Revista IMO 22 - Catalá by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

PRIMAVERA 2010

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 22 | PRIMAVERA 2010 EDITORIAL

Primavera oftalmològica Una nevada històrica cobria Barcelona el passat 8 de març. L’edifici de l’IMO, situat en un enclavament privilegiat de la ciutat, quedava cobert per una espessa capa blanca, i oferia una imatge inoblidable que reproduïm en aquest número. La nevada precedia al final d’un llarg i rigorós hivern que ha donat pas a la primavera, una època en què la natura desperta i ens ofereix els seus fruits. També després de segles de “inclemències” en la ciència de la visió, podem dir, amb satisfacció, que ens trobem a la primavera oftalmològica. Tenim la immensa sort de ser coetanis d’una autèntica revolució mèdica, científica i tecnològica que ha permès, com recollim en aquestes pàgines, fer un pas de gegant en el tractament de patologies visuals com la cataracta. El s. XX ha estat decisiu per posar les bases de l’oftalmologia actual, que cada vegada supera de forma més ràpida i satisfactòria els reptes que encara té pendents, com el glaucoma, un assumpte sobre el qual també tractem a la revista. Però la gran revolució de la medicina i l’oftalmologia contemporànies s’està produint en els laboratoris. La recerca genètica obre ràpidament noves perspectives per al diagnòstic i tractament de patologies que fins ara no tenien solució. Les teràpies gèniques estan a tocar i l’IMO es prepara per rebre-les, participant de forma activa en aquesta revolució. Per això, un dels puntals de la nova etapa de l’Institut és la recerca bàsica que, unida a la tasca clínica, ha començat a donar fruits importants. L’IMO és, actualment, un dels pocs centres oftalmològics que ofereix diagnòstics genètics per prevenir i preparar el futur tractament de malalties hereditàries de la retina. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

L’IMO inicia un programa de diagnòstic genètic de patologies de la visió.

Una sessió sobre optometria pediàtrica destaca la importància de la col·laboració òptic - oftalmòleg per a la salut ocular dels nens.

L’equip mèdic de l’Institut s’amplia amb la incorporació de dues noves doctores, especialistes en retina i glaucoma, respectivament.

Una pacient explica la història de la seva pèrdua de visió i de com l’ha recobrat després de quatre operacions.

Tirem la vista enrere per descobrir els orígens i l’evolució de la cirurgia de la cataracta, una de les més esteses en el món desenvolupat.

Claus per actuar a temps davant l’amenaça silenciosa del glaucoma.

La Fundació Ulls del món inicia la seva activitat a Mali.

Cercar la foscor lluny de les ciutats és una de les poques opcions per recuperar el plaer de contemplar les estrelles.

Depurar l’organisme i dormir bé, dues apostes senzilles per viure millor.

Edita: IMO, Instituto de Microcirugía Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació: Q&A, Imagen y Contenidos Redacció: Q&A, Imagen y Contenidos y Dt. de Comunicació IMO. En aquest número han col·laborat: Manel Soria i Pere Romanillos.

Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografia: Angel Carbonell Imprimeix: Creacions Gràfiques Canigó Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es/ info@qya-imagen.com Telèfons 93 253 15 00 / 93 240 44 20

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

El principal objectiu és investigar les patologies genètiques de la visió

L’IMO inicia un programa de diagnòstic genètic

Dra. Roser González

LA REVISTA IMO

Els avenços en el coneixement de les patologies oculars

identificar centenars de gens. El seu estudi ha revolucio-

i el desenvolupament de noves teràpies es basen en una

nat el coneixement ‘‘aquestes malalties i ha obert noves

contínua i estreta relació entre la pràctica mèdica i la

perspectives de diagnòstic i teràpia.

recerca bàsica. La genètica ha tingut un paper fonamental en l’adquisició dels nous coneixements perquè ha

Diagnòstic

identificat les molècules clau que causen les patologies

L’objectiu del diagnòstic genètic és identificar el gen

més freqüents i ha senyalitzat les vies òptimes per a la

alterat causant de la patologia. Els gens dirigeixen la

teràpia.

síntesi d’unes molècules, les proteïnes, essencials per-

L’ull està compost per diversos teixits i nombrosos ti-

què les cèl·lules visquin, contactin amb les seves veïnes i

pus cel·lulars, que s’acoblen durant el desenvolupament

realitzin les funcions que els corresponen en cada teixit.

de l’embrió. El control d’aquest procés es realitza mitjan-

Alguns canvis en la seqüència d’un gen, o mutacions,

çant l’acció concertada de nombrosos gens que activen

alteren les proteïnes i produeixen sovint disfuncions fi-

i modulen el comportament de milions de cèl·lules. Per

siològiques. Els gens són les unitats funcionals que s’hereten, i per això moltes patologies

tant, en considerar la complexitat estructural i funcional de l’ull humà, no sorprèn que moltes patologies de la visió tinguin una base genètica. Identificar les peces bàsiques d’aquesta maquinària de precisió, els gens, és essencial per entendre el seu funcionament, explicar les alte-

L’objectiu del diagnòstic

de la visió, incloent-hi la retinosi pigmentària, la malaltia de Stargar-

genètic és identificar el

dt, l’anirídia, les malalties corneals,

gen alterat causant d’una

es transmeten de pares a fills.

patologia.

i la mutació concreta que està di-

algunes formes de glaucoma, etc., El fet de poder identificar el gen

racions (patologies) i, en cas que es

rectament relacionada amb la pato-

produeixin, poder reparar-les amb

logia permet saber si els pares són

èxit. En els últims 25 anys l’aplica-

portadors i els fills han heretat la

ció de les modernes metodologies

mutació, així com identificar amb

genètiques i genòmiques ha permès

seguretat als familiars que, malgrat

IMO | EN PORTADA

Foto: Marina Riera (UB)

Més de 100 gens

transmetre-la als seus descendents. Finalment, el conei-

Les patologies oculars hereditàries poden estar causa-

xement de la mutació que causa la malaltia és un requi-

des per molts gens. Se’n coneixen més de 40 que causen

sit previ per poder realitzar un diagnòstic prenatal.

retinosi pigmentària i més de 100 responsables de les

Un altre aspecte important que justifica el diagnòstic

distròfies de retina. Cada gen pot presentar canvis se-

molecular és que ens trobem molt propers a l’aplicació

vers (causants de la patologia) en molts llocs diferents

de les teràpies gèniques i cel·lulars per a malalties que

al llarg de la seva seqüència. Estudiar tots els gens i

fins ara no tenien tractament i que no són generalitza-

totes les mutacions possibles limita molt el diagnòstic

bles, ja que estan especialment dissenyades per reparar

genètic manual i obliga a utilitzar estratègies automa-

defectes en gens concrets. Per tant, el diagnòstic ge-

titzades d’alt rendiment. Aquestes tècniques són econò-

nètic és un pas previ imprescindible per poder optar a

micament costoses i es realitzen amb xips de DNA en

aquests tractaments.

plataformes de genotip.

El primer pas per al diagnòstic és estudiar la seqüèn-

Aquestes són les raons que han fet que l’IMO impulsi

cia de nucleòtids dels gens responsables d’una malaltia

un programa de recerca l’objectiu principal del qual és

i identificar les diferències de la seqüència del pacient

oferir al pacient les màximes garanties d’un diagnòstic

respecte a la seqüència “normal” que tenen els individus

genètic complet i personalitzat. Com a responsable del

sans. Ja fa molts anys, més de 15, que disposem de me-

nou departament de recerca bàsica de l’IMO, la Dra. Ro-

todologies precises i eficaces per seqüenciar gens i, per

ser González i el seu equip de la Universitat de Barcelo-

tant, aquest estudi no planteja grans dificultats, encara

na realitzen des de fa uns mesos diagnòstics familiars i

que aquestes existeixen. Les limitacions que han retar-

de casos esporàdics. Primer, l’oftalmòleg fa el diagnòstic

dat l’obtenció de diagnòstics genètics per a patologies

clínic i, a continuació, l’equip de genètica inicia el diag-

oculars són degudes al fet que molts gens diferents po-

nòstic molecular. Conèixer el gen causant de la patolo-

den causar la mateixa patologia, la qual cosa multiplica

gia no només pot alleujar l’angoixa familiar i ajudar al

l’esforç diagnòstic, i que encara quedaven per identificar

diagnòstic clínic, sinó que incideix en un millor coneixe-

molts gens que causen patologies, cosa que restava efi-

ment del pronòstic de la malaltia, ja que la relació entre

càcia al procés.

el defecte genètic i el tipus de progressió de la patologia

3 LA REVISTA IMO

que no presentin els símptomes de la malaltia, poden

IMO | EN PORTADA

Ens trobem molt propers a l’aplicació de les teràpies gèniques i cel·lulars per a malalties que fins ara no tenien tractament.

LA REVISTA IMO

és cada dia més notori. En el futur, aquests protocols

moleculars per a futurs tractaments gènics i cel·lulars

personalitzats s’aplicaran, com ja passa per a diversos

i aportar coneixements equiparables als dels equips pi-

tipus de càncer, a moltes de les patologies de la visió, i

oners que investiguen aquestes patologies i dissenyen

seran de gran importància per conèixer-les millor, així

les noves teràpies.

com del tipus de teràpia gènica o cel·lular més adequat

L’equip d’investigació de la Dra. González ha desenvo-

en cada cas. Programes de diagnòstic molecular perso-

lupat i optimitzat un xip de DNA per al diagnòstic de la

nalitzat per a les distròfies de retina s’han iniciat ja en

retinosi pigmentària. Es tracta d’una metodologia au-

països com els Estats Units i Canadà.

tomatitzada que permet realitzar un ràpid escrutini de tots els gens que causen retinosi en famílies afectades

Desenvolupament pioner

i, en una segona fase, concentrar l’estudi en uns quants

L’IMO ha fet una aposta decidida per la recerca bàsica

candidats. Aquesta via redueix molt el temps de la prova

per oferir al pacient els beneficis que es deriven d’unir

i facilita enormement el diagnòstic genètic.

els coneixements clínics i genètics en l’estudi de les patologies oculars. Aquesta fusió és possible gràcies als

Identificació d’un nou gen

avenços realitzats en el coneixe-

Finalment, el primer fruit d’aquesta

ment molecular de les patologies

nova etapa de recerca a l’IMO és la

genètiques i al desenvolupament d’eines que permeten seqüenciar els genomes i estudiar els gens en detall. En aquesta nova col· laboració, el model a seguir són els instituts oftalmològics que unei-

L’equip de recerca de la Dra. González ha desenvolupat un xip de DNA per al diagnòstic de la

xen la recerca bàsica i clínica per aplicar els darrers coneixements

identificació d’’un gen (PROM1) que causa una retinosi severa amb afectació macular. Fins ara, aquest gen només s’havia descrit en pacients afectats amb distròfia de cons i degeneració macular. S’afegeix així un nou membre a la família de gens que

retinosi pigmentària.

causen retinosi i s’allarga la llista de

en el diagnòstic i el tractament

candidats al diagnòstic. Aquest pri-

d’aquestes malalties o, dit amb

mer treball, publicat en una revista

altres paraules, implementar una

científica internacional, demostra la

medicina translacional. Un segon

importància i augura un bon futur del

repte és desenvolupar les eines

projecte que l’IMO acaba d’iniciar.

IMO | EN PORTADA

Árbol genético de una familia afecta de retinosis pigmentaria en el que se observa que los tres hijos afectos (IV2, IV3, IV4) han heredado la misma copia del cromosoma paterno y materno (representados por las barras negras), mientras que el hijo sano (IV.1) ha heredado sólo un cromosoma portador del gen mutado (representado por la barra negra) mientras que el otro cromosoma es portador del gen “normal” (representado por la barra blanca).

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

GLOSSARI BÀSIC DE TERMES GENÈTICS

Cèl·lula: Unitat morfològica i funcional d’un ésser viu

funcions vitals, dins i fora de la cèl·lula que les sintetit-

de mida microscòpica i amb capacitat de reproduir per

za. El nombre de gens incrementa lleugerament amb la

divisió. En els organismes pluricel·lulars, el nombre de

complexitat de l’organisme. L’home té aproximadament

cèl·lules varia des d’uns quants centenars fins a cente-

30.000 gens.

nars de bilions (humans). El funcionament adequat de les cèl·lules és imprescindible per a la supervivència i el

Mutació: Canvi a l’atzar (impredictible) en la seqüèn-

manteniment d’un ésser viu. Totes les cèl·lules contenen

cia d’un gen per substitució, deleció o addició d’un o

en el seu nucli (regió interna) la informació genètica (els

més nucleòtids. El canvi pot tenir efectes més o menys

gens) que porta a terme les funcions necessàries per

greus sobre la síntesi de la proteïna codificada. Si el

mantenir i reproduir a un ésser viu. Aquesta informació

canvi és sever, serà probablement patogènic, és a dir,

es transmet d’una generació a la següent a través dels

es presentarà associat a una patologia. Les mutacions

gàmetes (òvuls i espermatozoides)

que es produeixen en teixits somàtics no es transmeten a la descendència (aquest és el cas de la major part de

Gen: Seqüència de DNA que conté la informació neces-

patologies canceroses). Les patologies genètiques he-

sària per executar una funció. El gen està format per

reditàries són degudes a mutacions presents en les cèl·

una cadena llarga (polímer) de nucleòtids que conté la

lules germinals, ja que aquestes són les úniques que es

informació per a la síntesi de proteïnes. Aquestes mo-

transmeten d’una generació a l’altra.

lècules són les microeines cel·lulars que executen les

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALIDAD

La col·laboració entre l’òptic i l’oftalmòleg és clau per a una bona salut ocular en els nens La Dra. Ana Wert imparteix una xerrada sobre optometria pediàtrica a l’IMO La visió és una eina fonamental que ens permet la correcta integració amb el medi que ens envolta. A més, facilita el desenvolupament i aprenentatge. De fet, les capacitats visuals, motrius i intel·lectuals s’’dquireixen en els primers anys de vida. La cura de la visió infantil és una tasca compartida entre l’òptic i l’oftalmòleg. Sovint, és l’òptic qui té un primer contacte amb el nen i pot detectar algun símptoma que requereixi la visita a la clínica oftalmològica. Per reforçar la col·laboració entre òptics i oftalmòlegs,

La sesión recordó las patologías más frecuentes, como la ambliopía (ojo vago) y el estrabismo.

la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica i estrabisme l’IMO ha fet una sèrie de xerrades adreçades a aquest col·lectiu. Després de visitar Tarragona, Girona i Lleida, l’última va tenir lloc a l’auditori del nou

7 LA REVISTA IMO

IMO, amb l’assistència de més de cent especialistes. Ambliopia i estrabisme La intenció del curs era recordar l’exploració oftalmològica bàsica en la infància i les patologies més freqüents, com l’ambliopia (ull gandul) i l’estrabisme. En el curs es van establir unes senzilles pautes d’actuació entre òptics i oftalmòlegs, basades en la col·laboració interdisciplinària, que permetin dur a terme un millor control d’aquests pacients. Si la visió no es desenvolupa de manera adequada du-

Si la visión no se desarrolla adecuadamente en la infancia, puede producir consecuencias de difícil solución en la edad adulta.

rant la infància, pot produir una sèrie de conseqüències difícils de solucionar a l’edat adulta. L’ull gandul o l’ambliopia es poden tractar únicament en els primers anys de la vida. Per això la detecció precoç de problemes oculars en els nens és molt important. Visita a l’oftalmòleg de manera periòdica pot ajudar a prevenir problemes oculars i tractar de forma més eficaç les patologies més freqüents.

