n°154 Anem Occitans !

Page 1


2

n°154

ENSENHADOR Editorial

La batèsta contunha

p3

Actualitats

Abracadas de l’IEO

p4

Navèras publicacions gratuitas en çò de l'IEO

p4

Crestian Bonet, president de l’IEO d’Auvèrnhe

p5

Gerald Niclot : Per l’Occitanie !

p7 p 10-15

Manifestacion de Montpelhièr - Dicha de clavadura

p 11

- Mercè !

p 13 P 13&14

- Aprèp la manifestacion

p 15

- Crida ensenhament

Entrevistas

Pèire Beziat, un òmi simple !

p 10&15

Joan-Claudi Forêt que'ns hè viatjar hens l'espaci e lo temps

p 18-21

Publicacions

Sortidas (libes, CD…)

p 22

Tribuna Liura

Retrach : Riquet Capelon de la Sangla

p 23

An obrat per aqueste n°154 : Laurenç Gòsset, Pèire Brechet, Ana-Maria Poggio, Mirelha Blanquer, Joan-Loís Blenet, Claudia Mazard, Gèli Fossat, Micheu Chapduelh. Crèdits foto : Andriu de Gevaudan (p. 3), Laurenç Gòsset, Fotolia, Joan-Claudi Forêt (p. 21), Francis Baccou (fotografías de la manifestacion de Montpelhièr), Té Vè Òc, D. Agullana : Tots drets reservats.

Institut d’Estudis Occitans Association reconnue d’utilité publique dep. 1949 11 rue Malcousinat, 31000 Toulouse - 05 34 44 97 11 direccion@ieo-oc.org / www.ieo-oc.org Editeur et directeur de la publication : Pierre Bréchet Imprimeur : ALBEDIA Imprimeurs 26, rue Gutenberg BP 90449 15004 AURILLAC CEDEX Dépôt légal : décembre 2015 Date de publication : 10/12/2015 DT n°015/15/002-AN - SU INTEGRAL

Venètz sòcis de l'Institut d'Estudis Occitans ! Nom, prenom :…………………………………………………….……………………………………….... Adreiça :……………………………………………………………...……………………………………… CP :………... Vila :………………………………… Corrièl :...……………………………………………. Vòli prene l'adesion per l'annada (recebrai la revista Anem Occitans) 30 € - individual 12 € - estudiant e caumaire 38 € - cople e associacion M'aboni unicament a la revista Anem Occitans ! 4 n° l'an : 15 € 20 € fòra Estat francés (virament obligatòri, ref. bancàrias : CEMP 13135 00080 08106194919 56) Abonament de sosten : a comptar de 25 €. Vòli sostiéner l’IEO e far un don de .......... € l'IEO es reconegut d'utilitat publica : lo vòstre don es deductible dels impòstes. Per exemple, s’avètz un revengut impausable de 1000 €, podètz faire un don d'un montant de 20% maximum siá 200 €. Auretz alara una reduccion d'impòstes de 66% de vòstre don siá 120 € de reduccion d'impòstes. L’IEO es sostengut per:


n°154

3

EDITORIAL

a Montpelhier ; e òc, defendre sei drechs reconoissuts es jamai derisòri es una necessitat a quin nivèu que sigue per la dignitat de cadun e la sauvagarda d’un monde avenidor a l’escala umana. Au moment que poiretz legir aquestei linhas (la Pòsta faguèsse pron diligéncia !) serem just, cadun dins son relarg, a se confrontar ai resultats deis eleccions regionalas e a temptar de n’anticipar lei consequéncias… multiplas e variablas.

Au clavar de la Manifestacion dau 24 d’octòbre clantiguèt un solet mot d’òrdre pron simple : « Anem òc ! Per la lenga occitana ! LA BATÈSTA CONTUNHA ! ». Tot es dich ! La mobilizacion deu demorar plus fòrta que jamai per arrestar la regression generala còntra l’avenidor dei Lengas e Culturas de França e de la nòstra particularament. Podiam pas preveire qu’un mes après, au moment d’escriure aquest editoriau la question dei lengas regionalas poiriá semblar derisòria a respèct de la gravitat e de l’escaufèstre legitime que nos aganta totei davant leis eveniments recents nacionaus e internacionaus. E pasmens, coma pas veire que la barbariá que se descadena revèla au contrari tot lo pretz de nòstra batèsta. La lucha per la varietat linguistica e culturala fa referéncia a de valors universalas : la defensa de la democracia, l'atencion a una societat plus justa que respècte la diversitat e la pluralitat dau monde fàcia ai temptativas per uniformizar e impausar una pensada unica ò lo monopòli de la veritat… « Gardar sa lenga e sa cultura es un drech, pas un privilègi ! » clamava una pancarda dins lo cortègi de la Manifestacion dau 24 d’octòbre

Lo frònt se desplaça e se relarga. « La batèsta i contunha » e la mobilizacion unitari d'un jorn i pren, ara, tot son ample e encara mai de sens desenant que lei regions « ont la responsabilité culturelle (dans le domaine de la promotion des langues régionales) conjointement par les collectivités territoriales (communes, départements…) et l'Etat ». La mesa en plaça dei servicis e la distribucion dei responsabilitats après la pausa dei fèstas calendalas, relançarà per nosautres lo temps de la dinamica e de l’accion ! Se volèm tirar la fava, se faudrà bolegar, testards coma lo sabèm èstre, per que nos oblidèsson pas leis elegits novèus e leis estructuras novèlas ; faudrà quichar per que prèngan en còmpte l’occitan e meton en plaça lei mesuras necessàrias a sa preséncia dins la societat e la vida publica de uei. A nautres d’èstre pron presents e de velhar a l’aplicacion d’una politica linguistica dins tota sa transversalitat (transmission, formacion, cultura, torisme, economia,…) e coerenta entre totei lei collectivitats territorialas… de n’assegurar lo seguiment. Après lo debanar de la fòrça tranquila dei grandeis accions unitàrias, après la demonstracion de la permanéncia de la revindicacion e en complementaritat, vèn un autre temps : a nautres de faire la pròva d' engèni per inventar de mòdes d’intervencions benlèu inedichs,

segurament originaus, e mai, adaptats ai situacions novèlas que presenta lo contèxte locau, de mobilisacions capablas de nos donar visibilitat e resson a totei lei nivèus… Bolèga que bolegaràs per l’installacion dei novèus CR, per lo vòte dei budgets, per la signatura dei Convencions region-rectorat(s), eca. Per d’unei serà temps de li ramentar sei promessas electoralas, per d’autrei li faudrà presentar sensa tardar ni mai relambi nòstreis exigéncias per la promocion de la lenga e de sa transmission e li demandar de respònsas a nòstrei questions. A l'arrier dau frònt, lo redecopatge dei regions implica tanben una reorganizacion au dintre de la federacion IEO… Lei seccions pertocadas se son ja concertadas per chifrar ai disposicions propícias a un foncionament dinamic e eficaç dins aquesta situacion novèla… L’adaptaràn segur a dicha que ne’n descubriràn leis avantatges e leis inconvenients! Vos desiram en totei un bòn bot d’an ! Que Calendas vos rasserene avans un an novèu que s'anóncia pron cargat e benlèu ben tempestuós… A l’an que vèn ! Se siam pas mai que siguem pas mens !

Pèire Brechet President de l’IEO


4

n°154

ACTUALITATS

24/10/2015 : Manifestacion a Montpelhièr

Solan (Hòrgas), OPLO…

21/11/2015 : Conselh d’Administracion de l’IEO

Comunicats : En prevision deu CA de l’OPLO previst lo 04/12/2015, l’IEO que rebrembé aus partenaris A l’ODD, ressons de la manifestacion de l’importancia e l’urgéncia de crear lo Conselh deus Montpelhièr (e seguida), organizacion federativa de usatgièrs, instancia de dialòg entre l’organe public e l’IEO, jornada interlenga deu 24 d’octobre, estatuts lo mitan associatiu. deus cèrcles afiliats a l’IEO, Centre culturau Rodgièr

L’IEO que publica regularament venent de brocaduras gratuitas entau servici Occitans ! de la socializacion de la lenga occitana. Que presentam aicí 5 brocaduras que seràn disponiblas a la debuta de 2016. Qu’estó ua accion de las importantas de l’IEO, los lexicòts francés-occitan deu fotbòl e deu rugbi, resultas d’un partenariat dab l’AOF e l’IEO d’Aude, que son tornats estampar. En continuitat, qu’es a sortir lo lexic de la corsa

camarguesa, un tribalh realizat per Lisa Gròs, encargada passada de la comunicacion de la CC hens lo despartament de Gard, presidenta actuau de TéVèÒc, en partenariat dab lo CREO Provença (IEO), l’IEO de Gard, l’IEO dei Bocas dau Ròse, e lo Ceucle occitan dau país d’Arle. Qu’èm pro segur ua difusion bèra e serà organizada en 2016 a l’entorn d’aqueste espòrt tradicionau,… Que tornaram sus la presentacion deu lexicòt dens lo n°

la

revista

Anem occitana. Tots los documents que son tanben disponibles en linha, mercés a ISSUU (consultar tanben lo site de l’ieo www.ieo-oc.org, rubrica lexics) : OQA : (FR) http://couic.fr/3ftm (EN) http://couic.fr/bzr (DE) http://couic.fr/bzq Lexicòts « espòrt » : Fotbòl : Issuu.com/ieo.fed/docs/ binder_fotbol Rugbi : Issuu.com/ieo.fed/docs/ binder1

E tostemps, los lexicòts de las matematicas, de la biologia e de l’informatica que son tanben Enfin, las versions anglesas e disponibles en linha (NB : venta de alemandas de l’Occitan qu’es las versions papèrs suu site aquò ? que seràn tanben www.ieo-difusion.com). disponiblas. Après un purmèr estampatge, que seràn eventuaument tornats editar en foncion de las demandas suu terrenh. La version anglesa que serà tanben utilizada hens lo cadre de las accions de sensibilizacion deu mitans associatius e politics a l’estrangiers, en çò deus organismes que l’IEO n’es membre, com ELEN o lo NPLD, mes tanben de cap aus eurodeputats per exemple. Mes las duas versions que nos permetaràn segurament d’ahortir l’interés deus toristas, o deu monde que vienen en Occitània, com ua purmèra aprochi entà la lenga e la cultura


n°154

5

ACTUALITATSS

Crestian Bonet que vien de préner, quauques mes a, la presidéncia de l’IEO Auvèrnhe ; que deu assegurar dab lo son omològ de Ròse-Aups (Cf Anem occitans n°152), Miquèl Neiròlas, l’evolucion de l’IEO dens lo cadre de la fusion de las regions. Que partim dab eth a la descobèrta de la situacion de l’occitan e de l’occitanisme hens ua region que, a còps, se pòt pensar desbrumbada... Anem Occitans : Crestian, aurètz poscut lhèu militar per ua auta lenga regionau ? Crestian Bonet : Veni d’una familha mixta alsaciana/occitana que de cada costat i emplegavan pas que la lenga d’ostal. Paradoxalament foguèt encausa que los Parents se deguèron parlar francés e ieu amb eles, de tan que frotgèri a Bordèu, ont l’occitan s’ausissià gaire per carrièras. Tot parièr a cada vacança m’èra una triangulacion explicita : lo francés es de la ierarquia sociala, mas pertot la lenga d’ostal es aquela dels òmes. A.O. : De quina faiçon ètz arribats a l'IEO (militantisme,...) ? C.B. : A-n-Estrasborg, plan d’anoncias (dins los bus per ex.), lo jornal, de cinèmas, èran en alemand. La dialectalitat orala se’n viviá coma l’autentificacion naturala (lo teatre dialectal per ex.), quant ben demorèsse viu l’òdi de l’ocupacion. Familha e societat fasián de còtria. Anèt de se qu’al licèu faguèsse d’alemand. Mas al país, la lenga se nomenava pas, que lo mot de ‘patés’ sonava cap de definicion. Cap de jornal en lenga e mos Grands nos escrivián en francés. Me mancava la clau per dintrar en lenga. La trapèri dins los delesers de mai 1968 en legir La Langue occitane de Pèire Bec ! En 1969 seguiguèri lo cors d’occitan que venià de dobrir Robert Darrigrand. E participèri puèi a la pujada occitana en Aquitània dins los rengs de l’IEO. Los

mèstres que i rescontrèri foguèron de personas d’elèit, tan talament que me foguèt onor de lor portar prodel. M’aprenguèron la dignitat, amb lo saber, desempuèi cèrqui de me’n servir, e l’ai mostrat. A.O. : Tà vos, que seré lo ròtle principau de l'IEO ? C.B. : Comprenètz que per ieu, lo ròtle fondamentau de l’IEO demòre aquel d’emancipacion. Lo monde occitan a fòrça d’estre desmamat de sa cultura, finis que vén paure d’esperit, l’enfugisson primièr sos eleits. Al nòstre coma jos totas latiduds, la reapropriacion de la cultura endogèna es essenciala per tornar far un pòble de ciutadans responsables, que vèngue d’enfant mancip ! A-n-quel ròtle li vesi tres tòcas : - Una d’apasturar lo mond en informacion e saber, que per aquò nos cal un IEO d’aderents (a demorar entre nautres, nòstre discors s’esquematiza) : es lo prètzfach de las seccions departamentalas. - Puèi socialisar nòstra lenga, l’institucionalisar tant siá pauc, en raport amb los poders publics, e aquí nos i cal de monde aprestat al biais de uèi. - Enfin engimbar coma portar nòstra lenga e nòstra cultura cap a l’avenidor.

en tres nivèls de l’IEO, me sembla que permet de partejar coma cal aqueles objectius. Mas lo concèpte territorial que prevalià pel nivèl regional ven distorçut amb las novelas regions. A.O. : Quau es la situacion de l'occitan en Auvèrnhe ?

