juny del 1980.Al juliol em vaig casar i al setembre/octubre vaig començar curs a l’INS Terres de Ponent de Mollerussa, amb moltes ganes i il·lusió durant 8 anys. En tinc molt bons records!!!

dibuixos de còmics i publicitat en anglès.

Estudieu i treballeu amb allò que us agradi i sigueu molt feliços!!!

Amb els de 1r i 2n de Batxille· rat també hem dibuixat moltes làmines de dibuix tècnic i hem compartit molts bons moments. Per a alguns ser que això ha estat important per a la vostra futura vida acadèmica i professional.

Només em queda ja dir-vos no adéu,sinó fins sempre. M’empor· to grans records i estic molt sa· tisfeta de compartir tots aquests anys de convivència.

Espero i confio que els vostres somnis es facin realitat.

Una abraçada molt forta a tot· hom.

No us oblidaré mai!!!

El curs 1989-90 vaig iniciar la meva docència a l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig. Ha estat un enorme plaer compartir tots els anys de l’ institut amb tots vosaltres. Me’n vaig contenta , emocio· nada i sobretot agraïda a tots els companys que feu possible l’ institut: profes, alumnes, AMPA, secretaria, consergeria, cuineres ,equip de neteja, i en especial tot l’equip directiu per tot allò que he après de vosaltres, per la vostra estima, pel vostre suport de sempre...

Lo Gripau

Ara, quan m’ha arribat el mo· ment de la jubilació ,reviso tot el meu passat. Dono gràcies per una vida laboral feliç, però so· bretot gràcies a tots els alumnes i exalumnes que han passat per la meva vida. Els de 2n i 4t d’ESO heu dibuixat i pintat moltes làmines, postals i cartells de festes, i amb la gran ajuda dels companys del depar· tament, i especialment aquests darrers anys amb la Iolanda,

La Carme a l’aula de Dibuix, amb els alumnes de 2n BTX a dalt i de 1r BTX a sota

Gent de casa

Curs 1988-89 Curs 1990-91

Curs 1999-2000

Lo Gripau

Curs 1993-94

Gent de casa

Jubilació de Jaume Fusté Vint anys darrere la finestreta de l’institut JM. Mir, director

l mes de febrer passat, amb seixantacinc anyets recent complerts, se’ns va jubilar un dels conserges, tècnicament dits personal d’administració i serveis. Se’ns va jubilar el Jaume, que havia arribat al co· mençament del curs 1996-97, tres o quatre mesos abans que l’altre conserge, el Jordi, aquell any que arribaven els alumnes de 1ESO a l’insti per primera vegada. Ja ha· vien coincidit en un centre anteriorment, i per això no els va costar gens adaptar-se l’un a l’altre. Més enllà de la feina, tots el recordarem per la seua paciència budista, mai tan ben dit, i el seu tarannà tranquil i calmós. La jubilació és un altre moment vital. Cal saber-se’l guanyar i gaudir. Ara cada moment és important, cal no malgastar-lo. Ens anirem veient pel “face”, i nosaltres et clicarem m’agrada perquè,

Lo Gripau

és clar, ara tindràs temps per a tu mateix i per a tot i tothom, que en això ha de consistir, com a mínim, la daurada jubilació. Rep la nostra més forta abraçada i cordial felicitació.

Gent de casa Comiat

mics i amigues, acomiadar-se és una mica com morir-se. I en tots dos casos a mi personalment m’agradaria marxar, si pogués triar, sense que quasi es notés. Professors i professores, personal d’administració i serveis, personal del menjador i neteja, alumnes i directius, esforçats pares i mares: Poder treballar amb tots vosaltres cada dia, dia a dia, ‘codo con codo’ com diuen, ha estat un honor i un privilegi per a mi. Normalment no pensem que treballar junts sigui cap privilegi, immersos com estem en l’ardor del combat i la calor del moment, que no ens permeten apreciar la perspectiva gran. Però quan a l’hora de despedir-nos podem apreciar per fi la perspectiva gran correctament, això es veu clarament. Si us he contestat alguna vegada ‘de través’ (i em temo que probablement més d’una vegada), per favor disculpeu, i que quedi aquí en aquest punt tot esborrat i oblidat. Vale? Estic segur - perquè després de tants anys és ine· vitable - que alguna cosa de mi, en format subtil, es queda en vosaltres. I de vosaltres, moltes es queden en mi. Fins sempre, amics! I gràcies, sempre. Del vostre Conserge, Jaume

Company, amic... Jordi Sabidó, PAS

m poso a escriure’t i em venen al cap un grapat d’emocions, vivències, anècdotes... que no pots arribar a imaginar-te. Es podria escriure un llibre de tot el que hem viscut junts...

Junts hem estat en aquest institut gairebé 20 anys, cosa que no es poc! Vivències, anècdotes, trasllats per obres, taules amunt, armaris avall, mobiliari on mai trobava el seu lloc. Érem els reis de la “carretilla”; i no fou una vegada d’obres, sinó dues! I a més tots els estius..... En el dia a dia, només mirant-nos sabíem el que hauríem de fer cadascú, sense discussions, sense males cares, ajudant-nos... i mirar de fer la feina de la millor manera que sabíem i podíem. Bé, potser m’estic allargant massa, i com ja he dit tants anys donem per molt. Com a company de feina, no et tinc, però vull que em tinguis sempre com amic amb el que pots confiar. 51

Doncs bé, tu sempre amb la “programació” d’informàtica, i allò que no sabia, ni entenia el que era “meditacions”. Em vas guanyar el cor: sempre pacient, no t’enfadaves mai, eres bon company..... Ens vam separar un temps, però al cap de pocs anys ens vàrem retrobar a Bellpuig.

Lo Gripau

Ens vam conèixer a al institut d’Agramunt. En el primer moment al veure’t vaig pensar, quin personatge que m’ha tocat com a com· pany! I per què vaig pensar això?

Temes oberts

700 aniversari de la mort de Ramon Llull, pare de les lletres catalanes escriptors.cat

Lo Gripau

Ramon Llull, neix a Palma de Mallorca el 1232. Tal i com diu M. de Riquer a la Història de la literatura catalana “L’obra i la personalitat de Ramon Llull són d’una magnitud tal que els estu· dis a elles dedicats constitueixen tot un capítol de la cultura me· dieval. La vida de l’escriptor ha pogut ésser determinada amb prou rigor i amb poques llacunes –si tenim en compte les escasses notícies biogràfiques que hom posseeix de molts autors medie· vals– gràcies a tres fonts: alguns documents d’arxiu exhumats per la investigació, referències fetes pel mateix autor a les seves obres, i un relat que Llull féu als seus deixebles sobre els principals esdeveniments de la seva existèn· cia, que es conserva en llatí i en una traducció catalana una mica posterior, relat al qual hom dóna nom de Vida coetània.”

Llull té una revelació: l’Ars o Art lul·liana, un sistema filosòfic que permetria demostrar, a través de l’argumentació filosòfica racio· nal, la veritat del cristianisme als infidels. Al llarg de la seva vida escriu diverses variants i simplifi· cacions d’aquest sistema filosòfic, l’Ars magna (1276), l’Art demostrativa (1283), l’Ars inventiva (1289) i l’Art breu (1308), entre d’altres. Conscient de la dificultat de les 16 figures de la seva Art, també escriu obres amb diverses tècniques i estils per tal de trans· metre d’una manera didàctica i més entenedora el seu propòsit. En aquest sentit escriu en català, i també en llatí i àrab –es creu que a través de correctors–, prop de 250 obres atribuïbles, entre elles sermons, cartes, proverbis, manuals didàctics, poesia, au· tobiografia, narrativa i tractats científics, filosòfics i morals.

Ramon Llull té una vida llarga per a l’època, atès que mor el 1316 amb 84 anys. La seva família pertany a la noblesa catalana que acompanya el rei Jaume I en la conquesta de l’illa de Mallorca. El jove Llull rep la típica formació cortesana, es casa amb Blanca Picany i tenen dos fills. Però cap al 1263 té lloc un canvi conside· rable en la seva vida; arran d’una sèrie d’experiències místiques abandona la seva posició social i oblida els afers familiars, per a dedicar-se a un únic objectiu: la conversió dels infidels –mu· sulmans, jueus i gentils– a la verdadera fe cristiana. A aquest objectiu hi dedicarà la seva vida i la seva obra.

Compromès amb el seu projecte de conversió dels infidels, paral· lelament a la seva producció filo· sòfica i literària, Ramon Llull de·

Després d’aplicar-se durant nou anys a l’estudi de la llengua i cultures llatina i àrab, Ramon

dica molts esforços a la creació de monestirs on les principals activi· tats havien de ser l’aprenentatge de la llengua àrab i la formació missionera. Només aconsegueix la fundació d’un sol monestir, el monestir de Miramar, situat a la mateixa illa, gràcies a les dona· cions del rei de Mallorca Jaume II. Descontent amb el resultat de les seves gestions diplomàtiques amb els diferents papes i reis per la creació de més monestirs, de· cideix viatjar ell mateix als països de religió musulmana. Així doncs viatja pel nord d’Àfrica i el Prò· xim Orient, alternant els seus vi· atges amb estades a Montpeller, Gènova, Roma, Mallorca i París, on dicta Vida coetània (1311) als monjos del monestir on s’hostat· java, una biografia que pretén justificar la seva vida als ulls del concili general de l’Església. Segons Jordi Rubió, en el seu estudi Ramon Llull i el lul·lisme, “La figura d’aquest home sempre és d’actualitat, perquè els seus punts d’atracció són inexhauri·

Temes oberts (1287-89), que inclou el popular Llibre de les bèsties és una novel· la didàctica estructurada a través d’exemples, molt influenciada per la filosofia sufí.

Sembla ser que Ramon Llull va morir l’any 1316 a Palma, després d’un viatge a Tunis. A nivell literari es pot afirmar que Ramon Llull és el primer i un dels principals contribuïdors a la formació de la llengua cata· lana literària. Les seves solucions sintàctiques i lèxiques, i la seva prosa elegant i equilibrada su· posen una innovació molt gran i són un exemple insòlit de desen· volupament d’una llengua sense tradició literària prèvia. És el primer escriptor europeu d’obres filosòfiques i cultes en llengua vulgar. L’elecció de la llengua, en tot cas, s’ha d’entendre com a un instrument per arribar millor al públic al qual s’adreçava l’obra: llatí per als lectors europeus instruïts, català per a la població laica de la Corona d’Aragó i la seva àrea d’influència, i àrab per a les tasques proselitistes. Sovint, però, s’han conservat

manuscrits d’una mateixa obra en doble versió catalana i llatina. Malauradament no es conserva cap manuscrit en llengua àrab. En vida de l’autor la seva obra també és traduïda a llengües com el castellà, el francès, l’italià o l’occità. De la seva tasca com a poeta ens arriben dues obres, Desconhort (1295) i el Cant de Ramon (1300), amb una clara influència de l’estil provençal. Pel que fa a la narrativa, podem destacar el Llibre d’Evast e Blanquerna (1276-83), novel·la que descriu la vida exemplar d’un heroi i reflecteix la distribució social de l’època i el Llibre d’amic e amat (1276-83) amb una sèrie d’aforis· mes de caire didàctic. El Llibre de contemplació en Déu (1271-74), més de mil pàgines dedicades a l’explicació filosòfica del món exterior i el món diví, l’escriu ini· cialment en àrab, tot i que només en conservem versions catalanes i llatines. El seu manual cavalleresc Llibre de l’ordre de cavalleria (1274-76), dedicat a fortificar la moral i la pràctica cristiana entre els cavallers, esdevé un èxit du· rant més de dos segles. El Llibre de doctrina pueril (1274-76) és un llibre didàctic que simplifica les veritats bàsiques del cristia· nisme. El Llibre de les meravelles

L’any 1906, la Comissió Editora Lul·liana comença a editar l’Obra Completa de Ramon Llull, que finalitza l’any 1919 amb 21 vo· lums publicats. Actualment la seva obra ha estat traduïda a una vintena de llengües i s’està publicant la seva obra llatina completa. El 2016 és nomenat “Any Llull”, en commemoració del 7è cente· nari de la mort de Ramon Llull, pel qual tant el govern de les Illes com el del Principat han impulsat diverses activitats per a difondre l’obra i el personatge més enllà del clos de la universitat i de la discussió erudita.

