Issuu on Google+

la m o d a d e l pr o fe sso r at NĂşm e ro 2 Cu rs 2012-2013


L a rri i B e ra

e d i to ria l:

Cos e s d e la m od a Com sabem , l a roba és una necessitat. Però, una al tra cosa és que a totes l es persones ens agrada vestir d'una determ inada m anera, anar a l a m oda. Ens queixem de no poder com prar- nos determ inades peces de roba i no tenim present que h i h a fam íl ies que no poden cobrir l es necessitats bàsiques d'al im entació, vestir o h abitatge. Per al tra banda, l a gent critica elvestuari del s al tres. A vegades, fins i tot, ens fiquem en qüestions rel igioses, com elvelo en aspectes cul tural s. No h auria de ser així. H em de respectar totes l es creences i l es seves expressions, sigui portar un velo una creu penjada alcol l . La gent pensa que portar roba de m arca és m il l or i m és el egant, però no h em de perdre de vista que l a roba no és m és que un teixit que et protegeix delfred i et tapa l es parts delcos. És un refl ex de l a teva m anera de ser, de pensar i s'h a de respectar. M arc M ore no 3ESO

Elprofessorat va cel ebrar eldia de l a dona delcurs passat portant una peça de roba o un l l acet de col or l il a. La roba pot tenir un al t val or sim bòl ic.

Un m alús delprogram a Ph otodraw h a provocat una barreja incorrecta de caps i cossos (Jordi i Pil ar, Màrius i Mapi, A ngeli Cristina, Bernat i Vanessa, A nna i Pedro, Pil ar i Jordi).

pas a nivell

2 pas a nivell/2

Porta d a


Proje cte tànd e m : e ls a lu m ne s d e 1r i d e 2n com pa rte ixe n a ctivita ts d e tu toria

s om u n ce ntre a collid or Com h an sigut elprim ers dies a l'institut?

H a anat regul ar, perquè h i h a profes que m 'h an posat m ol ts deures.

El s professors Els prim ers dies em sentia una m ica e conegut ta gent, tinc nous am ics, m 'ajudenH quan tinc m ol incòm ode perquè no coneixia a ningú. s professors són agradabl es. dubtes. el M'agrada m ol t. Elcurs de 1r no és tan difícilcom pensava.

H e fet am ics nous. H e après coses que no sabia.

Q uè t'h a agradat m és de l 'institut?

Educació física, Música i l es activitats de l a Sal a Pol ival ent.

Tria de te xtos fe ta pe r l a Cristina (TIS)

Q uin canvi h as notat m és?

L'h orari, ja que h em de m atinar m ol t. Mol ts deures. Mol ts professors, un per assignatura.

3 pas a nivell/2

H a estat m ol t bé, però abans de com ençar a l 'institut estava m ol t nerviós, però, ara que ja sé com funciona, i ja se m 'h a passat.


form a ls vs Al gunes professores vesteixen un estilm és seriós, am b jaquetes m és cl àssiques, sabates de pel l , am b m ocadors alcol l ...

4

pas a nivell/2

Al guns abal oris (arracades, col l ars i pol seres) són m és cl àssics: m etal l s nobl es am b pedreria i perl es.

El s professors de m és edat vam m és cl àssics am b cam ises i jerseis pul ·l òver am b col lde punxa.

Ide a i te xtos:Th e l m a, Espe rança, Sonia i Patri


inform a ls Elprofessors m és joves norm al m ent van am b texans i dessuadores. Mol t còm odes per anar a terbal l ar perquè a vegades h an de córrer per perseguir el s al um nes.

5

Mal grat h aver presentat elprofessorat dividit entre form al s i inform al s, en real itat,no h i h a tanta diferència d'estil . Podem dir que tenen un estilinform al - form alque m ostra una personal itat que prioritz a al l ò que l a persona és per sobre d'al l ò que l a persona té o aparenta.

pas a nivell/2

El s abal oris m és inform al s, que són l a m ajoria,tenen dissenys m és original s i el s m aterial s són m ol t diversos, des d'esm al ts a fusta, passant per l a pl ata o elpl àstic.


_

L 'ús d e le s cons ole s a l'a d ole s cència A vui dia, a l 'adol escència, està de m oda tenir a casa una m àquina de videojocs. El s nois/es es passen m ol t de tem ps jugant i jugant, però crec que no saben que això és dol ent per a l a seva sal ut. En prim er l l oc, i està com provat, un adol escent es pot passar tot un dia jugant a videojocs i nom és desconnectar per anar all avabo o per m enjar. A ixò no és bo per alcos, perquè no ens m ovem . En segon l l oc, l es consol es i el s videojocs poden crear addició com , per exem pl e, un fum ador am b eltabac. Q uasi 5 de cada 10 adol escents acaben, am b un probl em a d'addició. I en tercer i úl tim l l oc, vul l dir que el s experts afirm en que jugar m és delcom pte, m ol tes vegades seguides, pot crear probl em es a l es m ans (con deform acions) o al s ul l s (com tensió ocul ar). Fins i tot h i h a gent que pot tenir atacs d'epil èpsia. La concl usió és que es pot jugar a l es consol es i al s videojocs, però s'h a de tenir m ol t en com pte com i quant de tem ps, perquè h i pots acabar “enganxat”, am b probl em es de debò. Adrià Pie rnagorda 2 Bat