C.B. : La situacion de la lenga es pas mai marrida en Auvernhe qu’alhors : o mostrèt plan l’enquista IFOP de 2007. Çò malaisit es la geografia (fisica e demografica) que i greva l’accion, e la representacion que lo monde se fan de la lenga (subretot la massa non conscientizada, qu’ademai caup la maja part dels occitanoparlants), que capita pas de li concebre una plaça sociala. L’opinion dominanta, de drecha tant coma d’esquerra, i demòra calhada dins un comun esquèma centraliste ont çò local es redusit a la color de l’aire. Foguèt un jòc a-n-aquel monde, fa un trentenat d’annadas, de descridar aquí un occitanisme novelàri e un pauc conquistaire en lo presentar coma una vòlha de contra-poder forastièr e illegitim, se non èra malfasent, que ne’n patissèm encara. Ara, la dobertura generala de la societat fa qu’Auvernhe s’es assabentada del mot d’occitan, ne descobrís la portada e ne solfina l’interés, coma venèm de veire al Conselh regional (convencion amb lo Rectorat, A.O. : E l'estructuracion actuau de la avís favorable a l’OPLO., etc.). federacion qu'ac permet ? Que caleré A.O. : Que se parla sovent d'un decambiar ? C.B. : L’estructuracion federala actuala ver de tornar occitanizar Clarmont


6

n°154

ACTUALITATS d'Auvèrnhe, la vila la mei poblada de la region : realitat, ficcion, utopia ? C.B. : Per çò de Clarmont (aquí se prononcia Çlharmont), aglomeracion de pròche 300 000 est. que Michelin a mai o mens acelada de la crisa, es d’autant desoccitanizada qu’i son arribats de pams numeroses de populacions estrangièras successivas integradas pel francés. La voler « reoccitanizar » demorarà una quimèra mentre que « s’occitanizarà » pas l’ensemble del despartament : avisatz sonque qu’amb 0,8 million d’est., caup pas un solet ensenhaire d’occitan (levat lo cors per adultes de la seccion 63 e una UV a la facultat), proporcion cresi unica. Ental una entrepresa suspausa mejans umans qu’avèm pas per investir la vilassa, sinergias que sèm a cercar, e maitot una expertisa sociopolitica e sociologica de las finas. Pel moment, i desvelopam una oferta d’aculturacion, amb lo cors e lo programa de seradas mensualas Occitanas.

pas gaire dins la futura granda region ARA, quitament amb los dos despartaments occitans que jà caup. Consí comparar Lion e Losèra ? Amb aquò que lo monde arpitan (los aparaires del francò-provençal) an pauc de dinamica. Avèm tot a crànher pel pauc qu’avèm ganhat e fòrça susor a prevèire per subsistar. Una question que pertòca Occitania tota. A.O. : L'IEO que mena ua campanha « Occitània es 4 regions ». Es sovent entenut que lo mot Occitània per nomenar e seré ua capitada. Totun, que vesem Lemosin, Auvèrnhe, qu'èran regions justament dab ua identitat administrativa reconeishuda e van desapareisher, e non se parla pas de Provença, negada dens lo mot PACA. Que ne pensatz ? C.B. : Cresi qu’èra important que l’IEO, recampament màger dels actors occitans, prengue posicion sus l’obligacion qu’an los poders publics a respècte de las lengas de França e dels territòris d’aquelas, que per la nòstra es de quatre regions administrativas sens trantalh. Son lengas territorialas, ne’n desplague (coma o es lo francés en Belgica o Canada), e d’aquel punt de vista justifica la nòstra del nom global d’occitan (d’òc, s’òm vòl) fòra de totas delimitacions forastièras a las questions de lenga (coma se ditz de francés dins los Estats çai subre), e d’una designacion globala de son espaci d’us, Occitania (coma s’emplega Francofonia). Aitanben aqueles mots, comuns, apartenon pas qu’a totes. Volèm pas tornar quaranta ans en arrièr, qu’en Auvernhe se’n contestava la legitimitat, ara que serà nòstra sola identificacion possibla en ARA. Era de la responsabilitat de l’IEO d’o afortir cap al monde occitanoparlant, qu’es a-n-el qu’a sos comptes de rendre.

A.O. : Que serén los mejans que permeterén de cambiar la situacion de l'occitan en Auvèrnhe ? C.B. : Cambiar la situacion en Auvernhe suspausa de despassar la negativitat de las representacions ancianas : a fauta de balhar de vam permetrià que se’n lève. Es per aquò que la seccion regionala bota son esforç sus la socializacion, amb argument que nòstra lenga a drech de viure a l’aire liure. A engimbat un programa qu’ensaja de reunir visibilitat publica (senhaleticas divèrsas), valorisacion de las ressorgas naturalas e culturalas, e maieutica acuèlh / identitat pel biais del torisme en implicar de mitans economics encara ligats al país (pargues naturals, productors, ostalarià …). Lo projecte, o disèm Trobar que los trobadors d’Auvèrnhe n’ofrisson un fil condusèire comprenedor, ven d’èstre retengut par la A.O. : Que pensatz en generau de la situacion de la revendicacion occitaRegion. nista e deus rapòrt entre nòrd e sud? A.O. : La region que va fusionar dab Lo nòrd d'Occitània seré abandonat Ròse-Aups ? Ua oportunitat entà l'oc- per Lengadòc ? Realitat, ficcion ? C.B. : Seguissi gaire lo biais de la citan ? C.B. : Justament, es una ipotèca maja ! question : per ieu i a cap de diferéncia I a pron de vèire la carta demografica d’estatut o de representacion de l’occie urbana e d’avisar la representacion tan, siague de nòrd o de sud. En dire politica prevista per la lèi « NOTRE » Lengadoc, remandatz a disposicions per comprendre qu’Auvernhe pesarà institucionalas, entre qu’amb nòrd

d’Occitania s’agís de realitats linguisticas, causas diferentas. La trista vertat es la manca de la cultura pròpria, sa larga mesconoissénça malgrat lo voler d’una brava part del quite public occitaniste, desmamat de sos raices coma disiái malgrat sa fresca sensibilisacion. Se mainar pas de l’Occitania del nòrd, desconoisse los limits de la lenga, es coma de prendre l’autò sens avisar los pneus quand nèvia o alucar los lums de nuèch. La lenga foncciona tanben dins l’espaci, es a dire jos de fòrmas dialectalas. Son respècte es d’alhors una reivindicacion que los mai ‘valents’ de nòstres meridionals an totjorn defendut entre eles, crenta de l’egemonia del vesin ! Aquelas ierarquisacions son d’un autre temps. Mas se vos caliá tampar un membre de l’ostal, de qué decessariàtz : de vos lavar o de manjar ? Se nòstre sud devià « abandonar » son nòrd, seriá tant coma lo contrari : sa pèrda comuna. Lo nòrd a tròp aportat e tròp a portar encara a l’occitanitat, e l’IEO deu trabalhar a ne melhorar la visibilitat dins nòstras representacions : demòra de pedagogia a far dins nòstres rengs… A.O. : E pensatz organizar ua mobilizacion, quitament simbolica, en Auvèrnhe hens los mes a viéner ? Per exemple de cap a l'ostau de region ? C.B. : Non. Nos esquinam de bastir, avèm pauc léser de simbolisar. Amai l’ostau (flame nòu !) es per tampar (… dins lo muditge general). A.O. : Quau es la vòsta posicion de cap a l'OPLO ? C.B. : Gràcias al conselhièr Gustau Aliòl s’es obtengut que la Region Auvernhe se prononce per i aderir. Saupre çò que n’avendrà dins la nòva region ? Ental un organisme public nacional serà una brava avançada pron qu’age de capacitats executivas (om vèirà se las encusas dels senators en refusar la Carta son qualquares d’autre que lagremas de crocodils). Mas aquò vòl dire que la fonccion deliberativa, aquela de butada e de proposicion qu’incomba a l’IEO per çò general, ne serà acrescuda… Fin de l’entrevista


n°154

7

Gerald Niclot, après la soa retirada professionau, qu’envisaja de deishar de costat lo son engatjament associatiu. Dab eth, que hèm lo punt sus mei de 40 ans d’evolucion de las accions, en Occitània e mei particularament hens lo país tolosan. Anem Occitans : Gerald, qu’ètz de Tolosa, non ? Gerald Niclot : Soi « noirigat » de Tolosa, coma lo Pèire Godolin, que i ai passat la part mai bèla de ma vida, nascut tot bèl just a la mitat del sègle passat sus la riba dreita de Garona. Faguèri fonccionari de l’administracion centrala de l’Estat, a París, puèi de la Fonccion publica territoriala al Conselh general de Garona-Nauta, e ara, soi retirat. A.O. : De quina faiçon sètz dintratz dens l'occitanisme ? G.N. : Soi tombat dins l’occitanisme, coma fòrça monde de mon temps, gràcias a la famosa emission televisada « Les Cathares », que m’a desvelat tot un tròç de l’Istòria de mon païs que m’èra pas jamai estat ensenhat a l’escòla ; per qualqu’un coma ieu que s’interessava pro a l’Istòria, es estat un truc, que m’a menat a questionar tot çò que m’avián ensenhat. Aprèp, soi tombat pau a cha pauc dins l’occitanisme, en començar per tornar trapar la lenga, que ne coneissái sonca qualques mots e expressions fins aqui ; ai tanben començat de legir libres en occitan, e

d’assistir a d’espectacles : me soveni encara fòrça plan lo primièr, qu’èra un espectacle de Jacmelina, mes en scèna per Maurici Andrieu : ne sortiguèri tot embelinat ! Per çò del militantisme occitan, comencèt mai tard, aprèp lo servici militar, dins l’exili parisenc, en 1977. A.O. : Qu'estó de tira a l'IEO, o non pas ? G.N. : Comencèri de militar a Volèm Viure al Païs, quitament se dintrèri tanben a l’IEO, e mai ne foguèri vici-president de la seccion de la region parisenca : èra pro activa, maldespièch las tensions entre los de Lucha occitana e los de VVAP. Mas es VVAP que preniá lo mai del meu temps de militant occitanista : vesiái çaquela lo combat occitanista coma una globalitat, amb una cara politica e una cara culturala. Es d’alhors pel biais de mon activitat a VVAP que, coma representant d’una association paravent, me trapèri encargat en 1981 per la Coordinacion de las Associacions occitanas de la region parisenca de prene contacte amb las autras lengas de l’exagòne per ensajar d’apitar una radio liura comuna :

un afar cultural, e pas vertadièrament politic ! Foguèt pas aisit aisit, mas enfin, consi quicòm, capitèrem, los Alsacians, los Basques, los Bretons, los Catalans, los Còrses, los Flamencs e los Occitans a fargar Radio Païs (la de Paris !), que foguèri causit coma son primièr president : una experiénça plan rica, amb la constatacion concreta de la diversitat etnica de França e la possibilitat, malgrat las diferéncias, de partejar un trabalh concret e de cada jorn. Veni d’aprene que l’aventura se va arrestar, aprèp gaireben 35 annadas. Fin finala, es al tornar al païs, en 1988, que venguèri « sonca » un militant IEO.


