Calaixera06

número 6, curs 2013/2014

La Calaixera La revista de la comunitat educativa de l'INS Baix Montseny

Visita de la consellera d'ensenyament · Campus arqueològic del museu egipci Raquel Pagès, guardonada pel "Programa de beques Futurs talents"

Sumari

Redacció i distribució: Institut Baix Montseny, ctra. de Campins s/n ­ 08470 Sant Celoni (Vallès Oriental) • Edició: Comissió de premsa de l'INS Baix Montseny • Redacció d'aquest número: Alumnes, professors i membres de la comunitat educativa de l'INS Baix Montseny • Maquetació: Núria Farrerons • www.insbaixmontseny.cat

Editorial 2 Notícies Jubilació Jaume Roher 3 Visita de la consellera 4 Judith Prat, guanyadora de la primera olimpíada de Filosofia de Catalunya 5 Voluntariat 3r ESO 5 Glòria Cabrera. Sotscampiona de Catalunya de salt d'alçada 6 Ex alumnes premiats Fundació de Catalunya­La pedrera 6 Víctor Coris, campió de Catalunya de Salt de llargada i 600m llisos 7 Raquel Pagès, guardonada pel "Programa de beques Futurs talents" 7 Informació de la Biblioteca. "Tardes al Blauet" 8 Nou mural de la sala d'actes 9 Activitats Viatge a Mathausen 2014 9 Competició First Lego League 10 Sortida Egiptologia 1r ESO 12 Visita de l'escriptor Ramon Gasch a 3r ESO 12 Sortida a Mosqueroles 2n ESO 13 Visita Museu de la Música 4t ESO 14 Taller de robòtica 4t ESO UPC 15 Exposició Antonio Niebla 2n Batxillerat 16 Visita de la cap de redacció de la revista "Sàpiens" a 2n Batxillerat 18 Sortida al teatre de Granollers 19 Ruta artística a Barcelona 20 Descobrint la Barcelona romana 21 Opinió Què és la FP dual? 22 Acte del Dia Internacional de commemoració de les víctimes de l'Holocaust 23 Entrevistes A Lola Morón 24 A Antonio Roa 25 A Darío Roa 26 A Marcel Soler 27 Solucions als sudokus de la revista anterior 28 Sopa de lletres 30 Frases mítiques del professorat 30 Tires còmiques de l'optativa de 2n d'ESO 31 1

Editorial MÉS ENLLÀ DELS SONS PARTICULARS És divendres 28 de febrer de 2014. Són les 8’30 del matí. Un grup d’alumnes de 3r d’ESO està a l’esplanada que hi ha davant de l’institut a punt per agafar l’autocar que els portarà d’excursió a Girona. Els veig de lluny i observo els seus gestos, les seves cares. Semblen animats. Riuen, s’abracen, gesticulen.

S’intercanvien mirades de complicitat. Es comuniquen amb facilitat. M’hi acosto i, a mesura que avanço, escolto converses esbiaixades. Parlen de les seves coses.

Coses que, per les cares que posen, deuen ser molt interessants. Coses d’adolescents. I segueixo pensant que s’entenen bé, que entre ells hi ha una comunicació fluïda. Hi ha un interès dels uns vers els altres. Sembla que tenen moltes coses per a explicar­se. I, de fet, se les expliquen. Una paraula per aquí, una altra per allà, van perfilant unes converses animades que semblen no tenir fi. A mesura que m’hi vaig acostant puc escoltar unes paraules en francès, unes en castellà i d’altres en català. Paraules que, encadenades, formen una gran conversa més enllà dels sons particulars de cadascuna d’aquestes tres llengües.

Són els alumnes de 3r C acomiadant­se dels seus companys francesos que han estat d’intercanvi a Sant Celoni. Moltes d’aquestes relacions esdevindran amistats perdurables en el temps i les noves tecnologies afavoriran un contacte proper malgrat la distància que els separa.

Perquè més enllà de la llengua que parlen són adolescents que volen comunicar­se.

Són éssers humans que volen establir relacions amb d’altres éssers humans. I això és exactament allò que els defineix: la capacitat i la voluntat de comunicar­se.

I és aquesta capacitat la que està per damunt d’uns sons particulars, de la mateixa manera que la nota LA segueix sent una nota LA tant si el so és produït 2

pel timbre d’un violí o d’una flauta travessera. Perquè la Música està per damunt de l’instrument amb la qual s’interpreta.

Igual com aquest grup d’adolescents que pertanyen a diferents nacionalitats i tenen diferents llengües maternes allò que tenim en comú, com a éssers humans, és la necessitat de comunicar­nos i la capacitat per fer­ho, d’entre altres, de forma lingüística a través del desenvolupament d’una o més llengües. I, per tant, allò que ens defineix no és la llengua concreta sinó la capacitat de poder comunicar­nos a través del llenguatge verbal i sintàcticament estructurat.

Això em fa pensar que les llengües són, doncs, diferents manifestacions de la mateixa capacitat, del mateix principi comú i de la mateixa necessitat de l’ésser humà. I que, per tant, no són allò que ens defineix, entre d’altres motius, perquè haver nascut en un indret o altre i tenir una llengua materna o altra és un fet circumstancial esdevingut del context geogràfic i cultural que ens ve atorgat per naixement i no per elecció pròpia i conscient. I haver nascut en un lloc o d’altre no hauria de ser mai un fet punible o discriminatori, així com tampoc no hauria de ser vist de forma negativa la gran creativitat que ha mostrat la humanitat per poder comunicar­se, ans el contrari, el plurilingüisme hauria de ser considerat un fet extraordinari susceptible de ser respectat i admirat, perquè ha estat la forma en la qual la humanitat ha resolt una necessitat primordial i essencial: la de comunicar­se amb els seus congèneres per tal de poder sobreviure com a espècie.

A l’institut Baix Montseny hi ha alumnes nascuts en 25 països diferents que parlen, com a mínim, 15 llengües maternes.

Tots són els nostres alumnes i tots formen part del centre. I tots aprenen, cada dia, a conviure amb les seves diferències.

Retornem­los doncs a les llengües el seu sentit originari de ser un bell instrument per poder comunicar­nos perquè, tal i com diu Espriu, “Diverses són les parles i diversos són els homes, i convindran molts noms a un sol amor”.

Teresa Borotau Directora de l'Institut Baix Montseny

Notícies Petita reflexió en motiu de la jubilació d'en Jaume Roher

La nostra feina continua amb la normalitat pròpia d’un dilluns... avui potser una mica trastocada pels resultats esportius i personals del cap de setmana. Els alumnes, a classe, amb aquella diversitat que a vegades se’ns fa difícil (per no dir impossible) de gestionar. I nosaltres, els profes, amb aquella il·lusió/inèrcia, vocació/professionalitat que ens porta a sembrar cada dia nous estímuls per fer créixer, entre els alumnes, l’estímul del saber, de la comprensió del món proper i de la incomprensió suggeridora del món global...

En la nostra feina passen els dies... però no passen els anys. Se’ns fan grans els nois i noies que tenen nom i cognoms... però continuen sempre amb la mateixa edat els col·lectius que omplen/viuen les nostres aules. És el món exterior a l’institut el que ens fa adonar que sí que passa el temps: la nostra família i els nostres amics, els nostres reptes individuals i col·lectius (complerts o frustrats, projectats o somniats...). I és també el nostre món personal (confirmat pel mirall delator) qui també ens confirma el pas del temps.

3

I arriba un dia que aquest paisatge que conforma el nostre dia a dia d’institut (aparentment inalterable i perpetu) canvia. Aquelles persones amb qui has compartit (no només anys, sinó molt més) deixen de formar part del teu paisatge diari. Saps segur que el seu nou paisatge ha estat esperat amb ganes i guanyat amb justícia... però res ens treu, als que ens quedem, que en alguns moments ens costi d’acceptar... El temps que imaginàvem aturat... se’ns descongela de cop!

Durant molts anys he tingut la sort de compartir feina (i recorregut vital) amb en Jaume Roher. Avui ja està jubilat. Ell en gaudeix. .. i jo li dono les gràcies per tots els anys compartits.