Lo Gripau

bles. Des que començà la seva vida pública, va saber guanyar l’atenció dels contemporanis amb tenacitat mai defallida. Portat de la temor, que sempre va agitar-lo, de veure oblidada i perduda la seva obra, va saber lligar-hi la passió i el sentiment d’amics i deixebles, i va escampar les seves idees en els llocs més influents del món del seu temps.”

La seva producció filosòfica i teològica ha tingut nombrosos seguidors al llarg dels segles, i ja al segle XV apareixen escoles lul·lístiques arreu d’Europa. La fama de l’autor també provoca l’aparició de centenars d’obres heterodoxes pseudo-lul·lianes atribuïdes a l’autor, i no serà fins a mitjans del segle XX que l’estu· diós E. W. Platzeck elaborarà un cànon d’obres bibliogràficament atribuïbles a l’autor, amb uns 250 títols en total.

9. I també a Rocamador. Quins camins els del Senyor!

8. A Sant Jaume pelegrina amb bordó, sarró i petxina.

14. Va i escriu amb profusió: «Llibre de contemplació»,

7. que el cridava a conversió, i ell va dir-li «Per què no?»

13. que l'Islam té atenallat, i ell se sap il·luminat.

15. «L'ordre de cavalleria», «Llibre de Santa Maria»

3. Va ser patge i senescal, i a la cort feia el jornal.

16. o aquell «Llibre del gentil» i «Doctrina pueril»,

10. Aprèn àrab d'un esclau i abandona el seu catau.

4. Trobador expert, de bandera, era un jove calavera.

Edició: Escola Municipal de mallorquí de Manacor

2. Eren temps de reconquestes del rei Jaume. Quines gestes!

Dibuix: Jaume Gubianas

17. i la novel·la «Blanquerna», que a més d'un ens enlluerna,

11. Llull s'enla a Puig de Randa i elabora propaganda

5. Per espòs i per company va tenir-lo na Picany.

Mallorquí universal i ﬁlòsof genial

L’auca de Ramon Llul

1. Va ser a Palma, gran ciutat, on ens va néixer el beat.

Text:Joan Vilamala

Lo Gripau

54 18. perquè és monjo, bisbe, abat i sant pare reformat,

12. del seu Art, nou i pregon, amb què vol canviar el món,

6. Fins que un dia d'imprevist se li va presentar Crist,

http://www.auques.cat

47. I altre cop a Tunis va. Segons sembla allí  nà.

46. Torna a casa decebut, però no es dóna per vençut.

45. I els fa anar tots de capoll, no per res li diuen foll.

44. Un cop més, amb conança, Ramon Llull allí s'atança.

43. A Viena, al Delnat, un concili han convocat.

Lo Gripau

41. Torna a Europa i, a Vauvert, sembla que l'han descobert.

40. Fins que al nostre losop ens l'expulsen altre cop.

39. Mil tres-cents set, un bon dia pren la mar cap a Bugia.

38. i el bell plany «Lo desconhort» on debat la seva sort.

37. Desvalgut, el rodamón, ens escriu «Cant de Ramon»

48. Llull, lo foll o gegantesc, avui dorm a Sant Francesc.

42. Li fan una miscel·lània que es diu «Vida coetània».

36. Quan n'havia fet setanta va anar a Armènia i Terra Santa.

35. i «Arbre de Filosoa», que a Felip el Bell envia.

34. Per tenir més inuència escriu «Arbre de la ciència»

33. aquell papa que abdicà com Blanquerna, l'ermità.

32. Torna a Nàpols i ara aquí s'entrevista amb Celestí,

31. I hi provoca un desgavell! Per poc no hi deixa la pell.

30. Se'n va a Tunis a convèncer adversaris de creença.

29. cap a terra de missions, malgrat dubtes i tensions.

28. Al pobre home deixen sol i ell, tossut, aixeca el vol

27. Parla amb reis, parla amb el Papa i d'en Llull ningú s'escapa.

26. Va a París, a la Sorbona on l'escolten una estona.

25. Del diàleg defensor, té fe cega en la raó.

24. d'uns intrèpids missioners, poliglots com els primers.

23. Per difondre la seva Art Llull fa escola a Miramar

22. Veu al «Llibre de les bèsties» que el poder porta molèsties.

21. Fèlix obre les parpelles al «Llibre de meravelles».

20. Quin heroi! Que tolerant! Blanquerna era Superman!

19. que de vell deixa el papat i ens escriu «D'Amic e Amat».

Temes oberts

La vida imparable i el mètode Guillem Closas, professor d’Història

La vida imparable. L’expressió, treta de la publicitat, expressa ben bé com van moltes coses avui en dia. Les coses, simple· ment, van, són com són, no s’hi pot fer res, és el que hi ha...i s’ha d’aprofitar, gaudir al màxim i, per tant... el que interessa a l’anunciant: comprar. O, en altres casos, fer alguna cosa, la qüestió és fer alguna cosa, fer-se notar, canviar quelcom, posar ordre, donar un cop de puny a la taula, carregar-se el que tot just acaba de començar per iniciar un nou projecte, canviar la cançó deu segons després que el company l’hagi ficat. Moviment, movi· ment, i més moviment. Irreflexió, irreflexió i més irreflexió.

Lo Gripau

Certament, és veritat que, si s’analitza en profunditat, la vida és imparable, i ens va imposant les seves lleis (la dependència del nen, els canvis de l’adolescent, els últims moments de malalties i decadència física...) fins que , a la fi, es detura definitivament. Però també presenta, o presentava, moments de calma i de descans en què ens paràvem a contem· plar les coses i ens allunyàvem del frenesí. De fet, Aristòtil va dir que és el més propi de l’home pa· rar-se a reflexionar. I Nietzsche va dir que l’esser humà és l’animal capaç de dir no, de renunciar a deixar-se portar. Dediquem, per tant, uns moments a meditar sobre un tema d’interès. De fet, no es tracta de qualse· vol tema. Segons alguns diaris, revistes, emissores de ràdio i televisió i intel·lectuals famosos, és potser la qüestió que més

preocupa els ciutadans. Més que la corrupció generalitzada, que la independència o no indepen· dència de Catalunya, que l’atur, que els problemes per accedir a la vivenda, que la gran quantitat de gent que viu en condicions de pobresa... La meva sorpresa és total quan llegeixo que, mal· grat tot això, que els mètodes que s’empren a les escoles i als instituts són el gran problema d’aquest país. Deixeu-me per tant dir quatres coses sobre el tema. Per fer-ho, contrariant l’esperit del nostre temps, hauré de tornar al passat, fa més de trenta anys, quan vaig començar els meus estudis universitaris de Magiste· ri. I recordar una de les primera classes, en que el professor de pe· dagogia posava en contrast una metodologia que ell anomenava ensenyament tradicional (basat sobretot en l’explicació del pro· fessor) amb la nova pedagogia (basada en tot el contrari). El bé i el mal, el cel i l’infern, en defi· nitiva: poca diferència hi havia entre l’ensenyament religiós i l’escola universitària respecte a la forma de raonar. Immediata· ment, el professor va passar a dir que, donades les circumstàncies, i malgrat que estava formant professionals de l’educació, ell hauria d’impartir les seves classes seguint la metodologia tradici· onal. La majoria de la carrera, amb alguna petita excepció, va anar així. A la professora que seguia un mètode més participa· tiu, els alumnes li prenien el pèl. La professora de didàctica, una

dona enèrgica, veterana i amb caràcter es va atrevir a dir que potser la pedagogia tradicional tenia alguna cosa positiva i que una bufetada a temps era la millor solució. Des de llavors, en realitat, no han canviat gaires co· ses, i aquest és el gran argument de molts experts: no pot ser que continuem fent les classes com fa cinquanta, com fa seixanta, com fa cent, com fa 500... anys. No pot ser? En aquesta reflexió fallen algunes coses. En primer lloc, els mètodes no són sempre els mateixos. A l’Edat Mitjana, era obligatori el debat després de l’explicació del professor. L’explicació es pot fer animant els alumnes a participar o no. Es pot il·lustrar amb power point o no. Pot ser més llarga o més curta. En algunes matèries ha de ser més breu i han de predominar els exercicis. Actualment, no es po· den pegar cops de regla cada cop que l’alumne falla com a l’època franquista. En segon lloc, no respon a cap lògica pensar que tot el que porta un temps fentse d’una manera s’ha de canviar. Potser és al revés, potser si porta molt temps fent-se així és perquè té alguna cosa positiva. De fet, hi ha molta gent que considera fonamental que el professor ex· pliqui. Si mireu les pàgines d’oci dels diaris, veureu que una de les activitats principals són les conferències: una persona de· senvolupa un tema i després el públic assistent li fa preguntes. Actualment, moltes persones quan es jubilen s’apunten a la universitat de l’experiència, és a

Temes oberts

Amb tot això, no vull defensar ni atacar cap mètode educatiu. Em sembla fantàstic, per exemple (sembla que és la moda actual) que alguns centres treballin per projectes. La reflexió sobre els mètodes d’ensenyament ha de ser constant per part dels pro· fessionals de l’educació i dels responsables polítics pertinents. Però no ha de servir, com penso

que es pretén ara, per desviar l’atenció d’alguns problemes greus, alguns dels quals ja existi· en fa trenta anys i potser també en fa cinquanta: • La vida imparable aplicada als sistemes educatius, que contraria els principis més ele· mentals de la pedagogia i del sentit comú. Els educadors no saben per on van si cada cop que canvia el partit polític al govern se’ls exigeix fer-ho tot diferent. • La desproporció creixent entre les exigències i els recursos. En els úllims anys, tot i que el problema, com ja he dit, no es pot desatendre mai, la qüestió no són els mètodes. Els professors s’han adaptat al Moodle, al tractament de la diversitat, a treballar amb un ordinador per alumne, sense ordinadors... La qüestió és que, diguin el que diguin els experts, la inversió en educa· ció, ja baixa, s’ha vist afectada per la crisi. Els professors han de fer més hores pels mateixos diners o menys, han d’atendre un alumat cada vegada més variat amb menys hores de reforç i tractament de la di·

• L’excés de burocràcia. Cada cop treballen més persones a l’ensenyament que no tenen contacte directe amb alumnes. Per exemple, els qui es dedi· quen a avaluar els centres. Com que alguna cosa han de fer per justificar-se i a més els ho demana la Unió Europea, es dediquen a demanar papers al professorat. La senyora Rigau va dir quan va començar a fer de consellera d’Ensenyament que procuraria simplificar les feines burocràtiques dels do· cents. Ha estat al revés. Ara bé, amb això coincidim amb experts com Sala i Martín: l’excés de controls i de tràmits perjudiquen la innovació. Amb por a saltar-se alguna norma· tiva, les persones fan el més senzill: el que han fet sempre. Igual que fa trenta anys i qua· ranta, tothom està preocupat per l’educació i té molt interès a millorar-la. Igual que fa trenta anys i quaranta, quan es tracta de repartir diners hi ha moltes coses, per no dir totes, que passen per davant.