La sesión levantó un gran interés entre los especilistas.

Gaudiu de la comoditat i de les temptadores propostes de la cafeteria restaurant de l’IMO des d’un mirador privilegiat sobre Barcelona

LA REVISTA IMO

CAFETERÍA IMO Un descans deliciós

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Esmorzars i berenars (pastes dolces, gofres, entrepans freds i calents...) Carta de tapes i aperitius, amanides, carns, pizzes i pasta italiana Menú diari de 13 a 16 h

IMO | ACTUALITAT

Homenatge al Dr. Borja Corcóstegui La Casa Amèrica Catalunya i l’Associació de Metges Peruans de Barcelona van retre recentment un homenatge al Dr. Borja Corcóstegui per la seva àmplia tasca i col· laboració envers la formació de metges peruans i per la seva política de cooperació amb els països llatinoamericans, i en especial amb el Perú. En un càlid homenatge que va finalitzar amb el lliurament d’una placa, el Dr. Dante Torres, de l’Associació de Metges Peruans de Barcelona, va destacar la importància tant de tractar pacients com de formar professionals d’aquests països. El Dr. Corcóstegui, per la seva banda, va exposar que més que “ensenyar” es tracta d’un intercanvi d’experiències i coneixements amb els metges peruans. des del 1911 genera, impulsa, organitza i col·labora en

Cascante, de Casa Amèrica Catalunya, així com el Dr. Tito

actes, projectes i programes per difondre i intercanviar

Acedo, de Salón Perú i el Dr. Víctor Alba, de l’Hospital

coneixements de les realitats culturals, econòmiques i

Almenara a Lima (Perú).

històriques dels diferents països d’Amèrica Llatina. L’objectiu de la Fundació és ampliar, enfortir i aproximar,

Casa Amèrica Catalunya

des dels diversos àmbits de la cooperació, les relacions

La Fundació Casa Amèrica Catalunya és una institució que

entre la comunitat iberoamericana i Catalunya.

Ferran Casals, especialista en baixa visió de l’IMO, nou membre de la Societat Americana d’Optometria Ferran Casals, especialista en baixa visió de l’IMO, ha estat reconegut com a Fellow de la Societat Americana d’Optometria, després de 34 anys dedicat a l’optometria i 14 especialitzat en baixa visió. L’AAO (American Academy of Optometry), l’associació professional més prestigiosa del sector internacionalment, elegeix els seus membres després d’examinar cinc casos clínics presentats pels aspirants i mitjançant un examen oral davant d’un tribunal format per sis persones. Amb aquest nomenament, Casals passa a formar part d’un restringit grup d’òptics espanyols que aconsegueix aquest reconeixement. A la foto, l’especialista de l’IMO entre el president de l’AAO, el Dr. Mark W. Eger (a l’esquerra) i Ian L. Bailey, professor de Vision Science de la Universitat de Berkeley, CA.

9 LA REVISTA IMO

A l’homenatge també hi van assistir Ramon Mulleras

IMO | ACTUALITAT

Dra. Cecilia Salinas, una nova incorporació amb una llarga història

LA REVISTA IMO

La Dra. Cecilia Salinas, especialista en retina, acaba d’in-

l’IMO, tot i no ser encara oftalmòloga.

corporar-se a l’equip de l’IMO. La seva història, però, es

El 1997, torna a l’Argentina, on realitza la residència

creua per primera vegada amb la de l’Institut el 1995, a

en oftalmologia i comença a treballar-hi. Tres anys més

l’Argentina. Aleshores, aquesta jove doctora de 28 anys,

tard, i després del crac de l’economia del seu país, la Dra.

que encara no havia decidit especialitat, va ser convida-

Salinas i el Dr. Pizarro decideixen tornar a Barcelona.

da a un congrés d’oftalmologia en el qual participava el

Aquesta va ser per a tots dos una oportunitat de repren-

Dr. Borja Corcóstegui.

dre el contacte amb l’IMO. El doctor comença a treballar

La doctora no s’havia plantejat fins aquell moment la

com a anestesista i ella col·labora en estudis científics.

possibilitat de dedicar-se a la cura dels ulls. Però el con-

Al cap d’un temps, es decidirà a estudiar el màster en

tingut de la xerrada li va fascinar. Va intercanviar unes

Retina del Programa de Formació Continuada de l’IMO

paraules amb el Dr. Corcóstegui i li va dir que, si podia,

- UAB.

algun dia li agradaria treballar amb ell a Barcelona. En

Amb el trasllat al nou centre i la posada en marxa de

aquella època, l’IMO estava a punt de ser inaugurat a la

noves proves diagnòstiques –especialment ecografi-

seva seu del carrer Munner i li quedava un llarg camí per

es oculars i orbitàries i proves electrofisiològiques–, la

recórrer...També a Cecília.

doctora s’incorpora a l’equip mèdic de l’Institut. Catorze

El 1996, recent casada amb el Dr. Javier Pizarro, anes-

anys després d’aquella primera trobada fortuïta a l’Ar-

tesista, viatja a Barcelona on ell cursava un postgrau

gentina, l’oftalmòloga compleix el seu somni de formar

a l’Hospital Vall d’Hebron. La Dra. Salinas va aprofitar

part de l’IMO. Encara que acabi d’arribar, se sent com a

l’oportunitat per anar d’observadora al quiròfan de

casa.

IMO | ACTUALITAT

La Dra. Sílvia Freixes, especialista en glaucoma, se suma a l’equip mèdic de l’IMO La Dra. Sílvia Freixes és, des del passat mes de desembre, la tercera oftalmòloga especialista en glaucoma de l’IMO, en incorporar-se a l’equip format fins ara per les doctores Carolina Pallás i Elena Arrondo. L’especialista, formada a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, ha treballat anteriorment a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i a la Mútua de Terrassa. Amb aquesta incorporació, l’IMO aposta per reforçar la subespecialitat de glaucoma, una de les patologies oculars de major complexitat i la incidència de la qual va en augment.

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

El Dr. Alfredo Adán dirigeix un curs sobre Uveïtis El Dr. Alfredo Adam, especialista en retina de l’IMO, dirigeix el 23 i 24 d’abril el Curs d’avenços en el diagnòstic i tractament de les uveïtis no infeccioses, una trobada que tindrà lloc a l’auditori de l’IMO i que comptarà amb experts nacionals i internacionals en Inflamació ocular, immunologia i reumatologia. L’objectiu del curs és transmetre i compartir la informació científica més important en aquest camp per tal que tots els assistents puguin utilitzar-la en la seva consulta diària i així continuïn proporcionant als seus pacients una atenció de la més alta qualitat. Les uveïtis i les malalties inflamatòries oculars estan en continu desenvolupament i innovació. Les noves exploracions diagnòstiques, proves de laboratori i nous tractaments han permès aprofundir en el coneixement dels seus mecanismes immunogenètics i fisiopatogènics. Entre altres aspectes, els especialistes abordaran qües-

LA REVISTA IMO

tions com: “per què i per a què es necessita un reumatòleg en una consulta d’uveïtis?”, “quan s’ha d’implantar una lent intraocular en pacients amb uveïtis associada

cutànies, a més d’uveïtis. Entre els factors desencade-

a artritis juvenil?”, “cirurgia de la cataracta secundària

nants de les uveïtis d’origen autoimmune, destaquen

a uveïtis”, “tractament del glaucoma uveític”, “cirurgia

els virus, gèrmens o factors ambientals (els més típics).

de vitrectomia en les uveïtis” o “patologia inflamatòria

També afecta pacients amb uns determinats antígens

del segment anterior associada a malalties reumatolò-

d’histocompatibilitat: HLA BW 27 (una espècie de codi

giques”.

genètic). Els principals símptomes són ull vermell, visió

La uveïtis és una inflamació de l’úvea, membrana que

borrosa i mal d’ull, en el cas de la uveïtis anterior i pèr-

envolta l’interior del globus ocular i que és molt sensible

dua de visió, en el cas d’uveïtis posterior. El tractament

a processos infecciosos i inflamatoris, ja que és el tei-

de la uveïtis anterior es realitza amb col·liris antiinfla-

xit més vascular de l’organisme, en proporció a la seva

matoris, mentre que la uveïtis posterior no infecciosa es

mida. És una causa important de ceguesa, ja que l’úvea

combat amb cortisona administrada per via oral o mit-

està situada al costat de la retina i aquesta pot quedar

jançant infiltracions voltant de l’ull. En el cas d’uveïtis

afectada. Prop del 35% dels casos d’uveïtis estan associ-

associada a un procés crònic, el tractament consisteix

ats a malalties d’origen articular, com malalties òssies

en fàrmacs immunodepressors (fàrmacs per evitar l’ús

o reumàtiques d’origen inflamatori i no degeneratives,

de corticoides). La intervenció quirúrgica és eficaç per

que afecten principalment joves o malalties autoim-

solucionar complicacions associades, com cataracta o

munes, com la sarcoïdosi o la malaltia de Behçet, una

el glaucoma, que afecten el segment anterior, o el des-

patologia general d’origen desconegut, que presenta

preniment de retina, l’opacitat vítria, o l’edema macular,

un quadre d’aftes (nafres) bucals i genitals i alteracions

que afecten el fons de l’ull.

IMO | ACTUALITAT

Nova seu... també online Coincidint amb el canvi a les noves instal·lacions, l’IMO

En aquest sentit, totes les aportacions –que es poden

estrena també web: www.imo.es, un espai de comuni-

fer mitjançant l’adreça electrònica imo@imo.es– seran

cació i informació per al pacient, amb continguts ac-

tingudes en compte per millorar la nova plataforma.

cessibles i actualitzats. Es tracta d’una pàgina senzilla i de fàcil navegació, però que inclou una completa informació sobre temes relacionats amb la salut ocular, així com sobre les noves instal·lacions, l’equip mèdic i les subespecialitats oftalmològiques que ofereix el centre. El nou web també pretén donar resposta a les preguntes més freqüents relacionades amb la visió, ofereix un ràpid viatge a l’interior de l’ull, informa sobre les notícies més destacades de l’Institut i permet consultar online antics números de la Revista IMO. El web és un espai dinàmic, concebut per anar creixent i adaptant-se a les necessitats i interessos dels pacients.

13 LA REVISTA IMO

L’IMO s’acomiada de l’hivern sota una capa de neu

El llarg i fred hivern que ha precedit aquesta primave-

Tibidabo, va irrompre a Barcelona al migdia, va cobrir

ra ens va brindar l’oportunitat de gaudir, el passat 8 de

totalment de blanc l’Institut, brindant una postal per al

març, d’una espectacular visió de la seu de l’IMO. El tem-

record... Mai oblidarem aquesta imatge, més pròpia de

poral de vent i neu que, procedent de l’altra banda del

desembre que del mes de març.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

LA REVISTA IMO

Una adolescent recupera la visió a l’IMO Després de sis anys cega per una agressió amb àcid

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

portant de visió, que li permet reco-

perdre la visió dels dos ulls després

nèixer cares i objectes i, fins i tot, lle-

d’una agressió amb àcid soferta el

gir, amb ajuda òptica. Segons el Dr.

2003 a Martos (Jaén), ha recuperat

Oscar Gris, “és probable que el per-

la visió a l’ull esquerre, després de

centatge de visió vagi augmentant

quatre operacions complexes dutes

amb el pas del temps” i no descarta

a terme a l’IMO, entre el desembre

una recuperació total de la visió de

del 2008 i el setembre del 2009.

l’ull intervingut. Abans de ser tracta-

Dues de les intervencions, realit-

da a l’IMO, la pacient s’havia sotmès

zades pel Dr. Ramon Medel, especi-

sense èxit a diverses operacions en

alista en cirurgia oculoplàstica, van

diferents centres d’Espanya.

aconseguir separar-li les parpelles

Com a conseqüència de l’agressió

–enganxades a l’ull des de l’agres-

que va rebre la jove a Martos (Jaén),

sió– mitjançant una reconstrucció

quan només tenia 8 anys d’edat, va

de fons de sac i restablir, mitjançant

perdre totalment la visió d’ambdós

triquiasi, la posició normal de les

ulls, ja que les parpelles van quedar

pestanyes (la trajectòria de les quals

segellades i la còrnia va patir greus

s’havia invertit i provocava un frec

lesions. A més, el 2009, la pacient va

constant amb la còrnia), així com de les parpelles, rota-

patir un despreniment de retina a l’ull dret. L’agressió es

des cap a dins (entropi).

va produir el 2003, quan una dona li va llançar un líquid corrosiu que li va provocar la pèrdua total de visió. En

Abordatge múltiple

l’agressió també van resultar afectats lleus una maina-

Les altres dues cirurgies, practicades pel Dr. Oscar Gris,

dera i el germà petit de la jove, que aleshores només

especialista en còrnia i segment anterior, van servir per

tenia 3 anys.

reconstruir la superfície ocular, afectada per nombroses cicatrius, i substituir la còrnia i el cristal·lí, que van que-

Ressó mediàtic

dar totalment opacs per la lesió. Aquest abordatge múl-

El cas de Karla ha transcendit a la premsa i ha aixecat

tiple de l’ull esquerre, l’únic amb possibilitats de recupe-

una gran expectació. Per això, el passat mes de desem-

ració, es va realitzar mitjançant un trasplantament de

bre, aprofitant una visita a l’IMO, Karla i la seva mare

còrnia combinat amb una cirurgia de cataracta i, prèviament, amb un trasplantament de limbe (teixit perifèric de la còrnia), un pas imprescindible perquè el trasplantament de còrnia pogués practicar-se amb unes mínimes garanties d’èxit. Cares i objectes Des de l’última operació, que va tenir lloc el passat mes de setembre, la pacient ha recuperat una part im-

van atendre els nombrosos perio-

La Karla s’ha sotmès a quatre intervencions a l’IMO per separar-li les parpelles, restablir la posició normal de les pestanyes, reconstruir la superfície ocular i substituir la còrnia i el cristal·lí.

distes que volien conèixer la seva història de primera mà. La compareixença de la Karla i la seva mare, acompanyades dels doctors Gris i Medel, van ser seguides amb atenció per una vintena d’informadors, entre els quals hi havia set canals de TV. A continuació, vam poder xerrar amb la Karla uns minuts. Ens va explicar impressions íntimes, que plasmem en la següent entrevista.