Toni Colomer

Visita a l'Institut de la consellera Irene Rigau El passat dimecres 25 de gener, el nostre institut va tenir una visita important. La consellera d’educació del govern català, la sra. Irene Rigau. Feia dos anys des que prometia venir a visitar l’institut, des que vam guanyar el premi d'Educació Catalunya per l’institut que més canvis ha fet. Però no va tenir temps i al cap i a la fi va poder venir.

Una dona molt simpàtica, alegre i amable.

Es mostrava molt interessada en l’institut, en les instal·lacions , en els alumnes, en les aules, etc.

Jo, la Bianca de 4t A, amb en Marcel, la vam seguir i vam fer fotos de la seva visita. La sra. Rigau, anava justa de temps però encara així, va voler visitar tot l’institut. Després d’una reunió privada a la biblioteca on també hi era la directora de l’institut, vam anar a la classe de projecte acció on , la consellera va mirar la feina dels alumnes, va parlar amb ells i els va preguntar coses com d’on eren, quines llengües parlen, etc.

Després, vam anar a visitar els alumnes d’Ametista on també va parlar amb l’Agustí i amb els alumnes.

Va baixar a parlar amb els nois d’Aula Vida i s’hi va estar una estona. Després va anar al bar de la Lola i finalment, va visitar els nois de cicles i també els tallers on va parlar amb el professor.

Després d’acabar la seva visita per l’institut, va anar a la sala de professors on els va saludar a tots i on es van reunir gairebé tots els professors i van escoltar el seu discurs. Uns quants professors van pensar que era un discurs massa polític i que no era això l’objectiu de la visita. Per últim, abans d’anar­se’n, 3 alumnes de 4t A, en Marçal Uriach, la Paula Mañas i en Khalid, van fer­li cadascú una pregunta a la que la consellera els va escoltar i després contestar.

La Paula li va dir que creia que s’hauria d’explicar abans als alumnes de l'ESO el funcionament dels batxillerats, mòduls, etc, perquè tinguessin més temps per reflexionar sobre el seu futur. La consellera va respondre que feia poc s’havia realitzat un projecte per saber quan els alumnes tenien clar el que els agradaria fer. Van veure que durant la primària, els alumnes ja ho tenien clar.

També van observar amb aquest projecte que l’educació en les matèries científiques no era suficient bona i els alumnes, en un futur ja no voldrien fer ciències perquè no se’ls donava bé.

Així que han decidit millorar l’ensenyament en aquestes matèries.

En Marçal va proposar que es valoressin altres aspectes a l’hora d’escollir el professorat com ara l’empatia o la comunicació. Per últim, en Khalid, va preguntar­li per què no s’implantava el sistema educatiu d’alguns països nòrdics com Finlàndia.

Després de contestar les preguntes i fer­se unes quantes fotos, la sra. Rigau es va acomiadar i se’n va anar ja que anava amb pressa.

Bianca Tohanean, Paula Mañas, Marçal Uriach, Khalid Serrouk i Marcel Durbau (4t ESO A) 4

Judit Prat, alumna de l'Ins Baix Montseny, guanya la I olimpíada de Filosofia de Catalunya Dissabte dia 15 de febrer va tenir lloc, al Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la I Olimpíada de Filosofia de Catalunya, que girava entorn el tema Per a què serveix la Filosofia. Tots els centres de secundària de Catalunya estaven convidats a participar­hi, inscrivint­hi un màxim de dos alumnes, tant de 1r com de 2n de Batxillerat.

L’Institut Baix Montseny hi va estar representat per l’alumna de 1r de Batxillerat Judit Prat, que va fer una magnífic paper en l’Olimpíada, essent una de les dues guanyadores.

La prova consistia en realitzar una dissertació al voltant del tema de la utilitat de la filosofia i els alumnes disposaven d’una 1h 30 minuts per desenvolupar per escrit aquesta dissertació. En total hi van participar 33 alumnes, la majoria de 2n de Batxillerat, de totes les modalitats (tant de ciències com de l’humanístic i social).

Després d’una taula rodona on es va reivindicar el paper de la filosofia en Voluntariat a 3r ESO Els alumnes de 3r d’ESO d’aquest any estan abocats al voluntariat!! Dins de la matèria Educació per a la Ciutadania, tenen la possibilitat de fer voluntariat durant una setmana, en horari de tardes, a diferents serveis del poble. I s’ho han agafat amb moltes ganes, entusiasme i dedicació.

Fins l’última setmana de febrer, ja hi havien participat 16 alumnes de les tres classes de 3r (i hi ha llista d’espera!), i han anat a serveis com l’Associació Neurològica, l’escola Soler de Vilardell o l’escola Pallerola.

La Paula Garrido, que va fer de voluntària al mes d’octubre, ens explica: “A mi em va agradar molt anar a fer voluntariat a la meva antiga escola.

5

La Judit Prat, una de les dues guanyadores de la I Olimpíada de Filosofia de Catalunya, a la dreta de la imatge.

una societat tan complexa com l’actual, es van anunciar el veredicte del jurat.

Aquest va destacar, de la dissertació de la Judit, l’ordre de la seva exposició, l’amplitud amb el que havia tractat el tema i la seva particular visió de la qüestió proposada.

Ara la Judit tindrà l’oportunitat de participar en l’Olimpíada Filosòfica d’Espanya, que tindrà lloc a Salamanca els dies 25 i 26 d’abril. El guanyador d’aquest certamen podrà participar en l’Olimpíada Internacional.

Aquesta estança em va fer veure que m’agradaria estudiar magisteri. Els nens van ser molt amables i simpàtics amb mi i la professora encantadora. Em va encantar!!”.

En Marc Santandreu, que hi va anar al mes de desembre, diu: “Jo vaig anar de voluntari a l’escola Pallerola amb els nens de primària, els de 1r. M’ho vaig passar molt bé i em va agradar molt fer­ho. Em van acollir molt bé”.

Cal destacar que els serveis estan molt contents amb els nostres alumnes i que els han valorat a tots molt i molt bé.

Aprofito aquestes pàgines per felicitar­ los per la seva disposició a ajudar als altres. Actes com aquests els faran créixer com a persones.

Helena Gefaell Alsina

Glòria Cabrera, Sotscampiona Catalunya de Salt d'alçada.

de

Aquest dissabte 1 de març es va celebrar a Sabadell el campionat d'atletisme de Catalunya de pista coberta en la categoria juvenil.

La Glòria Cabrera , atleta del club atletisme Sant Celoni i alumna de primer del batxillerat científic de l'Institut Baix Montseny, amb un salt d' 1,51 cm (millor marca de la temporada) va assolir la medalla de plata convertint­se en la sotscampiona de Catalunya de salt d'alçada de pista coberta 2014.

A banda del salt d'alçada, la Glòria va poder participar en les semifinals de 60 metres tanques i en el salt de llargada per les seves bones classificacions durant aquesta temporada, a més de quedar cinquena en la final del campionat de Catalunya de proves combinades (pentatló) que es van celebrar el dia 15 de febrer.

Ara l'atleta, entrenada pel Carles Lorente, s'entrenarà de valent per poder assolir l'objectiu de poder participar en les finals dels campionats de Catalunya i d'Espanya a l'aire lliure de proves combinades i també en les finals d'alçada, 100mts tanques i llargada.

Ex alumnes premiats per la Fundació Catalunya ­ La Pedrera El Joaquim Motger, l'Óscar Mañas i l'Agustín Rugiero, ex­alumnes del nostre institut que actualment estan cursant el primer curs a la universitat, han estat guardonats pel Programa Ajuts Universitaris en una cerimònia que va tenir lloc dissabte 22 de febrer al Palau de la Música de Barcelona.

Aquest és un programa de la Fundació Catalunya­la Pedrera i consisteix en un ajut de 1000 euros als alumnes que han obtingut les millors notes en els Proves d'Accés a la Universitat. Aquest any la nota de tall per poder rebre l'ajut era de 8'920 sobre 10.

El programa està destinat a joves que inicien per primer cop els estudis universitaris, i que han fet el Batxillerat i les PAU a Catalunya. Cal que siguin estudiants que resideixin a Catalunya i realitzin els seus estudis en una universitat catalana.

El programa es fa en col·laboració amb l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.

Moltes felicitats!