Lo Gripau

dir , decideixen passar alguns dels últims anys de la seva vida anant a classe, escoltant als professors i prenent apunts. Quan una per· sona ha d’aprendre a fer alguna cosa (un ofici, per exemple) el més natural és que observi pri· mer com ho fa un altre, no que vagi fent proves a veure si ho encerta per casualitat o si es talla les mans en l’intent de dominar les eines de treball. Una persona que ha treballat un tema et pot donar en una o dos hores infor· macions equivalents a la lectura d’alguns llibres... Recentement, a Alpicat, el professor Sala i Martín ens ho va fer passar molt bé de· fensant l’emprenedoria i els nous mètodes d’ensenyament. Però el que va fer ell és una xerrada, és a dir, va seguir la metodologia tradicional.

versitat. Un cop desapareguda (?) la crisi, no sembla que això vulgui canviar. La crisi doncs servirà per empitjorar les condicions de vida dels educa· dors. Un mètode adequat per millorar el sistema educatiu o explotació pura i dura? En qualsevol cas, tot i que se’n parli poc, aquesta, i no la metodologia o cap altra, és la qüestió clau, el canvi principal dels últims anys. El sentit comú més elemental diu que si quel· com ha empitjorat és per culpa d’això, i que si no ho ha fet és perquè tots plegats hem fet un sobreesforç per imposar-nos a les circumstàncies adverses.

Temes oberts

Nosaltres J.M. Aparicio, professor de FQ

Existim durant un temps molt breu, i en aquest interval tan sols explorem una part diminuta del conjunt de l’univers. Però els humans som una espècie marca· da per la curiositat, l’única que queda d’un grup d’espècies ( el “gènere Homo “) format per almenys una dotzena d’espècies curioses. Les altres espècies del grup ja es van extingir; algunes, com els neandertals, no fa gaire: ni trenta mil anys. Ens preguntem, busquem respos· tes. Com podem comprendre el món en què ens trobem? ¿Quin lloc ocupem nosaltres, éssers humans que percebem, decidim, riem i plorem, en aquest gran quadre del món que ofereix la ciència contemporània? ¿Què som nosaltres, en aquest món immens i rutilant?

Lo Gripau

“... entre els arabescos infinits de formes que componen el que és real, nosaltres no som més que una giragonsa més...” A mesura que el nostre coneixe· ment ha augmentat, hem après cada cop més que formem part, una petita part, de l’univers. Ens pensàvem que érem al planeta del centre del cosmos, i no hi som. Ens pensàvem que érem una raça a part de la família dels animals i de les plantes, i hem

Intentant explicar la realitat que ens envolta. Laura Carabasa, 1r BTX

descobert que som descendents dels mateixos pares de qualsevol altre ésser viu del nostre entorn. Tenim besavis comuns amb les papallones i amb els làrixs. Som com un fill únic que creix i s’ado· na que el món no gira només al seu voltant com es pensaba quan era petit. Ha d’acceptar que és un més, un de tants. Em· mirallant-nos en els altres i en les altres coses, aprenem qui som. Si som especials, ho som tal com és especial cadascú per si mateix, cada mare per al seu fill i cada fill per a la seva mare. No pas per a la resta de la natura. En el mar immens de galàxies i d’estels, som un infinitèsim raconet aïllat; entre els arabescos infinits de formes que componen el que és real, nosaltres no som més que una giragonsa més. Hi ha tant d’espai allà dalt que és pueril pensar que en aquest racó pe· rifèric d’una galàxia de les més banals hi ha res d’especial. La vida a la Terra no és més que

una mostra del que pot passar a l’univers. La nostra ànima tan sols és una més. Des de temps immemorials, les persones hem intentat explicar la realitat que ens envolta i els esdeveniments transcendentals de la nostra vida. Les imatges que ens construïm del món viuen dintre nostre, en l’espai dels nos· tres pensaments, però descriuen més o menys bé el món real de què som part. Per naturalesa estimem i som ho· nestos. I, per naturalesa, volem saber més. I continuem aprenent. El nostre coneixement del món continua augmentant. Aquí, a la riba del que sabem, en contacte amb l’oceà de tot el que no sa· bem, brillen el misteri del món, la bellesa del món, i ens deixen sense alè.

Temes oberts

Tu color David Gutiérrez, 1r BTX

Vaig començar a escriure de molt petit. Al principi ho feia com un sim· ple joc que pugui tindre qualsevol nen, agafava unes llibretes i escrivia aquelles històries que em venien al cap sense pensar-les massa. Ara, quan torno a llegir-les, veig que el que feia era copiar aquelles històries que m’havien agradat, canviant una mica l’argument i els personatges perquè s’adaptessin millor a mi. Va arribar un punt on aquesta afició que tenia per escriure es va tornar pràcticament una necessitat, neces· sitava tornar a casa després de les classes i escriure, crear nous personatges i nous mons fantàstics. La primera vegada que em vaig presentar el premi Sant Jordi vaig aconseguir el primer premi i a partir d’aquell any el vaig tornar a guanyar unes altres vegades. Aquest fet em va encoratjar a intentar fer una novel·la com a tal.

El títol “Tu color” fa referència a la relació que tenen les emocions amb cada una de les emocions humanes a la trama principal. La novel·la està dirigida a un públic juvenil i adult i seria etiquetada dintre del gènere de la ciència ficció futurista. La història es desenvolupa en un futur no gaire llunyà on les fonts de energia s’han esgotat. Això ori· gina una guerra devastadora que acaba quan un grup de científics descobreix com les emocions huma· nes poden crear grans quantitats d’energia amb el SCE (sistema de control emocional). Aquest descobriment formarà una jerarquia social dividida entre les persones que es poden costejar la valuosa energia i els més po· bres, obligats a generar-la a costa del seu patiment.

En aquell moment ja ho havia intentat abans, però sempre que començava una nova història només aconseguia aguantar escrivint durant uns mesos fins que ho deixava. Finalment, quan tenia 14 anys vaig tindre una idea per una història completament diferent a tot el que havia fet fins al moment amb un gènere que no havia tocat mai. Així que, després de pensar-ho detingudament, vaig decidir escriure, intentar millorar com autor i provar sort amb les editorials. Ho vaig fer, vaig acabar la novel·la, vaig enviar-la a moltes editorials i al desembre de l’any passat la gent d’Atlantis em va dir que estaven interessats a publicar-me.

Presentació del llibre Tu color a Bellpuig

Lo Gripau

Escriure aquesta novel·la ha suposat per a mi el repte de la meva vida. Sens dubte és el projecte al qual més temps li he dedicat mai, ja no sols per les hores diàries d’escriure, sinó també per les revisions de cada capítol, el treball de documentació, prepa· rar la trama... Tot això ho he hagut de compaginar amb els meus estudis, deixant el temps suficient per afrontar les setmanes d’exàmens i sacrificant la resta per l’escriptura.

Temes oberts En aquest context apareix un grup revolucionari amb el nom del Despertar que intentarà canviar les coses. El protagonista té el nom d’Irish Vallier, un jove que ha passat els seus 17 anys de vida en una espècie de coma induït i que guarda la clau del èxit per al Despertar en el seu interior. Haurà d’aprendre a ser un humà, acostumar-se a disparar i descobrir les emocions per així deslligar tot el seu potencial.

or última vez, noté la inquietud de la gente y supongo que se preguntaban si podían confiar en mí. Todas las personas en ese edificio habían visto de cerca las atrocidades que podía producir la energía emocional y ahora Feis les estaba proponiendo poner todas sus esperanzas en un completo desconocido. Un chaval de diecisiete años que ni siquiera podía recordar nada acerca de sí mismo, y les ofrecía el poder del que siempre había estado huyendo. Respiré hondo con los ojos cerrados.

Entonces apareció ella por primera vez. Una chica de mi edad, aunque más bajita, de pelo rubio, suave y sedoso, recogido con un pequeño pañuelo azul, un azul más oscuro que el de la vara, más profundo. Llevaba puesta una blusa de manga larga, blanca e impecable. Unos pantalones cortos y unos zapatos marrones y desgastados, mientras que sus piernas estaban cubiertas por unos calcetines negros y largos que le llegaban casi hasta las rodillas. Avanzó entre la multitud, deslizándose grácilmente, moviendo su delicada figura sin llegar a tocar a nadie. Finalmente, para sorpresa de todos, ella calmó la situación con una simple pregunta que ninguna otra persona en el edificio esperaba oír, ni siquiera yo.

Lo Gripau

-¿Cómo te llamas? Su voz era suave, completamente acorde con su delicada apariencia. Observé sus ojos castaños, preguntándome si había oído bien. Era una pregunta dirigida directamente a mí y conocía la respuesta desde hacía muy poco. Ladeé ligeramente la cabeza mientras recordaba la conversación, casi monologo, con Feis. La vara había dejado de

brillar y mis desordenados pensamientos se mezclaban en busca de un lugar donde posarse. Las miradas volvieron a centrarse en mí, esperando una respuesta. -Irish… Vallier. Mi voz sonó en medio del silencio como la primera gota de una tormenta, cerré los ojos y esperé a que alguien gritara que era peligroso, imaginé que me dormirían otra vez y que no volvería a abrir los ojos. Sin embargo, no me importaba, había hecho lo que me habían pedido y ahora solo quería librarme de esa molesta sensación que se aferraba a mí, de una vez por todas. Pero la tormenta no llegó. Nadie pronunció una palabra y al abrir los ojos me di cuenta del porqué. La chica rubia estaba a menos de un metro de mí, se había acercado sin miedo y había superado sin dudar la línea de protección invisible que habían creado los demás. Estaba delante de mí, con los brazos cruzados tras su espalda y sonriendo. -Mi nombre es Mana, bienvenido.

INSTeatre TALLER DE TEATRE

Tots som PAP: a Bellpuig, a Tàrrega i a Blanes Joan Cornudella / Montse Olivart, directors de Teatre

En aquesta edició, després de fer tècniques teatrals en grup i buscar eixos temàtics que fossin prou atractius, els alumnes del Taller de Teatre Lo Galliner de 4t d’ESO es van decantar pel món de l’adolescència i la música. La feina de creació del text partia de la lectura d’un llibre publicat l’any 2006. El seu títol: Som PAP. La nostra vida, el nostre rotllo. Els seus recopiladors: locutors de ràdio Flaixbac. Els seus noms:

Josep Llobató, Oriol Sàbat i Ve· nus. I la idea de fons consistia a seleccionar intervencions reals de joves que trucaven al programa Prohibit als pares. La música ja vindria sola partint del fet que els temes escollits fossin de rabi· osa actualitat en la cartellera de ràdio Flaixbac. Tots els alumnes hi van ficar cullerada.

Després de repartir papers, va néixer l’espectacle de petit for· mat: P.A.P. (Prohibit als pares). Una colla d’amics decideixen re· unir-se per recordar un programa de ràdio en què es parlava sense complexos ni prohibicions dels problemes de la parella, dels amics i dels pares. Aquests cator· ze actors converteixen el local en una emissora de ràdio improvisa· da per explicar històries reals que afecten la relació amb els pares i els amics i els maldecaps que poden sorgir quan es té parella. L’important és que tots són PAP. Així el camí d’aquest muntatge s’iniciava a finals del mes de novembre amb la il·lusió posada en la Trobada de Secundària de Tàrrega. Així arribaríem, després de superar els darrers assajos generals, a la primera cita a l’escenari de P.A.P. (Prohibit als pares). Va ser a la 31a Trobada

Lo Gripau

Un any més, i ja en sumem vint-iquatre, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bellpuig arriba a bon port sabent que s’han fet els deures a temps. Aquest curs ha estat força tran· quil pel que fa a compromisos teatrals. I, més enllà d’alguna bugada perduda pel camí, s’ha superat amb bona nota el qua· dern de navegació que s’havia previst a inicis del curs acadèmic.