+

Penso que l 'ús de l es consol es a l 'adol escència és un bon m otiu per l 'ensenyança, perquè h i h a m ol ts jocs rel acionats am b l es m atem àtiques, l a fisica, l a pl àstica, etc. En prim er l l oc, h i h a m ol ts videojocs am b el s qual s pots aprendre m ol tes coses com , per exem pl e, construir un edifici, preparar un pl at, etc. En segon l l oc, el s videojocs ens ensenyen m ol tes coses com , per exem pl e, a ser m il l or jugant aquests tipus de jocs, ajudar a transferir coneixem ents d'al tres àrees de l a vida. A m és, el s videojocs poden ser m ol ts útil s perquè h i h a jocs que ens ajuden a m oure'ns, a fer exercici físic. Final m ent, el s videojocs poden ser viol ents, però h i h a m ol ts pocs casos i, a m és, s'h a observat que l a m ajoria de nens/es que juguen a aquests tipus de jocs no són viol ents. En concl usió, penso que el s videojocs poden ser bons en l 'ensenyança de nens/es perquè requereixen tenir al a m ent m ol tes dades i inform acions, el s nens/es h an de prendre decisions constantm ent i poden com provar l es consequències de l es decisions en un entorn segur.

A quests tres M uh am m ad Ash raf 2 Bat articl es d'opinió (real itz ats elcurs passat per al um nes de l a professora Carm ina) són textos argum entatius que presenten una estructura pròpia com podem observar am b l es paraul es en negreta.

Com a estudiant de secundària que sóc, l a m eva opinió en rel ació a l es retal l ades de l 'ensenyam ent públ ic, és que no veig just que juguin am b elfutur del s joves estudiants. Per com ençar, l 'augm ent d'al um nes a una cl asse ens perjudica perquè elprofessor no ens pot atendre. Després, tam poc veig just que quan un professor fal ti, no h i h agi substitut i no puguem avançar en l a m atèria. En concl usió, opino que retal l ar en l 'educació públ ica perjudica m ol tl 'estudiant, elseu futur i l a gent que trebal l a en aquesta professió. Judith Be te ta

6 pas a nivell/2

E ls a lu m ne s d e b a txille ra t i 3 r i 4t d 'E S O fa n va g a .


q u i és q u i?

A questes tres fotografies h an estat m odificades am b elprogram a Ph otodraw. Sabeu a quines professores pertanyen?(La sol ució a l a pàgina següent)

c ip pa r t i

a- h i

Escriu un articl e, dibuixa un còm ic, recul l uns acudits... i dóna- l i alprofessor Màrius Carbonel lperquè t'h o publ iqui.

fotoen igm a

fotos ol u c ió

Pista: h eu de pujar escal es i és de col or rosa.

H a encertat elfotoem igm a: Joel3 ESO

7

Si descobriu a quin objecte pertany aquesta foto, apunteu- h o en un paper am b elvostre nom i deixeu- l o al a gaveta delprofessor Màrius Carbonel l .

pas a nivell/2

La im atge pertany a una sím bolque h i h a l es portes d'em ergència.


Pila r A b ia n, la d ire ctora d e L a Ve u va fe r u na xe rra d a a l'ins titu t La dire ctora de La Ve u de M ontcada Pil ar Abian va ve nir a final s de lcurs passat a l 'institut a fe r una xe rrada a l 'al um nat de 3r d'ESO . Aq uí re produïm al gune s de l e s cose s q ue e ns va e xpl icar.

pas a nivell/2

8

q u i és q u i?

io ns so lu c

Pil ar Abian va e xpl icar q ue l a Ve u com pl ia ja 20 anys de se rve i al s m ontcade ncs i m ontcade nq ue s. Este m m ol t agraïts pe r l a se va visita.

s Àngel

coh erència. Al guna vegada h eu tingut probl em es per h aver publ icat una notícia? No tenim probl em es im portants. A vegades, al guna entitat s'h a queixat perquè no h em publ icat un articl e sobre l 'activitat que h an real itz at, però nosal tres no h o podem saber tot, i dem anem a l es entitats que ens inform in.

Em il ia

Com us distribuïu l a feina a l a Veu? Trebal l em a partir d'una agenda on h i h a apuntats el s actes que es real itz aran alpobl ei ens distribuïm l a feina. Es decideix quina és l a notícia m és im portant que anirà a l a portada. Dins de cada secció es tria l a notícia m és im portant perquè obri l a secció a quatre col um nes. En l a m ateixa pàgina es publ iquen al tres notícies de m anera que h i h agi certa

Si l a revista és de l 'A juntam ent, el s redactors de l a Veu teniu probl em es de censura? Nosal tres des delprincipi vam com ençar a trebal l ar independents de l 'A juntam ent i així h em trebal l at sem pre. En aquest aspecte som diferents a l a m ajoria de revistes m unicipal s i h em rebut diversos guardons com elm il l or butl l etí m unicipalde Catal unya i tam bé prem is de ràdio, de l 'edició digital ...

Joana

Q uantes persones el aboren l a Veu? A l a Veu trebal l em cinc periodistes.


Pas a Nivell Número 2 Curs 2012-13