Teresa Borotau i Castro

6

L’alumne Víctor Coris, de 1r d’ESO E, campió de Catalunya infantil de salt de llargada i 600 metres llisos El passat dissabte 15 de març es va disputar a Sabadell la final del Campionat de Catalunya en pista coberta per a la categoria infantil. L’alumne Víctor Coris hi va participar representant el Club Atletisme Sant Celoni en les proves de salt de llargada i 600 metres llisos.

Víctor Coris va aconseguir el tercer lloc (medalla de bronze) en la prova de salt de llargada amb un salt de 4,82 metres.

D’altra banda, en la prova de 600 metres llisos es va proclamar campió de Catalunya després de fer primer amb una marca de 1'35'37 que rebaixa en més d'un segon la seva millor marca personal.

Raquel Pagès "Programa de talents"

guanyadora del beques Futurs

L’alumna Raquel Pagès de 2n de BAT A ha guanyat un dels premis que atorga la Universitat Abat Oliva a l' excel·lència i investigació dins el "Programa de beques Futurs talents" amb el seu Treball de Recerca "El treball per projectes: un món per descobrir" tutoritzat pel professor del departament de castellà Javier Sáez.

El programa de beques Futurs Talents és el reconeixement d'aquesta universitat al mèrit acadèmic dels millors estudiants preuniversitaris. Premia els millors expedients acadèmics i els millors treballs d’investigació que realitzen els estudiants de segon de batxillerat. El premi que ha obtingut és una beca del 100% de la matrícula corresponent al primer curs del doble grau en educació infantil i primària.

Moltes felicitats a l'alumna i al seu tutor!

7

Tardes al Blauet El curs passat la Marta Mínguez i alguns alumnes de 4t d’ESO van començar a visitar l’Escola Bressol del Blauet per explicar contes un cop a la setmana.

L’experiència va ser tan positiva que vam decidir reemprendre les “ Tardes al Blauet” (com l’ha batejat la Jenny) amb voluntàries de 4t d’ESO: la Laia, la Jenny, l’Èlia, la Gisele, la Paula, la Roser i l’Anna.

Durant aquesta estona que estem amb els nens i nenes expliquem contes i fem titelles, però també cantem, ballem o ens pintem la cara o ens disfressem.

Aquests són alguns del comentaris de les noies: “M’ho passo molt bé al blauet perquè el nens son molts macos i m’ho passo molt bé. M’encanta anar a explicar contes, cantar i ballar amb ells.”

“Personalment m’ha agradat molt la experiència i ha estat un plaer anar­hi.

Sobretot veure el somriures dels nens quan veníem.”

“Aquesta experiència d’anar al blauet em sembla molt maca, perquè podem gaudir amb els nens petits, ajudar­los a comprendre les lectures i els veiem somriure. A mi m’encanten els nens petits, per tant em sento privilegiada de poder estar amb ells. És increïble.”

“M’ha agradat molt aquesta experiència per que m’agraden molt els nens petits, i que m’hagin donat la oportunitat d’anar a una guarderia i poder gaudir i aprendre d’ells ha sigut un plaer. “ “Aquesta activitat al Blauet per a mi és màgica. El fet d’anar a una classe on l’ambient és tan càlid, tan proper i ple

8

de somriures, amb uns nens que amb només un anyet juguen i canten amb tu i t’expliquen coses... És inexplicable la sensació que et provoca, sobretot quan els hi expliques un conte i els hi ensenyes les il·lustracions, la cara que fan i la atenció que hi posen; ho hauríeu de comprovar per vosaltres mateixos. És per això que animo a tothom, a qui li agradin els nens, a participar­hi, perquè realment val la pena, aquells nens t’animen amb la seva vitalitat, la seva senzillesa i sinceritat, la seva innocència, la seva tendresa i les seves ganes d’aprendre.”

El dia 2 d’abril es commemora el naixement de l’escriptor Hans Christian Andersen i a molts països també es celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. Aprofitarem aquesta avinentesa per fer una activitat especial entre les alumnes de 4t, els nens i nenes del Blauet i la Biblioteca Pública del Sant Celoni.

“Aquest curs 2013­2014 ha estat un plaer tornar a visitar el Blauet i explicar contes als més petits. Hem de felicitar els nostres alumnes voluntaris de 4t d’ESO que han estat anant al Blauet cada setmana a llegir, interpretar, crear contes per els adorables nens i nenes de 1 a 2 anys. Ha estat un goig veure cada setmana com quedaven embadalits els nens i nenes escoltant als insuperables narradores de contes de 4t d’ESO. Felicitats!!. Esperem tornar­hi el curs vinent”.

Cristina Gómez Comino

Nou Mural de la sala d'actes

Activitats Viatge a Mathausen 2014 Per començar a preparar el viatge, l'institut va convidar el dia 19 de març Birgit Pichler, guia de Gusen (subcamp de Mauthausen), a fer una xerrada a l'alumnat de 4t d'ESO i 1r de BTX Humanístic . L'alumnat va poder fer moltes preguntes , que havien preparat prèviament a classe, i la xerrada va ser molt interessant.

Fa dos anys, 5 alumnes de l'Institut Baix Montseny, acompanyats per Fina Ferrando, van ser convidats per l'Amical de Mauthausen a viatjar a aquest camp de concentració nazi, al mes de maig , quan es reuneixen les delegacions de tots els països i col·lectius que van patir i morir als camps, per commemorar l'alliberament del camp.

Enguany, i gràcies a una subvenció de l'ajuntament de Sant Celoni ( perquè ja no hi ha subvenció del govern central), podran tornar a fer el viatge 4 alumnes de 1r de BTX de l'Institut Baix Montseny, acompanyades novament per Fina Ferrando i també Júlia de la Encarnación i Sole Iñiguez.

El viatge tindrà una càrrega simbòlica especial perquè es posarà una placa en memòria dels celonins que van patir i morir a Mauthausen , tal com es va acordar a les I Jornades de la Memòria històrica , celebrades al novembre.

9

Aquest material s'enviarà al CIM (Comité Internacional de Mauthausen ) per la realització d'un reportatge sobre la participació dels joves en els viatges als camps.

El viatge serà els dies 9, 10 i 11 de maig. Abans encara hi ha molta feina: reunions a l'Amical , preparació dels actes que protagonitzarem allà....

Dissabte 22, ens vam reunir amb els participants al viatge de fa dos anys per a què els expliquessin la seva experiència i els aclarissin tots els dubtes i curiositats.. .. A més vam gravar varis videos curts on els “veterans” relaten la seva experiència i les que viatjaran per primer cop al camp expliquen les raons que les van portar a voler fer aquest viatge i les seves expectatives .

Però la tasca més important vindrà després, perquè l'objectiu del viatge és que expliquin la seva experiència a totes les escoles de Sant Celoni per donar testimoni i ajudar a conscienciar els joves que cal estar molt alerta per evitar que barbàries com les que van cometre els nazis o d'altres similars , no es tornin a consentir.

Departament de Ciències Socials

Competició first Lego league Al principi d’aquest curs, l’Ignasi va enviar un correu a tots els alumnes de primer i segon d’ESO preguntant qui voldria participar en aquesta competició.

Ens va dir que era de robots i que primer era per zones (vam anar a Girona), després, si et classificaves, anaves a la competició de la comunitat autònoma (Catalunya, Barcelona) i el guanyador d’aquesta anava a la competició estatal (Espanya) i qui guanyés aquesta aniria a la internacional.

Ens vam apuntar en Nico, en Josue, en Marc, en Guillem, en Víctor, en Martí i la Berta. Primer vam fer una reunió per saber una mica de què anava el tema i ens van donar uns dossiers amb les normes i les parts de que consta la competició: competició de robots, projecte científic amb una proposta innovadora i pòster de valors de la First Lego League. Aquest any el repte era de desastres naturals: Nature’s Fury.

Els primers dies ens havíem de centrar a buscar patrocinadors per pagar la inscripció però hi vam anar el primer dia i prou. La Berta va enviar correus a diverses empreses i els de Lab Circuits, S.A. ens van donar 150€, els de Can Lluís 5€ i el Forn Dani Isa de la Batllòria 10€.