15 LA REVISTA IMO

Karla Rúgel, una adolescent que va

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

LA REVISTA IMO

“M’encanta veure els meus amics... Distingeixo fins i tot quan pestanyegen!” És dijous. Fa fred. Estem al desembre. La premsa acaba

germà. Jo m’imaginava més o menys així...

de marxar i ens asseiem a parlar amb la Karla i amb la seva mare, la M. Carmen. L’última vegada que les vam

Sembles coqueta... Durant aquests sis anys, has

veure, la Karla encara no podia veure’ns. Avui, sí.

seguit preocupant-te de la teva imatge tot i no

Se li nota amb els gestos, amb el somriure i amb la

poder veure-hi?

mirada que amaga darrere de les ulleres de sol. Ha gua-

La meva mare em conjunta la roba. I ara ho continua

nyat autonomia, independència i confiança en si matei-

fent. Jo crec que ho fa molt bé.

xa. Tot i que encara està en recuperació, i la seva visió de l’ull esquerre és només un terç del total, observa el

Quines altres coses t’ajudaven a motivar-te?

que l’envolta amb ganes de tornar a entendre la realitat

Cantar i ballar m’ajudava. La música és la meva gran

en imatges.

passió. Encara que a vegades et cau el món a sobre. El meu germà petit també m’ha ajudat molt.

Com és tornar a veure-hi després de gairebé sis anys? El primer que vaig distingir després de l’última operació van ser els colors. Me’n recordava dels fàcils (vermell, blanc, negre...), però m’havia oblidat d’alguns, com el fúcsia o el beix. A poc a poc, vaig començar a distingir formes, fins a ser capaç de reconèixer les cares de la gent. Em

Sempre has tingut la il·lusió de

“La primera cosa que

tornar a veure-hi, encara que hi

vaig distingir després de

Quan era petita, ho “sentia” menys.

la darrera operació van ser els colors, després les formes i, al final, les

va sorprendre molt veure com havien canviat els meus amics i el meu

ha hagut moments durs... No era conscient del que passava. Preguntava a la meva mare quan tornaria a veure-hi. Ella em deia que lluités, que tot se solucionaria. Sempre ha estat amb mi, donant-me suport.

cares de la gent”.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

A la ceguesa s’han sumat els conflictes propis de la

ara puc córrer amb els meus amics sense haver de donar-

teva edat...

los la mà. M’agrada veure’ls les cares... Veig fins quan pes-

Abans de les operacions, quan m’enfadava per alguna cosa

tanyegen!

donava la culpa al fet de no poder veure-hi, però la meva mare un dia em va dir que això era l’adolescència. I que ella

A més d’anar a l’ “escola normal”, també has après

tenia els mateixos problemes quan tenia la meva edat.

Braille... Sí. Em va ajudar molt un professor de l’ONCE. De fet, m’es-

I com et va a l’escola?

tic plantejant ser professora quan sigui gran... O periodista

Aquests anys he anat a l’”escola normal”. I sempre he tret

o advocada.

bones notes. Encara que quan havia de viatjar per les operacions, sempre baixava una miqueta. Per mi els estudis

Bé, avui has conegut molts periodistes...

són el més important.

Sí, m’han fet moltes preguntes sobre el que m’ha passat. Però jo crec que de les coses negatives sempre se n’ha de treure alguna cosa positiva. Jo d’allò positiu em quedo amb

Quan vaig tornar a veure-hi, el primer que em van pregun-

les persones que he conegut a l’IMO, com els doctors Gris i

tar les meves amigues era quina d’elles em semblava més

Medel. Aquí m’he sentit com en família. I, a més, són molt

guapa... A mi totes em semblen guapes! El millor és que

guapos 17 LA REVISTA IMO

I els amics?

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

UNA MIRADA CAP AL PASSAT

LA REVISTA IMO

En los siglos XIX y XX, varios nombres propios revolucionaron la cirugÃa de la catarata, entre ellos el Dr. Charles Kelman (en la foto).

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

La cirurgia de la cataracta i els seus protagonistes Text: Dra. Isabel Nieto

Tan enrere com la història de la medicina, les notícies

anestèsia, un ajudant sostenia el cap del pacient men-

d’intervencions de cataractes es remunten a fa més de

tre, amb una agulla, incidia en la paret de l’ull fins a

4.000 anys, a l’Orient Mitjà, Àsia Central, Extrem Ori-

aconseguir abatre el cristal·lí opac cap a l’interior de

ent. Durant els imperis grec i romà s’operava la cata-

l’ull. Era l’única alternativa a la ceguesa.

racta com s’observa en els baix relleus de l’època, menTÈCNICA EXTRACAPSULAR

aquest tipus d’intervenció.

El cirurgià francès Jacques Daviel va realitzar la prime-

Des de llavors, en l’evolució de les tècniques quirúrgi-

ra extracció extracapsular a Marsella, cap al 1747. El Dr.

ques, poden identificar-se cinc grans etapes, encara que

Daviel, que practicava habitualment la tècnica d’abati-

s’encavallen: abatiment, tècnica extracapsular, extracció

ment, va rebre com a pacient un frare que havia perdut

intracapsular, retorn a les tècniques extracapsulars, i ex-

la visió d’un ull en una intervenció prèvia. Es va disposar

tracapsular contemporània: la facoemulsificació.

a operar la cataracta en el segon ull mitjançant el mètode tradicional, però el cristal·lí es va trencar i va passar

TÈCNICA L’ABATIMENT

en part a la cambra anterior. Daviel va decidir llavors fer

Tècnica coneguda des de diversos segles abans de la

una incisió a la part inferior de la còrnia i, mitjançant

nostra era i generalitzada fins al segle XVIII, encara avui

pressió, va extreure les restes de cristal·lí i va comprimir

es practica en països de l’anomenat Tercer Món. Durant

l’ull amb un embenat. El pacient va recuperar la visió,

la meva recent estada en un país africà, jo mateixa he

encara que poc després la va perdre definitivament per

pogut comprovar algunes lamentables conseqüències

una infecció.

en pacients que havien estat operats mitjançant el “mètode tradicional”.

La idea d’extreure la cataracta probablement no va ser original de Daviel. Hi ha notícies que altres cirurgi-

La primera descripció de la tècnica que es coneix és la

ans havien descrit una cosa similar. Un segle abans, el

de Susruta, un metge que va viure a l’Índia cap a l’any

1666, el cirurgià, botànic i professor de química a Jena,

1000 aC. Els antics creien que el cristal·lí era l’òrgan prin-

Werner Rolfink, que estudiava anatomia disseccionant

cipal de la visió i que la seva extracció representaria la

cadàvers, va ser el primer a descriure el cristal·lí com a

ceguesa. La tècnica de l’abatiment consistia a retirar el

tal i, a descobrir que la cataracta s’hi formava a dins.

que pensaven que era una membrana que es formava darrere de la pupil·la, fent-la caure a l’interior de l’ull. A Espanya, tenim constància d’aquest procediment en la descripció d’Abul-Qasim, un cirurgià nascut a Zahra, ciutat propera a Còrdova, cap a l’any 1000. En aquesta cirurgia, que es realitzava sense

Més tard, els francesos Brisseau i Maitre-

Les notícies d’intervencions de cataracta es remunten a fa més de 4.000 anys.

Jan van demostrar que la membrana que es pretenia retirar amb la tècnica de la reclinació no existia, i que la cataracta era un cos arrodonit i gruixut que es podia desplaçar. La controvèrsia que van suscitar va durar fins entrat el segle XIX, però l’evidència científica demostrava

19 LA REVISTA IMO

tre diversos textos de medicina àrab també esmenten

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

Fins a mitjans del segle XIX, la cirurgia es realitzava sense anestèsia.

LA REVISTA IMO

La tècnica de l’abatiment ja es coneixia diversos segles abans de la nostra era i va ser utilitzada fins al s. XVIII. El rudimentari procediment consistia a abatre el cristal·lí opac cap a l’interior de l’ull, tot servint-se d’una agulla.

El cirurgià francès Jacques Daviel va realitzar la primera extracció extracapsular el 1747.

la possibilitat d’extracció, i la seva

els resultats eren millors que amb

més gran oftalmòleg alemany del se-

lògica conseqüència, el nou tracta-

la tècnica anterior, per la qual cosa

gle XIX i fundador de l’oftalmologia

ment quirúrgic de Daviel. El 1752, va

va assolir gran popularitat. Daviel

moderna. Va néixer a Finkenheerd,

presentar la seva tècnica a l’Acadè-

va gaudir de reconegut prestigi i va

Brandenburg, el 1828, fill d’un pres-

mia de Cirurgia de París, on s’havia

rebre en vida grans homenatges. Va

tigiós metge pioner de la cirurgia

instal·lat com a cirurgià oculista de

morir a Ginebra el 1762.

plàstica i reconstructiva que va mo-

Lluís XV. La nova tècnica necessitava

rir quan Albretch tenia 12 anys. Devia

nous instruments que Daviel va dis-

TÈCNICA INTRACAPSULAR

ser un excel·lent estudiant, ja que als

senyar, encarregant la seva fabrica-

EL 1753, sorgeix una altra nova tècni-

15 anys va ingressar a la universitat

ció a un ganiveters de París.

ca, ateses les complicacions de l’ex-

i als 19 havia finalitzat els seus es-

En aquells temps, la cirurgia es re-

tracció extracapsular de Daviel, mol-

tudis de medicina. Va començar lla-

alitzava sense anestèsia, ni asèpsia,

tes degudes a les restes de cataracta

vors la seva etapa de formació com a

ni sutures i les complicacions eren

que romanien a l’interior de l’ull. El

oftalmòleg al costat de prestigiosos

freqüents. El mateix Daviel en basava

Dr. Samuel Sharp realitza a Londres

oftalmòlegs, amb estades en els cen-

l’èxit en el 50%, percentatge proba-

la primera extracció intracapsular o

tres més avançats de l’època.

blement satisfactori per a les expec-

del cristal·lí complet ( “in toto”). Mit-

El 1850, torna per iniciar la seva

tatives de l’entorn. L’extracció extra-

jançant una incisió més baixa de 180

curta però brillant trajectòria pro-

capsular va suposar un avenç en la

º i pressionant amb el seu dit polze

fessional –va morir als 42 anys–, i

reclinació o abatiment, però també

cap avall, Sharp n’extreia el cristal·lí.

es va instal·lar a Berlín, on va llogar

presentava serioses i freqüents com-

El principal problema era aconseguir

una petita consulta i va rebre el seu

plicacions, com infeccions, inflama-

trencar les fibres zonulars que man-

primer pacient amb l’anunci que

cions o prolapse de les estructures

tenen suspès el cristal·lí.

atendria els pobres de forma gratu-

intraoculars, però sobretot, el fracàs

Molts oftalmòlegs van contribu-

ïta. En unes quantes setmanes, era

de les reintervencions que eren ne-

ir a millorar la tècnica en els anys

conegut a tota la ciutat, i va arribar

cessàries quan les restes del cristal·lí

següents, entre els quals destaca

a visitar 10.000 pacients en un any.

tornaven a opacificar-se. Tot i així,

Albretch Von Graefe, considerat el

Al mateix temps donava classes a

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

El Dr. Albretch Von Graefe és considerat el fundador de l’oftalmologia moderna.

El Dr. Harold Ridley (a la fotografia amb uns col·legues) va ser pioner en a invenció i col·locació de les lents intraoculars, a mitjans del segle XX.

la Universitat de Berlín i va fundar

quirúrgiques com la iridectomia per

aparell que extreia la cataracta per

la seva pròpia revista on ell i altres

evitar el bloqueig pupil·lar; les sutu-

succió, accionat per una bomba me-

oftalmòlegs publicaven les seves ex-

res de seda es van començar a utilit-

cànica, a la qual, el 1920, es va adap-

periències.

zar el 1876 per Williams, a Boston...

tar un motor elèctric.

LA REVISTA IMO

A partir dels anys 80 es va produir una autèntica revolució en la cirurgia de la cataracta.

El 1857, va donar a conèixer la

El 1840, va començar a aplicar l’anes-

De 1960 a 1980 van aparèixer diver-

seva classificació del glaucoma, va

tèsia general en cirurgia i el 1l884

sos aparells que tenien en comú l’ex-

descriure la pèrdua de camp visual

Koller, col·lega de Freud, descobreix

tracció de cataracta mitjançant el

i un nou procediment quirúrgic: la

a Viena l’anestèsia local amb cocaï-

fred: es produïa una bola de gel que

iridectomia. El 1864, mitjançant un

na per a la cirurgia ocular.

s’adheria a un extrem de la catarac-

nou estilet quirúrgic dissenyat per

L’extracció intracapsular va prendre

ta i tracció, juntament amb suaus

ell, va modificar la incisió corneal,

gran impuls a principis del segle XX,

moviments laterals, s’aconseguia la

realitzant-la lineal i superior per

al donar-se a conèixer, el 1905, l’ex-

seva extracció. En aquest punt, les

evitar les irregularitats i la deficient

periència del coronel Henry Smith,

complicacions de la cirurgia havien

coaptació de les ferides. L’estilet va

cirurgià britànic que realitzava l’ex-

disminuït significativament, encara

ser adoptat de seguida per la majo-

tracció de cataracta mitjançant una

que, des de la perspectiva actual, en-

ria d’oftalmòlegs i utilitzat fins ben

hàbil maniobra de 3 minuts, amb

cara quedava molt per millorar. En

entrat el segle XX, i va contribuir a la

gotes de cocaïna com a anestèsic. El

els anys següents, es produirien es-

disminució d’infeccions i altres com-

1921, havia dut a terme 50.000 cirur-

deveniments que revolucionarien la

plicacions.

gies amb aquesta tècnica, coneguda

cirurgia de la cataracta.