8

n°154

ACTUALITATS A.O. : Quins estón las vòstas responsabilitats en çò de la federacion, a quin nivèu d'alhors ? G.N. : Soi estat, primièr, secretari de la seccion de l’IEO 31, qu’èra plan viva, quitament se los militants començavan de venir vièlhs e, per d’unis, de se retirar : foguèt un iniciator màger de la Prima de las Lengas, que ne demòra uèi sonca lo Foròm de las Lengas, e començava de se far amb la comuna de Tolosa e lo Conselh general, gràcias al seu president, lo paure Guiu Sengès. Venguèri clavaire al moment que l’associacion se professionalisava, e que caliá donc un seguit mai rigorós dels afars financièrs e socials. Coma soi jurista de formacion, e qu’èri çò mai fonccionari, ai totjorn seguit los dorsièrs juridics e administratius e a contunhat. E puèi, quand la seccion regionala de l’IEO-MP foguèt reviscolada, en 1999, ne foguèri tanben lo clavaire, fins a 2012, que venguèri secretari. E la seccion regionala me mandèt al CA de l’IEO federal per la representar, çò qu’es estat per ieu una experiénça fòrça interessanta, quitament se, de còps que i a, ma situacion es pas estada aisida : lo CA federal es un luòc de rescontre e d’escambis probablament unic dins l’occitanisme, una mena de microcòsme del monde occitanista ; es una aisina que benlèu se podriá dinamisar e valorisar mai. A.O. : Que pensatz de la situacion actuau de l'occitan rapòrt a 30 o 40 ans a ? G.N. : Es plan segur que la situacion de l’occitan a fòrça cambiat dempuèi ma « dintrada dins lo militantisme ». En ben e en mal. En mal, dins la mesura que la populacion occitanofòna a contunhat de mermar, al punt que, çò cresi, i pas pus gaire de monde que l’occitan es estat sa lenga mairala ; e quitament las marcas d’occitanitat dins lo francés « local » son a desaparéisser ; en mal tanben pr’amor i a agut una baissa del vam militant per l’occitan, coma per d’autras causas, çaquela ! E en ben, i a una melhora visibilitat de l’occitan e una melhora presa en compte per las institucions publicas : quand comencèri de militar, fasiàm una accion gaireben clandestina, al limit de l’illegalitat : quant de còps monde m’an dit qu’anavèm petar França en voler reviscolar l’occitan ! Ara, i a d’elegits delegats a l’occitan, de cargats de mission per l’occitan, de professors… pagats sus la moneda publica per promòure aquesta lenga. En ben, tanben, una certa professionalisacion de las associacions occitanistas, que cambia pauc a cha pauc la natura del movement occitanista. A.O. : E pensatz las collectivitats, l'Es-

tat, que pren vertadièrament en compte la question de la lenga occitana o las decisions ne son pas pro sufisantas, sonque tà har esperar lo monde ? G.N. : Entre un vam militant amendrit, l’intervencion de professionals de l’accion occitana e la presa en compte d’aquesta lenga e d’aquesta cultura per las collectivitats publicas, benlèu que sèm a un moment que la resocialisacion de la cultura occitana, amb d’accions plan vesedoiras, passarà per las institucions publicas amb los militants, que son fin finala sonca la partida mai occitanisada del pòble, per las fissar, e los professionals de las associacions per realisar las accions decididas : veirem consi se va passar per l’ « annada occitana » que vòl far la comuna de Tolosa en 2018. Mas per ara, aquesta presa en compte per las collectivitats, se se pòt pas denegar que siá plan melhora que pel passat, es encara pro flaca d’un biais general, çò que fa que li cal encara un agulhon pro agusat, e donc un militantisme pro fòrt. Es evident que, quitament sul ròdol tolosan, que me pareis puslèu en punta per çò de la reconéissença de l’occitan, sèm fòrça luènh del nivèl d’engtjament de las collectivitats publicas necessari per salvar la lenga. I a d’elegits qu’an de simpatia per l’occitan, mas pas gaire que fan de sa salvagarda una part de son combat politic : per elis, es sonca un mai. E per çò de l’Estat, es clar que i a pas encara cap d’engatjament dins una accion per assegurar un avenir a las « lengas regionalas », e mai aquestas fagan partida del patrimòni de la nacion. Donc, i a encara de gran a mòlre per las associacions occitanistas. A.O. : Que serén las vòstas proposicion entà dinamizar l'IEO ? G.N. : Es per aquò que pensi qu’un organisme istoric e panoccitan coma l’IEO a encara un ròtle màger a jogar : es encara l’encarnacion melhora d’Occitània ; demòra de saber consi far per que siá en situacion de lo complir. Dintre la federacion IEO, i a de situacions fòrça desparièras, çò qu’entrepacha una dinamica IEO que sià la del malhum tot : se vei ja amb la fusion de las regions Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus, que va pas èsser aisit de trapar, entre monde de l’IEO, un biais de foncionar e d’amiras comuns. A l’IEO-MP, avèm ensajat de prene en compte totas las realitats concretas de las SD e dels cercles, per tal que l’ajuda que demandam al conselh regional aprofeche a totis : avèm pro plan capitat sus aquò, e a menat a un debut d’omogeneïsacion, mas es pas estat pro per far nàisser una dinamica comuna al malhum regional tot.

Los ensages per congrear una soscadissa collectiva sus un objèctiu comun e los mejans de l’aténher an pas capitat, al mens per ara. Al nivèl federal, e aquò’s normal, la situacion es mai malaisida encara : avèm de principis generals, coma l’unitat de la lenga, la promocion de la cultura occitana… e d’accions menadas per l’escalon federal, coma l’edicion, la pichona enfància o la toponimia, çò qu’es ja plan positiu, mas que basta pas per recampar d’un biais dinamic lo monde de l’IEO tot, e encara mens los occitans que son pas sòcis de l’IEO, dins un anar comun. S’es vist tot recentament amb la manifestacion de Montpelhièr, que i a de monde que se dison (a bon dreit anar) aparaires de la lenga d’òc, refusar de venir a una manifestacion per sa subrevida per de rasons que podián benlèu justificar de criticas sus l’organisacion, mas dificilament un refus de participar a una accion mediatica en favor de la lenga. Me pensi qu’es lo ròtle de l’IEO d’afavorir una soscadissa collectiva per definir mai concretament una dralha occitanista, per far que finalament çò qu’avèm de comun siá mai fòrt que las diferéncias, que sián de situacion o personalas. Tant mai qu’es sonca a partir d’aquí, la definicion d’una orientacion clara e pragmatica, que serèm capables de parlar amb la societat tota, ont i a monde qu’an de simpatia per la cultura occitana, mas que trapan pas de rasons per activar aquesta simpatia o tot simplament integrar la nòstra cultura dins lor vida. Cresi que i a monde que son prèstes a recèbre un projècte atal, que l’IEO lor li poiriá porgir. Mas per ara, entre d’accions de terrenh enrasigadas mas pas gaire vesedoiras e qualquas accions mai estructurantas, necitas mas sens ligam aparent entre elas, çò sembla que manca quicòm, quicòm que balhariá de vam a l’occitanisme tot. Se trapam pas aqueste vam, l’avenir es barrat.. Benlèu que se podrià traire mai dels salariats de l’IEO : emai sián considerats coma de tecnicians, son de monde, joves e diplomats pro sovent, qu’an ja fait una causida cap a l’occitan, que vivon cada jorn dins l’occitanisme, e que i jogan son avenir : es que seriá pas possible de lor permetre de sortir un pauc de l’associacion que los emplega per escambiar amb sos collègas e exprimir son sentit sul biais d’anar del movement ? A.O. : L'OPLO que « hè parlar » abans d'existir. E pensatz qu'es un utís que serà inutile, mau concebut, o que's deu acompanhar ?


n°154

9

ACTUALITATS G.N. : Sus aquesta question de resocialisacion, l’OPLO, que deu trabalhar notadament sus la transmission de la lenga, pòt jogar un ròtle positiu. Mas estant que serà una estructura sens gaire de mejans umans, es pas el que fargarà un projècte ; al pus mai, ajudarà a lo metre en òbra. Per fargar los axes d’espandiment de l’occitan, me pareis que calga comptar sul mitan associatiu, e segur bèl primièr l’IEO, en s’apoderar l’ajuda « tècnica » que pòdon portar de monde qu’an una experiénça en matèria de lenga menaçada : per exemple, los collòquis d’Albí, que se fan en partenariat entre l’Institut canadian de Recercas sus las Minoritats linguisticas, l’IEO 31 e lo Centre cultural occitan de Ròcaguda d’Albí, pòdon èsser una sorça d’inspiracion. Consi que siá, cresi que per ara es pas possible d’esperar fòrça d’una estructura administrativa coma l’OPLO : al punt que ne sèm, es l’influéncia del mitan associatiu que farà que l’OPLO siá quicòm de vertadièrament positiu, e pas un quicòm de simplament simbolic (los simbòles an son importància, mas tanben sos limites, que l’urgéncia de la situacion de l’occitan demanda que sián despassats) o, pièger encara, un chapaire de las ressorças publicas magrinèlas autrejadas a l’occitan. E coma l’OPLO es una estructura a l’encòp pan-occitana e regionala, l’IEO, qu’a la meteissa natura, es plan plaçat per dialogar amb el. Mas, quitament se cal traire tot lo positiu possible de la creacion d’aqueste òfici, es de plànher que lo movement associatiu aja pas agut la possibilitat d’influenciar la quita concepcion de l’estructura, que seriá estada mai adaptada a la realitat de la situacion de l’occitan : es aqueste movement que, per ara, pòrta la cultura occitana , e, fins al jorn de uèi, l’interès public que representa aquesta cultura es encarnat per el, e pas per las collectivitats publicas. Coma jurista, sabi plan qu’aquesta idèa de servici public portat per de personas privadas sens mandat d’una persona publica es un pauc eretica : mas es lo resultat d’una situacion ont las institucions publicas an pas assumit sas missions e ont los ciutadans recampats dins d’associacions se son substituits a elas. L’autogestion a l’occitana… Lo risc es que la dintrada dins lo jòc de las collectivitats publicas, per tant desirabla e necita que sián, venga destrantalhar çò que, al jorn de uèi, permet a la cultura occitana de subreviure. A.O. : Que pensatz de las interaccions entre politics e culturaus : qui es qui

mena la barca ? G.N. : La gestacion de l’OPLO a plan mes al lum las diferéncias de vista entre culturals e politics, quitament politics occitanistas, al mens en Miègjorn-Pirenèus. S’es vist que, quitament se concretament los occitanistas culturals e politics se conèisson plan, la comunicacion entre elis es pas estada bona : clarament, los politics an fargat una aisina administrativa dedicada a la cultura occitana sens prene vertadièrament en compte lo vejaire del mitan cultural occitan. Meti pas en causa la bona volontat e encara mens l’onestetat d’aquestes politics, qu’avián probablament de constrentas de temps e de procedura, mas me pensi pas qu’al jorn de uèi l’Estat, el, auriá gausat fargar una tala estructura sens concertacion vertadièra amb las personas concernidas. Pasmens, dins lo contexte de França, una concertacion entre occitanistas « politics » e « culturals » es necessària : seriá pas lo cas dins un Estat vertadièrament democratic, o que, al mens, coma Canada, respècte sas comunautats linguisticas, que i auriá pas un ligam indenegable entre aspècte cultural e aspècte politic de la « question occitana » ; mas cal far amb la situacion qu’avèm ! Los que s’afanan per l’occitan, que siá al nivèl cultural o politic, se devon endevenir, tant mai que son plan paucs e qu’an de basas socialas flacas. Mas estant que l’agach d’un politic e lo d’un cultural es pas lo meteis, cal saber dialogar dins lo respècte de l’autre, quitament se, mai d’un còp, lo politic es tanben un cultural e lo cultural un politic. Los camps d’accion e sas realitats, las estructuras,… son pas los meteisses e o cal pas doblidar. Portaire d’un projècte cultural (qu’es tanben politic, mas al sens de « societal »), un organisme coma l’IEO deu parlar a totis los responsables politics, coma a totis los occitans, çò qu’es pas lo cas d’un partit politic (doblidem pas que « partit » ven de partir, al sens de devesir). Se s’endevenon plan los dos actors occitanistas, e que cadun faga son camin, benlèu que lo cultural pòt portar d’unas idèas e un public al politic, e aqueste de mejans e de mediatisacion al cultural.