10

Els dijous era el dia que quedàvem a l’institut, alguns muntaven els robots i altres començaven a programar. La Berta va fer el projecte científic a casa i a les hores que quedàvem, entre tots, vam decidir la proposta innovadora i propostes per millorar l’estat dels boscos abans i després dels incendis ja que va ser el tema que vam triar. La nostra proposta innovadora, que va ser d’en Nico, era tenir pilotes gegants plenes d’aigua en llocs estratègics, amb una xarxa metàl·lica, per quan hi hagués un incendi que un helicòpter la pogués agafar i deixar­les anar en el punt desitjat. Té molts avantatges, per exemple, que no els cal cap mena d’obra, que es pot guardar d’un any per l’altre, que es poden canviar de lloc i que l’aigua no s’evapora amb la calor de l’estiu.

Finalment vam fer­li una entrevista a un mosso d’esquadra: Ramon Fugaroles.

I tot i tenir l’oportunitat de fer­li una entrevista a un bomber no vam poder.

Prèviament a la competició de Girona vam celebrar la MicroFirst Lego League a l’Institut. Vam anar una mica peixos i no va sortir com hauríem desitjat però va ser una manera d’entrenar i sentir una mica la tensió que tindríem en la competició. El treball científic el vam fer al dia abans i al matí perquè en Marc, que se n’havia d’encarregar, no ho tenia fet. Tampoc va sortir com hauríem volgut.

Després vam començar a perfeccionar­ ho tot, la presentació també, tot i que la vam acabar el dia abans. El pòster de valors que havíem de presentar anava molt relacionat amb el macrocervell de l’institut, però amb alguns canvis per agafar forma de robot.

El dia de la competició en Josue no va poder venir i en Nico es va deixar a casa seva el pòster de valors, que se’l va emportar en Nico i se’l va deixar a casa seva.

11

Els sis que finalment vam anar ho vam trobar al·lucinant, vam flipar amb el muntatge i l’animació ja que tenia un “toc” americà. A la sala PIT ens preparàvem per la competició i ajustàvem els sensors i els programes per acabar­ho de fer exacte, també vèiem els altres equips com ho preparaven tot i que bé que ho feien. A la sala de competicions hi havia molt ambient amb tot el públic animant.

Teníem tres oportunitats, la primera va sortir molt malament perquè ens va fallar un dels servomotors, la segona va sortir molt bé vam fer 278 punts i la tercera teníem els programes que ens marcaven 313 punts però no sabem ben bé què va passar però vam fer menys punts que a la segona.

El treball científic el vam haver de presentar davant de tres jutges, un mosso d’esquadra, un científic de la universitat i un informàtic. Després de la presentació ens van fer unes petites proves amb el robot per veure com funcionava el nostre disseny i finalment ens van proposar un repte per veure com treballàvem en equip, tot i que no es va veure gaire com ho fèiem.

A l’hora de donar els premis nosaltres no en vam tenir cap. Però ja ens vam conformar a anar­hi, gaudir i aprendre.

Berta Fugaroles (2n ESO C)

Sortida al campus arqueològic del museu egipci El 21 de novembre els alumnes de 1r d’ESO vam anar al Campus Arqueològic del Museu Egipci, a Palau Solità i Plegamans, perquè uns dels projectes que hem treballat a classe ha estat “L’enigma de les piràmides”.

En aquest projecte hem après com és l’escriptura jeroglífica, com van construir les piràmides, els diferents déus i el ritual al voltant de la mort del faraó per momificar­lo.

Durant el projecte hem imaginat que érem un grup d’arqueòlegs que havíem de fer un viatge a Egipte per excavar en un jaciment arqueològic, i és per això que vam fer aquesta sortida, per poder passar un matí fent la feina que fan els arqueòlegs.

Quan vam arribar vam esmorzar i ens vam dividir en grups amb diferents monitores que ens van explicar com havíem de fer la feina, quin material necessitaríem...

Ens vam repartir entre diferents tombes que hi havia per excavar, i ens van donar guants, una catalana, què és una eina per poder treure la sorra del jaciment, i vam poder comprovar que la feina d’arqueòleg és dura, perquè no és fàcil excavar en una zona amb molta sorra, a l’exterior, amb fred o calor, i s’ha de tenir paciència.

Vam veure també una rèplica d’una tomba amb les pintures que la decoraven explicant la vida del difunt, i on es podia veure com entenen la mort i la vida d’ultratomba els egipcis.

Roc Pan i Raúl González (1r ESO B)

Visita de l'escriptor Ramon Gasch El passat dilluns, dia nou de desembre va venir l'escriptor català Ramon Gasch a fer­nos una xerrada. Ens va explicar que tots podem ser escriptors si utilitzem l’eina essencial per escriure: la imaginació. Va explicar­nos la seva vida com a escriptor i ens va mostrar els seus llibres, entre els quals hi ha Bon cop de falç, Defensors de la terra, Núvol negre…

Personalment em va agradar molt ja que a mi m’encanta llegir i escriure. Em va semblar molt incitant a l’escriptura el fet que expliqués que només fa falta la imaginació per ser escriptor. Ens va explicar que forma part d’un grup d’escriptors del Montseny, en el qual hi ha una adolescent de divuit anys. Va ser molt amable, i ens va regalar tres còpies de tres dels seus llibres a la classe. Em va agradar molt i m’agradaria que ens

vinguessin a fer xerrades d’aquesta o de temàtiques semblants a l'hora de català.

Mar Puig Soriano (3r ESO C)

12

Excursió a mosqueroles El passat divendres 7 de març els grups de 2n d’ESO A i C vam fer una sortida a Mosqueroles. Prèviament, el 28 de febrer, l’havien feta els grups de 2nB i projecte acció. Com que es tractava d’una activitat d’educació física, vam anar caminant. Vam començar a l’institut a primera hora del matí i vam passar per camins de bosc fins a un indret de Campins on vam parar a descansar i esmorzar cap a les 10:30.

Després vam continuar caminant, fent parades de tant en tant per esperar els més endarrerits, fins que vam arribar a Mosqueroles.

A Mosqueroles vam visitar la masia ca la Mariona, on es troba la fundació Patxot.

Aquí mateix vam veure un documental que explicava la trajectòria d’aquest personatge, que va treballar tota la seva vida establint diverses fundacions per promoure la recerca i la divulgació de la cultura catalana i de la justícia social, contribuint a l’educació de les persones de menys recursos i de les dones. També va ser un científic per vocació i va treballar en l’estudi de la meteorologia. Així mateix, es vam assabentar de com va haver de fugir del país al 1936 quan les tropes del general Franco van arribar a Barcelona.

13

Després d’aquesta visita vam tornar a l’institut, també a peu, i vam arribar una mica abans de l’hora de sortida.A mi l’excursió m’ha semblat una mica llarga però divertida.

Yann Jerez (2n ESO C)

Visita al museu de la música de 4t El passat dimecres 29 de gener, els alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de música i els alumnes de l’aula Ametista, acompanyats per l’Agustí Lluch, tutor de l’aula Ametista, i la Victòria Carnicer, professora de música de l’institut, vam visitar el Museu de la Música de Barcelona. Vàrem agafar el tren i després ens vam desplaçar en metro. Vam arribar una mica abans que obrissin el museu i vam aprofitar per fer una visita als Nous Encants, a la vora del museu.

A l’entrada del museu primer hi havia una galeria on s’exposaven alguns instruments semblants provinents de diverses cultures. A la segona sala, ens vam passar un audiovisual que feia un recorregut cronològic amb imatges i exemples d’instruments. A partir d’allà, i prenent apunts i completant un dossier, vam anar visitant les diferents sales i exposicions, que estaven ordenats cronològicament per etapes: primer vam passar per la secció de l’Edat Mitjana, on estaven exposats instruments monòdics i polifònics. Després per el Renaixement, on hi havia instruments de vent, que es van posar de moda en aquella època, i també hi estaven exposats diverses classes de clavicordis, clavicèmbals i orgues, i hi havia una màquina que mostrava el funcionament de les cordes d’un clavicordi, d’un clavicèmbal i d’un orgue, i les diferències en la manera de produir so de cada un. Més tard vam arribar a la zona del Barroc, on vam

observar diverses classes de trompes, llaüts, i altres instruments semblants.