Durant la segona meitat del XIX

com l’operació índia de Smith. Així

i principis del XX, la cirurgia de ca-

va començar una etapa que duraria

INTRACAPSULAR VS. EXTRACAP-

taracta es beneficiaria de nombro-

fins als anys 80 del segle XX.

SULAR: L’AFÀQUIA

ses aportacions, també procedents

L’entusiasme que va despertar en

Des de principis del segle XX fins a

d’altres disciplines: dissenys d’ins-

els oftalmòlegs l’experiència del co-

mitjans dels 80, la tècnica d’extra-

truments com pinces per extracció

ronel Smith, va impulsar la seva cre-

cció intracapsular de la cataracta va

de la cataracta, noves maniobres

ativitat, i el 1910 es va dissenyar en

anar incrementant els seus adeptes.

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

El 1985, encara eren més els cirurgians que practicaven

alment, no es concep una operació de cataracta sense

aquest procediment, davant dels que defensaven que

la col·locació d’una lent intraocular, que substitueixi les

l’extracció extracapsular tenia menys complicacions,

diòptries del cristal·lí extret.

controvèrsia que va provocar una allau de publicacions. En l’actualitat, la intracapsular es considera una tèc-

LA REVISTA IMO

LES LENTS INTRAOCULARS

nica més antiquada ja que suposava extreure el cristal·

Molts de nosaltres hem estat espectadors de la histò-

lí íntegre amb la càpsula que l’envolta, mitjançant una

ria recent de la cirurgia de la cataracta: va començar

incisió de grans dimensions. Això requeria posar molts

després de la Segona Guerra Mundial, amb l’oftalmò-

punts de sutura i representava un major índex de com-

leg Harold Ridley, com a principal protagonista. El Dr.

plicacions en comparació amb la

Ridley atenia els pilots ferits en les

extracapsular. A més, la col·locació

batalles entre la RAF, que defensava

d’una lent intraocular era més pro-

el cel d’Anglaterra, i la Lufwaffe, for-

blemàtica.

ça aèria alemanya. Molts d’aquests

Cap al 1980, els cirurgians de ca-

pilots patien perforacions oculars

taracta estaven molt satisfets amb

produïdes per restes de plàstic dels

els seus resultats, però els pacients

avions i el Dr. Ridley va observar

operats no eren tan afortunats en

que aquest material retingut en els

enfrontar-se a la seva nova situació:

ulls dels ferits no produïa reacció

l’afàquia. En extreure en la seva to-

inflamatòria. Les restes provenien

talitat el cristal·lí, l’ull perdia la seva

de les carlinga de plexiglàs dels avi-

lent intraocular natural i el defec-

ons, un tipus de polimetilmetracri-

te refractiu havia de ser corregit.

lat que substituïa a la plataforma

El mètode convencional per fer-ho eren les ulleres per

(massa pesat i fàcil de trencar).

afàcics, unes ulleres gruixudes al voltant de +10 diòptri-

Harold Ridley va pensar que el nou material era la so-

es, amb inconvenients com l’ampliació de la imatge, la

lució per reposar el cristal·lí, una idea que portava anys

limitació del camp visual, el pes excessiu i el deficient

desenvolupant i que el s. XVIII ja havia intentat, sense

aspecte estètic.

èxit, un oculista anomenat Tadini, qui va utilitzar vidre

Una altra forma de correcció de l’afàquia és la utilit-

als ulls de pacients després d’extreure’ls la cataracta.

zació de lents de contacte, una opció contraindicada en

El 29 de novembre de 1949, el Dr. Ridley aconsegueix

alguns pacients, per risc d’intolerància, conjuntivitis,

implantar la primera lent intraocular en la càmera pos-

problemes al·lèrgics, queratopatia o úlceres corneals,

terior, després d’una extracció extracapsular duta a ter-

complicacions que poden arribar a ser molt greus. Actu-

me a l’Hospital St. Thomas, de Londres. Però la lent, amb

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

forma de disc, presentava poca estabilitat i provocava

intraoculars.

una gran miopia al pacient, així que Ridley va decidir

La primera d’aquestes noves lents, dissenyades per ser

extreure-la. Tres mesos després va implantar una altra

col·locades a la cambra anterior, va ser implantada per

lent, aquesta vegada de forma satisfactòria. En els 12

Baron el maig de 1952, recolzada en l’angle es mantenia

anys següents, va implantar 1.000 lents. Malgrat l’elevat

en contacte amb la còrnia, un seriós inconvenient. Es

percentatge d’èxits (del 70%), el cirurgià va ser durament

van succeir diversos dissenys de lents rígides: de Stram-

criticat pels més famosos oftalmòlegs de l’època. Durant

pelli, Choyce, Fyodorov, també una de Ridley, i la lent de

dècades va haver d’enfrontar-se a moltes situacions de-

cambra anterior de Binkhorst, que es va utilitzar durant

sagradables, fins que, a mitjans dels vuitanta, les lents

força temps. Millorant els dissenys, van aparèixer lents

intraoculars es van popularitzar.

flexibles, amb l’inconvenient que el material de niló que

El Dr. Ridley va realitzar els seus primers implants de

estaven fetes es degradava amb el temps.

lents en voluntaris als quals va convèncer que la seva

Per superar els problemes que presentaven tant les

contribució seria en benefici de futures generacions.

lents de cambra posterior com les de cambra anterior,

La lent original de Ridley va tenir diversos inconveni-

va sorgir una tercera generació de lents, de suport en

ents, com el seu pes excessiu, la poca estabilitat, la mala esterilitat de l’època, els instruments rudimentaris amb què s’implantava, i altres derivats de l’excessiva manipulació operatòria. Així que la idea de Ridley no va ser adoptada per la comunitat oftalmològica, fins el que s’ha considerat la segona generació de lents

l’iris, que va evitar algunes complicaci-

El Dr. Ridley, pioner en la invenció i col·locació de lents intraoculars, va rebre dures crítiques durant més de tres dècades.

ons, però en va provocar l’aparició d’altres. El 1978, les lents de suport iridià van representar el 52% en el mercat dels EUA, el 1982 havia baixat al 6%. La veritable quarta generació de lents, de cambra posterior, comença el 1977, segons relata el Dr. Steven Shearing: “El

23 LA REVISTA IMO

El Dr. Ridley, que atenia pilots ferits a la Segona Guerra Mundial, va pensar que el plexiglàs de les carlingues dels avions era la solució per reposar el cristal·lí. El cirurgià va observar que aquest material retingut als ulls dels ferits no produïa reacció inflamatòria.

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

Després d’anys de proves i polèmiques, les lents intraoculars es van imposar a mitjans dels 80.

Ridley va implantar les primeres lents en voluntaris als quals va convèncer que la seva contribució aniria en benefici de generacions futures. El cirurgià no s’equivocà i, per això, la comunitat oftalmològica li va retre un homenatge el 1999, amb motiu dels 50 anys del seu invent. L’any 2000, un any abans de la seva mort, la reina Isabel II el nomenà Cavaller de l’Imperi Britànic.

LA REVISTA IMO

març de 1977, vaig implantar una lent de cambra pos-

vitat, va ser testimoni del seu èxit i, en els seus últims

terior, no suturada i compressible, que s’estirava com-

anys, va poder comprovar amb immensa satisfacció la

pletament fins el que avui es s’anomena el solc ciliar.

seva aportació al benefici de la humanitat.

Al setembre va ser adoptada per Kratz i després per un nombre creixent de cirurgians”. El 1981, aquestes lents

LA CIRURGIA DE CATARACTA CONTEMPORÀNIA

van ser aprovades per la FDA (Food and Drugs Aminis-

El 1967, Charles Kelman introdueix la facoemulsificació,

tration) als EUA, en considerar el seu ús “segur i efi-

tècnica que utilitza ones d’ultrasò per emulsionar el nu-

caç”. Després de molts anys de proves, èxits i fracassos

cli de la cataracta i eliminar-la mitjançant aspiració a

i d’apassionades polèmiques, les lents intraoculars van

través d’una petita incisió.

acabar imposant-se a mitjans dels vuitanta. Tots no-

Charles Kelman va néixer a Brookling (Nova York) el

saltres devem agraïments a la iniciativa i tenacitat del

1930, fill d’immigrants greco-jueus. De caràcter inquiet i

Dr. Ridley, i a la generositat i valor d’aquells voluntaris,

extravertit, es va traslladar a Suïssa per acabar els seus

quan veiem la situació actual de les lents intraoculars.

estudis d’oftalmologia, i alhora desenvolupava una in-

La comunitat oftalmològica va celebrar el 50 aniver-

tensa activitat musical: va ser director d’una orquestra

sari de l’invent de Ridley, en la reunió de la Societat de

de jazz i es diu que bon saxofonista, actuant al costat

Cataracta i Cirurgia Refractiva, que va tenir lloc a Seatt-

dels més famosos músics del gènere.

le el 1999. En una sèrie d’actes multitudinaris i emotius,

Va tornar al seu país per ocupar una plaça de professor

que romandran sempre en la memòria dels que vam

al Medical College de Nova York, on va dur a terme gran

tenir l’oportunitat d’assistir-hi, Ridley va rebre, final-

part dels seus experiments. El 1965 va aconseguir una

ment, el reconeixement oficial i l’homenatge dels seus

subvenció per investigar un nou procediment que per-

col·legues. L’any 2000, Harold Ridley va ser nomenat cavaller de l’Imperi Britànic per la Reina Isabel II d’Anglaterra i un any després, el 25 de maig de 2001, a punt de complir els 95 anys, moria. Ridley no va voler patentar el seu invent i sempre va evitar la publicitat, però, gràcies a la seva longe-

metés operar les cataractes per una inci-

El 1967, el Dr. Charles Kelman introdueix la facoemulsificació, tècnica vigent en l’actualitat.

sió petita, cosa que faria possible realitzar-la de forma ambulatòria. Després de provar, sense èxit, diversos instruments en animals, va trobar la col·laboració de l’enginyer Antón Bank, dedicat a la fabricació d’instruments d’ultrasons per a ús dental. Tots dos van aconseguir construir

OFTALMOLOGIA | Ha DE LA CATARATA

Kelman va ser nomenat oftalmòleg del segle per aconseguir que la cirurgia de la cataracta fos fàcil, segura i ràpida.

El Dr. Charles Kelman dedicà moltes hores a investigar al seu laboratori per desenvolupar la revolucionària tècnica de la facoemulsificació.

als 74 anys i després de rebre innombrables premis en

el 1967. En els anys 70, Kelman va practicar i va mostrar

molts llocs del món.

la seva tècnica en innombrables fòrums oftalmològics,

Diverses, petites i enginyoses aportacions més es van

però els seus resultats no eren bons, amb massa i greus

afegir en els següents anys, majoritàriament de forma

complicacions, per la qual cosa, durant més de 10 anys

anònima, juntament amb una sèrie de millores tècni-

des de la seva invenció, la facoemulsificació va ser re-

ques i instrumentals, fins a arribar a la tècnica de faco-

butjada com a tècnica habitual. No obstant això, la idea

emulsificació que avui practiquem

era bona i, amb algunes modificacions, els cirurgians Kratz i Sinskey van presentar, en la reunió de l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia de 1979, la seva satisfactòria experiència amb la facoemulsificació. El 1994, Kelman va ser nomenat oftalmòleg del segle, per haver aconseguit que la cirurgia de cataracta fos fàcil, segura i ràpida i, per tant, per millorar la vida de milions de persones. El cirurgià va morir el juny de 2004,

25 LA REVISTA IMO

el primer facoemulsificador, demanant junts la patent,

OFTALMOLOGIA | EL GLAUCOMA

Un milió de persones pateix glaucoma a Espanya i la meitat no ho sap

El 12 de març es va celebrar el Dia Mundial del Glaucoma

Reduir la pressió ocular a la primera fase del glaucoma frena la malaltia i protegeix la visió

És la segona causa de ceguesa i afecta especialment majors de 60 anys, persones de raça negra i asiàtica i pacients amb antecedents familiars directes. Pressió ocular elevada, miopia alta, traumatismes i algunes intervencions oculars augmenten també la probabilitat de desenvolupar la malaltia.

LA REVISTA IMO

Reduir la pressió ocular en les pri-

proliferativa o trombosi a la retina.

meres etapes del glaucoma frena la

Aquests problemes oculars, jun-

Amb motiu del Dia Internacional

malaltia i ajuda a protegir la visió.

tament amb certes intervencions

del Glaucoma que es celebra el 12 de

Per això, és molt important sotme-

com el trasplantament de còrnia,

març, recordem 8 punts clau sobre

tre’s a revisions periòdiques de la

augmenten el risc de desenvolupar

el glaucoma:

visió (anuals entre la població de

glaucoma.

risc, com els majors de 60 anys, les

El glaucoma engloba un grup de

persones amb antecedents familiars

malalties que provoquen un dany pro-

i les de raça negra o asiàtica, i bia-

gressiu del nervi òptic, amb una con-

nuals a la resta de la població).

següent disminució del camp visual,

1. Afecta un milió de persones a Espanya. 2. La seva incidència creix a mesura que augmenta l’edat. 3. L’únic factor de risc conegut i

Aquestes exploracions oftalmo-

que pot arribar fins i tot a ser una pèr-

lògiques són un instrument fona-

dua completa de visió, si el pacient no

contra el qual es pot lluitar és la

mental per a la detecció precoç de

es tracta.

pressió intraocular alta. 4. No hi ha una xifra ideal de pressió

la malaltia, ja que donen resultats

Actualment, suposa la segona causa

sobre aspectes directament relacio-

de ceguesa en el món i afecta al vol-

nats amb el glaucoma, com el nivell

tant d’un milió de persones a Espanya.

de pressió intraocular, el gruix de la

Malgrat les campanyes de prevenció,

còrnia, la morfologia i les caracte-

la meitat dels pacients amb glaucoma

rístiques del nervi òptic o l’existèn-

no sap que el té, perquè generalment

6. No produeix dolor.

cia de determinades patologies as-

no produeix dolor, ni pèrdua brusca de

7. El malalt no és conscient que pa-

sociades, com miopia alta, uveïtis,

visió, ni altres símptomes que facin

teix glaucoma fins que ha perdut

traumatismes, retinopatia diabètica

sospitar l’afectat.

intraocular: és individual per a cada persona. 5. Hi ha algunes situacions oculars especials associades a la malaltia.

el 80% del camp visual. 8. No té cura, però es pot frenar amb tractament.