INSTeatre

Lo Gripau

de Teatre de Secundària. Tàrrega ens aixoplugava com a espai po· nentí amb molta solera històrica i teatral. Els grups tarragonins i barcelonins es van allotjar a l’espai dels Escolapis. El dia 27 d’abril el teatre Ateneu acollia la inauguració de la trobada amb els parlaments de benvinguda de Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega i de Miquel Àngel Cullerés, director dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Lleida. Al llarg dels dos dies tots els centres van posar en escena el seu treball amb obres com De Inverness a Dunsinane o Macbeth (W. Shakespeare), Un sant Jor· di diferent (David Mora), Mrs. Death (Pau Miró), P.A.P. (obra col·lectiva), Antígona (Sòfocles), Break a leg! (diversos autors), Besos (Carles Alberola), El titella pròdig (Santiago Rusiñol) i Pate· ra rèquiem (Albert Miralles). A més a més, els més de 150 alumnes- vinguts de Lleida, L’Hospitalet de Llobregat, Tar·

ragona, Reus, Bellpuig, Segur de Calafell, Cervera, El Prat de Llobregat i Tàrrega – van poder compartir experiències a la taula i a l’escenari, van descobrir les entranyes de la Fira de teatre al carrer, van participar a la perfor· mance “Els refugiats” a la plaça de les Nacions sense Estat, van interactuar en la xerrada audio· visual sobre les arts escèniques a Catalunya i van veure en exclusi· va l’espectacle còmic “Nàufrags”

de la companyia la Industrial Tea· trera al pavelló de l’espai Trepat. Tot i canviar algun espai a dar· rera hora per culpa de la pluja, el guió es va complir al cent per cent. Fins i tot, vam improvisar la felicitació, amb roses fetes per la fundació Alba, dels 25 anys de te· atre de l’Institut Gabriel Ferrater de Reus. Amb l’excusa del teatre aprenien valors que serviran per a tota la vida.

INSTeatre

Amb els retocs que cal fer després d’una estrena, vam ser convidats a la XXIII Mostra de Teatre d’Insti· tuts de les comarques de Girona. Blanes ens acollia els dies 19 i 20 de maig. Vam allotjar-nos a la fonda can Setmanes i vam passe· jar a estones per la platja fins a sa Palomera. Era el primer cop que vivíem aquesta experiència a to· car de mar. Vam poder veure, als dos teatres blanencs, tragèdies, comèdies i musicals d’instituts de Figueres, de Girona, de Banyoles, de Celrà, de Roses, de Cerdanyola del Vallès (grup barceloní convi· dat) i de Castell-Platja d’Aro. Així la nostra actuació del dijous 19 de maig, al Teatre l’Esbarjo de Blanes, ens serví per a carregar piles de cara a la cloenda de curs.

lliurament de medalles i trofeus dels XXIV Jocs Esportius. Molts espectadors, alumnes, exalum· nes, pares i mares, van seguir, a la nit, amb molta atenció la versió completa de P.A.P. (Prohibit als pares). Com cada any, part de la recaptació anà al projecte solida· ri de Mans Unides. Un any més, la temporada teatral de l’INS Lo Pla d’Urgell de Bell· puig deixava bona saó a platea sabent que s’havien assolit tots els objectius marcats a l’inici del curs. En el proper curs, l’equip teatral espera poder ser en tots

els projectes que sigui convidat. I, sobretot, espera viure amb inten· sitat la celebració dels 25 anys del taller de teatre Lo Galliner. Amb cava, amb la publicació d’un nou volum teatral, amb l’organització de la 32a Trobada de Teatre de Secundària, amb la realització d’un curset teatral, amb teatre extraescolar i amb la trempera de saber que hem sembrat emocions i complicitats, més enllà de les parets de l’Institut. Que així sigui!

Lo Gripau

Tot just acabats els exàmens de suficiència, el divendres 17 de juny, al matí, s’oferia l’obra te· atral als alumnes i professors de l’Institut. I al final, es passava al

43a Promoció de Batxillerat

Lliurament d’Orles 2016 Endreça de Comiat Josep M. Mir, director

envolgudes famílies, profes· sorat, autoritats, i exalumnes de Batxillerat,

Vosaltres sou, exalumnes, els protagonistes d’aquesta nova Festa de Lliurament d’Orles de 2n de Batxillerat que celebrem avui. La festa que considerem la més bonica de tot el curs,perquè hi festegem que tota una altra fornada de joves preparats és a punt per deixar-nos, després d’una colla d’anys plegats entre les parets de l’institut.

Lo Gripau

Ens fa molt de goig haver-vos pogut acompanyar i ajudar a fer aquests anys del vostre viatge cap al coneixement i la maduresa. A vosaltre, que vàreu entrar com a nens i nenes i en sortiu a les portes de la majoria d’edat, us hem d’agrair l’esforç i la deter· minació posats per aconseguir aquest objectiu. I demanar-vos un cop més, com tantes vegades hem fet els professors durant aquests anys, que no tingueu por d’enfrontar-vos al futur, que continueu amb ganes i sense recances aquesta nova etapa de vida i de formació que se us obre al davant, lluny ja de l’institut i potser de casa i tot. Parlant de la família, cal que ens en recordem ara també de la constància, la paciència i la fe, la molta fe en la feina diària i continuada, de papes, mames, padrins i padrines. Els nois i noies que avui se’ns graduen de Batxillerat, en el fons del seu cor,

saben que sense vosaltres no ho haurien aconseguit. No cregueu, però, que a partir d’ara teniu ja vacances, que se us ha acabat la feina, sinó que tan sols canviarà la manera de fer-la, potser més a distància, però que ha de ser igualment fructífera i constant. Rebeu també, doncs, tots vosal· tres, familiars més propers dels alumnes, la nostra felicitació per la part que us correspon d’aquest èxit. Com dada any, hem d’esmentar la tasca perseverant i dedicada del nostre professorat (i de tota la resta de personal del centre). Al llarg de cada classe al llarg del curs, els professors i professores treballem perquè l’ensenyament que rebeu sigui al màxim d’adi· ent per a la vostra formació i de la màxima qualitat. Així ho testimonien les proves externes a què els instituts estem sotmesos i en podem presumir . Les proves de competències de 4ESO ens donen en totes les matèries ava· luades (català, castellà, mates, anglès i cientificotecnològic)

uns resultats un 10% superiors a la mitjana de Catalunya. També en l’avaluació de centre que la inspecció educativa ha efectuat aquest curs en tots els instituts, ens ha atorgat la màxima nota, que només han aconseguit l’11% dels centres de Catalunya. Per tant, som un institut cap· davanter en qualitat de l’ense· nyament. Això no fóra possible sense aquesta dedicació i il·lusió del nostre professorat, arribar al punt que avui festegem fóra del tot inabastable. Gràcies, doncs, professors i professores, tutors i tutores, per la vostra tasca. Per a tots i cadascun de vosaltres, aquest merescut aplaudiment de reconeixement i gratificació professional. Avui a més dedicarem un mo· ment especial a una professora que se’ns jubila després de 28 anys a l’institut, sempre entre es· quadres i cartabons, i preparant el Dibuix Tècnic per a les promo· cions de batxillerat. Ens referim a la professora Carme Albareda, a qui arriba l’hora feliç de la feina

43a Promoció de Batxillerat

A continuació, fem agraïment merescut als membres de la Junta de l’AMPA per la seua tasca d’ajut i suport al centre, per la comuni· cació i coordinació mantingudes. Sense això tantes activitats i decisions fonamentals per a la bona marxa del centre no serien possibles. Gràcies, doncs, senyor president de l’AMPA i membres de la Junta, gràcies a totes les famílies que en formeu part, que sou l’aclapadora majoria, per fer possible aquesta gran família. Finalment, fem arribar també el reconeixement sincer a totes les institucions que col·laboren amb l’institut al cap del curs, i especialment al nostre consistori municipal. La nostra zona educa· tiva és una zona atípica, a cavall de dos comarques i 3 bisbats, però els vuit pobles que en for· mem part tenim tots aquest gran actiu compartit que és l’institut. L’Ajuntament de Bellpuig és el

que entoma les nostres deman· des i peticions diverses, sempre ben ateses de part dels seus representants. Gràcies, doncs, Senyor Alcalde, feu-les extensives als altres regidors i sobretot als treballadors. En fi, exalumnes, s’acosta l’hora dels honors, tot i que en algun cas encara us falta una empen· teta per acabar d’assegurar l’èxit d’aquest curs. Som-hi, no defa· lliu, ni ara ni més endavant, quan els cops de la vida i les dificultats dels nous estudis us presentaran batalla. Sortiu a guanyar, sortiu a viure, sortiu a estudiar, a tre· ballar a estimar, contents i amb ganes, amb la completa convicció que allò que feu val la pena. Per acabar, permeteu-me una personal endreça literària, que enguany ha de fer referència a la prosa del primer gran escriptor en la nostra llengua, Ramon Llull, del qual commemorem el 7è cen· tenari de la seua mort. Home de llarga vida en aquells temps, fou cridat a un destí, en el qual perseverà contra vent i marea al llarg dels 84 anys que visqué.

La determinació i força de vo· luntat en la consecució dels seus somnis i ideals, en la posada en pràctica de les seues idees i projectes, ens el converteix en un exemple de paciència, de constància, de tenacitat encara avui per a qualsevol de nosaltres. En el regne de les bèsties, on el lleó exerceix de rei, la guineu li fa de consellera, d’aprofitada i malèvola consellera, per tal de dominar-lo com un pobre titella i de fer-li fer el que ella vulgui. La trama de la història es va complicant, però a la fi la faula té un final feliç, i la guineu mor víctima de la seua pròpia desmesurada ambició, després de cometre tantes i tantes injustícies, quan el lleó s’adona de la falsedat dels consells, de les intencions i de l’amistat de la mala bèstia. Seguiu, doncs, l’advertència del nostre gran savi mallorquí, i sapigueu guardar-vos de falsos consells i fàcils camins, que trobareu inevitablement a cada cantonada. Res no és millor que confiar en el propi esperit crític per prendre les pròpies decisions, tindre confiança en allò que cadascú es proposa, esmerçar-hi temps, imaginació i força de volun-

Lo Gripau

acomplerta i del començament d’una nova etapa de jubileu que li desitgem ben llarga i profitosa. De part de tota la nostra comuni· tat educativa, gràcies i per molts anys, Carme.

43a Promoció de Batxillerat tat, i que tots i cadascun de vosaltres esdevingueu i us convertiu de manera conscient i serena en amo i senyor del vostre propi camí. Enhorabona i per molts anys, a tot vosaltres, nois i noies de la 43a. promoció del nostre institut.

El futur és vostre Conxita Teixidó Armengol Doctora en Medicina. Pediatra a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

a cerimònia de entrega d’or· les es sens dubte un moment molt emotiu per als professors, les famílies, i és clar per als alumnes que les rebeu. Per això, vull expressar la meva sincera gratitud al director del Institut, Sr. Josep M. Mir i a tots els pro· fessors, al president del AMPA, Sr. Jordi Estiarte, i a l’Excel·lentíssim Alcalde de Bellpuig, Sr. Salvador Bonjoch, i a totes les famílies per haver-me invitat a estar amb vosaltres avui compartint aquest acte.