Del Classicisme, vàrem poder identificar els instruments que es van introduir en l’orquestra pròpia d’aquella època i vam observar amb més deteniment les arpes i la introducció dels pedals en aquest instrument. En el Romanticisme és on vam poder observar més coses, com diferents tipus de piano i qui i on els va inventar, diversos exemples d’instruments que en el Romanticisme van començar a construir­se de manera que reproduïssin música mecànicament, i els dos instruments que es van introduir en l’orquestra del Romanticisme: el saxòfon, del qual després en vam poder observar diferents tipus, i la tuba. També en el Romanticisme, hi havia una exposició amb moltes guitarres, totes diferents, i amb l’any i el lloc de procedència.

Algunes d’aquelles guitarres cridaven molt l’atenció per la seva forma, el color, el nombre de cordes, o n'hi havia que fins i tot tenien dos mànecs, amb dos caps, però amb una sola caixa de ressonància. Abans d’arribar a les exposicions pertanyents al segle XX, vam visitar una secció amb instruments de música popular. De la música del segle XX, vam aprendre que el primer aparell de reproducció sonora va ser el fonògraf, i vam veure altres instruments semblants d’aquella època, com ara el gramòfon. L’última exposició del museu ens mostrava, ordenats per continents, molts instruments de totes classes.

Quan vam sortir del museu, ens vam desplaçar a peu fins al centre comercial Les Glòries, on vam menjar i vam aprofitar una mica el temps d’oci. Més tard, vam agafar el metro fins a l’estació de tren i allà, vam agafar un tren semidirecte que ens va portar fins a Sant Celoni molt més ràpid, i per tant, vam arribar al poble abans del previst. Èlia Barnola (4t ESO A)

14

Taller de Robòtica A finals de novembre els alumnes que fan l'optativa de Tecnologia a 4t d'ESO van realitzar una sortida a la UPC de Manresa.

L'objectiu d'aquesta activitat va ser apropar l'alumnat al món de la robòtica a partir de l'ús de robots LEGO Mindstorms.

Aquest taller es va dur a terme en un dels laboratoris del Departament de Disseny i Programació de Sistemes Electrònics del campus; així van poder tenir un primer contacte amb un espai universitari i van rebre informació dels estudis que allà cursen.

Durant aproximadament 3h un professor del campus els va anar guiant mentre ells, per parelles, muntaven el seu robot, el programaven i comprovaven el seu funcionament. Així, de manera molt pràctica i autònoma, que és el que permet l'ús de robots educatius com aquests, cada parella va poder anar avançant i fent diversos muntatges al seu propi ritme.

15

L'objectiu d'aquesta activitat era, per tant, que aquests alumnes tinguessin l'oportunitat de fer pràctiques bàsiques amb un robot, recolzant així la matèria de Tecnologia i posant en acció la seva imaginació i creativitat a l'hora de construir i programar, així com la seva lògica per poder abordar problemes de forma ordenada.Els alumnes van valorar positivament el taller, van poder aprendre conceptes bàsics de manera experimental i s'ho van passar molt bé creant els seus propis muntatges.

Departament de Tecnologia

la Rectoria Vella i vam observar l'exposició de les obres d'aquesta part de la galeria. Les obres estaven dividides per sales de manera que tot estigués estructurat i les obres poguessin estar ben contemplades.

Malauradament, no vam rebre informació de totes les obres exposades per problemes de temps però el galerista si que ens va informar una mica sobre el que entén per l'art, els seus gustos i ens va explicar el perquè li agrada tant l'art. A més, amb el temps que vam tenir, va dedicar­se una mica a explicar­nos algunes de les obres a la vegada que ens deixava que expresséssim la nostra opinió pròpia.

Sobre les obres de les quals ens va parlar més van ser aquestes tres: ­ S. Barcelona, de Joan Miró: ens va dir que era una obra feta per planxes de color i cada color era tot un conjunt que s’havia d’anar superposant, per tant, ell considera que és un treball que s’ha de reconèixer i que s’ha d’interpretar depenent de l’opinió de cadascú. ­ 8 i creu, Antoni Tàpies: ens va dir que les obres de Tàpies sempre hi posava una creu, i que era un artista especial, un dels més importants i amb més projecció internacional. ­ Tòtem, Carlos Lizariturry: va ser una de les més comentades ja que ens va dir que és la típica obra que s’ha de tocar per sentir el seu valor tocant­la.

Antonio Niebla és una persona que creu que l’art potencia la imaginació i per tant creu que l’art estimula l’ intel·lecte de les persones.

Exposició “Amb Sant Celoni” Antonio Niebla Durant el Nadal del 2013 i durant aquest mes de gener de 2014, s’ha exposat a l’espai de la Rectoria Vella de Sant Celoni una col.lecció d’obres d’art significativa per la importància dels artistes que la conformen. Es tracta d’una exposició anomenada “Amb Sant Celoni” guiada pel galerista Antonio Niebla que inclou obres famoses de personatges emblemàtics de la segona meitat del segle XX que representen gran part de l’art català i espanyol.

Aquesta exposició es presenta entre les sales de la Rectoria Vella i la Galeria Barcelona de Sant Celoni per la seva extensió.

Col·lecció d'Antonio Niebla Actualment, la presència d’aquestes obres del galerista s'ha fet notar amb una exposició que sorgeix a partir de la seva galeria i on es poden contemplar obres de personatges com Miró, Chillida, Oteiza, Tàpies, Guinovart, Torres Monsó, Arranz Bravo, Fernand Léger, entre molts altres. Aquests autors, pel fet de que la majoria han tingut o tenen bona relació amb Antonio Niebla, han deixat en a les seves mans les seves pròpies obres (que s’ha de dir que ja no són seves ja que ara el propietari és Antonio) i el galerista es dedica a exposar­les com a signe de commemoració, reconeixement i estima.

En el nostre cas, l'exposició a la qual vam assistir era només la part basada en

16

D’altra banda, hi ha hagut una obra que m’ha cridat una mica més l’atenció, potser perquè era una de les primeres que es veien a l’hora d’entrar a la sala o per la seva forma que la feina especial.

He considerat que l’obra que més m’ha agradat ha sigut l’obra anomenada “Vancouver” que va estar realitzada per Paul Suter, un artista possiblement una mica menys destacat que la resta però que ha fet un molt bon treball. L’obra va estar festa l’any 1991 i utilitza una tècnica que jo mai havia escoltat anomenada “acer corten”. Es basa en un acer que ha sigut soldejat donant una forma abstracta.

A més, pensa que l’art s’ha de mirar amb amor, els sentiments són els que es fan veure que hi ha darrere de cada obra i per tant creu també que l’art és intemporal, ja que creu que el valor d’una obra no depèn de l’època en la qual estigui feta. Per aquest motiu, és un galerista que té obres d’anys molt variats i les representa a totes amb la mateixa cura.

També ens va dir que l’art és un aspecte que sempre estarà viu i que ningú el pot parar. És una persona oberta que ens animava a tocar les obres tot el que volguéssim ja que creu que l’art s’ha de notar amb tots els sentits. Per aquest fet, ens va explicar una anècdota sobre els cecs, per exemple, dient­nos que ells també admiren l’art, però ho fan d’una manera diferent, ja que només ho poden fer amb les mans.

En definitiva, la seva intenció principal a l’hora de traslladar la Galeria Barcelona des de Barcelona a un nou espai de Sant Celoni era simplement les ganes que ell tenia per exposar les seves idees i donar un cert reconeixement a aquests artistes tan importants.

Fabrizio Montes de Oca Izaguirre, (2n BAT A)

Una obra a destacar La veritat és que la majoria de les obres m’han agradat ja que creia que l’exposició tenia una bona estructura i totes les obres tenien els seus detalls que feien que aquestes destaquessin.

17

Revista Sapiens, la història a l’abast de tothom

Si seguíem avançant en aquest àmbit, vam poder saber que la divulgació està basada en dos conceptes clau per al seu desenvolupament: el rigor científic i el criteri periodístic. Com a bon exemple de divulgació històrica, sovint amb uns costos econòmics molt elevats i amb una supeditació de certes imatges, podríem trobar la televisió, donat que fa arribar la història als seus espectadors a través dels documentals històrics, els programes d’entreteniment, les sèries televisives i les docuficcions. Així doncs, ens va destacar la pel·lícula “Pa Negre”, guardonada en múltiples ocasions, com a exemple del gran cost econòmic que va tenir ja que va suposar un total de quatre milions d’euros.