OFTALMOLOGIA | EL GLAUCOMA

Dra. Carolina Pallás (1), Dra. Elena Arrondo (2) y Dra. Sílvia Freixes (3), especialistas en glaucoma del IMO

La principal arma amb què compten

els

especialistes

per

frenar

Aquestes han estat les seves respos-

desenvolupament del glaucoma de-

tes:

pendrà del nivell de pressió que pu-

LA REVISTA IMO

l’avanç del glaucoma és la prevenció

gui tolerar cada nervi òptic, un nivell

i el tractament amb fàrmacs (bàsi-

Què és el nervi òptic?

que és diferent per a cada persona.

cament, col·liris), amb làser o amb

El nervi òptic és un cordó nerviós

De tota manera, en cas de pressió

cirurgia, si bé aquestes mesures no

compost per més d’un milió de fibres

ocular alta, és important sotmetre’s

poden tornar la visió perduda. Els

nervioses que surten de la retina i

a revisions periòdiques a l’oftalmò-

tractaments s’orienten a reduir la

arriben al cervell. La seva funció és

leg.

tensió ocular, mitjançant sistemes

transmetre les imatges de la retina

que permeten reduir o drenar l’hu-

al cervell perquè aquest les interpre-

Pot desenvolupar glaucoma amb

mor aquós, un líquid contingut en

ti. Per tant, per tal que la visió sigui

una pressió ocular “normal”?

un espai de l’ull anomenat cambra

bona, cal que el nervi òptic estigui

Sí. Hi ha un tipus de glaucoma en

anterior, del qual aquest líquid entra

sa. Amb el glaucoma, es perden fi-

què el dany del nervi òptic es produ-

i surt constantment, de manera que

bres nervioses i es forma un buit a

eix amb pressions oculars “normals”.

manté estable la pressió intraocular.

l’interior del nervi òptic que va aug-

Aquest tipus de glaucoma està as-

Els afectats pel glaucoma tenen di-

mentant si no es tracta la malaltia,

sociat a altres factors de risc, com

ficultats perquè l’humor aquós surti

fins a ocupar tot el nervi òptic. Lla-

pressió arterial baixa, pèrdua de

de la cambra anterior, cosa que pro-

vors, ja no queden fibres nervioses i

sang important, malaltia de Ray-

voca un augment de la pressió intra-

el pacient perd la visió.

naud o migranyes.

Tenir la pressió alta significa

cular amb la pressió sanguínia?

ocular i, en la majoria dels casos, el consegüent dany al nervi òptic. Hem preguntat a les doctores Ca-

Està relacionada la pressió intraotenir glaucoma?

No. A més, contràriament al que

rolina Pallás, Elena Arrondo i Sílvia

No. La pressió ocular elevada aug-

passa amb la pressió sanguínia, el

Freixes, especialistes en glaucoma

menta el risc de desenvolupar glau-

pacient no pot fer res per fer rebai-

de l’IMO, algunes de les qüestions

coma, però si no el nervi òptic no

xar la pressió intraocular.

més importants sobre la malaltia.

pateix dolor, no hi ha malaltia. El

OFTALMOLOGIA | EL GLAUCOMA

Ipimis. Oltus esci consuam int? Nihic tatquis, cute caecrid emussim sulicae, consus noculinte ta detodicae elutea non a erdit, trors nonsis publicaurs coneredi, ego ac teate mum pos vil hoc,

LA REVISTA IMO

Qui corre el risc de desenvolupar

es diu cambra anterior. Aquest espai

obert, tot i que aquest angle està

glaucoma?

conté un líquid transparent (humor

obert, per diferents motius, no fun-

Qualsevol pot desenvolupar un glau-

aquós), que banya les estructures

ciona correctament, de manera que

coma, però algunes persones corren

que s’hi troben i manté les seves

l’humor aquós surt més lentament

més risc que d’altres:

propietats òptiques. El líquid entra i

de l’ull, la qual cosa provoca un aug-

• Els majors de 60 anys

surt constantment de la cambra an-

ment de la pressió intraocular i el

• Els pacients de raça negra i asià-

terior. La sortida d’aquest es produ-

consegüent dany del nervi òptic.

tica

eix a través de l’angle que formen la

En el cas dels glaucomes d’angle

• Les persones amb familiars direc-

còrnia i l’iris quan s’uneixen. L’angle

tancat, l’angle es tanca i impedeix la

tes que han patit glaucoma

té la funció de deixar sortir l’humor

sortida de l’humor aquós, de manera

Així mateix, determinades circum-

aquós cap a l’exterior de l’ull perquè

que augmenta igualment la pressió

stàncies oculars, que es detecten en

la pressió intraocular es mantingui

intraocular.

una exploració oftalmològica, indi-

estable i no es danyi el nervi òptic.

quen risc de glaucoma:

En el cas dels glaucomes d’angle

Quins fàrmacs poden desencade-

• Pressió intraocular elevada

nar un atac de glaucoma?

• Còrnia prima

Hi ha diversos tipus de medicaments

• Nervi òptic anormal • Patologies oculars com miopia alta, uveïtis, traumatismes, retinopatia diabètica proliferativa, trombosi a la retina o intervencions oculars com el trasplantament de còrnia

La acumulación de humor acuoso provoca aumento de presión intraocular y un consiguiente daño del nervio óptico.

que poden precipitar un atac agut de glaucoma si la persona que els pren té un angle estret. Alguns d’aquests fàrmacs són: ansiolítics, antidepressius, antigripals, antihistamínics, antiparkinsonians, pasmolítics, antipsicòtics i aquells col·liris que por-

Què és el glaucoma d’angle obert

ten entre els seus components un

i el d’angle tancat?

dilatador de la pupil·la.

A l’interior de l’ull hi ha un espai que

OFTALMOLOGIA | EL GLAUCOMA

Quins són els símptomes del

d’augment especial per examinar la

aquest gruix incideix en la pressió

glaucoma?

retina i el nervi òptic i veu si hi ha

de l’ull. Per a això, també cal posar-

En el moment en que nota la pèr-

senyals de dany. Es poden fer foto-

hi una gota d’anestèsic ocular.

dua de la visió, la lesió ja és greu.

grafies del nervi òptic i altres tipus

Totes aquestes proves es realitzen

En el cas d’un atac agut de glaucoma

d’imatges (HRT, OCT, GDX) per valo-

a la consulta, són indolores i, si cal,

d’angle tancat, l’ull s’envermelleix i fa

rar-ne l’estat.

es poden fer totes en un mateix dia.

molt mal i va acompanyat, fins i tot,

• Tonometria. Es realitza per mesu-

LA REVISTA IMO

El glaucoma no suele ofrecer síntomas, por lo que normalmente se detecta a través de un examen ocular completo.

de nàusees, vòmits i visió borrosa.

rar la pressió de l’ull. L’oftalmòleg

Es pot prevenir el glaucoma?

dispensa unes gotes anestèsiques a

El factor de risc tractable i més fre-

Quines proves es realitzen per

l’ull en el qual col·loca l’aparell que

qüentment associat al glaucoma

al diagnòstic i seguiment de la

serveix per prendre la pressió.

primari d’angle obert és la hiper-

malaltia?

• Paquimetria. Mitjançant un ins-

tensió ocular, de manera que es pot

El glaucoma es detecta a través d’un

trument d’ones ultrasòniques, es

evitar el desenvolupament o la pro-

examen complet d’ull que inclou:

mesura el gruix de la còrnia, ja que

gressió de la malaltia tot fent baixar la pressió intraocular mitjançant

• Prova d’agudesa visual. Serveix per mesurar la vista a diferents distàncies. • Prova del camp visual. Mesura el camp de visió i ajuda l’oftalmòleg a determinar si el pacient pateix pèrdua en la visió lateral, típic del glaucoma. • Examen del fons d’ull. Després de

fàrmacs o cirurgia. Baixar la pressió

El glaucoma no puede curarse, pero la detección y tratamiento precoces logran, normalmente, conservar la visión.

de l’ull en les primeres etapes del glaucoma, atura el progrés de la malaltia i ajuda a protegir la visió. Per això, és important sotmetre’s a una revisió completa dels ulls cada un o dos anys, especialment, les persones amb més risc de desenvolupar la malaltia, és a dir, les persones de raça

dilatar les pupil·la amb col·liris, l’of-

negra o asiàtica majors de 40 anys,

talmòleg mira a través d’una lent

totes les persones majors de 60 anys

OFTALMOLOGIA | EL GLAUCOMA

mades que engrandeixen els orificis de sortida de l’humor aquós, millorant així el seu drenatge. L’efecte sol desaparèixer passats uns anys, de manera que el pacient pot necessitar llavors un altre tractament. Cirurgia convencional: A la cirurgia convencional es realitza una nova obertura perquè l’humor aquós pugui sortir de l’ull. Generalment, es realitza quan els col·liris i/o el làser no han estat suficients per baixar la pressió. Aquest tipus d’intervencions es realitzen a quiròfan, de forma ambulatòria i amb anestèsia local. Hi ha diversos tipus d’intervencions, però les més freqüents són la trabenueixen la formació d’humor aquós

culectomia, l‘esclerotomia profunda

han tingut glaucoma.

a l’ull, mentre que altres faciliten la

no perforant i les vàlvules. A la tra-

sortida del mateix cap a l’exterior de

beculectomia s’extreu part de teixit

Es pot curar el glaucoma?

l’ull. S’administren una o diverses ve-

de l’ull per crear un nou canal pel qual dreni el líquid.

El glaucoma no pot curar-se, però

gades al dia, i és important utilitzar

la detecció i el tractament precoços

regularment perquè siguin efectius.

A l’esclerotomia profunda no per-

LA REVISTA IMO

i aquelles amb familiars directes que

poden, normalment, conservar la

A més, l’oftalmòleg ha de conèixer

forant es crea una membrana molt

visió. L’oftalmòleg pot ajudar a con-

quins altres medicaments pren el

fina que augmenta la sortida d’hu-

trolar el glaucoma baixant la pressió

pacient i quines altres malalties

mor aquós de l’ull però de forma més

intraocular amb gotes per als ulls,

pateix, ja que alguns col·liris per al

controlada i amb menys complicaci-

tractaments amb làser o cirurgia.

glaucoma poden ser perjudicials en

ons (només està indicada en casos

No obstant això, la visió que es perd

determinats casos.

de glaucoma).

Trabeculoplastia làser: Ajuda a

L’èxit de la cirurgia és d’un 60-80%,

taurada. Un cas de glaucoma que

evacuar l’humor aquós. Es realitza

encara que no està exempta de risc

es deixi sense tractar pot derivar en

en determinats pacients amb glau-

d’efectes secundaris, incloent-hi ca-

ceguesa.

coma d’angle obert (normalment si

taractes, problemes en la còrnia i

la pressió no baixa prou amb els co-

inflamació o infecció dins de l’ull.

Com es tracta?

liris). Es porta a terme a la consulta,

En alguns casos, la visió després de

Hi ha diversos tipus de tracta-

posant unes gotes d’anestèsic i uti-

l’operació no és tan bona com abans

ments:

litzant una lent especial per projec-

i, si amb el temps l’obertura es tan-

Tractament mèdic (col·liris): Hi

tar el làser en l’angle de la cambra

ca, pot ser necessària una nova in-

ha diversos fàrmacs. Alguns dismi-

anterior. El làser provoca unes cre-

tervenció.

a causa del glaucoma no pot ser res-

OFTALMOLOGIA | ANY LASIK

20 AÑOS DEL LASIK

procedimiento demostró que ofrecía una mejora visu-

Surgery) ha declarado el 2010 Año LASIK, con motivo del

al inmediata, que no dependía de la recuperación del

20 aniversario de esta técnica, la más extendida para

paciente, sino directamente de la cirugía”. Pese a ello,

corregir problemas refractivos, como miopía, hiperme-

y a diferencia de EE. UU., “la aceptación del Lasik fue

tropía y astigmatismo. Entre los pioneros de es técnica,

lenta en Europa, donde a mediados de los 90, países

destaca el oftalmólogo griego Ioannis Pallikaris, quien,

como Francia y Alemania aun no realizaban esta téc-

junto a su equipo, empezó a trabajar en ella a finales

nica”. Actualmente, el Lasik ya es el método número 1

de los 80, debido a los problemas que ocasionaba la PRK

en cirugía refractiva en todo el mundo, con muy pocas

(queratotomía refractiva), técnica refractiva más utili-

excepciones.

zada en ése momento. Tras varios años de investigacio-

La técnica no ha dejado de perfeccionarse con los años

nes, el Dr. Pallikaris presentó la técnica flap (por la cual

y a ello han contribuido un gran número de especialis-

se aplica láser en el interior de la córnea, tras levantar

tas de todo el mundo, que han ido realizando pequeñas

una fina capa de la superficie, que posteriormente vuel-

pero importantes aportaciones. Entre ellos, también se

ve a depositarse en su lugar), en una reunión de celebra-

encuentra el De. Güell, quien ha introducido mejoras en

da en Zurich en 1989. En junio de 1990 operaba al primer

la cirugía post-lasik , así como su aplicación combinada

paciente en Grecia y pronto la técnica LASIK se extendía

con la implantación de lentes intraoculares, en casos de

a todo el mundo.

miopía y astigmatismo.