Lo Gripau

És per a mi un honor ésser la pa· drina de la 43a promoció de bat· xillers de l’Institut Lo Pla d’Urgell. És entranyable fer-ho en aquest local, el Teatre Armengol, que va aixecar el meu avi ,amb moltes dificultats, en una època tan complicada com la postguerra espanyola. Felicito, primer que res, a tots els batxillers que avui rebreu l’orla, perquè ja teniu assolida una part important de la vostra vida acadèmica i que us ha preparat per a la següent etapa. També felicitar-vos perquè mai com ara tindreu la força mental i física que us permetrà fer el que vul· gueu, amb pensament i actitud positiva, però sense perdre el

temps, perquè el temps s’escapa molt ràpid... Com vosaltres,vaig ser alumna d’aquest institut. Va ser la meva promoció la que va estrenar l’an· tic edifici, llavors Academia Santo Tomás, a l’any 1970, només en fa 46 anys! Ha canviat tot molt i quasi tot a millor. Un exemple: a la placa inaugural del 1970 (i que sé que encara conserveu...) hi deia:

Y los hombres del mañana Son los niños y los jovenes de hoy... en castellà; crec que ara seria impensable en l’Institut que es diu Lo Pla d’Urgell, tot i que, tin· gueu-ho en compte, quan vaig anar a la Facultat de Medicina, fins a cinquè, un professor de Psiquiatria, que era de Mallorca, ens va preguntar si volíem que ens fes les classes en català. Era ja l’any 1980. I la mateixa placa, sols parlava de los hombres... niños... jóvenes, per què no parlava de dones, nenes? Molt senzill: per· què les dones que estudiaven encara eren minoria. I el programa formatiu també ha canviat força; llavors fèiem 6 anys de Batxiller, amb revàlida (o examen final) després de 4t

i 6è, a continuació el COU (curs d’orientació universitària) i Selec· tivitat (ficats a estrenar, la nostra promoció també vam estrenar la Selectivitat). Els dos primers anys en el nou edifici en realitat en· cara era Acadèmia Santo Tomàs i ens venien professors de Lleida a fer els exàmens finals, que lla· vors era una llauna, ja que t’ho jugaves tot en un dia, tot i que desprès ens ha servit per apren· dre a memoritzar, esquematitzar, fer resums.. i ens ha anat molt bé per fer els exàmens de la univer· sitat i oposicions. Desprès de COU, vaig entrar a fer Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona, un començament força complicat: just ens havien donat la bibliografia de les di· ferents assignatures que es va morir el dictador Franco i van començar les vagues i manifesta· cions, dins de la facultat i també al carrer. Ara sóc Doctora en Medicina i Pediatra, i després de 35 anys en què m’he dedicat a l’assistència clínica, a la docència i a la recerca, puc dir que va ser una de les millors decisions que he pres a la meva vida. Us he explicat una mica la meva vida acadèmica i professional,

43a Promoció de Batxillerat per assumir aquest esforç; a més que es pot compaginar i fer-ho tot: adquirir nous coneixements, estudiar i al mateix temps trobar aquell moment per anar a parlar amb els amics, anar al cinema, per donar un tomb....es qüestió d’organitzar-se, ser constant i no perdre temps (a mi m’agradava sortir, i ho feia, i al mateix era una bona estudiant). Ànims i endavant! Per acabar, com diu la cançó de Lluís Llach, que tingueu sort, i que la vida us doni un camí ben llarg..., us ho desitjo de tot cor.

Els vostres tutors

a hem arribat al final del tra· jecte. Entre tots ho hem fet possible. La família, vosaltres i nosaltres. Junts heu après a créixer tan com a estudiants, i el que és més important, com a persones.

EXCEL·LÈNCIA. Què us puc dir de l’excel·lència? Tan si sou pagesos, professors, enginyers,sanitaris, elegiu la professió que elegiu,intenteu fer-ho al millor possible, amb ganes, il·lusió, cor, generositat i feu-ho de manera honesta, sigueu uns bons pro·

fessionals i unes bones persones, això és l’excel·lència. SOLIDARITAT. Us diria que sigueu generosos, humils (deia Sòcrates, el gran pensador: sols sé que no sé res), no sigueu egoistes, no sigueu individualistes, perquè encara que cada ésser humà es un individu únic, amb el seu propi camí, la vida, amics, és un joc d’equip en el qual necessites a l’altre, tant com aquest et ne· cessita a tu, i tots som mestres i deixebles alhora, contribuint al creixement dels altres en cada moment que interaccionem. ESFORÇ. Aconseguir l’excel· lència, ser humil, solidari suposa un esforç (ningú ha dit que la vida sigui fàcil...i jo no seré la primera a dir-ho), però mai com ara tindreu la força necessària

El dia a dia ha sigut lent i ple d’anècdotes. Algunes divertides i d’altres no tant, però si ara mirem enrere, el curs ha passat volant! Però, de tots guardem un record: dels queixosos, dels entusiastes, dels discrets... Ara encara us queda molt camí, però aquesta etapa que tanqueu, és prou important perquè us pareu un instant i mireu fins a on heu arribat amb l’ajuda dels qui us estimen. Però la parada és això, una parada; perquè heu de fer una forta embranzida per la següent que començareu a partir d’ara i que us endinsarà de ple en el món dels adults que tants cops heu desitjat i d’altres, criticat. On haureu de prendre moltes decisions de vegades encertades i d’altres no tant, però totes

Lo Gripau

perquè vosaltres teniu davant un futur, el vostre futur, en què passi el que passi, arribeu allà on arribeu, al final del vostre camí... heu de poder continuar mirant als ulls als vostres germans, pares, amics, coneguts, amb indepen· dència del seu origen o convicció personal. Abans us parlava que amb els anys moltes coses han canviat, però si alguna cosa es ¬manté inalterable són els valors: EXCEL·LÈNCIA, SOLIDARITAT I ESFORÇ.

43a Promoció de Batxillerat Sergi, Marc, Marc, Laia, Marta, Pol, Josep, Marc i Adrià.

capacitat d’esforç i habilitats socials n’anaven sobrats.

Vosaltres sou els protagonistes d’aquesta festa!

Segona Reflexió: No heu de tenir por a fracassar, a caure, a passar una crisi. És llei de vida. Tota millora implica canvi i tot canvi una crisi. Cada 8 anys de mitja hi ha una crisi econòmica i cada 45 aproximadament una gran depressió... però gràcies a elles vivim millor com a societat avui que fa 200 anys.

Doncs gaudiu-la amb les perso· nes que us han acompanyat fins aquí i que sempre restaran al vostre costat. Molta sort i FELICITATS! Anna Martí

elles rebran un nom i aquest és EXPERIÈNCIA. Aquest procés el viureu al vostre aire: sent reivindicatius, amb creativitat, amb maduresa, amb ironia inclòs amb sarcasme, amb timidesa, amb tranquil·litat, amb sensibilitat, amb alegria, amb misteri, amb limitacions però amb ganes... Tots vosaltres sou singulars. Heu arribat al final de Batxillerat cadascú d’una manera diferent, amb més o menys esforç, però l’important és que esteu aquí i que aquesta és la vostra festa de comiat.

Lo Gripau

I tots formeu part d’aquest Bat· xillerat 2015-2016 o sigui de 2n A per ordre alfabètic: Rita, Lola, Montse, Mònica, Xavier, Júlia, Andrea, Xavier, Abir, Sònia, Imen, Manuela, Josep M., Adrià, Pau, Felicitat, Mar, Adrià, Marc, Marie i Núria. I de 2n B: Maria, Yaolun, Jaume, Yasmina, Marta, Gerard, Adrià, Eloy, Núria, Malena, Mariona, M. Pilar, Àngela, Maria, Martí, Joel,

vui us gradueu i estic con· tent per vosaltres i n’estic orgullós. Que hagi estat dur i descarnat a l’hora de dir-vos com veia la vostra situació no és incompatible amb l’afecte i la bonhomia. Perquè igual que us donava la murga amb les notes, també us deia que éreu molt bones persones. Avui us adreço el meu últim dis· curs “oficial” com a tutor vostre. Voldria que aquestes paraules us servissin per encarar millor el turmentós futur que us espera. Primera Reflexió: L’èxit que tingueu en la vida no vindrà donat pels estudis que feu, sinó per les qualitats personals que tingueu. He vist persones molt intel·ligents, o carregats de títols, no aconseguir una feina estable o ser mínimament feliços. Capacitat per saber què es vol en la vida (objectius clars), capacitat d’esforç i sacrifici i habilitats socials (oratòria, lideratge, em· patia, confiança en un mateix...) són les coses en les quals haureu d’excel·lir. Ni Gates, ni Jobs varen acabar la carrera, i a Edison el van fer fora de l’escola per ser un cas perdut... No treien bones notes, ni els importava. No ho necessitaven perquè de claredat d’objectius,

El sistema educatiu dissenyat per transmetre verticalment coneixements, com l’església casualment, està en crisi. No té sentit en una societat on l’accés a qualsevol informació o coneixe· ment és a l’abast d’un clic i que ha aprés a funcionar en xarxa sense una autoritat legítima clara: el professor ja no és el que més sap de classe. No és casual que l’aprenentatge s’estigui reorientant cap a saber fer, saber espavilar-se, saber gestionar la informació i adqui· rir habilitats socials: Exposicions orals, treballs en grup... La transició és el que anomenem crisi. Com la crisi de l’adolescèn· cia: tornaríeu als 10 anys? Tercera i última reflexió: Per guanyar un partit, l’has de jugar...fins al final. No baixeu mai els braços. Quan caigueu, no us quedeu a terra plorant, autolamentant-vos o donant la culpa a l’àrbitre, aixequeu-vos, espolseu-vos, penseu en què podeu millorar i torneu al partit. Si apreneu a jugar bé, tard o d’hora guanyareu el partit que us proposeu. Sempre es recorda el primer amor...i vosaltres sou el primer segon de batxillerat del que sóc tutor. Fins sempre!!! Josep M. Farré

43a Promoció de Batxillerat

Exalumnes a la palestra Nom: Conxita Teixidó Armengol Edat: 60 anys Anys estada a l’Institut: 1970-1974 Pla d’estudis: Batxiller/COU/Selectivitat Titulació: Doctora en Medicina. Especialista en Pediatria Dedicació actual: Pediatra

Les excursions: No hi havia excursions 6. Puntueu de l’1 al 5: Els exàmens: 4 El dia de portar les notes a casa: 5 El despatx del director:3 Els discursets del tutor: 3 Les visites de pares: 3 7. L’assignatura que més us agradava era …

1. La frase “els millors anys de la meva vida van ser els de l’insti”, la firmaríeu? Per què?

—Ciències naturals 8. El que no suportàveu de l’insti era …

—Si, la firmaria. Encara que teníem els nostres neguits pels exàmens, hi havia molts moments divertits i fins i tot meravellosos.

—Coneixements i preparació per al futur. 3. Descriviu una imatge d’aquells anys que reteniu a la memòria. –Un company de classe, el Galitó, que dins del pupitre feia invents... 4. Expliqueu també un parell de crítiques.