A.O. : Quins son los vòstes soviéners magèrs de las annadas passadas ? G.N. : En gaireben 40 annadas, ai vist pro de causas se far, quitament se ne demòra un molonàs de far : e mai sián pauc nombroses e sens gaire de mejans, los occitanistas congrean (Calandreta n’es un polit exemple). Benlèu que çò pus fòrt es estat, a l’escasença de las manifestacions, de veire concretament un pòble occitan : valent a dire de monde fòrça diferents (dels papets en tenguda foclorica fins a de joves « gotics »), femnas e òmes venguts de l’espaci occitan tot marchar amassa per çò que lor es comun, la lenga e la cultura occitanas. En veire aquò, la question de la « legitimitat » de l’accion occitanista se pausa pas mai : es una evidéncia (çò qu’èra pas dins las annadas setanta). Cresi qu’es quicòm que tot occitanista a sentit. Aprèp, per ieu, l’eveniment màger per l’occitanisme dempuèi un quinzenat d’annadas, aquò’s la professionalisacion, qu’a fait que d’associacions militantas son vengudas d’actors economics vertadièrs e mai sián dels pichons : a l’IEO 31, amb los nòstres 4 emplècs, avèm ja agut dos contraròtles URSSAF e un contraròtle fiscal ! Segur que i a aquestes inconvenients, mas, d’un autre costat, marca una normalisacion e un enrasigament melhor de l’accion occitanista dins la societat, en tot permetre d’aver fòrça mai de mejans umans e financièrs. E n’avèm plan besonh, que per ara, sèm tròp pichonets per èsser percebuts per una societat espetatada e que quita pas de s’esparpalhar dins totas las direccions ! Aquò dit, la professionalisacion a tanben un costat negatiu : lo de cavar un valat entre associacions professionalisadas e las que o son pas : es quicòm que se viu al dintre de Convergéncia occitana de Tolosa, e que, ajustat a d’unas diferéncias ideologicas, fa malaisit un vam comun. A.O. : Que vos podem desirar entà la retirada ? G.N. : Çò que cal desirar a totòm : la serenitat. Aprèp, coma occitanista que soi totjorn, m’agradariá plan de rescontrar la lenga e la cultura occitanas sens las cercar, per còp d’astre, simplament pr’amor que, enfin, an tornat trobar sa plaça dins la societat. Plan segur, a Tolosa, basta de prene lo metrò per ausir d’occitan, mas es encara un pauc magrinèl per far sentir una cultura viva ! Per un occitanista, una passejada a Barcelona, amb la semblança de las doas lengas, fa encara somiar…


10

n°153

ACTUALITATS

Lo 24 d’octobre que’s debanè la manifestacion organizada per la Coordinacion « Per la lenga occitana », que las compausantas finalas n’estón l’IEO e Calandreta. Dens aqueste dorsièr un chic especiau, que tornam suus diferents proclams legits o difusats au parat de la manifestacion. De qué ne retiéner ? Non, lo moviment occitan n’es pas mòrt ! Òc la situacion qu’es complicada, la movilizacion associativa e l’engatjament benevòle que son en dificultats ; aquò, l’avèm sentit per l’ensemble de las manifestacions organizadas lo 24, en Bascoat, en Corsa, en Alsacia, en Bretanha. Quitament entaus catalans, qu’èra estat decidit de’s junhér a la manifestacion de Montpelhièr shens har tròp de reclama. E adara ? Adara, lo moviment que contunha : interpelacions políticas, accions deu mitan associatiu : cadun qu’a un ròtle e que deu tiéner la soa plaça, en esvitar tota manipulacion recipròca que seré, fin finau, contre-productiva. Lo site www.anem-oc.org que damorarà aqueste ligam entre tots los qui volen contunhar de har cambiar lo monde, de desplaçar las termièras… Que cau contunhar de demandar aus sons elegits locaus, aus parlementaris, de s’engatjar su la CRIDA. Los elegits en Bretanha e alhors que son mei engatjats que los occitans. Nada lei, nat cambiament hòrt ne será posible shens reaccion en Occitània, e aquò qu’ac sabem, los vascos ac saben, los bretons ac saben… Enfin, solide, que i a reaccions mes hòrt chic de proposicions concrètas. L’IEO que contunharà de s’engatjar en tot damorar a l’escota de las prepausicsion e lèsts de participar. Alavètz, qu’esperam, mes que balham tanben RVD aus futurs elegits regionaus tre la lor eleccion passada. Pr’amor, tot simplament, qu’èm enqüèra aicí ! b c

a

d

e

a : bandièras per las carrèras de Montpelhièr b : arcuèlh Calandreta (dab las claus aprestadas peus calandrons) e IEO c : Alan Roch (« Marcellin Albert ») e Crestian Salès d : pega-solet de la manif e : tornar de cap a la plaça de la Comedia


n°154

11

DORSIÈR Siam uèi la punta emergida d'un Las revindicacions icebèrg poderós e o sentèm pron que i Volèm una lèi, un estatut oficial, vaUei, es la manifestacion de totei. a una demanda per la lenga, una onNautrei siam ren que la man d'òbra. La dada tranquilla per l'occitan e lei len- lent a dire de dreches e de garantidas. Coordinacion ambe l'Institut d'Estudis gas regionalas. Volèm l'egalitat de tractament per Occitans e Calandreta siam estats lei Venètz de votar, es un acte de res- nòstra lenga e de totas las lengas refactotum, lei tot-òbras, aquelei que fan ponsabilitat. Las regions seran votadas gionalas. l'òbra, que menan besonha. Volèm dins cada region de politicas Aquelei que son ocupat deis autori- dins un mes e mieg, votadas per nauzacions, de la seguretat, dau finança- tres e per tot lo corrent que represen- linguisticas seriosas, Volèm de mèdias occitans, radios e ment e n’en passi. Autanben es la mani- tam aici. E las regions que saràn renofestacion de totei, aquela d'un move- veladas, son ara responsablas plena- Tv, sostenguts e renfòrçats ment de las lengas regionalas. Volèm d'estructuras culturalas pel ment. La novèla lèi de las regions e collec- teatre, la dansa, la musica Vaicí leis associacions partenàrias: Volèm de finançaments per la fortot aquelei que son venguts, aquelei tivitats, la lèi Notre o ditz pel primièr qu'an donat, qu’an sostengut. Es ora de còp : « les régions ont une compétence macion professionala qu'es de compemercejar la comuna de Montpelhier, partagée en matière de culture et de téncia regionala, e volèm un sosten mai fòrt a la leis agents municipaus e tot lei servicis langues régionales. » Aquò refortís nòsimplicats dins la preparacion de l'eve- tra demanda a las regions d'energia creacion qu'es la vida d'una cultura. nhacosa per las convencions, d'energia niment. nhacosa per de politicas linguisticas Perspectivas A servit, servirà nòstra accion de dins los 4 domenis de la crida, per l'enLa manifestacion es acabada, la uei ? Fau aver en tèsta que lo jorn senhament, per la cultura e la creacion, batèsta contunha d'una manifestacion es qu'un temps per la socializacion, per los mèdias. Per l'an que ven, tre lo començament d'un mobilizacion. I a lo temps de la Las lengas regionalas, l'occitan e sa de l'an, anarem a cada region campaconcertacion, (e que fuguèt lòng, tròp lòng per gaire de resultats), fauguèt cultura, son patrimòni viu de las re- nejar per l'occitan, manifestarem nòstra tot alestir e parlarai pas de la tecnica gions, e de França. Lo patrimòni viu es preséncia e la volontat que prengon pesanta, per ne'n venir au recampa- fach de doas parts. I a lo patrimòni sas responsabilitats. En 2016 farem tanben campanada ment de vautrei que siatz aquí ambe la natural e lo patrimòni cultural. Per lo comunicacion que l'acompanha. I aurà patrimòni natural avèm comprés, las als departaments qu'elis an ara la mai de seguir lei ressòns mediatics que, collectivitats an comprés, dempuèi gai- competéncia partejada lenga regionao sabèm d'experiéncia, duraràn de re qu'i caliá de politicas, de mejans la. d'otisses. Aital per l'autre patrimòni viu, Son d'actors màgers e los devèm mes. La capitada d'una mobilizacion se lo de la cultura e de la lenga dèvon butar a se mainar d'un biais responsamesura pas solament au nombre de comprener las collectivitats que cal de ble de lor lenga regionala. Amb aquò manifestaires. De tota maniera, avèm vertadièras politicas, de mejans finan- avèm de pan sus la canissa per 2016. I jamai agut tant de monde a Montpel- cièrs a la mesura dels besonhs e pas un aurà de que faire. Puèi i aurà 2017, la presidenciala : i hièr per l'occitan. Siam estats quinze chiquet, quaucas balòtas de naftalina serem, es segur qu'i serem. mila personas a testimoniar d'un envam per se donar bona consciéncia. Una lenga es de gens, de locutors, Per 2017 caldrà comptar amb noample de la societat. La bèla pròva de monde que parlan ara, e de gene- sautres e vosautres. que nos balhèt l'IFOP dins l'estiu passat L'anam aprestar de longa 2017, tre quand pausèt la question: « Êtes-vous racions que l'i an transmes de biais de favorable à la reconnaissance officielle faire, de viure, d'inventar. Es un poten- ara. des langues régionales ? » Respònsa au cial de creativitat, es una valor. Metre Avèm una ondada tranquilla amb nivèu de França tota, 72 dau cent fa- d'argent per aquel patrimòni viu es vorables, e per lei departements investir per l'avenidor. Es pas gastar, nautres, nos cal èsser fisançós e caes investir. puts. concernits 85 dau cent. Amassa ganharem.

DICHA DE CLAVADURA


12

n°154

DORSIÈR a b

d

c

e

a : la manif qu’arriba !... b : tots presents, o quasi ! c : cantèra d : sus l’empont a la fin, entre discors e revendicacions… e : que calè votar, tanben !


n°154

13

DORSIÈR Ais de Provença, lo 30 d’octòbre de 2015 MERCÉ ! A l’endeman de la Manifestacion organizada per la Coordinacion « Per la lenga occitana », l’IEO gramacia totei lei sòcis de la federacion (emai leis autrei !), cercles e seccions, que se venguèron recampar, aqueste dimenche 24 d’octòbre, a Montpelhier, per sostenir nòstrei revendicacions per la lenga occitana. Mercé a vautrei totei que vengueriatz de cada region d’Occitània (e d’en delai), maugrat sovent l’alunchament, mostrar que la demanda e la mobilizacion de la societat civila èra totjorn aquí, qu’existèm e que volèm èstre entenduts. Mercé, que dins l’ambient deletèri que se debanèt la mobilizacion, 15000 pichons e adultes (totei generacions confondudas), que se mobilizan per promòure l’occitan dins una manifestacion es pron important, e sabèm de mai que nòstre potenciau es ben mai larg qu’aquò. !

Mercé a toteis aquelei que gardèron la vòia e la nhaca maugrat lei reculadas de l’Estat (refòrma dei collègis que sagata l’ensenhament de l’occitan, non ratificacion de la Carta a l’orizon ambé lo refus previsible dau debat, validat d’alhors despuei lo 27 au Senat, eca.) ; que se laissèron pas maucorar per lei dissensions intèrnas (quasiment ineluctablas ailàs dins tot gropament d’umans) ; per la data que tombava au bèu mitan dei vacanças per aquelei que n’avián (en rason d’un cambiament de son calendier per l’Estat) ; per lo percors cambiat au darrier moment per la Prefectura, per lo lassitge de veire lo nombre de locutors recular, per la campanha feròtja menada per d’uneis occitanistas còntra aquesta manifestacion qu’èra pas son idèia…

La Coordinacion balhèt en fin de Manifestacion lei mots d’òrdre per la seguida. E, l’IEO que n’es membre, contunharà de segur de luchar ambé sei partenaris e toteis aquelei que lei vodràn raliar. I aurà, dins gaire, un comunicat comun per estructurar la seguida mai precisament. Lo site internet contunha de viure, contunha de balhar d’informacions, de collectar lei sostiens associatius, politics, mai tanben dei personalitats, per refortir nòstre movement, nòstra importància dins la societat ! Alora, per acabar, direm qu’un mot « Resistem ! »

Eriam mens qu’esperat, segur, mai significa pas que la revendicacion per Siguem dignes de nòstra lenga e la lenga ague baissat e es aquò lo mai nòstra cultura ! Lei laissem pas fòraimportant !… es lo morau qu’a baissat bandir ! dins aqueste contèxte (e pecat mai sembla qu’es un pauc l’ensems dei lenSiguem fòrts e que la batèsta gas, que sigue desmoralizat !) contunhe ! Per ansin vodriam, uèi, èstre capa- p/o Ana-Maria Poggio bles de trobar lei mots que tornèsson VP de l’IEO