El IMO fue uno de los centros pioneros en la aplicaci-

En general, el éxito del Lasik en estos 20 años respon-

ón del Lasik no sólo en España, sino también en Europa.

de a que se trata de una técnica segura y que no tiene

El Dr. José Luis Güell, especialista en córnea y cirugía

contraindicaciones, siempre que se aplique de forma

refractiva del Instituto y presidente de la ESCRS, explica

correcta y a los pacientes óptimos para ella. No entrarí-

que “en 1991 operamos con Lasik a pacientes con visión,

an en este grupo las personas con más de xxx dioptrías

a diferencia de lo que se había hecho desde la puesta en

o las que tienen la córnea excesivamente delgada. Para

marcha de la técnica, utilizada en ojos invidentes”.

pacientes no candidatos a Lasik, existen actualmente

El Dr. Güell, que preside la comisión del 20 aniversario del Lasik, destaca que “desde el principio, el nuevo

otras alternativas quirúrgicas que ofrecen buenos resultados, como xxxx, xxxxx o xxxx.

31 LA REVISTA IMO

La ESCRS (European Society of Cataract and Refractive

LA REVISTA IMO

Â© Duccio Malagamba

OFTALMOLOGIA | ULLS DEL MÓN

Ulls del món arriba a Mali Després de més de dos anys de treball, el projecte ja és una realitat. La tasca en aquest racó del planeta s’uneix a la que ja s’està desenvolupant al Sàhara, Moçambic i Bolívia.

ternacional del segrest de Mauritània està minvant la

rocosos, horitzons d’argila, vestits de colors, mirades

cooperació a la zona”.

cristal·lines, somriures gratuïts... Aquestes són algunes

Carol Camino va aconseguir recuperar-se en pocs dies

de les imatges que molts habitants de Mali podran re-

gràcies a l’ajuda d’altres cooperants que ja feia un temps

cuperar gràcies a la tasca que Ulls del món ha començat

que treballaven a la regió: Maritzia i Flora, una doctora

a desenvolupar en aquest país africà, un dels més po-

i una infermera cubanes que es van convertir en el seus

bres del món. La Fundació, sorgida l’any 2000 de la mà

“àngels de la guarda” i, entre d’altres cures, li van submi-

de Rafael Ribó i del Dr. Borja Corcóstegui, va iniciar la

nistrar quinina cada quatre hores. La resta de l’equip de

seva activitat en el territori el passat mes novembre,

l’expedició d‘Ulls del món no la va deixar en cap moment

amb una primera expedició mèdica el principal objec-

i la Fundació li va brindar l’oportunitat de tornar a Es-

tiu de la qual va ser consultar i intervenir pacients amb

panya en un avió medicalitzat. Carol Camino va preferir

problemes oculars al centro oftalmològic de l’Hospital

romandre a Mali i tornar amb la resta del grup.

de Bankass, a la província de Mopti, situada a la zona coneguda com el País Dogon. Així, a l’abric de la falla de

Fascinació

Bandiagara, una gran esquerda de 770 metres de profun-

La fascinació que desperta el país i la seva gent és molt

ditat que recorre 200 km. entre el riu Níger i la ciutat

superior a les dificultats. Il·lusió, agraïment, alegria, ge-

de Hombori, el cinquè programa d’Ulls del món, precedit

nerositat... són alguns dels trets dels habitants d’aquest

pels de Sàhara, Moçambic i Bolívia, ha començat el seu

lloc pobre, però bell, brut, però d’una puresa insòlita...

camí.

La humilitat i enteresa dels seus habitants –especial-

Carol Camino, optometrista de l’IMO, és un dels set

ment de les dones– sorprèn els nouvinguts. “La majoria

membres d’aquesta primera expedició, que durant 20

dels pacients que es van visitar durant l’expedició van

dies va visitar 600 pacients i en va operar més de 100. A

haver de recórrer a peu molts quilòmetres i, quan va

la incomoditat del viatge (tres vols fins a Mopti i dues

ser necessari, dormir a terra a l’espera de ser operats a

hores de furgoneta fins Bankass), a les altes tempera-

l’endemà...” “El seu agraïment i la felicitat de recuperar

tures, a la manca de mitjans, o la duresa dels horaris,

la visió després de les operacions és una cosa impaga-

s’hi van sumar alguns esculls inesperats, com el fatídic

ble”. Són milers les sensacions, reflexions, anècdotes i

segrest de tres cooperants espanyols a la veïna Mauri-

històries que acompanyen aquests primers passos d’Ulls

tània, o la malaltia de Carol Camino, a qui la malària va

del món al país africà... Les hem condensades en unes

deixar postrada durant gairebé sis dies. “Va ser dur, però

quantes notes i algunes fotografies prou eloqüents.

estic desitjant tornar, especialment ara que el ressò in-

33 LA REVISTA IMO

Impressionants baobabs, planes interminables, turons

QUADERN DE VIATGE Per Carol Camino

En 20 dies, vam operar un centenar persones, la majoria de cataractes. Encara queda molt fer...

El 2 de desembre va quedar oficialment inaugurat el nou centre oftalmològic a l’Hospital de Bankass. Rafael Ribó i Núria Ramon, president i directora respectivament d’Ulls del món, van descobrir la placa, en presència de les autoritats locals. També van inaugurar un taller òptic a Mopti. LA REVISTA IMO

El moment de... tornar a veure-hi!

Són les 8, arriba el gran moment: retirar les benes. Uns instants màgics, en què molts experimenten la felicitat de recuperar la visió!

Sota pal·li, representants i col·laboradors de la Fundació vam gaudir d’un espectacle colorit i vital. Una mostra d’agraïment de la població local. Entre nosaltres, Miquel Barceló, un geni compromès amb l’art i amb la gent, una gran persona que va animar Ulls del món a treballar a Mali, on resideix durant llargues temporades.

La meva principal tasca diària era realitzar un cribratge: qui era candidat a cirurgia i qui a correcció òptica... El primer grup era molt més nombrós que el segon!

Les ulleres fosques es converteixen en un símbol de l’”abans i el després”. Ulls del món les lliura als pacients intervinguts per evitar que s’enlluernin després de retirar les benes dels ulls. Desgraciadament, no sempre podem actuar, com el cas d’aquest pacient, cec pel glaucoma.

Que diferent és tot després d’extreure dels teus ulls aquest espès vel que no et deixava veure-hi! Vam poder operar la cataracta congènita que paties, encara que el pare li va costar entendre que havia de signar un paper per confirmar el seu consentiment... Ja ens ho havia dit de paraula!

35 LA REVISTA IMO

Enlluernats

La dona és la columna vertebral de Mali

LA REVISTA IMO

Gràcies “als meus àngels cubans” vaig sortir airosa de la malària... El seu ull clínic, la seva hospitalitat i les seves atencions van fer possible que em recuperés en només sis dies. També va ser fonamental el suport de la resta de membres de l’expedició i d’Ulls del món. Tot i prendre les mesures preventives necessàries, l’amenaça hi és sempre present... No va ser fàcil, però estic desitjant tornar-hi!

Seydou Keita, jugador del FCB, és un exemple i una esperança per als habitants de Mali, especialment per als més petits, que llueixen amb orgull samarretes blaugranes.

Sobre la dona recau la cura dels fills i, en la majoria dels casos, també és la principal font d’ingressos familiars.

Els ajudem a veure-hi... Ens ensenyen a mirar.

Grans i majestuosos, els baobabs són un símbol d’aquesta terra “Li vaig fer notar al petit príncep que els baobabs no són arbusts sinó arbres grans com esglésies i que encara que es portés una bandada sencera d’elefants, la bandada no acabaria ni amb un sol baobab.” (El petit príncep. Cap. V).

A la “sala d’espera”

LA REVISTA IMO

A la sala d’espera de l’aeroport de 37 Mopti, tot el grup de l’expedició. Darrere, d’esquerra a dreta: els doctors Andrés Müller i Hernán Gras i el tècnic de quiròfan, Jesús Barragán. Davant, al meu costat, d’esquerra a dreta: la instrumentista de quiròfan, Natalia Zapirain, l’auxiliar de clínica, María Jiménez i Susana Agra (instrumentista).

Reunió de treball amb el doctor Coulibally (esquerra), metge local i coordinador del projecte a Mali.

Mali és especial... Deixa un petjada profunda al cor.

Tant de bo existissin els Reis Mags!

En tornar del viatge, la meva missió va ser comprar regals de Nadal per a la família. El contrast és enorme i difícil de digerir. Véns d’un lloc on no tenen RES!

LA REVISTA IMO

Àfrica es mereix un futur millor. Aconseguir-ho és 38 tasca de tots... una Petits grans de sorra poden aconseguir grans canvis.

Mali

Segons un informe de Nacions Unides del 2007-2008, els països menys desenvolupats del planeta són Mali, Níger, Guinea Bissau, Burkina Faso i Sierra Leone. A més de pertànyer al continent africà, tots tenen en comú una situació social i política precària, poca activitat econòmica, una baixa qualitat de vida i la pitjor esperança de vida del món. Així és Mali, un país situat a l’Àfrica occidental, sense litoral marítim, amb una superfície de 1.240.000 km2 (aproximadament, dues vegades Espanya) i amb una població d‘11,5 milions d’habitants. Amb capital a Bamako, el país limita al nord amb Algèria, a l’est amb Níger, a l’oest amb Mauritània i el Senegal i al sud amb Costa d’Ivori, Guinea i Burkina Faso. El seu territori s’estén des del desert del Sàhara fins a la sabana tropical i està banyat pel riu Níger, que recorre 1.700 km per l’’interior de Mali, de manera que vivifica les poblacions situades a les seves ribes. La població de Mali és el resultat de diversos encreuaments de pobles i civilitzacions. L’idioma oficial és el francès i la llengua més estesa és el diula, encara que també es parla sarakolé, tamacheck, fulani, senufo, songhai, dogon i bobo. Aquesta diversitat de llengües respon a una gran varietat d’ètnies que poblen el país, algunes sedentàries, com els Mandings, subdividits en Bambara i Malinkes, els Sarakolé, els Songhai, els Dogon, els Senufos o els Bozo, i altres nòmades, com la ètnia Tuareg,

P.D. Que la por no ens paralitzi! Gràcies, pel seu exemple, a tots els cooperants i organitzacions d’ajuda internacional, i un especial reconeixement i tot el nostre suport i solidaritat per a Barcelona Acció Solidària i els seus tres voluntaris segrestats a Mauritània... Nosaltres seguirem treballant en els països que més ho necessitin.

els membres de la qual viuen al Sàhara, generalment a Líbia, Algèria, Mali i Níger, i, en menor mesura, a Burkina Faso i Mauritània; els Fulani, que, amb altres noms també habiten Senegal (com Toucouleur), Burkina Faso i Guinea (Pels) i Camerun (Bororo), o els Moros, d’origen berber. Tot i que des de fa temps la majoria de la població de Mali és musulmana (al voltant del 90%), el seu culte es barreja amb els costums animistes.

LA REVISTA IMO

La Vía Láctea, la Cruz del Sur y las Nebulosas de Magallanes sobre los Moais en Rapa Nui.

CIÈNCIA | VEURE I SENTIR ELS ESTELS

Veure i sentir

els estels Text i fotografies: Manel Soria

Vivim en una època de grans avenços tecnològics. Els instruments per a l’observació astronòmica, per exemple, són ara més perfectes que mai; les sondes espacials exploren tot el sistema solar, i, fins i tot, els modestos telescopis domèstics haguessin impressionat Galileu si els hagués tingut fa 400 anys. “Quan vaig sentir l’erudit astrò-

tra civilització urbana i il·

nom,

luminada, cada vegada menys

quan les proves i els números esti-

gent pot veure el cel estrellat,

gueren col·locats davant meu,

i les espectaculars fotografies

quan em foren mostrats els mapes

de nebuloses i galàxies distants

i els diagrames, per tal que els

que de vegades ens mostren la

sumés, dividís i mesurés,

televisió o la premsa, semblen

quan, assegut a la sala de con-

absolutes invencions, de tan

ferències, escoltava l’aplaudit

allunyades com estan de la nos-

astrònom,

tra realitat quotidiana. Això és

tot d’una em vaig sentir inexplica-

es produeix perquè el cel estre-

blement las i fastiguejat,

llat està ocult rere una espessa

fins que, esquitllant-me, vaig sortir

capa de contaminació lumínica

a fora,

procedent de les ciutats. Fins i

a passejar dintre la mística humi-

tot alguns astrònoms professi-

tat de l’aire de la nit,

onals tenen dificultats actual-

i adesiara, en el perfecte silenci,

ment per identificar les constel·

alçava el cap per mirar els estels.”

lacions, ja que, com la resta dels habitants de les ciutats, a

Whitman va poder fàcilment

penes les han pogut veure amb

sentir aquesta sensació d’estar

els seus propis ulls.

en el cosmos, tan sols sortint

Però el cel estelat no és només objecte d’estudi per

a l’exterior de la sala de conferències, però des que va

als astrònoms, ni tampoc l’astronomia és només una àr-

publicar aquest poema fa més de 150 anys, les coses han

dua activitat intel·lectual. Un aclaridor poema de Walt

canviat molt. Si ara volem repetir la seva experiència,

Whitman diu:

hem d’allunyar-nos de la llum de la ciutat i romandre

41 LA REVISTA IMO

No obstant això, en la nos-

Si estem a les fosques i lluny de les ciutats, podrem gaudir de l’aparició de les primeres estrelles.