La padrina de la 43a promoció

a) El profe de religió encara ens castigava pegant amb la regla a la punta dels dits. b) No hi havia esports per a les nenes. 5. Puntueu del 5 al 10: Les hores de guàrdia: No hi havia hores de guàrdia Aquell raconet de pati: 8 Les trobades als lavabos: 7 L’hora de “gimnàssia” (perdó d’Educació Física): 7

9. A l’insti vaig fer per primera vegada … —Vaig menjar entrepans de musclos, que ens donava la cuinera, quan ens deixàvem l’esmorzar. 10. El vostre consell a les noves generacions: —El futur serà tecnologia punta. Sigueu curiosos, pregunteu, in· vestigueu, sigueu humanistes... això mai ho podran fer les mà· quines, això és patrimoni dels humans.

SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ Sara Vall (2ESO) ha participat en la inauguració de la Setmana del Llibre Català, com a guanyadora del Certamen de Lectura en Veu Alta del curs passat. Setembre 2015

Lo Gripau

2. Com resumiríeu el que us va donar l’institut en el seu moment?

—Quan els nens se’n reien (rialletes) de les nenes

AMPA Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament INS LO PLA D’URGELL

AMPA Benvolgudes famílies,

Després d’un curs n’arriba sempre un altre i, per això, de cara al nou curs que començarem al setembre us volem fer arribar informació sobre tota una sèrie de qüestions. COMUNICACIÓ AMB L’AMPA DURANT LES VACANCES Durant el període d’estiu, teniu a dis· posició el telèfon mòbil de l’AMPA: 649 957 062, que respondrà la Mercè Sanfeliu. Si us convingués urgent· ment alguna cosa durant aquestes setmanes, la podeu trucar i ella farà arribar als membres de la Junta la vostra petició.

badell (recàrrec de 2 €); cal indicar en el concepte el nom i cognoms de l´alumne-a.

Gairebé a tots els cursos i assigna· tures, es continua amb les mateixes editorials, la qual cosa suposa un estalvi per alumne d’entre un 20% i un 30% en la factura total. Enguany, a més, no hi ha sobrecost per l’ús del llibre digital en cap curs, amb la qual cosa, la despesa d’inici de curs és molt més ajustada.

d) En cap cas es cobrarà en metàl·lic.

Les famílies que manifestin dificul· tats econòmiques per al pagament del material escolar, seran derivades a l’assistent social de l’institut per fer la corresponent valoració del cas.

RENOVACIÓ DELS MEMBRES DE L’AMPA

HORARI I NOU PROCEDIMENT DE VENDA DELS LLIBRES DE TEXT

Enguany acaben mandat alguns membres de la Junta de l’AMPA, als quals agraïm la tasca que han desenvolupat durant tots aquests cursos. Aquests membres són: Imma Aguilera, Inés Granollers, Ramon Forcat, Dolors Massana, Dolors Juní i Xavier Campanera.

Lloc: menjador, tots els cursos.

Així mateix, volem comunicar-vos que els nous membres de la Junta seran escollits per elecció directa de totes les famílies entre els integrants dels grups de classe de 1ESO, 1r i 2n de batxillerat del curs 2016-17, i que el sistema de votació s’explicarà en la primera reunió de pares i mares del proper curs. VENDA DE LLIBRES DE TEXT

Lo Gripau

obligatòria i farà mitjana amb la resta d’assignatures,a banda d’altres canvis menors.

Per imperatiu legal de l’aplicació de la llei LOMCE, àmpliament re· butjada per la comunitat educativa catalana a causa de la voluntat es· panyolitzadora d’aquest text legal, aquest curs cal acabar de canviar els continguts i algunes matèries de 2 i 4 ESO. La religió passa a ser de tria

Horari: dimecres, 7 de setembre, de 9,00h a 13,30h, i de 17,00h a 20,00h., i dijous només matí. PAGAMENT El pagament de llibres, quota dÁMPA i equipament esportiu es farà en una sola vegada, un cop com· plimentada la comanda correspo· nent a cada alumne. que us enviarem per correu ordinari durant l’agost i que també podeu trobar penjada a la web a lápartat de lÁMPA. Les opcions per efectuar el pagament són les següents: a) Pagar la comanda directament en el moment de comprar els llibres al menjador, amb targeta de dèbit o de crèdit. b) Via transferència bancària: ES81 0081 5349 5800 0107 9309; cal indicar en el concepte el nom i cognoms de lálumne-a. c) Pagament en efectiu a finestreta a qualsevol oficina del Banc de Sa·

RECOLLIDA DELS LLIBRES DE TEXT Quan vindreu al menjador del centre a buscar els llibres, caldrà entregar el justificant de pagament i el full de la comanda al servei de venda, on podreu recollir tot el material. Haureu de guardar una còpia de la comanda per a vosaltres per si hi ha algun error o reclamació posterior. Les samarretes d´EF les podreu en· comanar aquest mateix dia. Tindreu una mostra de les talles a la vostra disposició. COMENÇAMENT DEL NOU CURS 2016-2017 El dia 1 i 2 de setembre hi haurà els exàmens extraordinaris de recupe· ració. Podeu consultar els horaris a la pàgina web del centre. La data d’inici del nou curs serà el dilluns 12 de setembre per a tota Catalunya, a l’horari habitual de 2/4 de 9 del matí. Els alumnes de transport seran recollits a la parada habitual de cada any, i aquest primer dia ja hi haurà servei de menjador. REUNIONS DE COMENÇAMENT DE CURS Per facilitar la informació a les famí· lies del nou curs i la recepció imme· diata de la contrasenya de l’aplicatiu de tutoria, enguany procedirem a avançar les reunions de tots els cur· sos d’ESO i BTX amb els tutors a les aules corresponents. Aquesta Reunió General de Tutoria es farà el dia 14 de setembre, a les 20,00h. Aquest mateix dia es farà l’assemblea general de l’AMPA, a les 19:30h. La Junta de l’AMPA

Racรณ creatiu

Guillem Fontanet (2n C)

Karen Segarra (2n B)

Anna Torres (2n D)

Lo Gripau

Racó creatiu

Mar Pagès (2n D)

Laia Torra (2n A)

Lo Gripau

Elsa Pedrós (2n B)

Racó creatiu

Zakaria Abed (2n C)

Noèlia Muñoz (2n D)

Míriam Culleré (2n B)

Lo Gripau

Racรณ creatiu

Mariona Planes (2n A)

Marta Llovet (2n B)

Lo Gripau

Racó creatiu

Amnèsia Sergi Gassó, 4t ESO B

No recordo de qui va sorgir la idea però tots ens hi vam adherir de seguida. El meu malson va començar fa molt de temps quan era un jove investigador amb el cap ple de maldats. Rondaven els inicis de l’any 2530 i la humanitat es trobava desbocada, el gènere humà estava destinat a la seva autodestrucció. Jo feia poc que havia entrat a formar part del Comitè científic de l’Estat Central però la resta dels meus companys feia temps que intentaven trobar des de la ciència, una solució a una situació que l’home havia provocat però era incapaç de resoldre per si ma· teix. Vam haver de passar molts mesos segrestats, concentrats en el seu desenvolupament i posada en marxa però en acabat vam aconseguir-ho. De seguida vam començar a produir quantitats industrials d’Amnèsia, el retro· virus amb la proteïna fotorecep· tora, en una factoria química pertanyent a l’Estat. Un bon dia totes les pantalles de Barcelona, on al llarg dels anys s’havia anat arraconant més misèria humana, van aparèixer il·luminades amb un atraient missatge. Convidava tota la seva població a passar per les àrees de salut. L’ham d’una important re· compensa econòmica va fer que de seguida es formessin llargues cues de voluntaris a les portes de tots els centres.

Quan per fi els tocava el torn, aquells primers conillets d’Índies entraven en una sala on els hi connectàvem una sèrie d’elèc· trodes, els sedàvem i un nano perforador els feia un forat al crani. A través d’una cànula els perfoníem la solució amb Amnè· sia i els deixàvem uns minuts més adormits perquè el nano forat cicatritzés. Mentre, nosaltres observàvem amb l’escàner com la fluorescència ens indicava que el virus amb la proteïna havia arribat a lloc. Llavors, sortíem tots de la sala i una llum d’una altíssima intensitat despertava el voluntari que romania estabornit durant uns quants minuts més. A partir d’aquell dia, cada ves· pre a la mateixa hora una llum intensíssima il·luminava el cel del Sector Oest. La proteïna d’Amnè· sia , induïda per aquella longitud d’ona de llum, s’encarregava així d’esborrar en els habitants que havíem implantat, qualsevol re· cord emocional esdevingut en la jornada. Aquesta substància ac· tuava només sobre determinades neurones de l’hipocamp, deixant intactes els records que el hi per· metien funcionar en el seu dia a dia. La prova pilot havia estat un èxit i en només unes setmanes els aldarulls d’aquell Sector van anar disminuint dràsticament. Mica en mica va manar traslla· dant la implantació a d’altres sectors. A partir de llavors però, per a no córrer el risc que algú s’hi negués, ja no n’informàvem a la población. Qualsevol que acudia a un centre de salut, fos quin fos el motiu, en sortia amb l’hipocamp blanc de records emocionals. Cada vespre, la tota· litat del cel resplendia amb una

llum encegadora, per tornar-los a ressetejar. Conforme anava augmentant el nombre de població manipulada, l’enveja, la venjança, l’odi, van anar disminuint progressivament fins que amb el pas dels anys van acabar per desaparèixer però amb ells també ho van fer, l’amor, la generositat, l’empa· tia. L’Exèrcit s’havia establert, havia nascut l’Imperi i el gènere humà ja no es trobava en perill d’extinció. Els membres del Govern i els del Comitè de Científics vam ser els únics que vam poder decidir. En un inici quasi tots vam triar no implantar-nos, vam creure que no valia la pena viure sense re· cordar les emocions. Però el pas dels anys i el fet d’haver de viure autòmats, ho van anar fent inso· frible. Ingènuament tots s’hi van acabar adherint, tots menys jo. He passat massa anys resis· tint-me, vivint en soledat les meves emocions. Estimant i no podent sentir-me estimat, pa· tint i no trobant ningú que em consolés, fins i tot a estones gau· dint de la vida però sense poder compartir la meva alegria. Ja sóc un vell i no crec que em quedin gaire anys de vida però no puc continuar vivint-la així. Amb pas solemne entro a la sala on m’espera l’equip mèdic. Adéu Dick... Quan la llum encegadora em desperti mai més tronaré a ser qui he estat fins ara però en· cara que pogués, estic ben segur que a aquestes alçades ja no ho trobaria a faltar.

Lo Gripau

Sóc en Dick, però en breus minuts deixaré de ser-ho. Aquets darrers pensaments els estic dedicant a acomiadar-me de mi mateix i a sentir les meves darreres emo· cions. Irònicament malgrat ser l’únic que encara pot fer-ho, no sé molt bé com sentir-me.

Racó creatiu

El primer quart de vida Montse Zamorano, 1r BTX A

Lo Gripau

La pluja mullava els vidres, mentre el vent feia tremolar les dèbils fi· nestres, i els núvols deixaven sense lluna a la nit. Així és la primera quarta part vital. No sabem qui som. No sabem què som, ni el que sentim. Mentre les gotes ens mullen, tirem endavant, i tremolem. Les llàgrimes no ens deixen veure clar l’horitzó, però aquest, per molt borrós que el vegem, sempre serà allí. Tard o d’hora es veurà la llum del final.

nua amb el teu camí, perquè si no ho fas, la consciència sempre estarà amb un desig inacabat, i no hi ha pitjor sensació que aquesta. Just en aquell moment en què aprens dels teus errors, també n’has d’aprendre de les oportunitats de victòria que tens just davant si te les proposes, i aquestes potser neixen d’aquell error que tan tens a la consciència. I llavors et preguntes, segueix sent un error, aquell error...?