D'en primièr per la data que tombava mai que mal. Quora lo Collectiu Lengas Regionalas decidiguèt la data, pròcha de las eleccions regionalas, lo 24 d'octòbre èra lo primièr jorn de las vacanças, l'ideal per la mobilizacion de las escòlas e dels parents. Ailàs los cambiaments al ministèri nos modifiquèron lo calendièr escolar e nòstra manifestacion s'es trapada al mitan de las vacanças. Lo Collectiu estimèt qu'èra tròp tardièr per cambiar. Segond problèma, e criticas acarnassidas, lo trajècte. Èra pas brica aquel qu'aviam arrestat amb la Comuna que pengèt de bandièras per las carrièras al centre ont èra previst de passar e del còp lo cortègi partiguèt a l'oposat de çò previst. La prefectura, prevenguda tre lo Per respondre a de questions devèm 16 de març per un rescontre en dirècte donar d'informacions e precisions. APRÈP LA MANIFESTACION Tot bèl primièr volèm mercejar las 15 000 personas que se son mobilizadas per far de nòstra cinquèna manifestacion una bèla capitada, qué que ne digan d'unes ! Una manifestacion que, se comptava mens d'enfants, foguèt remarcabla per la granda participacion de joves, çò qu'impressionèt lo mond ! La manifestacion es estada una bona, granda e bèla manifestacion a l'escala de l'occitan. Es pas estada tant bona que la de Tolosa de segur. Mas, dins de condicions d'adversitat rufa e amb de dificultats novèlas, amb mai de 15 000 manifestants es estada una magnifica manifestacion.

la fe e l’estrambòrd a toteis aquelei qu’an d’amarum e que son descoratjats mai es tòca dificila tant lo monde es desparier !

amb lo prefècte, demorèt sens respondre a totas las demandas fins a la primièra setmana d'octobre. E lo 8 impausèt son trajècte dins un rescontre que demorarà coma una granda experiéncia de prigond mesprètz pels organizators de la manifestacion. Estent que la manifestacion per la lenga occitana es per definicion familiala, la dels enfants coma dels parents e dels militants, la preséncia d'enfants rendiá impossible d'anar en contre e de jogar l'enfrentament amb la prefectura e la polícia. Fasèm pas una manifestacion de la CGT o de vinhairons, mas la de las familhas e simpatisants de la lenga.. La polícia. Es estada remirabla : diguèron en dirècte als organizators « Avèm comptat, i a 15 000 personas, mas direm que n'i a 5 000. » Quicòm


14

n°154

DORSIÈR de jamai vist per las autras manifestacions Anem Òc. Evidentament los que vòlon lo fracàs occitan van pescar la chifra de la manifestacion a la bona sorga de la polícia. Rementam que per la Diada de 2014 i aviá 1,8 milions de personas. Madrid e sa polícia diguèron 400 000. E que diguèt la premsa francesa dins lo pauc que ne parlèt ? De segur la chifra de Madrid. Cal pas esperar per l'occitan de melhor tractament. Al total una actitud enemiga de l'aparelh d'Estat, prefectura e polícia. E una premsa qu'aima gaire las lengas regionalas. Una autra noveltat es estada la lucha acarnassida d'una part del movement occitan per lo fracàs de la manifestacion. Causa curiosa que lo fracàs seriá estat encara mai lo de l'occitan que lo dels organizaires, que fan aquò en mai de sas activitats e qu'aquestas an un chic d'importància per rapòrt a las grandissimas entrepresas occitanas. Per la Crida e las reivindicacions. Publicam la dicha de la fin de la manifestacion que repren las reivindicacions. La primièra qu'es comuna a totas las lengas, es la d'una Lèi. Per memòria èra la reivindicacion màger de 2012. Vesèm pas per de qué seriá intellectualament mai nulla ongan qu'en 2012. Puèi i a la reivindicacion d'egalitat de tractament de las lengas regionalas. Es novèl, pas obligatariament nul e s'apueja sus la lèi. E i a tanben l'implicacion de las collectivitats e subretot de las regions que sèm dins lo temps de las regionalas. Aquí podèm mesu-

rar qu'en rapòrt a 2009 (un 24 d'octobre tanben e debuta de vacanças) avèm una granda avançada. En 2009 cap de menaire de lista èra pas vengut a la manifestacion e encara mens presentar un programa per l'occitan. Malvy venguèt sul còp de 9 oras del ser faire una vesita cortesa mas tardièra e sens cap de contengut. Ongan, totes los candidats democratics d'Occitània foguèron convidats, d'unes se desencuzèron, mas pas fòrça, e venguèron 4 candidats a la presidéncia de las 2 regions que van fusionar en las personas de la Dòna Delga e dels Sénhers Onesta, Reynié e Saurel. E aquestes candidats venguèron de matin presentar sos engatjaments, qu'avián plan preparats, dins un rescontre formal e filmat que serà publicat en linha per la Coordinacion. Puèi demorèron per la manifestacion que ne faguèron totes un tròç emai tota pel local Saurel. Aquí capitèrem de faire prene d'engatjaments per l'ensenhament qu'es lo domèni mai en perilh per l'occitan. Engatjaments de faire de novèlas negociacions per las convencions e per aquel biais de ganhar : 1- l'egalitat amb lo còrse. 2- de modalitats claras e bonas pels collègis e licèus. 3- l'egalitat dins la valorizacion (coeficients al BAC).

movement occitan. Una manifestacion qu'es una pròva bèla d'un potencial important de simpatia e de sosten e que de grands rescontres son de mai en mai utiles. Per las amiras. Per 2016 nos caldrà anar cap a las Regions e als Departaments estent qu'an ara una competéncia partejada formulada aital dins la Lèi : « compétence partagée pour la promotion des langues régionales ». Aquesta noveltat es una responsabilizacion e devèm quichar aquí dessús. I devèm campanejar lor obligacion d'accion per lor patrimòni cultural encara plan viu occitan.

Enfin i aurà la presidenciala de 2017, i serem que, coma o diguèrem a la fin de la dicha de clavadura de la manifestacion, nos cal contunhar la batèsta. La jornada del 31 de març de 2012 ganhèt l'engatjament de Hollande per la Carta Europèa. Emai s'es pas ganhat aurà fach l'actualitat de tot lo mandat e botat sempre dins lo debat la question de las lengas regionalas. Un engatjament qu'es pas tengut es un apièg per la lucha. Per ganhar la Lèi, e nòstra manifestacion de 2015 nos fa avançar per aquò, nos cal èsser dins l'actualitat parlamentària e politica, Nos es dich que lo candidat menaire manifestar la dinamica occitana e lo de lista Cavard mandariá lèu sas pro- corrent de simpatia que ganha dins posicions. David Grosclaude, candidat l'opinion. en Aquitània-Lemosin-Peiteu-Charanta, presentèt sa vision de la politica de AMASSA, TOTES CONTUNHAREM LA menar e l'OPLO qu'es a mand de se BATÈSTA PER NÒSTRA LENGA ! concretisar. Entre lo mond e los engatjaments dels candidats, aquesta jornada del 24 d'octobre marca una avançada del


n°154 n°153

15

PAROJÈCTES CTUALITATS

CRIDA ENSENHAMENT L'ensenhament es una reivindicacion majorala per la vida e l'avenidor d'una lenga. Es a l'escòla, al collègi, al licèu que la societat legitima e valoriza la lenga que transmet a sos enfants. L'occitan o sap plan que son malastre es estat d'èstre forabandit de l'escòla. Dempuèi 2003, l'ensenhament de l'occitan es marcat e macat per una politica de reduccion de las possibilitats qu'avián ganhadas.

mias d'òc. Per 4 acadèmias s'acampan pas jamai. Per tres autras s'acampan pas qu'un còp l'an al lòc de 2, e per la que demòra, s'acampan a l'azard de l'idèia del Rector. Vaquí çò que se passa amb los rectorats : imaginatz çò que n'es al nivèl de cada establiment ! Per ne sortir çò que volèm. Volèm una lei per donar lo drech a un ensenhament de la lenga regionala coma n'i a un per l'ensenhament de lenga estrangièra o per estudiar l'istòria.

Tres mots qualifican l'evolucion Volèm l'egalitat dins la republica. aquesta : Marginalizacion, Complexi- Volèm que s'aplique per l'occitan çò que la lei dona al Còrse dins l'article L. ficacion e Concurréncia desleiala. 312-11-1 « La lenga còrsa es una maDe mai la refòrma del collègi, se la tèria ensenhada dins l'encastre de cambián pas, farà una granda baissa l'orari normal de las escòlas mairalas e de las possibilitats e del nombre de elementàrias de Corsega ». joves collegians apreneires. Per l'occitan, los tèxtes un pauc fa- Volèm un estatut de la lenga regionavorables son aplicats al bon voler dels la dins l'ensenhament, que siá adapresponsables administratius : aquò es tat a la situacion de l'occitan amb pas la republica, aquò es pas la de- qualques principis : - ensenhament sempre pendent lo mocracia. Per totes los domenis de l'accion temps escolar publica, los tèxtes e reglaments s'apli- - obligacion d'ofèrta e de seguit pecan parièr : lo còde de la rota s'aplica dagogic pas en foncion de la bona umor del - pas de concurréncia amb las opcions e las lengas estrangièras prefècte. - valorizacion egala Mas per las lengas regionalas sèm - mejans especifics per evitar la dins l'arbitrari dels agents de l'Estat ! concurréncia sistematica..) Aital lo decret de creacion dels Conselhs Academics de las Lengas Re- Volèm l'engajament de las Regions e gionalas los prevèi per las 8 acadè- Collectivitats, que son comptablas de

l'endevenir de lor patrimòni lingüistic. Demai la lei (art L 312-10 del còdi de l'educacion), las fa co-reponsablas, amb l'Estat, de la « definicion de las modalitats de l'ensenhament de las lengas regionalas ». Responsablas de sas proposicions, las dèvon pas mai definir jos la tutèla dels servicis dels rectorats. Region e collectivitats devon, dins las convencions, exigir de l'Estat : - l'egalitat de tractament amb la lenga còrsa, un estatut de lenga regionala dins l'ensenhament amb los principis mencionats una definicion clara de las modalitats de l'ensenhament al collègi e licèu - Au minimum l'egalitat amb las lengas ancianas per la valorizacion de l'occitan en opcion au Bachelierat (ara per ara, coeficient 2 per l'occitan, coeficient 3 pel latin !) - d'objectius chifrats - de mejans en pòstes e oras que permetan vertadièrament de progressar un plan de produccion de material pedagogic Volèm de las Regions e de las Collectivitats un sosten determinat a l'ensenhament associatiu immersiu tant al primari coma au segondari e una ajuda a las aisinas de formacions dels professors. NB : Tèxte disponible en linha suu site www.anem-oc.org


16

n°154

L’IEO Edicions, hens la colleccion Flor envèrsa, que desvolopa ua politica d’accessibilitat d’obratges de la literatura mondiau en occitan. Qu’es donc dab un cèrt plaser que’vs perpausam de mei conéisher Pèire Beziat, un occitan, tot simplament, qu’avó enveja de legir e de nos perpausar ua traduccion de Treasure Island en occitan. Mercés Pèire ! Anem Occitans : Adishatz Pèire, e vos podètz presentar ? Pèire Beziat : Soi nascut en 1954 a L'eissagador comuna de Vabre (Tarn). Mon enfància, l'ai passada dins lo mas d'Armengaud comuna de Ferrièiras ont mos parents èran boratièrs. Dins aquel mas i aviá quatre pichonas bòrias e tot lo mond parlavan occitan levat los dròlles que parlavan francés. Es quand ai agut mon concors dins las Telecomunicacions e quand soi anat penjar mon lum a Lyon qu'ai pres consciéncia de mon occitanitat. Èra dins las annadas setanta e lo vent de la novèla cançon occitana bufava. Me soi mes al trabalh per reconquistar ma lenga, mai que mai de la parlar que la compreniái fòrt plan mas que la parlavi per dire pas, e de l'escrire dins sa grafia classica. Pauc a pauc ai convencut mos parents de me parlar en òc e tanlèu que nos trapàvem ensems, charràvem en òc. Me soi maridat, ai agut quatre en-

fants e lor ai transmés ma passion per la lenga. Ara, demòri totjorn a Armengaud ont passi ma retirada amb ma femna. A.O. : De quina faiçon ètz vengut o tornar a l’escritura, e a l’escritura en occitan. P. B. : M'èra arribat dins totas aquelas annadas d'ensajar de far qualques pichonas poësias en occitan, per la naissenca de mos enfants de compausar de quatrens. Dos còps ai participat a un concors d'escritura en occitan. Puèi, un jorn, la femna me faguèt present de la revirada de l'Oudissèio de Charlon Rieu (1907). L'escritura de Rieu m'agradèt fòrça e pel primièr còp legiguèri l'Odissèia en entièr. Foguèt coma una revelacion : perqué pas fa descobrir los classics de la literatura mondiala al mond occitan dins una version occitana ? D'un autre costat, aviái totjorn en memòria l'imatge estampat

sur la cobèrta del diccionari d'Alibèrt : la fe sens òbras, mòrta es. Se podiái menar ma contribucion modèsta a l'edifici e pas solament profiechar de la dels autres. A.O. : La traduccion de l’Iscla del tresaur, qu’èra lo vòste prumèr tribalh de traduccion ? Qu’avètz ua bona coneishança de l’anglés ? P. B. : Òc, es mon primièr trabalh de revirada. Mas coneisséncias en anglés son dins la mejana. Me soi servit de reviradas en alemand (que coneissi tanben qu'es la lenga mairala de ma femna) e en francés per evitar los contra-sens.