Un cop endinsats novament en la revista Sapiens, la Sònia, com a cap de redacció, ens va destacar les diverses fases que s’han de seguir a l’hora de voler fer un bon reportatge històric, com ho són el recull inicial de les principals fonts que s’hagin d’utilitzar, la producció i l’ enregistrament de les entrevistes, la creació del guió, la recerca de les fotografies i, finalment, els drets que cal pagar per emetre imatges o reproduir obres d’art.

El passat catorze de febrer, els alumnes de 2n batxillerat A vam rebre la visita de la Sònia Casas, cap de redacció de la Revista Sapiens. Al llarg de la xerrada, que va tenir una durada aproximada d’una hora, vam poder assabentar­nos d’alguns aspectes desconeguts per a molts de nosaltres en relació a la revista, així com d’altres temàtiques d’història vinculades amb el món de la premsa, el cinema i la televisió.

Primerament, com a part introductòria, la Sònia ens va explicar com s’organitzava l’equip humà de la Revista Sapiens, fent­nos saber que sempre hi ha quatre treballadors permanents, a més de nombrosos col·laboradors. Dins d’aquest últim col·lectiu cal fer una distinció entre els historiadors i els periodistes, que treballen de manera conjunta a l’hora de crear els articles i, posteriorment, poder­los signar.

Així mateix, la cap de redacció ens va remarcar la importància de poder fer un segon nivell de lectura a través de l’explicació de les imatges amb els peus de foto, l’existència de parts destacades dels articles i una clara síntesi del que es tractarà a cada apartat a través de la presència de títols i subtítols clars i definidors per tal que el lector pugui fer­ se una idea del que llegirà a cadascun dels articles.

Ara bé, com un dels punts més rellevants, la Sònia va destacar la importància del poder de la divulgació, posant èmfasis en la frase “L’art d’explicar el que sigui”, que digué un francès com a mostra del poder màgic de la divulgació. Tanmateix, ella ens explicà que si no s’ensenya de forma divulgativa en el vessant històric, molts dels coneixements, fets i/o personatges no podrien arribar a tothom pel fet de poder resultar més complexos i difícils d’entendre.

18

En els darrers minuts, va aprofitar per explicar­nos en què consistia “La fórmula Sapiens”, és a dir, els fonaments principals que fan que aquesta revista sigui tan llegida i atractiva per als lectors, centrant ­ se en els següents aspectes: informar i entretenir en català és possible, el bon rol que juguen l’ historiador i el periodista a l’hora de redactar els articles i la presència d’un disseny atractiu de lectura que estructuri la informació de manera ordenada i entenedora.

Finalment, després d’haver pogut assistir a aquesta xerrada, podem dir que estem satisfets ja que hem pogut prendre contacte amb la Revista Sapiens a través de la coneixença de molts aspectes

relacionats amb aquest mitjà de difusió de la història que molts de nosaltres abans desconeixíem.

Així mateix, voldríem agrair tota la col·laboració i atenció mostrades per la Sònia Casas ja que gràcies a ella hem pogut apropar­ nos novament a la història des d’una vessant actual, econòmica i social.

Raquel Pagès Amenábar (2n BAT A)

Sortida dels alumnes de Batxillerat al teatre per veure "El cafè de la Marina", el 17 de gener a Granollers

19

Ruta artística per Barcelona

La propera parada es trobava a l’església de Santa Maria del Mar, la qual vam observar des del seu exterior comentant la seva façana, el seu interior gòtic i aprofitant l’estada vàrem també visitar el Fossar de les Moreres.

Tot seguit vam anar passejant pel carrer Montcada, on hi ha els palaus gòtics de la ciutat i vam observar la façana del Museu Picasso i seguidament arribant al carrer Sant Pere més Alt vam poder van gaudir de les magnífiques vistes de l'edifici modernista del Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner.

El passat dimarts 25 de febrer, els alumnes d’Història de l’Art i Llatí de 2n de Batxillerat vam anar a Barcelona a fer una ruta històrica­artística per visitar alguna de les obres que sortiran als exàmens de selectivitat.

Un cop varem arribar a Barcelona, els alumnes de Llatí van anar al Museu d’Història, en canvi els alumnes d’Història de l'Art varem anar a fer una ruta artística, començant pel barri gòtic de Barcelona.

Vam iniciar la visita a la catedral de Barcelona, la qual té una façana neogòtica, i una església amb un claustre gòtic.

Aquesta catedral fou construïda en honor a la Santa Creu i a Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona la qual fou martiritzada quan tan sols tenia 13 anys i per aquest motiu al claustre trobem 13 oques commemoratives.

Finalment vam anar a l’Eixample de Barcelona, on vam poder observar el canvi urbanístic sortint del casc antic, i allà varem veure la Casa Batlló d'Antoni Gaudí, on cadascun de nosaltres vàrem fer la nostra pròpia interpretació de la façana, i on es poden veure molts dels elements característics del llenguatge modernista de l'artista.

I per acabar la gran ruta artística, vam intentar veure la façana de la Pedrera però dissortadament estava en restauració i no vàrem poder veure­la.

Tot seguit vam anar a la plaça Sant Felip Neri, seguint l'entramat de carrers característics de l’antic barri gòtic.

Vam anar a la plaça Sant Jaume per observar la façana Renaixentista del Palau de la Generalitat i la façana neoclàssica de l'Ajuntament de Barcelona , i vam poder veure un monument contemporani dedicat als castellers.

Àlex Garcia, Laia Tamareu, Mireia Abarca i Meritxell Martínez (2n Batxillerat)

20

Tot i que només eren quatre columnes, estaven molt ben conservades. Uns pocs minuts després, ens vàrem dirigir cap a la famosa plaça del Rei, allà, vàrem començar una visita al museu d'història de la ciutat de Barcelona.

Descobrint la Barcelona Romana El passat dimarts 25 de febrer, un grup d'alumnes de llatí i d'història de l'art vàrem realitzar una visita guiada per descobrir la Barcelona gòtica i la Bàrcino romana. Tot i que l'excursió la fèiem conjunta, ens vàrem dividir, ja que havíem de visitar diferents llocs.

En primer lloc, vàrem veure tot un seguit de restes dels pobles laietans i algunes inscripcions romanes que s'havien conservat. Tot seguit, va arribar la part més important.

El punt de partida de la nostra excursió, va ser la plaça de la catedral. Allà, el nostre professor, en Sergi, ens va explicar la forma de la ciutat i el què estàvem veient a davant nostre. En aquella plaça, vàrem visualitzar restes de l'antiga muralla de la ciutat romana, unes restes amagades d'una de les portes de la ciutat i la reconstrucció d'un dels aqüeductes romans de la ciutat. Tot seguit vàrem partir cap a una plaça propera a la catedral, allà, vàrem poder veure restes d'un dels antics aqüeductes a l'interior d'un edifici, ja que en època medieval es va aprofitar per construir, no hi havia la sensibilitat que tenim a l'actualitat per mantenir el passat romà.

Tot seguit, vàrem emprendre una petita caminada cap a la plaça de la vila de Madrid, allà es situava la necròpolis de la ciutat, és a dir, el cementiri romà.

Ens vam introduir en un ascensor i vàrem realitzar un viatge en el temps, vam passar del 2014 a l'època romana.

Un cop érem a baix, vàrem veure restes d'antics negocis i edificis que hi havia en un antic barri situat al darrere del temple d'August. Primer de tot, vam entrar en l'antiga muralla de la ciutat, allà, es podia veure perfectament com estava construïda aquesta muralla. Un cop vàrem visualitzar això, ens vam endinsar pels carrers de l'antic barri.

Allà, vam poder veure la bugaderia, el taller de tints, el conjunt episcopal de Bàrcino, la instal·lació vinícola i, el més interessant, la factoria de salaó i gàrum. En aquesta part, vàrem descobrir què era el gàrum. El gàrum era una salsa feta amb vísceres fermentades de peix, un exquisit producte molt apreciat pels romans.