Estic caient als teus ulls, però aquests encara no em coneixen. Agafa’m en· tre els teus braços, perquè sóc dèbil com el vent. Fes-me créixer com a persona. No sabia res en absolut, sóc tan principiant, tan sols he començat a gatejar. Quan saps que estimes, i al· hora saps que t’has d’acomiadar. De l’odi a l’amor. De l’amor a la ruptura. De la ruptura a la veritat.

En aquest recorregut hi ha caigudes, somriures, llàgrimes, inestabilitat... Ara mateix, estem rodant en una superfície plena d’alts i baixos. Pu· jades i baixades constantment, com un ocell emigrant a contra direcció, o com la neu a mig estiu. No ho podrem tenir tot, sempre tindrem aquell “no ho sé” a dins que ens fal· ta. No tinc cap història que explicar, en tinc moltes per viure. Parem-nos a pensar, fem que sorgeixi. Fem-nos propietaris del nostre cor, i seguim endavant. Evitem que el camí se’ns divideixi entre el bé i el mal. Que cada cop que ens llencen el fil per ajudar-nos, l’estirem i seguim, i quan aquests ens el llencen al dar· rere, el rebutgem. Si volem ser el nostre propi futur, oblidem el nostre passat, i si volem seguir endavant, no mirem enrere. No cal córrer, tot i que si ho fem, fem-ho bé, evitant els tolls d’aigua i els munts de llàgri· mes. Permetem-nos brillar com mai hem fet, permetem-nos lluir com a diamants.

Recordo que algú em va dir que tin· gués precaució, amb això de l’amor, que no és un joc, i que en l’instant més desapropiat, et pot clavar un punyal com si res. He après que “per sempre” són paraules curtes amb un significat infinit. Estava viva, i van desaparèixer totes les peces que em completaven. Em sentia la meitat de tot quan no disposava d’aque· lla mà per seguir endavant quan només volia tancar els ulls i veure un horitzó clar. Odiava la sensació de sentir-me com una simple cançó trista, com una vela amenaçada en la meitat d’una poderosa tempesta. Odio aquest moment en què dones el millor de tu, però l’èxit et dóna l’esquena. Ara mateix, tint tot allò que vull, però no tot allò que ne· cessito. Hi ha una cosa pitjor que perdre allò irreemplaçable? Si no saps el que realment vols, mai sap`ras el que realment vals. Aquelles llums llunyanes et guia· ran a casa, t’il·luminaran. Si el que realment vols simbolitza un error, comet-lo inconscientment, i conti·

Triem ser feliços, que la melancolia sigui sol un acudit, i la decepció, un sinònim de rectificació prospera. Mira la teva llum interior i pensa que som l’estrella, la qual algú mira cada dia i espera que mai deixi de brillar. Oblidem que tenim coses a oblidar, i fem que aquestes caminin a direcció per si soles, mentre les nostres cames i els nostres pensa· ments segueixen les pedres que

ens deixa la nostra consciència positiva cap endavant. Mostra els teus defectes, i després, riu d’ells. El cap ben alt, com aquella cançó que escoltes per aixecar-te cada dia. Somriu. Regala somriures. Odiar és un joc massa difícil. No perdis temps. Empassa’t la por de les males opinions. He agafat el camí erroni alguna que altra vegada, però he aconseguit sortir. Sang, foc, males decisions. Està bé, ets humil quan parles de tu mateix negativament. Ets més que perfecte. Si alguna ve· gada penses que no ets res, pensa que ets idolatrat per aquella mirada que es creua amb tu cada matí, per aquell dit que arrisa el pel cada cop que li dirigeixes unes paraules, o per aquella que baixa la mirada quan l’afalagues. Hi ha sensacions perfectes que mai apreciarem i ni sabrem viure del tot, perquè no els farem cas. Però estan allí, i ens estan esperant a nosaltres. Sent constantment aquell moment en que tens papallones dintre teu sense que ningú te les provoqui, enamora’t de tu mateix. Balla quan dormis, viu quan et sentis mort, i canta quan sentis aquell nus a la gola que tan molesta. Que aquelles tempestes que t’han enfonsat, et facin flotar en el teu camp llunyà, i poc a poc puguis veure l’arc de Sant Martí, i fixar-te en tots aquells colors que estan disposats a il·luminar-te el dia si tu els hi permets. Perquè en la primera part de la vida, potser no et coneixeràs, passaràs per moments en els quals no trobes un lloc per descansar de la teva ment, et penediràs de fets, entristiràs per haver creat massa il·lusions, o t’il·lusionaràs per haver-te esperat decepcions. De tot això se’n treu una lliçó, i és fonamental per a conèixer el jo. I aquí és quan provem el nèctar de la vida, en el nostre primer quart.

Racó creatiu

Aprendre, adonar i descobrir Aïda Gabernet, 1r BTX A

I de sobte ho comprens tot, Aprens que no hi ha monstres dins l’armari, ni que els reis mags et vigilen per veure totes les co· ses dolentes que fas, que no hi ha mitjons per al peu esquerre ni per al peu dret i que les mitges es trenquen fàcilment, que dos i dos són quatre, que els peixos neden i els ocells volen, que la Terra és rodona i l’univers infinit, que el futur no està escrit, que la vida no sempre té un costat dolent sinó que també n’hi ha un de bo, que si alguna cosa no passa és perquè no havia de passar, que si avui tens problemes segura· ment demà passat trobis la seva solució, que no tots els contes acaben amb un final feliç, que si avui el cel està gris dintre de poc sortirà el sol més brillant de tots, que nosaltres som els únics responsables del que fem, que les circumstàncies que ens envolten ens influeixen, que la paciència requereix molta pràctica, que el temps no és una cosa que puguis tirar enrere, i que el que comença també acaba. Te n’adones que els dolents no són tan dolents i que els bons no són tan bons, que hi ha persones que no et fan riure quan plores

sinó que et fan plorar de tant riure, que la gent és falsa i el món té dos cares, que no t’has d’il·lusionar massa ni creure en les promeses, que la vida és un regal, que amb una mà pots arribar a comptar qui de veritat sempre estarà al teu costat, que les amistats marxen i els somnis semblen no fer-se mai realitat, que has de seguir caminant per molt llarg i dolorós que sigui el camí, que hi ha una raó per a cada cosa i cap d’elles passa perquè sí, que si no somrius avui poder demà serà massa tard, que si perds una oportunitat és possible que no n’hi hagi una altra, que companyia no sempre significa seguretat, que estimar no és sinònim de recolzar-te, que és avui quan has de cons· truir tots els teus camins, que t’ho pots passar millor estant sol que acompanyat, que a vegades no és suficient ser perdonat per algú sinó que hem d’aprendre a perdonar-nos a nosaltres matei· xos, que ets fort i pots anar molt més lluny del que et proposis, i que per molt que una persona no t’estimi com tu vols no significa que no t’estimi amb tot el que pot.

Descobreixes que un bany d’ai· gua freda a vegades va tan bé com un d’aigua calenta, que els concerts són per deixar-s’hi els peus i la veu i que a les quatre de la matinada els talons ja no són als peus, que els petons d’amaga· des tenen més bon gust, que els bons amics són la família, que el pintallavis vermell no s’esborra de les camises blanques, que la vida no està feta per què plorem les nostres desgràcies sinó per què ens en riguem d’elles,que pots fer coses de les quals et pots penedir tota la vida, que madu· rar no té res a veure amb els anys viscuts sinó amb les experiències, que el sol crema si t’hi exposes massa, que els jocs matutins típics de romanços no estan fets per a realistes sinó creats per a guions, que no importa en quants trossos el teu cor es va partir perquè el temps no para per què l’arreglis, i que la paraula felicitat sempre va acompanyada d’ algú. Poder per això l’essència de la vida la trobem als llocs més amagats i no en som conscients perquè ens passem la vida par· lant d’ella i ens oblidem que el més important és simplement, viure-la.

Primer premi del concurs fotogràfic Estany d’Ivars, Sergi Gras (2n ESO)

Lo Gripau

Racó creatiu

+Humans Laura Carabasa, 1r BTX A

Aquestes vacances de Nadal, vaig visitar l’exposició +HUMANS que ofereixen a Barcelona donant continuïtat al projecte “Human +” presentat a la Science Gallery del Trinity College a Dublin. La veritat és que, durant la visita, no em va semblar res commovedor, ja que les instal·lacions exposen la realitat d’una manera didàctica, perquè tots els públics puguin entendre el camí on estem anant. Però és quan arribes a casa, i abans de dormir, reflexiones sobre tot allò que has vist i t’han explicat. Des de fa uns quants anys, la tec· nologia ha arribat a les nostres vides i s’hi ha quedat fins a arribar a l’extrem de no poder ni plante· jar-te’n una sense ella. L’exposició intenta endinsar-se en els límits del que significa ser un ésser humà; tant exteriors com interiors, des de les pròtesis fins a xips interns implantats sota la pell. També passa pels límits socials; què hem arribat a inventar per relaci· onar-nos o el contrari, portar una vida més solitària.

Lo Gripau

Parlo en primera persona, hem arribat a inventar, perquè la pa· raula tecnologia va associada als humans, ja que som els únics éssers capaços de dissenyar projectes que pensem que ens facilitaran la vida, i de moment funcionen, però no som conscients de les conseqüènci· es que ens poden arribar a portar. Començant a reflexionar sobre l’exposició, el primer que em va venir en ment, va ser un bressol d’un nen petit. Aparentment era un bressol normal i corrent com els que tu i jo hem dormit les millors migdiades, però després de veure que l’estructura es movia de ma· nera repetitiva durant uns minuts, vaig observar que el bressol estava impulsat per un braç elèctric. Això

sí que em va sorprendre. Havien canviat l’afecte d’una mare, pare, àvia o avi quan acompanyen el seu fill al llit i el bressolen, per un braç robòtic. Molta gent de la visita va riure, sobretot les mares a qui els hi havia tocat estar hores i hores al costat d’aquells bressols impul· sant-los amb les últimes forces que els quedava a altes hores de la nit, comentant el favor que els faria tenir aquell invent a casa. Jo potser també vaig riure, si més no una rialla inconscient; inconscient perquè després me’n vaig adonar del que acabaven de dir aquelles mares. Val a dir que parlo des del punt de vista d’una adolescent que no ha passat per la maternitat i no sé què pot comportar ser-ho, però per res del món hagués canviat to· tes les hores que la mare m’ha estat gronxant al bressol i tot l’amor que m’ha transmès. Què serà el pròxim, un robot que a més de gronxar, expliqui contes? Passant per una altra etapa de la vida, trobem els cíborgs, en par· ticular el Neil Harbisson, que és la primera persona del món reconegu· da com a cíborg per la seva antena implantada al cap. Aquesta antena, creada per ell mateix, li permet veu· re colors que la majoria d’éssers no poden veure, com els ultraviolats o infrarojos. També pot rebre qual· sevol document, imatges, vídeos, música o trucades telefòniques. Això també em va fer pensar. Havia sentit a parlar de les pròtesis que persones amb alguna mancança o discapacitat es posaven per poder caminar o seguir fent vida el més semblant a l’anterior, però perso· nes que es volguessin implantar un aparell electrònic dins el seu propi cos i considerar-lo part d’ell, mai havia entrat en els meus esquemes. Al seu costat hi havia una noia, ballarina, que sota el seu braç,

s’havia col·locat un microxip que quan en algun lloc del planeta s’hi produís un terratrèmol, ella el notava amb vibracions, ja que així era una forma d’estar connectada amb la Terra. Una prolongació del cos i a més tecnològica, que no es saben tots els inconvenients que hi poden haver per tots els avantatges que presenten...Cap a on anem? On volem arribar? I finalment l’estrella de l’exposició, la que es troba al final, a l’última sala; una sala negra, amb un focus que il·lumina la taula en la qual hi ha una silueta, l’estructura d’una muntanya russa. D’aparença enganyosa, semblava ser normal, sense cap anomalia, fins i tot provocava certa intriga pujar-hi, fins a saber del que es tractava. Es podria dir “l’últim viat· ge de la vida”, “la muntanya de la mort” o “morir en l’èxtasi” ja que l’atracció estava únicament i ex· clusivament construïda per morir. Segons el que recordo de l’explica· ció, el nostre cos està preparat per aguantar unes certes voltes, que si arriben al límit, et trobes en un estat de plaer màxim, però si en aquell moments, fas un nombre de voltes més, acabes amb la vida. Una estructura dissenyada per morir, ara sí que no entenia res. Humans. Els únics éssers capaços de pensar projectes tecnològics per poder-nos facilitar la vida, i al mateix temps, perdre-la de la manera més absurda. Humans. Aquesta complexa paraula que a simple vista sembla un mot qualse· vol per posar títol a una exposició i després realment t’adones de tot el significat que té darrere. Humans.

Racó creatiu

Oda a la Joventut Maria Cullerés, 1r BTX A

Publicació del Dr. en Història i professor del nostre institut, Josep M. Planes

Lo Gripau

Racó creatiu

Tristany i Isolda Joel Boronat, 1r. BTX A

Sempre és interessant llegir un llibre sabent que quan l’acabis podràs posar cara als personat· ges, color als escenaris, forma als ambients i fins i tot música a les escenes. Doncs això és el que ens ha passat a tots els alumnes de Literatura Universal. Personal· ment trobo molt interessant comparar el llibre amb la pel· lícula, trobar-hi semblances i “errors” segons el meu punt de vista, analitzar la inter· pretació dels actors i veure si s’han sabut posar dins els personatges, i valorar la feina del director.

Lo Gripau

El més destacable i que m’ha cridat més l’atenció ha sigut el fet que al llibre morien Tristany i Isolda i a la pel·lícula només moria Tristany. Aquest canvi de final que ha fet el direc· tor no el trobo adequat, fins i tot el veig com una falta de respecte, al meu parer. Perquè si el director està fent l’adaptació cine· matogràfica d’un llibre que ja està escrit, el que sembla que no hauria de fer és interpretar-ho de la seva manera i canviar una de les coses més importants de tota l’obra que és el final, crec que, com a mínim, l’argument i el final de la pel·lícula haurien de ser més fidels a l’obra escritar. La veritat és que no trobo cap motiu pel qual els directors de cinema facin això, perquè haurien de tenir en compte que els lectors que han llegit el llibre agrairien veure a la gran pantalla allò que realment succeeix en aquest, a més a més, crec que haurien de guardar respecte a l’autor que ha escrit l’obra.

Encara que els films cinemato· gràfics segueixin l’argument i el final del llibre, moltes vegades l’espectador surt decebut del cinema perquè la pel·lícula no plasma tots els detalls i matisos del llibre, si aquí hi afegim que a més a més el final és un al·

pel·lícula, personalment, trobo que li ha donat el toc “màgic” que li pertocava: amb els immen· sos penya-segats anglesos al cos· tat d’aquelles platges immenses de sorra grisenca, amb el vent latent en cada moment; i amb una banda sonora excel·lent. Deixant de banda tot l’aspecte de decoració i ambientació natural, ens trobem amb els escenaris, el vestuari i els personat· ges. Els dos primers aspec· tes, escenaris i vestuari, des del meu punt de vista de cinèfil molt principiant, els considero excel·lents. M’agradaria destacar l’am· bientació que hi havia dins les cabanes i per tots els poblats emmurallats amb estaques de fusta; també m’agradaria recalcar que l’ambient que m’ha agradat més ha sigut el de la cabana d’Isolda, amb totes les her· bes, les pocions, els estris per fer pocions, el foc, les parets ordinàriament rebossades, i el mar a la vora, tot això pro· dueix un efecte molt realista.

tre, l’impacte encara és més gran. Potser és això el propòsit del director de la pel·lícula, que l’espectador quedi impressionat pel canvi de final, si era aquest el seu propòsit, ho ha aconseguit. Deixant això de banda he de dir que l’adaptació cinematogràfica de Tristany i Isolda està molt ben feta i aconseguida; el director, en general, ha sigut capaç de plas· mar a la gran pantalla tot el que hi havia al llibre, i ha recreat amb una perfecció molt agradable cadascun dels ambients i de les escenes. El lloc on s’ha gravat la

Pel que fa als vestuaris m’agradaria dir que també m’han semblat molt ben aconseguits. M’ha agradat que s’utilitzessin tant les pells d’animals, imitant molt bé la indumentària tradici· onal anglesa del moment, com el vestuari bèl·lic amb tot l’arma· ment i, la utilització d’accessoris per als cavalls. Fins i tot en les sabates o botes s’ha aconseguit donar una gran autenticitat a l’ambient que s’han proposat. Petits detalls com poden ser al vestuari o al calçat, fan que en una pel·lícula es pugui recrear

Racó creatiu

I ara centrant-nos en els actors, hem de començar dient que Tristany és interpretat per James Franco i Isolda per Sophia Myles. Des del meu punt de vista de cinèfil molt inexpert, considero que la seva interpretació ha sigut brillant. Potser és pel fet que m’encanta la manera en què Ja· mes Franco és capaç d’adaptar-se a qualsevol paper que li donin i perquè des de la primera escena Sophia Myles m’ha semblat una actriu brillant i capaç de connec· tar no amb el personatge sinó que també amb l’espectador, ambdues interpretacions m’han encantat. A més a més, el fet que la seva química sigués tan palpa· ble en cada escena, li dóna un toc molt més real a la pel·lícula. I deixant de banda els actors prin· cipals, voldria destacar la pre·

sència del jove Thomas Sangster interpretant el Tristany de jove. És un actor al qual li tinc una gran admiració. I és que des de ben petit ja va aconseguir papers for· ça destacables en pel·lícules que encara avui dia, després d’uns quants anys d’haver-se realitzat, encara recordem, és el nen petit de Les Cròniques de Nàrnia. Així és que m’ha agradat la seva peti· ta interpretació en la pel·lícula de Tristany i Isolda i, evidentment, és un plus personal que fa que m’hagi agradat l’adaptació cine· matogràfica.

Malgrat tot el que he exposat i tenint en compte que el final no m´ha convençut i que el gènere de la pel·lícula comentada no és el meu preferit, puc afirmar que la pel·lícula m’ha agradat força. El director ha aconseguit recrear amb exactitud els ambients que volia mitjançant uns escenaris preciosos, una banda sonora amb dualitats èpiques i delicades, un vestuari genial, un maquillatge correcte i una interpretació dels personatges excel·lent.

BYE, BYE, TEACHER!

Escala en hifi de 3r de BUP del curs 1982-83. Cristina Núñez i Jaume Mayoral causant sensació amb la Pizza Ecumènica, un twist de Huapacha Combo. La Cristina ens deixa aquest final de curs per treballar en un institut de Lleida. Ha passsat 25 anys al nostre centre, quatre com a estudiant de secundària i vint-i-un com a professora de llengua anglesa. A més, els deu darrers anys ha assumit la tasca de Secretària de Direcció. Moltes gràcies per la teua dedicació, professionalitat i personalitat. Que et vagi tot molt bé, i no deixis de visitar-nos, plis! Bye, bye, teacher!

Lo Gripau

amb perfecció l’ambient que es vulgui transmetre a l’espectador. Així com tampoc podem pas· sar per alt el maquillatge o, en aquest cas i concretant més, el maquillatge per a les ferides de guerra. Aquí és on trobo que es podria millorar una mica. Potser és pel fet que estic acostumat a veure les excel·lents recreacions de les pel·lícules del gènere gore, però per exemple, la primera ferida que rep Tristany, just a sota el pit, crec que se l’hi hagu· és pogut donar un toc una mica més realista; fer-la una mica més sanguinolenta i profunda. Però per altra banda, hi havia altres ferides, on no es veia res sinó que es veia com sortia la sang per fora de la vestimenta, que pel simple fet que el personatge recreés que es ficava els dits dins la profunda ferida, es veia molt més real. En definitiva, tant els escenaris, com el vestuari, com el maquillatge han estat molt ben treballats i considero que han estat capaços d’aconseguir amb una certa excel·lència allò que volien.

Zona educativa

Projecte interdisciplinari Pinotxo a l’escola Valeri Serra El curs 2015/2016 des de la Xarxa de biblioteques escolars de les comarques de Lleida s’ha iniciat un projecte comú de lectura a l’entorn del llibre “EL Pinotxo”. Ha estat una proposta oberta als centres educatius per treballar la lectura tot promovent el desenvolupament de les competències bàsiques, facilitant la participació de centres educatius, bi· blioteques públiques i altres entitats. El proposta inclou quatre itineraris: la família, l’escola, els oficis artesans i les emocions. De cada itinerari es presen· ten i recomanen diferents lectures adreçades a tots els nivells educatius. L’equip professional de l’Escola Valeri Serra hem considerat la proposta molt interessant i molt ade· quada als interessos i característiques dels nostres infants. És tracta d’una lectura propera i capaç de generar reflexió i diàleg. Aquests aspectes ens aju· den a formar alumnes crítics i amb opinió. Sabent que la lectura en sí és essencial per a l’aprenentat· ge i que fomentant la lectura aconseguim també ampliar els seus horitzons, hem aplicat el projecte a la nostra escola convertint-lo en el projecte inter· disciplinari anual del centre.

La valoració del projecte interdisciplinari Pinotxo que fem l’equip de mestres de l’Escola Valeri Serra és molt positiva. Els nostres alumnes han estat ca· paços de gaudir amb una bona història, potenciant la seva imaginació, estimulant-la al màxim i assolint plenament els objectius pedagògics del projecte. http://blocs.xtec.cat/valeriserra

Aquest projecte s’ha treballat a tots els nivells, des de P3 de Parvulari fins a 6è de Primària, i ha integrat un treball de diferents capacitats i àmbits compe· tencials al llarg de tot el curs acadèmic. Seguint els diferents itineraris proposats s’ha treballat la competència lingüística a través de tallers de lectura i escriptura utilitzant diferents formats, idiomes i tipologies textuals.

Lo Gripau

També s’han realitzat produccions artístiques re· lacionades amb l’obra literària. S’ha participat a les activitats proposades tant pel CRP de l’Urgell com el CRP del Segrià. Els petits van assistir a la representació de l’obra de titelles “Pinocchio” al Teatre Municipal de l’Escorxador de Lleida. S’han fet tallers sobre les eines i la filosofia del oficis de fuster, il·lustrador i escriptor. I, relacionant-ho tot plegat, s’ha fet tot un treball emocional a partir del llibre. S’ha comptat amb el suport tant del CRP del Segrià com del CRP de l’Urgell, tant a nivell de material com de suports visuals i d’escenificació de l’obra per part de la Companyia de teatre La Baldufa, que ha rebut diversos premis per aquesta representació teatral.

Escola Vedruna Bellpuig vedrunabellpuig.blogspot.com

Te’n recordes?

Alumnes de COU, curs 1992-1993

Intercanvi amb Alaquàs (l’Horta Sud), alumnes 1r ESO (2006-2007)

Lo Gripau

Judit Pujol, Nouhaila Achafrar i M. Lurdes Gabarrรณ (4t B)