n°154

17

ENTREVISTAS A.O. : Quinas dificultats avètz encontradas dens la traduccion occitana ? P.B. : Coma o ai ja dich pus naut soi sortit de la campanha e de la montanha. Mon vocabulari e mos biaisses de dire son virats cap al mond rural e montanhòl. Amb L’Iscla del Tresaur, me calguèt trapar los mots e las expressions que convenián mai al mond maritim. Los tèrmes nautics, los ai trobats dins Lou tresor dóu Felibrige. A la debuta aquel trabalh èra per ieu qu'un exercici. Quand l'aguèri acabat es vengut publicadís per l'insisténcia e los encoratjaments de ma familha e per la granda ajuda de Joan Claudi Sèrras. A.O. : Perqué avètz causit aqueste libe ? Qu’es un libe, o ua istoria, que vos avè agradat pendent la joenessa ? P.B. : Aquel libre es un classic de la literatura mondiala. Tot lo mond lo coneis, mas fòrces ne parlan que l'an

pas legit. Ieu l'ai legit a 25 ans. L'ai causit per qu'èra un libre que m'aviá agradat. Aviái a ma disposicion una version originala, una revirada en alemand e una en francés. A.O. : Qu’es justament un libe entà la joenessa, o es possible d’aver mei d’un nivèu de lectura ? P.B. : Bon, lo libre parla d'un dròlle, de piratas e d'una caça al tresaur. N'i pro per agradar als joves, mas en i agachant de prèp e Dieu sap qu'en revirant òm i agacha de prèp, me sembla mai un libre per adults. I a qu'a véser lo doble jòc jogat pel personatge de Long John Silver.

ratura mondiala que cal començar de far aquel trabalh de revirada. A.O. : Quin son los vòstes projèctes ? P.B. : Ai qualques reviradas sul talhièr. A.O. : qui son los autors occitans que vos agradan e perqué ? P.B. : Bodon e Cantalausa. Foguèron los dos autors principals que m'an ajudat a reconquistar ma lenga (en mai d'Alibèrt) dins las annadas setanta.

A.O. : En duas linhas, perqué crompar l’iscla del tresaur ? P.B. : D'en primièr, permetre al public occitan de descobrir una òbra màger A.O. : Avètz ensajat d’escriver òbras de la literatura mondiala. Puèi balhar originaus ? enveja a d'autres de far coma ieu, de P.B. : A despart de doas pichonas no- s'ensajar a la revirada (coma Charlon vèlas qu'ai escrichas pels concors en Rieu o faguèt per ieu). lenga occitana, ai pas escrich d'obras en occitan. Tròbi que i a tant d'òbras màgers pas pro conegudas dins la lite-

Extrèit de L’Iscla del Tresaur, de RL Stevenson, traduisit per Pèire Beziat.

Me soveni d’el coma s’èra ièr, cossí dintrèt per la pòrta de l’aubèrja en rebalant las cambas, seguit per un òme trigossant una arca de marin sus una carrèla. Fasiá un omenàs fòrt e calossut de la fàcia maurèla, sa cadeneta enquitranada li tombava sus las espatlas cobèrtas per un mantèl blau del còl lessós, sas mans rafidas e escarraunhadas avián d’onglas negras e esquiçadas, e lo còp de sabre que li manjava una gauta blanquinejava de lordièra. Me soveni d’el, cossí gaitèt lo torn de la cala en fiulejant coma auriá fach per el meteis e puèi entonant un vièlh cant de marin que nos cantèt plan sovent pus tard amb una votz vièlha, bretonejanta e nauta coma se la s’èra brigalhada en canturlejant suls argues : « Quinze òmes sèits sus l’arca del mòrt « Iò, ò ò, e un pinton de ròm ! » Puèi tustegèt la pòrta amb lo baston de grifolh que semblava un cròc. Quand mon paire venguèt a el, reganhèt e comandèt un veirat de ròm. Quand foguèt servit, bevèt doçamenton coma qualqu’un que s’i coneis, forlupant, sens quitar de gaitar los bauces amont. Puèi afintèt nòstra ensenha e diguèt : – Vaquí una cala suauda amb aqueste polit cabareton plan plaçat. Avètz fòrça mond, camarada ? Mon paire li diguèt que non, pas fòrça mond que n’èra una pietat. – Alara, òc, plan solid, aquò farà una bona retira per ieu ! È, tu aval, cridèt a l’òme que butava la carrèla, vèni aicí e monta-me aquesta caissa a bòrd ! Vau demorar un momenton aicí ! ajustèt. Soi un òme sens faiçons. Vòli solament de ròm, de tindelons e d’uòus ; e de sus aquel suc poirai véser los batèus quand passaràn. Cossí me devètz sonar ? Me devètz dire « Capitani ». A ! vesi çò que vos tafura, tè vaquí ! E te getèt tres o quatre pèças d’aur sul lindal. – M’o deuretz dire quand aurai manjat tot aquò, diguèt amb un aire auturós de comandaire. Mas, en despièch de sos vestits fangoses e del biais que

parlava, s’endevinava plan pro qu’èra pas òme a navegar coma simple marin, mas puslèu qualqu’un qu’èra acostumat de se far obesir o alara de far lo còp de punh. L’òme qu’èra vengut amb la carrèla nos contèt qu’èra davalat de la diligéncia lo matin d’abans e que l’aviá pausat al Royal George. Aquí, s’èra assabentat sus las aubèrjas que se podián trapar empr’aquí sus la còsta. Li avián recomandada la nòstra e supausava que l’aviá causida demest las autras per s’i retirar per çò qu’èra un pauc a despart. Es aquò tot çò que poguèrem saupre sus el. Èra un òme pauc parladís de natura. Tot lo sant clame del jorn virava altorn de la cala o al dessús del bauç amb un vièlh telescòpi de laton. Tota la serada, demorava sèit al canton del fuòc s’asagant la gargamèla amb de ròm pro fòrt. Genera-lament, voliá pas respondre quand las gents li parlavan, mas enauçava solament las ussas e ferotjament mifava coma una còrna de nèbla. E nautres amb los qu’avián costuma de venir a l’ostal aprenguèrem lèu de lo daissar tranquil.


18 18

n°153 n°154

ENTREVISTAS

Entrevista de Joëlle Ginestet a la parucion de la reedicion en grafia classica dels Cants del Solelh (Cants del Soulelh – Chants du Soleil) d’August Forés (T. 2 de la colleccion Classics Occitans) Universitari, autor, editor, traductor,…. Ne coneishem pas pro lo tribalh de Joan-Claudi Forêt, que’ns perpausa de tornar descobrir La Pèira d’azard, un libe que s’i pòt legir tres variantas de l’occitan. Un libe enigmatic, com lo son autor ?... Anem Occitans : Joan-Claudi, qu’ètz un occitan « estranh »... Joan-Claudi Forêt : Nasquèri a Lion, mas descobriguèri d'ora l'occitan dins sa varietat vivaresa, pendent las vacanças, a la bòria dels vesins. Aquela descobèrta foguèt decisiva per ieu, e definitiva. A vint ans, aprenguèri en mai la varietat lengadociana, quand faguèri d'estudis de literatura e de lingüistica. Ensenhèri puèi lo francés, en particular a Chamonix (soi totjorn estat un afogat de montanha) e a Montpelhièr. Las dotze darrièras annadas de ma carrièra, las passèri a ensenhar l'occitan (lenga e literatura) a l'Universitat Paul Valéry de Montpelhièr. A.O. : De quina faiçon presentar La Pèira d'azard, que l'IEO Edicions e Parlarem en Vivarés, tornan editar ? J-C.F. : Es un roman lingüisticament triple, ja que propausa tres varietats d'occitan (lengadocian « estandard »,

occitan medieval, vivarés naut). Es tanben un roman genericament doble (çò qu'es estat mens remarcat), ja que la poesia i ten gaireben tant de plaça coma la pròsa narrativa e que tot lo roman es una soscadissa sul lengatge en general e la paraula poetica en particular. Se propausa, per la votz de tres narrators diferents, d'explorar l'espaci e lo temps de nòstra lenga. A.O. : Qu'es un libre bilingue : perqué la causida de perpausar ua traduccion en francés. D'alhors qu'estó d'abòrd escrit en occitan o en francés ? J-C.F. : Lo roman foguèt d'en primièr escrich en occitan e ne faguèri puèi una traduccion francesa. Ça que la, per ieu, aquò auriá pas agut grand sens d'escriure primièr en francés un roman que son tèma principal es l'occitan e sas variacions sincronicas e diacronicas. Se ne propausi una traduc-

cion francesa, es d'en primièr pels lectors occitans, que totes comprenon pas l'occitan del XIIn sègle ni lo vivarés iperdialectal qu'emplegui. Mas es tanben pels lectors franceses : voliái que mon libre foguèsse legit per çò qu'es, un roman, e pas solament un roman occitan. A.O. : Avètz modificats causas entre las doas edicions ? J-C.F. : Una reedicion es pas una reescritura. Voliái pas propausar una novèla version de mon roman, mas l'assumir vint e cinc ans aprèp. S'aviái a l'escriure ara, cambiariái pas grand causa, en tot cas dins las doas darrièras parts. I a pas que la primièra que me satisfà pas pus : son ton de sabentisa e sas elucubracions son de legir al segond gra, mas ai paur qu'aquela pedanta ninoietat siá presa literalament. De tot biais, çò escrich es escrich, assumissi ! Ai simplament cambiat de de-


n°154

19

ENTREVISTAS talhs d'ortografia dins la primièra part d'occitan. L'aprendissatge del lengae mai que mai dins la tresena, mas pas docian me pareguèt una necessitat res dins la segonda. evidenta. Me soi bastit coma Occitan sus las doas varietats vivaresa e lenA.O. : E nos poderètz rebrembar l'ar- gadociana, que me permetián fantascuèlh deu libe au parat de la soa pur- maticament d'abraçar tot l'espaci commèra edicion ? prés entre Anonai e Tolosa. En 1985, J-C.F. : Quand lo libre pareguèt dins faguèri d'ivèrn en esquí nordic la trala colleccion « A Tots », èri complèta- versada Mont Pilat – Mont Augal (èri ment desconegut, aviái pas res publi- bon esquiaire a l'epòca), coma l'aviái cat, quitament pas en revista, levat ja facha, d'estiu e a pè, mai de dètz qualques novèlas a Pòrta d'òc, revista mai lèu. Aqueles dos percorses èran dromesa ara desapareguda. Lo mitan pas que l'illustracion espaciala de mon occitanista me coneissiá pas, que viviái fantasma de possession lingüistica d'un a l'epòca a Chamonix, ont legissiái territòri carnalament aimat. La Pèira fòrça literatura occitana (e estrangiè- d'azard n'es una illustracion literària, ra) e seguissiái de luènh la vida del per d'autres mejans. microcòsme d'òc, sens i participar. Vivarés e lengadocian son per ieu Aviái presentat lo manuscrit a un coma la Santat Trinitat crestiana : doas concors literari de las Valadas piemon- personas en una lenga, una Santa tesas (en 1988), e la jurada (que com- Dualitat. Ai de mal a descriure lo sentipreniá entre autres Ives Roqueta e ment d'unitat absoluda e de diferéncia Fausta Garavini) creguèt qu'èra l'òbra, irrefutabla que m'inspiran aqueles dos escricha jos pseudonim, de qualque dialèctes. Son pas solament diferents escrivan occitanista confirmat, doblat lingüisticament, mas dins mon istòria e d'un lingüista. S'esmarrèron en conjonc- mon usatge. Aprenguèri lo vivarés a la turas… Faguèri la coneissença d'Ives bòria, al cuol de las vacas, e lo lengaRoquetaI a aquela escasença. Lo co- docian dins los libres, sens que meta neissiái pas que per sas òbras, que ne cap de jutjament de valor dins aqueles podiái recitar de poèmas entièrs de dos biaisses d'aprendissatge. Lo priper còr. Foguèt la debuta d'una amis- mièr es per ieu una lenga vernaculara, tat epistolara que durèt qualques an- qu'es ligada a mon enfança e a un nadas. Ives Roqueta, qu'aimava fòrça terraire precís e qu'escrivi dins l'iperlo roman, me recomandèt a Joan- dialectalitat. Lo segond es una lenga Claudi Sèrra, que bailejava alara las veïculara, qu'emplegui d'un biais esedicions de l'IEO e que foguèt tanben tandardizat e desterritorializat, dins seduch per la Pèira. Lo libre pareguèt una normalizacion sens estat d'arma. en 1990 dins « A Tots », en coedicion Pas brica de confusion possibla quand amb l'Ostal del Libre d'Orlhac e l'asso- parli aqueles dos dialèctes, que me ciacion ardechesa Parlarem. Complèt son perfièchament complementaris e inconegut, fasiái figura de meteorit, qu'un se pòt pas substituir a l'autre. tombavi del cèl. Cresi que lo roman Cadun a son usatge. susprenguèt per sa factura inedita e Per quant a l'occitan medieval, es que foguèt plan aculhit. Recebèri quicòm mai. Tre mos estudis e mon aquela annada lo prèmi Pau Froment. aprendissatge del lengadocian, cabussèri dins los trobadors, amb tant de A.O. : N'èra pas lo mei complicat, de fòga e de passion que lors voses me perpausar 3 varietats de la lenga en venguèron familiaras e amigas, de un libe, dab l'occitan de l'Edat Meja- companhas jornadièras. Aprenguèri na ? lors melodias e lors cançons, que me J-C.F. : De drollet èri ja pivelat per las cantavi de tèsta e de longa. Luxe sulengas e lo lengatge, saique gràcias a prèm, las cantavi dins mas escorregumon grand mairal que m'aprenguèt das en montanha, pendent mas inacal'esperanto a nòu ans. Me soi bastit bablas randonadas en esquí per mentalament sul francés e l'occitan vi- exemple. Associavi aital, en un sol chavarés. A vint ans, preparavi a Lion una le, dos bonaürs de dos òrdres entièralicéncia de letras modèrnas e una de ment diferents. Las aurelhetas que pòrlingüistica (aujòla de « sciéncias del tan ara totes los jovents que marchan o lengatge ») e faguèri una enquista corron me pareisson de protèsis plan lingüistica en Ardecha. Aprenguèri que derisòrias, de paures succedanèus. lo patés de la Vocança es una varietat

A.O. : Mes hens la lenga parlada o ensenhada uei, n'es pas tan coneguda la lenga deus trobadors. Avètz/ avèvatz un objectiu precís en tot perpausar aquesta varianta ? Perqué non pas aver perpausat ua version en lenga modèrna d'aquesta partida ? J-C.F. : Voliái escriure la segonda part, que dona la clau des las doas autras, en vèrses regulars, censats redigits per un òme de l'Edat Mejana. Es en passant en esquí davant los vestigis de l'abadiá de Masan, sebelits jos la nèu, pendent aquela famosa escorreguda, que s'impausèt a ieu l'idèa « gotica » del monge damnat. Aquela part, la podiái pas compausar qu'en lenga anciana. De vèrses en occitan del vinten sègle aurián pas satisfach degun. Me caliá far un pastiche credible, una mena de fals literari perfièch, coma se'n faguèt tant al sègle XIX (per exemple la Carya magdalonensis occitana d'Alfred Moquin-Tandon o lo Kalevala finlandés d'Elias Lönnrot). M'estonèri que los lectors s'estonèsson del doble « torn de fòrça », escriure en vèrses e en ancian occitan. D'efièch, la lenga dels trobadors m'èra venguda familiara, una lenga intima e personala, que cèrtas parli pas correntament, mas qu'escrivi sens tròp de dificultat, coma las lengas estrangièras qu'aprenguèri per las legir, sens las parlar fluently. Quant als vèrses, ne fau despuèi totjorn, despuèi lo collègi, coma los mots crosats, dos jòcs lingüstics que m'agradan fòrça… Una autra rason mai prigonda m'impausèt d'escriure en ancian occitan : mon refús, enonciat per la boca del primièr narrator, de considerar la literatura d'una lenga avalida coma un còrpus clavat per totjorn. Voliái reviudar lo trobar e sa lenga, mas dins una escritura e sus de tèmas modèrnes (en l'ocurréncia la teoria de l'azard generalizat). Trobèri un mena de caucion a aqueste exercici dins l'Ulysses de Joyce, ont un capítol es escrich en deriva diacronica despuèi l'ancian anglés fins al slang modèrn. Mon procediment es diferent del sieu, mas voliái jogar sus la dimension temporala de la lenga e pas solament sus sas variacions dialectalas. Ma tòca èra una convocacion globala de la lenga occitana, dins sas doas extrèmas geograficas nòrd-sud e dins sas doas extrèmas temporalas, sègles XIII e XX.


20

n°154

ENTREVISTAS A.O. : Qu'avètz escrit mei d'un libe... Escribètz enqüèra ? J-C.F. : La Pèira foguèt mon primièr libre en occitan, qu'aviái ja fach paréisser tres ans abans ela un roman en francés, La Vallée perdue. Escriguèri après ela de poèmas (dos recuèlhs despuèi la Pèira), un recuèlh de novèlas, un roman, de pèças de teatre ineditas, mas jogadas per mos escolans o estudiants. Escrivi totjorn. Ai sul taulièr de projèctes de poesia, de romans, de teatre… Escrivi mai que mai d'articles de critica o d'estudi sus la literatura occitana, çò que me pren mai de temps, tròp de temps. Tradusi tanben (Petrarca, Shakespeare)… Fin finala escrivi fòrça, mas publiqui pauc. A.O. : De quina faiçon e pensatz lo vòste tribalh d'escritura ? J-C.F. : Auretz benlèu comprés qu'ai besonh de constrenchas per escriure. Per ieu l'escritura es una ascèsi qu'implica tot l'èsser, çò qu'exclutz pas lo plaser. Nòstre temps es çò mai preciós qu'avèm, tan preciós coma nòstra sang : es aquò que cal ofrir al lector, lo temps qu'avèm passat a escriure, la substància de nòstra vida. La notorietat e la reconeissença son d'objectius parasits, que venon per subrepés, e mai se lor manca es dolorosa per tot autor (occitan mai que mai). Disi aquò en pensant a la jove generacion temptada de confondre activisme internet e escritura literària, buzz e poesia. Concebi l'òbra literària coma « l'opera aperta » d'Umberto Eco : una òbra obèrta a la pluralitat dels senses e que fonciona coma un còpacap per l'intelligéncia. La Pèira d'azard (coma ça que la la màger part de mas « òbras ») la compausèri a l'encòp coma un Rubik's cube e coma una raspodia. Se deu adreiçar al còr e a la rason, las doas grandors de l'anma, coma ditz Robèrt Lafont. En mai d'aquò, cèrqui totjorn la lisibilitat : la vesi pas coma una compromission, mas, al contrari, coma una constrencha de mai de s'impausar. Mai que tot, vòli esparnhar l'anuèg a mon lector. L'anuèg es lo pecat mortal de l'escrivan ! S'escriu ja tròp de libres, alara s'en mai d'aquò devon èsser fastigoses, es pas la pena ! Soi encara mai exigent envèrs ieu coma autor qu'o soi envèrs los autres coma lector o editor.

A.O. : Avètz un modus operandi ? Que vos inspira (la magia, lo mistèri, las chifras...) ? J-C.F. : Modus operandi… Una idèa grelha, de poèma, de novèla o de roman. Cal que madure e se cristallize. M'impausi puèi un quasèrn de cargas en rapòrt amb l'idèa, quasèrn de cargas lèumen fòrça cargat, e mai subrecargat : totjorn l'ascèsi e las constrenchas. Escrivi pas pus ara qu'a l'ordenador, a causa del « melhorament illimitat del tèxte » (expression d'Umberto Eco) qu'aquela aisina nos permet. L'ordenador a fach recular çò qu'apèli lo lindal de perfeccion, es a dire lo limit qu'impausa la lassièra e que Valery pausava coma lo tèrme arbitrari del trabalh de l'autor. Podèm contunhar a mendre còst la quista de perfeccion estilistica, la butar mai luènh : soi flaubertian sus aqueste subjècte. Per la pròsa soi sensible al ritme, çò que me fa dire qu'ai pas escrich que de poesia, mos romans se podent considerar coma de poèmas en pròsa (capitats o non). Enfin verifiqui totjorn amb una rigor tissosa la correccion gramaticala e ortografica, aital coma la proprietat de cada mot emplegat. Fau grand usatge dels diccionaris (Alibèrt, Ubaud, Rapin, Mistral entre autres) o, pel vivarés, dels lexics que faguèri dins mas enquistas. Entre parentèsis, soi las de legir tant d'a-pauc-près e d'incorreccions dins nòstra literatura presenta e passada. M'encanhi, coma editor, a daissar pas la fauta pus mendre, que siá en ortografia o en tipografia. Lo trabalh editorial es un ideal impossible, una asimptòta cap al zèro fauta. L'editor tant coma l'autor que soi son tanben de correctors tissoses. La literatura es al servici de la beutat e de la vertat, çò que dona qualques devers a l'escrivan. M'inspiran lo real mai concrèt e porcassièr, las plantas e la botanica, la natura e los espòrts de natura, l'abstraccion matematica, l'azard e lo jòc, las lengas e lo lengatge, la montanha. Aimi celebrar lo plaser de l'amor e la voluptat de consumir l'espaci pels muscles. A.O. : Quins son los autors qu'aimatz e perqué (en occitan e en d'autas lengas). J-C.F. : Pel sègle vint, los prosators que me marquèron mai son Proust (los sèt tòms de sa Recherche forman lo

melhor roman del sègle, totes païses confonduts, e los legiguèri totes mai d'un còp), Joyce, Borges e Kundera, mas tanben, aquò susprendrà benlèu, Henri Pourrat, que ne pòdi pas legir una rega sens una emocion prigonda (que remonta a l'enfança) e que definissi coma un escrivan occitan d'expression francesa. Henri Pourrat que legiguèri sos contes a mos escolans, enfants e ara felens… Arrèsti aicí una tièra que seriá tròp longa. En poesia, citarai Cavafis (qu'aprenguèri lo grèc modèrn per lo legir dins lo tèxte), Pessoa, lo normand Jean Follain e lo catalan Gabriel Ferrater L'Oulipo (Ouvroir de littérature potentielle) m'a tanben fòrça interessat (Queneau, Calvino, Perec). Mas soi fach de totes los autres, fins als mai recents (Patrick Deville, Jean Echenoz), fins als polars que ne legissi fòrça. En occitan, sens cercar d'èsser original, mençonarai lo quintet costumièr qu'es banal de citar (Roqueta, Bodon, Lafont, Manciet, Delpastre), que i cal apondre Mistral e d'Arbaud.

Dirai solament, pels sègles anteriors, que legiguèri fòrça poesia italiana classica (Dante, Petrarca, l'Ariòsto), aprenent l'italian per aquò, sens parlar de Shakespeare e dels trobadors. Ai prevengut : pas res d'original. Mas las lecturas que marcan mai son las de l'enfança. Soi fach de Fenimore Cooper e James Oliver Curwood, Jules Verne e la comtessa de Segur, Jack London e Stevenson, Andersen e Henri Pourrat. Aimi citar aquela frasa de Camus (L'Envers et l'Endroit) : « Une œuvre d'homme n'est rien d'autre que ce long cheminement pour retrouver par les détours de l'art les deux ou trois images simples sur lesquelles le cœur, une première fois, s'est ouvert. » Còp d'astre de pas creire : Sam mendès, lo realizator dels darrièrs dos James Bond (amb Daniel Craig), fa exactament la meteissa citacion dins una entrevista recenta que veni de legir !


n°154

21

ENTREVISTAS A.O. : E pensatz que i a quauqu'arren qui (sus quau) actuaument, ne poderetz pas escriver hens ua lenga auta que l'occitan ? J-C.F. : Ai fach la causida d'escriure en occitan. Pòdi pas res escriure que siá pas en occitan. M'arriba de me traduire en francés, mas lo francés es totjorn la lenga segonda. I a pas que mos articles e estudis que fau dirèctament en francés, e encara pas totes.

J-C.F. : Perqué contunhar a escriure ? La question se pausa en efièch. Las generacions « montantas » legisson de mens en mens de libres perque lor cervèl, ocupat per d'ecrans multiples, es pas pus disponible per aqueste objècte benlèu obsolèt (en papièr o numeric). La comunicacion a tuat lo messatge, coma lo « totes poètas » a tuat la poesia. Assistissèm benlèu a la fin de la literatura. Mas coma la literatura a occupat la màger part de ma vida, A.O. : Perqué contunhar a escriver, e contunharai, espèri, a escriure e a legir a escriver en occitan ? usque ad horam mortis meae.

A.O. : Perqué legir o tornar legir La Pèira d'azard ? J-C.F. : Per assajar d'i retrobar çò que temptèri d'i metre (sabi pas se capitèri), una tension entre dos pòls : d'un band una recèrca formala prigondament motivada per mon istòria personala, fisica e mentala, de l'autre de tèmas umans etèrnes coma l'amor malurós, l'agonia d'una lenga, la mòrt d'un país, l'azard ironic e tragic del destin, la beutat silenciosa de las plantas…

Extrèit de La Pèira d’azard, de Joan-Claudi Forêt

La croetz de las Faietas sus fons de Chirat Blanc Comptèri uèit linhas de letras. De punts despartissián las letras en ensems que devián èstre de mots. Vint e quatre entre tot, de dos a quatre per linha. Fin finala, près de dos cents letras d’una escritura sarrada mas bloseta, ben dessenhada e de bon gaubi, pas brica escafada pel temps.

Quora corriái coma un baug, desvariat per ma triga de deschifrar aquel messatge, quora landrejavi en assajant de traucar son mistèri opac e mineral. Me curavi los uèlhs dins la sornièra e la brumor a legir los ieroglifes. Mas vai-te’n faire parlar una pèira muda ! Tornavi prene mon escorsa. Del retorn me’n soveni pas mai, levat que nadavi dins un afogament febrós que m’empachava de sentir la cansièra. De Sant Bonet, qu’es a mièg camin, los lums començavan de s’alucar dins la carrièra granda. Las vacas trepejavan las bosadas e dintravan a l’estable. M’espiavan en plen morre amb lor placidesa mòla qu’es benlèu la forma plus acabada de la saviesa. Dins l’escuresina la pèira me parlufejava de mots que compreniái pas encara. Sabiái ieu que tota ma vida ne seriá borrolada. Teniái la paraula esperada e lo mond se dobrissiá sus una dimension nòva. Mentre que los aubres me degotavan sul copet, me tornavan de remembres erudits. Sabèm legir l’etrusc sens èstre capables de comprene la lenga proferida. Mas èri solid d’aver amassat la pèira de Roseta que me liurariá la clau de l’enigma. Èran tremps de fanga los cambals de mas bragas. Praquo soscavi que nos parlarián enfin los tèxtes de l’epigrafia toscana (puèi qu’es atal que s’apelava tanben aquel pòble de l’espelida desconeguda) : l’estèla de Lemnòs, las vetas de la momia de Zagreb, cobèrtas de quinze cents mots, los tres cents mots del teule de Capoa, lo cip de… Veniá de m’espatarrar sul viòl : mon pè aviá broncat dins una carral e la lausa èra estada projectada pus luènh. La cerquèri, bategant d’angoissa. La trobèri qu’èra sencèra. Me prenguèri mai de garda lo demai del camin. Pensèri a Cintia, qu’ela anava esprovar mon estrambòrd, qu’esclafiriá la paret de silenci quilhada entre nosautres, qu’una meteissa recèrca nos raprochariá.


22

n°154

PUBLICACIONS

— LIBES — R.L. Stevenson L’Iscla del Tresaur Trd. Pèire Beziat IEO Edicions Col. Flor envèrsa (n°9) 2015, 206 p., 15 € Quand Jim Hawkins dobrís lo còfre de Billy Bones, sospeita pas que partirà qualques jorns mai tard luènh dels sieus e de l’albèrga familiala, a bòrd de l’Hispaniola, cap a l’Iscla del Tresaur. Mas las causas se debanaràn pas coma cal pel joen aventurièr qui deurà especialament afrontar Long John Silver, un cosinièr sanguinari, e sos compaires. L’Iscla del Tresaur, lo roman lo mai conegut de Robert Louis Stevenson, influencièt l’imaginari de fòrça legeires. ———— Joan Bodon Las domasèilas seguit de

L’òme que èri ieu IEO Edicions Col. Atots HC (reedicion) 2015, 188 p., 14 € Espinergue, petita principautat de qual la vida s’organiza a l’entorn del torisme, es lo rèireplan que nos prepausèt Joan Bodon dins son darrièr libre, Las domaisèlas, un conte fantastic, satiric e amar. La mòrt lo dalhèt sus una frasa començada lo 30 d’abril de 1975. Inacabat tanben, mas per rasons diferentas, L’òme que èri ieu es un roman sul tèma de la feminizacion. Escrich en 1960, foguèt abandonat per l’autor que daissèt un manuscrich incomplet de 42 paginas.

Joan-Claudi Forêt La Pèira d’azard IEO Edicions e Parlarem en Vivarés Col. Atots n°122 (reedicion) Obratge bilingue 2015, 306 p., 15 € Dins lo silenci de son ostal d’Ardecha, un òme s’atissa a d esch ifra r un a la usa gravada de letras etruscas qu’a descobèrta per còp d’astre. A l’Edat Mejana, endacòm mai dins la montanha vivaresa, al fons de son abadiá, un monge s’esperfòrça de metre en vèrses un manuscrit latin per n’esconjurar lo messatge diabolic. En Ardecha totjorn, a mand de quitar l’òme qu’aima, una jove femna se clina sus sa vida per temptar de s’explicar las rasons de sa partença. Tres narrators victimas de lor pròpri tèxte, tres parlars occitans alunhats dins l’espaci o lo temps, tres biaisses de contar. Per un roman unic, quista d’identitat sus qualques camins del lengatge e de l’azard. ———— Magali BizotDargent Minusculitats e autreis essencialitats IEO 06 2015, 12 € Recuelh de novèlas, dins l'esperit deis escrichs precedents de l'autora (Questions essencialas, Esquissas per un retrach de l’ombra). ——— Ives Roqueta A cada jorn, son mièg lum Letras d'Oc

2015. 120 p., 15 €. Es lo tome segond de L'Ordinari del monde. ———— Mathieu Poitavin Esperit de sau/ Esprit de sel L'Aucèu libre 2015, 14 € Recuelh de tres novèlas, illustradas per Jaume Privat. ———— Frederic Fijac A quicòm pròche/ À peu de choses près Edicions Jorn 2015, 142 p., 18 € La poesia de F. Fijac investís tres elements, tres luòcs fondadors : lo flume, la bòria pairenala e lo bòsc. ———— Felip Gardy L'Astronòm inagotable Trabucaire 2015, 142 p., 14 € Recuelh d'un trentenat de pròsas cortas, ineditas o pareigudas en revistas. ———— Jaufré, chevalier du pays d'Oc Edicion en occitan e traduccion francesa per Ives Lavalada. Ed. de l'Esperluette Le Loubanel-19260-Treignac

10 € + 3 € de pòrt Jaufre es un roman epic dau sègle XIIIen, un monument de la literatura occitana. ———— Sèrgi Javaloyès Au nom de la lenga/Au nom de la langue Reclams 2015, 292 p., 12 € Dins son estudi, l'autor analisa lei fondaments ideologics dau corrènt anti-occitanista que pretènd faire dau bearnés e dau

gascon de lengas desseparadas de l'occitan : una concepcion « essencialista » de la lenga e de la cultura, e una confusion entre lenga e grafia.

— REVISTAS — Reclams n°834-835 01/06 de 2015 173 p., 14 € M. Romieu, 13 rue du Hameau de la Cavette, 64230 Lescar Dins una maquèta novèla, la revista rend un omenatge a l'escrivan e lexicografe Simin Palay (1874-1965) per lo cinquantenari de sa mòrt. Creacions : tèxtes de D. Jullien, P. Pessamessa, L. Revest, J.-C. Foret, J. Ubaud, M. Dupon, A. Clement,... Traduccions de J.- L. Borges per J. Blasco. ———— Lo Gai saber n°538 estiu de 2015 Abonament : 25 € F. Carbona, 103 rota del Bòsc de la Dònas, 31320 Aurevila. Tèxtes d'A. Lagarda, J.-F. Brun, M. Pujol,... La revista dispausa ara d'un site Internet (en francés) : http://lo.gai.saber.free.fr ———— Revue des langues Romanes CXIX, n°2 2015, 282 p., 27 €. Dorsier : « Aspects du XVIIIe siècle occitan ». Estudis recampats per J.-F. Courouau. Lo somari detalhat es sus lo site dei « Presses universitaires de la Méditerranée » (Montpelhier)

— INFOS — On comandar los libes de l’IEO Edicions ? En çò deu librèr vòste o per internet : www.ieoedicions.com (presentacions deus libes, bibliografias, extrèits causits, etc.) e consultar tanben www.ieo-difusion.com


Retrach

n°154

23

TRIBUNA LIURA

Riquet Capelon de la Sangla es nascut a bon terme dins una familha de paisans elevaires occitanoparlants e omnivòrs.

de cacauetas. De mai comprenguet que sa compassion per la dolor animala veniá de çò que las bèstias cridavan, udlavan, gingolavan de dolor. Los vegetaus son vius tanLeu, vers lo set ans, minjar ben mas son silenciós. Quo es pas de la charn li venguet intolerable : una rason per èsser insensible a las li semblava veire sa mair sagnar dolors vegetalas. Tiret de son alisas peluchas e titets que s’amerita- mentacion las fuelhas trachas, los van pas quò. Venguet vegetarian. turions copats, los chaulets de Mas demoret occitanoparlant. Bruxelles separats violentament batz dins los òrts, vergiers, jardins, dau chaul-pair. casaus, codercs, vinhaus, plais fruEmb lo temps, teorizet un chiers, pomaredas, perieras e aupauc sa practica alimentària. TroFilosoficament, la sola chau- ras pressejaredas e cereiròlas fubet a son vegetarisme de las justi- sa que siá legitime de minjar, quo gueren creats per l’òme. L’òme s’es ficacions filosoficas, compassiona- es la pulpa dau fruch. Es facha per per consequent balhat lo drech las, dieteticas e quitament climati- quò : lo predator minja la pulpa e d’intervenir dins l’òrdre naturau. cas. Tot aquò lo menet, vers sos fot lai l’òs, ajudant coma aquò los S’es pres per Dieu. Quo es per quò quinze ans, a se pausar la question ceriers, los pressegiers, los pruniers que, a quaranta ans, Riquet Cade l’illegitimitat per l’uman de se a se multiplicar e assegurar la su- pelon de la Sangla es vengut frucnuirir emb tot produch animau brevida de lor raça. A trenta ans ticopulpivòr sauvatge exclusiu. O – quau que siá. Se faguet donc ve- venguet per consequent fructicopul- per far mai sexy – wild pulpie. getalian, o – per èsser mai dins lo pivòr exclusiu. Mas prenguet sa Mas a pas oblidat son occitanitat e vent, mai « tendéncia » – vegan. O carta a l’Institut d’Estudis Occitans. contunha sens s’alassar de militar – per far mai sexy – veggie. Laisper totas sas conviccions. Plan maset lo lach aus vedeus, los uòus a la Militant contra los OGM, gre, mas inlassable. perpetuacion de l’enja polalhiera e anet un jorn a un debat contradiclos peissons a la mar. Mas oblidet tòri entre dos grands saberuts. Lo Coma es un arderós defenpas sa lenga mairala. partidari daus OGM desvolopet un sor de las accions de proximitat, argument que per èsser, dins lo segur avetz vist, sus los merchats De l’uòu passet a la grana. contexte, d’un enviblanta marrida daus vilatges occitans, sos uelhs de La grana es naturalament una vita fe ne’n era pasmens fondat sus una fuòc, sa lonja siloeta diafana monen devenir parier coma l’uòu. Es vertat istorica : dempuei las origi- tada sus una fustalha o una simpla per consequent contrari a la volon- nas de l’agricultura, l’òme manipu- chadiera ; avetz auvit sa votz de tat de la natura de se nuirir de ce- la geneticament los vegetaus per tribun presicar, vituperar dins sa realas, de mongetas de peseus, de seleccion, crosament, ibridacion, lenga mairala contra los rostisseichastanhas, de notz, de cacaus e empeutatge… La frucha que tro- res antropofages, los assassins de lachujas, los murtisseires d’endivas e de chauls de Bruxelles, escomenjar los genitomanipulaires de pomas, los sandwichaires recidivistas, los pizzaioli sagnaires de tomatas, los avortaires de pompiras… Puei prepausar au monde de prener la carta de l’I.E.O., suspres e desolat de ne’n pas plaçar mai. Micheu Chapduelh


L’Institut d’Estudis Occitans vos desira una bona annada 2016


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.