En aquell lloc, vàrem estar visitant un petit museu i un pati on es trobaven tombes del segle II i III de dC. Aquell lloc va ser sorprenent, les tombes estaven completament conservades i, a més a més, amb les inscripcions intactes. Però no només vàrem mirar tombes, sinó que, al museu, vàrem visualitzar una àmfora partida per la meitat, en la qual hi havia un esquelet d'una nena de tres anys. Això va despertar molta atenció, ja que també es conservaven els objectes del ritual funerari. Després de visitar aquest lloc tan curiós, ens vam desplaçar cap a la plaça Sant Jaume, allà, en un dels carrers del voltant, a l'interior d'un edifici, hi havia restes de l'antic temple d'August.

21

Cal destacar que la ciutat de Barcelona era una importantíssima exportadora de gàrum, el gàrum de Barcelona era considerat un dels més exquisits.

A continuació, vam pujar unes escales i vàrem tornar a l'actualitat, al 2014.

Després de la visita al museu, ens vàrem dirigir cap a l'estació del passeig de Gràcia per reunir­nos amb els alumnes d'història de l'art que havien estat realitzant el seu propi recorregut.

En definitiva, la visita a la Bàrcino romana ens ha servit molt per expandir els nostres coneixements sobre com era aquesta ciutat. Perquè no només s'aprèn adquirint coneixements a classe sinó que també s'aprèn visitant el nostre llegat històric.

Ivan Serrano (2n Batxillerat A)

Opinió Què és la FP Dual?

Una estratègia per facilitar l'inserció laboral de l'alumnat de Formació Professional és la famosa FP Dual.

Consisteix en adaptar l'horari lectiu del cicle que s'estudii a fí de permetre a l'alumnat de treballar al mateix temps en una empresa del sector. Un exemple molt evident el trobaríem als Cicles Formatius de la branca Sanitària. Les seves pràctiques s'han de dur a terme en establiments sanitaris (hospitals, CAPs, etc.) . Es pot treballar amb un contracte laboral o gaudint d'una beca de formació retribuïda. Això implica l'alta a la Seguretat Social amb les prestacions que això comporta.

Els avantatges que pretén aportar el sistema de FP Dual són molts, però enumerarem els principals: ­ Coordinar la formació acadèmica i el treball del futur Tècnic o Tècnic Superior. ­ Millorar la professionalització en un camp determinat. ­ Estimular tant l'alumnat com el teixit industrial, per afavorir la inserció laboral del jovent, com ja s'ha indicat.

A Sant Celoni encara no s'ha aplicat aquest sistema de FP Dual, però en altres centres ja s'ha experimentat des de fa dos anys i ha sigut un èxit en tots els aspectes, malgrat que queden punts per polir.

La duració total del cicle formatiu no sobrepassaria els dos cursos, però alguns centres poden ofertar fins a tres anys. Per poder treballar a una empresa el segon any, el criteri habitual és que s'han d'haver superat les matèries de primer curs i part de les de segon, no es comença a treballar des del primer dia.

Fonts: Guia de la formació professional inicial; generalitat de Catalunya ­ Departament d'Ensenyament. http://www20.gencat.cat/portal/site/e nsenyament/menuitem.a735c8413184c 341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=d1a de7343044d310VgnVCM1000008d0c1e 0aRCRD Jordi el Mariachet

­ Per a les empreses, es dóna un valor afegit en participar del procés productiu de futurs professionals, perquè permet detectar el talent i per tant, oferir­li una carrera a la empresa.

22

Acte amb motiu del Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust.

Enric Garriga, president de l'Amical de Mauthausen i altres camps i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Büchenwald, va llegir un fragment de Mariner del Maria Rosa, de Francesc Batiste i va recordar especialment Edmon Gimeno, supervivent de tres camps de concentració , un dels fundadors de l'Amical i col·laborador infatigable amb l'associació, mort recentment.

Palau del Parlament. Barcelona 27 de Gener de 2014 Convidades per l'Amical de Mauthausen i altres camps , les 4 alumnes de l'Institut Baix Montseny de Sant Celoni que realitzarem el viatge a Mauthausen els dies 9,10 i 11 de maig, vam assistir al primer dels actes institucionals organitzats a Barcelona.

Per desè any consecutiu, el Parlament de Catalunya celebrà l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de Record de les Víctimes de l’Holocaust donant­li la importància i la càrrega simbòlica que mereix, amb la participació dels col·lectius més afectats per la xacra que va significar la repressió nazi.

Per recordar la injustícia de ser jutjat per ser com ets. Per ser jueu o gitano, per raons polítiques o simplement per estar malalt. Inclús per no pensar com els altres. Ser diferent era suficient per ser jutjat i condemnat a viure esclavitzat. O condemnat a perdre la vida.

L'acte començà amb un minut de silenci , amb l'encesa d'una espelma en memòria de cada un dels col·lectius víctimes de l'Holocaust i amb una breu introducció de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

Tot seguit, l'actor Àlex Casanovas va fer una lectura dramatitzada d'un fragment de K.L.Reich de Joaquim Amat Piniella, escritor manresà i supervivent del camp de Mauthausen , del que es celebra el centenari del seu naixement.

Després, els familiars o representants dels col·lectius de les víctimes de l’Holocaust o Shoa van donar a conèixer la seva història a través de diferents lectures: Uriel Bengigui , president de la comunitat israelita de Barcelona , va lleguir L'Himne dels partisans del Gheto , de Hirsch Glik, en memòria del poble jueu.

Simón Montero Jodorovich, president de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, va llegir un fragment de Romance de la luna, de l'obra Romancero gitano de Federico García Lorca.

Maria Enciso, vicepresidenta primera del Consell Territorial de l'ONCE a Catalunya, va llegir un fragment de Els crims oblidats. L'Holocaust i les persones amb discapacitat de S.E. Evans.

I Katy Pallàs, presidenta de l'Associació de Famílies Lesbianes i Gais, va llegir un fragment de María­Mercè Marçal.

Veu i veus de dona de Jaume Marfany.

A continuació, l'ambaixador d'Israel a Espanya va fer un discurs demanant justícia per al poble jueu, dient que sempre hem de recordar i fer recordar el seu patiment i va presentar un llibre educatiu sobre la Shoa.

Per acabar, Àlex Casanova va fer una lectura dramatitzada d'un altre fragment de K.L Reich.

Una melancòlica i trista melodia de L.V Beethoven, interpretada pel Quartet Gaudí, de l'ESMUC, acompanyava les paraules plenes de dolor i superació i valor dels familiars i representants de les víctimes. Era tota una barreja que s’incrustava a la pell, des dels dits...

23

que recorria tot el cos fent sentir calfreds, com si poguessis arribar al punt de sentir el mateix que les víctimes o sentir el dolor de les famílies i éssers estimats.

Amb cada paraula podíem imaginar­nos en aquella situació i aconseguiem posar­ nos en la pell d’aquelles pobres persones innocents el destí de les quals fou, sense cap raó, patir. Sense cap oportunitat, com si hagués estat escrit.

I pensem què haguéssim fet nosaltres en aquella situació. Haguéssim tingut el valor d’aquelles persones? Haguéssim pogut viure en aquella situació d’angoixa, dolor i terror? Aquestes preguntes són les que tothom s’hauria de plantejar, donant la importància que mereixen les persones que ho van haver de patir i viure i fent tot el que està a les nostres mans perquè no es torni a repetir.

Entrevista a Lola Morón

Mariona Martínez, Ivet Naranjo, Davinia Maldonado, Núria Ripoll (1r Batxillerat A)

Avui entrevistarem la Lola, una dona casada i amb dos fills magnífics que cada dia ve a l’institut a revolucionar les coses! És entusiasta, lluitadora, divertida.. I en aquesta entrevista revelarem moltes coses que la majoria de nosaltres no sabíem.

­La crisi ha afectat la teva feina?

No, la veritat és que no he notat la crisi. ­Estant envoltada cada dia d’adolescents, t’hauran passat moltes anècdotes, cita’n alguna.

Doncs sí... Un dia un noi li va agafar molt de mal de panxa i no li va donar temps d’arribar al lavabo, tot plegat va ser molt incòmode.

­Hola, com et dius? ­María Dolors Morón Galán. ­On vas néixer? ­A Sant Celoni.