LA REVISTA IMO

La Vía Láctea, en verano, sobre un pequeño pueblo en el pre-pirineo aragonés. El destello de luz es un satélite artificial. Si se observa atentamente el cielo, los satélites son claramente visibles después del crepúsculo, y en ciertas ocasiones (como en esta fotografía) pueden ser excepcionalmente brillantes durante unos segundos.

en la solitud de la natura després del

rem l’estrella polar, que ens indica el

crepuscle. Ràpidament els contorns

nord i –depenent de si hi ha mun-

dels objectes propers començaran a

tanyes a l’horitzó– l’enorme Júpiter,

Les estrelles en l’hemisferi sud

desdibuixar-se i ens adonarem del

entre molts astres. Al cap d’una es-

Cada vegada són més les persones

mal adaptats que estem a la foscor.

tona començarem a distingir la nos-

que viatgen per trobar justament

La nit ens priva gairebé del tot del

tra galàxia, la Via Làctia, creuant el

aquesta foscor original de la nit, que

sentit de la visió i pot resultar-nos

cel de banda a banda. La preciosa i

a Europa ha desaparegut gairebé

aterridora.

dels a l’hora de l’oració.

enigmàtica llum zodiacal, una mica

per complet. Un dels destins inte-

No obstant això, si estem a les fos-

més tènue que la Via Làctia, només

ressants són les Canàries, i especi-

ques i lluny de les ciutats, podrem

és visible (i parcialment) en alguns

alment La Palma, on el cel és millor

gaudir de l’aparició de les primeres

llocs de la Península ibèrica. Aques-

que en qualsevol lloc d’Europa. Però

estrelles. Potser els mesos estivals

ta llum, produïda per la brillantor

si ens dirigim a l’hemisferi sud, a

són els més adequats per fer-ho. A

de la pols interplanetari del sistema

més de poder gaudir de millors cels,

l’agost, primer veurem Vega (a l’Est,

solar, era un fenomen observat quo-

podrem veure constel·lacions que

molt alta), seguida per Altair i De-

tidianament en el passat. Per exem-

aquí ens resulten invisibles.

neb, que formen l’anomenat trian-

ple, l’Alcorà s’hi refereix com la falsa

L’astrònom àrab Al Sufí, en el seu

gle d’estiu. Una mica després, veu-

alba, que no ha de confondre els fi-

cèlebre Llibre dels estels fixos, que

CIÈNCIA | VEURE I SENTIR ELS ESTELS

La luz zodiacal y la Vía Láctea, fotografiadas sobre el Océano Pacífico, en la Laguna Verde, Chile.

data de l’any 964, va representar al-

primers navegants europeus, grans

s’anaven acostant a l’oceà, com si re-

gunes constel·lacions tal com la ve-

coneixedors del firmament, ja que

alment la Terra hagués de tenir una

iem nosaltres i també com la seva

els estels sempre han estat una aju-

vora per on un vaixell podria preci-

imatge especular (reflectida en un

da valuosa per fixar un rumb al mar.

pitar-se a l’abisme, mentre que pel

mirall). Això és un senyal segur que

Encara que fa uns segles, l’estrella

sud apareixien noves estrelles dispo-

la va veure des dels dos hemisferis, i,

Polar no estava exactament al nord

sades en estranyes constel·lacions

possiblement, va ser el primer astrò-

(a causa del canvi d’orientació periò-

encara sense nom.

nom que va realitzar observacions a

dic de l’eix de la Terra), els navegants

banda i banda de l’Equador.

sabien orientar-se perfectament en

Però

els

habitants

primers de

l’he-

misferi nord que es van endinsar prou en l’hemisferi sud com per adonar-se que hi havia altres constel· lacions, devien ser els

Devien ser els primers navegants europeus, grans coneixedors del firmament, els que s’adonaren que hi havien altres constel·lacions.

Les utilitats del cel

la nit observant altres

Durant la major part de la història

estrelles properes a

de l’espècie humana, conèixer el cel

l’Óssa Menor. No cos-

estrellat ha estat molt important i

ta imaginar-se el pà-

absolutament pràctic, ja que s’utilit-

nic que van haver de

zava com a rellotge, com a calendari

sentir en veure que

i com a brúixola. Per als indis Onon-

les seves estrelles fa-

daga que vivien a l’actual Nova York,

miliars, nit rere nit,

quan les Plèiades estaven més altes

LA REVISTA IMO

Els estels poden utilitzar-se com un rellotge, per saber aproximadament l’hora, o si més no per tenir una consciència més clara del pas del temps.

CIÈNCIA | VEURE I SENTIR ELS ESTELS

en el cel, a mitjans de febrer, era el

ja es mitjanit,

que a mi em mostra la ciència que

moment adequat per a la sembra. A

les hores avancen,

vaig aprendre quan era pastor, no

l’antic Egipte, l’estrella més impor-

però jo dormo sola.”

deu haver-hi des d’aquí a l’alba tres

tant era Sírius, ja que la seva pri-

hores, perquè la boca de la “Bocina”

mera aparició després d’haver estat

Les Plèiades són un inconfusible

invisible durant mesos, anticipava

cúmul de joves estrelles blaves que

la crescuda anual del Nil (causada

brillen juntes. Però com que la terra

Això de “la ciència que vaig apren-

pel desglaç a Etiòpia). Els Inuit, per

gira, les Plèiades semblen desplaçar-

dre quan era pastor” probablement

als qui el sol no es posa durant un

se pel cel i acaben posant-se sota

sigui una ironia de Cervantes, però

llarg període, controlaven l’alçada

l’horitzó, com el sol. Gairebé podem

per descomptat els pastors sabien

d’aquesta estrella sobre l’horitzó per

imaginar Safo regirant en la solitud

llegir l’hora en els estels o, si més no,

detectar quan començava a declinar,

del llit mentre les estrelles es movi-

el temps que faltava perquè sortís el

anunciant els mesos terriblement

en amb lentitud exasperant.

sol. La “Bocina” és l’Óssa Menor, que

durs de l’hivern.

està sobre del cap, i fa la mitjanit en la línia del braç esquerre”.

Les Plèiades o qualsevol altra es-

resulta tot l’any visible a Espanya,

També poden utilitzar-se els estels

trella poden donar-nos una idea del

i que fa una volta a l’Estrella Polar

com un rellotge, per saber aproxi-

pas del temps però algunes constel·

cada dia, i una cada any. Amb una

madament l’hora, o si més no per

lacions serveixen, gairebé literal-

mica de pràctica, si s’observa regu-

LA REVISTA IMO

Las Pleyades sobre una construcción agrícola en desuso.

Trazas de estrellas junto al Teide, en Tenerife.

tenir una consciència més clara del

ment, com l’agulla horària d’un re-

larment, pot usar-se per saber quant

pas del temps. No fa tants anys, això

llotge. Cervantes explica a El Quixot

falta per l’alba sense més a veure

devia ser absolutament normal, i és

que, en certa ocasió, el Quixot i

quin angle forma, encara que avui

possible que en algun lloc del món

Sancho Panza es trobaven caminant

en dia, l’Óssa Menor no es veu des

hi hagi qui encara ho faci. A la lite-

de nit quan van sentir uns sorolls

de les ciutats i els pastors consulten

ratura occidental abunden les refe-

aterridors. Al Quixot li va semblar

l’hora al mòbil.

rències a l’ús de les estrelles per me-

que aquella era una magnífica opor-

Però aquella devia ser una nit ta-

surar el pas del temps. Per exemple,

tunitat per a una nova aventura,

pada, ja que el Quixot, que, en cer-

en un dels seus poemes, Safo de Les-

però Sancho va provar de dissuadir-

tes ocasions, també tenia un admi-

bos deia:

lo o, si més no, de fer-lo esperar fins

rable sentit pràctic, va respondre:

que fos de dia. I per convèncer-lo

“Com pots tu, Sancho, veure on fa

que faltava poc per l’alba, li va dir: “El

aquesta línia, ni on és aquesta boca

“S’han post la lluna i les Plèiades

CIÈNCIA | VEURE I SENTIR ELS ESTELS

El Carro y la Osa Menor (la Bocina de la que hablaba Sancho) en un entorno rural.

LA REVISTA IMO

La Osa Mayor – El Carro, sobre una ciudad.

o aquest clatell que dius, si fa la nit

tat, no equiparable a les proves mè-

tan fosca que no apareix en tot el cel

diques (de la mateixa manera que

En realitat Mizar i Alcor no estan

cap estrella?”

observar la posició de la Óssa Menor

a prop, sinó a diversos anys llum

per saber l’hora no és comparable en

de distància, però ho sembla si les

precisió a mirar un rellotge).

mirem des de la Terra. La distància

“L’endevinalla” i el “test àrab”

sense lluna i sense llums artificials.

A l’antiguitat encara es va atribuir

Si se surt a l’exterior una nit qual-

angular entre ambdues és de 12 mi-

un altre ús a les estrelles: utilitzar-

sevol, fins i tot des d’una ciutat, mi-

nuts, l’equivalent a veure una mone-

les com a prova de visió. Les proves

rant al nord s’hi poden identificar

da d’euro des d’uns set metres. Una

d’agudesa visual eren tan impor-

l’Óssa Major, o almenys el nomenat

antiga llegenda dels indis d’Amèrica

tants a l’antiguitat com ara, o pot-

Carro (representat a la figura), que

del Nord diu que Alcor en realitat

ser fins i tot més, perquè no es podia

és la cua de l’Óssa. Cal tenir present

era una de les Plèiades. Per alguna

corregir la visió amb ulleres. De fet,

que a causa de la rotació de la Ter-

raó moltes cultures les consideren

la supervivència de caçadors i guer-

ra al voltant del sol, la posició de

com estrelles femenines (per exem-

rers depenia en part de la seva bona

els estels va canviant i pot ser, per

ple, a Grècia i ara entre nosaltres,

visió. Pel que sembla, a l’antiga Pèr-

exemple, que es trobin que estigui al

una d’elles és anomenada Alcíone,

sia es feia servir una estrella doble

revés que a la fotogra-

que hi ha al Carro, a la constel·lació

fia. Un cop identificat

de l’Óssa Major per fer una prova de

el Carro, cal observar

visió. Aquesta prova es denominava

la segona estrella del

“l’endevinalla” i consistia a dir quin

mànec

dels estels de la cua de l’Óssa tenia

en realitat són dues,

una companya. Els antics àrabs van

anomenades Mizar i

utilitzar la mateixa prova de visió,

Alcor. El test àrab con-

se fins al seu costat.

també anomenada “el test àrab”,

sisteix a poder veure-

Una bella història que

que, en realitat, mesura diverses co-

les

separadament,

mostra com l’astro-

ses al mateix temps i, per tant, avui

cosa que només és

nomia és un excepci-

en dia és simplement una curiosi-

possible en una nit

onal territori comú a

atentament:

En la antigua Persia, se utilizaba una estrella doble de la Osa Mayor para realizar una prueba de visión.

la filla d’Èol). Segons la llegenda, Alcor es va enamorar perdudament de Mizar i, finalment,

una

nit

de forta ventada, va aconseguir

acostar-

CIÈNCIA | VEURE I SENTIR ELS ESTELS

Com apropar-se al cel La nit a la natura ens permet recuperar el paisatge estrellat, del qual els nostres avantpassats van haver de gaudir durant milers d’anys. No cal ser un expert ni disposar d’un telescopi per experimentar aquesta embriagadora sensació de què parla Whitman en el seu poema. Però si es vol una guia, només cal un llibre d’introducció a l’astronomia (com per exemple, Astronomía, d’Ian Ridpath, Ed. Espasa, Guías Visuales Espasa) que ens mostri les principals constel·lacions. O un ordinador portàtil i el programa gratuït Stellarium, que genera una excel·lent simulació del cel estrellat, indicant els

Encara millor: darrerament han aparegut programes d’astronomia fins i tot per a

la poesia, la mitologia, la història, la

telèfons mòbils, com StarMap, que ens

ciència...

dibuixen el cel que hi ha darrere de la

En tot cas, val la pena allunyar-se de les ciutats buscant els cels foscos i anar desvetllant, a poc a poc, els secrets de cada constel·lació. Un cop

LA REVISTA IMO

Sirio, la estrella más brillante del cielo, reluce sobre un río pirenaico en una noche de luna llena.

noms de les estrelles i les constel·lacions.

pantalla, amb els noms de les constel· lacions i les principals estrelles, només assenyalant a un punt concret del cel.

s’ha identificat Orió, i Cassiopea, o

Amb aquests ajuts, a poc a poc, anirem

s’han vist (o intentat veure) Mizar i

identificant les principals constel·lacions:

Alcor, aquest record fàcilment que-

l’Óssa Major, Cassiopea, Orió, el Cigne...

da gravat a la memòria. Després, en

Si volem veure còmodament alguns ob-

qualsevol lloc on un estigui, o per

jectes més, com la galàxia d’Andròmeda,

més coses que hagin passat, sempre té el recurs de sortir una altra vegada a observar el cel en la foscor. I de nou cercar l’Óssa Major, recordar-se de les Plèiades o de la nit en què Walt Whitman també va sortir a l’exterior per poder sentir la humitat mística de l’aire de la nit i mirar en perfecte silenci els estels.

uns prismàtics de 10x50 poden ser d’una gran ajuda, sense necessitat d’haver de disposar d’un telescopi.

QUALITAT DE VIDA | DEPURAR

LA REVISTA IMO

Depurar l’organisme

Per Pere Romanillos

Una de les formes més senzilles, efectives i naturals d’assegurar un organisme net de toxines és consumir abundant aigua. De mitjana es recomana prendre entre un litre i mig i dos litres diaris, encara que aquestes recomanacions varien en funció de la dieta, el tipus d’activitat o l’època de l’any. L’aigua és importantíssima, ja que intervé en múltiples funcions del nostre organisme: aporta energia, regula la temperatura corporal, ajuda a controlar el pes, a transportar nutrients i és vital en totes les funcions digestives, d’absorció, circulatòries i excretores. Pot resultar complicat beure tanta aigua al cap del dia. Però hi ha diverses formes per augmentar-ne el consum diari gairebé sense adonar-nos-en:

V Portar sempre a sobre una ampolleta d’aigua (a la bossa, la cartera, el cotxe ...).

V Tenir a mà una ampolla gran d’aigua a la feina, ja

sigui al costat de l’ordinador, a l’armari de l’empresa...

V Beure aigua cada vegada que ens vingui de gust prendre un cafè, alguna beguda alcohòlica o un refresc. Aquests últims aporten fluids al nostre organisme, però també una gran quantitat de sucres poc recomanables. Sempre és preferible substituirlos per sucs de fruita naturals o aigua.