­Bé Lola, doncs aquí acaba l’entrevista, t’agradaria fer arribar algun missatge als lectors de “la Calaixera”? ­Doncs que comprin més a la cantina, són preus anti­crisi!

Moltes gràcies!

­Què volies fer de jove o de petita? ­Volia ser arquitecta. ­T’agrada la teva feina? ­Sí, molt! ­Quants anys fa que treballes l’institut? ­Fa catorze anys que hi treballo.

Mar Puig Soriano (3r ESO C)

a

­Si poguessis canviar alguna cosa del funcionament de la teva feina, quina seria? ­L’espai on estic, m’agradaria que fos més gran. ­Quina opinió tens dels joves d’avui en dia? I dels “NiNi”?

Tots són molt macos, però penso que els “NiNi” haurien d’estudiar, ja que si no estudien no hi ha feina.

24

Entrevista a Antonio Roa 1.Quina edat tens i on vas estudiar ESO? Tinc 18 anys i vaig estudiar l'ESO a l'escola "L'Avet Roig" de Sant Celoni 2.Quines assignatures t'agradaven més i quines menys?

Les asignatures que més m'agradaven eren música i anglès. La que menys, ciències Naturals.

3.A quina edat vas començar a practicar amb els cubs de Rubik?

Fa 2 anys, amb 16.

4.Cal tenir molta agilitat mental per fer un trenca­closques d'aquests. Que tenen truc?

Per fer­ho en 1 minut o més no cal. tenen truc? Pregunta molt freqüent... és relatiu, tot té truc. En aquest cas es comença per una creu. en total hi ha 4 passos per el mètode de principiants amb el qual pots fer una marca d'un minut i poc.

5. Podries donar­nos una pista?

No hi ha pistes, només algorismes agrupats. Vol dir un grup de moviments seqüencials que es memoritzen.

6. Has participat en molts concursos?

Fins ara he participat en 3 "Opens" i dos campionats d'Espanya.

7. I has guanyat algun premi?

He de fer podi en dues categories que no són la del cub normal de 3x3x3.

8.

Fas estudis de Manteniment Electromecànic. Les habilitats que has desenvolupat amb Rubik t'han servit per als teus estudis? En quin aspecte?

Sí, al tenir sempre uns passos a seguir a mecànica a l'hora de desmuntar una màquina, el ser ordenat amb els passos ajuda a un bon manteniment de la mateixa.

25

9. Hi ha només un cub o existeixen d'altres figures? En podries descriure alguna?

N'hi ha moltíssims, en total que hi tinguin competició de 15­18 . Hi ha cubs des del 2x2x2 (el més petit) al 7x7x7 (el més gran). També es pot competir en la categoria de 3x3x3 Blindfolded (amb els ulls tancats).

10. Finalment, li recomanaries als amics que s'hi atrevissin o creus que seria massa difícil per ells/elles?

Jo crec que qualsevol persona el pot fer. Amb el mètode més senzill en uns cinc dies el tens amb 2 minuts i es baixa ràpid.

Jordi el Mariachet

Entrevista a Darío Roa Dario Roa, d’origen colombià, va venir a Catalunya amb 4 anys, ara ja en té 17. És estudiant de batxillerat del nostre centre i destaca perquè és capaç de resoldre el cub de rubik en un no res. Se sap tots els moviments i no falla mai.

Per què t’agrada el cub de rubik?

Perquè combina diferents tipus d'habilitat: mental i física (manual, en aquest cas). També és molt important saber coordinar­les el millor possible. A més a més, ofereix una certa varietat (es pot resoldre a una mà, sense mirar, i hi ha de diverses formes i mesures).

Quin és el teu rècord?

Competició: 7,43 (rècord Practicant: 4,16.

d'Espanya)

Els teus pares sempre t’han recolzat?

Sí, des de sempre. M'han animat molt i a aprofitar el temps amb això, ara que puc fer­ho.

Un Campionat d'Espanya, i tres Opens (Castelló Open 2013, MiR Open 2013 i Barcelona Winter Open 2012). A destacar també un sisè lloc a l'European Championship 2012.

Vols seguir superant rècords ho creus que ho deixaràs?

Crec que encara puc millorar­ho bastant, i m'agradaria poder veure fins on arribo. Tot i així, cada vegada he d'invertir més temps en altres coses, i a la llarga no practicaré tant.

Quina és la teva marca de cub de rubik que t’agrada més?

Actualment utilitzo un MoYu WeiLong (una marca xinesa). Hi ha moltes marques asiàtiques molt més econòmiques i millor que la coneguda Rubik’s.

El cub de rubik és el que mes t'apassiona?

De ben segur és una de les coses que més , però també m'agraden altres coses, com la tecnologia, per exemple: ordinadors, etc.

Creus que algun dia arribaràs a ser el millor del món?

No és impossible, però sí molt improbable. No sé si podré assistir a un campionat mundial algun dia (el pròxim serà al 2015), però si segueixo millorant i tinc un bon dia , potser ho podria aconseguir.

Quant de temps li dediques al cub de rubik?

Normalment mitja hora o menys al dia, si m'estic preparant per a una competició, una hora, fins a dues hores.

Això inclou practicar i "posar a punt" els cubs.

T’has gastat molts diners en cubs de rubik?

Actualment en tinc més o menys uns guaranta.

Quins campionats has guanyat?

26

Alguns me'ls han donat com a premis, o com a prototip de prova , així que en cubs no me n’he gastat tants. El més car solen ser els viatges als campionats, ja que els organitzadors no te'ls paguen.

Els teus pares saben fer el cub de rubik?

El meu pare va aprendre a fer­lo l'any 84, però ja només se’n recorda d'una part. La meva mare no n'ha après encara. El meu germà sí que en sap, el fa en menys de 20 segons.

Has pensat algun cop d’explicar­li com es fa?

Sí, és clar. A poc a poc els ho vaig ensenyant.Moltes gràcies per haver­nos prestat el teu temps i explicar­nos totes aquestes coses tan interessants.

Eric Méndez (3r ESO C)

Entrevista a Marcel Soler Tenim l’honor d’entrevistar en Marcel Soler, campió d’Europa d’esquí en les modalitats “eslàlom” i “gegant”. Ell competeix contra nens de la ONCE, es a dir, gent que té certs problemes a la vista. Competeix contra gent de fins a divuit anys.

A partir d’aquell moment et vas motivar més? ­ Sí, vaig pensar que hi havia de dedicar més temps.

Quants anys tens? ­ 12 anys.

Des de quina edat portes ulleres? ­ Des que vaig néixer.

Quan vas començar a practicar esquí? ­ Als 3 anys.

Gràcies Marcel, Fins aquí l’entrevista a l’esquiador

Normalment on entrenes? Per què? ­ A la Molina, perquè hi tinc una casa.

Artur Obach (3r ESO C)

Com et prepares per als campionats? ­ Tres dies abans, practico la modalitat de la cursa.

Els teus pares t’han ajudat des que vas començar? ­ Sí, van ser ells qui em van posar a l’esport.

Quin trofeu vas obtenir quan vas guanyar el campionat? ­ Un trofeu de vidre i roba del club local.

Com ho vas celebrar? ­ Vam anar a fer un sopar amb tota la família.

27

Estàs patrocinat per alguna marca? ­ No

Passatemps Solucions als sudokus publicats a la revista anterior

28

29

Frases mítiques dels professors Els alumnes de 4t d'ESO ens han fet arribar unes frases que, segons diuen, alguns professors utilitzen sovint a les seves classes. Sabríeu dir a quin professor correspon cada frase?

"Molt bé, perfecte; tu, cap a fora!"

"Palo, no; baqueta" "Qué haces ahí de pie, sentado?"

"A mi em dieu senyor Jordi, que sóc el vostre professor."

"Què voleu demostrar amb això?"

"Si aprendes es de pura casualidad"

"Pareu amb els interruptors! No pinteu les taules!"

"Cap endavant!"

"Si suspens l'examen et poso a escriure tot el curs"

"Vols un parte? Perquè és així!"

30

Tires c貌miques de l'optativa de 2n d'ESO

Ariadna Mont贸n (2n ESO B)

Andrea Vives (2n ESO A)