QUALITAT DE VIDA | DEPURAR

En practicar exercici és important augmentar el con- dia més eficaç per prendre-les. sum d’aigua. Convé portar una ampolla d’aigua quan

A l’estiu pot ser que ens vingui de gust alguna cosa

anem al gimnàs, en bicicleta o quan practiquem qualse- una mica més refrescant. Una alternativa excel·lent per vol altra activitat esportiva.

prendre durant els mes d’estiu són els sucs de fruites i

Les infusions també són unes excel·lents depuradores verdures. Nutritius, sans i depuratius, podem preparar de l’organisme. Entre les més desintoxicants destaquen deliciosos còctels de vitamines a base de poma, pera, les de plantatge, saüc, llorer, fumària i fonoll. El millor pinya, api, pastanaga, llimona... i prendre’ls tranquil· és informar-nos en alguna herboristeria de confiança on lament entre hores. ens diran com cal preparar-les i quin és el moment del

LA REVISTA IMO

QUALITAT DE VIDA | DEPURAR

Aliments depuratius A més de l’aigua, hi ha diversos aliCarxofa. La verdura depuradora per excel·lència.

ments rics en aquest preuat líquid.

Facilita la digestió de greixos, evita l’excessiva

El consum de fruites i verdures apor-

retenció de líquids i regula el colesterol.

ta gran quantitat d’aigua a l’organisme. Gràcies al seu elevat percentatge d’aigua (entre el 80 i el 90 per

Espàrrec. Afavoreix el trànsit intestinal i el seu

cent), consumir habitualment tot ti-

elevat contingut en potassi afavoreix l’eliminació

pus de fruites, verdures i hortalisses

de toxines.

és la millor forma d’aportar líquids a l’organisme, així com d’eliminar toxines i, de passada, de mantenir una

Poma. El seu contingut en fibra la converteix en una de les fruites més depuratives.

pell ben nodrida i hidratada. A més, l’aportació de fibra facilitarà el funcionament regular de l’intestí, i ens ajudarà a evitar el restrenyiment i a controlar millor el pes.

Raïm. Ric en potassi i fibra, és una altra excel·

LA REVISTA IMO

lent fruita depurativa. Prendre un got de suc de raïm en dejú és un mètode d’estimular els processos depuratius de l’organisme. Maduixa. Rica en vitamina C, és una de les fruites més recomanables a l’hora de seguir una dieta depurativa.

Cirera. Té un 85 per cent d’aigua i fibra.

Llimona. Ajuda a eliminar l’àcid úric i té una funció antioxidant.

Cereals. De qualsevol tipus (preferiblement integrals), ja que són essencials per mantenir net l’intestí gràcies a la seva capacitat per absorbir toxines.

QUALITAT DE VIDA | DEPURAR

Els senyals de l’organisme

L’excés de greixos, menjar fora de casa, abusar de

L’excés de toxines a l’organisme sol anar acompanyat

begudes alcohòliques o consumir massa cafè acaba

d’una sèrie de símptomes que anuncien el desequi-

provocant una important acumulació de toxines en

libri. La majoria d’aquests símptomes no passen de

l’organisme. Per això, és recomanable fer una petita

ser simples trastorns, senzills d’eradicar després d’una

cura depurativa, com a mínim, un cop a la setmana. La

cura depurativa a base d’aliments desintoxicants. Els

fruita i la verdura són uns excel·lents aliats per oferir

símptomes més habituals són: falta de gana, restrenyi-

una mica de repòs al sistema digestiu.

ment, halitosi, aparició de granets i urticària, mals de cap, canvis d’humor, ansietat o nerviosisme i fatiga o

Fora greix

somnolència.

La millor forma de depurar l’organisme és millorar la dieta i adquirir hàbits de menjar més saludables. Per

Exercici regular

començar, és important evitar en la mesura possible les

Una de les formes que utilitza l’organisme per eliminar

fonts de greixos saturats (carn vermella, embotits, llet

toxines és la suor. I per això no hi ha res millor que prac-

sencera i derivats...) i seguir una dieta en greixos no

ticar regularment algun esport o un programa d’exercicis

saturats, molt presents en la majoria de peixos, mariscs,

que, a més, ajuda a mantenir la forma. Podem plante-

aus de carn blanca (pollastre, gall dindi...), olis vegetals

jar-nos una rutina equilibrada que inclogui una barreja

i fruita seca. Convé també evitar les salses elaborades

d’exercici aeròbic, exercicis de força i estiraments, se-

amb mantega o nata, així com utilitzar mètodes de coc-

gons les capacitats i el temps de cadascú. Al principi,

ció que requereixin poc greix (a la planxa, al vapor o en

és bo imposar metes a curt termini o es corre el risc

papillota).

d’abandonar de seguida o, pitjor encara, de patir alguna

No és recomanable iniciar una dieta depurativa de

lesió. Podem començar fent una mica d’exercici un pa-

forma dràstica. El millor és acostumar-hi l’organisme,

rell de cops a la setmana (caminar, anar en bicicleta...)

substituint poc a poc alguns aliments. Es pot començar

i anar augmentant gradualment la intensitat, durada

prescindint dels més calòrics i canviar-los per altres de

o freqüència de les sessions per, a poc a poc, anar-nos

més digestius i rics en vitamines i minerals. Després és

tornant més actius.

bo oblidar-se de fregits, salses i menjars preparats, per acostumar-se a una alimentació a base de productes frescos, lleugers i cuinats amb coccions més sanes. A poc a poc, el cos s’hi anirà adaptant i començarà a eliminar-ne les toxines.

51 LA REVISTA IMO

Dieta depurativa

CALIDAD DE VIDA | FELICES SUEÑOS

Feliços somnis Per P. R.

Passem un terç de la nostra vida dormint, però sovint dormim poc i malament, cosa que pot afectar la salut i l’estat anímic. De dormir bé se n‘aprèn, només cal seguir una sèrie de pautes per aixecar-se a l’endemà renovats i plens d’energia.

LA REVISTA IMO

52 1. Silenci, si us plau. Sembla una obvietat, però és una de les condicions més importants per poder agafar

o disputades finals esportives, és lògic que després ens costi agafar el son.

el son. La televisió connectada a una altra habitació, converses, rialles, el trànsit... dificulten la relaxació

4. Sopars lleugers. És aconsellable sopar alguna cosa

i l’aïllament necessaris a l’hora de dormir. Si per les

lleugera i esperar un parell d’hores abans d’anar

condicions o la situació de l’habitatge és complicat

a dormir. Convé evitar els aliments dolços, ja que

aconseguir-ho, podem utilitzar taps per a les orelles.

augmenten el nivell de glucèmia a l’organisme i dificulten el son.

2. Foscor completa. La llum als ulls fa que el cervell es mantingui alerta i no arribi a relaxar-se. Si no

5. Peus calents. Un remei antic però infalible. Man-

és possible mantenir la foscor, hi ha la possibilitat

tenir els peus calents amb la simple ajuda d’uns

d’utilitzar un antifaç.

mitjons farà que el nostre organisme descansi de forma més confortable i que ens despertem menys

3. Poca televisió. El costum d’apagar el televisor i

vegades durant la nit.

anar directament al llit no és massa recomanable

6. Deixar els problemes fora del dormitori. Demà serà

si volem agafar un somni relaxat. Si estimulem el

un altre dia. Hem d’evitar anar a dormir fent voltes

cervell a base d’encesos debats, trepidants aventures

a totes les nostres preocupacions, coses pendents o problemes.

CALIDAD DE VIDA | FELICES SUEÑOS

El cos humà necessita entre 6 i 9 hores diàries de son, depenent de les circumstàncies de cada individu.

7. Millor aviat que tard. La majoria d’éssers vius

de procurar no forçar en excés. També és important

descansen amb la posta de sol, excepte nosaltres.

anar a dormir i aixecar-se sempre a la mateixa hora,

Això no vol dir que haguem d’anar a dormir a les 6

un hàbit que ens ajudarà a dormir millor.

de la tarda, però tampoc a la una de la matinada. El nostre organisme té els seus propis ritmes i hem

LA REVISTA IMO

CALIDAD DE VIDA | FELICES SUEÑOS

L’elecció d’un bon matalàs i un coixí adequat és la millor garantia d’un son reparador.

8. Temperatura ideal. Ni massa fred ni massa calor. La temperatura perfecta per agafar el son ronda els

nos però optant per un tipus de lectura tranquil·la,

21 graus. Si tenim fred, és millor afegir una manta o

és a dir, millor uns senzills poemes que una novel·la

abrigar més abans de pujar el termòstat.

d’acció o terror.

9. Evitar la cafeïna. Qualsevol beguda excitant (cafè,

LA REVISTA IMO

14. Una bona lectura. És la millor forma per relaxar-

15. El tabac és el pitjor enemic de la son. Si bé en dei-

te, coles...) estimula en excés el nostre sistema ner-

xar-lo, l’addicció ens fa passar males nits i, fins i tot,

viós i pot dificultar o retardar el son.

treu hores de son, no fumar millora el nostre estat general, i també del son.

10. Evitar l’alcohol. Encara que sembla que indueixi somnolència, l’efecte de l’alcohol és curt i l’únic que

16. Rutina abans d’anar a dormir. Raspallar-se les

aconseguirem és despertar-nos diverses vegades al

dents, rentar-se, pentinar-se, prendre un bany ca-

llarg de la nit. També impedeix que assolim les fases

lent...

profundes del son, on realment el cos i la ment es recuperen i es preparen per l’endemà.

17. Peces còmodes i poc ajustades per anar a dormir, així com roba de llit confortable.

11. Bany relaxant. Res millor per facilitar el son. Està demostrat que elevar la temperatura corporal abans

18. No obsessionar-s’hi si sorgeixen dificultats per

d’anar-se’n al llit ens ajuda a agafar el son molt

dormir. El millor és concentrar-se en una cosa dife-

abans. Un bon got de llet calenta també ajuda.

rent, com per exemple algun joc mental: pensar en alguna cosa negre, imaginar-se en l’interior d’una

12. Relaxar-se. És un mal hàbit mirar la televisió es-

reconfortant, càlida i protectora bombolla flotant ...

tirat o acabar la paperassa del dia entre llençols. És hora de relaxar-se i deixar de mantenir-se actius fins l’endemà.

19. No fer voltes al llit. Si no aconseguim agafar el son, és preferible aixecar-se i realitzar alguna activitat relaxant (llegir un llibre, escoltar música

13. Exercici diari. Una petita sessió d’estiraments, un lleuger passeig pel barri, unes quantes piscines... Fer esport o alguna activitat física farà que ens adormim més cansats i ens ajudarà a dormir millor. Per no provocar l’efecte contrari, l’activitat s’ha de realitzar almenys una hora abans d’anar a dormir o ens n’anirem a dormir massa estimulats.

tranquil·la...).

CALIDAD DE VIDA | FELICES SUEÑOS

20. Millor evitar la migdiada. És tot un plaer (si ens

22. Invertir en un bon matalàs és la millor garantia

ho podem permetre), però trenca l’equilibri son-

per aconseguir un son reparador. Actualment exis-

vigília just a meitat de la jornada i la majoria de les

teixen nous materials que aporten més comoditat i

vegades és difícil recuperar-lo, de manera que, a la

suavitat (viscoelàstica, làtex...).

llarga, acabem passant més hores de son.

23. El coixí és tan important com el matalàs, no només serveix per donar suport al cap mentre dormim,

21. No als sedants sense prescripció mèdica. Els somnífers creen dependència i accentuen el desequilibri nerviós de les persones amb insomni. Una excel·

sinó que ofereix al coll el suport necessari per evitar lesions musculars, cervicals i dorsals. 24. No convé beure massa líquid abans d’anar a dor-

lent alternativa (més natural) consisteix a prendre

mir per reduir les possibilitats d’haver d’aixecar-se a

alguna tisana relaxant abans d’anar a dormir. Les

mitjanit per anar al lavabo i córrer el risc de desvet-

infusions de passionera, valeriana o llúpol són per-

llar-se.

fectes per relaxar-nos sense que la nostra salut es vegi afectada.

LA REVISTA IMO

QUÈ PASSA QUAN DORMIM?

L’organització neurofisiològica del son ha estat estudiada mitjançant dades analítiques, electroencefalogràfiques i a través d’electrooculogrames. Així, s’ha pogut dividir el son en dos períodes: somni lent o no REM (Rapid Eye Movements o moviments oculars ràpids) i son ràpid o REM. El son lent, ortodox o no-REM (NREM), consta, al seu torn, de les fases següents: •

Fase 1 (endormiscament): És la transició entre la vigília i el son. Es caracteritza per lents moviments dels ulls i somnis curts molt intensos, en les quals es veuen imatges en color i amb molt detall. Aquesta fase, en què el son és fàcilment trencable, sol durar d’1 a 7 minuts i comprèn aproximadament un 5% del temps total del son.

•

Fase 2 (son lleuger): Disminueixen tant el ritme cardíac com el respiratori. El to muscular també es fa una mica més feble i s’eleva el llindar del despertar. Correspon al principi del son pròpiament dit i representa més del 50% del temps total del son.

•

Fase 3: Fase de transició cap al son profund. Ocupa uns 2-3 minuts.

•

Fase 4 (son Delta): Les ones cerebrals en aquesta fase són àmplies i es produeix una disminució del 10% al 30% de la tensió arterial i del ritme ment (fet que suposa prop del 20% del temps total del son), costa molt

LA REVISTA IMO

cardiorespiratori. En aquesta fase, que dura uns 20 minuts aproximada56

despertar-se. A penes se somia o se somia de manera amnèsica (no es recorda res després) i s’aconsegueix un estat molt descansat, encara que pot incloure episodis de pànic o malsons sense argument, així com de somnambulisme. Durant el son d’ones lentes es segrega hormona del creixement, perquè el cos es reposi del seu desgast (anabolisme) i es produeix ARN (àcid ribonucleic) lligat a la memòria. El son ràpid, paradoxal, REM (Rapid Eye Movements) o MOR (moviments oculars ràpids) ocupa un 25% del son. El cervell està molt actiu (mostra una activitat semblant a la de la vigília), però el tronc cerebral bloqueja les neurones motrius, de manera que no ens podem moure. El seu nom, REM / MOR, respon al característic moviment dels globus oculars sota les parpelles. Aquesta és la fase on somiem i captem gran quantitat d’informació del nostre entorn a causa de l’elevada activitat cerebral. Les fases del son lent i REM es repeteixen mentre dormim, amb una freqüència d’entre 90 i 120 minuts, aproximadament. Acabat un cicle, en comença un de nou i així successivament fins que ens despertem.

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO