Memòria d'activitats 2025

2025 Memòria de projectes executats

2025 Memòria de projectes executats

3.1. Presidència Executiva i Direcció General.

Programes estratègics d’abast transversal 18

Col·laboració estratègica amb les 19 administracions i accions en el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Accions al voltant de l’Anuari IEMed 22 de la Mediterrània

Presentació de l’Anuari 2025 IEMed de la Mediterrània

Consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2026

3.2. Polítiques

Euromediterrànies

Programa Polítiques de Cooperació 27

Euromediterrània i Agenda Regional

XXXIV Jornada del Moviment Europeu català. “Cap al rellançament de la política euromediterrània. Trenta anys del Procés de Barcelona”

Jornada “Open Consultation on the UfM Future Vision and Mandate”

XV Fòrum Euromed. “Polítiques de Cooperació a la Regió Euromediterrània. El repte de la doble transició ecològica i digital a la Mediterrània”

Accions en el marc del pla de treball “Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean”

NESA – IEMed Workshop “The New Face of Security, Conflict and War”

Presentació de l’estudi “Territorial Perspectives for the New Euro-Mediterranean Strategic Agenda” per al Comitè de les Regions

Conferència “Road to Barcelona +30. Beyond Cooperation: Towards Strategic Integration in the Euro-Mediterranean Area”

Seminari de treball “Photographie géopolitique de la Méditerranée: dynamiques régionales et leviers pour la politique étrangère française”

IV Conferència d’Antics Ambaixadors de la Unió Europea “EU Foreign Policy Strategies to UnIock Unresolved Conflicts in the Mediterranean”

Conferència de Ciutats Mediterrànies “Barcelona +30: Empowering Local Action for Regional Transformation”

Programa Estudis i Prospectiva 60 Mediterrània

Àmbit de recerca i anàlisi estratègica

EuroMeSCo Joint Study Groups

IEMed Breakfasts. Presentació de ‘El ascenso de China. Una mirada a la otra gran potencia’

Àmbit de formació i capacitació per a investigadors

EuroMeSCo Workouts

Euromed Young Researchers Lab

Barcelona Summer School of the Mediterranean and the Middle East 2025

Programa Migracions 73

XVIII Seminari sobre Populisme i Xenofòbia. “Radicalització Política en Democràcies Consolidades”

Sessió “Dinámicas Migratorias y Amenazas Híbridas: Retos en las sociedades de acogida”

Accions en el marc de la xarxa EuroMediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig)

3.3 Desenvolupament

Sostenible i Integració Regional 76

Programa Economia Verda i Adaptació 77 Climàtica

Seminari “Contributions of Regenerative Agriculture and Ecological Restoration in the Mediterranean”

5th Med Dialogues +2030 “The Sea We Share: Voices for a Sustainable Mediterranean Sea”

Programa Desenvolupament Econòmic 84 i Humà

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN) Annual Conference “Expanding Financial Horizons: Mainstreaming Credit Guarantees for Mediterranean SMEs”

Seminari “Estratègia Mediterrània de Catalunya MEDCAT 2030. Cap a un nou Pla MedCat 2025-2028”

Sessió informativa sobre el Programa Interreg NEXT MED

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN) Spring Academy 2025 “Green Guarantee and ESG Monitoring”

XXVII Forum International de Réalités “30 ans après, quelle vision et quelle stratégie pour les relations Tunisie-UE?”

FEMISE Policy Seminar “Shaping the Future: Towards a Strategic Policy Road Map for a Deeper Euro-Mediterranean Integration”

MedCat Days 2025. “30 anys del Procés de Barcelona: una visió multiactor des de Catalunya. Assentem les bases del Nou Pacte per la Mediterrània”

Seminari “Hands-On Workshop on the Social Economy in the Southern Mediterranean”

IX Conferència de Governadors de Bancs Centrals de la Mediterrània. “Harnessing Innovation and Integration for Sustainable and Inclusive Development in the Mediterranean Region”

Acte commemoratiu del Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

Euro-Mediterranean Business and Economic Forum 2025

3.4. Cultura, Gènere

i Societat Civil 114

Programa Cooperació Acadèmica 115 i Recerca

Programa interuniversitari Aula Mediterrània. Cicles de conferències

X Seminari Interdisciplinari de Recerca del Programa Aula Mediterrània

10th International Scientific Conference EM-HERI 2025 “Higher Education Systems in the Mediterranean: Comparative Analysis & Development Opportunities”

Escola d’Estiu Aula Mediterrània “Entender el Mediterráneo en tiempos convulsos”

XVII Trobada anual del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà (FIMAM)

Programa Tendències al Món Àrab 140 i Musulmà

Conferència internacional “From Revolution to Exile. Arab Diaspora Politics in a Post-2011 Context”

Presentació del llibre ‘Breve historia del conflicto entre Israel y Palestina’, d’Ilan Pappé

Presentació del número 233 de Política Exterior “La mirada del sur”

Afkar Debates 2025. “Syria and Lebanon: Impact of the Conflict and Paths to Recovery”

Congrés Internacional “Palestina. Marcs, reflexions i perspectives”

Debat “A New Beginning: Imagining a Political Horizon for Palestine”

IEMed Breakfast. Presentació de ‘Un siglo de expolio y abandono en Palestina’, de Bichara Khader

Programa Perspectiva de Gènere i 150 Apoderament dels Joves

Àmbit de Gènere

MedWe Dialogues

Narratives Blaves i Liles. ‘Tal como existimos’, de Kaoutar Harchi

Taula rodona “Kenizé Mourad, una periodista global”

Exposició “Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies”

Exposició “Drawing 4 Equality. Desafiant els rols de gènere a les dues ribes de la Mediterrània”

Accions de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Àmbit de Joventut

XVII edició del concurs internacional de contes i relats Un Mar de Paraules. “La Mediterrània que imaginem”

UfM Med Youth Lab 2025

Taller “Gender, Climate Change and Security in the Euro-Mediterranean Region: Youth Perspectives for Peace and Justice”

Diàleg per la inclusió de persones joves d’orígens diversos

Kick off del projecte MEDiterranean Youth for Creative Impact (MEDYCI)

Programa InterCultura: Diàleg 173 i Acció Cultural

Àmbit de Diàleg Intercultural i Societat Civil

Taller formatiu internacional “Dialogue for Coexistence”

XXIV Reunió de la Xarxa Espanyola de la FAL

Campanya “Somos el Cambio. Comunidades fuertes y activas, aquí y ahora” de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh

Tallers formatius de la REFAL

Iftars populars de Ramadà

Presentacions del número 37 de la revista Quaderns de la Mediterrània: “25 años de reflexiones por un diálogo euromediterráneo”

Consell assessor de la revista QM

Sessions temàtiques “Fostering International Cultural Relations in the Mediterranean: Building Free, Inclusive, and Creative Societies”

Acte inaugural de les V Jornades Gatzara 2025 “Tot allò que compartim” i concert d’Ensemble Mediterrània

Euro-Mediterranean Civil Society Conference 2025 “From Vision to Action. Reinforcing Civil Society Commitment for an Inclusive Mediterranean”

Àmbit d’Acció Cultural

Exposicions

Exposició “Còmic palestí: Veus pròpies, crit col·lectiu”

Exposició “Manuel Humbert. L’àngel del Noucentisme”

Exposició “La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat”

Literatura, cinema i arts escèniques

Cicle de la Mediterrània “Barcelona Calling Palestina”

Recital de la Mediterrània

Presentació del número 17 de la revista Cultura i Paisatge

XXVI Mercat de Documentals Euromediterranis –MEDIMED Doc Market 2025

XIX Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Formats musicals

Presentació del XXVIII Festival de Músiques Sacres de Fes “Renaissances”

Concert de Maktub Project en el marc del cicle “Juliols a la fresca 2025”

V Festival Internacional Jordi Savall de Música

Antiga “Homenatge a la diversitat”

Concert del Dia de la Mediterrània

4. Xarxes euromediterrànies

i projectes europeus 236

Xarxes euromediterrànies 238 coordinades per l’IEMed

EuroMeSCo

Xarxa Espanyola de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh (FAL)

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

MedThink 5+5

Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Xarxes euromediterrànies amb 239 participació activa de l’IEMed

MedCities: Network of Mediterranean Cities

EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig. ReNet)

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

Euro-Mediterranean and African Network for Economic Studies (EMANES)

Euromediterranean University (EMUNI)

Mediterranean Think Tank Alliance on Climate Change (MATTCCh)

Projectes europeus

240

Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean

Xarxa Doctoral Marie Skłodowska-Curie de l’EuroMediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig)

MEDiterranean Youth for Creative Impact (MEDYCI)

Contracte marc per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors amb el Comitè de les Regions

Contracte marc per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors – Veïnatge Sud i Gran Orient Mitjà – amb el Parlament Europeu

5. Publicacions

Periòdiques

IEMed Mediterranean Yearbook 2025

15th Euromed Survey. Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean afkar/ideas

Quaderns de la Mediterrània

Monografies mediterrànies 12. “Reclaiming Our Shared Humanity. Countering Polarisation and Dehumanisation Driven by the Middle East Conflict”

Coedicions

Política Exterior núm. 223 “La mirada del sur”

“Challenges and Opportunities for Local Authorities in Supporting Euro-Mediterranean Cooperation”

248

“Climate Action as a Strategic Priority for the New Pact for the Mediterranean”

“Femmes de Méditerranée: Entre résistances et stratégies de pouvoirs”

Papers, estudis i informes 251

EuroMeSCo Joint Policy Studies

EuroMeSCo Policy Reports

EuroMeSCo Policy Briefs

IEMed Policy Studies

Papers IEMed

IEMed Reports

Papers IEMed – FEMISE – ERF

Articles 256

EuroMeSCo Spot On Focus MedDialogues

Sèrie Aula Mediterrània

6. Premsa, internet i xarxes socials

242

244

Llocs web associats El 2025 en xifres

7. L’IEMed en xifres

Òrgans de Govern 1

Junta de Govern

President

M. Hble. Sr. Salvador Illa i Roca, president de la Generalitat de Catalunya

Vicepresident Primer

Excm. Sr. José Manuel Albares Bueno, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

Vicepresident Segon

Excm. Sr. Jaume Collboni Cuadrado, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

Vicepresident Tercer

Hble. Sr. Jaume Duch Guillot, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior

Vocals designats per la Generalitat de Catalunya

Sr. Agustí Fernández de Losada Passols, secretari d’Acció Exterior i de la Unió Europea

Sra. Clelia Colombo Vilarrasa, directora general de l’Acció Exterior

Sr. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea

Sr. Jaume Baró i Torres, conseller delegat, ACCIÓ

Vocals designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

Sr. Diego Martínez Belío, secretari d’Estat d’Afers Exteriors i Globals

Sra. Carmen Magariños Casal, directora general per al Magrib, Mediterrània i Pròxim Orient

Sr. Sergio R. Carranza Förster, vocal assessor per a Afers de la Mediterrània

Sra. Cecilia García Gasalla, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia. AECID

Vocals designats per l’Ajuntament de Barcelona

Il·lma. Sra. Maria Eugènia Gay Rossell, segona tinenta d’Alcaldia

Sra. Sara Belbeida Bedoui, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa

Sr. David Llistar i Bosch, director de Drets Humans, Justícia Global i Cooperació Internacional

Sr. Felip Roca i Blasco, director de Relacions Internacionals

Secretari

Senén Florensa i Palau, director general de l’IEMed

Comissió Delegada

President

Sr. Senén Florensa i Palau, president executiu de l’IEMed

Vocals designats per la Generalitat de Catalunya

Sra. Clelia Colombo Vilarrasa, directora general de l’Acció Exterior

Sr. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea

Vocals designats pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

Sra. Carmen Magariños Casal, directora general per al Magrib, Mediterrània i Pròxim Orient

Sra. Cecilia García Gasalla, directora de Cooperació amb Àfrica i Àsia. AECID

Vocals designats per l’Ajuntament de Barcelona

Sr. Felip Roca i Blasco, director de Relacions Internacionals

Sra. Sara Belbeida Bedoui, comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa

Secretària

Sra. Anna Roy Solduga, directora de Serveis i Recursos Humans de l’IEMed

Consell Assessor

Hassan Abouyoub, ambaixador del Marroc a Romania i exambaixador del Marroc a Itàlia

Jaloud Ayed, exministre de Finances de Tunísia

Omar Azziman, exambaixador del Marroc a Espanya

Lluís Bassat, president d’honor de Bassat&Ogilvy. Barcelona

Héle Beji, escriptora. Tunísia

Shlomo Ben Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors

El Hassan Bin Talal, príncep del regne de Jordània i expresident del Club de Roma

Dolors Bramon, professora emèrita d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat de Barcelona

Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic, exambaixador de la UNESCO a Tunísia i Líbia i exvicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres

Youssef Courbage, director de recerca, Institut National d’Études Démographiques. París

Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre

Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge

Jean-Pierre Filiu, professor associat i Càtedra Orient Mitjà i Mediterrani, Institut d’Études Politiques (Sciences Po). París

Manuel Forcano, poeta, traductor i expresident de l’Institut Ramon Llull. Barcelona

Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina

Amin Maalouf, escriptor i periodista libanès

Andreu Mas-Colell, fundador de Barcelona Graduate School of Economics. Barcelona

Sari Nusseibeh, filòsof i exrector de la Universitat Al-Quds. Jerusalem

Enric Olivé, professor d’Història Contemporània, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona

Romano Prodi, expresident del Consell de Ministres d’Itàlia i de la Comissió Europea

Antoni Segura, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i president del CIDOB. Barcelona

Ismail Serageldin, director fundador de la Biblioteca Alexandrina. Alexandria

Abdelkhader Sid Ahmed, escriptor i editor algerià

Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités. Tunísia

Alt Patronat – Consell Empresarial

Empreses patrocinadores

Institucions col·laboradores

Presentació 2

Presentació

Trenta anys després del Procés de Barcelona, la Mediterrània es confirma com un dels espais més sensibles per entendre les transformacions estructurals del sistema internacional. L’any 2025 ha posat de manifest que la regió ja no pot interpretar-se únicament a través de les seves dinàmiques internes, sinó com una intersecció crítica on convergeixen la rivalitat entre grans potències, les mutacions de l’ordre global i les vulnerabilitats acumulades de les últimes dècades. Del Pròxim Orient al Sahel, i de la frontera oriental d’Europa a les ribes mediterrànies, els shocks polítics, econòmics, climàtics i socials configuren avui un horitzó que exigeix nous instruments de cooperació i una capacitat renovada de lectura estratègica.

La commemoració del 30è aniversari del Procés de Barcelona s’inscriu, així, en un context qualitativament diferent del de 1995. Aleshores, l’objectiu era estendre lògiques de cooperació en un escenari d’optimisme postbipolar; avui, l’horitzó és el d’una regió sotmesa a tensions simultànies que qüestionen la capacitat del multilateralisme per oferir estabilitat. El conflicte a l’Orient Mitjà, la prolongació de la guerra a Ucraïna, l’increment de la competència estratègica a la Mediterrània oriental, el debilitament de la governança al Sahel i l’impacte creixent de les crisis climàtiques i hídriques han consolidat un entorn on les fronteres entre seguretat, desenvolupament i cohesió social són més difuses que mai.

En aquest escenari, un element s’ha anat imposant com a clau interpretativa: la successió de crisis des de 2020 no ha creat un nou cicle, sinó que ha accelerat tendències que ja eren latents. La pandèmia de la COVID-19 va actuar com a catalitzador d’un procés més profund: l’exposició de dependències estratègiques, la fragilitat de les cadenes de subministrament, la necessitat de transicions energètiques sostenibles i la centralitat de la governança regional en qüestions transversals com la salut, el clima, la mobilitat i l’alimentació. Des d’aleshores, cada crisi ha funcionat com una capa afegida sobre vulnerabilitats preexistents, configurant un escenari que ja no respon a lògiques sectorials, sinó a una interdependència de riscos.

Davant aquest horitzó, les institucions europees han començat a redefinir el seu posicionament mediterrani amb una voluntat més estratègica. El Pacte per la Mediterrània, el procés de revisió de la Política Europea de Veïnatge i la renovada cooperació amb la Unió per la Mediterrània assenyalen un retorn a la regió com a prioritat geopolítica, energètica i humana. Aquesta reorientació reconeix que la relació entre Europa i el seu veïnatge sud no és una qüestió perifèrica, sinó un dels principals vectors que determinaran la seva capacitat de resiliència interna, cohesió i projecció internacional.

En aquest marc, l’IEMed ha reforçat la seva funció com a actor que connecta anàlisi, diplomàcia del coneixement i suport operatiu a polítiques públiques. L’any 2025 ha evidenciat fins a quin punt la capacitat de generar diagnòstics acurats, d’articular espais de diàleg i d’impulsar projectes de cooperació és imprescindible per interpretar els canvis en curs i anticipar els reptes que vindran. L’Institut ha continuat al servei de les tres administracions consorciades —el Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona—, contribuint a les seves estratègies mediterrànies en àmbits tan crítics com les migracions i la mobilitat, les transicions energètica i digital, la governança urbana, la cohesió social i el diàleg intercultural.

Aquest esforç s’ha expressat a través d’una acció sostinguda en tres eixos complementaris, que responen, precisament, als tres grans ‘cistells’ del Procés de Barcelona: la cooperació política i de seguretat, amb un seguiment rigorós dels principals dossiers regionals i una contribució activa al desplegament del Pacte per la Mediterrània; la cooperació econòmica i el desenvolupament sostenible, reforçant la dimensió mediterrània de les transicions estructurals en curs; i la cooperació social i cultural, on el rol de la societat civil, la igualtat de gènere, la joventut i el diàleg intercultural continuen sent elements clau per a la cohesió i la resiliència de la regió.

A aquests àmbits s’hi suma la producció de coneixement i la dinamització de xarxes euromediterrànies, que continuen essent una peça central de la contribució de l’Institut. Les publicacions especialitzades, els grups d’experts, la cooperació amb universitats i la promoció de la recerca han mantingut la Mediterrània com un espai d’anàlisi de qualitat i de debat constructiu, coherent amb la vocació de llarg recorregut del Procés de Barcelona.

La memòria que segueix dona compte d’aquest esforç i reafirma la voluntat de l’IEMed de contribuir, amb rigor, independència i vocació pública, a un objectiu col·lectiu que avui és més necessari que mai: reforçar la cooperació euromediterrània en un moment de transformacions profundes. L’Institut continua generant anàlisi per interpretar un entorn complex i facilitant espais de concertació entre administracions, institucions europees, centres de recerca, actors socials i ciutadania. Ho fa amb la convicció que la Mediterrània, tot i les tensions que l’afecten, manté un potencial notable de complementarietat i innovació, i que la capacitat de convertir aquesta diversitat en una força compartida és essencial per al futur de la regió. Des d’aquesta perspectiva, l’IEMed reafirma el seu compromís de seguir treballant —des del coneixement i el diàleg— per avançar cap a un espai euromediterrani més resilient, cohesionador i alineat amb les aspiracions de les seves societats.

3. Àrees

3.1. Presidència Executiva i Direcció General. Programes estratègics d’abast transversal

Objectius: En el marc de la coordinació general de l’IEMed, la Presidència Executiva i la Direcció General impulsen cada any un conjunt d’actuacions d’alt nivell estratègic que, pel seu abast transversal, impliquen una col·laboració directa amb les administracions públiques. Aquestes iniciatives, que reforcen la projecció euromediterrània de Barcelona, Catalunya i d’Espanya, inclouen tant espais de diàleg polític i econòmic com accions culturals i socials de gran visibilitat pública.

L’any 2025, a més, una part significativa d’aquestes actuacions s’emmarquen en la commemoració del 30è aniversari del Procés de Barcelona, un moment clau per reafirmar el compromís de l’IEMed amb la cooperació regional i amb la renovació de l’agenda euromediterrània. En aquest apartat es presenta, de manera sintètica, la relació d’aquestes accions estratègiques, amb indicació de les que formen part de la programació del 30è aniversari.

Col·laboració estratègica amb les administracions i accions en el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Jornada “Open Consultation on the UfM Future Vision and Mandate”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 13 de febrer

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Comissió Europea

Pàgina 30

Accions en el marc del pla de treball “Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean”

Barcelona, 2025-2026

Col·laboració amb: Comissió Europea Pàgina 36

Conferència de Ciutats Mediterrànies “Barcelona +30: Empowering Local Action for Regional Transformation”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 26 i 27 de novembre

Col·laboració amb: MedCities, Ajuntament de Barcelona, Unió per la Mediterrània, Autoritat Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Catalonia International – Generalitat de Catalunya Pàgina 56

Seminari “Contributions of Regenerative Agriculture and Ecological Restoration in the Mediterranean”

Barcelona, 26 i 27 de juny

Col·laboració amb: AECID, CREAF – UAB, FIAP

Pàgina 77

Seminari “Estratègia Mediterrània de Catalunya MEDCAT 2030. Cap a un nou Pla MedCat 2025-2028”

Barcelona, 6 de març

Col·laboració amb: Departament d’Unió Europea i Acció Exterior – Generalitat de Catalunya

Pàgina 87

FEMISE Policy Seminar “Shaping the Future: Towards a Strategic Policy Road Map for a Deeper Euro-Mediterranean Integration”

El Caire, 16 de juny

Col·laboració amb: FEMISE, AECID

Pàgina 93

MedCat Days 2025. “30 anys del Procés de Barcelona: una visió multiactor des de Catalunya. Assentem les bases del Nou Pacte per la Mediterrània”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 9 de juliol

Col·laboració amb: Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Representació de la Comissió Europea a Barcelona, MedCoopAlliance

Pàgina 95

Seminari “Hands-On Workshop on the Social Economy in the Southern Mediterranean”

Múrcia, 17 i 18 de setembre

Col·laboració amb: AECID, CEPES

Pàgina 98

Euro-Mediterranean Business and Economic Forum 2025

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 18 i 19 de novembre

Col·laboració amb: Cambra de Comerç de Barcelona, ASCAME, Unió per la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea – Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona

Pàgina 108

Presentació del Knowledge Hub de la UfM Network of Climate, Women, Peace and Security

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Amman, 19 de novembre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània

Pàgina 151

Accions de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Marsella, 26 i 27 de juny; Gammarth, 18 i 19 de setembre; Barcelona, 11 i 12 de novembre

Col·laboració amb: CAWTAR; FFM; FDLF, Estat Francès, Unió per la Mediterrània

Pàgina 157

XVII edició del concurs internacional de contes i relats Un Mar de Paraules. “La Mediterrània que imaginem”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, abril a setembre

Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh, AECID, Unió per la Mediterrània, UNESCO, Ateneu Barcelonès, Institut Francès de Barcelona

Pàgina 162

Euro-Mediterranean Civil Society Conference 2025 “From Vision to Action. Reinforcing Civil Society Commitment for an Inclusive Mediterranean”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 26 de novembre

Col·laboració amb: Comissió Europea, Unió per la Mediterrània, AECID, Generalitat de Catalunya

Pàgina 194

Seminaris en el marc de l’exposició “La Mediterrània. Un mar de patrimonis”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 26 de maig i 30 de setembre; Alacant, 15 de desembre

Col·laboració amb: IEC, Comitè Nacional Espanyol ICOMOS, RehabiMed, UNESCO

MONDIACULT España 2025, Fundació Anna Lindh, Casa Mediterráneo

Pàgina 205

Concert del Dia de la Mediterrània

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Barcelona, 28 de novembre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació – AECID

Pàgina 229

Accions al voltant de l’Anuari IEMed de la Mediterrània

L’Anuari IEMed de la Mediterrània és el principal producte editorial de l’Institut i un programa de recerca d’abast clarament transversal. Amb una trajectòria llarga i continuada, l’Anuari actua com a observatori de l’agenda euromediterrània i ofereix anàlisis rigoroses sobre les principals dinàmiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de la regió. La seva consolidació al llarg dels anys l’ha convertit en la publicació de referència de l’IEMed en l’estudi de l’actualitat euromediterrània i en una eina clau per a la projecció del pensament mediterrani a escala nacional i internacional.

Presentació de l’Anuari

2025 IEMed de la Mediterrània

En el marc del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà (FIMAM)

Lloc: Universitat de València

Data: 22 d’octubre

En el marc de la trobada anual del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà es presenta la nova edició de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, que compta amb un dossier monogràfic dedicat a la reconfiguració de l’ordre internacional i les guerres territorials a l’Orient Mitjà, a més d’aportar a la resta de les seves seccions les claus per a comprendre i analitzar els processos i esdeveniments que marquen el panorama polític, econòmic, social i cultural a la regió euromediterrània.

Ponents (València): Senén Florensa, president executiu, IEMed. Miguel Hernando de Larramendi, Universitat Autònoma de Madrid.

Consell assessor de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2026

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 7 de novembre

De cara a iniciar la preparació de la propera entrega de l’Anuari IEMed de la Mediterrània, l’Institut convoca a un grup de reconeguts experts de les relacions euromediterrànies per a confeccionar els temes i autors que integraran el sumari d’aquesta publicació de referència de l’Institut en el seguiment dels esdeveniments que marquen l’evolució de l’agenda euromediterrània any rere any.

Membres: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Oumaya Amghar, assessora del president executiu, IEMed. Haizam Amirah Fernández, Centro de Estudios Árabes Contemporáneos (CEARC), Madrid. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Julien Barnes-Dacey, Consell Europeu de Relacions Exteriors. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Rim Filali Meknasi, cap de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Arnau Gallard, cap de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed. Hugo Gallego Sánchez, Anuari de la Mediterrània, IEMed. Giorgia Giovannetti, vicerectora de Relacions Internacionals, Universitat de Florència. Miguel Hernando de Larramendi, Universitat de Castella-La Manxa. Tin Hinane El Kadi, Universitat d’Oxford. Álvaro Iranzo, exambaixador d’Espanya a Egipte. Kristina Kausch, The German Marshall Fund dels Estats Units. Bichara Khader, Universitat Catòlica de Lovaina. Michael Köhler, exdirector general adjunt de la Comissió Europea i investigador associat de l’IEMed. Aurèlia Mañé, Universitat de Barcelona. John O’Rourke, exambaixador de la UE a Algèria i investigador associat de l’IEMed. Jordi Padilla, coordinador, Anuari de la Mediterrània, IEMed. Marc Pierini, Carnegie Europe. Ana Planet, Universitat Autònoma de Madrid. Eduard Soler, Universitat Autònoma de Barcelona.

3.1. Presidència Executiva i Direcció General. Programes estratègics d’abast transversal

3. Àrees

3.2. Polítiques Euromediterrànies

Objectius: Generar reflexió, anàlisi i recomanacions sobre els temes clau de les polítiques euromediterrànies i de les relacions entre la UE i els països del sud de la Mediterrània, tot participant en programes i projectes regionals d’investigació i desenvolupament.

Una part fonamental d’aquesta tasca és la gestió i dinamització de la xarxa EuroMeSCo, que agrupa centres de recerca i pensament de tota la regió. Alhora, es manté una col·laboració estreta amb governs, institucions europees i regionals, instituts de recerca, entitats acadèmiques i xarxes de la societat civil euromediterrània, que es tradueix en publicacions de referència i trobades estratègiques.

Programa Polítiques de Cooperació Euromediterrània i Agenda Regional

XXXIV Jornada del Moviment Europeu català. “Cap al rellançament de la política euromediterrània.

Trenta anys del Procés de Barcelona”

Lloc: Parlament de Catalunya, Barcelona

Data: 27 de gener

Col·laboració amb: Consell Català del Moviment Europeu; Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya; Parlament de Catalunya; Oficina a Barcelona del Parlament Europeu; Comissió Europea; Diputació de Barcelona; Agenda Pública; Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors i Globals – Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació

El 28 de novembre de 2025 es commemoren trenta anys de l’aprovació de la Declaració Euromediterrània, que va instaurar el Procés de Barcelona. Quin balanç en podem fer, trenta anys més tard? Són vigents els seus principis? Aquesta jornada reflexiona sobre aquests interrogants i avalua l’encaix entre la Declaració de Barcelona i el nomenament d’una nova comissària per a la Mediterrània, encarregada del desplegament d’un nou Pacte per la Mediterrània en estreta col·laboració amb l’Alta Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Aquest nou pacte neix de la necessitat de replantejar tant les relacions bilaterals amb els països de la regió com les dinàmiques d’integració i cooperació regional, amb l’objectiu de construir un espai d’estabilitat i resiliència en àmbits d’interès comú —el desenvolupament econòmic, la seguretat i les migracions— i en termes de bona governança, democràcia i drets humans als països del sud de la Mediterrània. Tot això, en un context marcat pels canvis profunds derivats de l’impacte de la COVID-19, la digitalització i el nou escenari geopolític resultat de l’agressió de Rússia a Ucraïna i de la guerra a Orient Mitjà posterior als esdeveniments del 7 d’octubre de 2023.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Francesc Almendros, professor d’Economia, Universitat Autònoma de Barcelona; portaveu, Equipo Europa. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Julien Barnes-Dacey, director, Programa Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, European Council on Foreign Relations. Nadia Chaib Ras, advocada, Barcelona. Youssef Cherif, director, Columbia Global Center, Tunis. Lluís Falgàs, periodista parlamentari, Ràdio Televisió Espanyola (RTVE), Barcelona. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Manuel Forcano, poeta, hebraista i traductor, Barcelona. Jérémie Fosse, president i cofundador, Eco-Union, Barcelona. Maria Eugènia Gay, vicepresidenta, Diputació de Barcelona i delegada de Relacions Internacionals; segona tinenta d’Alcaldia, Ajuntament de Barcelona. Enric Juliana, periodista i escriptor, adjunt al director, La Vanguardia, Barcelona. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Esma Kučukalić, investigadora, Universitat Europea de València. Paula Lamosa, professora de Relacions Internacionals, Universitat de Loyola, Sevilla – Còrdova. Joaquim Llimona, director, CEI International Affairs, Barcelona. Javi López, vicepresident, Parlament Europeu, Brussel·les. Aurèlia Mañé, professora titular d’Economia, Universitat de Barcelona. Jusaima Moaid-Azm, professora, Universitat de Granada. Olivia Orozco, coordinadora de Formació i Economia, Casa Árabe, Madrid. Susanna Rivero, secretària general, Consell Català del Moviment Europeu. Josep Rull, president, Parlament de Catalunya, Barcelona. Stelios Stavridis, ARAID, Universitat de Saragossa. Jordi Xuclà, president, Consell Català del Moviment Europeu, Barcelona. Taha Zitan, president, Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEF), Barcelona.

Jornada “Open Consultation on the UfM Future Vision and Mandate”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Palau de Pedralbes, Barcelona

Data: 13 de febrer

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Comissió Europea

L’any 2023, la Unió per la Mediterrània (UpM) va celebrar el seu 15è aniversari, un moment clau que va coincidir amb la posada en marxa d’un procés de reforma dirigit a enfortir el seu paper, la seva eficiència i el seu impacte enmig de les dinàmiques geopolítiques i socioeconòmiques canviants de la regió euromediterrània. Certs mandats sectorials de la UpM, com els relacionats amb el desenvolupament urbà, l’empoderament de les dones o el medi ambient i l’acció climàtica, han estat actualitzats en els darrers anys, però el mandat global de la UpM no havia estat objecte de revisió des de l’aprovació del full de ruta de 2017. Així, aquesta jornada ofereix l’oportunitat d’explorar quines àrees de cooperació caldria prioritzar en els propers anys i com la UpM pot tenir un paper únic davant els nous reptes regionals, incloses les tasques de reconciliació i rehabilitació postcrisi. Permet també implicar institucions associades, parts interessades, investigadors i experts de la societat civil en aquest exercici de reflexió inclusiva, tot establint una plataforma per iniciar i avançar en una reforma més àmplia centrada en el seu mandat i en la seva capacitat com a centre de cooperació regional.

Ponents: Ayed Aburamadan, director per a Gaza de la Federació General de Sindicats de Palestina, Gaza. Yousef Bataineh, ambaixador de Jordània davant la UE; copresident jordà de la Reunió d’Alts Funcionaris de la UpM. Youssef Cherif, director, Columbia Global Center, Tunis. Khalid Emara, exassistent del ministre d’Afers Exteriors d’Egipte. Intissar Fakir, directora del Programa Nord d’Àfrica i Sahel, Middle East Institute (MEI), Washington. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Jérémie Fosse, cofundador i president, Eco-Union, Barcelona. Luisa María García, directora de Cooperació amb el Món Àrab i Àsia, Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), Madrid. Fanny Gauret, productora i experta multimèdia. Nimrod Goren, president i fundador, Mitvim, Ramat Gan; cofundador, Diplomeds. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI), París. Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània. Mary Kawar, directora, centre regional del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament, Amman. Esteban León, cap del Programa Mundial de Resiliència Urbana; Subdivisió de Reducció i Rehabilitació de Riscos, ONU-Hàbitat, Barcelona. Aldo Liga, investigador associat, MENA Centre, Institut Italià d’Estudis Polítics Internacionals (ISPI), Milà. Birgit Loeser, cap de Divisió per a Afers Regionals d’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE); copresidenta europea de la Reunió d’Alts Funcionaris de la UpM. Elise Machline, directora, Center for Climate Change Policy and Research, Arava Institute for Environmental Studies, Ketura. Jusaima Moiad-Azm Peregrina, professora, Universitat de Granada. Lamis Qdemat, expert consultor en Gestió i Governança de l’Aigua, Parlament Mundial de la Joventut per l’Aigua; Xarxa Mediterrània de Joves per l’Aigua (MedYWat). Usama Sadawi, exministre d’Estat d’Emprenedoria i Empoderament de Palestina. Shireen Shelleh, directora executiva, Palestine Emerging, Ramal·lah. Katarzyna Sidło, analista sènior per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS), París. Harry Tarpey, responsable d’Associacions Estratègiques, Fundació ALIPH, Ginebra.

XV

Fòrum

Euromed. “Polítiques de Cooperació a la Regió Euromediterrània. El repte de la doble transició

ecològica

i digital a la

Mediterrània”

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 28 de febrer

Col·laboració amb: Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació; Fundació Friedrich Ebert; Fundació Rafael Campalans

La trobada d’enguany d’aquest fòrum, auspiciat per la Fundació Campalans i l’IEMed, torna a aplegar diferents decisors polítics per reflexionar sobre la importància de recolzar els mecanismes multinivell de cooperació regional davant els reptes que el canvi climàtic i la revolució digital plantegen a la regió mediterrània. Una doble transició que, malgrat la seva imminència i els canvis profunds que comporta, pot donar peu a una veritable transformació regional fonamentada en paradigmes de desenvolupament sostenible, just i inclusiu.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Jordi Cuadras, president, Fons Català de Cooperació. Noha El Mikawy, degana de l’Escola d’Afers Globals i Polítiques Públiques (GAPP) de la Universitat Americana del Caire. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus i Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Eva Granados, secretària d’Estat de Cooperació Internacional. José Montilla, president de la Fundació Rafael Campalans. Luise Rürup, delegada de la Fundació Friedrich Ebert a Espanya i Portugal. Pau Solanilla, director de la Fundació Rafael Campalans. Anna Terrón, experta en migracions i mobilitat internacional.

Accions en el marc del pla de treball “Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean”

Enquesta “Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean”

Consulta: del 5 al 30 de març

Aquesta consulta és la peça central de la subvenció directa atorgada per la Comissió Europea a l’IEMed per tal de fonamentar, a través d’un procés participatiu, el nou marc relacional amb què la Unió vol aprofundir i millorar els vincles amb els països socis mediterranis en un moment d’especial incertesa i de geopolítica canviant. Així, l’objectiu de l’enquesta és recollir dades de primera mà sobre les polítiques, prioritats i visions al voltant de la UE i de la resta de la regió mediterrània. D’aquesta manera, el qüestionari, difós en línia per a la seva resposta, s’adreça a decisors polítics, experts i acadèmics, representants de la societat civil, líders del sector privat i qualsevol persona interessada a contribuir a les polítiques regionals que han de marcar el futur de tota la regió.

“Kick-off Exchange with Commissioner Dubravka Šuica. Building the Blueprint: Experts’ Assessment on the Vision and Priorities for the Pact”

Lloc: Edifici Berlaymont, Comissió Europea, Brussel·les

Data: 8 d’abril

Col·laboració amb: Direcció General per a l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i el Golf (DG MENA), Servei Europeu d’Acció Exterior

La sessió inaugural del pla de treball Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean reuneix la nova comissària europea per a la Mediterrània, Dubravka Šuica, i altres representants de la Comissió Europea i del Servei Europeu d’Acció Exterior amb una selecció d’experts i investigadors de la xarxa EuroMeSCo, amb l’objectiu de contrastar la visió i les prioritats inicials del Nou Pacte amb veus expertes independents. Aquesta trobada marca el tret de sortida d’una sèrie de consultes regionals a Rabat, El Caire i Brussel·les destinades a incorporar propostes concretes i coneixement territorial al disseny del Nou Pacte.

Participants: Nora Aboushady, professora agregada d’economia, Universitat del Caire; investigadora sènior, German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Bonn. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Rabha Allam, experta, Centre d’Estudis Polítics i Estratègics Al-Ahram (ACPSS), El Caire. Justine Belaïd, tècnica de polítiques, MENA.A.2 – Pacte per al Mediterrani i Egipte, Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea, Brussel·les. Adélaïde Choveau, tècnica de comunicació, projecte Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Med, Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Francisco Gaztelu, director per al Nord d’Àfrica (MENA.A), Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea, Brussel·les. Zine Labidine Ghebouli, investigador visitant al programa per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, European Council on Foreign Relations (ECFR), París. Jenny Gilbert, responsable de programes, Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Rosamaria Gili, directora per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), Brussel·les. Nimrod Goren, president i fundador, Mitvim – The Israeli Institute for Regional Foreign Policies, Ramat Gan – Tel-Aviv; fundador executiu, Diplomeds. Raül Hernández Sagrera, membre del Gabinet de la comissària Dubravka Šuica, Comissió Europea, Brussel·les. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI), París. Michael Karnitschnig, director general adjunt en funcions i director per al Golf (MENA.C), Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea, Brussel·les. Mariam Lutfi, representant de la Junta de Govern, IEMed; tècnica de polítiques per a les relacions euromediterrànies i consultora de projectes de la UE, Direcció General d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Iván Martín, investigador sènior, Policy Center for the New South (PCNS), Rabat. James Moran, investigador associat sènior, Centre d’Estudis de Política Europea (CEPS), Brussel·les. Katarzyna Sidło, analista sènior de polítiques per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, European Union Institute for Security Studies (EUISS), París. Eduard Soler i Lecha, professor de relacions internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona; investigador associat sènior, CIDOB, Barcelona. Dubravka Šuica, comissària europea per a la Mediterrània, Comissió Europea, Brussel·les. Eckart Woertz, director, GIGA – German Institute for Global and Area Studies, Hamburg. Katerina Wolfova, cap d’unitat per a Egipte, Pacte per la Mediterrània (MENA.A.2), Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea, Brussel·les.

“Consultation

Circle on the New Pact: Building the Mediterranean of Tomorrow”

Lloc: Policy Centre for the New South, Rabat

Dates: 13 i 14 de maig

Col·laboració amb: Policy Centre for the New South (PCNS)

Aquesta primera consulta s’orienta a la cohesió social i a la dinamització d’estructures econòmiques mitjançant l’anàlisi d’experiències passades de cooperació, la integració regional a través d’associacions público-privades i noves fórmules de cooperació triangular per fomentar el comerç i la inversió, la preparació dels joves per als mercats laborals del futur, la mobilitat i la circulació de talent i capital humà, i la sostenibilitat sistèmica.

Participants: Keltoum Ait Belhaj, coordinadora de la xarxa MENA per a la Capacity Development for Transparency Initiative, UNEP Copenhagen Climate Centre. Thami Alaoui, conseller, Ministeri d’Afers Exteriors del Marroc. Sima AlKhafaji, sotscap de missió, Ambaixada de Finlàndia al Marroc. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. David Ambrus, sotscap de missió, Ambaixada d’Hongria al Marroc. Oumaya Amghar, assessora tècnica, IEMed. Eric Asmar, director executiu, Happy Smala. Sophie Autié, Delegació de la UE al Marroc. Salma Badda, vicepresidenta, Consell de la Joventut Mediterrània. Abdeslam Badre, professor agregat, Universitat Mohammed V. Reda Bajoudi, assessor polític, Ambaixada de Dinamarca al Marroc. Salaheddine Bakor, EU Jeel Connect Network. Kamilia Bantla, Université Euromed de Fès. Houda Barakate, Education for Employment (EFE Maroc). Abdelhak Bassou, investigador sènior, Policy Center for the New South (PCNS). Justine Belaïd, Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea. Aymen Belgacem, economista, FMI. Ahmed Ikbal Benbrahim, director de desenvolupament i suport – cooperació i afers internacionals, Caisse de Dépôts et Consignations. Hicham Benfeddoul, director d’estudis, Consell Superior de l’Educació, la Formació i la Recerca Científica del Marroc. Wail Benjelloun, president honorari, Unió de les Universitats de la Mediterrània (UNIMED). Ulla Berit Basse, Ambaixada de Dinamarca al Marroc. Beatriz Betegón, Delegació de la UE al Marroc. Ba Bocar, vicepresident, Unió Panafricana de la Joventut. Rado Bohinc, president, University of the Euro-Mediterranean (EMUNI). Hanaâ Boualaoui, EU Jeel Connect Network. Mounia Boucetta, investigadora sènior, PCNS. Joan Borrell, secretari general adjunt, UpM. Younes Boumehdi, fundador i director executiu, Hitradio. Christine Cassiers, Delegació de la UE al Marroc. Matilde Ceravolo, Delegació de la UE al Marroc. Pierre Champsavoir, cofundador, Happy Smala. Oumnia Charfaoui, secretària d’Afers Exteriors del Marroc. Imene Cherif, responsable regional de polítiques econòmiques per a la justícia social a la regió MENA, Friedrich-Ebert-Stiftung. Latifa Daadaoui, Erasmus+ Office – Marroc. Ornella D’Amico, responsable regional de missió, Agence Française de Développement (AFD). Khalil Dahbi, investigador associat, German Institute for Global and Area Studies (GIGA). Zied Debbabi, director de comunicació, BUSINESSMED. Daniele Dotto, Delegació de la UE al Marroc. Gaetan Ducroux, Delegació de la UE al Marroc. Yahya Echattoui, EU Jeel Connect Network. Karim El Aynaoui, president executiu, PCNS. Hafsa El Bekri, responsable sènior d’estratègia executiva i incidència, Positive Agenda Advisory. Chaimae El Mahdaoui, EU Jeel Connect Network. Bouchta El Moumni, president, Universitat Abdelmalek Essaâdi. Amal El Ouassif, especialista sènior en relacions internacionals, PCNS. Abdelkader El Khissassi, ministre plenipotenciari, Ministeri d’Afers Estrangers del Marroc. Mounir El Aoufir, macroeconomista, Ministeri d’Inclusió Econòmica, Petita Empresa, Ocupació i Empreses. Mohammed El Razzaz, cap de desenvolupament econòmic i ocupació, UpM. Saloi El Yamani, economista, PCNS. Tommaso Emiliani, analista polític i expert en negociació. Florian Ermacora, Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea. Malek Fadel, consellera, Ministeri d’Indústria i Comerç del Marroc. Anas Felhi, director general per al Nord d’Àfrica, Klik Foundation. Rim Filali Meknassi, responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Jean-Christophe Filori, Delegació de la UE al Marroc. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Yeganeh Forouheshfar, investigadora sènior, Association of Mediterranean Economists. Tayeb Ghazi, economista sènior, PCNS. Mohammed Ahmed Gain, professor, École Nationale de Commerce et de Gestion. Samia Ghmimed, EU Jeel Connect Network. Wijdane Goubi, EU Jeel Connect Network. Helena Hahn, analista, programa de diversitat i migració europea, CEPS. Salima Haloui, membre fundadora i presidenta, Xarxa d’Associacions d’Escoles de Segona Oportunitat del Marroc. El Mahdi Harmouch, director executiu, Moroccan Institute for Policy Analysis (MIPA). Jean Heilbronn, assessor polític, Ambaixada de França al Marroc. Ghita Inchaouh, responsable de coordinació, Delegació de la UE al Marroc. Abdessalam Jaldi, especialista en relacions internacionals, PCNS. Abdelaziz Jaouani, expert en desenvolupament del capital humà i polítiques d’aprenentatge permanent, European Training Foundation. Amine Kabbaj, director general, South South Partners. Tessa Katapodis, ambaixadora de Grècia al Marroc. Xaver Keller, coordinador de la Iniciativa Team Europe, GIZ. Anna Knoll, cap de migració i mobilitat, European Centre for Development Policy Management (ECDPM). Marco Lagae, tècnic de projectes, IEMed. Mehdi Lahlou, professor i investigador associat, Universitat Mohammed V. Quentin Lebegue, AFD. Patricia Llombart

Cussac, ambaixadora, Delegació de la UE al Marroc. Boutaina Lmasrar, economista júnior, PCNS. Ana López, tècnica de programa, IEMed. Mariam Lutfi, responsable de polítiques per a les relacions euromediterrànies, Generalitat de Catalunya. Iván Martín, investigador sènior, PCNS. Salaheddine Mezouar, president, Euros Agency Africa. Jasna Mileta, ambaixadora extraordinària i plenipotenciària, Ambaixada de Croàcia al Marroc. Emmanuel Noutary, director general, Xarxa d’Inversió ANIMA. Enrique Ojeda, ambaixador d’Espanya al Marroc. Paul-Henri Presset, Delegació de la UE al Marroc. Caterina Roggero, investigadora sènior associada, Istituto per gli Studi di Politica Internazionale (ISPI). Imane Saidi, Europex – Association of European Energy Exchanges. Stefano Sannino, director general per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea. Marcello Scalisi, director, UNIMED. Andrés Schlageter Tello, coordinador de producció animal, Centre Internacional d’Estudis Agronòmics Mediterranis Avançats de Saragossa. Mohamed Slassi Sennou, president de la Comissió de Governança de l’Ensenyament Superior, Consell Superior de l’Educació, la Formació i la Recerca Científica del Marroc. Colin Steinbach, Servei Europeu d’Acció Exterior. Youssef Stelate, Erasmus Morocco Network. Andrea Tinagli, funcionari sènior i assessor principal en finances sostenibles i inversions, BEI i UpM. Larbi Toumi, gestor del programa Acceleration per al Creixement Verd i l’Ocupació, PNUD – Oficina del Marroc. Sophie Willems, cap del Departament Econòmic, Ambaixada dels Països Baixos al Marroc. Yassine Zegzouti, consultor en Power to X. Zineb Znagui, professora, HEM Business School. Leila Zniber, Direcció d’Estudis i Previsions Financeres, Ministeri d’Economia i Finances.

“Consultation

Circle on the New Pact: Forging Shared Resilience in the Mediterranean”

Lloc: Universitat Americana del Caire

Dates: 27 i 28 de maig

Col·laboració amb: Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies (ACPSS), Universitat Americana del Caire

La consulta a la capital egípcia aborda àmbits del Nou Pacte adreçats a la sostenibilitat i la resiliència regional davant els reptes ambientals i econòmics. D’aquesta manera, els eixos que estructuren els debats d’aquesta trobada són la recerca, la innovació i transferència tecnològica per al desenvolupament sostenible; la gestió integrada del nexe aigua-energiaaliments-ecosistemes (WEFE); la transformació verda del sector privat i els instruments financers climàtics; el paper de les ciutats en l’adaptació climàtica; la justícia social en el marc de la transició verda i la creació de cadenes de valor resilients i regionals.

Participants: Lara Abdelrazik, professora assistent, Future University in Egypt. Yasmine Ahmed Abdelmawgoud, assistent de Recerca, Al-Ahram Center for Political & Strategic Studies (ACPSS). Mohamed Abdrabo, director, Centre d’Investigació d’Alexandria per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (ARCA), Universitat d’Alexandria. Salsabeal Abo-Thrais, especialista en Recerca i Estudis sobre Desenvolupament Sostenible, WANA – Royal Scientific Society. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Ibrahim Awad, director, Centre d’Estudis sobre Migració i Refugiats, Escola d’Afers Globals i Polítiques Públiques, Universitat Americana del Caire (AUC). Bruce Byiers, director associat d’economies sostenibles i acció climàtica, Centre Europeu de Gestió de Polítiques de Desenvolupament. Josep Canals, secretari general, MedCities. Angelina Eichhorst, cap de la Delegació de la Unió Europea a Egipte. Hanaa Ebeid, directora adjunta, Centre d’Estudis Polítics i Estratègics Al-Ahram (ACPSS). Khaled Ezzelarab, director del Programa d’Estudis sobre l’Orient Mitjà, Universitat Americana del Caire (AUC). Marwa Hammad, directora de l’Estratègia Global de Gènere, Schneider Electric Foundation. Ahmad Kamaly, professor agregat d’Economia, Escola de Negocis, Universitat Americana del Caire (AUC). Ahmed Kandil, investigador sènior i cap del Programa d’Estudis sobre Energia, ACPSS. Mariam Lutfi, tècnica de Polítiques per a les Relacions Euromediterrànies, Direcció General d’Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Lorena Stella Martini, assessora sènior de polítiques, ECCO. Paula Pazos Puig, investigadora, Associació d’Economistes Euromediterranis (EMEA). Lasitha Perera, cofundador i director executiu, The Development Guarantee Group. Octavi Quintana, director, Fundació PRIMA. Zakarieh Stetieh, responsable de Desenvolupament de Negoci i Comunicació, Centre de Desenvolupament Empresarial de Jordània.

“Closing

the Circle: Expert Voices and Reflections for the New Pact”

Lloc: Edifici Berlaymont, Comissió Europea, Brussel·les

Dates: 11 i 12 de juny

Col·laboració amb: Mecanisme de la Societat Civil de la UE per a la Mediterrània

Aprofitant la presència d’alts funcionaris dels estats membres de la UE i dels socis dels països del sud a Brussel·les, aquest ampli grup de reflexió presenta els resultats obtinguts a les consultes regionals presencials a Rabat, els dies 13 i 14 de maig, i al Caire, els dies 27 i 28 de maig, així com a la consulta en línia realitzada durant el mes de març per a la Enquesta Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean. L’anàlisi d’aquestes conclusions ha de facilitar un debat prospectiu sobre els temes transversals del Nou Pacte per la Mediterrània. Aquests temes inclouen prioritats compartides, dinàmiques regionals i oportunitats per a una cooperació més eficaç a l’espai euromediterrani, en particular pel que fa a la participació de la societat civil i la cooperació en matèria de seguretat.

Participants: Wadih Al Asmar, EuroMed Rights. Shaima Aly, Minority Rights Group International. Francesca Annetti, Cooperació per al Desenvolupament dels Països Emergents. Ayman Ayoub, director per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Centre de Governança del Sector de la Seguretat de Ginebra (DCAF). Joumana Brihi, cap d’equip, EU Neighbours South. Neil Clarke, Minority Rights Group International. Hanaa Ebeid, directora adjunta, Al-Ahram Centre for Political and Strategic Studies (ACPSS). Nancy Ezzeddine, investigadora associada, Clingendael. Agustí Fernández de Losada Passols, secretari d’Afers Europeus i Multilaterals i Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Rim Filali Meknassi, responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Christian-Peter Hanelt, expert sènior en Europa, Veïnatge i Orient Mitjà, Programa El Futur d’Europa, Bertelsmann Stiftung. Nadim Houry, Arab Reform Initiative. Hindawi Jawad, cap de la Representació Permanent davant la UE, Lliga dels Estats Àrabs. Kamel Jendoubi, Fundació Euromediterrània de Suport als Defensors dels Drets Humans. Sarine Ka-

rajerjian, Arab Reform Initiative. Salam Kawakibi, director, Centre Arabe de Recherches et d’Études Politiques de Paris (CAREP). Christian Koch, director executiu, Gulf Research Center Foundation. Michael Köhler, investigador associat, IEMed. Hélène Le Gal, directora general per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE). Birgit Loeser, directora d’Afers Regionals, Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, SEAE. Mohammed Loulichki, investigador sènior, Policy Centre for the New South. Sarra Messaoudi, responsable regional, Coalició MENA sobre Joventut, Pau i Seguretat. Lilia Ribai, EuroMed Rights. Stefano Sannino, director general per a l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea. Anne-Sophie Schaeffer, Fundació Euromediterrània de Suport als Defensors dels Drets Humans. Katarzyna Sidło, analista sènior de polítiques per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Institut d’Estudis de Seguretat de la Unió Europea (EUISS). Charlotta Sparre, directora adjunta, Institut Internacional de Recerca per a la Pau d’Estocolm (SIPRI). Alessia Tibollo, Cooperació per al Desenvolupament dels Països Emergents. Erwin van Veen, investigador sènior, Unitat de Recerca de Conflictes, Clingendael. Sarah Wolff, professora d’Estudis Internacionals i Política Global, Universitat de Leiden.

Presentació de la XV Euromed Survey to Experts and Actors: Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean

En el marc del “Implementation dialogue on people-to-people initiatives of the partnership with the Mediterranean”

Lloc: en línia

Data: 31 de juliol

Col·laboració amb: Direcció General per al Nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i el Golf (DG MENA) – Comissió Europea

Ponent: Senén Florensa, president executiu, IEMed

NESA – IEMed Workshop “The New Face of Security, Conflict and War”

Lloc: Hotel Barceló Anfa, Casablanca

Dates: del 13 al 15 de maig

Col·laboració amb: Near East South Asia Center for Strategic Studies (NESA), US Africa Command

En un context marcat per tensions geopolítiques creixents i per l’evolució accelerada de les formes de conflicte, aquesta nova edició del taller d’experts que anualment organitzen l’IEMed i el NESA Center ofereix una visió integral sobre les amenaces a la seguretat del segle xxi. Des de les estratègies bèl·liques emergents fins a la ciberseguretat i la manipulació digital, s’examinen els nous escenaris de confrontació global. La dimensió humana de la seguretat guanya protagonisme, alhora que es reflexiona sobre l’ètica del conflicte, la desinformació i el paper de les economies regionals. Especial atenció es dedica a la recuperació postconflicte al món àrab i a la construcció de codis de conducta compartits. El seminari convida a pensar els reptes presents i futurs amb una mirada crítica i col·lectiva.

Ponents: Nora Aboushady, investigadora, German Institute of Development and Sustainability (IDOS), Bonn. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Hager Ali, doctoranda, German Institute for Global and Area Studies (GIGA), Hamburg. Mohamed Behnassi, director, Center for Environment, Human Security and Governance (CERES), Agadir. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Arnau Gallard, responsable de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed, Barcelona. Elisabeth Johansson-Nogués, professora associada, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Barcelona. Fahad Malaikah, NESA Center for Strategic Studies, Washington. Anne Moisan, NESA Center for Strategic Studies, Washington. Aamna Rafiq, investigadora, Programa de Seguretat i Tecnologia, Institut de les Nacions Unides per a la Recerca sobre el Desarmament (UNIDIR), Ginebra. Eman Ragab, directora de la Unitat Militar i de Seguretat, Al-Ahram Center for Political and Strategic Studies; professora visitant, Acadèmia Militar d’Educació Superior i Estudis Estratègics, El Caire. Abdulatif Sleibi, analista de dades i gestor de projectes, PAX for PEACE, Utrecht.

Presentació de l’estudi “Territorial Perspectives for the New Euro-Mediterranean Strategic Agenda” per al Comitè de les Regions

Lloc: Assemblea Local i Regional Euromediterrània (ARLEM)

Data: 4 de juny

Col·laboració amb: Comitè de les Regions, ARLEM

Presentació davant la XI reunió de la Comissió per al Desenvolupament Territorial Sostenible de l’ARLEM, i prèviament davant d’actors implicats, agents clau i altres representants institucionals, de l’estudi estratègic Territorial Perspectives for the New Euro-Mediterranean Strategic Agenda elaborat per l’IEMed. La finalitat d’aquest informe, redactat en el marc del contracte marc amb el Comitè de les Regions per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors, és contribuir amb una base de coneixement sòlida a documentar un dels blocs de l’informe final que prepara l’ARLEM.

Ponents: Arianna Censi, vicealcaldessa de Milà i co-ponent de l’informe de l’ARLEM. Rama Mohammed El Ezzi, vicealcaldessa d’Amman i co-ponent de l’informe de l’ARLEM. Rim Filali Meknassi, responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Joško Klisović, copresident de la Comissió per al Desenvolupament Territorial Sostenible de l’ARLEM. Stefano Sannino, director general per a l’Orient Mitjà, el Nord d’Àfrica i el Golf (DG MENA), Comissió Europea. Thomas Wagnsonner, co-ponent de l’informe del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el Nou Pacte per la Mediterrània. Katerina Wolfova, cap de la Unitat Pacte per la Mediterrània, DG MENA, Comissió Europea.

Conferència “Road to Barcelona +30.

Beyond Cooperation: Towards Strategic Integration in the Euro-Mediterranean Area”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Hotel Eurostars Grand Marina, Barcelona

Data: 4 i 5 de setembre

Col·laboració amb: Konrad Adenauer Stiftung (KAS), Foment del Treball Nacional, EMEA, Salma Dialogue

En un moment en què la Unió per la Mediterrània es troba en plena reforma i la Unió Europea elabora el Nou Pacte per la Mediterrània, aquesta conferència vol reafirmar el Procés de Barcelona com a centre estratègic del diàleg i la cooperació euromediterrània, coincidint amb el seu 30è aniversari. Alhora, la trobada vol convertir-se en un fòrum anual permanent d’alt nivell i establir un marc d’integració pràctic i orientat a resultats que guiï el futur de la regió. En aquest sentit, representants d’institucions, governs, societat civil, centres de recerca i xarxes regionals participen en aquesta trobada per a generar un espai de reflexió col·lectiva capaç de canalitzar la recerca produïda per actors no estatals cap a les discussions polítiques, contribuint a configurar l’agenda de la propera ministerial de la UpM. La conferència s’articula entorn de tres grans eixos —desenvolupament econòmic, diàleg polític i institucional, i empresa i innovació— i posa l’accent en elaborar un full de ruta amb recomanacions concretes i una declaració conjunta per revitalitzar la cooperació euromediterrània, impulsar xarxes multiactor regionals més sòlides i donar visibilitat i impuls a noves iniciatives o a projectes en curs alineats amb l’agenda de la UpM i amb els objectius generals de la integració regional.

Ponents: Aslan Berjeb, president de l’organització patronal CONECT. Rafael De Arce Borda, tresorer, Fòrum d’Instituts Mediterranis de Ciències Econòmiques (FEMISE). María Helena de Felipe, presidenta, Associació d’Organitzacions de Dones Empresàries de la Mediterrània (AFAEMME). Kamal El-Mahdaoui, assessor polític del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Roberto Funes, director d’EMEA a Biosidus. Arnau Gallard, responsable de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed. Elisabeth Johansson-Nogués, professora associada i càtedra Jean Monnet, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Bichara Khader, professor emèrit, Universitat Catòlica de Lovaina. Michael Koehler, investigador associat, IEMed. Joaquim Llimona, professor, CEI International Affairs. Amina Magouri, presidenta, SALMA Dialogue. Iván Martín, expert associat, Policy Center for the New South (PCNS). Salma Mazigh, assessora, SALMA Dialogue. Blanca Moreno Dodson, assessora en Economia Internacional. Andrea Noferini, professor adjunt, Departament de Ciència Política, Universitat Pompeu Fabra. Emmanuel Noutary, director general, ANIMA Investment Network. Lidija Pavić-Rogošic, correlatora del Grup d’Estudi REX-606 per al Nou Pacte per la Mediterrània, Parlament Europeu. Javier Puig, ambaixador d’Espanya a Tunísia. Mohamed Raied, membre del Parlament libi; president, Junta Directiva de la Federació de Cambres de Comerç de Líbia. Joan Roget Alemany, vicepresident, Foment del Treball Nacional. María Ruiz de Cossío, gestora de Projectes, EMEA. Bilel Sahnoun, CEO, Borsa de Tunis. Thomas Wagnsonner, correlator del Grup d’Estudi REX-606 per al Nou Pacte per la Mediterrània, Parlament Europeu. Winfried Weck, director, Programa Regional de Diàleg Polític i Integració Regional a la Mediterrània (PolDiMed), KAS. Klaus Welle, president del Consell Acadèmic, Martens Centre’s; exsecretari general del Parlament Europeu. Nizar Yaiche, exministre de Finances de Tunísia.

Seminari de treball “Photographie géopolitique de la Méditerranée: dynamiques régionales et leviers pour la politique étrangère française”

Lloc: Ministeri d’Europa i d’Afers Exteriors de França, Quai d’Orsay, París

Dates: 13 d’octubre

Col·laboració amb: Delegació Interministerial a la Mediterrània (Dimed) del Ministeri d’Europa i d’Afers Exteriors de França

Aquest grup de reflexió a porta tancada amb responsables institucionals i experts de la xarxa EuroMeSCo té per finalitat explorar nous espais d’acció per a la política exterior i de cooperació francesa sobre la base de les dinàmiques actuals a la regió mediterrània, amb especial atenció a la situació a curt i mig terme a Síria i el Líban.

Ponents: Julia Amoura, assistent al Centre de l’Àfrica Subsahariana i al Programme Turquie/Moyen-Orient, Institut Français des Relations Internationales (IFRI). Pascal Ausseur, director general, Fondation Méditerranéenne d’Études Stratégiques (FMES). Louis Catrevaux-Feyrit, Departament Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, European Union Institute for Security Studies (EUISS). Emmanuel Dupuy, president, Institut Prospective et Sécurité en Europe. Rim Filali Meknassi, responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed i EuroMeSCo. Aghiad Ghanem, director científic, Programme Moyen-Orient et Afrique du Nord, Centre de Recherches Internationales (CERI – Sciences Po/CNRS). Nadia Hai, ambaixadora i delegada interministerial per a la Mediterrània del Govern francès. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI). Salam Kawakibi, director, Centre Arabe de Recherches et d’Études Politiques (CAREP). Zine Labidine Ghebouli, investigador convidat, Programme Moyen-Orient et Afrique du Nord, European Council on Foreign Relations (ECFR). Camille Lons, directora adjunta de l’oficina a París i investigadora associada, European Council on Foreign Relations (ECFR). Fanny Sauvignon, investigadora, Unitat de Política Exterior, Centre for European Policy Studies (CEPS).

IV Conferència d’Antics Ambaixadors de la Unió Europea “EU Foreign Policy Strategies to UnIock

Unresolved Conflicts in the Mediterranean”

Lloc: Le Louise Gallery Hotel, Brussel·les

Dates: 20 i 21 d’octubre

Col·laboració amb: Konrad Adenauer Stiftung (KAS)

La Unió Europea impulsa el Nou Pacte per la Mediterrània, una iniciativa que busca una cooperació més profunda i equilibrada amb els països del sud, centrada en la inversió, l’estabilitat econòmica, l’energia, la migració i la seguretat. Amb la creació de la nova Direcció General per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica (DG MENA) i el nomenament de Dubravka Šuica com a primera comissària per a la Mediterrània, la UE reforça el seu compromís institucional amb la regió. En un context marcat per conflictes persistents i per la manca d’una estratègia europea clara davant d’aquests reptes, aquesta sessió ofereix un espai de diàleg entre exambaixadors, alts funcionaris i responsables de la UE. L’objectiu és compartir experiències i coneixements sobre les dinàmiques geopolítiques a la Mediterrània, analitzar les seves implicacions per a la política exterior europea i contribuir a definir enfocaments més coherents i realistes en matèria de seguretat i estabilitat regional.

Ponents: Hatem Atallah, exambaixador de Tunísia als Estats Units i al Regne Unit. Joseph Bahout, director, Issam Fares Institute for Public Policy and International Affairs. Aránzazu Bañón Dávalos, exambaixadora d’Espanya a Jordània. Christian Berger, exambaixador de la Unió Europea a Egipte, Turquia i Israel. Corinne Breuzé, exambaixadora de França a Jordània. Martin Erdmann, exambaixador d’Alemanya a Turquia. Intissar Fakir, investigadora associada, Middle East Institute (MEI). Rim Filali Meknassi, responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed; exambaixador d’Espanya a Tunísia. Aghiad Ghanem, director científic, Programme Moyen-Orient et Afrique du Nord, Centre de Recherches Internationales (CERI – Sciences Po/CNRS). Lyes Ghariani, exambaixador de Tunísia a Alemanya. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI). Martin Kobler, exambaixador d’Alemanya als Territoris Palestins. Michael Köhler, exdirector general de les direccions generals NEAR i ECHO; investigador associat, IEMed. Ana López, tècnica de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies i d’EuroMeSCo, IEMed. Tarek Megerisi, investigador associat, European Council on Foreign Relations (ECFR). James Moran, exambaixador de la Unió Europea a Egipte i Jordània. John O’Rourke, exambaixador de la Unió Europea a Algèria; investigador associat, IEMed. Adel Ourabah, investigador associat, Konrad Adenauer Stiftung – PolDiMed. Charlotta Sparre, exambaixadora de Suècia a Jordània. Fanny Sauvignon, investigadora, Unitat de Política Exterior, Centre for European Policy Studies (CEPS). Winfried Weck, cap del Programa Regional Political Dialogue and Regional Cooperation in the Southern Mediterranean (PolDiMed); cap en funcions de l’oficina a Tunis de la Konrad Adenauer Stiftung. Klaus Welle, exsecretari general del Parlament Europeu; president del consell acadèmic del Wilfried Martens Centre for European Studies.

Conferència de Ciutats Mediterrànies “Barcelona +30: Empowering Local Action for Regional Transformation”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona, el Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània i l’Assemblea General de MedCities

Lloc: Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i Palau de Pedralbes, Barcelona

Dates: 26 i 27 de novembre

Col·laboració amb: MedCities, Ajuntament de Barcelona, Unió per la Mediterrània, Autoritat Metropolitana de Barcelona, Diputació de Barcelona, Catalonia International – Generalitat de Catalunya

Les ciutats han tingut i continuen tenint un paper crucial en la integració euromediterrània, impulsant la cooperació descentralitzada, fomentant la diplomàcia territorial i promovent el desenvolupament sostenible a escala local. Des de l’adopció de la Declaració de Barcelona l’any 1995, les autoritats locals han demostrat ser agents de canvi poderosos, implementant pràctiques sostenibles, fomentant el diàleg, compartint les lliçons apreses i contribuint al progrés dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). A primera línia dels reptes regionals, la seva tasca reforça la protecció ambiental quotidiana, promou la inclusió social, enforteix la resiliència econòmica i connecta les polítiques amb beneficis tangibles per a la ciutadania. Sense la seva implicació activa, cap política no es pot implementar de manera que reflecteixi les realitats de les comunitats, ja que constitueixen l’enllaç essencial entre l’estratègia i l’acció, traduint els marcs globals i regionals en iniciatives concretes i sensibles al context. La seva proximitat a la ciutadania garanteix que les polítiques no només s’executin, sinó que també s’adaptin, es monitoritzin i es millorin en funció de les necessitats i els retorns reals. A més, han demostrat un compromís constant amb allò que uneix la regió, actuant com a ponts de pau i solidaritat. El nomenament recent d’una comissària europea per a la Mediterrània i la revisió de les estratègies regionals de cooperació —especialment en el marc del Pacte per al Mediterrani i del procés de reforma emprès per la Unió per la Mediterrània— són senyals potents d’un compromís renovat. Les autoritats locals han de ser actors centrals d’aquest

procés per garantir una associació equilibrada, igualitària i pragmàtica. Aquesta conferència és una oportunitat per aprofitar més de trenta anys de cooperació descentralitzada a l’espai euromediterrani i per defensar un paper reforçat dels governs locals en la configuració del futur de la regió.

Ponents: Jasmin Ademovic, conseller i president de la Comissió de Cooperació Internacional, Sarajevo. Neila Akrimi, experta en relacions euromediterrànies i diplomàcia de ciutats. Roger Albinyana, director general de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Rym Ali, presidenta de la Fundació Anna Lindh. Ahmet Aras, alcalde de Muğla. Alba Barnusell Ortuño, alcaldessa de Granollers, vicepresidenta de Mayors for Peace i presidenta de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona. Sylvia Bergh, professora agregada en gestió del desenvolupament i governança a l’International Institute of Social Studies. Majlinda Bufi, alcaldessa de Roskovec. Josep Canals Molina, secretari general de MedCities. Maher Canawati, alcalde de Betlem. Jordi Castellana, vicepresident de Relacions Internacionals i Metròpolis Digital de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i secretari de MedCities. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Afers Exteriors del Govern de Catalunya. Lubna Farhat, membre electa del consell municipal de Ramallah. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed. Cecilia García Gasalla, directora de Cooperació amb l’Àfrica, el Món Àrab i Àsia de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Ministeri d’Afers Exteriors, UE i Cooperació. Maria Eugènia Gay, segona tinenta d’Alcaldia responsable de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Luca Gervasoni, fundador i director de l’Institut Novact. Hussein Hamayel, governador de Jericó i del Vall del Jordà. Clare Hart, presidenta en funcions de MedCities i vicepresidenta de Relacions Internacionals de Montpellier Méditerranée Métropole. Mustapha Hijazi, alcalde de Sidó. Simohamed Kaabour, conseller de Gènova. Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM). Abdel Hamid Karimeh, alcalde de Trípoli. Lorenzo Kihlgren Grandi, director fundador de City Diplomacy Lab. Joško Klisović, membre de l’Assemblea de Zagreb i president de la Comissió de l’ARLEM. Nassar Fakih Lanjri, primer vicepresident de Tetuà. Fàtima Saheb, poeta i escriptora. Emilia Sáiz, secretària general de United Cities and Local Governments (UCLG). Vahap Seçer, vicepresident de la Unió de Municipis de Turquia i alcalde de la Municipalitat Metropolitana de Mersin. Natàlia Segura, periodista de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i membre de la junta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Hussam Shakhshir, alcalde de Nablus. Giulia Sostero, coordinadora del Departament d’Àfrica, Àsia Sud-occidental i Turquia de l’Associació Europea per a la Democràcia Local (ALDA). Dubravka Šuica, comissària europea per al Mediterrani. Joumana Sweiss, responsable de programes d’Interreg NEXT MED.

Programa Estudis i Prospectiva Mediterrània

Àmbit

de recerca i anàlisi estratègica

EuroMeSCo Joint Study Groups

Equips euromediterranis de recerca, formats habitualment per quatre persones i concebuts amb criteris d’equilibri geogràfic, de gènere i generacional, elaboren investigacions aplicades i basades en evidències sobre temes estratègics per a la regió, que culminen en la publicació d’un paper conjunt amb recomanacions polítiques. Les seves anàlisis aborden qüestions diverses, com l’agricultura sostenible, les migracions, el comerç, el CBAM o la seguretat hídrica. Els grups es formen mitjançant convocatòries anuals i integren l’experiència multidisciplinària dels centres d’EuroMeSCo. Les publicacions resultants es poden consultar a les webs d’EuroMeSCo i de l’IEMed.

Joint Study Groups 2025:

“Fostering Regional Cooperation on Natural Disasters and Crisis Management in the Mediterranean”

Talal Soud Deifallah Alghrair, Laurent Alfonso, Celine Yazbek, Jean-Claude Al Khalil, Sonia Chabane, Agnieszka Maj.

“Pathways to a Euro-Arab Gulf Green Partnership: How Renewable Energy-based Manufacturing Value Chains Can Expand EU-GCC Cooperation in Green Transition and Climate Diplomacy”

Michael Tanchum, Maryam Salman, Samer Fakhoury, Johannes Späth.

“EU Trade Relations with Southern Mediterranean Partners in Times of Crisis or Conflict”

Nora Aboushady, Tommaso Emiliani, Nancy Ezzeddine, Amir Magdy Kamel.

IEMed

Breakfasts.

Presentació de

‘El

ascenso de China.

Una mirada a la otra gran potencia’

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 7 d’octubre

Ambaixador d’Espanya a Pekín entre 2018 i 2024, Rafael Dezcallar és un excel·lent coneixedor del gegant asiàtic i de la seva política exterior. A la seva darrera obra, editada per Deusto i que l’IEMed presenta a Barcelona, ofereix un retrat minuciós de les contradiccions, èxits i mancances de la irrupció xinesa al tauler internacional i analitza els reptes ideològics, econòmics i demogràfics sense precedents que aquesta irrupció planteja en termes globals i també nacionals de l’única superpotència que actualment sembla que podria fer ombra als Estats Units. Tot plegat per dilucidar una qüestió central: Serà el segle xxi el segle de la Xina?

Ponents: Rafael Dezcallar, ambaixador d’Espanya i autor del llibre. Senén Florensa, president executiu, IEMed.

Àmbit de formació i capacitació per a investigadors

EuroMeSCo Workouts

Dins de les accions orientades a la formació d’EuroMeSCo, aquests cursos pràctics en línia s’organitzen per enfortir les habilitats i capacitats de recerca dels investigadors, en funció de necessitats identificades pels propis membres de la xarxa.

Cursos:

“Applied Survey Methods for Researchers and Think Tankers”

Lloc: en línia

Dates: 4, 11, 18 i 25 de juny

Aquest curs ofereix un recorregut pas a pas pel procés de recerca associat a una enquesta, des del disseny de qüestionaris fins a la recollida, l’anàlisi i la interpretació de dades. Els participants adquireixen experiència pràctica en l’ús d’eines com Google Forms, Excel o SPSS. El curs posa un èmfasi especial en la validesa i fiabilitat dels qüestionaris, els modes d’enquesta i d’administració de dades, els mètodes de mostreig i el biaix de resposta, la cerca de fonts de dades i les tècniques de visualització, així com l’anàlisi estadística i la interpretació de resultats.

Formador: Eleftherios Giovanis, professor associat d’Economia, Universitat Bakircay d’Esmirna

“Policy Evaluation and Impact Analysis for Research Institutions and Think Tanks”

Lloc: en línia

Dates: 5, 12, 19 i 26 de juny

Aquest curs està dissenyat per enfortir la capacitat dels participants per dur a terme avaluacions de polítiques basades en l’evidència. Mitjançant una combinació de teoria, exercicis i l’estudi col·laboratiu d’un cas, els participants exploren la teoria del canvi i el marc lògic; els indicadors SMART i la formulació de resultats; la recollida de dades qualitatives i quantitatives; la mitigació de biaixos i les eines analítiques; i la comunicació de resultats d’avaluació per generar impacte en les polítiques públiques.

Formadors: Antoine Baudon i Aileen van Leeuwen, The International Centre for Counter-Terrorism (ICCT), La Haia.

Euromed Young Researchers Lab

L’EuroMed Young Researchers Lab és una iniciativa conjunta de l’IEMed i la xarxa EuroMeSCo adreçada a joves investigadors i investigadores menors de 36 anys amb, com a mínim, un títol universitari, que treballen sobre temes relacionats amb les relacions i polítiques euromediterrànies. L’objectiu és enfortir les seves capacitats, ampliar la seva xarxa de contactes i augmentar la seva visibilitat professional. Cada any, un grup seleccionat participa en trobades presencials en una ciutat de la regió per intercanviar idees, analitzar reptes comuns i dialogar amb responsables polítics i altres actors rellevants. A més, tenen accés a espais de col·laboració virtual, recursos útils per a la recerca i activitats complementàries dins la xarxa EuroMeSCo o altres iniciatives de l’IEMed. Amb una atenció especial al lideratge de joves investigadores, el Lab promou una nova generació de veus que aporten propostes innovadores i alineades amb les preocupacions actuals, contribuint així a renovar els debats sobre el futur de la regió euromediterrània.

Accions:

Diàleg estructurat entre els i les joves mediterranis i la comissària europea per a la Mediterrània al voltant del Pacte europeu per la Mediterrània.

En el marc de la III Conferència de Nacions Unides sobre els Oceans (UNOC)

Lloc: Centre Universitari Mediterrani, Niça

Data: 10 de juny

Col·laboració amb: Conferència de les Nacions Unides sobre l’Oceà – Niça 2025, Ministeri per a Europa i d’Afers Estrangers de França, Regió Provença-Alps-Costa Blava, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), Pla d’Acció per a la Mediterrània, Unió per la Mediterrània, The Virtuous Circle Group, Mediterranée du Futur

A través del programa Euromed Young Researchers Lab, dos representants de la xarxa EuroMeSCo prenen part en els debats entorn del futur Pacte per la Mediterrània durant el dia dedicat a la Mediterrània de la III Conferència de Nacions Unides sobre els Oceans. Concretament, durant una sessió en la que tenen l’oportunitat d’intercanviar opinions amb la comissària europea per a la Mediterrània, Dubravka Šuica, sobre el paper de la joventut investigadora en l’impuls d’una agenda mediterrània renovada i transformadora.

Participants esponsoritzats per l’IEMed: Lorena Stella Martini, assessora principal de polítiques, programa de Política Exterior, ECCO, Milà. Abdullatif Sleibi, analista principal de dades, Enquesta sobre Seguretat Humana, PAX for Peace, Utrecht.

VIII Euromed Young Researchers Forum “Shaping the Digital Future of the Euro-Mediterranean Region”

Lloc: Centre Eurollatinoamericà de Joventut (CEULAJ), Mollina

Dates: del 15 al 17 de setembre

Col·laboració amb: North – South Centre del Consell d’Europa, Institut de la Joventut d’Espanya (INJUVE), CEULAJ, AECID

La vuitena edició de l’EuroMeSCo Youth Forum reuneix joves investigadors, experts i representants institucionals que reflexionen sobre com la transformació digital redefineix els reptes i les oportunitats de la regió. Al llarg de tres dies s’aborden qüestions vinculades a la migració i els drets humans, amb especial atenció a l’ús de la intel·ligència artificial en la gestió de fronteres; es presenten propostes d’innovació i sostenibilitat digital per afavorir la transició verda i l’eficiència econòmica; i s’analitzen els drets digitals, la participació de la joventut i l’impacte de la tecnologia en les qüestions de gènere. El fòrum combina sessions de treball, tallers pràctics, espais de networking i activitats culturals, i té com a objectiu situar els joves al centre de les estratègies per a un futur digital inclusiu, sostenible i respectuós amb els drets fonamentals.

Participants: Tasnim Abderrahim, investigadora no resident, Middle East Institute (MEI). Gihan Abouzeid, assessora, Xarxa Àrab per al Desenvolupament (ANND). Zienab Anwar, responsable de programes país, Organització Internacional del Treball. Mahmoud Arbouch, economista, Policy Center for the New South (PCNS). Safaa Drissi Bourhanbour, doctoranda, Universitat Mohammed V de Rabat. Martina Canesi, estudiant de postgrau en Diplomàcia, LUISS School of Government. Elias El Hayek, advocat i assessor jurídic, Transparència Internacional Líban. Dimitry Erokhin, investigador del Grup de Recerca en Cooperació i Governança Transformadora del Programa d’Anàlisi de Sistemes Avançats de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA). Nabil Ferdaoussi, HUMA-Institut d’Humanitats a l’Àfrica, Universitat de Ciutat del Cap. Rami Khoucha, enginyer forestal algerià. Manuel Langendorf, analista sènior i editor, Middle East Minds. Konstantina Liontou, jurista especialitzada en Dret de la Unió Europea. Natália Sabol Tkáčová, gestora de projectes, oficina a Praga de la Fundació Friedrich Naumann. Giuseppe Scandone, president i especialista ambiental, QG Enviro.

Taller “Virtual Borders: Human Rights Challenges in AI-Based Migration Management”

En el marc del Lisbon Forum 2025 “AI and Global Governance: Rights, Representativity and Readiness”

Lloc: Centre Ismailí, Lisboa

Dates: 28 i 29 d’octubre

Col·laboració amb: North – South Centre del Consell d’Europa, Presidència maltesa del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, Direcció General de Drets Humans i Estat de Dret del Consell d’Europa, Organització Àrab de les TIC (AICTO), Comunitat d’experts de l’Associació Global sobre Intel·ligència Artificial (GPAI)

El Consell d’Europa va adoptar l’any 2024 el primer tractat internacional sobre intel·ligència artificial i democràcia, mentre que iniciatives com l’Acta Europea sobre Intel·ligència Artificial, l’Estratègia Continental d’IA de la Unió Africana i la futura Estratègia Àrab d’IA de la Lliga Àrab evidencien la necessitat de nous marcs globals de governança. Tanmateix, persisteixen mancances importants en cooperació, harmonització legal i alfabetització digital, especialment entre joves i responsables polítics. En el marc del Lisbon Forum 2025, que aborda aquests desafiaments amb una mirada d’intercanvi intercultural i de capacitació, l’IEMed organitza aquest taller de joves experts. A través de la presentació de tres casos d’estudi i d’un debat sobre la integració d’eines d’IA en els procediments d’asil de la Unió Europea, el taller analitza: l’ús de tecnologies digitals i d’IA per rastrejar i identificar migrants desapareguts; l’augment de la violència contra les dones migrants a causa de les tecnologies (TFGBV); i la complexa intersecció entre governança de les migracions, tecnologia i drets humans a la Mediterrània. Addicionalment, les idees i conclusions d’aquest taller s’inclouen en la Declaració de Lisboa sobre intel·ligència artificial i governança global, adoptada en el marc del Fòrum. La Declaració reafirma el compromís amb els drets humans, la democràcia i l’estat de dret com a pilars essencials per al desenvolupament i l’ús de la IA. També subratlla la necessitat d’una governança global inclusiva, basada en la cooperació multilateral, la reducció de les bretxes digitals i el reforç de les capacitats institucionals i educatives. En aquest context, les aportacions del taller contribueixen a enriquir una reflexió col·lectiva sobre els impactes de la IA en la gestió de les migracions i la protecció dels drets fonamentals a la Mediterrània.

Participants: Martina Canesi, estudiant de postgrau en estudis diplomàtics, LUISS School of Government, Roma. Nabil Ferdaoussi, investigador predoctoral, HUMA – Institute for Humanities in Africa; doctorand en antropologia social, University of Cape Town. Konstantina Liontou, jove professional jurídica especialitzada en Dret de la Unió Europea. Jusaima Moaid-Azm Peregrina, investigadora, Universitat de Granada.

Barcelona Summer School of the Mediterranean and the Middle East 2025

Llocs: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (inauguració) i Institut Barcelona d’Estudis Internacionals – IBEI, Facultat Blanquerna – Universitat Ramon Llull i IEMed (cursos)

Dates: del 30 de juny al 4 de juliol

Col·laboració amb: IBEI, Blanquerna – URL, Catalunya International – Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, CCCB, PRIO

L’IEMed contribueix activament a l’organització de la Barcelona Summer School, un espai de formació intensiva centrat en els grans reptes que afronten avui la Mediterrània i el Pròxim Orient. En un context marcat per tensions geopolítiques, crisis migratòries, l’impacte del canvi climàtic i nous moviments socials, l’escola ofereix una aproximació crítica i multidisciplinària a la regió. Adreçada tant a estudiants com a professionals, combina sessions acadèmiques amb activitats culturals i conferències obertes al públic, i el format presencial afavoreix el debat i l’intercanvi directe. El programa preveu el reconeixement de crèdits ECTS, així com beques i descomptes per facilitar una participació àmplia i diversa. A més dels vuit cursos programats, l’Escola d’Estiu inclou la concessió del premi Fred Halliday al professor Neil Ketchley, que ofereix la conferència “The Possibilities of Protest in the Middle East and North Africa” durant la cerimònia d’obertura, el dia 30 de juny, i la conferència “Syria’s Morning After: Who Owns the Revolution”, el dia 2 de juliol, juntament amb els professors Fawaz Gerges i Yezid Sayigh.

Sessió inaugural: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Judit Carrera, directora, CCCB. Fawaz Gerges, professor, London School of Economics and Political Science. Neil Ketchley, professor, Departament de Política i Relacions Internacionals; associat al St Antony’s College, Universitat d’Oxford. Laura Foraster, directora general, Catalunya International. Jacint Jordana, president, IBEI. Monica Marks, professora assistent, programa Arab Crossroads, Universitat de Nova York a Abu Dhabi. Umut Özkırımlı, investigador associat sènior, IBEI; professor, Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Marc Polo, degà, Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Yezid Sayigh, investigador associat, Malcolm H. Kerr Carnegie Middle East Center, Beirut. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya.

Cursos:

“The International Relations of the Middle East”

Lloc: Blanquerna-URL, Barcelona

Dates: 1 i 2 de juliol, Fawaz Gerges, London School of Economics and Political Science

“Gender and the Middle East”

Lloc: Blanquerna-URL, Barcelona

Dates: 2 i 4 de juliol

Monica Marks, Universitat de Nova York a Abu Dhabi

“Palestinian Self-Determination: What Was Possible Before Oct 7th, and What Remains Possible Now?”

Lloc: IBEI, Barcelona

Dates: 30 de juny i 1 i 3 de juliol

Yezid Sayigh, Carnegie Endowment for International Peace

“The (Geo)Politicization of Migration: Two Sides of the Same Coin”

Lloc: IBEI, Barcelona

Data: 30 de juny

Blanca Garcés, CIDOB, Barcelona

“Establishing Connectivities in the Mediterranean: Thematic Threads Across East-West Geographies”

Lloc: Blanquerna-URL, Barcelona

Dates: 2, 3 i 4 de juliol

Col·laboració amb: Peace Research Institute Oslo (PRIO)

Harry Tzimitras, PRIO Cyprus Center. Carsten Wieland, PRIO. Dalia Ghanem, The Middle East Council on Global Affairs.

Jan Busse, Universitat Estatal de Múnic

“Mediterranean Geopolitics: Power Struggles, Critical Infrastructures, and International Cooperation”

Lloc: IBEI, Barcelona

Dates: 1, 3 i 4 de juliol

Col·laboració amb: Peace Research Institute Oslo (PRIO)

Eduard Soler, Universitat Autònoma de Barcelona i IBEI

“Climate Change and Natural Disasters: Towards an Effective MENA Cooperation”

Lloc: Blanquerna-URL, Barcelona

Dates: 30 de juny i 3 i 4 de juliol

Laurent Alfonso, Ministeri d’Europa i Afers Exteriors de França

“The Geopolitics of the Sea: A Multidimensional Analysis of the Mediterranean”

Lloc: IBEI, Barcelona

Dates: 2 i 3 de juliol

Raffaele Mancini, expert en medi ambient i sostenibilitat

Programa Migracions

XVIII Seminari sobre Populisme i Xenofòbia. “Radicalització Política en Democràcies Consolidades”

Lloc: Casa de Convalescència, Barcelona

Data: 7 d’abril

Col·laboració amb: Fundació Internacional Olof Palme, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Rafael Campalans

L’edició d’enguany d’aquest fòrum, que analitza diverses vessants dels perills que afronten les democràcies europees, se centra en la utilització instrumental dels fluxos migratoris per part dels partits d’ultradreta per créixer en suports i vots, a partir de la construcció de narratives esbiaixades i excloents que identifiquen les poblacions immigrants o descendents de la immigració amb prejudicis i generalitzacions errònies.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Margarita Arboix, catedràtica i rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 2016 i 2020. Anna Balletbò, presidenta, Fundació Internacional Olof Palme. Oriol Bartomeus, director, Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Joan Botella, catedràtic de ciència política, Universitat Autònoma de Barcelona. Xavier Casals, professor d’història contemporània, Universitat Ramon Llull. María Jesús Herrera, cap de missió, Organització Internacional per a les Migracions. Teresa Sambola, secretària general, Conselleria d’Educació i Formació Professional, Generalitat de Catalunya. Pau Solanilla, director, Fundació Rafael Campalans. Ricard Valentí, president, Associació Joves Gitanos de Gràcia.

Sessió “Dinámicas Migratorias y Amenazas Híbridas: Retos en las sociedades de acogida”

En el marc del seminari “Unió Europea i Polítiques Migratòries” de la Fundació Rafael Campalans

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 17 de juny

Col·laboració amb: Fundació Rafael Campalans

En un context marcat per l’augment de la mobilitat humana, les tensions geopolítiques i la proliferació d’estratègies de desinformació, les migracions internacionals s’han consolidat com un eix central dels debats sobre seguretat i governança global. Aquesta sessió analitza com la instrumentalització dels fluxos migratoris s’ha incorporat al repertori de les anomenades amenaces híbrides, en què actors estatals i no estatals utilitzen la mobilitat de persones com a eina de pressió política i de desestabilització regional. El debat aborda els principals reptes que afronten les societats d’acollida davant aquests fenòmens complexos i interconnectats, combinant anàlisis empíriques sobre les dinàmiques actuals a la regió euromediterrània amb reflexions crítiques sobre els marcs narratius, normatius i ètics que els envolten. Igualment, presta una atenció especial a la manera com les polítiques migratòries, sovint centrades en la seguretat, impacten sobre col·lectius vulnerables i contribueixen a la construcció de discursos d’amenaça al voltant de la migració i de la diversitat cultural i religiosa.

Ponents: Xavier Aragall, responsable de programa Migracions i de l’Enquesta EuroMed, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Ángel Losada Fernández, exrepresentant especial de la UE per al Sahel. Jordi Moreras, professor associat, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Sònia Parella Rubio, professora titular, Universitat Autònoma de Barcelona. Carles Vivancos, Fundació Rafael Campalans.

Accions en el marc de la xarxa Euro-Mediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig)

El 2024, la xarxa EuroMedMig, coordinada pel GRITIM de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat seleccionada per impulsar una xarxa de doctorats Marie Skłodowska-Curie sobre migracions a la Mediterrània. Amb 3 milions d’euros i quatre anys de durada, el projecte preveu crear dotze doctorats, oferir formació conjunta, estades interacadèmiques i espais de diàleg polític i social per cocrear coneixement interdisciplinari que incideixi en la governança migratòria i les transformacions socials, culturals, econòmiques i laborals. Aquesta iniciativa s’emmarca en el memoràndum 2024-2028 entre EuroMedMig i l’IEMed per reforçar el coneixement i les recomanacions polítiques en matèria migratòria a la Mediterrània.

Accions:

Llançament de la Xarxa Doctoral de l’Euro-Mediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig)

Lloc: en línia

Data: 23 de juny

Llançament d’aquesta xarxa de doctorat dins del programa Marie Skłodowska-Curie, que oferirà un programa de formació conjunt a 12 candidats a doctorat sobre la migració a la Mediterrània, incloent-hi activitats destinades a garantir l’excellència en la recerca, fomentar el diàleg polític i social, seguir un esperit interdisciplinari i centrar-se en la creació de recerca orientada a les polítiques capaç d’influir en el debat científic, social i polític.

Ponents: Xavier Aragall, IEMed, Barcelona. Gemma Aubarell, IEMed, Barcelona. Ibrahim Awad, Universitat Americana del Caire. Johann Barbé, Organització Internacional de les Migracions, Ginebra. Lila Chabane, CREAD, Alger. Makram Ouaiss, LCPS, Beirut. Aafaf Ounaceur, Organització Internacional de les Migracions, Ginebra. Gerasimos Tsourapas, Universitat de Glasgow. Ricard Zapata, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona.

Icebreaker Event de la EuroMedMig PhD Network

Lloc: Campus de la Ciutadella, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Dates: 4 i 5 de desembre

Primera trobada oficial de la xarxa EuroMedMig, de la que l’IEMed forma part i que reuneix doctorands, supervisors, institucions sòcies, socis associats i membres del consell assessor d’arreu de la Mediterrània. La trobada inclou la conferència inaugural “Missing, Manipulated, or Meaningful? What Data (Doesn’t) Tell Us in Mediterranean Migration Politics” del professor de la Universitat de Birmingham, Gerasimos Tsourapas, presentacions dels pòsters de dotze investigadors de la xarxa dins del programa Marie Skłodowska-Curie, un laboratori de recerca dedicat a l’ètica en l’estudi de les migracions i una taula de coordinació estratègica amb el consorci i les entitats associades. Aquest esdeveniment marca l’inici formal d’un projecte de quatre anys orientat a promoure l’excel·lència investigadora i la coproducció de coneixement en l’àmbit de les migracions mediterrànies.

3. Àrees

3.3. Desenvolupament Sostenible i Integració Regional

Objectius: Àrea d’anàlisi, debat i incidència en les polítiques mediterrànies regionals, orientada a la consecució dels objectius d’integració econòmica, desenvolupament humà i desenvolupament sostenible d’ambdues ribes de la Mediterrània. L’àrea actua com a espai d’enllaç entre el món acadèmic, les institucions públiques, els actors econòmics i la societat civil.

Vinculada a les principals iniciatives i organitzacions de cooperació regional com la Unió per la Mediterrània, el Fòrum de la Mediterrània Occidental vinculat al Diàleg 5+5 o l’Agenda 2030 de Nacions Unides , impulsa processos de diàleg polític, intercanvi de coneixement i creació de capacitats al voltant de reptes compartits com la transició ecològica, la protecció dels ecosistemes terrestres i marins, la resiliència davant el canvi climàtic, la reducció de les desigualtats i el reforç del teixit productiu mediterrani.

En estreta col·laboració amb actors econòmics i socials i les seves xarxes de cooperació, l’àrea gestiona també les secretaries tècniques de MedThink 5+5 i de l’Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN), contribuint a traduir l’evidència generada en propostes concretes de política pública i iniciatives regionals.

Programa Economia Verda i Adaptació Climàtica

Seminari “Contributions of Regenerative Agriculture and Ecological Restoration in the Mediterranean”

Lloc: IEMed, Barcelona

Dates: 26 i 27 de juny

Col·laboració amb: Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID), Centre de Recerca

Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) – UAB, Fundación para la Internacionalización de las Administraciones Públicas (FIAP)

Aquest seminari constitueix el punt de partida d’un procés col·lectiu per identificar reptes compartits i oportunitats de cooperació en l’àmbit agroecològic mediterrani. Reunits en aquest espai, representants dels àmbits científic, tècnic, institucional i social analitzen conjuntament els principals factors que amenacen la sostenibilitat dels ecosistemes agrícoles de la regió, com la degradació del sòl, la desertificació, l’escassetat hídrica o la pèrdua de biodiversitat. L’objectiu és construir una diagnosi compartida sobre les barreres ambientals, econòmiques i polítiques que dificulten la transició cap a models agrícoles més regeneratius, alhora que s’identifiquen pràctiques existents i coneixements útils per fer-hi front. La metodologia del taller, basada en el mètode participatiu World Café, afavoreix el diàleg entre actors diversos i permet recollir visions complementàries a partir de dinàmiques en grups petits, síntesis plenàries i generació de consensos. La primera jornada s’estructura en dues sessions: una dedicada a comprendre els desafiaments i contextualitzar-los des d’una perspectiva mediterrània; i una segona orientada a explorar les barreres que cal superar per afavorir el canvi. La segona jornada posa el focus en les condicions necessàries per facilitar la implementació de pràctiques regeneratives i l’articulació d’iniciatives col·lectives. El taller finalitza amb una sessió de conclusions i definició dels pròxims passos, que culminaran en una segona trobada al sud de la Mediterrània centrada en solucions, bones pràctiques i accions concretes.

Ponents: Javier Albarracín, consultor sènior per a la Mediterrània, CREAF, Espanya. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Espanya. Ahmad Alashqar Amarna, professor assistent, Universitat Tècnica Palestina de Kadoorie (PTUK), Palestina. Majd Al-Naber, director general, WANA Institute, Jordània. Antoine Apprioual, gestor de programes de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed, Espanya. Hasan Awad, consultor en recuperació d’ecosistemes, FAO Agrination, Líban. Joaquín Balduque, responsable de projectes, CIHEAM, Espanya. Mokhtar Baraket, investigador en agroecologia, Institut Nacional de Recerca en Enginyeria Rural, Aigua i Boscos (INRGREF), Tunísia. Mongi Benzaied, investigador, Institut de les Regions Àrides (IRA), Tunísia. Magda Bou Dagher Kharrat, científica principal, Institut Forestal Europeu (EFI), França/Líban. Aurélie Bres, responsable de terres i aigua, FAO, França. Maria Josep Broncano, tècnica, CREAF, Espanya. Youssef Brouzyine, cap de l’Oficina Regional per al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica, Institut Internacional de Gestió de l’Aigua (IWMI), Egipte. Vicenç Carabassa, investigador, CREAF, Espanya. Ana Digón, coordinadora de projectes, Associació Espanyola d’Agricultura Regenerativa, Espanya. Xavier Domene, investigador, CREAF, Espanya. Francesc Domingo, investigador, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Espanya. Mohamed El Koudrim, cap del centre regional, Institut Nacional de Recerca Agronòmica (INRA), Marroc. Arnau Gallard, cap de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed, Espanya. Francesc Giró Fontanals, director de planificació estratègica, Generalitat de Catalunya – Agència de Residus de Catalunya, Espanya. Yamen Hamdan, cap del Departament de Biotecnologia Agrícola, Universitat Tècnica Palestina de Kadoorie (PTUK), Palestina. Rima Hijazi, assessora agroalimentària, Berytech, Líban. Arancha Jover, gestora de projectes, MedWaves, Espanya. Carolina Lanchares de Paz, consultora i assistent tècnica del Programa Regional Masar al’an, FIAP, Espanya. Olfa Mahjoub, professora agregada, Institut Nacional de Recerca en Enginyeria Rural, Aigua i Boscos (INRGREF), Tunísia. Roula Majdalani, assessora en canvi climàtic, Centre Internacional de Recerca Agrícola en Zones Àrides (ICARDA), Líban. Sara Marañón, investigadora, CREAF, Espanya. Nicolás Medrano, tècnic de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional, IEMed, Espanya. Santiago Morán Medina, cap del Programa Regional Masar al’an, AECID, Espanya. Rachid Moussadek, investigador associat especialista en sistemes de conreu, Centre Internacional de Recerca Agrícola en Zones Àrides (ICARDA), Líban. Alicia Pérez-Porro, cap d’incidència política i relacions institucionals, CREAF, Espanya. Joan Pino Vilalta, director, CREAF, Espanya. Javier Retana, investigador, CREAF, Espanya. Salvador Samitier, coordinador de polítiques transversals, Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Espanya. Gemma Torres Sallan, tècnica de projectes, MedCities, Espanya. Rosa Vilaplana, cap de sistemes alimentaris i agraris sostenibles, Centre Tecnològic BETA, Espanya.

5th Med Dialogues +2030

“The Sea We Share: Voices for a Sustainable Mediterranean Sea”

Lloc: CaixaFòrum Macaya – Centre Internacional UNESCO per a les Ciències Humanes i Socials

Dates: del 7 d’octubre al 10 de desembre

Col·laboració amb: Fundació “la Caixa” i Oficina a Barcelona del Club de Roma

Iniciat l’any 2021 en el marc de la “Dècada d’Acció” de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), aquest cicle de conferències, que arriba a la seva cinquena edició, té com a objectiu fomentar el debat sobre els reptes del desenvolupament sostenible a la Mediterrània, donant veu a experts i actors d’ambdues ribes per augmentar la consciència i la comprensió dels desafiaments que afronten els països mediterranis. L’edició de 2025 se centra en l’ODS 14, dedicat a la vida submarina, que promou la conservació i l’ús sostenible dels oceans, els mars i els recursos marins. En el context mediterrani, això significa abordar qüestions urgents com la contaminació marina, la sobrepesca, l’acidificació, el col·lapse dels ecosistemes o l’erosió costanera. Tot i ocupar menys de l’1% de la superfície oceànica mundial, la Mediterrània conté gairebé un 10% de la biodiversitat marina coneguda i està envoltada per més de 20 països amb realitats econòmiques, polítiques i ecològiques molt diverses, fet que la converteix en un territori estratègic per impulsar accions de protecció marina d’impacte global. Aquesta cinquena edició reuneix científics marins, experts en polítiques, activistes ambientals, acadèmics i líders comunitaris per explorar com avançar de manera significativa en l’ODS 14, compartint solucions innovadores ja en marxa en àmbits com la pesca sostenible, la conservació marina, l’economia blava o la restauració d’ecosistemes. Les sis sessions del cicle de 2025 aborden des dels reptes de sostenibilitat marina a la Mediterrània fins a la reducció de plàstics marins, passant per la defensa dels drets de la natura a la Mar Menor, la creació d’àrees marines protegides i la conservació de la biodiversitat, la promoció de l’educació oceànica i la consciència ambiental al Líban, i la relació entre pesca sostenible i consum responsable, aportant exemples de lideratge local i solucions innovadores.

Diàlegs:

7 d’octubre

Inauguració del cicle

Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jaume Lanaspa, president de l’Oficina a Barcelona del Club de Roma

“Working Towards a Plastic-Free Mediterranean Sea”

Ponent: Ahmed Yassin, director per a Egipte, Enaleia, Egipte

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian, Espanya

20 d’octubre

“Saving Marine Ecosystems by Upholding Nature’s Rights”

Ponent: Teresa Vicente, directora, Càtedra de Drets Humans i de la Natura, Universitat de Múrcia, Espanya

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian

5 de novembre

“Building Real Marine Protection in the Mediterranean”

Ponent: Yassine Ramzi Sghaier, expert en Biodiversitat Marina, UNEP/MAP – SPA/RAC; cofundador i president, TunSea, Tunísia

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian

10 de novembre

“Marine Sustainability Challenges in the Mediterranean Sea”

Ponent: Giuseppe di Carlo, exdirector de la Mediterranean Marine Initiative, World Wide Fund for Nature (WWF) i de Pew Bertarelli Ocean Legacy, Itàlia

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian

3 de desembre

“Ocean Literacy in Action”

Ponent: Laura Khatib, cofundadora, Guardians of the Blue, Líban

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian

10 de desembre

“From Fish to Fork: Reconnecting with the Sea that Feeds Us”

Ponent: Anna Bozzano, fundadora i directora, El Peix al Plat, Espanya / Itàlia

Modera: Laura Secorun, estratega de Comunicació Ambiental i fundadora de Meridian

Programa Desenvolupament Econòmic i Humà

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN) Annual Conference “Expanding Financial Horizons: Mainstreaming Credit Guarantees for Mediterranean SMEs”

Lloc: Fairmont La Marina Hotel, Salé

Data: 20 de febrer

Col·laboració amb: Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), TAMWILCOM, Societat Alemanya de Cooperació Internacional (GIZ), MED Confederation, Unió per la Mediterrània

La regió mediterrània es troba en una cruïlla de camins, enfrontant-se als reptes urgents de desigualtat econòmica, accés limitat al finançament, impacte del canvi climàtic i necessitat d’un creixement sostenible. Un component vital per abordar aquests problemes és la millora de l’accés al crèdit per a les petites i mitjanes empreses (pimes), que són l’eix vertebrador de l’economia regional. En aquest context, els esquemes locals de garantia de crèdit sorgeixen com una eina fonamental per salvar la bretxa de finançament a què s’enfronten les pimes. Els esquemes locals de garantia de crèdit tenen un paper crucial per mitigar els riscos per als prestadors i els inversors, facilitant així un augment dels préstecs a les pimes de manera que puguin aconseguir els fons necessaris per créixer, innovar, afrontar nous reptes i contribuir al desenvolupament econòmic. La incorporació d’aquests esquemes pot millorar significativament la inclusió financera i la resiliència econòmica a la regió mediterrània. No obstant això, l’ús de garanties de crèdit a la regió sovint es limita a una part relativament petita de la cartera de préstecs a les pimes. En aquest context, la Xarxa Euromediterrània de Garanties (EMGN) organitza la seva cinquena Conferència Anual amb l’objectiu d’oferir una plataforma perquè les parts interessades aprofundeixin en les estratègies i bones pràctiques per integrar millor les garanties de crèdit locals en els sistemes financers internacionals i nacionals dels països mediterranis i, en definitiva, millorar els seus recursos financers i ampliar el seu marc de risc per incorporar nous reptes ineludibles davant el canvi climàtic i l’augment de la bretxa socioeconòmica a la regió.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA). Nabil Badr, sotsdirector de supervisió bancària, Bank Al-Maghrib. Nagla Bahr, representant principal de la Xarxa de Garantia Euromediterrània (EMGN); membre de la Junta Directiva, Credit Guarantee Company d’Egipte. Mohammed Tarik Bchir, director en funcions del Departament d’Hisenda i Finances Externes, Ministeri d’Economia i Finances del Marroc. Fadwa Bennani, especialista sènior del sector financer, Banc Mundial. Adrien de Bassompierre, cap de representació del Banc Europeu d’Inversions al Marroc. Chris de Noose, president, MED Confederation. Lamiae Derraji, banquera principal d’institucions financeres, Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Christine de Visser, directora de projectes, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA). Nejia Gharbi, directora general, Caisse des Dépôts et Consignations de Tunísia; vicepresidenta, MED Confederation. Tarik Haddi, CEO, Azur Innovation Fund. Homam Hashem, CEO, Kafalah. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Taoufiq Lahrach, sotsdirector general, TAMWILCOM. Ismail Mahamoud, responsable principal d’inversions, Banc Africà de Desenvolupament. Adnan Naji, director general, Jordan Loan Guarantee Corporation. Tomoka Omoto, responsable d’inversió sostenible i finançament de transició justa, Organització Internacional del Treball. Janne Rajpar, directora de l’oficina al Marroc, KfW Development Bank. Hicham Zanati Serghini, CEO, TAMWILCOM. Panagiotis Tournavitis, CEO, Cooperative Bank of Karditsa. Houda Zinoun, responsable sènior d’inversions, Grup d’Institucions Financeres, Corporació Financera Internacional.

Seminari “Estratègia Mediterrània de Catalunya MEDCAT 2030. Cap a un nou Pla MedCat 2025-2028”

Lloc: Palau de Pedralbes, Barcelona

Data: 6 de març

Col·laboració amb: Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya

La regió mediterrània és una prioritat estratègica per a l’acció exterior de la Generalitat de Catalunya, com il·lustra l’Estratègia Mediterrània de Catalunya MedCat 2030, que ha permès posar en marxa, els darrers anys, més de 800 iniciatives impulsades des de diversos departaments i organismes de la Generalitat. No obstant això, els darrers anys el context global i mediterrani que defineix el marc estratègic MedCat 2030 ha evolucionat, plantejant noves tendències i reptes que impacten les relacions euromediterrànies. Així, per exemple, en aquest escenari canviant, l’Estratègia MedCat s’emmarca en el desplegament de l’Agenda 2030, però cal ampliar-ne la visió cap a l’horitzó 2050 i adaptar l’estratègia als nous marcs relacionals regionals, com el Nou Pacte per la Mediterrània o el procés de replantejament del mandat de la Unió per la Mediterrània. Per aconseguir aquest objectiu d’adaptació, aquest seminari integra l’opinió dels actors catalans que treballen en el marc de l’espai mediterrani en el procés de definició del nou Pla d’Acció 2025-2028 de l’Estratègia Mediterrània. Des d’aquesta perspectiva, el seminari s’estructura en tres àmbits: les dues primeres sessions serveixen per posar al dia les claus del nou context estratègic i inclouen la presentació de l’informe La Mediterrània i el nou context internacional: tendències actuals i reptes futurs. A continuació, tres sessions paral·leles i participatives debaten les necessàries adaptacions dels grans objectius operatius del Pla d’Acció respecte de plans anteriors: les diferents dimensions de la transició verda, la competitivitat i la innovació, i la transformació democràtica i social. Finalment, una darrera sessió reflexiona sobre les oportunitats i els instruments disponibles per reforçar el lideratge mediterrani de Catalunya.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Xavier Bernard-Sans, secretari general, Euroregió Pirineus Mediterrània. Jordi Cuadras, president, Fons Català de Cooperació. Josep Canals, secretari general, MedCities. Clelia Colombo Vilarrasa, directora general d’Afers Multilaterals, Generalitat de Catalunya. Andrea Costafreda Quesada, directora general de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus i Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Victoria Jiménez, cap de sector de Desenvolupament Urbà, Unió per la Mediterrània. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Andrea Noferini, professor de ciència política, Universitat Pompeu Fabra i CEI. Berta Pérez, directora d’Internacionalització i Projectes Europeus, Cambra de Comerç de Barcelona. Alicia Pérez-Porro, responsable d’Interacció Política i Relacions Institucionals, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Anna Terrón, investigadora sènior, Migration Policy Institute; exsecretària d’Estat de Migracions. Gerard Vives Fernández, director general d’Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya.

Sessió informativa sobre el Programa Interreg NEXT MED

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 20 de març Col·laboració amb: Generalitat de Catalunya, Programa Interreg NEXT MED de la Comissió Europea

L’any 2024 el programa de cooperació transfronterera ENI-CBC-MED va donar pas al programa Interreg NEXT MED com a nou marc de finançament de projectes de cooperació transfronterera entre regions del nord i el sud de la Mediterrània. Aquesta sessió vol oferir a les diferents entitats i professionals que treballen en l’àmbit dels projectes europeus i que tenen interès a concórrer a aquest nou marc finançador, informació útil sobre el canvi de perspectiva adoptat en els programes Interreg, els criteris d’avaluació dels projectes que es presentin al nou Interreg NEXT MED, i consells per completar amb èxit la documentació de candidatura. La jornada serveix també per a presentar el rol del Punt Nacional de contacte a Espanya per al programa NEXT MED.

Ponents: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Lydia Cano, Punt Nacional de Contacte de l’Interreg NEXT MED, Subdirecció de Cooperació Territorial Europea, Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, Madrid. Vincent Ernoux, coordinador de l’Antena NEXT MED a València. Albert Sorrosal, expert, TESIM, Barcelona. Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya.

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN) Spring Academy 2025 “Green Guarantee and ESG Monitoring”

En el marc de la UfM Digital Sustainable Week

Lloc: Dedeman Hotel, Istanbul

Dates: 26 i 27 de maig

Col·laboració amb: Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA), Unió per la Mediterrània

A mesura que el canvi climàtic s’accelera i els riscos ambientals incideixen cada cop més en les finances globals, el sector de les garanties ha d’evolucionar per donar suport a un sector privat més sostenible i resilient. Tot i que moltes institucions ja han desenvolupat productes verds i han començat a integrar criteris ambientals, socials i de governança amb l’objectiu d’alinear-se amb els estàndards internacionals de sostenibilitat, encara calen marcs més clars, indicadors compartits i estratègies aplicables. L’EMGN dóna suport a aquesta transició mitjançant l’intercanvi de coneixement i la promoció d’enfocaments comuns a escala regional. En aquest context, la Spring Academy 2025 es configura com un espai d’aprenentatge i intercanvi sobre esquemes de garantia verda en funcionament i sobre la integració i monitoratge de criteris de sostenibilitat, amb la participació d’experts d’institucions i fons de garantia, així como d’organismes internacionals.

Ponents: Abdelmoughite Abdelmoumen, director d’estratègia, Tamwilcom, Marroc. Almutasem Alkhateeb, especialista sènior en desenvolupament de negoci, Kafalah, Aràbia Saudita. Rami Al Sabri, director gerent, Yemen Loan Guarantee Program, Iemen. Rym Ayadi, presidenta i fundadora, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA). Kwame Sarpong Barnieh, soci, KPMG Ghana. Besnik Berisha, director general, Fons de Garantia de Crèdit de Kosovo (KCGF). Joan Borrell, subsecretari general, Unió per la Mediterrània. Morgan Després, secretari, Grup de Garantia Verda, Alemanya. Amal Jaradat, directora general adjunta, Corporació Jordana de Garantia de Préstecs, Jordània. Elias Jokinen, assessor sènior en finances de la Unió Europea, Finnvera, Finlàndia. Basma Majerbi, professora agregada de finances, University of Victoria, Canadà. Tomoka Omoto, representant de l’Organització Internacional del Treball. Lasitha Perera, cofundador i director executiu, Grup de Garantia per al Desenvolupament, Regne Unit. Kévin Thouément, cap d’associacions internacionals, Banca Pública d’Inversió – Bpifrance, França.

XXVII Forum International de Réalités

“30 ans après, quelle vision et quelle stratégie

pour les relations Tunisie-UE?”

Lloc: Hotel Alhambra Thalasso, Hammamet

Dates: 29 i 30 de maig

Col·laboració amb: Réalités

La nova edició d’aquest fòrum, consolidat com un dels espais de debat euromediterrani amb més trajectòria a Tunísia, reuneix representants institucionals, experts internacionals, acadèmics i responsables del sector privat per reflexionar conjuntament sobre l’estat i el futur de l’associació entre Tunísia i la Unió Europea. Al llarg de diverses sessions temàtiques, el programa aborda qüestions fonamentals com el balanç de la cooperació tuniso-europea, la resposta mediterrània a la fragmentació geopolítica global, els reptes migratoris i de seguretat, la transició energètica, així com la recerca científica i la innovació universitària. També posa l’accent en les cadenes de valor industrials, la sostenibilitat i la justícia social, tot destacant el paper dels actors locals i regionals. Les aportacions recollides es tradueixen en un conjunt de recomanacions per reforçar l’acord d’associació i impulsar una nova etapa de cooperació més equilibrada, resilient i alineada amb els interessos compartits.

Ponents: Houbeb Ajmi, directora general, Groupe Honoris. Roger Albinyana, director general, IEMed. Nour El Houda Ben Jannet Allal, directora general, Organització Mediterrània de l’Energia i el Clima (OMEC). Naceur Ammar, exministre; president, École Française Internationale de Pristina. Hakim Ben Hammouda, exministre de Finances de Tunísia. Adel Ben Youssef, professor associat, Université Côte d’Azur. Aslan Berjeb, president, CONECT, Tunísia. Hassan Boubakri, professor de geografia i estudis migratoris. Abdelkader Boudriga, president, Cercle de Financers; professor, IHEC, Tunísia. Alessandra Briganti, periodista, Agència ANSA, Brussel·les. Afif Chelbi, exministre d’Indústria de Tunísia. Ameur Cherif, president, Universitat de La Manouba, Tunísia. Titus Corlățean, exministre d’Afers Exteriors de Romania; president de la Comissió d’Afers Exteriors del Parlament romanès. Lotfi Debbabi, director general, QNB, Tunísia. Jean-François Drevet, exfuncionari europeu. Chadly Dziri, professor emèrit de cirurgia general, Tunísia. Meriem Essoussi, professora, responsable del projecte nacional de Tunísia, Organització Internacional per a les Migracions (OIM) – ONU Migracions. Ghazi El Biche, president, Cambra Tuniso-Alemanya d’Indústria i Comerç, Tunísia. Mehdi Ferchichi, director general de Relacions amb la Unió Europea, les Organitzacions i la Cooperació Euromediterrània de Tunísia. Senén Florensa, president executiu, IEMed; president de la Comissió Mediterrània de la LECE, Espanya. Joséphine Frantzen, ambaixadora dels Països Baixos a Tunísia. Nejia Gharbi, directora general, Caisse des Dépôts et Consignations (CDC), Tunísia. Abderrazak Hachani, responsable d’innovació, Groupe Esprit, Tunísia. Fethi Hanchi, director general, Agence Nationale de Maîtrise de l’Énergie, Tunísia. Ahlem Hammami, Observatori Nacional de la Migració, Tunísia. Miguel Hernando de Larramendi, professor d’història contemporània del món àrab, Universitat de Castella-La Manxa. Riadh Jaidane, president del Fòrum d’Intercanvis Tuniso-Europeus i diputat del Parlament de Tunísia. Khaled Kaddour, doctor en prospectiva, expert internacional i exministre d’Energia, Tunísia. Slim Khalbous, rector, Agence universitaire de la Francophonie (França/Canadà), Tunísia. Ezzedine Khalfallah, consultor internacional en energia, Tunísia. Mahjoub Langar, director general, Poulina Group Holding, Tunísia. René Leray, professor, Universitat Catòlica de Lovaina i Université Saint-Louis – Bruxelles. Radhi Meddeb, president del consell, Centre Financer per a Emprenedors, Tunísia. Mohamed Ali Nafti, ministre d’Afers Exteriors, de la Migració i dels Tunisians a l’Estranger. Giuseppe Perrone, ambaixador de la Unió Europea a Tunísia. Justyna Porazińska, ambaixadora de Polònia a Tunísia. Alessandro Prunas, ambaixador d’Itàlia a Tunísia. Fatma Raach, doctora en dret públic, Tunísia. Abdelaziz Rassaa, enginyer i exministre d’Indústria i Tecnologia de Tunísia. Jean-Luc Revereault, cap de representació del Banc Europeu d’Inversions per a Algèria i Tunísia. Nabil Smida, director central, Agil. Gilles Suzanne, adjunt de cooperació universitària i de Campus France. Awatef Troudi, cap del Departament de Dret Públic, Universitat de Sousse, Tunísia. Tèja Maherzi Zahar, doctor en economia; professor, ISG, Tunísia. Taieb Zahar, president del Fòrum Internacional de Réalités.

FEMISE Policy Seminar “Shaping the Future: Towards a Strategic Policy Road Map for a Deeper

Euro-Mediterranean Integration”

Lloc: El Caire (híbrid)

Data: 16 de juny

Col·laboració amb: FEMISE, AECID

Davant els múltiples reptes que sacsegen la regió euromediterrània —des de la vulnerabilitat climàtica i la inestabilitat econòmica fins a les desigualtats socials, la migració i les bretxes digitals—, aquest seminari promou una reflexió col·lectiva orientada a avançar cap a una visió estratègica compartida. El programa es fonamenta tant en les aportacions recents de la recerca aplicada com en l’experiència acumulada en diversos fòrums de diàleg, amb l’objectiu de definir prioritats polítiques concretes i d’impulsar una agenda coordinada de cooperació regional. Les sessions s’estructuren entorn de tres eixos centrals. En primer lloc, es debaten propostes per vertebrar cadenes de valor més verdes i inclusives, identificant el potencial dels sectors agrícoles i del reciclatge, el paper de la digitalització i l’impacte de les normatives ambientals sobre les empreses de la regió. En segon lloc, s’examinen les oportunitats i limitacions de la transició verda, analitzant fins a quin punt els canvis en les polítiques energètiques i l’adopció de tecnologies sostenibles poden contribuir a una economia baixa en carboni sense aprofundir les desigualtats. Finalment, s’aborda la qüestió de la cohesió social des d’una perspectiva de futur: es valoren estratègies per potenciar l’ocupació juvenil, millorar la inclusió financera, reduir les disparitats territorials i explorar el paper de la intel·ligència artificial en sectors clau com el turisme. El seminari es clou amb una taula rodona orientada a sintetitzar els missatges principals i a traçar les línies de recerca que haurien d’alimentar les polítiques públiques de la propera dècada, amb l’objectiu de reforçar l’articulació regional i maximitzar l’impacte de la cooperació euromediterrània.

Ponents: Mohamed Abbas, cap de gestió de tecnologia, innovació i emprenedoria, Ministeri d’Indústria, Egipte. Shireen Al Azzawi, professora, Universitat de Santa Clara, Estats Units. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Espanya. Majd Al Naber, directora del Centre Science for Society, Royal Scientific Society, Jordània; membre del consell de direcció de FEMISE. Abdallah Al Shamali, assessor sènior, Global Solar Council, Jordània. Shady Amin, director executiu adjunt, Federació d’Indústries Egípcies, Egipte. Hany Ayaad, president, Associació per a l’Emprenedoria Juvenil (YEN), Egipte. Adel Ben Youssef, professor, Université Côte d’Azur; membre del GREDEG (CNRS), França. Chrysoula Chitou, doctoranda, Universitat d’Ioànnina, Grècia. Ghada Darwish, experta en inversió sostenible, energies renovables i hidrogen verd, Egipte. Yasmine Eissa, professora agregada, Escola de Negocis Onsi Sawiris, Universitat Americana del Caire, Egipte. Mohamed El Biesi, economista i expert en emprenedoria i innovació, Egipte. Ceyhun Elgin, professor, Universitat Bogaziçi, Turquia. Asmaa Ezzat, professora associada, Facultat d’Economia i Ciència Política, Universitat del Caire, Egipte. Anna Ferragina, professora agregada, Departament d’Economia i Estadística (DISES), Centre de Recerca en Mercat de Treball i Política Econòmica (CELPE), Itàlia; membre del consell de direcció i del comitè científic de FEMISE. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Espanya. Douja Gharbi, cofundadora i directora general, REDSTART, Tunísia. María Isabel Gil, gestora de projectes de governança, AECID, Espanya. Sameh Hammad, responsable del projecte de promoció de l’ocupació i les pimes, GIZ, Alemanya. Vladimir Hlasny, Comissió Econòmica i Social per a l’Àsia Occidental de les Nacions Unides, Beirut, Líban. Álvaro Iranzo, ambaixador d’Espanya a Egipte. Imen Khanchel, professora, Universitat de La Manouba, Tunísia. Cyrine Khiari, doctoranda, Universitat de La Manouba, Tunísia. Moundir Lassassi, director de recerca, Centre de Recerca en Economia Aplicada per al Desenvolupament (CREAD), Algèria; membre del consell de direcció i del comitè científic de FEMISE. Maryse Louis, directora general, FEMISE, França. Siham Matallah, professora d’economia, Universitat d’Orà. Maged Mahmoud, Centre Regional per a les Energies Renovables i l’Eficiència Energètica (RCREEE), Egipte. Mohammad Makki, doctorand, Universitat Saint Joseph de Beirut, Líban. Simon Neaime, professor d’economia, Universitat Americana del Caire, Egipte. Amr Radwan, Acadèmia de Recerca Científica i Tecnologia (ASRT), Ministeri de Recerca Científica, Egipte. Myriam Ramzy, professora assistent, Universitat Americana del Caire, Egipte. Mona Said, professora, Universitat Americana del Caire; membre del consell de direcció de FEMISE. Sylvana Wafik, professora assistent, Universitat de Londres.

MedCat Days 2025. “30 anys del Procés de Barcelona: una visió multiactor des de Catalunya. Assentem les bases del Nou Pacte per la Mediterrània”

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Palau de Pedralbes, Barcelona

Data: 9 de juliol

Col·laboració amb: Departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Representació de la Comissió Europea a Barcelona, MedCoopAlliance

L’IEMed coorganitza una nova edició d’aquest fòrum com a part de la seva missió de promoure el diàleg euromediterrani i reforçar el paper de Catalunya en la política exterior mediterrània. En un context marcat per la necessitat d’impulsar la cooperació davant reptes globals com la transició verda, la innovació tecnològica i la cohesió social, la nova cita dels MedCat Days posa de manifest, dins de l’Estratègia 2030 de la Generalitat, la voluntat d’esdevenir un actor clau euromediterrani liderant iniciatives estratègiques regionals al costat d’altres actors institucionals i de la societat civil. D’aquesta manera, les successives sessions destaquen la capitalitat dels projectes centrats en l’hidrogen verd, els cables submarins i les tecnologies quàntiques, mostrant el seu potencial com a motor d’inversió sostenible i competitivitat. Alhora, es reflexiona sobre la importància d’aplicar enfocaments integradors per transformar la regió amb solucions verdes i intel·ligents, combinant la recerca, la gestió territorial i la cooperació comunitària per generar impactes reals en el benestar i l’economia locals. També s’analitza com mobilitzar recursos i articular mecanismes de governança que permetin implementar amb èxit les prioritats mediterrànies en el marc financer europeu actual i futur. Finalment, es posa en relleu la necessitat d’un enfocament multiactor que impliqui governs locals i regionals, xarxes de cooperació i joventut per abordar els reptes socials, econòmics i ambientals compartits. Aquesta visió integral reforça la idea que només amb aliances sòlides es podrà avançar cap a una Mediterrània més sostenible, innovadora i cohesionada.

Ponents: Mayssara Abdelkarim, copresidenta, Consell de la Joventut Mediterrània. Mehdi Aissi, responsable del programa marítim, WWF NA. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Xavier Bernard-Sans, secretari general, Euroregió Pirineus Mediterrània. Annelies Broekman, investigadora, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) – UAB. Maria Calderó, Unitat de Governança per a la Sostenibilitat, BETA TC, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UCC). Jordi Castellana, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i secretari de MedCités. Andrea Costafreda, directora general de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Rachid El Abdi, president, Consell de la Regió de Rabat-Salé-Kénitra. Rafia El Mansouri, vicepresidenta, Consejo de la Regió de Tànger-Tetuan-al-Hoceima. Lorena Elvira, secretària general, Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Vincent Ernoux, coordinador de l’Antena per a la Mediterrània Occidental del programa Interreg NEXT MED. Chaimae Essousi, Àrea d’Estratègia Econòmica, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Francisco Joaquín Gaztelu, director per al Nord d’Àfrica, Direcció General del Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf (DG MENA), Comissió Europea. Ruth Gumbau, periodista. Salvador Illa, president, Generalitat de Catalunya. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Antoni Llardén, president, ENAGAS. Joan Ramon Morante, director, Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). Giorgio Mosangini, team leader d’Emprenedoria Verda i Societat Civil, MedWaves. Martín Navarro, adjunt al Comissionat del Govern d’Espanya per al Corredor Mediterrani. Magali Outters, experta sènior en sostenibilitat, Euro-Mediterranean Economists Association. Ana Pérez, directora, Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya. Octavi Quintana, director, Fundació PRIMA. Josep Rodríguez, responsable de Relacions Internacionals, Departament de Turisme, Diputació de Barcelona. Javier Salvador, director de planificació estratègica i control de gestió, AFR-IX telecom – Sistema de Cable Submarí MEDUSA – Estació d’Amarratge de Cables de Barcelona. Fernando Sampedro, secretari d’Estat per a la Unió Europea, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Davide Strangis, secretari general en funcions, CRPM, MedCoopAlliance. Dubravka Šuica, comissària per a la Mediterrània, Comissió Europea. Manuel Szapiro, director, Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Andrea Tinagli, assessor de Finances i Inversions Sostenibles del BEI, Unió per la Mediterrània. Francesc Trillas, secretari d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Departament d’Economia i Finances, Generalitat de Catalunya. Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya.

Seminari “Hands-On Workshop on the Social Economy in the Southern Mediterranean”

Associat a la Setmana Europea de l’Economia Social, Múrcia 2025

Lloc: Auditori i Centre de Congressos de Múrcia

Dates: 17 i 18 de setembre

Col·laboració amb: Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES)

Com a part del programa Masar al’an, promogut per l’AECID, i en sinergia amb les prioritats establertes per la Iniciativa Equip Europa (TEI) en matèria de formació tècnica, competències inclusives i foment de l’emprenedoria, aquest taller regional s’insereix en el marc de les accions de la Setmana Europea de l’Economia Social i de la Capitalitat Espanyola de l’Economia Social 2025, que ostenta Múrcia durant aquest any. El taller reuneix actors clau de tot el sud de la Mediterrània per validar i enriquir les troballes preliminars de l’Avaluació de Necessitats de l’Economia Social a la Mediterrània Sud, elaborada per l’IEMed a partir d’entrevistes realitzades per la institució. En aquest sentit, els participants duen a terme una avaluació situacional del panorama de l’economia social a la regió, una anàlisi estratègica DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) i una proposta de marc de Teoria del Canvi (TdC) que defineixi les vies per a la transformació sistèmica i el suport al sector. El taller es concep com un espai pràctic de treball destinat a establir un debat en profunditat sobre els principals reptes identificats i a codissenyar prioritats concretes i aplicables que enforteixin l’economia social com a resposta estratègica als desafiaments econòmics, socials i mediambientals.

Ponents: Dyaa Abdou, director, Programa de Desenvolupament Agrícola Sostenible (SADP), Fundació El Nidaa, El Caire. Abdelhafez Abuorabi, Ministeri d’Agricultura de Jordània, Amman. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Akram Altaher, director general, Centre de Desenvolupament Econòmic i Social, Amman. Antoine Apprioual, gestor de programes de Desenvolupament Sostenible, IEMed, Barcelona. Passainte Atef, responsable de programes i polítiques, FEMISE, Marsella. Boubacar Babou, Ministeri d’Agricultura de Mauritània, Nouakchot. Meriem Benslama, cofundadora i directora, Corporació Algeriana pel Compromís Social (ACSE), Alger. Ali Riadh Boussoffara, president, Xarxa d’Associacions de l’Economia Social, Tunis. Mustapha Bouhaddou, secretari general, REMESS. Celine Corvisy, Cambra Francesa de l’Economia Social i Solidària, França. Montserrat Corbella, consultora en economia social, Barcelona. Carmen Comos, directora general, CEPES, Madrid. Aneta Quraishy, Diesis Network, Brussel·les. Asmae Diani, presidenta, PB REMESS Unió de l’Acció Feminista – Secció Tànger, Fes. Sanem Erdil, membre del comitè d’auditoria, Unió de Cooperatives de Dones Simurg, Esmirna. Moncef Fenniche, Mútua de la Salut, Tunis. José Manuel Galvín, Fundació Europea de Formació (ETF), Torí. Arnau Gallard, cap de Desenvolupament Sostenible, IEMed, Barcelona. Luisa García, cap del Departament de Cooperació amb el Món Àrab, AECID, Madrid. George El Ghafary, secretari general, Associació Libanesa d’Empreses Socials, Beirut. Handan Giray, professora, Universitat Eskişehir Osmangazi, Eskişehir. Nawel Hafid, directora, Xarxa de Desenvolupament Humà, Alger. Ghaleb Haddadin, sotsdirector general, Corporació Cooperativa Jordana, Amman. Heba Handoussa, presidenta en funcions, Economic Research Forum, El Caire. Hichem Ouertani, responsable de programa, Centre Internacional de Formació de l’Organització Internacional del Treball, Torí. Harmat Abdelkaler, president, Mutualitat Familiar / Mutualitat Hidràulica, Alger. Fuad Kharmah, director de departament, Institut Cooperatiu, Agència de Treball Cooperatiu, Amman. Carolina Lanchares de Paz, consultora per al programa Masar al’an, AECID, Madrid. Maryse Louis, directora general, FEMISE, Marsella. Carlos Lozano, cap d’afers internacionals, CEPES, Madrid. Ali Maher, sotsdirector, Programa de Desenvolupament Agrícola Sostenible, Fundació El Nidaa, Luxor. Yassine Mazzout, president, Cooperativa At-Tawafouk, Rabat. Santiago Morán, cap d’àrea de programes regionals, AECID, Madrid. Imad Muhammed Abu Dawas, Institut Internacional Àrab per la Pau i l’Educació, Ramal·lah. Ünal Örnek, Unió Nacional de Cooperatives, Antalya. Juan Antonio Pedreño, president, CEPES, Madrid. Fathiya Saidi, presidenta, PB REMESS Centre Marroquí d’Estudis i Recerca sobre l’Empresa Social, Tànger. Motteh Al Shibly, Associació Mahas per l’Ecoturisme i l’Agricultura, Amman. Yakharé Soumaré, secretari general, ONG ACTIONS, Nouakchot. Sibel Uyar, presidenta del consell d’administració, Unió de Cooperatives de Dones Simurg, Istanbul.

IX Conferència de Governadors de Bancs Centrals de la Mediterrània. “Harnessing Innovation and Integration for Sustainable and Inclusive Development in the Mediterranean Region”

Lloc: Four Seasons Nile Plaza Hotel, El Caire

Data: 1 d’octubre

Col·laboració amb: Banc d’Espanya, Banc Central d’Egipte, Unió per la Mediterrània, Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

El Caire acull una nova edició d’aquesta iniciativa liderada per l’IEMed i el Banc d’Espanya, que s’ha consolidat com el principal punt de trobada dels governadors dels bancs centrals de la Mediterrània. Enguany, la reunió explora quatre grans reptes que afronta el sistema financer de la regió: la digitalització, la transició verda, la inclusió financera i la integració regional. Pel que fa a la intel·ligència artificial, el debat planteja fórmules per aprofitar-ne el potencial i impulsar-ne la implantació, alhora que es tenen en compte els seus riscos, amb l’objectiu de construir sistemes financers més resilients i capaços d’afrontar reptes cada vegada més complexos. Respecte a la transició verda —una prioritat global inajornable—, es posen en comú estratègies per reduir la bretxa de finançament climàtic, reforçant el paper dels bancs multilaterals, fomentant el cofinançament i incrementant la participació del sector privat. Quant a la inclusió financera, considerada un motor essencial de l’apoderament econòmic i de l’equitat social, la discussió parteix de les barreres sistèmiques que afronten les dones i de les dificultats d’accés al crèdit i de la persistència de l’economia informal, grans reptes per a les pimes de la regió. Finalment, la trobada analitza els mecanismes que podrien afavorir una major integració econòmica regional: quines reformes contribuirien a reduir de manera més eficaç la fragmentació reguladora a la Mediterrània, i com poden els governs, els bancs centrals i el sector privat treballar conjuntament per millorar la infraestructura digital, ampliar l’accés al finançament i potenciar la connectivitat que permeti a les pimes integrar-se plenament en les cadenes de valor regionals i globals.

Ponents: Hassan Abdalla, governador, Banc Central d’Egipte. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Mehmet Zahit Ateş, director executiu, Departament de Tecnologies de la Informació, Banc Central de Turquia. Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació Euromediterrània d’Economistes (EMEA). Essma Ben Hamida, cofundadora, Enda Tamweel. Abderrahim Bouazza, vicegovernador, Banc Central del Marroc. Meltem Büyükkarakaş, sotssecretària general, Unió per la Mediterrània. Carlos Conde, director, Divisió Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Direcció General de Relacions Globals i Cooperació, OCDE. Luiz de Mello, director d’estudis de país, Departament d’Economia, OCDE. Primož Dolenc, governador interí, Banc d’Eslovènia. Mohammed El Idrissi, director de finançament sectorial i inclusió financera, Ministeri d’Economia i Finances del Marroc. Hala Elsaid, assessora econòmica del president d’Egipte i exministra de Planificació i Desenvolupament Econòmic. José Luís Escrivá, governador, Banc d’Espanya. Michael Faulend, vicegovernador, Banc Nacional de Croàcia. Marie-Hélène Ferrer, sotsdirectora d’economia i cooperació internacional, Banc de França. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Antonio Gomes, sotsdirector d’afers financers i empresarials, OCDE. Ahmed Kamaly, macroeconomista i exviceministre de Planificació i Desenvolupament Econòmic d’Egipte. Cumhur Coşkun Küçüközmen, professor de comerç internacional i finances sostenibles, Universitat d’Economia d’Esmirna. Maya Morsy, ministra de Solidaritat Social d’Egipte. Fethi Zouhair Nouri, governador, Banc Central de Tunísia. Edward Scicluna, governador, Banc Central de Malta.

Acte commemoratiu del Fòrum

Euromediterrani d’Instituts de Ciències

Econòmiques (FEMISE)

Lloc: Llotja de Mar, Barcelona

Data: 17 de novembre

Col·laboració amb: Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

FEMISE celebra enguany el seu 30è aniversari, tres dècades de treball en xarxa dedicades a aprofundir en el coneixement econòmic i social de la Mediterrània. La trobada commemorativa, organitzada conjuntament amb l’IEMed, reuneix investigadors i responsables institucionals per reflexionar sobre l’impacte de la recerca en les polítiques públiques de la regió. Les sessions aborden qüestions clau com la innovació, la sostenibilitat, la inclusió i els principals reptes econòmics del veïnatge sud, tot destacant la importància de la cooperació i la governança compartida. Igualment, s’hi presenten treballs recents d’investigadors de la xarxa i s’analitzen els nous horitzons de FEMISE en un context marcat per transformacions globals accelerades. L’acte serveix també per donar a conèixer la nova identitat institucional de l’organització i per reforçar els vincles entre el món acadèmic i les institucions europees i euromediterrànies, amb l’objectiu de potenciar la rellevància de la recerca en la definició de polítiques públiques a la regió.

Ponents: Abdullah Altun, professor agregat, Universitat Tècnica de Gebze. Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Andrés Artal-Tur, professor d’economia i turisme, Universitat Tècnica de Cartagena. Passainte Atef, responsable de programes i polítiques, FEMISE. Salvatore Capasso, director, Consell Nacional Italià de Recerca (CNR). Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Menna Elkashif, responsable de comunicació, FEMISE. Anna Ferragina, professora agregada, Departament d’Economia i Estadística, Universitat de Salern. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Insaf Guedidi, professora, Escola Superior de Ciències Econòmiques i Comercials (ESSECT), Universitat de Tunis. Heba Handoussa, presidenta en funcions, FEMISE. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Maryse Louis, directora general, FEMISE. Samir Makdisi, president del comitè de governança de FEMISE i de la Universitat Americana de Beirut. Patrick Plane, director emèrit de recerca en economia, Centre d’Estudis i Recerca sobre el Desenvolupament Internacional (CERDI) – Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS), França. Raed Safadi, soci i economista en cap, Whiteshield. Doaa Salman, professora i vicedegana, Universitat de Ciències i Arts Modernes (MSA), Sis d’Octubre. Stefano Sannino, director general per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf, Comissió Europea.

Euro-Mediterranean Business and Economic Forum 2025

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Llotja de Mar, Barcelona

Dates: 18 i 19 de novembre

Col·laboració amb: Cambra de Comerç de Barcelona, Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME), Unió per la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Departament d’Acció Exterior i Unió Europea – Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona

Barcelona és, des de fa dècades, un dels epicentres naturals del diàleg i la cooperació euromediterrània, i per això va esdevenir fa més de trenta anys l’escenari fundacional del procés d’integració de la Mediterrània. Ambdues ribes van reconèixer aleshores la necessitat d’obrir un nou capítol basat en la convicció que la col·laboració és essencial per afrontar els reptes de futur d’una regió que, situada a la cruïlla de tres continents, esdevé no només un centre regional, sinó també una porta d’entrada al món. Aquesta ubicació estratègica ofereix un potencial excepcional per al comerç i la logística globals. Tanmateix, per desbloquejar aquest potencial econòmic cal una integració regional més profunda i cohesionada, així com una estratègia unificada que impulsi la inversió, la modernització, el desenvolupament d’infraestructures i la competitivitat a escala mundial. Coincidint amb el 30è aniversari de la Declaració de Barcelona, aquesta cimera ofereix una oportunitat única per reflexionar sobre tres dècades de cooperació euromediterrània i per donar forma a una visió renovada de la collaboració econòmica en un context marcat per reptes globals i regionals creixents. Amb la participació de líders polítics i empresarials de tota la Mediterrània —d’Europa, d’Àfrica i de l’Orient Mitjà—, així com de representants d’associacions empresarials, cambres de comerç i d’indústria, pimes i organitzacions multilaterals, la trobada vol posar en relleu el compromís compartit amb el desenvolupament econòmic i social de la regió mediterrània.

Ponents: Yasser Abbas, director general adjunt, Autoritat General per a la Inversió i les Zones Franques (GAFI), Egipte. Mahmoud AbdelAziz, fundador i director general, DevisionX, Egipte. Suhair Al Ali, senadora, Jordània. Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Espanya. Xavier Aliberch, director operatiu d’enllaç divisional, Gestamp Europa, Espanya. Houda Ben Jannet Allal, directora general, Observatori Mediterrani de l’Energia i el Clima (OMEC). Rym Ayadi, fundadora i presidenta, Associació d’Economistes Euromediterranis (EMEA). Mohamed Bachiri, director general, Renault Group, Marroc. Dimitrios F. Bakalis, gestor de projectes finançats per la UE, Cambra de Comerç d’Ilia, Grècia. Hakim Ben Hammouda, director executiu, Institut Global per a les Transicions (GI4T) i exministre de Finances de Tunísia. Marie-Claire Boillot, experta sènior en energia i acció climàtica, Unió per la Mediterrània. Haithem Bouagila, president, Federació Tunisiana del Tèxtil i Confecció, Tunísia. Salma Bougarrani, directora general, GreenWatech, Marroc. Fulvio Capurso, cap d’unitat de cooperació econòmica, inversions, desenvolupament empresarial i instruments financers, DG MENA, Comissió Europea. Tuğçe Ergün Cireli, cofundadora de Foodback, EIT Food Turkey Hub, Turquia. Roberta de Palma, assessora tècnica en cap, ONUDI. Jaume Duch, conseller per a la Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Espanya. Omar Elboghdady, cofundador i director general, Viridia Tech, Egipte. Jad El Boustani, soci, Middle East Venture Partners, Emirats Àrabs Units. Amirah El-Haddad, investigadora sènior, Institut Alemany de Desenvolupament i Sostenibilitat (IDOS), Alemanya. Hakim El Karoui, fundador i president, Comitè d’Acció per a la Mediterrània, França. Tarik El Malki, director, Institut Superior de Comerç i Administració d’Empreses (ISCAE), Marroc. Lorena Elvira Ayuso, secretària general per a la Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Espanya. Ahmed El Wakil, president, ASCAME. Mario Espinosa, gestor de transport i infraestructures, ALG, Espanya. Alaa Ezz, secretari general, Confederació d’Associacions Empresarials Egípcies Europees (CEEBA), Egipte. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus i Multilaterals i Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya, Espanya. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Espanya. Ramzi Gara, gestor de projectes d’automoció, Agència de Promoció d’Inversions Estrangeres (FIPA), Tunísia. Maria Eugènia Gay, tinenta d’Alcaldia, Ajuntament de Barcelona, Espanya. Ahmed Ghoneim, professor d’economia, Facultat d’Economia i Ciències Polítiques, Universitat del Caire, Egipte. Habib Hammami, president, Cambra de Comerç i Indústria de Sfax, Tunísia. Khaled Mohamed Hanafy, secretari general, Unió de Cambres de Comerç Àrabs i exministre de Subministrament i Comerç Interior, Egipte. Jordi Hereu, ministre d’Indústria i Turisme, Govern d’Espanya. Anna Ibáñez, gestora de projectes d’emprenedoria verda, MedWaves, Espanya. Nasser Kamel, secretari general, Unió per la Mediterrània. Krystel Khalil, directora de programes, Berytech, Líban. Pau López, director de sostenibilitat i innovació, Mercabarna, Espanya. Carmen Magariños, directora general per al Magrib, la Mediterrània i el Pròxim Orient, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i

Cooperació d’Espanya. Muamer Mahmutović, president, Cambra d’Economia del Cantó de Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina. Anas Makhmalji, analista, Oficina d’Inversions de la Presidència de la República de Turquia. Enrique Martín, director de vendes i desenvolupament de negoci per a grans empreses i administracions públiques, Samsung – Espanya. Ferran Minguella, cap de divisió de préstecs corporatius fora de la UE, Banc Europeu d’Inversions. Nurzat Myrsalieva, gestora de projectes de la Divisió d’Energia i Acció Climàtica, ONUDI. Lilia Naas, experta sènior independent i exdirectora de l’Oficina per a la Regió MENA, Centre de Comerç Internacional, Tunísia. Simon Neaime, professor d’economia i director de l’Institut d’Economia Financera, Universitat Americana de Beirut, Líban. Mònica Olmos Plaza, secretària general, TEXFOR, Espanya. Mohamed Ouhmed, secretari general del Departament de Transició Energètica, Ministeri de Transició Energètica i Desenvolupament Sostenible, Marroc. Nera Pavić, directora general d’indústria i mineria, Govern de Croàcia. Octavi Quintana, director, Fundació PRIMA. Fadi Saab, president, Comissió d’Integritat, Valors i Ètica Empresarial d’ASCAME. Hind Saidi, directora de desenvolupament econòmic i oferta d’inversió del Centre Regional d’Inversions de Rabat i Regió, i exresponsable del Departament de Tèxtil i Cuir de l’Agència Marroquina de Desenvolupament d’Inversions i Exportacions (AMDIE), Marroc. Stefano Sannino, director general, DG MENA, Comissió Europea. Josep Santacreu, president, Cambra de Comerç de Barcelona, Espanya. Tarek Tawfik, president, Federació d’Organitzacions Empresarials de la Mediterrània (BUSINESSMED) i president, Cairo Poultry Group, Egipte. Youssef Tber, director d’inversions i exportacions, Agència Marroquina de Desenvolupament d’Inversions i Exportacions (AMDIE), Marroc. Andrea Tinagli, representant davant la Unió per la Mediterrània, Banc Europeu d’Inversions. Helena Torras, sòcia de capital risc i gestora d’inversions, Hans(wo) men Group, Espanya. Jordi Torrent, director d’estratègia, Port de Barcelona, i secretari general, Associació MEDPorts, Espanya. Candice Tran Dai, directora, Cybersécurité Group, ciberseguretat industrial i resiliència d’ICS, França. Stella Tsani, professora agregada, Departament d’Economia, Universitat Nacional i Kapodistriana d’Atenes, Grècia. Taieb Zahar, president, Fòrum Internacional Réalités (FIR), Tunísia. Nadia Zeddou, fundadora i directora general, Green Wave, Marroc.

3. Àrees

3.4. Cultura, Gènere i Societat Civil

Objectius: L’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil té la governança com a primer gran àmbit d’actuació. Per això, impulsa la cooperació acadèmica i la investigació sobre qüestions primordials que afecten les societats mediterrànies i fa un seguiment de les tendències i l’actualitat del món àrab.

El seu segon gran àmbit de treball és l’acostament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca a través del diàleg intercultural i les accions culturals.

Com a àmbits transversals, l’àrea incorpora la promoció de la perspectiva de gènere i els drets de les dones així com la inclusió i la creació d’oportunitats per a la joventut.

Programa Cooperació Acadèmica i Recerca

Programa interuniversitari Aula Mediterrània. Cicles de conferències

Lloc: IEMed, Barcelona

Dates: del 16 de gener al 29 de maig i del 9 d’octubre al 17 de desembre

Aula Mediterrània, el programa interuniversitari promogut per l’IEMed en col·laboració amb 17 màsters universitaris, s’ha consolidat al llarg dels anys com un punt de trobada i un espai de referència per a l’estudi i la comprensió de la Mediterrània i del món àrab. La seva xarxa universitària —que enguany s’amplia amb quatre màsters més— reafirma el programa com el hub acadèmic mediterrani de referència en la promoció de la recerca sobre la regió al nostre país. Amb el seu enfocament interdisciplinari, Aula Mediterrània s’ha consolidat com un espai únic que integra l’anàlisi política, econòmica, social i cultural de la Mediterrània. Les edicions 2024-2025 i 2025-2026 reforcen aquest compromís amb l’intercanvi acadèmic euromediterrani, amb la participació de professors i investigadors procedents tant d’Europa com de la Mediterrània. Parallelament, el programa enforteix la seva col·laboració amb Aula Árabe Universitaria, iniciativa anàloga impulsada per Casa Árabe, tot potenciant l’intercanvi de ponents i la complementarietat entre ambdues plataformes.

Cicle 2024-2025:

16 de gener (en línia)

Màster en Estudis Àrabs Contemporanis, UAB

Palestina a través de les arts visuals: una experiència artística en primera persona

Samira Badran, artista visual palestina. Hanan Jasim Khammas, professora i coordinadora acadèmica del màster, Universitat Autònoma de Barcelona

23 de gener

Màster en Estudis Avançats d’Afers Internacionals, Blanquerna – URL

The Transformation of Urban Economies in the Mediterranean

Esen Çağlar, managing partner, Policy Analytics Lab (PAL), Ankara. Javier Albarracín, professor del màster, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona

29 de gener

Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals, CEI/UB

Greening the Mediterranean? North Africa and Middle East’s Pathways to Environmental Policy

Giulia Cimini, investigadora postdoctoral, Departament de Ciències Polítiques i Socials, Universitat de Bolonya. Andrea Noferini, director acadèmic, CEI International Affairs, i professor associat, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Sessió amb la col·laboració de Casa Árabe

30 de gener

Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social, URV

Muertes en el Mediterráneo. Cuerpos, huellas y sentimientos

Carolina Kobelinsky, investigadora en Antropologia en el Laboratori d’Etnologia i Sociologia Comparada, CNRS, París. Jordi Moreras, professor agregat Serra Húnter, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, i coordinador del màster, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona

6 de febrer

Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UAB/UB

Migraciones femeninas internacionales y derechos humanos en los países de la Unión Europea. Desafíos y aportaciones para la gobernabilidad democrática

Teresa Terrón, presidenta de la Societat Espanyola d’Educació Comparada i professora titular del Departament d’Educació i Psicologia Social, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Jordi Pàmies, professor titular i director del Departament de Teories de l’Educació i Pedagogia Social, Universitat Autònoma de Barcelona

13 de febrer

Màster Universitari en Periodisme Internacional, Blanquerna – URL

Disinformation in the Middle East Region

Shayan Sardarizadeh, periodista sènior, BBC Verify. Pere Franch, professor del Grau en Periodisme i Comunicació Corporativa, Blanquerna – URL

13 de març

Màsters IBEI

Sectarianism, Geopolitics and Dis(Order) in the Shadow of October 7th?

Simon Mabon, director del Richardson Institute i de la Càtedra sobre Política Internacional, Universitat de Lancaster. Gabriel Garroum, investigador postdoctoral Margarita Salas, UPF; professor afiliat a l’IBEI, Barcelona

19 de març

Facultat d’Educació i Pedagogia, UdG

Màster en Moviments Migratoris en el segle xxi: Conceptes, Realitats i Accions, UdG

Migration and Secularism: A Critical View of the Construction of Universal Liberal Values in the Europe of the Mediterranean Arc

Sari Hanafi, catedràtic de sociologia, director del Centre d’Estudis Àrabs i de l’Orient Mitjà i president del programa d’Estudis Islàmics, Universitat Americana de Beirut. Òscar Prieto, professor titular, Departament de Pedagogia, Universitat de Girona

20 de març

Màster en Migration Studies, GRITIM-UPF

Women and Borders in the Mediterranean

Camille Schmoll, directora de recerca, École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Rafik

Arfaoui, investigador postdoctoral, GRITIM-Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

25 de març

Màster en Internacionalització: Aspectes Econòmics, Empresarials i Juridicopolítics, UB

Energy and Climate Justice in the Arab Region

Hamza Hamouchene, coordinador de programa per al Nord d’África, Transnational Institute (TNI), Amsterdam. Aurèlia Mañé, professora titular del Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Universitat de Barcelona

27 de març

Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UAB/UB

Cadre juridique national pour la migration et l’asile en Tunisie

Neïla Dorra Jaibi, professora ajudant, Facultat de Dret, Ciències Polítiques i Socials, Universitat de Tunis. Diego Boza, professor agregat, Departament de Dret Internacional Públic, Penal i Processal, Universitat de Càdis

1 d’abril

Màster en Estudis Internacionals – Organitzacions i Cooperació Internacionals, UB

The City in the Islamic World: Medieval Town Planning & The Preservation of Architectural Heritage in Fez

Said Ennahid, catedràtic d’història de l’Art Islàmic i Arquitectura, Universitat d’Al Akhawayn, Ifrane. Laura Huici, professora titular de Dret Internacional Públic i codirectora del màster, Universitat de Barcelona

24 d’abril

Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, UB

Las palabras que nutren cada día: manifestaciones orales africanas en Europa

Vicente Enrique Montes Nogales, professor titular, Departament de Filologia Anglesa, Francesa i Alemanya, Universitat d’Oviedo. Myriam Mallart, coordinadora de la secció d’Estudis Francesos, Italians, Gallecs i Portuguesos, Universitat de Barcelona

8 de maig

Màster en Migration Studies, GRITIM-UPF

Migration Diplomacy as a Three-Level Game in the Eastern Mediterranean: The Case of Greece and Turkey

Gerasimos Tsourapas, catedràtic de Relacions

Internacionals, Universitat de Glasgow. Luisa Faustini Torres, investigadora sènior, GRITIM-UPF; gestora de projectes, EuroMedMig PhD Network, Barcelona

15 de maig

Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB

Dilemas de los movimientos sociales en contextos autoritarios: el caso del movimiento amazigh en Marruecos

Ángela Suárez, professora agregada, àrea de Ciència Política i de l’Administració, Universitat de Salamanca. Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

22 de maig

Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB Oil and Arab Civil War

Giacomo Luciani, catedràtic, Graduate Institute of International and Development Studies, Ginebra; Paris School of International Affairs, Sciences-Po, París. Olivia Glombitza, professora lectora de Relacions

Internacionals, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

29 de maig

Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, UAB

The Spanish Sahara: Revisiting the Early Years of the Western Sahara Conflict (1957-1975)

Aicha Elbasri, investigadora, Arab Center for Research and Policy Studies (ACRPS), El Caire. Olivia Glombitza, professora lectora de relacions internacionals, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

Cicle 2025-2026:

9 d’octubre

Inauguració del Cicle de conferències

Aula Mediterrània 2025-2026

Agustín Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed

Màster en Història i Identitats a la Mediterrània

Occidental, segles xv-xix, UB/UA/UV/UJI

Mujeres y migración en la Edad Moderna

Ofelia Rey Castelao, catedràtica d’història moderna, Universitat de Santiago de Compostela. Jaume Dantí, catedràtic d’història moderna, UB

14 d’octubre

Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals, CEI/UB

Palestinian Maritime Rights in the Face of Israeli Abusive Control: a Way Out

Mutaz M. Qafisheh, professor titular de dret internacional públic, Universitat d’Hebron. Adrià Reyes, coordinador executiu del màster

16 d’octubre

United Nations and Palestine

Debat Aula Mediterrània i Aula Árabe

Ardi Imseis, professor de dret internacional de la Queen’s University, Mutaz Qafisheh, professor de Dret Internacional de la Universitat d’Hebron. Sonia

Boulos, professora titular de dret internacional dels Drets Humans, Universitat Nebrija; membre de la junta directiva del CEARC, Madrid. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed

21 d’octubre

Màster in Governance-Migration Studies Track, GRITIM-UPF

Integrating Migrants to Integrate Regions. Common Challenges in the Mediterranean

Philippe Fargues, catedràtic de Sociologia i Demografia; director, Migration Policy Center, Institut Universitari Europeu, Florència. Ricard Zapata, catedràtic, Departament de Ciències Polítiques i Socials; director, GRITIM-UPF

27 d’octubre

Màster Universitari en Història del Món, UPF

Corsaro del Mediterraneo. Storie di schiavi, pirati e rinnegati nell’età moderna

Giovanna Fiume, catedràtica d’història moderna, Universitat de Palerm. Jorge Luengo, professor tenuretrack d’història moderna, UPF

4 de novembre

Màsters IBEI

The European Union and Palestine: Complicity, Silence and Double Standards

Dimitris Bouris, professor titular i càtedra Jean Monnet, Departament de Ciències Polítiques, Universitat d’Amsterdam. Elisabeth Johansson-Nogués, professora agregada, IBEI

13 de novembre

Màster en Història i Identitats a la Mediterrània

Occidental, segles xv-xix, UB/UA/UV/UJI

Genova e Spagna: un asse mediterraneo tra geopolitica, finanza e commercio nell’età moderna

Paolo Calcagno, catedràtic d’història moderna, Universitat de Gènova. Diego Sola, professor agregat d’història moderna, UB

19 de novembre

Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, UB

El Mediterráneo negro: angustias dispóricas y ecocríticas

Camille Lavoix, investigadora, Universitat de Würzburg. Myriam Mallart, coordinadora de la Secció d’Estudis Francesos, Italians, Gallecs i Portuguesos, UB

24 de novembre

Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura, ETSAB-UPC

A Water-sensitive Urban Design for an Arid Mediterranean in the Context of Climate Change

Hayriye Esbah, catedràtica d’arquitectura del paisatge, Universitat Tècnica d’Istanbul. Eulàlia GómezEscoda, professora agregada, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, UPC

4 de desembre

Màster en Migracions Contemporànies, Drets i Cohesió Social, UAB/UB

La atención y acogida de personas refugiadas en la región euromediterránea

Alberto Ares, director, Jesuit Refugee Service Europe. Sònia Parella, professora titular i directora del Departament de Sociologia, UAB

11 de desembre

Màster en Història i Identitats a la Mediterrània Occidental, segles xv-xix, UB/UA/UV/UJI

La diplomacia hispano-musulmana en el Mediterráneo de la Edad Moderna: problemas y desafíos

Rubén González Cuerva, Institut d’Història, CSIC. Joan-Lluís Palos Peñarroya, professor titular d’història moderna, UB

17 de desembre

Sessió celebrada a la Universitat de Girona Màster Universitari en Moviments Migratoris al segle xxi: Conceptes, Realitats i Accions, UdG

The Politicization of Local Migration Policy and the Role of the Far Right

Andrea Pettrachin, investigador, Departament de Ciències Polítiques, Dret i Estudis Internacionals, Universitat de Pàdua. Eila Prats Brugat, professora del màster

X Seminari Interdisciplinari de Recerca del Programa Aula Mediterrània

En el marc del 30è aniversari del Procés de Barcelona

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Dates: 24 i 25 de febrer

Col·laboració amb: Institut d’Estudis Catalans; Unió per la Mediterrània; Casa Árabe; FIMAM; EuroMeSCo; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Blanquerna – Universitat Ramon Llull; Universitat Abat Oliba – CEU; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Girona; Institut Barcelona d’Estudis Internacionals; CEI International Affairs; Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Universitat de València; Universitat d’Alacant; Universitat Jaume I de Castelló

En el marc del 30è aniversari del Procés de Barcelona, aquest seminari acadèmic es consolida com un referent en la promoció de la recerca i la cooperació acadèmica a la Mediterrània. Representa una fita per reforçar la cooperació entre institucions, investigadors i estudiants, amb l’objectiu d’abordar els reptes de la regió des d’una perspectiva interdisciplinària. L’edició d’enguany manté i enforteix la col·laboració amb el programa Aula Árabe Universitaria de Casa Árabe i compta amb el suport de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània per divulgar els esforços de la institució en l’àmbit de la cooperació euromediterrània en educació superior. En aquesta línia, el seminari inclou la participació destacada d’investigadors del Fòrum per a la Recerca sobre el Món Àrab i Musulmà (FIMAM), un referent en investigació a Espanya, així com de la xarxa EuroMeSCo, que aplega alguns dels principals think tanks de l’espai euromediterrani.

Ponents: Naouel Abdellatif Mami, vicerectora de Relacions Exteriors i Cooperació, Universitat Mohamed Lamine Debaghine Sétif 2; membre del consell de la Unió d’Universitats Mediterrànies (UNIMED). Adnan Abdul Ghani, responsable de projectes i expert en migracions, Save the Children Suècia. Emilia Aiello, investigadora, CER-Migracions. Asmaa Aouattah, escriptora amaziga, filòsofa i activista cultural. Kwaku Arhin-Sam, director del Friedensau Institute for Evaluation i professor a la School of Social Sciences de la Friedensau Adventist University. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Yoran Beldengrün, analista de polítiques, Fòrum Mundial de les Ciències, OCDE. Othmane Benmoussa, vicepresident per a la Recerca, la Innovació i dels Partenariats, Universitat Euromediterrània de Fes. Joan Borrell, secretari general adjunt d’Educació Superior i Recerca, Unió per la Mediterrània. Teresa Cabré, presidenta, Institut d’Estudis Catalans. Josep Capdeferro, professor agregat d’Història del Dret, Universitat Pompeu Fabra. Alessia Chiriatti, investigadora i responsable del programa educatiu, Istituto Affari Internazionali (IAI). Elisabetta Ciuccarelli, responsable de programa, Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Jaume Dantí, catedràtic d’Història Moderna, Universitat de Barcelona. Aïda Díaz Sáez, responsable del Pla Internacional, Departament de Recerca i Universitats, Generalitat de Catalunya. Amira Elmasri, investigadora Erasmus Mundus, Màster Universitari en Polítiques Educatives per al Desenvolupament Global (GLOBED-UAB), i membre de la xarxa EuroMeSCo. Lorena Elvira, secretària general, Departament d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Sinem Eryilmaz, professora associada d’Història Moderna, Universitat Autònoma de Barcelona. Nancy Ezzedine, investigadora associada, Clingendael’s Conflict Research Unit. Mariela Fargas Peñarrocha, professora titular d’Història Moderna, Universitat de Barcelona. Gonzalo Fernández Parrilla, professor titular de Llengua i Literatura Àrabs, Universitat Autònoma de Madrid. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Lorenzo Gabrielli, investigador principal, GRITIM – Universitat Pompeu Fabra. Camille de Garidel Thoron, presidenta, Consorci de les Universitats Euromediterrànies Téthys. Mazen Haidar, professor titular, Escola d’Arquitectura Paris-Malaquais, Universitat de París Sciences et Lettres. Hiba Hassan, professora de Relacions Internacionals, Blanquerna – Universitat Ramon Llull. Chaima Ben Ahmed Homya, Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament, Universitat Autònoma de Barcelona. Laura Huici, professora titular de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. Òscar Jané, professor titular d’Història Moderna, Universitat Autònoma de Barcelona. Hiba El Khamel, coordinadora de programa, Drets de les Dones i Justícia de Gènere, EuroMed Rights. Nadia Khrouz, professora a Sciences Po Rabat – International University of Rabat; investigadora del Center for Global Studies (CGS-UIR). Denise Klein, investigadora de l’Institut Leibniz d’Història Europea de Magúncia. Anna Kresteva, catedràtica de Ciències Polítiques; directora, Centre for European Refugees, Migration and Ethnic Studies (CERMES), New Bulgarian University. Andreas Krieg, professor titular, School of Security Studies, King’s College London. Jorge Luengo, professor tenure-track en Història Moderna, Universitat Pompeu Fabra. Irene Martín, vicerectora d’Internacionalització, Universitat Autònoma de Madrid. Iván Martín, investigador, GRITIM – Universitat Pompeu Fabra i EuroMedMig; expert associat, Policy Center for the New South.

Javier Martín Uceda, investigador del Grup de Recerca d’Anàlisi i Planificació Territorial i Ambiental (APTA), Universitat de Girona. Pastora Martínez Samper, comissionada per a l’Acció Internacional, Universitat Oberta de Catalunya. Aurèlia Mañé, professora titular, Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Universitat de Barcelona. Nausikäa el Mecky, professora tenure-track en Història de l’Art i Art Visual, Universitat Pompeu Fabra. Nida Nebahat Nalçacı, investigadora independent. Andrea Noferini, professor, Departament de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Pompeu Fabra; CEI-International Affairs. Sijbolt Noorda, expresident de la Magna Charta Universitatum Observatory i president emèrit de la Universitat d’Amsterdam. Ana Planet, catedràtica, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics Contemporanis, Universitat Autònoma de Madrid. Giuseppe Provenzano, Unió per la Mediterrània. Oriol Puig, investigador, GRITIM – Universitat Pompeu Fabra. Ali Rhouma, responsable de projectes, Fundació PRIMA. Mònica Rius Piniés, adjunta del vicerectorat de Política d’Internacionalització per a les relacions amb la Mediterrània, l’Àfrica subsahariana i els països veïns, Universitat de Barcelona. Felip Roca, director de Serveis de Relacions Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Rafael Rodríguez Clemente, investigador sènior ad honorem, Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Marilena Rossano, punt nacional per a Itàlia, Plataforma Regional de la Unió per la Mediterrània sobre Recerca i Innovació. Ismael Santos Smaq Molina, Màster en Història i Identitats a la Mediterrània Occidental (segles xv–xix), UB/UA/UV/Universitat Jaume I. Martí Serra Figarola, investigador, xarxa EuroMeSCo. Iman Soliman, Màster en Seguretat Internacional, IBEI. Teresa Sordé, catedràtica, Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Janina Stuerner-Siovitz, investigadora postdoctoral en el projecte Equal Partnership – African Intermediary Cities as Actors and Partners in Urban Migration Governance, Universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen-Nuremberg. Abdallah Tagourramt, professor del Màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals, Universitat de Barcelona, i del Màster en Estudis Àrabs Contemporanis, Universitat Autònoma de Barcelona. Neus Tirado, doctoranda, Universitat Autònoma de Barcelona. Fatima Zohra Iflahen, catedràtica, Universitat Cadi Ayyad, Marràqueix.

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

10th International Scientific Conference EM-HERI 2025 “Higher Education Systems in the Mediterranean: Comparative Analysis & Development Opportunities”

Lloc: Grand Hotel Bernardin, Portoroz

Dates: 12 i 13 de juny

Col·laboració amb: Universitat Euromediterrània (EMUNI), Unió per la Mediterrània (UpM), Central European Initiative (CEI), Institut Nacional italià d’Oceanografia i Geofísica Aplicada (OGS)

L’IEMed col·labora en l’organització d’aquesta plataforma única per a experts de tota la Mediterrània, que afavoreix l’intercanvi de coneixements i el foment de la col·laboració en l’àmbit de l’educació superior, la recerca i la innovació. La cita de 2025 centra les seves sessions en tres grans eixos: identificar i superar els obstacles sistèmics i legals en l’educació superior i en la cooperació en recerca i innovació a la regió euromediterrània; explorar estratègies efectives per millorar la cooperació en educació superior, recerca i innovació entre ambdues ribes de la Mediterrània; i proposar millores en les polítiques i els mecanismes que regeixen els sistemes d’educació superior, recerca i innovació als països mediterranis i a la Unió Europea.

Ponents: Hatem Atallah, ambaixador de Tunísia. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Roberto Biloslavo, vicepresident, EMUNI. Rado Bohinc, president, EMUNI. Joan Borrell, sotssecretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM). Mohamed El-Shinawi, president, Universitat Galala de Suez. Tanja Fajon, ministra d’Afers Exteriors i Europeus d’Eslovènia. Mounir Ghribi, director de Cooperació Internacional i Promoció de la Recerca, OGS. Mouin Hamze, president del comitè directiu de l’EMUNI. Paata J. Kervalishvili, president, Acadèmia Euromediterrània d’Arts i Ciències. Alessandro Lombardo, director de l’oficina de la CEI a Itàlia. Lavinia Monti, directora general d’Internacionalització i Comunicació, Ministeri d’Universitats i Recerca d’Itàlia. Igor Papič, ministre d’Educació Superior, Ciència i Innovació d’Eslovènia. Stane Pejovnik, secretari general, Acadèmia Eslovena d’Enginyers. Georgiana Maria Pleşu, responsable de polítiques, Unitat de Cooperació Internacional de la Direcció General d’Educació, Joventut, Esport i Cultura, Comissió Europea. Kherieh Rassas, presidenta, UNIMED; vicepresidenta d’Associacions i Compromís Global, Universitat Nacional An Najah de Nablus. Augusto Santos Silva, exministre d’Afers Exteriors i expresident de l’Assemblea de la República de Portugal. Marcello Scalisi, director, Unió d’Universitats Mediterrànies (UNIMED). Sebastian Stride, SIRIS Academic, Barcelona.

Escola d’Estiu Aula Mediterrània “Entender el Mediterráneo en tiempos convulsos”

Lloc: Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan

Dates: del 8 a l’11 de juliol

Col·laboració amb: Delegació del Govern al Nord d’Àfrica, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Ambaixada d’Espanya al Marroc, Universitat Abdelmalek Essaadi de Tetuan

En el marc del màster «Marroc, Espanya i Amèrica Llatina» de la Universitat Abdelmalek Essaadi de Tetuan, s’inicia aquesta nova iniciativa del programa interuniversitari Aula Mediterrània amb l’objectiu d’impulsar un programa estable de cooperació interuniversitària amb el sud de la Mediterrània. L’escola ofereix un espai de trobada per a estudiants de màster i doctorat, investigadors i professionals vinculats a la regió, combinant ponències acadèmiques amb tallers pràctics orientats a la reflexió aplicada i a l’intercanvi metodològic. El programa aborda qüestions com les relacions hispano-marroquines en l’actual context internacional, els reptes geopolítics i energètics a la Mediterrània i les dinàmiques migratòries transnacionals, centrant-se en els seus impactes socials, institucionals i de gènere. També examina les violències estructurals als espais fronterers, el rol de les dones en la governança mediterrània, així com els discursos d’odi a les xarxes socials, les narratives històriques en disputa i el paper de les ciutats i la diplomàcia cultural com a motors de diàleg intercultural. Amb aquesta iniciativa, Aula Mediterrània es projecta com un hub acadèmic compromès amb la recerca crítica, el pensament plural i la construcció col·lectiva de respostes als desafiaments compartits de la regió euromediterrània.

Ponents: Zoubair Acharki, professor titular, Departament d’Estudis Hispànics, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Maria Boujaddaine, degana, Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Nabil Bouzekry, secretari general de la Facultat de Ciències Jurídiques i Econòmiques, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Eduard Carrera-Fossas, professor lector, Departament de Pedagogia, Universitat de Girona. Zakaria Charia, vicedegà de Cooperació Internacional i coordinador del grau en Estudis Hispànics, Facultat de Lletres i Ciències Humanes, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Elisabetta Ciuccarelli, responsable de programa, Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Jaume Duch, conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Abderrahman El Fathi, director del Departament d’Estudis Hispànics i coordinador del màster «Marroc, Espanya i Amèrica Llatina», Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Youssef El Hamdouni, professor titular de Relacions Internacionals i Dret Públic, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Hicham El Idrissi, investigador expert en energies renovables, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Habiba El Mouali, delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya al Nord d’Àfrica, Tetuan. Bouchta El Moumni, president, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Luisa Faustini, investigadora sènior, Grup de Recerca GRITIM, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals, Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Abdellatif Ghailani Rzin, catedràtic, Facultat de Lletres i Ciències Humanes i professor del màster en Relacions Internacionals, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Eulàlia Gómez-Escoda, professora agregada, Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge, ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona. Nisrin Ibn Larbi, professora titular, Facultat de Lletres i Ciències Humanes i professora del màster en Relacions Internacionals, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Abdelfettah Lahiala, professor titular de Comunicació i Xarxes Socials, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Fatima Larouz, professora de Filologia Hispànica, Universitat Moulay Ismail, Meknès. Jordi Llaonart, periodista i professor, Màster en Periodisme Internacional, Blanquerna – Universitat Ramon Llull, Barcelona. Jorge Luengo, professor tenure-track en Història Moderna, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Aurèlia Mañé Estrada, professora titular, Departament d’Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Universitat de Barcelona. Jordi Moreras, professor agregat Serra Húnter, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Enrique Ojeda Vila, ambaixador d’Espanya al Marroc. Sònia Parella, professora titular i directora del Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Mònica Rius Piniés, catedràtica d’Estudis Àrabs i Islàmics i adjunta al vicerectorat per a les relacions amb la Mediterrània, l’Àfrica subsahariana i els països veïns, Universitat de Barcelona. Moustapha Stito, degà, Facultat de Ciències, Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan. Abderrahim Zebbakh, professor investigador del màster «Marroc, Espanya i Amèrica Llatina», Universitat Abdelmalek Essaadi, Tetuan.

3.4. Cultura, Gènere

XVII Trobada anual del Fòrum d’Investigadors del Món Àrab i Musulmà (FIMAM)

Lloc: Universitat de València

Dates: del 22 al 24 d’octubre

Col·laboració amb: FIMAM, Universitat de València

L’IEMed col·labora activament amb el FIMAM per enfortir la recerca sobre les societats àrabs i mediterrànies. El seu suport contribueix a promoure el coneixement rigorós i el debat acadèmic en un moment en què la regió viu preocupants transformacions geopolítiques i processos de desestabilització i conflicte, reptes ambientals i noves formes de mobilització ciutadana. Així, un any més, la principal trobada d’investigadors sobre el món àrab a Espanya reuneix especialistes de diverses disciplines amb l’objectiu de generar un espai crític i plural d’anàlisi. El programa aborda els canvis legislatius al Magrib i els seus efectes sobre la ciutadania, les llibertats públiques i les relacions de gènere. Examina les transformacions socioecològiques i les respostes al canvi climàtic a l’Àfrica del Nord, així com els processos de democratització, autoritarisme i resistència cívica a l’Orient Mitjà i a l’Àfrica del Nord. També s’hi estudien les dinàmiques de les diàspores, els moviments feministes i queer, i les expressions culturals i literàries que reflecteixen hibridació i memòria postcolonial, així com les diverses formes d’islamofòbia i les narratives polítiques vinculades amb l’islam i l’arabitat que es presenten a Europa i a la Mediterrània. Igualment, s’hi analitzen els equilibris geopolítics al Magrib, al Golf i a l’Àsia Central, amb un interès particular per la relació entre religió i política exterior. Finalment, també incorpora recerques sobre ciutadania, asil i migracions, que permeten comprendre com es configuren les identitats i les formes de pertinença en un context globalitzat i, alhora, cada cop més polaritzat.

Ponents: Horri Elaid Abdessamad, Universitat d’Alger 1 – Benyoucef Benkhadda. Cecilia Agüero, Universitat Complutense de Madrid. Belén Álamo Herrera, Universitat de Granada. Víctor Albert Blanco, Universitat Autònoma de Barcelona. Ignacio Álvarez-Ossorio, Universitat Complutense de Madrid. Haizam Amirah Fernández, Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC), Madrid. Christian J. Backenhöller, Universitat Complutense de Madrid. Raja Bahri, professora, Institut Cervantes. Ana Ballesteros Peiró, Real Instituto Elcano, Madrid. Isaías Barreñada, Universitat Complutense de Madrid. Antonio Basallote Marín, Universitat de Sevilla. Adil Ben Abdellatif, Universitat Hassan II de Casablanca. Álvaro Benito Alonso, Universitat de Salamanca. Lotfi Berbar, Universitat Abubakr Belkaid, Tlemcen. Bárbara Boloix, Fundació Euroàrabe, Madrid. Samantha Leonor Botica, Universitat de Salamanca. Abdelmajid Bousaria, Universitat de Saragossa. Melania Brito Clavijo, Universitat Autònoma de Barcelona. José Miguel Calvillo Cisneros, Universitat Complutense de Madrid. Marina Calvo, Universitat de París – Nanterre. Rafael Camarero Montesinos, Universitat Complutense de Madrid. Blanca Camps-Febrer, Universitat Autònoma de Barcelona. Alfonso Casani, Universitat Complutense de Madrid. Mohamed Ali El Yemhalhy Chouati, Universitat Complutense de Madrid. Julia Choucair, Arab Reform Initiative (ARI), París; IE University, Madrid. Francesco Colin, Institut Marroquí de l’Administració Pública (MIPA). Fátima Contreras, Universitat de Sevilla. Álvaro de Argüelles, Universitat Autònoma de Madrid. Cristina de Lucio Atonal, Universitat Complutense de Madrid. Itxaso Domínguez de Olazábal, European Digital Rights, Brussel·les; Sciences Po, París; Universitat Carles III de Madrid. Airy Domínguez Teruel, Universitat de Salamanca. Gamila Ahmed Eid, Universitat del Caire. Khalid El Guechati, Universitat d’Almeria. Mohamed Ali El Yehmlahy, Universitat Complutense de Madrid. Anas Ettaqui, Universitat de Granada. Ibrahim Fakir, Universitat Sidi Mohammed Ben Abdellah de Fes. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Guillem Farrés Fernández, Universitat Oberta de Catalunya. Víctor Fernández Cuervo, Universitat Autònoma de Madrid. Alba Fernández Gallego, Universitat de València. Senén Florensa, IEMed, Barcelona. Danaé Fonseca, Universitat de Barcelona. Ibtihal Chafi Founna, Universitat de Girona. Ignacio García Fernández, Universitat de València. Luis García Vela, Universitat de Saragossa. Carmen Garratón, Universitat de Granada. Gabriel Garroum Pla, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona; Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. Daniel Gil Benumeya, Centro de Estudios Madrid Islámico – FUNCI; Universitat Complutense de Madrid. Alex Glovers, Universitat Autònoma de Barcelona. Ana González Navarro, Universitat La Sapienza de Roma. Marizol González Romero, Universitat Autònoma de Madrid. Ana Isabel González-Santamaría, doctora en economia aplicada i especialista en economies àrabs, Madrid. Bosco Govantes, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Rami Zahrawi Haj-Younes, European Anti Poverty Network; Universitat d’Alacant. David Hernández Martínez, Universitat Complutense de Madrid. Miguel Hernando de Larramendi, Universitat de Castella-La Manxa. Randa Jebrouni, Universitat Abdelmalek Essaâdi, Tetuan. Khadija Karzazi, Universitat Hassan II de Casablanca. Malika Kettani, Universitat Euromediterrània de Fes. Latifa Laamarti, Escola Nacional de Ciències Aplicades, Tànger. Nabil Lamaissi, Ministeri d’Educació Nacional del Marroc. Francisco Láuzara Morales, Universitat

Pablo de Olavide, Sevilla. Manuel Lomas, Universitat de València. Mohamed El-Madkouri Maataoui, Universitat Autònoma de Madrid. Susana Mangana Porteiro, Universitat de Deusto, Bilbao. Abraham Márquez Fragoso, Universitat de Granada. Guillermo Martínez Rabadán, Universitat Complutense de Madrid. Pol Mauri i Isern, Universitat Complutense de Madrid. Emna Memmi, Universitat Pontifícia Comillas, Madrid. Luana Menezes, Universitat Autònoma de Madrid. Soukaina Messou, Universitat Nacional d’Educació a Distància. Laura Mijares, Universitat Complutense de Madrid. Ruth Morales Cosano, Universitat de Granada. Julio Moreno Cirujano, SOAS, Universitat de Londres. Miguel Moro Aguilar, Casa Árabe, Madrid. Pablo A. Muñoz-Alconada, màster per la Universitat Autònoma de Madrid. Leila Nachawati Rego, Universitat Carles III de Madrid. Mekia Nedjar, Universitat d’Orà. Paula María Núñez Guerra, Universitat Complutense de Madrid. Raquel Ojeda García, Universitat de Granada. Alicia Olmo Gómez, Universitat Autònoma de Madrid. Abderrahmane Taleb Omar, Universitat Pública de Navarra, Pamplona. Khaled Otmanine, Universitat Yahia Fares de Medea. Driss Ouldelhaj, Universitat Hassan I, Settat. Juan Carlos Pastor Gómez, Universitat Complutense de Madrid. Pablo Pastor Vidal, Universitat de Lund. Guillermo Pereda Gonzalo, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Carmelo Pérez Beltrán, Universitat de Granada. Juan Piñón del Río, Universitat Autònoma de Madrid. Ana Planet, Universitat Autònoma de Madrid. Néstor Prieto Amador, politòleg i periodista. Sonia Prieto Monteagudo, Universitat Complutense de Madrid. Jorge Ramos Tolosa, Universitat de València. Candela Roca Morillas, Universitat de Granada. Judit Rodríguez Fernández, Universitat Autònoma de Madrid. Endika Rodríguez Martin, Universitat del País Basc. Ana Raya Collado, Universitat Carles III de Madrid. Manuel Rodríguez Puerta, Universitat de Granada. Sandra Rojo Flores, Universitat de Granada. Eva Sáenz-Diez, Universitat de Lovaina; Universitat París VIII; Universitat Complutense de Madrid. Monica Ihab Safwat, Universitat del Caire. Zakaria Sajir, Universitat de Salamanca. Lucas Alonso Sales, Fundació per a la Ciència i la Tecnologia (FCT) de Lisboa; Universitat de París. José Sánchez, Universitat Autònoma de Barcelona. Carlos Sánchez Tárrago, Universitat d’Alacant. Lucía Tembrás Guimarey, treballadora social; màster per la Universitat de la Corunya. Paqui Santonja, Casa Mediterráneo, Alacant. Paloma Serrano Oñate, Universitat Autònoma de Madrid. Pietro Soddu, Universitat de Granada. Inmaculada Szmolka, Universitat de Granada. Sidi Mohammed Bensahla Tani, Universitat Abubakr Belkaid, Tlemcen. Ana Torres García, Universitat de Sevilla. Hans Peter van der Broek, Universitat d’Oviedo. Victoria Veguilla del Moral, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla. Elisa Andrea Viteri Márquez, Universitat d’Estocolm.

3.4. Cultura, Gènere

Programa Tendències al Món Àrab i Musulmà

Conferència internacional “From Revolution to Exile.

Arab Diaspora Politics in a Post-2011 Context”

Lloc: Centre Àrab de Recerca i Estudis Polítics (CAREP), París

Data: 30 de gener

Col·laboració amb: Centre Àrab de Recerca i Estudis Polítics (CAREP), Escola d’Estudis Orientals i Africans (SOAS) de la Universitat de Londres, American Graduate School (AGS) a París, Institut Suec d’Afers Internacionals (SIDA)

Les diàspores àrabs posteriors al 2011 requereixen noves consideracions teòriques, especialment al voltant del nexe pau-conflicte i de l’evolució de les relacions entre l’estat i la diàspora. Aquesta conferència d’investigadors analitza com la primavera àrab i els conflictes posteriors han modificat aquesta relació i les interaccions simultànies entre les diàspores i les seves societats d’origen i d’acollida. El suport als esforços de construcció de pau o de perpetuació del conflicte mitjançant les remeses, les noves formes de compromís polític diaspòric, la capacitat de la diàspora per influir en les eleccions nacionals i en les decisions de política exterior dels països d’acollida, així como les dinàmiques d’organització, mobilització i preservació del discurs o de la memòria a través de l’associacionisme i de les plataformes i xarxes digitals són alguns dels aspectes centrals de les sessions d’aquesta trobada, juntament amb el fenomen de la transnacionalització.

Ponents: Elsayed E. Abdelhamid, Universitat de Manchester. Fiona Adamson, SOAS – Universitat de Londres. Fanny Christou, Sida, Estocolm. Elise Féron, Universitat de Tampere. Thomas Fibiger, Universitat d’Aarhus. Özlem Belçim Galip, Universitat d’Oxford. Nadim Houry, director executiu, Arab Reform Initiative (ARI), París. Thibaut Jaulin, Sciences Po, París. Oula Kadhum, SOAS – Universitat de Londres. Salam Kawakibi, director executiu, CAREP, París. Dana Moss, Universitat de Notre Dame (Indiana). Houda Mzioudet, investigadora independent, Universitat de Toronto. Nora Jasmine Ragab, investigadora independent, IES Abroad, Berlín. Sarah-Anne Rennick, Arab Reform Initiative (ARI), París. Isabel Ruck, CAREP, París. Dima Saber, investigadora independent, Meedan. Ruba Totah, Universitat de Magúncia. Gerasimos Tsourapas, Universitat de Glasgow.

Presentació del llibre ‘Breve historia del conflicto entre Israel y Palestina’, d’Ilan Pappé

En el marc del X Seminari Interdisciplinari de Recerca del Programa Aula Mediterrània

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Data: 25 de febrer

Col·laboració amb: Editorial Capitán Swing

Presentació a Barcelona d’aquesta guia indispensable per entendre el conflicte entre Israel i Palestina des dels seus inicis l’any 1882, quan els primers colons sionistes van arribar al que llavors era la Palestina otomana, i fins a l’actual moment de devastació i horror arran dels atacs d’octubre de 2023. Ferm defensor de la creació d’un únic estat compartit per israelians i palestins, Ilan Pappé considera que l’atrocitat de la resposta de les forces armades israelianes als atacs de Hamàs ha provocat que gran part de la societat global canviï el focus d’atenció cap a les víctimes palestines i que Israel estigui, així, perdent la batalla del relat.

Ponents: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Cristina Mas, periodista del diari Ara i autora de Palestina des de dins (Ara Llibres, 2025). Ilan Pappé, catedràtic del Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat d’Exeter.

Presentació del número 233 de Política Exterior “La

mirada del sur”

Lloc: Fundación Abante, Madrid

Data: 25 de febrer

Col·laboració amb: Fundación Análisis de Política Exterior, Fundación Abante

Presentació del darrer número de Política Exterior, elaborat amb la col·laboració de l’IEMed, i dedicat a la reflexió sobre els nombrosos vincles, reptes i oportunitats entre ambdues ribes de la Mediterrània, en un moment en què la seguretat i la prosperitat d’Espanya i de la UE no es poden deslligar del devenir dels països veïns del sud.

Ponents: Haizam Amirah Fernández, analista especialitzat en món àrab contemporani i professor de Relacions Internacionals, IE University, Madrid. Àngeles Espinosa, periodista i excorresponsal a l’Orient Mitjà, Madrid. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Pedro Rodríguez, professor de Relacions Internacionals i director de continguts de la revista Política Exterior, Madrid.

Afkar Debates 2025. “Syria and Lebanon: Impact of the Conflict and Paths to Recovery”

Amb l’objectiu de contribuir als debats sobre els esdeveniments emergents a la regió euromediterrània, aquests webinaris vinculats a la revista afkar/ideas volen aportar informació rellevant per entendre les claus de l’actualitat amb la participació de reconeguts experts internacionals. Es tracta d’un format obert al públic en general, però especialment adreçat a experts, decisors i tècnics directament implicats en els afers mediterranis.

Sessions:

“Syria’s Political Transition: Between Hope and Uncertainty”

Lloc: en línia

Data: 18 de març

Ponents: Gabriel Garroum, investigador, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Salam Kawakibi, director, Arab Center for Research and Political Studies (CAREP), París. Natalia Sancha, excorresponsal d’El País a l’Orient Mitjà.

“Lebanon: The Long Road to Reconstruction and Recovery”

Lloc: en línia

Data: 28 de març

Ponents: Aurélie Daher, professora, Universitat de París – Delfinat. Andrea López-Tomàs, periodista i corresponsal a l’Orient Mitjà, El Periódico Meray Maddah, doctoranda, Universitat de Constança.

“Urbicide in Syria: A Postcolonial Understanding of Civil War”

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 2 de desembre

Col·laboracio amb: Fundación Análisis de Política Exterior

Ponents: Oriol Andrés, periodista i autor de Síria, els rostres de la revolució (Ara Llibres, 2024). Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Gabriel Garroum Pla, investigador postdoctoral de la Universitat Pompeu Fabra i autor d’Urbicide in Syria: A Postcolonial Understanding of Civil War (Manchester University Press, 2025).

Congrés Internacional “Palestina. Marcs, reflexions i perspectives”

Lloc: Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona

Dates: del 4 al 6 de juny

Col·laboració amb: Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI), Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, i Fundació Solidaritat – Universitat de Barcelona, SUDS, Servei Civil Internacional – Catalunya, Instituto de Historia Social Valentín de Foronda – Universitat del País Basc, Instituto de la Paz y de los Conflictos – Universitat de Granada, Comunitat Palestina de Catalunya, Generalitat de Catalunya – ACCD, Teixint Lluites, Ajuntament de Barcelona, NOVACT.

En el marc de l’ofensiva israeliana als territoris palestins, l’IEMed col·labora en l’organització d’aquesta conferència, que vol generar un espai de reflexió acadèmica i de diàleg amb la societat civil per oferir noves perspectives i aproximacions teòriques i d’anàlisi als professionals del món acadèmic, de les ONGD i de la justícia global, a la comunitat educativa i a altres persones i col·lectius interessats. L’objectiu principal és enfortir les accions de divulgació, els programes de cooperació i l’acció política a favor de la pau i els drets humans. Al llarg de tres dies de sessions, la trobada aborda aspectes com, entre d’altres, la perspectiva històrica de la qüestió palestina, els efectes del colonialisme i del postcolonialisme, la ideologia sionista i la legalitat de les polítiques israelianes d’ocupació, la influència del convuls context regional a l’Orient Mitjà en el conflicte àrab-israelià i en la qüestió dels refugiats palestins, l’impacte dels Acords d’Abraham i el paper històric i actual de la Unió Europea a la regió.

Ponents: Oroub El Abed, Universitat de Birzeit. Maha Abdallah, Universitat d’Amberes. Rabab Abdulhadi, Universitat de San Francisco. Francesca Albanese, relatora especial de Nacions Unides als Territoris Palestins Ocupats. Ignacio Álvarez-Ossorio, Universitat Complutense de Madrid. Víctor Amado, Universitat del País Basc. Mariam Barghouti, periodista i analista política. Isaías Barreñada, Universitat Complutense de Madrid. Antonio Basallote, Universitat de Sevilla. Sonia Boulos, Universitat Nebrija, Madrid. Diana Buttu, Institute for Middle East Understanding (IMEU). Blanca Camps Febrer, Universitat Autònoma de Barcelona. Diego Checa, Universitat de Granada. Marwan Darweish, Universitat de Coventry. Itxaso Domínguez de Olazábal, Universitat Carles III de Madrid. Julieta Espín Ocampo, Universitat Complutense de Madrid. Guillem Farrés, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Danaé Fonseca, Universitat de Barcelona. Gabriel Garroum, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Mar Gijón, Universitat del País Basc. Luz Gómez, Universitat Autònoma de Madrid. Belén Habboob, Universitat de Granada. Yara Hawari, Al-Shabaka. Erika Jiménez, Queen’s University Belfast. Victoria Khraiche Ruiz-Zorrilla, Universitat Complutense de Madrid. Aurèlia Mañé, Universitat de Barcelona. Cristina Mas, periodista, diari Ara Doireann McCarthy, Al-Haq. Oscar Monterde, CEHI – Universitat de Barcelona. Ilan Pappé, Universitat d’Exeter. Isabel Pérez, Fundación Euroárabe, Granada. Alejandro Pozo, Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Jorge Ramos Tolosa, Universitat de València. Endika Rodríguez, Universitat del País Basc. Joan Roura, periodista, TV3. Antoni Segura, CEHI – Universitat de Barcelona. Salman Abu Sitta, Palestine Land Society. Laila Serra Badran, SUDS. Eduard Soler, Universitat Autònoma de Barcelona. Raji Sourani, Palestinian Centre for Human Rights. Lex Takkenberg, Arab Renaissance for Democracy and Development. José Abu Tarbush, Universitat de La Laguna. Laurence Thieux, Universitat Complutense de Madrid. Lurdes Vidal, Universitat Autònoma de Barcelona.

Debat “A New Beginning: Imagining a Political Horizon for Palestine”

Lloc: Casa Árabe, Madrid

Data: 26 de setembre

Col·laboració amb: Centro Internacional de Toledo para la Paz (CITpax), Casa Árabe

Hisham Abdel Razeq va exercir com a ministre d’Afers dels Presos durant quatre governs palestins de Yasser Arafat i va ser elegit membre del Consell Legislatiu Palestí després de les eleccions generals de 1996, en representació del moviment Fatah. Com a ministre d’Afers Exteriors sota el govern d’Ehud Barak, Shlomo Ben-Ami va participar en la cimera de Camp David entre el president dels Estats Units, Bill Clinton, el líder de l’OLP Yasser Arafat i el primer ministre Ehud Barak per impulsar el procés de pau. Davant la dramàtica situació que afronta l’Orient Mitjà, i molt especialment Palestina, les veus i els coneixements dels exministres Hisham Abdel Razeq i Shlomo Ben-Ami són inestimables per comprendre les complexitats de la situació, el futur incert que encara el moviment nacional palestí i la qüestió dels hostatges i dels presos com a punt central per posar fi a la guerra de Gaza.

Ponents: Shlomo Ben-Ami, exministre d’Afers Exteriors d’Israel, vicepresident del CITpax i membre del Consell Assessor de l’IEMed. Emilio Cassinello, director general, CITpax. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Miguel Moro, director, Casa Árabe. Hisham Abdel Razeq, exministre d’Afers dels Presos de Palestina. Marta Ruedas, funcionària retirada de Nacions Unides.

IEMed Breakfast. Presentació de ‘Un siglo de expolio y abandono en Palestina’, de Bichara Khader

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 11 de novembre

Col·laboració amb: Centro de Estudios Árabes Contemporáneos (CEARC)

Des del 7 d’octubre de 2023, Israel ha llançat més de 100.000 tones de bombes sobre Gaza mentre continua la colonització a Cisjordània i s’allunya cada dia més la solució dels dos estats. Europa observa… i ho permet. En aquest assaig, rigorós i accessible, editat per Ediciones de La Catarata, Bichara Khader, professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina i fundador del Centre d’Estudis i Recerca sobre el Món Àrab Contemporani (CERMAC), reconstrueix la gènesi de la tragèdia palestina des de 1897 fins al 2025. L’autor ofereix una mirada nova sobre Palestina, destacant la desigualtat estructural entre israelians i palestins i l’efecte dominó que el conflicte genera a l’Orient Mitjà, la Mediterrània i Europa. Amb una reflexió humanista, Khader convida ambdues parts a sortir del cercle de l’odi i a negociar una sortida raonable al conflicte.

Ponents: Haizam Amirah Fernández, director executiu del Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC), Madrid. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Bichara Khader, professor emèrit de la Universitat Catòlica de Lovaina i autor del llibre.

Programa Perspectiva de Gènere i Apoderament dels Joves

Àmbit de Gènere

MedWe Dialogues

Presentacions i tallers al voltant dels estudis publicats en el marc de la sèrie Mediterranean Women Empowerment (MedWe) que s’incardinen dins dels Policy Studies de l’IEMed i aborden aspectes específics de la igualtat de gènere a la Mediterrània.

Sessions:

MedWE Dialogue “Climate Crisis and Gender Equality in the Euro-Mediterranean Region: Emerging Security Risks”

Lloc: Universitat Americana del Caire

Data: 12 de febrer

Col·laboració amb: Universitat Americana del Caire

Presentació del segon número de la sèrie MedWe, Climate Crisis and Gender Equality in the Euro-Mediterranean Region: Emerging Security Risks (IEMed Policy Studies 10).

Ponents: Noura Abdelwahab, experta principal internacional en gènere i innovació, International Water Management Institute (IWMI), El Caire. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Khaled Bahader, Center for Entrepreneurship and Innovation, Universitat Americana del Caire. Hala Barakat, directora del Center for Entrepreneurship and Innovation, Universitat Americana del Caire. Anna Dorangricchia, responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Zeina Moneer, responsable del programa de canvi climàtic i medi ambient, Plan International Egypt, El Caire.

MedWE Dialogue “Exploring the Gender, Climate Change, and Security Nexus within the EuroMediterranean Region”

Lloc: en línia

Data: 7 de març

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània

Presentació del proper número de la sèrie MedWe, Exploring the Gender, Climate Change, and Security Nexus within the Euro-Mediterranean Region, amb motiu del Dia Internacional de la Dona.

Ponents: Saira Ahmed, punt focal de gènere, Oficina de Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres als Estats Àrabs, El Caire. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Khouloud Ben Mansour, jove ambaixadora de Pau de la Unió Africana, Tunis. Stephen Borg, secretari general adjunt d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Anthi Brouma, directora regional adjunta, Global Water Partnership Med, Atenes. Anna Dorangricchia, responsable del Programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Sarine Karajerjian, directora de programa, Arab Reform Initiative, París. Sarra Messaoudi, líder regional, MENA Coalition on Youth, Peace and Security, Tunis. Zeina Moneer, responsable del programa de canvi climàtic i medi ambient, Plan International Egypt, El Caire. Sarah Rabie, especialista en clima, pau i seguretat, CGIAR, Montpeller. Rania Tarazi, cap d’equip de gènere, PNUD, Amman.

Presentació del Knowledge Hub de la UfM Network of Climate, Women, Peace and Security

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Hotel Geneva, Amman

Data: 19 de novembre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània

Actors institucionals, organitzacions euromediterrànies i xarxes de dones es reuneixen en aquesta trobada regional per impulsar el nexe entre clima, gènere i seguretat en el marc de l’agenda Dones, Pau i Seguretat (WPS) de Nacions Unides. L’esdeveniment llança la Xarxa Clima i WPS de la Unió per la Mediterrània i defineix prioritats i un full de ruta fins al 2026. En aquest procés, el Knowledge Hub, del qual l’IEMed formarà part, es planteja com l’espai centralitzat que agruparà dades, recursos, anàlisi i metodologies sobre clima i WPS, i que permetrà detectar buits de coneixement i orientar l’elaboració del primer informe regional. L’IEMed, responsable de presentar-lo, aporta la seva expertesa en governança i societat civil mediterrània i contribueix a donar forma a aquest espai perquè esdevingui una eina de referència per harmonitzar diagnòstics, donar suport a polítiques inclusives i reforçar la cooperació entre països i actors de la regió.

Ponent: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed.

Caire

3.4. Cultura, Gènere

Amman

Amman

Amman

Narratives Blaves i Liles. ‘Tal como existimos’, de Kaoutar Harchi

Lloc: Institut Francès de Barcelona

Data: 26 de març

Col·laboració amb: Ateneu Barcelonès, Institut Francès de Barcelona

Iniciativa que pretén apropar al públic la nova generació d’escriptores que basen la seva creació en el marc de les identitats creuades de la Mediterrània, mitjançant el diàleg i la descoberta de les relacions entre les seves obres i reivindicacions. En aquesta ocasió, l’escriptora Kaoutar Harchi presenta la seva darrera novel·la, Tal como existimos, publicada en castellà per Ediciones del Oriente y del Mediterráneo. L’autora duu a terme una recerca autobiogràfica per captar i transcriure tan fidelment com sigui possible aquest estat de despertar, por i excitació provocat “pel descobriment que nosaltres —noies i nois joves identificats com a musulmans, ho fóssim o no en realitat— érem percebuts, a les albors de la dècada del 2000, per la gent, com un problema”. Es tracta d’un llibre en què l’amor filial i el despertar de la consciència política s’entrecreuen en un llenguatge poderós i poètic.

Participants: Kaoutar Harchi, escriptora i autora del llibre. Sylvia Oussedik, Ediciones del Oriente y del Mediterráneo.

Taula rodona “Kenizé Mourad, una periodista global”

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 4 de juny

Col·laboració amb: editorial M’Sud, Casa Mediterráneo, llibreria Altaïr

L’escriptora turc-francesa Kenizé Mourad presenta a Barcelona dos dels seus llibres, recentment publicats en castellà per l’editorial M’Sur: El perfume de nuestra tierra i En el país de los puros. Nascuda l’any 1939, Mourad va ser reportera a l’Orient Mitjà per al Nouvel Observateur i es va dedicar posteriorment a la literatura amb èxits com Recuerdos de la princesa muerta (1987) o Un jardín en Badalpour (1998), obres en què repassa la història de la seva família.

Participants: Kenizé Mourad, periodista i novel·lista. Joan Roura, periodista

Exposició “Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies”

Llocs i dates: a l’Espai Jove la Pólvora de Moià, del 4 al 18 de març. A l’Ajuntament de Callús, del 18 de març a l’1 d’abril.

A la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí, de l’1 al 15 d’abril. A l’Ajuntament de Tavèrnoles, del 29 d’abril al 13 de maig. Al Centre Cívic d’Olesa de Bonesvalls, del 13 al 27 de maig. A l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, del 27 de maig al 10 de juny. A la Fàbrica Rogelio Rojo de Masquefa, del 10 al 27 de juny. A l’Ajuntament de Subirats, del 8 al 22 de juliol. A l’Ajuntament de Castellfollit de Riubregós, del 5 al 19 d’agost. A l’Ajuntament de Cervelló, del 14 al 28 d’octubre. Al Museu Municipal de Nàutica d’El Masnou, del 28 d’octubre a l’11 de novembre. A l’Escorxador de Vilafranca del Penedès, de l’11 al 25 de novembre. Al Centre de Formació d’Adults Terra Baixa del Prat de Llobregat, del 25 de novembre al 10 de desembre.

Col·laboració amb: Diputació de Barcelona

Aquesta exposició és el resultat del concurs fotogràfic «Dones excepcionals: trencant estereotips de gènere a la regió euromediterrània», llançat per la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM) l’any 2017, amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Les deu peces que la integren mostren dones generalment invisibles i poc conegudes, però que s’atreveixen a trencar les regles imposades per estructures patriarcals en àmbits diversos. El punt comú de les obres és ressaltar dones inspiradores que promouen valors no discriminatoris i igualitaris en el seu entorn. Les seves històries individuals són d’abast universal i un reflex de les nostres societats. La itinerància de la mostra per Catalunya es duu a terme en el marc del projecte «Dones que transformen» de la Diputació de Barcelona.

Exposició “Drawing 4 Equality. Desafiant els rols de gènere a les dues ribes de la Mediterrània”

Llocs i dates: al Centre Cívic de la Nou de Berguedà, del 5 al 19 de març. A l’Ajuntament de Tavèrnoles, del 19 de març al 2 d’abril. A l’Ajuntament de la Garriga, del 30 d’abril al 14 de maig. Al Casal de Cultura Robert Brillas d’Esplugues de Llobregat, del 14 al 28 de maig. A l’Ajuntament de Taradell, del 9 al 23 de juliol. A la Biblioteca Ca l’Oliveres de Lliçà d’Amunt, del 3 al 17 de setembre. A la Biblioteca Pública Municipal d’Abrera, de l’1 al 15 d’octubre. A la Policia Local de Corró d’Avall – Les Franqueses del Vallès, del 29 d’octubre al 12 de novembre. A la Fàbrica Rogelio Rojo de Masquefa, del 12 al 26 de novembre. A l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, del 26 de novembre al 12 de desembre. Col·laboració amb: Diputació de Barcelona

Les il·lustracions guanyadores i finalistes del concurs «Drawing 4 Equality» s’exhibeixen en aquesta exposició, promoguda per l’IEMed i la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM). Més de 200 obres d’artistes amateurs i professionals procedents de 30 països van participar en la convocatòria. Aquesta mostra recull les 20 peces millor valorades, que il·lustren la necessitat d’enderrocar les barreres de gènere construïdes per la societat al llarg dels segles i uneixen art i feminisme de manera poderosa i inspiradora.

Accions de la Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

En el marc dels 30 anys del Procés de Barcelona

El 2025, la FFEM impulsa un programa d’accions dedicat a fer balanç de la situació dels drets de les dones 30 anys després de la signatura del Procés de Barcelona. A través de tres tallers internacionals temàtics, la FFEM reuneix expertes, institucions i societat civil de tota la Mediterrània, posant l’accent en el coneixement, la innovació i la cooperació regional com a motors d’igualtat i transformació. Els resultats dels debats i intercanvis produïts es recullen en la publicació monogràfica Femmes de Méditerranée: Entre les résistances et stratégies de pouvoirs.

Accions:

Taller “Lutte contre les violences et actions pour la justice climatique”

Lloc: Ajuntament de Marsella

Dates: 26 i 27 de juny

Col·laboració amb: Centre of Arab Women for Training and Research (CAWTAR), Forum Femmes Méditerranée, Ajuntament de Marsella, Unió per la Mediterrània, FFEM

Aquest taller d’expertes explora les interconnexions entre les violències de gènere i l’emergència climàtica a la regió euromediterrània. El programa inclou debats sobre com la crisi ambiental accentua les desigualtats estructurals i exposa les dones a nous riscos, així com propostes liderades per activistes i expertes per a una governança feminista de la transició ecològica. Alhora, reflexiona sobre estratègies locals i regionals per combatre les violències masclistes, en un context de retrocés de drets i d’instrumentalització política de la diversitat. El taller aplega veus del nord i del sud de la Mediterrània i aposta per l’enfortiment dels vincles entre activisme, coneixement i polítiques públiques transformadores.

Participants: Mariam Abdo, activista feminista libanesa. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Aurore Bergé, ministra delegada de França per a la Igualtat entre Dones i Homes i la Lluita contra les Discriminacions, París. Teresa Boccia, directora científica, Centre d’Estudis URBANIMA, Nàpols. Soukeina Bouraoui, presidenta de la FFEM i directora executiva de CAWTAR, Tunis. Sophie Dimitrioulias, presidenta, Associació de Dones del Sud d’Europa, Atenes. Anna Dorangricchia, cap del projecte d’Igualtat de Gènere, Divisió d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Esther Fouchier, presidenta de Femmes Méditerranée (FFM) i secretària general de la FFEM, Marsella. Cherifa Keddar, presidenta, Associació DJAZAIROUNA, Orà. Martine Lévy, doctora en ciència política i administradora de FFM, París. Françoise Morvan, secretària general, Femmes, Santé, Climat, París. Fatima Oussedik, sociòloga, membre del Front de les Algerianes en Lluita pel Canvi (FACE) i administradora de RUSEMEG, Alger. Nathalie Pilhès, alta funcionària i presidenta de la Gender and Governance Action Platform (2GAP), París. MariaÀngels Roque, directora del número 37 de Quaderns de la Mediterrània i experta associada, IEMed, Barcelona. Zoya Rouhana, directora de l’associació Kafa (Enough) Violence & Exploitation, Beirut. Nathalie Tessier, consellera municipal delegada pels Drets de les Dones i la Lluita contra les Violències, Marsella. Hédia Bel Hal Youssef, coordinadora de les activitats contra la violència de gènere, CAWTAR, Tunis.

Taller “Economie verte / circulaire et intelligence artificielle: leviers de l’entreprenariat des femmes en Méditerranée ?”

Lloc: Hotel Verdi Beach Resort, Gammarth

Dates: 18 i 19 de setembre

Col·laboració amb: CAWTAR, Unió per la Mediterrània, FFEM

Aquest segon taller convida expertes i representants de diversos països mediterranis a posar en comú reflexions sobre el paper de les dones davant els reptes de l’economia verda, la circularitat i el canvi climàtic. Les sessions contrasten balanços de projectes, iniciatives locals i històries d’èxit que mostren el potencial transformador de l’emprenedoria femenina.

Participants: Rim Absi, incubadora empresarial de la Universitat de La Manouba. Fatma Aribi, Centre Internacional de Recerca Agrícola en Zones Àrides (ICARDA), Tunis. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Sonia Barbaria, Banc Africà de Desenvolupament. Hedi Bchir, coordinador, Centre d’Excel·lència en Educació Financera, CAWTAR, Tunis. Lassaad Ben Hassine, representant, Organització de Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI). Soukeina Bouraoui, presidenta de la FFEM i directora executiva del Centre de la Femme Arabe pour la Formation et la Recherche (CAWTAR), Tunis. Mouna Chebbah, Escola Superior d’Economia Digital (ESEN), Universitat de La Manouba. Insaf Chérif, Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Tuní-

sia. Faiçal Chroud, coordinador nacional per a Tunísia, Organització Internacional del Treball (OIT). Abdelhafid Daamache, periodista, Tunis. Anna Dorangricchia, responsable del projecte d’Igualtat de Gènere, Divisió d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània, Barcelona. Gihene El Ouakdi, directora i professora, ESEN, La Manouba. Esther Fouchier, presidenta, Forum Femmes Méditerranée, Marsella. Douja Gharbi, CEO, RedStart, Tunis. Rim Gmati, CAWTAR, Tunis. Bilal Yan Hagen, Societat Alemanya per a la Cooperació Internacional (GIZ). Fatma Jebali, CAWTAR, Tunis. Meriem Jerbi, coordinadora de projectes, CAWTAR, Tunis. Charles Kleinermann, cap d’equip, ICARDA, Tunis. Nourredine Ksiksi, president, Initiative Tunisie, Tunis. Nifel Mahjoub, CAWTAR, Tunis. Olfa Mahjoub, coordinadora a Tunísia del projecte Boosting Nexus Framework Implementation in the Mediterranean (BONEX), Tunis. Atidel Mejbri, directora de l’Acadèmia ODD per als Mitjans, CAWTAR, Tunis. Meriem M’hissen, CAWTAR, Tunis. Mohamed Oueslati, consultor en emprenedoria. Nathalie Pilhès, alta funcionària del Govern francès i presidenta de la plataforma Gender and Governance Action Platform (2GAP), París. Ali Rhouma, gestor de projectes, Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area (PRIMA), Barcelona. Maria-Àngels Roque, antropòloga, directora del número 37 de Quaderns de la Mediterrània i investigadora associada, IEMed, Barcelona. Lina Sabra, Lee Experience, Tunis. Monia Sellami, Grup de Desenvolupament Agrícola (GDA), Sidi Thabet. Emna Sohlobgi, consultora en canvi climàtic, Tunis. Ghada Tayyari, enginyera agrònoma, Enda tamweel, Tunis. Aida Traidi Oliván, tècnica de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Hedia Bel Haj Youssef, directora de Gestió del Coneixement, Programa sobre Violència de Gènere, CAWTAR, Tunis.

Taller “Inclusion sociale et inclusion financière: quels engagements des États, quelles actions de la société civile ?”

En el marc del cicle Med4Women+30, commemoratiu del 30è aniversari de la Conferència de Nacions Unides sobre els Drets de les Dones (Pequín 1995) i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: IEMed, Ateneu Barcelonès i Palau de Pedralbes, Barcelona

Dates: 11 i 12 de novembre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, FFEM

Aquest tercer taller del programa d’accions de la FFEM durant 2025 s’estructura en diverses sessions que combinen espais de trobada institucional, activitats culturals i moments de debat i reflexió. El primer dia inclou una reunió de treball amb les membres fundadores de la FFEM. El segon dia, en el marc de la Plataforma Regional de la Unió per la Mediterrània sobre l’autonomització de les dones, es presenta l’Informe 2025 de la FFEM, resultat d’un any de recerca i de recopilació de bones pràctiques de la societat civil en la defensa, promoció i garantia dels drets de les dones a la Mediterrània. Posteriorment, una taula rodona aborda els reptes de la inclusió social i financera de les dones, amb especial atenció als compromisos dels estats, al paper de la societat civil i als mecanismes que poden reforçar la participació econòmica, la innovació i l’emancipació femenina a la Mediterrània.

Participants: Noura Abdelwahab, experta en gènere i inclusió social, International Water Management Institute (IWMI), oficina per a la regió MENA. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Soukeina Bouraoui, directora executiva de CAWTAR i presidenta de la FFEM. Anna Dorangricchia, responsable del programa d’Igualtat de Gènere, Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Esther Fouchier, presidenta de Forum Femmes Méditerranée i secretària general de la FFEM. Tamara Ghandour, fundadora i CEO, RAMA Impact. Nathalie Pilhes, delegada del pla nacional «Dones, pau i seguretat» al Ministeri de l’Interior de França i presidenta de la plataforma Gender and Governance Action Platform (2GAP). Maria-Àngels Roque, investigadora associada de l’IEMed.

Àmbit de Joventut

XVII

edició del concurs internacional de contes

i relats Un Mar de Paraules. “La Mediterrània que imaginem”

En el marc de la Confèrencia Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible

MONDIACULT 2025 i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Convocatòria: del 14 d’abril al 31 de maig

Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh, AECID, Unió per la Mediterrània, UNESCO, Ateneu Barcelonès, Institut Francès de Barcelona

Un Mar de Paraules és un concurs de narrativa creativa adreçat a les persones joves d’Europa i de la Mediterrània. Impulsat des de 2008 en col·laboració amb la Fundació Anna Lindh (FAL), aquest concurs té per objectiu donar veu als i les joves del sud i de l’est de la Mediterrània i de la Unió Europea, per potenciar el debat i promoure narratives positives entorn dels reptes comuns i dels valors compartits. La Mediterrània és, sobretot, un espai de trobada, convivència i identitat compartida. Tanmateix, aquesta identitat es veu amenaçada per conflictes, desigualtats i crisis globals que afecten directament la cohesió social de la regió. Trenta anys després del llançament del Procés de Barcelona, el projecte euromediterrani afronta reptes profunds. Aquesta situació genera una desafecció creixent, especialment entre les persones joves, que reclamen una nova mirada cap al futur de la regió. En aquest context de polarització i de narratives excloents, la cultura i la joventut esdevenen eixos fonamentals per imaginar futurs més inclusius, sostenibles i cooperatius. L’edició d’enguany d’Un Mar de Paraules convida joves autores i autors d’arreu de la regió euromediterrània a reflexionar sobre aquests interrogants mitjançant la narrativa. A través de textos inèdits i originals, basats en l’experiència pròpia o plenament ficcionals, les persones participants aporten la seva visió personal i literària sobre el tema proposat, celebrant així la diversitat i el seu potencial com a generadora de diàleg. Un jurat internacional, format per escriptores i escriptors de la Mediterrània, selecciona deu finalistes que són convidats a Barcelona per participar en la cerimònia de lliurament de premis i en un programa cultural que inclou un debat amb escriptores i escriptors de tota la regió per reflexionar sobre el paper de la creació literària com a eina per promoure narratives de pau i diàleg. A més, els textos dels deu finalistes es publiquen en una antologia.

Membres del jurat: Elisabetta Bartuli, professora de literatura àrab, traducció literària de l’àrab a l’italià i diàleg transcultural, Universitat Ca’ Foscari de Venècia. Mohamad Bitari, poeta, traductor, escriptor i periodista palestí de Síria; fundador d’Èter Edicions, Barcelona. Mireia Estrada Gelabert, filòloga, gestora cultural i docent de secundària. Zineb Mekouar, escriptora, finalista del Premi Goncourt a la primera novel·la el 2022 i guanyadora del premi a la «Millor novel·la de 2024» de l’editorial Points, París. Nadine Zammit, escriptora i guanyadora d’un Mar de Paraules 2023, La Valletta.

Relats finalistes:

The Human – When Carried by the Sea (àrab), Hamza Mohammad Tawfiq Al-Halabi, Palestina.

The Day the Sea Returned (àrab), Ali Al-Smadi, Jordània.

Sebil (anglès), Chadha Fajraoui, Tunísia, 3r premi.

The Shape of Salt (anglès), Houda Elafdel, Marroc.

The Island That Isn’t on the Maps (castellà), Aicha Said Larabi, Espanya, 2n premi.

The Day the Mediterranean Refused to Obey (castellà), Iván López, Espanya. My, Your, Our Sea (croat), Chiara Pumper, Croàcia, 1r premi.

Here Begins Tomorrow (àrab), Sandra Sami, Tunísia. Accèssit al millor relat en àrab (ALECSO).

Surprise Test (àrab), Menna Arafat, Egipte.

Partition (anglès), Gaja Smilevska, Macedònia del Nord.

The Home Should be Safe (macedoni), Sara Stojanovska, Macedònia del Nord. Echoes Across the Sea (búlgar), Radoslav Sviretsov, Bulgària.

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

Programa cultural:

Taller de creació de podcasts

Lloc: IEMed, Barcelona

Data: 29 de setembre

Formador: José Carlos Cabrera, especialista en migracions i creador del magazín radiofònic Ruta Mediterránea

Cerimònia de lliurament de guardons Un Mar de Paraules

Lloc: Centre de Cultura i Memòria El Born – Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

Data: 29 de setembre

Parlaments: Lorena Elvira, secretària general d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Josep Ferré, director executiu, Fundació Anna Lindh. Abdelhadi Ghemari, coordinador de programes, Organització Àrab per a l’Educació, la Cultura i la Ciència (ALECSO). Bernat Reher, escriptor i editor, LaBreu Edicions.

Diàleg «Storytelling in Times of Crisis» i concert de L’Beel

Lloc: Centre de Cultura i Memòria El Born – Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)

Data: 29 de setembre

Escriptores: Maram al-Masri, Síria. Cristina Rivas, Espanya. Karima Ziali, Marroc. Finalistes del concurs: Ali Al-Smadi, Jordània. Houda Elafdel, Marroc. Chadha Fajraoui, Tunísia. Aicha Said Larabi, Espanya. Chiara Pumper, Croàcia. Sandra Sami, Tunísia. Menna Shaker, Egipte. Gaja Smilevska, Macedònia del Nord. Sara Stojanovska, Macedònia del Nord.

Representants del Mediterranean Youth in Action (MYA): Aly Abdelazem, Mathias Charles, Brian Rocca, Nisrine El Kettani, Amina Temmam.

Representants de la Joventut Europea Federalista: Irene Guirado Muñoz, Flavia Villanueva, Zineb El Ouazani Bittich, Paula Cristóbal, Jordi López López, Anas Ben Maymoun, Sofía García Reinoso, Estela Crespo Hernández, Kristina Efimova, Unai Tojero, Joshua Soriano Fernández, Ana María Grimaldo, Luis Fraile Rodríguez, Taha Zitan Echcharif.

Participació al MONDIACULT Forum 2025, visita a l’Institut Ramon Llull i ruta guiada per Barcelona

Llocs: passeig de Lluís Companys, Institut Ramon Llull i barri Gòtic

Data: 30 de setembre

UfM Med Youth Lab 2025

Lloc: Piràmide, Tirana

Dates: del 29 de setembre al 2 d’octubre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Cooperació Alemanya per al Desenvolupament (GiZ), Fundació Anna Lindh, Universitat Euromediterrània de Fes, AECID, Ministeri d’Estat albanès per a la Joventut i la Infància, Agència Nacional de Joventut d’Albània

L’IEMed col·labora novament en aquest programa de desenvolupament d’habilitats centrat en el disseny i la gestió de projectes per a joves d’entre 18 i 29 anys, que combina sessions de formació en línia durant l’estiu de 2025 amb un taller presencial de tres dies i un esdeveniment final de presentació de projectes a Tirana. Les persones participants col·laboraran estretament amb experts, mentors i companys per crear projectes innovadors que abordin qüestions clau que afecten la regió mediterrània en els àmbits de l’adaptació climàtica, l’educació laboral i la construcció de pau. El programa capacita les persones joves amb coneixements i eines de gestió de projectes, habilitats de lideratge i estratègies de col·laboració, i fins a tres de les propostes de projectes redactades durant l’edició d’enguany tindran l’oportunitat d’unir-se a un programa de mentoria en línia impartit pel Centre d’Innovació Euromediterrània de la Universitat Euromediterrània de Fes.

Participants esponsoritzats per l’IEMed: Chayma Rachdi Menna, orientadora laboral, Fundació Bayt al-Thaqafa, Barcelona. Juan Carlos Benítez, gestor de projectes, Fundación Euroárabe, Granada.

Taller “Gender, Climate Change and Security in the Euro-Mediterranean Region: Youth Perspectives for Peace and Justice”

En el marc de la Euro-Mediterranean Youth Summit 2025 “Unifying Shores through Changing Tides” –103ena Sessió Internacional de l’European Youth Parliament (EYP)

Lloc: La Térmica, Màlaga

Data: 28 d’octubre

Col·laboració amb: European Youth Parliament – Espanya, Schwarzkopf Foundation

L’European Youth Parliament (EYP) és una plataforma educativa sense ànim de lucre ni afiliació política que impulsa els joves europeus a ser ciutadans actius, oberts i crítics. Dirigit per joves, promou el diàleg intercultural i el desenvolupament d’habilitats com la comunicació, el treball en equip i el pensament crític. Amb més de 3.500 persones voluntàries i presència en 40 països, organitza múltiples activitats. Les seves cimeres, celebrades des de 1987, són especialment significatives pel fet de reunir al voltant de 300 joves participants per debatre, seguint el model del Parlament Europeu, qüestions europees substancials. Màlaga acull l’edició d’enguany, centrada en la cooperació mediterrània, la sostenibilitat, l’equilibri entre tradició i innovació i el protagonisme dels joves en la construcció d’una Europa més unida i solidària. L’IEMed dona suport a la iniciativa, finança la participació de dos joves investigadors i organitza, en el marc de la cimera, un taller integrat per dues sessions sobre els vincles entre gènere, seguretat i desplaçaments pel canvi climàtic, així com sobre el paper de les dones en el lideratge de l’activisme i la divulgació sobre el canvi climàtic tant en l’àmbit local com en el global.

Ponents: Hanan El Ayadi Benabdellah, analista en cooperació euromediterrània i relacions euro-àrabs. Zineb El Ouazzani Bittich, especialista en afers humanitaris i comunicació. Giulia Ferraresi, analista de projectes en afers socials i civils, Unió per la Mediterrània. Khouloud Ben Mansour, ambaixadora de Pau, Joventut de la Unió Africana per al Nord d’Àfrica. Nada Mohammed, ambaixadora del clima del programa MTE (Max Thabiso Edkins), membre del hub d’Alexandria del Fòrum Econòmic Mundial i de l’EU Jeel Connector. Maria Serra, activista, Amics de la Terra Europa. Aida Traidi, tècnica de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Menna Zayed, consultora en salut pública, desenvolupament i clima, delegada juvenil de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).

Diàleg per la inclusió de persones joves d’orígens diversos

Lloc: Representació de la Comissió Europea, Barcelona

Data: 10 de novembre

Col·laboració amb: Associació d’Educadors en Drets Humans (AHEAD), Associació per al Desenvolupament Cultural, Ambiental i Humà (CEHDA), Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

L’IEMed col·labora en aquest diàleg entre representants de l’administració pública, càrrecs electes i entitats que treballen per fomentar la justícia global i la inclusió de persones d’orígens diversos en el marc del projecte Cap a l’Europa inclusiva, finançat per la Comissió Europea.

Participants: Rashid Abubakar, CEHDA. Montse Berdun, Oficina per la No-discriminació de l’Ajuntament de Barcelona. Ljubov Lissina, AHEAD. Laura Rahola, Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Aida Traidi, IEMed.

Kick off del projecte MEDiterranean Youth for Creative Impact (MEDYCI)

Lloc: Les Têtes de l’art, Marsella (híbrid)

Data: 13 de novembre

Col·laboració amb: Les Têtes de l’art, Centre Internacional de Desenvolupament per a la Governança Local Innovadora (CILG), Fundació Anna Lindh, Associació Juvenil Pi (PIYA)

L’IEMed participa, en tant que membre del consorci, en el llançament d’aquest projecte finançat pel programa Interreg NEXT MED, que té com a objectiu millorar les oportunitats laborals i cíviques per a la joventut mediterrània mitjançant la creació d’un programa de formació transnacional. Aquesta iniciativa reuneix joves de Tunísia, Egipte, Espanya, França i Turquia per codissenyar un pla d’acció que integri mètodes digitals i presencials per fomentar l’activisme juvenil i desenvolupar habilitats clau per a l’ocupabilitat. Es preveu la formació de 200 joves, la creació de cinc estudis creatius i la realització de 25 accions locals. A més, es promourà la creació d’un consell de joventut mediterrani i s’iniciaran diverses accions transnacionals per afavorir el canvi positiu a la regió. Amb aquest projecte es vol potenciar l’educació creativa i la participació juvenil per afrontar els reptes socials i laborals de la Mediterrània.

Participants: Roger Albinyana, director gerent, IEMed, Barcelona. Josep Ferré, director, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Morgane Guerin, responsable de projectes euromediterranis, Les Têtes de l’art, Marsella. Begüm Intepeler, presidenta, PIYA, Esmirna. Neila Akrimi Kemperman, directora executiva, CILG, Tunis. Sam Khebizi, director, Les Têtes de l’art, Marsella. Mariona Rico, responsable de projectes de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Joumana Sweiss, responsable de programes d’Interreg NEXT MED.

Programa InterCultura: Diàleg i Acció Cultural

Àmbit de Diàleg Intercultural i Societat Civil

Taller formatiu internacional “Dialogue for Coexistence”

En el marc de la iniciativa “ALF in Motion” de la Fundació Anna Lindh

Lloc: El Caire

Dates: 11 i 12 de febrer

Col·laboració amb: Crossing Borders Foundation (Dinamarca) i Partners for Transparency (Egipte)

Líders de les xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh i 35 joves participen en aquest espai per a l’enteniment i la cooperació a la Mediterrània, que aborda l’impacte del discurs de l’odi i les estratègies per combatre’l, ressaltant el diàleg i l’enfortiment de les xarxes de cooperació com a eines clau per a la convivència intercultural i la construcció de societats més inclusives i cohesionades en un món cada cop més polaritzat.

Dinamitzadores: Gemma Aubarell, IEMed; Xarxa Espanyola de la FAL. Garba Diallo, Xarxa Danesa de la FAL. Merna Shalash, Xarxa Egípcia de la FAL.

Cultura, Gènere

XXIV Reunió de la Xarxa Espanyola de la FAL

Llocs: Casa Mediterráneo, Alacant

Dates: 18 i 19 de febrer

Col·laboració amb: Casa Mediterráneo

La reunió anual dels membres de la REFAL aborda el paper de la societat civil mediterrània com a actor col·lectiu davant els nous reptes globals i presenta les principals iniciatives realitzades durant 2024, així com les previstes de cara a 2025, mitjançant l’elaboració d’un full de ruta per al bienni 2025-2026. Com és habitual, la trobada també contempla la celebració d’un mercat d’idees i projectes per fomentar la interacció i la transferència d’experiències i bones pràctiques entre les associacions assistents, així com un taller de capacitació sobre les potencialitats de la intel·ligència artificial en el foment de la cohesió social. El programa de treball inclou també un taller interactiu per a l’aplicació de la campanya «Somos el cambio: Comunidades fuertes y activas, aquí y ahora», una de les principals accions de la REFAL durant 2025 en l’àmbit de la interculturalitat. Finalment, i com a novetat, la reunió presenta la iniciativa per a la creació del Cercle d’Amics de la REFAL, que permetrà establir col·laboracions amb organitzacions governamentals, empresarials o professionals no membres de la xarxa espanyola.

Ponents: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Sergio Carranza, representant espanyol al Consell de Governadors de la Fundació Anna Lindh, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Bouthaina El Hadri, gerent, Jovesólides. Lola Fernández, directora de comunicació i relacions institucionals, Fundación Euroárabe de Altos Estudios; membre del Comitè Executiu de la REFAL. Josep Ferré, director executiu, Fundació Anna Lindh. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Lisa Hamou, responsable de comunicació de la REFAL. Paloma Jiménez, directora, Solidaritat Internacional País Valencià. Esma Kucukalic, doctora en drets humans i responsable del programa Pau i Sostenibilitat, Universitat de València. Diego Martínez Belío, secretari d’Estat d’Afers Exteriors i Globals, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació. Nuria Oliver, directora, Fundació ELLIS. Andrés Perelló, director general, Casa Mediterráneo. Javier Poleo, president, INCIDE; membre del Comitè Executiu de la REFAL. Pedro Rojo, director, Fundació Al Fanar; membre del Comitè Executiu de la REFAL. Paqui Santonja, assessora principal, Casa Mediterráneo. Carina Soriano, secretària de la REFAL, IEMed. Magdalena Tortella, responsable de sensibilització i comunicació, Fons Mallorquí de Cooperació al Desenvolupament; membre del Comitè Executiu de la REFAL.

3.4. Cultura, Gènere

Campanya “Somos el Cambio. Comunidades fuertes y

activas,

aquí y ahora” de la Xarxa Espanyola de la

Fundació Anna Lindh

Aquesta campanya és una crida a l’acció inspiradora que destaca el compromís col·lectiu i busca mobilitzar accions concretes i tangibles per part dels membres de la REFAL per fer front a les noves vulnerabilitats de les societats actuals. Accions que tinguin un impacte en la construcció de comunitats sòlides i resilients, en la promoció del lideratge juvenil i la participació democràtica, en la lluita contra els discursos d’odi i en el reforç de la cohesió social i de la inclusió.

Iniciatives finançades:

“Ojos Críticos, Mentes Digitales. Taller intergeneracional que desafía los deepfakes a través de la alfabetización digital comunitaria”

Lloc: en línia

Data: 15 i 16 de març

Organitza: Instituto de Asuntos Culturales – España (IACE), Madrid

L’objectiu d’aquest taller interdisciplinari és enfortir l’alfabetització digital crítica mitjançant un enfocament intergeneracional que permeti identificar, analitzar i contrarestar els deepfakes, fomentant la cocreació de solucions tecnològiques i narratives inclusives per reduir la bretxa digital i promoure una ciutadania digital més equitativa.

Formadora: Fiorella Tazza, IACE, Madrid.

“Jornadas sobre discurso del odio, periodismo responsable y acción social”

Lloc: Fundación Tres Culturas, Sevilla

Dates: Enregistrament: 26 de març. Emissió: 1 d’abril

Organitza: Ruta Mediterránea, Sevilla

Creació d’un fòrum que, a partir d’una reflexió sobre les causes de la xenofòbia, els discursos de l’odi i la desinformació en els mitjans de comunicació i les xarxes socials, proposi vies per a promoure valors socials positius però també un pensament crític i informat sobre aquestes problemàtiques. Amb la participació de professionals del periodisme i creadors de contingut, aquestes jornades es retrasmeten a través d’un podcast en el programa Ruta Mediterránea de Canal Sur Radio i volen contribuir a enfortir el compromís ètic dels mitjans en la promoció d’una societat més justa i inclusiva.

Participants: José Carlos Cabrera, director, Ruta Mediterránea Juan Luis Delcán, director territorial d’Andalusia, Fundación Atenea; president, Xarxa Andalusa de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-A). Regla García, mediadora i professional del Tercer Sector. José Lugo, periodista; delegat del diari La Razón a Andalusia. Alicia Moreno Delgado, periodista especialista en Discurs de l’Odi; professora, Universitat Internacional de la Rioja. Farnaz Ohadi, artista iraniana. Jesús Toronjo, director general de Polítiques Migratòries, Junta de Andalucía. Birane Amar Wane, president de l’Associació SEPT PLACES.

Programa radiofònic “D’on ets tu?” des del barri del Raval

Lloc: Biblioteca Nacional de Catalunya, Barcelona

Dates: Enregistrament: 9 d’abril. Emissió: 16 d’abril

Organitza: Ràdio 4 – Radio Nacional d’Espanya, Associació Azahara, Associació Intercultural Diàlegs de Dona

Aquest projecte proposa establir una aliança entre la REFAL i el programa de ràdio D’on ets tu? que produeix l’Associació Azahara amb Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya (RNE 4) presentat pel periodista Mohamed el Amrani, de l’Associació Azahara de Salt, i crear la Ruta “Somos el cambio on tour” per a retrasmetre en directe aquest espai radiofònic juvenil des de centres educatius d’Espanya per a donar veu a joves referents de l’acció intercultural i promoure la participació dels joves en les seves comunitats locals.

Participants: Fatima Ahmed, cofundadora i coordinadora, Associació Intercultural Diàlegs de Dona. Mercè Amor, cofundadora, Associació Intercultural Diàlegs de Dona. Gemma Aubarell, directora de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Lara Cáceres, directora, Gimnàs Social Sant Pau. Mohamed el Amarani, director, Associació Azahara. Sam García, director, Ecomuseu Urbà Gitano. Meritxell Rigall, directora de RNE – Ràdio 4.

Tallers formatius de la REFAL

La intel·ligència artificial (IA) és, alhora, un repte i una eina valuosa a l’hora de recollir i analitzar una gran quantitat de dades per a la presa de decisions, millorar l’eficiència i l’efectivitat i arribar a un públic més ampli. Amb un enfocament pràctic i accessible, i alhora ètic i conscient, aquests tallers adreçats a les entitats membres de la REFAL tenen com a objectiu donar a conèixer, de manera senzilla i natural, eines específiques d’IA, així com altres aplicacions digitals noves i potents, i ajudar que l’alumnat perdi la por i les reserves al seu ús i a la integració d’aquesta tecnologia en els seus processos per tal de potenciar l’impacte de les entitats del tercer sector.

Tallers:

Taller interactiu d’aplicació digital de la campanya “Somos el cambio. Comunidades fuertes y activas, aquí y ahora”

En el marc de la XXIV Reunió de la Xarxa Espanyola de la FAL

Lloc: Casa Mediterráneo, Alacant

Data: 18 de febrer

Formadores: Lola Fernández, directora de Comunicació i Relacions Institucionals, FUNDEA. Lisa Hamou, responsable de Comunicació, REFAL

Taller “Inteligencia Artificial para el Impacto”

Lloc: en línia

Data: 27 de març

Formadores: Xavi González Rodrigo, Praxia Lab

Iftars populars de Ramadà

Com en anys anteriors, l’IEMed col·labora en aquestes iniciatives que conviden a compartir el sopar de trencament del dejú observat pels musulmans, dins de les accions de diàleg intercultural que fomenta l’Institut.

Iftars:

Lloc: Llotja de Mar, Barcelona

Data: 17 de març

Col·laboració amb: Fundació Ibn Batuta; Generalitat de Catalunya; Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions; Diputació de Barcelona; Fundació “la Caixa”; Fundación Pluralismo y Convivencia; Aigües de Barcelona; Cambra de Comerç de Barcelona; Royal Air Maroc.

Lloc: Poliesportiu municipal, Salt

Data: 22 de març

Col·laboració amb: Associació Azahara, Ajuntament de Salt, Western Union, Air Arabia, Consulat del Marroc a Girona

Llotja de Ma

Salt

Presentacions del número 37 de la revista

Quaderns de la Mediterrània: “25 años de reflexiones por un diálogo euromediterráneo”

L’IEMed organitza presentacions per a donar a conèixer el número 37 de la revista, una antologia que recull el bo i millor de les contribucions que al llarg de 25 anys de trajectòria han conformat els successius dossiers de Quaderns de la Mediterrània.

Presentació a Barcelona

Lloc: Ateneu Barcelonès

Data: 16 de juny

Col·laboració amb: Ateneu Barcelonès

Ponents: Najat El Hachmi, escriptora. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Maria-Àngels Roque, directora del número 37 Quaderns de la Mediterrània i experta associada de l’IEMed, Barcelona. Isona Passola, presidenta de l’Associació de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED). José Enrique Ruiz-Domènec, historiador.

Presentació a Sevilla

Lloc: Fundación Tres Culturas del Mediterráneo

Data: 1 de juliol

Col·laboració amb: Fundación Tres Culturas, Junta de Andalucía, Ambaixada del Marroc a Espanya

Ponents: Lola Bañón, periodista i professora, Universitat de València. Antonio Chaves Rendón, director de l’Àrea d’Acció Educativa, Diàleg Intercultural i Relacions Hispano-Marroquines, Fundación Tres Culturas del Mediterráneo. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Lorena García de Izarra, directora gerent, Fundación Tres Culturas del Mediterráneo. Maria-Àngels Roque, directora del número 37 de Quaderns de la Mediterrània i experta associada de l’IEMed. Actuació musical: Esteban Bove, DJ i productor musical

Presentació a Madrid

Lloc: Centre Cultural Llibreria Blanquerna

Data: 28 d’octubre

Ponents: Hajar al-Hawari, investigadora, CSIC. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Bernabé López, catedràtic i professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid. Maria-Àngels Roque, directora del número 37 de Quaderns de la Mediterrània i experta associada de l’IEMed.

Presentació a París

Lloc: Centre d’Estudis Catalans, Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona

Data: 9 de desembre

Col·laboració amb: Facultat de Lletres de la Sorbona, Institut Ramon Llull

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Joseph Maïla, professor de Geopolítica, Mediació i Relacions Internacionals, Escola Superior de Ciències Econòmiques i Comercials de París (ESSEC). Maria-Àngels Roque, directora de Quaderns de la Mediterrània 37 i experta associada de l’IEMed. Tassadit Yacine, antropòloga, Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de París (EHESS).

Barcelona

Sevilla

Consell assessor de la revista QM

Lloc: IEMed, Barcelona (híbrid)

Data: 16 de juliol

Llançament de la nova revista QM, que pren el relleu de Quaderns de la Mediterrània amb un format més dinàmic i digital. L’IEMed impulsa aquesta actualització per ampliar l’abast de la revista i consolidar-la com a referent en pensament, cultura i diàleg mediterranis, amb continguts atractius per a públics més joves sense renunciar a la qualitat que l’ha distingida. QM esdevé així un hub flexible on el coneixement, la inspiració i la reflexió crítica convergeixen per fomentar el diàleg entre cultures en una Mediterrània en constant transformació.

Membres: Lola Bañón, periodista i professora de periodisme, Universitat de València. Hélé Béji, assagista i escriptora tunisiana. Thierry Fabre, assagista i politòleg, director del programa Mediterrani de l’Institut Méditerranéen de Recherches Avancées, Universitat d’Ais-Marsella – IMéRA (2017-2022). Manuel Forcano, poeta, traductor, gestor cultural i professor d’hebreu i arameu, Universitat de Barcelona; director de l’Institut Ramon Llull (2016-2018). Hani Hassan, professor titular de filosofia, American University of Beirut (AUB). Isona Passola, productora, guionista i directora de cinema; presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català (2013-2021), de l’Associació Internacional de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED) i de l’Ateneu Barcelonès. Carme Portaceli, directora teatral, dramaturga i professora, Institut del Teatre de Barcelona; directora artística del Teatre Nacional de Catalunya. Mònica Rius, catedràtica d’estudis àrabs i islàmics, Universitat de Barcelona; directora del centre de recerca ADHUC – Teoria, Gènere, Sexualitat i de la Càtedra UNESCO «Dones, Desenvolupament i Cultures». Chaymaa Ramzy, gestora cultural egípcia.

Sessions temàtiques “Fostering International Cultural Relations in the Mediterranean: Building Free, Inclusive,

and Creative Societies”

En el marc del Fòrum de la Fundació Anna Lindh ALForum 2025

Lloc: Hotel International, Tirana

Dates: 18 i 19 de juny

Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh (FAL) i xarxes nacionals de la FAL d’Irlanda, Bèlgica, França, Marroc i Tunísia

En el marc de l’ALForum 2025, les xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh de Bèlgica, França, Irlanda, Tunísia, Marroc i Espanya duen a terme una acció conjunta per promoure la cultura com a motor de cohesió, diàleg i transformació a la regió euromediterrània. La proposta s’inspira en la Declaració de Tànger de març de 2024 i busca anar més enllà de la diplomàcia cultural com a eina de soft power, apostant per un enfocament creatiu, inclusiu i participatiu. L’activitat es desplega a través de sis sessions temàtiques dissenyades amb la participació de la societat civil, professionals culturals i joves líders. Cada sessió aborda un àmbit clau per a la convivència i el desenvolupament intercultural: l’equitat en la diversitat cultural i artística; les narratives juvenils contra l’odi i la polarització; l’activisme com a resposta a situacions de crisi; el rol transformador de museus, biblioteques i institucions culturals; la gestió intercultural a les ciutats euromediterrànies; i la formulació d’una agenda de cooperació cultural futura. L’objectiu final és generar recomanacions pràctiques, accions concretes i aliances duradores, recollides en una publicació específica, que situïn la cultura al centre de les estratègies de desenvolupament i cohesió social. Alhora, l’acció vol inspirar altres xarxes de la Fundació i reforçar el paper de la cultura com a eina essencial per construir societats obertes, creatives i resilients a la Mediterrània.

Ponents: Wadii Abdelwahdi, coordinador de la xarxa marroquina de la Fundació Anna Lindh i professor i investigador en dret internacional, Marroc. Gemma Aubarell, directora de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Espanya. María Arroyo Ces, coordinadora de projectes euromediterranis i activista de drets humans, Espanya. Caterina Battilana, directora d’operacions a IFM-SEI i experta en educació no formal i drets humans, Bèlgica. Nacera Berrahma, gestora de projectes en educació i inclusió innovadora; fundadora de Les Perséides i L’École Buissonnière Lab, França. Anis Boufrikha, economista i emprenedor cultural; coordinador de la xarxa tunisiana de la Fundació Anna Lindh, Tunísia. Francesca Castellano, artista, dissenyadora i educadora, Irlanda. Roos Demol, activista social i emprenedora; fundadora d’International Community Dynamics, Irlanda. Noureddine Erradi, psicòleg expert en comunicació intercultural, Bèlgica. Mohamed Fahmi, consultor expert en desenvolupament territorial i governança participativa; president de la Reach Out Foundation Morocco, Marroc. Ainara García Sánchez, sociòloga, creadora del blog Twist Islamofobia, Fundación de Cultura Islámica, Espanya. Thamer Hadded, facilitador de debats i coordinador de la xarxa tunisiana de la Fundació Anna Lindh, Tunísia. Fakher Hakima, director de l’Institut Superior de Música, Tunísia. Paloma Jiménez, treballadora social i directora de Solidaritat Internacional País Valencià, Espanya. Héla Karmous, artista de manga i còmic, Tunísia. Sam Khebizi, actor i gestor cultural; fundador i director de Les Têtes de l’art, França. Mohamed Labidi, activista de la societat civil tunisiana i professional del teatre dels oprimits, Tunísia. Soumaya Laghiti (Stranger Souma), artista sonora, productora, música i DJ, Marroc. Àgia Luna, gestora cultural i directora de l’associació Artixoc, Espanya. Awatef Mosbeh, cofundadora i directora general de Morbiket, especialitzada en il·lustració digital i animació juvenil, Tunísia. Nadia Moussed, activista social i experta en treball comunitari i integració de grups vulnerables, Irlanda. Fiona Quinn, educadora juvenil especialitzada en inclusió social i diàleg intercultural, Irlanda. Jacques Remacle, gestor cultural, consultor i periodista; director d’Arts & Publics, Bèlgica. Pedro Rojo, traductor d’àrab i investigador; president de la Fundació Al Fanar, Espanya. Isber Sabrine, arqueòleg; president de Heritage for Peace i investigador a l’IMF-CSIC, Síria. Jenny Siung, cap del departament educatiu del Chester Beatty, Irlanda. David Stoleru, arquitecte i assessor de polítiques; fundador de The Beit Project, França. Bouchaib Tazrouti, gestor de programes internacionals; director d’IDENTITIES Maghreb i de FCC Morocco, Marroc. Lahcen Tighoula, supervisor d’ensenyament i formador de docents del Ministeri d’Educació del Marroc. Jamal Youssfi, autor, director i actor; director artístic de la Compagnie des Nouveaux Disparus, Bèlgica.

3.4. Cultura, Gènere

Acte inaugural de les V Jornades Gatzara 2025 “Tot

allò que compartim” i concert

d’Ensemble

Mediterrània

Lloc: Ateneu Barcelonès, Barcelona

Data: 11 de novembre

Col·laboració amb: Fundació Bayt al-Thaqafa, Ateneu Barcelonès, Fundació Kudwa, Jiser Reflexions Mediterrànies, ESMUC, Neandertal Records

L’IEMed col·labora amb la jornada inaugural de les Jornades Gatzara, que tenen com a objectiu fomentar el diàleg intercultural entre les comunitats àrabs i catalanes a través de l’art i la cultura. En l’edició de 2025, les Jornades ofereixen una sessió literària de diàleg entre contes catalans, amazics i palestins per explorar com aquest gènere, amb un fort component d’oralitat i anonimat, esdevé canal de transmissió d’aprenentatges i experiències en el temps i l’espai; una trobada sobre espiritualitat centrada en l’art com a mitjà de comunicació simbòlica; i un taller d’educació antiracista per repensar la diversitat i la pedagogia inclusiva a les escoles.

Ponents: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Neila Benbey, cantant, membre d’Ensemble Mediterrània. Xavier de Luca, fundador, Jiser Reflexions Mediterrànies. Gianni Ginesi, etnomusicòleg i professor, Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Soumeya Lerari, DJ, activista i membre de l’Associació Kudwa. Ilaria Sartori, etnomusicòloga i professora, ESMUC.

Euro-Mediterranean Civil Society Conference 2025 “From Vision to Action. Reinforcing Civil Society Commitment

for an Inclusive

Mediterranean”

En el marc del Fòrum Regional de la UpM i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: CaixaFòrum Macaya, Barcelona

Data: 26 de novembre

Col·laboració amb: Comissió Europea, Unió per la Mediterrània, AECID, Generalitat de Catalunya

La Conferència EuroMed de la Societat Civil 2025 s’emmarca en un moment clau per a la Mediterrània, coincidint amb el 30è aniversari del Procés de Barcelona i amb una reflexió renovada sobre el futur de la cooperació regional. L’esdeveniment posa l’accent en el paper creixent de la societat civil com a actor imprescindible per avançar cap a una governança més inclusiva, participativa i orientada a resultats, impulsant la transició dels models tradicionals de consulta cap a fórmules de codisseny, cogestió i corresponsabilitat en les polítiques públiques. Les discussions se centren en com consolidar una governança euromediterrània que integri de manera estructurada la societat civil, definint nous mecanismes de col·laboració interinstitucional, metodologies de cocreació i eines per mesurar l’impacte de la participació. El programa aborda també les oportunitats d’alinear les prioritats polítiques regionals amb les necessitats que emergeixen dels territoris, reforçant la cooperació entre institucions, xarxes i comunitats de pràctica. En aquest marc, els debats temàtics es vertebren al voltant de tres grans àmbits estratègics: el desenvolupament econòmic inclusiu, amb èmfasi en l’ocupació, l’emprenedoria —inclosa l’economia social—, la digitalització i la contribució innovadora de les persones migrants; l’acció climàtica, que inclou l’adaptació, la transició justa, la gestió sostenible de l’aigua i les migracions climàtiques; i les dinàmiques people-to-people, centrades en l’educació, la participació juvenil, el diàleg intercultural, l’apoderament de les dones, la inclusió i el desenvolupament comunitari. En conjunt, les temàtiques de la conferència ofereixen un marc coherent que reforça el paper de la societat civil com a soci essencial en la construcció d’una Mediterrània més resilient, cohesionada i centrada en les persones, i contribueixen a generar models concrets de governança col·laborativa aplicables a les agendes euromediterrànies emergents.

Ponents: Mayssara Abdelkarim, copresidenta del Mediterranean Youth Council (MYC), Barcelona. Gihan Abou Zeid, Arab NGO Network for Development, Beirut. Neila Akrimi-Kemperman, directora de l’International Development Center for the Innovative Local Governance (CILG – VNGi), Tunis. Iyad Aljaber, expert en polítiques, Civil Society Facility for the Mediterranean (CSFM), Brussel·les. Francesca Annetti, Cooperazione per lo Sviluppo dei Paesi Emergenti (COSPE), Florència. Filomena Annunziata, assessora de polítiques mediterrànies, Energy & Climate Change Observatory (ECCO), Roma. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Oriol Barba, assessor sènior de polítiques, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Zied Boussen, investigador sènior, Pandora Consulting, Tunis. Meltem Büyükkarakaş, secretària general adjunta de la Divisió d’Afers Socials i Civils de la UpM, Barcelona. Asmae Diani, directora del Moroccan Centre for Research and Studies on Social Enterprise (CMERES), Rabat. Giulia Dimonopoli, analista de projectes, UpM, Barcelona. Anna Dorangricchia, gestora de programes d’igualtat de gènere, Divisió d’Afers Socials i Civils de la UpM, Barcelona. Jaume Duch, conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació per al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya, Barcelona. Josep Ferré, director de la Fundació Anna Lindh (ALF), Alexandria. Rasha Fityan, directora executiva del Politics and Society Institute, Amman. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed, Barcelona. Jérémie Fosse, Eco-Union, Barcelona. Cecilia García Gasalla, directora de Cooperació amb l’Àfrica, el Món Àrab i Àsia, Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Madrid. Francisco Joaquín Gaztelu, director per al Nord d’Àfrica, Direcció General del Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf (DG MENA), Comissió Europea, Brussel·les. Philip Holzapfel, investigador no resident, CIDOB, Barcelona. Nadim Houry, director de l’Arab Reform Initiative (ARI), París. Nasser Kamel, secretari general de la Unió per la Mediterrània (UpM), Barcelona. Sarine Karajerjian, directora del programa de Política Ambiental, ARI, París. Najib Mattar, consultor de joventut del Pla de Mainstreaming, UpM, Barcelona. Denise Mazzolani, cap de l’oficina regional del Consell d’Europa per a la regió MENA, Tunis. Alessandro Miraglia, MedWaves, Cat4Governance, Dialogue4Innovation, Barcelona. Juan Enrique Nicolás, cap d’equip, CSFM, Brussel·les. Lara Panzani, COSPE, Florència. Alicia Pérez-Porro, CREAF, projecte MATTCCh, Cerdanyola del Vallès. Sergio Ponsá, Interreg Euro-MED Innovative Sus-

tainable Economy, Marsella. Sarah Rabie, especialista en clima, pau i seguretat, Consultative Group on International Agricultural Research (CGIAR), Montpeller. Michael Scoullos, president, Mediterranean Information Office for Environment, Culture and Sustainable Development (MIO-ECSDE), Atenes. Alessandra Sensi, cap de sector d’Ambient, Economia Verda i Blava, UpM, Barcelona. Giulia Sostero, European Association for Local Democracy (ALDA), Brussel·les. Davide Strangis, secretari general en funcions de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM) / MedCoop Alliance, Brussel·les. Arnau Teixidor, gestor de programes d’organitzacions de la societat civil, International Union for Conservation of Nature (IUCN) Centre for Mediterranean Cooperation, Màlaga. Lurdes Vidal, cap d’equip, projecte Hiwar, Barcelona. Thomas Wagnsonner, Comitè Econòmic i Social Europeu (EESC), Brussel·les. Katerina Wolfova, cap d’unitat per a Egipte, Pacte per la Mediterrània, DG MENA, Comissió Europea, Brussel·les. Ahmed Yassin, director de país a Egipte, Enaleia, El Caire.

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

Àmbit d’Acció Cultural

Exposicions

Exposició “Còmic palestí: Veus pròpies, crit col·lectiu”

Al Salón del Cómic, València, del 27 de febrer al 14 de març. A Casa Árabe, Madrid, del 27 de març al 18 de maig. A Casa Mediterráneo, Alacant, els dies 24 i 25 de maig. A l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Galícia, Pontevedra, del 4 al 24 de juliol. A Casa Elizalde, Barcelona, del 29 d’octubre al 20 de desembre. Col·laboració amb: Fundación Al Fanar, Salón del Cómic de València, Casa Árabe, Casa Mediterráneo, Fundación Ventanas, Cátedra del Cómic de la Fundación SM – Universitat de València, Casa Elizalde.

Aquesta mostra reuneix treballs de deu artistes palestins —Leila Abdelrazaq, Iasmin Omar Ata, Sara Shehadeh, Hassan Manasrah, Hamza AbuAyyash, Khaled Jarrada, Shahd Alshamali, Dania Omari, Samir Harb i Mohammed Sabaaneh— l’obra gràfica dels quals rebutja el discurs dominant sobre Palestina, altera les representacions colonials i aporta una mirada diferent. Tots deu reivindiquen les seves històries, veus i futur, i revelen les lluites quotidianes, la resistència i la vitalitat cultural palestina. Es tracta d’una exposició que és alhora una afirmació d’existència, un desafiament a l’hegemonia i un testimoni del poder durador de la narrativa palestina: un rebuig a l’oblit i una declaració desafiant que les històries palestines continuaran explicant-se, dibuixant-se i compartint-se com un crit col·lectiu fins que es faci justícia.

Comissaris: Mohamed Sabaaneh, il·lustrador palestí. Pedro Rojo, president, Fundación Al Fanar. José Andrés Santiago, professor de Belles Arts, Universitat de Vigo.

Inauguració a Barcelona: Roger Albinyana, director gerent, IEMed. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Khaled Jarrada, il·lustrador i dibuixant palestí. Miriam Mir Montull, directora, Casa Elizalde. Javier Rodríguez, comissionat de Polítiques d’Infància, Adolescència, Joventut i LGTBI, Ajuntament de Barcelona. Pedro Rojo, Fundación Al Fanar; comissari de l’exposició. Chantal Vizcaíno (Chan), artivista i il·lustradora.

Veus pròpies, crit col·lectiu

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

Exposició “Manuel Humbert. L’àngel del Noucentisme”

Llocs i dates: Al Museu de Valls, del 5 d’abril al 26 de juny. Al Museu Abelló de Mollet del Vallès, del 10 de juliol al 2 de novembre

Col·laboració amb: Museu de Valls, Xarxa de Museus d’Art de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Valls, Museu Abelló de Mollet del Vallès, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Tarragona

Amb motiu del 50è aniversari de la mort del pintor Manuel Humbert, representant destacat del Noucentisme de vocació europea i d’arrels mediterrànies, l’IEMed participa en l’organització d’aquesta exposició, la primera retrospectiva de la seva obra, que reuneix una setantena de peces que abracen tota la seva trajectòria, des dels primers dibuixos datats dels anys deu fins als olis dels anys seixanta del segle xx.

Comissari: Lluís Boada Domènech, doctor en Ciències Econòmiques i en Humanitats, expert en l’obra de Manuel Humbert.

3.4. Cultura, Gènere

Exposició “La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat”

En el marc de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible

MONDIACULT Espanya 2025 i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Llocs i dates: A l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, del 26 de maig al 31 d’octubre. A Casa Mediterráneo, Alacant, del 18 de novembre al 10 de gener de 2026

Col·laboració amb: Institut d’Estudis Catalans, RehabiMed, Comitè Espanyol d’ICOMOS

L’IEMed organitza aquesta nova exposició, que posa de relleu el capital cultural que la Mediterrània atresora en patrimoni material, natural i immaterial, i que pot esdevenir un factor d’impuls per a un desenvolupament sostenible que afronti reptes actuals en els àmbits social, econòmic, ambiental i cultural. Alhora, l’exposició també subratlla la necessitat de protegir un patrimoni fruit d’interaccions humanes seculars i d’una gran diversitat cultural. La mostra s’estructura en 17 panells i quatre àmbits temàtics («Patrimonis de riquesa i fragilitat», «Petjada humana», «Espai d’interaccions», «Un món en transició») i desplega un gran mapa amb els més de 300 béns de la Mediterrània inscrits a la llista de patrimoni mundial de la UNESCO, així com 48 fotografies d’alguns dels exemples més representatius del patrimoni material i immaterial de la regió i cites d’escriptors i historiadors com Fernand Braudel, Paul Balta, Johann Wolfgang von Goethe o Amin Maalouf.

Comissari: Daniel Duran Duelt, historiador i medievalista, Barcelona.

3.4. Cultura, Gènere

Accions en el marc de l’exposició:

Seminari “La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat”

En el marc de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible MONDIACULT Espanya 2025 i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Data: 26 de maig

Col·laboració amb: IEC, Comitè Nacional Espanyol ICOMOS, RehabiMed, UNESCO MONDIACULT Espanya 2025

La Mediterrània és un espai d’enorme riquesa i diversitat cultural. Com a confluència de tres continents, ha propiciat tota mena d’interaccions entre individus i comunitats. Sense aquesta convergència, difícilment podrien explicar-se la majoria de llegats patrimonials d’una regió que compta amb una de les concentracions més importants i variades d’elements patrimonials reconeguts i protegits a escala mundial. Nombrosos programes i projectes, impulsats per governs, món acadèmic i societat civil, tenen cura del patrimoni cultural, de la seva identificació, conservació i promoció als diferents indrets de la Mediterrània. Tots ells posen clarament de relleu la riquesa i la diversitat dels diferents patrimonis de la regió, a través dels quals s’expressen les tradicions històriques i les cultures de la Mediterrània. En el marc de l’exposició La Mediterrània. Un mar de patrimonis. Diàleg, diversitat i fragilitat s’organitza aquesta jornada de reflexió amb experts nacionals i internacionals del món del patrimoni sobre la riquesa i la diversitat patrimonial de la Mediterrània i sobre els principals reptes als quals aquest patrimoni s’enfronta.

Ponents: Faïka Bejaoui, presidenta, Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS). Joaquim Borràs, director general de Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Teresa Cabré, presidenta, Institut d’Estudis Catalans (IEC). Xavier Casanovas, president, RehabiMed. Daniel Duran i Duelt, historiador medieval, UAB; comissari de l’exposició. Alia Fares, directora general, Heritage Education Program (HEP), UNESCO. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Juan José Ibáñez, professor d’investigació, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); director del grup d’investigació Paisatges Culturals, Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC). Lilia Makhloufi, professora i investigadora, École polytechnique d’architecture et d’urbanisme (EPAU). Marc Mayer, catedràtic emèrit de Filologia Llatina, Universitat de Barcelona. Albert Moncusí, membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, IEC. Ramon Pinyol, president, Secció Històrico-Arqueològica, IEC. Desirée A. L. Quagliarotti, investigadora, Institute for Studies on the Mediterranean (ISMed). Antoni Roca-Rosell, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, IEC. Isber Sabrine, investigador, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC); president, Heritage for Peace. Pilar Vélez, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) – Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA). Gerard Vives, director general d’Afers de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya.

3.4. Cultura, Gènere

Seminari “Culture, Heritage, and Crisis in the Mediterranean: Collective Action for Peace and Sustainability”

En el marc de la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible MONDIACULT Espanya 2025 i dels 30 anys del Procés de Barcelona

Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Barcelona

Data: 30 de setembre

Col·laboració amb: Fundació Anna Lindh

Espai de reflexió i diàleg sobre els riscos que amenacen el patrimoni cultural mediterrani i les respostes que poden articular-se des de les institucions, la societat civil i el món expert. A través de debats i d’experiències compartides, es posa en valor el patrimoni com a eina de cohesió social, cooperació internacional i construcció de pau davant els reptes climàtics, polítics i socials de la regió. La iniciativa subratlla la necessitat d’impulsar polítiques i aliances que assegurin la transmissió intergeneracional i la sostenibilitat del llegat mediterrani, contribuint a reforçar el diàleg euromediterrani i la seva projecció global.

Ponents: Gala-Alexa Amagat, gestora de projectes, Aliança Internacional per a la Protecció del Patrimoni – ALIPH Foundation. Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Mounir Bouchenaki, assessor especial del director general de la UNESCO i del director general d’ICCROM. Teresa Cabré, presidenta, Institut d’Estudis Catalans. Xavier Casanovas, consultor internacional i assessor en regeneració i restauració urbanes; president, Associació RehabiMed. Gaiané Casnati, directora científica i estratègica, Centre per a l’Estudi, la Preservació i la Millora del Patrimoni Cultural Armeni (SIREH). Naïma Chikhi, professora, Universitat Lliure de Brussel·les. Gaia Danese, cap de Política de Comunicació i Diplomàcia Pública, SGSTRAT.2, Servei Europeu d’Acció Exterior. Daniel Duran i Duelt, historiador, medievalista i comissari de l’exposició. Josep Ferré, director executiu, Fundació Anna Lindh. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Alfio Gullotta, responsable de polítiques, Patrimoni Cultural PCM.1, Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE). Alessandro Lamonica, responsable de polítiques públiques, Fundació Anna Lindh. Pablo Longoria, World Monuments Foundation. Mohamed Ould Amar, director general, Organització Àrab per a l’Educació, la Cultura i les Ciències (ALECSO). Isber Sabrine, Institució Milà i Fontanals, CSIC; president, Heritage for Peace. Şebnem Yurdakul, coordinador de projectes, Associació per a la Preservació i Promoció dels Valors de la Ciutat d’Esmirna.

Acte inaugural a Alacant i taula rodona “Un mar de patrimonios: diálogo, diversidad y los retos de preservación en el Mediterráneo”

Lloc: Casa Mediterráneo, Alacant

Dates: 18 de novembre (inauguració) i 15 de desembre (taula rodona)

Col·laboració amb: Casa Mediterráneo, RehabiMed

En aquesta sessió, els participants comparteixen visions sobre com conservar i transmetre la riquesa cultural mediterrània en un present fràgil. Les intervencions de professionals de l’àmbit patrimonial i institucional obren un diàleg directe sobre diversitat, memòria i cooperació. La taula busca posar en comú experiències i reptes actuals, i planteja maneres pràctiques d’enfortir la preservació del patrimoni compartit.

Participants: Gemma Aubarell, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed. Xavier Casanovas, president, RehabiMed; membre del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) i coordinador del Subcomitè d’ICOMOS Catalunya. Andrés Perelló, director, Casa Mediterráneo. Isber Sabrine, president, Heritage for Peace; investigador sènior, Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF-CSIC). Carina Soriano, responsable de projectes culturals, IEMed.

Literatura, cinema i arts escèniques

Cicle de la Mediterrània “Barcelona Calling Palestina”

Lloc: Teatre Nacional de Catalunya

Dates: del 9 al 13 d’abril

Col·laboració amb: Teatre Nacional de Catalunya – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

L’IEMed col·labora amb aquesta finestra a la creació palestina a través d’artistes que viuen el seu art com un acte de resistència. De Jerusalem a Beirut, de Londres a Barcelona, aquests artistes lliuren una batalla constant, armats únicament de valor i determinació, però sobretot de creativitat, imaginació i humor. Malgrat el drama que, a través dels mitjans de comunicació, es desenvolupa davant dels nostres ulls, els i les artistes palestines expressen el desig de vida i de bellesa del seu poble i el seu rebuig a ser confinats, malgrat les dificultats i humiliacions que pateixen dia rere dia.

Recital de la Mediterrània

En el marc del Festival Barcelona Poesia

Lloc: Centre de Cultura i Memòria El Born, Barcelona

Data: 11 de maig

Col·laboració amb: Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, Consulat de Turquia a Barcelona

L’IEMed se suma enguany al Barcelona Poesia amb un recital que aplega els versos en maltès —única llengua semítica de la Unió Europea— d’Elizabeth Grech i els poemes en turc d’Adnan Özer. És una ocasió per conèixer i escoltar dues veus consolidades en les seves tradicions poètiques que, en aquesta edició del festival, venen a recordar-nos, a través de la poesia, tot un seguit de valors, sentiments i visions compartits per les diferents cultures que envolten la Mediterrània.

Presentació del número 17 de la revista

Cultura i Paisatge

Lloc: Museu Bíblic Tarraconense, Tarragona

Data: 7 de juny

Col·laboració amb: Cultura i Paisatge a la Ruta del Císter, Amics de la Catedral de Tarragona, Museu Bíblic Tarraconense

Les ponències “Claustres i finestres. Girona enllà. Calcària nummulítica i producció estandarditzada als segles medievals” i “El pare Ubach de Montserrat i la mirada del biblista” conformen l’acte de presentació del darrer número d’aquesta revista digital de divulgació del patrimoni cultural català, que, entre d’altres temes, inclou un monogràfic sobre la Ruta del Cister.

Ponents: Francesca Español Bertran, doctora en Història de l’Art. Senén Florensa, president executiu, IEMed. M. Joana Virgili Gasol, presidenta, Amics de la Catedral de Tarragona.

XXVI Mercat de Documentals Euromediterranis –MEDIMED Doc Market 2025

Lloc: Hotel Calipolis, Sitges

Dates: del 9 al 12 d’octubre

Col·laboració amb: Associació International de Productors Internacionals de la Mediterrània (APIMED), Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Instituto de la Cinematografía y las Artes Audiovisuales, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sitges

Més de 290 professionals de 46 països es donen cita en l’edició d’enguany de MEDIMED, punt de trobada de productors audiovisuals independents amb televisions, agents de vendes, distribuïdors i plataformes digitals nacionals i internacionals, amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi comercial, promoure la coproducció audiovisual entre els estats de la UE i els països del sud de la Mediterrània, donar suport a desenes de nous projectes seleccionats que cerquen finançament i acords de distribució internacional, i facilitar el desenvolupament de nous continguts documentals. El mercat és, també, una oportunitat per a la promoció i adquisició de 250 documentals produïts en el període 2024-2025, que es poden visionar a la videoteca digital, així com per a la compra-venda de nous títols per part de televisions i plataformes VOD internacionals. Al llarg dels quatre dies de programa, el mercat possibilita més de 1.400 reunions one-to-one entre els participants. Fins avui, MEDIMED Doc Market ha contribuït a produir el 85% dels projectes presentats al seu Pitching Forum. Alguns d’aquests títols han estat guardonats amb prestigiosos premis, com No Other Land, que enguany ha rebut l’Òscar de l’Acadèmia de Hollywood. Altres produccions han estat distingides amb l’Emmy Award, el Prix URTI, el Primed CMCA, el Prix Europa, els premis Gaudí, i també han estat seleccionades als principals festivals de documentals com IDFA, CPH:DOX, Hot Docs, Visions du Réel, Sheffield DocFest, ZagrebDox i FIPADOC, entre d’altres.

Acte inaugural: Aurora Carbonell, alcaldesa de Sitges. Martí Estruch Axmacher, director de Comunicació i Premsa, Catalunya Internacional. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Isona Passola, presidenta, APIMED. Francisco Vargas, responsable de l’Àrea d’Audiovisuals, ICEC.

Presentacions Industry Talks: Élise Aicardi, responsable de coproduccions, Public Sénat TV. Lejla Dedic, Al Jazeera English. John Marshall, responsable, Everslate. Mohamad Soueid, commissioning editor Asharq TV.

Cultura, Gènere i

XIX Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya

Lloc: Filmoteca de Catalunya, Centre d’Art Santa Mònica, Zumzeig i Lleialtat Santsenca, Barcelona

Dates: del 6 al 16 de novembre

Col·laboració amb: Sodepau, Filmoteca de Catalunya – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, La Fàbric@

Prop d’una trentena de llargmetratges de ficció i documentals, cinema clàssic i animació, a més de col·loquis i activitats paral·leles centrades en la reflexió sobre els conflictes actuals a la regió, la memòria i la identitat, integren la programació de la nova edició d’aquesta mostra que, a través de la secció oficial i dels cicles «Clàssics» i «Cinema en família», ofereix anualment una selecció dels films més interessants del panorama cinematogràfic àrab. Enguany, la mostra es complementa amb la selecció «La revolució a Síria i el seu cinema», una retrospectiva del realitzador palestí Mustafa Abu Ali i la sessió de cloenda amb la projecció de la pel·lícula El caftà blau, de Maryam Touzani, guardonada en diversos festivals internacionals de cinema. En el marc de la seva contribució a la mostra, l’IEMed organitza, el 8 de novembre, a la Biblioteca de Sant Pau – Santa Creu de Barcelona, la conversa «Cinema, ciutat i memòria» amb Elisabetta Ciuccarelli, responsable de programes de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil de l’IEMed; Gabriel Garroum, investigador en relacions internacionals i autor del llibre Urbicide in Syria; i Khadijeh Habashne, investigadora i cineasta.

Formats musicals

Presentació del XXVIII Festival

de

Músiques Sacres de Fes “Renaissances”

Lloc: Centre de Cultura i Memòria El Born, Barcelona

Data: 9 d’abril

Col·laboració amb: Fondation Esprit de Fès, Fundació Ibn Battuta, Ajuntament de Barcelona

Presentació a Barcelona de la 28a edició del Festival de Músiques Sacres de Fes, que, sota el lema «Renaixements», convida el públic a una immersió, a través dels segles, en el patrimoni musical sacre de diverses cultures del món, amb la participació de companyies de més de quinze països. Com a tast del que oferirà aquesta nova edició del festival, que tindrà lloc del 16 al 24 de juny a Fes, el conjunt Nila Nour ofereix un repertori de música de fusió flamenco-andalusina.

Ponents: Gemma Aubarell, directora de Cultura, Gènere i Societat Civil, IEMed, Barcelona. Mohamed Chaïb, president, Fundació Ibn Batuta. Xavier Marcè, regidor de Cultura i Indústries Creatives, Ajuntament de Barcelona. Abderrafie Zouitene, president, Fundació Esperit de Fes.

Músics: Adil El Amrani, llaüt. Nihan Devecioglu, veu. Pedro Javier González, guitarra. Olvido Lanza, violí. Antonio Sánchez, percussió. Layla Yassamin, veu.

Concert de Maktub Project en el marc del cicle “Juliols a la fresca 2025”

Lloc: Ateneu Barcelonès, Barcelona

Data: 17 de juliol

Col·laboració amb: Ateneu Barcelonès, Ajuntament de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Fundació “la Caixa”

Nascuda a Barcelona el 2018, la formació Maktub Project s’endinsa en la fusió de la cultura mediterrània en tota la seva amplitud, i proposa un viatge sonor que rescata paisatges melòdics i repertori tradicional de diferents cultures, com l’andalusina, la judeosefardita o l’otomana, així com estils com la zambra, els tangos, la bulería, la granaína o el saz semai.

Aquesta és la proposta de l’IEMed per a la seva col·laboració anual amb l’oferta musical de l’Ateneu, un punt de trobada per al coneixement mutu i el diàleg entre cultures a través de la música.

Músics: Ana Casado, veu. Sergio Di Finizio, baix elèctric. Georgi Dimitrov, qanun turc. Àlex Guitart, percussió.

3.4. Cultura, Gènere

V Festival Internacional Jordi Savall de Música Antiga “Homenatge a la diversitat”

Llocs: Reial Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia; Santuari de la Serra i Antic Hospital de Santa Magdalena, Montblanc; Convent de les Arts, Alcover; Església de Sant Francesc, Valls.

Dates: de l’11 al 17 d’agost

Col·laboració amb: Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall

L’IEMed dona suport a la cinquena edició d’aquest festival, que es consolida com un referent europeu en la recuperació i difusió del patrimoni musical. El concert inaugural, a càrrec d’Ensemble Mediterrània, obre una programació repartida entre el Reial Monestir de Santes Creus, Montblanc, Valls i Alcover, amb un recorregut que s’estén des de la música medieval fins a la contemporània i que inclou tradicions musicals d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. Entre els projectes destacats figura Homenaje a Marco Polo, que Hespèrion XXI i Orpheus 21 presenten com un viatge sonor per la Xina, la Tartària, l’Iran, la Pèrsia i la Venècia del segle xiii per commemorar el VII centenari de la mort de l’explorador venecià, així com Cantos del ciclo de la vida, que la cantant siriana Waed Bouhassoun lidera amb músiques tradicionals associades als rituals de naixement, matrimoni i mort. Ricercar Consort interpreta Clarobscuros, una reinterpretació de l’obra de Francisco Correa de Arauxo per a consort de violes de gamba, mentre la Jove Capella Reial de Catalunya ofereix la Missa pro Defunctis de Cristóbal de Morales, considerada una joia de la polifonia renaixentista. També es presenta El mañana de ayer, un espectacle de dansa amb Federica Porello i Daniel Claret que estableix un diàleg entre música i moviment a partir d’obres de Bach, Telemann, Gubaidulina, Kurtág i Pärt, juntament amb concerts de Pierre Hamon, el Quartet Casals, Enrike Solinís i els germans Marc i Pierre Hantaï. A més, el festival inclou conferències centrades en la geopolítica, els drets humans i la filosofia, així com l’exposició audiovisual immersiva El sonido de la tinta, creada per Frederic Amat i Jordi Savall, que reforça l’essència del festival com a espai de trobada entre art, pensament i memòria.

Concert inaugural:

Santuari de la Serra, Montblanc, 11 d’agost

Ensemble Mediterrània. “Homenatge a la diversitat”

Carola Ortiz, direcció, veu i clarinet. Carla González, contrabaix, veu i percussions. Àlex Guitart, llaüt turc. Hovhannes Karakhanyan, duduk. Georgi Dimitrov, qanun. Offer Rommer, llaüt i guitarra. Neila Benbey, veu. Míriam Encina, multi-instrumentista.

Cicle de conferències:

El Casalot de Santes Creus, 12 d’agost

La diversitat com a camí cap a la plenitud

Maria Bartels, filòsofa

El Casalot de Santes Creus, 13 d’agost

Per què la guerra?

Koert Debeuf, professor de Política Internacional, Universitat Lliure de Brussel·les i Brussels School of Governance (BSoG)

El Casalot de Santes Creus, 16 d’agost

Una ànima entre pedra i so: l’herència musical de mossèn Clemente Alpuente

Maria Joana Virgili i Gasol, historiadora i pedagoga

Institut d’Estudis Vallencs, 17 d’agost

La pau a Síria i al Pròxim Orient

Nour Salameh, professora del Màster d’Estudis Àrabs

Contemporanis de la Universitat Autònoma de Barcelona; membre de la junta de govern de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

Concert del Dia de la Mediterrània

En el marc de la commemoració del 28 de novembre, declarat per la Unió per la Mediterrània Dia Internacional de la Mediterrània

Lloc: Petit Palau, Palau de la Música Catalana, Barcelona

Data: 28 de novembre

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació – AECID

Enguany, el Dia de la Mediterrània pren una dimensió especial en coincidir amb el 30è aniversari del Procés de Barcelona. Tres dècades després, Barcelona torna a ser punt de trobada per reivindicar la Mediterrània com a espai compartit i pont d’entesa entre ambdues ribes. La commemoració posa el focus en la capacitat de la música i la poesia per teixir vincles i obrir diàlegs, amb la mirada posada en un futur més just i pacífic per a tota la regió. Emmarcat en el 10è Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània i els seus side events, el concert compta amb la reconeguda cantaora barcelonina Mayte Martín, que interpreta El amor brujo, de Manuel de Falla —considerada l’obra mestra del compositor—, juntament amb la Camerata Penedès i sota la direcció d’Elena Rey. S’hi sumen el músic Gani Mirzo i l’actriu Manar Taljo.

Director artístico: Martí Sancliment, dramaturgo, director escénico

Conducción: Ana Carolina Parisi, actriz

Parlamentos: José Manuel Albares, ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación. Senén Florensa, presidente ejecutivo, IEMed. Maria Eugènia Gay, segunda teniente de Alcaldía del Ayuntamiento de Barcelona. Salvador Illa, presidente de la Generalitat de Catalunya. Nasser Kamel, secretario general de la Unión por el Mediterráneo. Artistas: Mayte Martín, cantaora, compositora y guitarrista. Gani Mirzo, músico kurdo. Camerata Penedès, orquesta con sede en el Auditorio Municipal de Vilafranca del Penedès. Manar Taljo, actriz.

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

3.4. Cultura, Gènere

4. Xarxes

Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies coordinades per l’IEMed

EuroMeSCo

Xarxa de think tanks i centres d’investigació dedicats a l’anàlisi de la política exterior i a la recerca en matèria de seguretat, migracions i desenvolupament socioeconòmic a la Mediterrània. L’objectiu d’EuroMeSCo és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus integrants, que a finals de 2025 arriben als 97 membres de ple dret, 22 observadors i 5 associats, i representen 29 països de la regió euromediterrània. L’IEMed n’ostenta la secretaria general des del 19 de novembre de 2010.

www.euromesco.net

Xarxa Espanyola de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh (FAL)

Com a institució participada per tots els països membres de la Unió per la Mediterrània, la Fundació Anna Lindh (FAL) ocupa una posició única per treballar pel diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la regió. Des de la seva creació l’any 2005, a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regional d’organitzacions de la societat civil integrada per universitats, associacions, institucions públiques i privades i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed coordina la xarxa nacional espanyola (REFAL) de la Fundació, que al desembre de 2025 està formada per 175 membres.

https://redespanolafal.iemed.org

Euro-Mediterranean Guarantee Network (EMGN)

L’1 de gener de 2020 va començar a funcionar aquesta xarxa d’institucions de garantia de crèdit de diversos països euromediterranis, liderada per l’IEMed i avalada des del 15 de juny de 2022 per la Unió per la Mediterrània. El seu objectiu és facilitar la formació, l’intercanvi de bones pràctiques institucionals i la recerca sobre la viabilitat de fomentar fons de contragarantia per donar suport a les pimes dels països socis mediterranis, així com promoure eines d’investigació i d’anàlisi per crear instruments de garantia. Actualment, la xarxa aplega 14 membres de ple dret i 4 associats, que representen 16 països.

www.emgn.eu

MedThink 5+5

Establerta el maig de 2016 amb el suport d’una trentena de centres de reflexió de deu països de la Mediterrània occidental —Portugal, Espanya, França, Itàlia, Malta, Marroc, Mauritània, Algèria, Líbia i Tunísia—, MedThink 5+5 aplega 32 institucions acadèmiques i think tanks que treballen al voltant del Fòrum de la Mediterrània Occidental —el format ministerial del Diàleg 5+5— i dels seus grups de treball d’alt nivell. www.medthink5plus5.org

Fundació de Dones Euromediterrànies (FFEM)

Amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforç del rol de les dones a la regió euromediterrània, l’IEMed, el Forum Femmes Méditerranée (França), la Fédération de la Ligue Démocratique des Droits des Femmes (Marroc), el Réseau Universitaire et Scientifique Euro-Méditerranéen sur le Genre et les Femmes (RUSEMEG, França), el Center of Arab Woman for Training and Research (CAWTAR, Tunísia) i la Delegació Interministerial per a la Mediterrània de França (DIMED) van constituir, el 6 de setembre de 2013 a Barcelona, aquesta entitat amb seu a l’IEMed, que compta amb el segell de la Unió per la Mediterrània. www.euromedwomen.foundation

Xarxes euromediterrànies amb participació activa de l’IEMed

MedCities: Network of Mediterranean Cities

L’assemblea general de MedCities, el 25 de novembre de 2025, aprova l’ingrés de l’IEMed com a membre observador d’aquesta xarxa que, des de la seva creació a Barcelona el 1991, impulsa el desenvolupament urbà sostenible des del nivell local. Actualment agrupa 81 autoritats locals d’ambdues ribes de la Mediterrània i treballa principalment en els àmbits del medi ambient i el clima, la planificació urbana, la governança local i el subministrament de serveis bàsics, fomentant projectes i intercanvis de coneixement per enfortir les capacitats municipals, promoure polítiques locals de sostenibilitat i impulsar la cooperació i l’aprenentatge entre ciutats.

www.medcities.org

EuroMed MIgration Research Network (EuroMedMig.ReNet)

L’IEMed és soci d’aquest grup de recerca integrat per investigadors del nord i del sud de la Mediterrània vinculats a la xarxa International Migration, Integration and Social Cohesion (IMISCOE), amb l’objectiu d’impulsar la recerca en àmbits com les migracions, la gestió de la diversitat, les relacions interculturals i el desenvolupament. www.upf.edu/web/euromedmig

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE)

L’IEMed és membre d’aquest fòrum de caràcter econòmic, amb seu a Marsella, que reuneix més d’un centenar d’institucions de recerca de 38 països de l’Associació Euromediterrània. www.femise.org

Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

L’IEMed forma part, a través del seu comitè espanyol, d’aquesta organització representant de la societat civil que contribueix a defensar els valors i principis democràtics propis de les societats europees, sobre els quals s’ha fonamentat la construcció de l’actual Unió Europea. www.leceonline.org

Euro-Mediterranean and African Network for Economic Studies (EMANES)

Xarxa que aplega a més d’una trentena d’institucions de recerca i grups de reflexió d’estudis socioeconòmics i que parteix del treball de recerca de l’Euro-Mediterranean Economists Association (www.euromed-economists.org) i de la Mediterranean Prospects Network (www.medpro-foresight.eu). www.emnes.org

Euromediterranean University (EMUNI)

L’IEMed és membre de l’Assemblea General d’aquesta xarxa d’universitats euromediterrànies, fundada l’any 2008 i amb seu a Piran. La primera assemblea general de la Universitat Euromediterrània va tenir lloc el novembre de 2008 a la seu de l’IEMed. www.emuni.si

Mediterranean Think Tank Alliance on Climate Change (MATTCCh)

L’IEMed forma part del grup de treball sobre mesures d’implementació de l’acció climàtica d’aquesta xarxa informal de centres de pensament de la regió creada el juliol de 2024 per abordar els reptes climàtics que afronta la Mediterrània fomentant la investigació, el desenvolupament de polítiques i els esforços de defensa de les prioritats mediambientals.

Projectes europeus

Support to Reflection and Consultations on the Pact for the Mediterranean L’1 de desembre de 2024 va començar la implementació d’aquesta subvenció directa de la Comissió Europea, atorgada a l’IEMed per desenvolupar, al llarg de 19 mesos, un projecte d’acompanyament al Pacte per la Mediterrània, que serà el principal instrument polític de les institucions europees en el nou cicle legislatiu per impulsar les seves relacions amb els països del sud de la Mediterrània. El projecte s’estructura en dues fases: una primera, durant el període de conceptualització del Pacte per la Mediterrània, i una segona, en el període de desplegament d’aquest renovat marc relacional, un cop hagi estat aprovat per les institucions europees.

Xarxa Doctoral Marie Skłodowska-Curie de l’Euro-Mediterranean Research Network on Migration (EuroMedMig)

Membres i associats: GRITIM-Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, Espanya. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Universitat Koç, Istanbul, Turquia. Universitat de Sussa, Tunísia. Universitat de Lisboa, Portugal. Universitat Mohammed V de Rabat, Marroc. Universitat de Catània, Itàlia. Universitat Harokopio, Atenes, Grècia. Universitat de Niça – Costa Blava, França. Universitat de Lieja, Bèlgica. Universitat d’Elbasan, Albània. Organització Internacional per a les Migracions al Marroc. Eurac Research, Itàlia. Universitat Americana del Caire, Egipte. CericMed, Marroc.

El mes d’abril de 2024, la xarxa EuroMedMig, coordinada pel Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració (GRITIM) de la Universitat Pompeu Fabra, va esdevenir adjudicatària d’una subvenció per establir una xarxa de doctorats Marie Curie, després que la proposta presentada aconseguís una puntuació de 97,8 sobre 100 punts possibles per part del comitè de selecció de la Comissió Europea. Al llarg de quatre anys, i amb un pressupost de 3 milions d’euros, aquesta xarxa permetrà crear 12 doctorats entre les universitats associades a EuroMedMig, així com oferir activitats formatives conjuntes als investigadors en fase inicial, fomentar estades interacadèmiques, impulsar activitats de diàleg polític i social i, en definitiva, garantir una cocreació interdisciplinària de coneixement i recerca per influir en el debat científic i polític en àmbits com la governança i les polítiques al voltant de les migracions, les taxonomies de moviments humans, els motors que els impulsen i les transformacions socials, culturals, econòmiques i laborals que generen. A més, aquesta iniciativa és la primera de les accions recollides al memoràndum 2024-2028, signat el desembre de 2023 entre EuroMedMig i l’IEMed, per unir esforços i incrementar el coneixement i les recomanacions polítiques en matèria migratòria a la Mediterrània des d’una perspectiva multidisciplinària i integral.

MEDiterranean Youth for Creative Impact (MEDYCI)

Consorci: Les Têtes de l’art, França. Centre Internacional de Desenvolupament per a la Governança Local Innovadora (CILG), Tunísia. Fundació Anna Lindh (FAL), Egipte. Associació Juvenil Pi, Turquia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya.

Finançat per l’instrument Interreg NEXT MED, MEDYCI té com a objectiu general millorar l’ocupabilitat i la participació cívica de la joventut mediterrània, especialment d’aquells joves que afronten més vulnerabilitats, mitjançant un enfocament innovador que combina creativitat, anàlisi crítica i acció pràctica. Entre els mesos de setembre de 2025 i març de 2028, el projecte formarà 200 joves als cinc països participants i posarà en marxa els MEDYCI Studios, gestionats pels mateixos

joves i concebuts com a espais pedagògics i d’innovació que utilitzen la comunicació creativa per visibilitzar propostes i fomentar el diàleg. Des d’aquests espais es produiran web TV shows i esdeveniments creatius, juntament amb accions locals i transnacionals que connectin la joventut amb autoritats i comunitats. Mitjançant un manual metodològic i una plataforma e-learning, el projecte vol assegurar la replicabilitat i la sostenibilitat, fomentant una joventut més capacitada, solidària i activa en la construcció de societats mediterrànies inclusives.

Contracte marc per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors amb el Comitè de les Regions

Consorci: Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya.

El mes de febrer de 2023, el consorci format per CASE i l’IEMed va esdevenir novament adjudicatari d’aquest contracte marc per a proveir de 2023 a 2027 d’expertesa i assessorament en matèria de Relacions Internacionals al Comitè de les Regions.

Contracte marc per la realització d’estudis en l’àmbit de les Relacions Exteriors – Veïnatge Sud i Gran Orient Mitjà – amb el Parlament Europeu

Consorci: Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Center for Social and Economic Research (CASE), Polònia. German Institute of Global and Area Studies (GIGA), Alemanya.

El mes de juliol de 2024, el Parlament Europeu va adjudicar al consorci liderat per l’IEMed un contracte marc plurianual per aportar entre 2024 i 2028 expertesa al Parlament i els seus membres en l’àmbit de les relacions d’Europa amb els països de la regió de veïnatge meridional i el gran Orient Mitjà.

4. Xarxes

Publicacions

Periòdiques

IEMed Mediterranean Yearbook 2025

La publicació insígnia de l’IEMed ofereix un retrat dels principals esdeveniments que han marcat la regió euromediterrània al llarg de l’any 2024 i part de 2025, a partir de la col·laboració de més de cinquanta autors internacionals i amb una introducció de Dubravka Šuica, comissària europea. El dossier central d’aquest Anuari se centra en la reconfiguració de l’ordre internacional i les guerres territorials a l’Orient Mitjà, i la secció «Claus» aborda altres grans processos que han marcat l’agenda euromediterrània en els darrers mesos: la Unió Europea i el nou marc institucional de la seva política vers la Mediterrània trenta anys després del sorgiment del Procés de Barcelona, els grans reptes econòmics que afronta la regió, el llegat que deixa la destrucció de la franja de Gaza després de dos anys d’ofensiva israeliana i els escenaris que s’obren per a Síria i el seu entorn geogràfic després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad. La secció “Panorama» dona cobertura als temes imprescindibles per conèixer l’actualitat de les dinàmiques subregionals i nacionals als països mediterranis de la UE, a l’àrea d’ampliació balcànica, a Turquia, al Magrib, al Pròxim Orient i a altres actors rellevants. Així mateix, l’Anuari aporta l’anàlisi dels dossiers polítics, econòmics, culturals i socials que determinen l’evolució dels grans sectors estratègics de les relacions euromediterrànies. La publicació incorpora, a més, un ampli desplegament d’indicadors per països, cronologies, gràfics, mapes i taules comparatives sobre una gran diversitat d’aspectes, que inclouen la cooperació entre ambdues ribes, el comerç internacional, la demografia, la qüestió de gènere, la producció agroalimentària, la despesa militar, l’ocupació i l’atur o el consum d’energia. Els continguts de l’Anuari es troben íntegrament disponibles en versió electrònica al web de l’IEMed.

Autors: Dubravka Šuica, Katarzyna Sidło, Marc Pierini, Senén Florensa, Giorgia Giovanetti, Enrico Marvasi, Luca Lodi, Iacopo Maria Taddei, Dina Moawad, Shahrokh Fardoust, Constantin Tsakas, José Abu Tarbush, Philip Holzapfel, Muriel Asseburg, Bichara Khader, Salam Kawakibi, John O’Rourke, Khaled Emam, Michael A. Köhler, Ellen Laipson, Adlene Mohammedi, Carmen Rodríguez, Gawdat Bahgat, Carine Pina, Nimrod Goren, Dalia Ghanem, Leonidas Karakatsanis, Engjellushe Morina, Yorgos Christidis, Verena Allert, Ngadhnjim Halilaj, Ognjan Pantic, Irene Fernández Molina, Brahim Omansour, Larbi Chouikha, Álvaro de Argüelles Lugo, Alessia Melcangi, Katharina Lenner, Tahani Mustafa, Alain Dieckhoff, Leyla Hamad Zahonero, Paul Taylor, Noah Sylvia, Marwan Tarazi, Camellia Mahjoubi, Francesco Fasani, Tin Hinane el Kadi, Youssef Brouziyne, Ger Bergkamp, Arnau Gallard, Fabienne Messica, Basim Tweissi, Gabriel Garroun Pla, Gemma Aubarell, Youness Machichi, Angeliki Dimitriadi, Salah Hussein al Houdalieh, Shana Cohen.

15th Euromed Survey. Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean

En un context de redefinició de l’acció exterior de la Unió Europea cap al veïnatge mediterrani, la Comissió Europea ha creat la Direcció General per al Pròxim Orient, el Nord d’Àfrica i el Golf (DG MENA), dirigida per la comissària Dubravka Šuica. Aquest nou òrgan té la missió d’orientar els objectius futurs de la política euromediterrània impulsant l’elaboració d’un Nou Pacte per la Mediterrània, mitjançant un marc consensuat amb els països del Veïnatge Sud. Amb l’encàrrec de donar suport a aquest procés consultiu, l’IEMed, com a secretaria de la xarxa EuroMeSCo, ha liderat un exercici de reflexió plural i oberta amb actors institucionals, experts i representants de la societat civil. La 15a edició de l’EuroMed Survey s’insereix en aquest marc i constitueix una eina clau per comprendre les percepcions sobre el paper de la UE al sud de la Mediterrània i sobre els mecanismes de cooperació existents. El qüestionari —difós el març de 2025— va recollir contribucions de responsables polítics, acadèmics i membres de la societat civil tant de la Unió Europea com dels països del Veïnatge Sud. Els resultats reflecteixen una valoració desigual segons l’origen geogràfic, amb una visió més crítica des d’Europa i més favorable des del sud. Tot i que es reconeixen avenços en l’àmbit climàtic i ambiental, persisteixen preocupacions sobre la capacitat de la UE per abordar conflictes i fomentar una governança més democràtica. Les persones enquestades coincideixen en la necessitat de redefinir els marcs de cooperació sota principis de major equilibri i corresponsabilitat, tot destacant àrees prioritàries com el desenvolupament econòmic, la inversió estratègica i l’adaptació climàtica. Més enllà del treball quantitatiu, l’informe incorpora un corpus d’anàlisis qualitatives que constitueix un eix fonamental per interpretar i contextualitzar els resultats de l’enquesta. Diversos autors aporten visions complementàries i expertes sobre les condicions polítiques, institucionals i geoestratègiques que configuren les relacions euromediterrànies. En conjunt, el volum posa en relleu la necessitat d’un compromís polític renovat, d’una acció exterior més coherent i d’un reforç de la confiança mútua com a condicions indispensables per a una cooperació euromediterrània efectiva i duradora.

Descriptive Report:

EU’s Overall Engagement with the Southern Neighbourhood and EuroMediterranean Cooperation Frameworks and Mechanisms. Rim Filali Meknassi, Xavier Aragall, Fabiola Alejandra Pérez Huerfano, Javier Garcia

Qualitative Analysis:

• Interconnected Futures: Towards a New Pact for the Mediterranean. Charlotta Sparre

• Reinventing E U-Mediterranean Cooperation: For a more Balanced and Sustainable Partnership. Salam Kawakibi

• Triangle Partnership on the Rise: How the European Union, the Southern Neighbourhood and the Gulf Cooperation Council can Shape the Future Together. Christian-Peter Hanelt, Nico Zillekens

• Bridging Public Opinion and St akeholder Perspectives on Climate Change in the Middle East and North Africa. Yasmina Abouzzohour. Col·laboració amb: Arab Barometer.

Shaping Policy: Regional Consultation on the New Pact for the Mediterranean

afkar/ideas

Revista en espanyol i francès que aporta les claus polítiques, econòmiques, socials i culturals per a entendre les relacions entre Espanya, la Unió Europea i el món àrab.

Col·laboració amb: Fundación Análisis de Política Exterior

afkar/ideas 76. Gaza, ¿una paz sin paz?

Amb la commemoració dels trenta anys del Procés de Barcelona, afkar/ideas revisa l’estat de les relacions euromagribines en un context marcat per creixents dependències energètiques i tensions regionals. El dossier analitza l’actual orientació de la política euromediterrània, la rivalitat entre Algèria i el Marroc, el bloqueig de la integració magribina i el pes que la inestabilitat libia i els interessos del sud d’Europa tenen en el conjunt de la regió. La secció «Ideas Políticas» prosegueix analitzant l’evolució dels esdeveniments a Gaza, Cisjordània, Israel, el Líban i Síria mentre que «Tendencias económicas» se centra en l’augment de la despesa militar a la regió MENA, la competència entre Rússia i Estats Units per consolidar aliats i el protagonisme dels exèrcits en règims on les forces armades continuen determinant el poder polític. Finalment, «Diálogos» reflexiona sobre la memòria palestina mitjançant la preservació d’arxius, el cinema documental i les arts visuals a Gaza, que esdevenen eines per resistir l’esborrament i preservar el relat d’una societat sotmesa a destrucció constant.

Autors: Mutaz Qafisheh, Caterina Roggero, Miguel Hernando de Larramendi, Laurence Thieux, Youssef Cherif, Virginie Collombier, Ignacio Álvarez Ossorio, Xavier Guignard, Ricard González, Bárbara Azaola, Zain Hussain, Alaa Tartir, Charles W. Dunne, Samir Battiss, Ghada Dimashk, Joseph Fahim, Sarvy Geranpayeh, Luisa Faustini, Joan Roura, Luz Gómez, Manal Jamal.

afkar/ideas 75. Autoritarismos y sociedad civil en la región MENA

Quan s’acompleixen prop de quinze anys de les revoltes que van sacsejar el món àrab i van propiciar la caiguda de règims que fins aleshores semblaven monolítics i inamovibles, el número d’estiu d’afkar/ideas ofereix un recorregut per la situació actual de la regió, on unes societats civils fragmentades i debilitades han anat veient com, país rere país, l’autoritarisme ha anat retornant amb força renovada de la mà d’aparells de seguretat i militars que mai no van ser desmantellats. Entre d’altres temes, la secció «Dossier» recull anàlisis sobre l’erosió del multilateralisme i la crisi de la democràcia, el paper creixent dels règims autoritaris i els reptes de societats civils desprotegides. La secció «Ideas Políticas» aprofundeix en els conflictes d’Israel-Palestina i Sudan, les negociacions nuclears amb l’Iran i els nous equilibris econòmics i geopolítics regionals.

Autors: Duygu Aslan, Lara Villalón, Senén Florensa, Philippe Droz-Vincent, Anwar Mhajne, James Lynch, Meir Margalit, Wendy Ramadan-Alban, Itxaso Domínguez de Olazábal, Marc Lavergne, Rasha Helwa, Hakim Ben Hammouda, Michael Tanchum, Léna Saadé Gebran, Bashar Murkus, Khulood Basel, Nuria Calvo, Khalid Amine.

afkar/ideas 74. El cambiante orden regional en Oriente Medio El número 74 d’afkar/ideas realitza un recorregut per l’estat de tot el Pròxim Orient en un moment en què la fi del consens transatlàntic, des de l’arribada de Donald Trump a la seva segona presidència dels Estats Units, suposa una amenaça per a l’estabilitat de l’ordre mundial vigent. Les perspectives de futur per a la Síria post-Assad, el paper clau que estan cridats a jugar Turquia i els països del golf Pèrsic, i l’incert escenari que es planteja per a l’Iran en el nou context regional són alguns dels grans temes d’aquest número, que també aborda la geopolítica dels minerals crítics a la secció «Tendencias económicas».

Autors: Muhsen al Mustafa, Ricard González, Dario Cristiani, Luciano Zaccara, Kristin Diwan, Marc Marginedas, Carmen Rodríguez López, Gabriel Garroum Pla, Rut Bermejo Casado, Mariano Aguirre Ernst, Sophia Kalantzakos, Arslan Chikhaoui, Aida Traidi, Fabienne Messica, Sarra Messaoudi.

Quaderns de la Mediterrània

Revista semestral sobre cultures i societats mediterrànies que aprofundeix en la necessitat de promoure el diàleg intercultural a partir de l’estudi de les seves realitats des de diverses disciplines.

Quaderns de la Mediterrània 37. “25 años de reflexiones por un diálogo euromediterráneo”

Des de la publicació, a l’inici del nou segle, del primer número de Quaderns de la Mediterrània, dedicat a la reflexió i a la recerca de valors contemporanis comuns entre ambdues ribes de la Mediterrània, les 36 edicions de la revista han comptat amb contribucions d’algunes de les figures més emblemàtiques del pensament i de les ciències socials de la regió. Aquest valuós bagatge, lluny de perdre vigència amb el pas dels anys, esdevé especialment pertinent en un present marcat per temps incerts, en què la conformació i evolució de societats cada vegada més multiculturals es veu condicionada —i sovint perjudicada— per múltiples factors: des del canvi climàtic fins a la digitalització exponencial de les economies, passant per la proliferació de conflictes armats i una geopolítica abocada a horitzons de gran incertesa.

Autors: Maria-Àngels Roque, Amin Maalouf, Bronislaw Geremek, Joseph Maïla, Predrag Matvejević, Abraham Lacalle, Michelangelo Pistoletto, Mohamed Choukri, Najat El Hachmi, Mercedes Giovinazzo, Arjun Appadurai, Fatema Mernissi, Zygmunt Bauman, Umberto Eco, Mohamed Arkoun, José Enrique Ruiz-Domènec, Tahar Ben Jelloun, Amos Oz, Juan Goytisolo, Edgar Morin, Nayla Tabbara, Manuel Castells, Lola Bañón, Begum Özden Firat, Michel Wieviorka, Ulrich Beck, Hajar Al Hawari, Jérémie Fosse, Saad Uakkas, Mohamed El Amrani, Nawal El Saadawi, Sophie Bessis, Randa Achmawi, Esther Fouchier, Anna Dorangricchia, Ghina M. Halabi.

37

Monografies mediterrànies 12. “Reclaiming Our Shared Humanity. Countering Polarisation and Dehumanisation Driven by the Middle East Conflict”

Aquesta publicació de la sèrie Monografies Mediterrànies de l’IEMed recull els continguts principals de la Conferència de la Societat Civil Euromediterrània, celebrada a Barcelona els dies 26 i 27 d’octubre de 2024 amb el suport de la Comissió Europea, el SEAE i l’AECID, com a trobada prèvia al Fòrum Regional de la Unió per la Mediterrània de 2024. La monografia analitza com la polarització, la manipulació informativa i la deshumanització afecten les relacions euromediterrànies i dificulten la cohesió social i la cooperació. A partir de les aportacions de representants polítics, acadèmics i actors socials —entre les quals destaca la reflexió final de Josep Borrell—, el text defensa la necessitat d’una diplomàcia més coherent, d’un diàleg intercultural profund i de narratives basades en valors compartits. També s’hi tracta el paper clau de les dones en la construcció de la pau, l’impacte de la desinformació i dels discursos d’odi, especialment a les xarxes socials, i la responsabilitat de la societat civil a l’hora de promoure espais de diàleg inclusius i resistents a la polarització. La publicació incorpora, com a annex, la Declaració de Barcelona per Reclamar la Nostra Humanitat Compartida, adoptada durant la conferència. El manifest condemna tota forma de violència, ocupació i racisme, reclama l’aplicació imparcial del dret internacional i defensa la participació activa de dones, joves i agents culturals en els processos de pau. La Declaració, disponible en diverses llengües —incloses les traduccions a l’àrab i a l’hebreu el 2025—, convida persones i institucions a adherir-s’hi i proposa la creació d’un futur Consell Assessor Euromediterrani per impulsar-ne les accions.

Autors: Josep Borrell, Salvador Illa, José Manuel Albares, Nasser Kamel, Rym Ali, Sven Koopmans, Jaume Duch, Miguel Ángel Moratinos, Milica Pesic, Bichara Khader, Dirk Moses, Sanam Naraghi-Anderlini, Jean-Pierre Filiu, Eli Osheroff, Zaha Hassan, Muhammad Shehada, Senén Florensa.

Coedicions

Política Exterior núm. 223

“La mirada del sur”

Col·laboració amb: Política Exterior

L’IEMed col·labora en l’edició d’aquest número de la revista Política Exterior, que parteix d’una reflexió sobre els nombrosos llaços, reptes i oportunitats entre ambdues ribes de la Mediterrània, en un context en què la seguretat i la prosperitat d’Espanya, i per extensió de la Unió Europea, no es poden separar de l’esdevenir dels països veïns del sud de la Mediterrània. Aquest número ofereix articles que, entre d’altres temes, analitzen els vincles entre la geopolítica mediterrània i el conflicte en curs a Ucraïna, els règims consolidats al sud després de les revoltes àrabs, l’etapa de canvis dràstics que preconitza la nova administració Trump als Estats Units, la necessitat de reformular l’estratègia europea envers l’Àfrica, les

RECLAIMING OUR SHARED HUMANITY COUNTERING

relacions hispano-marroquines, la situació d’inseguretat al Sahel, el paper de Rússia, la qüestió del Sàhara Occidental i el dilema de futur a què s’enfronta Alemanya.

Autors: Luis Felipe Fernández de la Peña, Marc Marginedas, Enrique Viguera, Pilar Requena, Ruth Ferrero-Turrión, Pablo M. Díez, Gustavo Palomares Lerma, Ángel Saz-Carranza, Elisa Lenker Andrade, Ana pastor García, José Manuel Albares, Bernabé López García, Ana Isabel González Santamaría, Koussay Boulaich, Beatriz Mesa, Barah Mikail, Senén Florensa, Ignacio Fuente Cobo, Pedro Rodríguez, Ana Carbajosa, Aurora Mínguez, Ana Alonso, José María de Areilza, Felipe Sahagún, Iñaki Gil, Iliana Olivé, Daniel Parejo, Javier García Toni, Alfonso Goizueta.

“Challenges

and Opportunities for Local Authorities in Supporting Euro-Mediterranean Cooperation”

Col·laboració amb: Center for Social and Economic Research (CASE), Varsòvia

Dins del contracte marc amb el Comitè de les Regions, l’IEMed i el Center for Social and Economic Research (CASE) de Varsòvia elaboren aquest informe per a la Comissió de Ciutadania, Governabilitat i Afers Institucionals i Internacionals del Comitè, que explora el paper dels poders locals i regionals en la cooperació euromediterrània a partir d’una enquesta específica realitzada l’abril de 2025. El text destaca els principals reptes i oportunitats, recull històries d’èxit locals i ofereix perspectives de futur en àmbits com la transició climàtica, el desenvolupament socioeconòmic inclusiu, la cooperació entre ciutats per a la innovació, les causes que condueixen a la migració irregular, les estratègies digitals i de ciutat intel·ligent o el diàleg per a la cohesió social i regional. L’informe també presenta indicadors que permeten una avaluació més clara de l’impacte de les polítiques impulsades per les autoritats locals a la regió i identifica diversos factors clau per obtenir resultats més sòlids en la cooperació euromediterrània: l’accés simplificat i inclusiu al finançament; el desenvolupament de capacitats i el suport tècnic; la inclusió formal en la governança regional; una coordinació més estreta entre autoritats nacionals i locals; el suport al lideratge temàtic per part de les autoritats locals; i el foment de l’aprenentatge entre iguals, les associacions i la visibilització de les accions i dels resultats.

Autors: Antoine Apprioual, Rim Filali Meknassi, Agnieszka Maj, Karolina Zubel.

“Climate Action as a Strategic Priority for the New Pact for the Mediterranean”

Col·laboració amb: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), IMAL Initiative for Climate and Development, ECCO, Eco-Union, E3G, EuroMediterranean Economists Association (EMEA), Sustainable Economics and Finance Association (SEFiA), Economic Policy Research Foundation of Turkey (TEPAV), Istanbul Policy Centre (IPC), European Centre for Development Policy Management (ECDPM), ZERO

Aquest informe, elaborat en el marc de la Mediterranean Alliance of Think Tanks on Climate Change (MATTCCh), analitza la proposta del nou Pacte per la Mediterrània impulsat per la Direcció General per a MENA de la Comissió Europea. El text defensa que l’acció climàtica ha de ser un eix central i transversal en la redefinició de les relacions euromediterrànies, integrant-se de manera orgànica en els àmbits econòmic, energètic, de seguretat i de desenvolupament. S’hi proposen tres pilars fonamentals per a una acció climàtica eficaç: resiliència, adaptació i resposta a pèrdues i danys; mitigació i objectius de descarbonització; i cooperació i mitjans d’implementació. Entre les iniciatives destacades, es presenta la visió TeraMed per assolir 1 TW de capacitat renovable instal·lada a la Mediterrània, juntament amb inversions en eficiència energètica, electrificació i interconnexions transfrontereres. El document subratlla la importància d’un enfocament integrat WEFE (aigua-energiaalimentació-ecosistemes) i d’una governança compartida i inclusiva per garantir una cooperació duradora i equitativa entre les dues ribes.

“Femmes de Méditerranée:

Entre résistances et stratégies de

pouvoirs”

Col·laboració amb: Centre de femmes arabes pour la formation et la recherche (CAWTAR), Estat francès, Féderation des ligues des droits des femmes (FLDF), Forum Femmes Méditerranée (FFM), Réseau universitaire et scientifique euroméditerranéen sur le genre et les femmes (RUSEMEG)

La Declaració de Barcelona de 1995 va establir els drets humans com a base del Partenariat euromediterrani, tot i que el paper de les dones hi apareixia només de manera marginal. Amb el temps, però, s’ha fet evident que la participació plena de les dones és imprescindible per assolir els objectius de desenvolupament, cohesió i democratització a la regió. Les dinàmiques socials i polítiques del sud i l’est de la Mediterrània han posat de manifest la persistència d’importants desigualtats, així com els obstacles que dificulten l’accés de les dones al mercat laboral, a la presa de decisions i a una ciutadania efectiva. Paral·lelament, s’ha consolidat un moviment divers de dones que contribueix activament a la vida pública, generant espais de diàleg, innovació i cooperació. Les reflexions presentades en aquesta publicació ofereixen una visió de conjunt sobre aquests reptes i avenços, tot destacant la necessitat de continuar reforçant les polítiques d’igualtat, els marcs legislatius i el suport a la societat civil per garantir oportunitats equitatives a tot l’espai euromediterrani.

Autores: Esther Fouchier, Mariam Abdo, Hadia Belhaj Youssef, Souad Benmassaoud, Amina Cheballah, Geneviève Dermenjian, Catherine-Sophie Dimitrioulias, Fatma Oussedik, Nathalie Pilhes, Zoya Rouhana, Maria-Àngels Roque, Aida Traidi Oliván, Martine Levy, Françoise Morvan, Simy Vilches-Ales.

Papers, estudis i informes

EuroMeSCo Joint Policy Studies

39. EU Trade Relations with Southern Mediterranean Partners in Times of Crisis or Conflict

Nora Aboushady, Nancy Ezzeddine, Amir Magdy Kamel, Tommaso Emiliani

Aquest estudi analitza com els marcs comercials entre la UE i els països del sud de la Mediterrània continuen sent superficials, centrats en béns industrials i excloent sectors clau. Aquesta limitació manté patrons de dependència i fa als països socis mediterranis vulnerables als xocs globals. Tot i l’augment dels fluxos comercials des la posada en marxa del Procés de Barcelona, els Acords d’Associació no han impulsat prou la diversificació ni la resiliència. Els casos de Tunísia, el Marroc, Jordània, el Líban i Líbia mostren que les crisis recents han evidenciat aquestes febleses: els marcs més profunds, com el marroquí, s’adapten millor, mentre que els més febles depenen de l’ajuda humanitària. El cas libi revela també els límits del model de “comerç per a la pau”. L’estudi proposa replantejar la política comercial europea, avançant cap a una major convergència reguladora, mecanismes de flexibilitat, diversificació exportadora, transició verda i condicionalitats vinculades al desenvolupament. Això permetria transformar les relacions euromediterrànies en un veritable partenariat.

38. Pathways to a Euro-Arab Gulf Green Partnership: How Renewable Energy-based Manufacturing Value Chains Can Expand EU-GCC Cooperation in Green Transition and Climate Diplomacy

Michael Tanchum, Maryam Salman, Samer Fakhoury, Johannes Späth

L’objectiu d’aquest segon policy study consisteix a analitzar els esforços que estan duent a terme els estats del Golf Pèrsic per a convertir la transició energètica en una via per diversificar les seves economies mitjançant una industrialització descarbonitzada, destacant les oportunitats de cooperació amb la Unió Europea en el marc del seu Clean Industrial Deal (CID). Centrat en els Emirats Àrabs Units, l’Aràbia Saudita, Oman, Qatar, Kuwait i Bahrain, l’estudi explora com el desenvolupament d’infraestructures d’energia renovable i de cadenes de valor manufactureres basades en energia neta pot servir de base per a una cooperació mútuament beneficiosa entre la UE i el Golf. S’hi aborden els ecosistemes d’energia verda i les sinergies amb les estratègies industrials europees (inclòs el CBAM), l’impacte de les normes comercials i reguladores en la producció de materials crítics, el paper dels instruments financers sostenibles i la governança de les transicions impulsades per elits i fons sobirans. En conjunt, els autors conclouen que existeixen àmplies oportunitats per a una cooperació més profunda

TO A EURO-ARAB

entre ambdues regions que reforci la sostenibilitat, la competitivitat industrial i la resiliència de les cadenes de subministrament verdes, subratllant la necessitat d’actuar ara per consolidar una associació estratègica euro-àrab en matèria d’industrialització sostenible.

37. Fostering Regional Cooperation on Natural Disasters and Crisis Management in the Mediterranean

Talal Soud Deifallah Alghrair, Laurent Alfonso, Celine Yazbek, Jean-Claude Al Khalil, Sonia Chabane, Agnieszka Maj

Aquest Joint Policy Study explora com els països de la regió poden reforçar la cooperació, millorar la preparació i construir resiliència mitjançant la innovació, la inclusivitat i la governança compartida. La regió mediterrània es troba en una cruïlla crítica, ja que la freqüència i la intensitat dels desastres naturals i de les crisis relacionades amb el clima continuen augmentant. Analitzant els enfocaments nacionals de la gestió del risc de desastres en països com Jordània, Síria, l’Iraq, Egipte i el Líban, l’estudi posa de manifest les vulnerabilitats multidimensionals de la Mediterrània, des de l’escassetat d’aigua i la urbanització fins al conflicte i la fragilitat de la governança. També examina el paper del Mecanisme de Protecció Civil de la Unió (UCPM) i de la Unió per la Mediterrània en la promoció de la cooperació transfronterera i en l’avanç d’un marc compartit per a la prevenció, la preparació i la recuperació. Es presta una atenció especial a la integració de la tecnologia i dels sistemes d’alerta precoç, incloent-hi la intel·ligència artificial (IA) i els sistemes d’informació geogràfica (SIG), per millorar la previsió, l’avaluació del risc i la presa de decisions. Al mateix temps, l’estudi subratlla la importància d’estratègies inclusives que impliquin les comunitats marginades, els refugiats i les persones desplaçades en la planificació i la recuperació davant desastres.

EuroMeSCo Policy Reports

EuroMeSCo Report. VIII Euromed Young Researchers Forum. Shaping the Digital Future of the Euro-Mediterranean Region. IEMed

EuroMeSCo Report. Euromesco Consultation Circles: Expert Voices and Reflections on the New Pact for the Mediterranean. Rim Filali Meknassi, Jenny Gilbert, Marco Lagae Novković

EuroMeSCo Policy Briefs

157. Rehumanizing the Missing: Harnessing AI and Digital Technologies to Prevent Migrant Disappearance at the Moroccan-Spanish Borders. Nabil Ferdaoussi

156. The New Pact for the Mediterranean: a Stimulus for Enhanced Skills and Labour Mobility? Helena Hahn

155. Securing the Future of Global Trade in the Mediterranean Bassin: A Cooperative Policy Framework for Tanger Med and Algeciras Ports. Mahmoud Arbouch

154. The Smart Green Switch: A Digital Framework for Equitable Urban Greening in the Euro-Mediterranean Region. Rami Khoucha

153. The Use of AI Tools in Asylum Procedures. Quo Vadis? Konstantina Liontou

152. Open Waste Data for a Circular MENA. Practical Transparency for Better Services, Trust, and a Just Transition. Elias El Hayek

151. Securing Digital Borders: Confronting Technology-facilitated Violence against Migrant Women in the Euro-Mediterranean. Martina Canesi

IEMed Policy Studies

12. Science as a Bridge: The Evolving Role of Research and Innovation in Euro-Mediterranean Cooperation

Joan Borrell, Mayeur, Marilena Rossano, Rafael Rodríguez-Clemente, Ali Rhouma, Antonella Autino, Octavi Quintana

Aquest estudi explora diferents aspectes de la cooperació en recerca euromediterrània, oferint perspectives dels responsables polítics, científics i parts interessades que configuren activament el panorama de recerca de la regió. Els articles inclosos a la publicació presenten una visió general de com han evolucionat les iniciatives de recerca durant els darrers 30 anys i el seu impacte en àrees crítiques com el canvi climàtic, la transformació digital, l’energia sostenible, la salut i el creixement econòmic inclusiu.

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània, Fundació PRIMA

11. Acción colectiva, polarización y nuevas vulnerabilidades. Prioridades interculturales de la red española de la Fundación Anna Lindh

Gemma Aubarell, María Teresa Castilla Mesa, Javier Poleo Gutiérrez, Laura Soto, Kilian Wirthwein Vega, Mohammed El Amrani, Pol Villaverde, Lucía García del Moral Martín, José Luis Salido Medina, Viviane Ogou Corbi

Aquest policy paper inclou el treball d’experts de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh, que són observadors i actors en contacte real amb els reptes socials. Els diferents capítols identifiquen aquells àmbits que requereixen polítiques actives no només en relació amb la pròpia gestió intercultural en clau interna. També, com a membres actius d’aquesta comunitat de diàleg euromediterrani, aquests temes s’aborden prioritzant iniciatives que puguin incentivar l’intercanvi i les actuacions amb altres xarxes d’actors socials europeus i mediterranis amb què compartim reptes comuns. Tal com es desprèn de les idees i les propostes exposades als diferents articles d’aquest treball, per incidir en la creació de polítiques positives i proactives és prioritari incentivar la participació d’actors com els joves i tenir en compte societats diverses i, molt especialment, els seus sectors més vulnerables. Per això, les diferents perspectives incideixen en la necessitat de crear espais d’escolta i en la voluntat de ser escoltats per aquells que defineixen les estratègies i les polítiques públiques.

SCIENCE AS A BRIDGE: THE EVOLVING ROLE OF RESEARCH AND INNOVATION IN EURO-MEDITERRANEAN COOPERATION

ACCIÓN COLECTIVA, POLARIZACIÓN Y NUEVAS VULNERABILIDADES

PRIORIDADES INTERCULTURALES DE LA RED ESPAÑOLA DE LA FUNDACIÓN ANNA LINDH

10. MedWe Programme 2. Climate Crisis and Gender Equality in the Euro-Mediterranean Region: Emerging Security Risks

Sarine Karajerjian, Noura Abdelwahab, Manale Abou Dagher, Suzanne Baaklini, Saira Ahmed

El segon número del programa Mediterranean Women Empowerment (MedWe), que s’incardina a la sèrie Policy Studies de l’IEMed, analitza els efectes que el canvi climàtic i les seves manifestacions produeixen en la situació de les dones a la regió mediterrània en termes d’equitat i defensa dels seus drets. Les cinc autores dels articles que integren aquest estudi aborden els reptes i obstacles que la desestabilització que pateix la regió i els riscos securitaris plantegen per a la lluita contra el canvi climàtic i la desigualtat de gènere; la necessitat d’un canvi de narrativa i d’una major aproximació en clau de gènere pel que fa a l’especial vulnerabilitat de les dones davant el canvi climàtic a la Mediterrània; o els efectes dels desplaçaments de població per raons climàtiques sobre les dones.

Col·laboració amb: Unió per la Mediterrània

Papers IEMed

26. The Mediterranean Region and the New International Context. Current Trends And Future Challenges

Andrea Noferini

Aquest informe identifica els principals reptes actuals a la regió mediterrània i els aspectes econòmics, polítics i socials de la regió mediterrània que és poc probable que canviïn a curt i mitjà termini. L’autor considera que el marc de l’Agenda 2030 continua sent el referent comú i compartit cap a la sostenibilitat, amb l’aval oficial de Nacions Unides. Així mateix, defensa que l’actual procés de seguiment de l’Agenda 2030 aporta l’evidència més actualitzada, gràcies a les xifres i dades fiables produïdes per les principals oficines d’estadística i organitzacions internacionals. Metodològicament, l’informe utilitza el marc dels Principis 5P (Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Associació), que permet una anàlisi més sistèmica per a mesurar el grau d’acompliment de l’Agenda 2030 pel que fa als objectius més urgents.

IEMed Reports

36. Conferència de Governadors de Bancs Centrals 2025. Harnessing Innovation and Integration for Sustainable and Inclussive Development in the Mediterranean Region IEMed

Papers IEMed – FEMISE – ERF

Col·laboració amb: Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE), Economic Research Forum (ERF)

20. Measuring Three Decades of Regional Economic Inequality in Egypt and How It Was Affected by the 2016 Structural Adjustment Program. Hussein Suleiman

19. Labor Market Impacts of the Green Transition in the MENA. Shireen Al Azzawi, Vladimir Hlasny

18. Empowering Mediterranean Youth for Knowledge-Driven Growth: Unlocking the Potential of the EuroMed Partnership to Achieve the SDGs. Simon Neaime, Isabelle Gaysset

17. Digital Financial Inclusion: A Silver Bullet for Entrepreneurship in South Mediterranean Countries. Siham Matallah

16. Women and Youth Empowerment in the Palestinian Labour Market: Addressing Challenges and Unlocking Potentials. Rabeh Morrar

15. Climate Change Exposure and Financial Performance: Evidence from the Mediterranean Region. Imen Khanchel, Cyrine Khiari

14. Energy Policies and Labour Market Gender Gaps: the Case of Euromed Region. Stella Tsani, Chrysoula Chitou

13. Exploring the Role of Environmental Regulations and Green Practices in Global Value Chains (GVCs) Participation: Evidence from Firms in the Euro-Mediterranean Region. Myriam Ramzy

12. Global Value Chains (Gvcs) And Social Upgrading: The Role Of Country’s Absorptive Capacity: The Euro-Mediterranean Case. Sylvana Wafik, Asmaa Ezzat

11. Leveraging Networks and Digital Platforms of Collaborative Models to Build Local and Regional Sustainable Value Chains in Agriculture and Waste Management. Two Cases from Lebanon: Green Circle and The Agricultural Revival Program. Mohammad Makki, Annalisa Contini

10. The Impact of Digital Transformation on Informal Sector Integration and SDG Progress in the EUROMED Region Conference. Ceyhun Elgin

09. Navigating Pathways In Entrepreneurship: A Comparative Study Of The Challenges And Opportunities In Palestine, Jordan, And Egypt. Rabeh Morrar

Articles

EuroMeSCo Spot On

37. Gaza’s Day After: It Is Not the Plan that Is Missing but the Will to Implement It José Vericat

Focus MedDialogues

2025

• Working Towards a Plastic-Free Mediterranean Sea. Ahmed Yassin

• Upholding Nature’s Rights to Save the Mar Menor. Teresa Vicente

• Building Real Marine Protection in the Mediterranean. Yassine Ramzi Sghaier

• Shifting Practices to Restore the Mediterranean’s Ecological Balance. Giuseppe di Carlo

• Ocean Literacy in Action. Laura Khatib

• From Fish to Fork: Reconnecting with the Sea that Feeds Us. Anna Bozzano

2024

• Clothing A Better Tomorrow. Omar Itani

• Mobilising The Youth For Environmental. Manar El Kebir

• Championing Marine Conservation in the Eastern Mediterranean. Zafer Kizikaya

• Nurturing Peace And Sustainability Across Boders. Ecopeace Middle East

• Creating Socioeconomic Development Through Culture And Heritage. Leila Ben Gacem

Sèrie Aula Mediterrània

Articles Aula Mediterrània

186. Revisiting the Early Years of the Spanish (Western) Sahara Conflict (1957-1975). Aicha Elbasri

185. Oil and the Arab Civil War. Giacomo Luciani

184. Dilemas de los movimientos sociales en contextos autoritarios: el caso del movimiento amazigh en Marruecos. Ángela Suárez-Collado

183. Le cadre juridique national de la migration et de l’asile en Tunisie. Neila Dorra Jaibi

182. Las palabras que nutren cada día: manifestaciones orales africanas en Europa. Vicente Montes

181. Evros, Ceuta, and Belarus: Migration Power on the Margins of Europe. Gerasimos Tsourapas

180. Order and Disorder in the Shadow of October 7th. Simon Mabon

179. The City in the Islamic World. Medieval Town Planning and the Preservation of Architectural Heritage in Fez. Said Ennahid

178. Women and Borders in the Mediterranean. Camille Schmoll

177. Migration and Secularism. A Critical View of the Construction of Universal Liberal Values in the Europe of the Mediterranean. Sari Hanafi

176. Dismantling Green (Neo)Colonialism: Energy and Climate Justice in the Arab Region. Hamza Hamouchene

175. Migraciones femeninas internacionales y Derechos Humanos en países de la Unión Europea. Desafíos y aportes para la gobernabilidad democrática. Teresa Terrón-Caro

174. The Middle East and North Africa Region’s Greenisation: a Comparative Outlook. Giulia Cimini

173. Una perspectiva transnacional i cultural de les xarxes mercantils a (i des de) la Mediterrània Occidental. Josep San Ruperto

172. Muertes en el Mediterráneo. Cuerpos, huellas y afectos. Carolina Kobelinsky

171. Transformation of Urban Economies in the Mediterranean: The Case of Turkish Cities. Esen Çaglar

170. Migraciones Internacionales y construcción del Mediterráneo. Virginie Baby-Collin

Premis Aula Mediterrània al millor

Treball de Final de Màster 2022-2023

• Esclavitud, ment alitat i càstig. Conflictivitat i pràctiques de repressió contra les persones esclavitzades als territoris de la Corona d’Aragó en Època Moderna (segles xvi-xvii). Ismael Santos Smaq Medina Màster en Història i Identitats a la Mediterrània Occidental, segles xv-xix (UB, UA,UV, UJI). Primer Premi

• Disengagement from ISIS: A Case Study Exploring Variations Based on Gender and Origin. Iman Soliman Master’s in International Security (IBEI). Segon premi

• La resistencia de la mujer palestina mediante el sumud. Chaima Ben Ahmed Homya Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament (UAB). Tercer premi

Premsa,

Premsa, internet i xarxes socials

Premsa, internet i xarxes socials

La inestable situació al Pròxim Orient i la subversió de l’ordre i els consensos internacionals per part dels Estats Units en el segon mandat de Donald Trump, sumats als urgents reptes en qüestions socioeconòmiques, de seguretat i climàtiques, han seguit tensant les perspectives d’estabilitat i progrés a la regió euromediterrània.

Ara bé, l’any 2025 va acabar amb una fita que convida a cert optimisme en l’acció regional concertada: l’aprovació a Barcelona del Nou Pacte per la Mediterrània, que va culminar una intensa agenda euromediterrània d’actes per impulsar la cooperació regional amb motiu del 30è aniversari del Procés de Barcelona.

L’IEMed ha participat activament tant en la definició del Pacte, a través de consultes amb les societats civils del sud i l’est de la Mediterrània, com en l’organització de conferències que van oferir espais d’intercanvi entre centenars de responsables polítics, experts, actors de la societat civil i autoritats locals en la recta final per a la seva aprovació el 28 de novembre de 2025.

La implicació en tot plegat, i la seva contrastada trajectòria en les relacions euromediterrànies, ha revertit durant el darrer tram de l’any en una destacada presència en mitjans de comunicació i un remarcable augment de consultes al web de l’IEMed i de la xarxa EuroMeSCo que coordina, així com de cites en xarxes socials

Temes clau a l’agenda euromediterrània, com les migracions, els conflictes regionals, la política exterior europea, la promoció del desenvolupament socioeconòmic i la sostenibilitat, la irrupció de la IA, o la igualtat de gènere a la Mediterrània, entre d’altres, s’han vist reflectits en publicacions i actes dels quals ens en hem fet ressò a través de comunicacions amb periodistes, presència al web corporatiu i als webs associats a projectes i xarxes coordinats per l’IEMed, e-mailing i xarxes socials.

Conferències, seminaris i trobades presencials i retransmeses en línia es combinen amb la difusió en línia dels continguts de publicacions periòdiques, com l’IEMed Mediterranean Yearbook, afkar/ideas, Quaderns de la Mediterrània, però també de les publicacions de recerca sorgides del treball de xarxes de think tank coordinades per l’IEMed, com la MedThink 5+5 o EuroMeSCo, la principal xarxa de think tanks en política i seguretat a la Mediterrània.

Ràdio 4, 28/1/2025

al centre de la com-

L’acte instituciodistricte (21 de novem18.30 h, a la plaça de la reivindicarà les llui-

revolució quàntica a la Biennal Ciutat Ciència 2025

finalitza la quarta la Biennal Ciutat i que ha programat activitats a Barcelona i per acostar la revoluquàntica a la ciutadania. primera vegada, la trobauna extensió a MèFira Internacional de Guadalajara. la Biennal tornarà a Nit de la Ciència monòlegs científics com Van Ciència, visites performances interdisciplinàries. darrer dia hi haurà deactivitats que resumidescobriments i reptes revolució quàntica.·

Biennal Ciutat i Ciència i Madrid districtes al 23 de novembre biennalciutaticiencia.barcelona

institucional el divendres 28, a les 17 h. La celebració inclourà la lectura del manifest, una sessió de contacontes, activitats familiars i un taller d’auto-

Mayte Martín canta a la Mediterrània al Petit Palau

La cantaora Mayte Martín oferirà amb la Camerata Penedès una interpretació d’El amor brujo de Falla en el concert del Dia de la Mediterrània al Petit Palau. La vetllada inclourà música àrab i un recital poètic del llaütista Gani Mirzo i de l’actriu Manar Taljo. ·

Dia de la Mediterrània

Ciutat Vella Petit Palau, Palau de la Música

Data: 28 de novembre

■ mediterraneanday.com

■ barcelona.cat/dones

Gran final de joves talents musicals a les Corts

El 21è Concurs Internacional de Música de les Corts afronta la fase final aquest diumenge, a les 18 h a l’Auditori l’Illa. La cita culminarà un procés amb 75 joves talents inscrits de nou països. La categoria instrumental ha reunit 48 intèrprets i la de cant 27.

El concurs vol reforçar la projecció dels joves músics i donar més visibilitat a la interpretació musical i a la música clàssica entre el públic jove. En la fase final, cada participant tindrà 10 minuts per mostrar el seu repertori.

Per assistir a la final, cal reservar invitació a la pàgina web cimbarcelona.com·

Música

Les Corts

Auditori l’Illa

Data: 23 de novembre, 18 h ■ cimbarcelona.com

La Vanguardia, 27/11/2025 QF CAT_Agenda, 21/11/2025

El País, 27/11/2025

El Periódico, 28/11/2025

GILBERTO GONZÁLEZ

Mayte Martín

Premsa, internet i xarxes

La Vanguardia, 5/6/2025

L’Observateur

La Vanguardia, 2/12/2025

Anunci, La Vanguardia, 11/2025

15/5/25,

ÉCONOMIE

Nouveau pacte pour la Méditerranée. La parole au Sud

Dans le cadre d’un projet cofinancé par l’UE et l’IEMed, en partenariat avec le Policy Center for the New South, Rabat a accueilli le premier EuroMeSCo Consultation Circle. L’objectif est de définir les priorités d’un futur Pacte pour la Méditerranée avec les partenaires du Sud. Les prochaines étapes auront lieu au Caire, puis à Bruxelles d’ici fin 2025.

14 MAI 2025, 12:27 MOUNIA KABIRI KETTANI

Les Cercles de consultation EuroMeSCo sur le nouveau pacte pour la Méditerranée, les 13 et 14 mai à Rabat

 Maroc Diplomatique il y a 2 jours

NOUVEAU PACTE POUR LA MÉDITERRANÉE DEVRAIT DEVENIR LE PRINCIPAL CADRE POLITIQUE DE L’UNION EUROPÉENNE POUR RENFORCER LA COOPÉRATION STRATÉGIQUE AVEC SES PARTENAIRES DU VOISINAGE SUD.

Follow lobservateur.info on Rabat a accueilli, les 13 et 14 mai, la première session du « EuroMeSCo Consultation Circle : Consulting Southern Partners », un rendez-vous stratégique pour dessiner les contours d’un nouveau Pacte pour la Méditerranée. Ce processus, soutenu par l’Union européenne (UE), l’Institut Européen de la Méditerranée (IEMed) et organisé en partenariat avec le Policy Center for the New South (PCNS), vise à renouveler en profondeur les relations euro-méditerranéennes à travers une approche plus inclusive, pragmatique et orientée vers les besoins réels des sociétés du Sud.

Un moment de redéfinition stratégique

https://lobservateur.info/article/114593/economie/nouveau-pacte-pour-la-mediterranee-la-parole-au-sud 1/3

L’Observateur, 15/5/2025

Je m'abonne (/fr/content/envoyer-une-demande-de-paiement)

ACTUALITÉS

Les Cercles de consultation EuroMeSCo sur le nouveau pacte pour la Méditerranée se tiendront les 13 et 14 mai au campus de l’Université Mohammed VI Polytechnique à Rabat, ont annoncé le Policy Center for the New South (PCNS) et l’Institut européen de la Méditerranée (IEMed).

Cette rencontre s’inscrit dans le cadre du projet IEMed de “Soutien à la réflexion et aux consultations sur le Pacte pour la Méditerranée”, un pacte appelé à devenir le principal cadre politique de l’Union européenne

https://maroc-diplomatique.net/les-cercles-de-consultation-euromesco-sur-le-nouveau-pacte-pour-la-mediterranee-les-13-et-14-mai-a-rabat/ 1/3

Maroc Diplomatique, 14/5/2025

Connexion (/fr/user/login)

Ouverture de la première édition de l’école d’été "Aula Mediterrània" au Maroc 08 juillet 2025

Tétouan - La première édition de l’école d’été "Aula Mediterrània Marroc" s'est ouverte, mardi à l’Université Abdelmalek Essaâdi (UAE), sous le thème "Comprendre la Méditerranée à l’ère des crises".

Cet événement, organisé par l’UAE, en partenariat avec le Gouvernement de Catalogne, l’Institut européen de la Méditerranée (IEMed) et l’Ambassade d’Espagne à Rabat, est le fruit d'un partenariat entre l'Université et plusieurs établissements universitaires espagnols, en vue d'instaurer un espace euro-méditerranéen d’échange et de dialogue, fondé sur les valeurs de tolérance, d’interculturalité et de recherche critique.

Cette école d’été, qui se poursuit jusqu'au 11 juillet, se veut une plateforme académique et de réflexion, réunissant chercheurs, étudiants, experts et spécialistes marocains et espagnols autour de thématiques majeures, telles que la migration, les relations internationales, la diversité culturelle, les défis environnementaux, les discours académiques et la diplomatie culturelle, qui sont traitées selon une approche pluridisciplinaire et critique.

Les organisateurs aspirent à faire de cette rencontre une opportunité concrète de réflexion collective et de coopération intellectuelle, dans le but d'instaurer de nouvelles traditions académiques reflétant l’esprit de collaboration méditerranéenne.

Dans une déclaration à la MAP, l’ambassadeur d’Espagne à Rabat, Enrique Ojeda Vila, a souligné le rôle historique de la Méditerranée comme espace de rencontre et de dialogue entre les rives nord et sud, saluant l’initiative pionnière de l’UAE qui accueille cette plateforme de réflexion.

"Dans la Méditerranée, nous vivons des temps difficiles et complexes, parfois marqués par des ruptures, ce qui renforce notre volonté de miser sur le dialogue et la réflexion collective entre les deux rives", a-t-il noté.

De son côté, Jaume Duch, conseiller catalan chargé de l’Union européenne et des relations extérieures, a affirmé que cette école d’été constitue une tribune académique permettant de présenter les projets du gouvernement catalan en matière de coopération internationale dans le bassin méditerranéen.

"Les mutations économiques, politiques et environnementales que connaît notre région nous concernent tous," a-t-il insisté, soulignant l'impératif de renforcer la coopération entre les pays méditerranéens.

Pour sa part, le président de l’UAE, Bouchta El Moumni, a indiqué que cette école d’été, qui constitue l'occasion d'aborder les questions liées à la Méditerranée, s’inscrit dans une dynamique de partenariat actif entre l’Université et ses homologues espagnoles, qui sont liées par plus de vingt accords de coopération, notamment avec des universités andalouses.

Il est à noter que le programme universitaire "Aula Mediterrània", qui signifie "Classe méditerranéenne" en catalan, est organisé pour la première fois sur la rive sud de la Méditerranée.

Ce programme dans sa onzième édition réunit 17 masters universitaires, dont le master "Maroc, Espagne et Amérique latine: communication, gestion culturelle et diplomatie" de la Faculté des Lettres et des sciences humaines de Martil, qui rejoint le programme pour la première fois cette année.

MapNews, 8/7/2025

MÉDIATHÈQUE ROYALE

(https://www.maptv.ma/recherche/?

p_asid=1&p_asp_data=1&customset%5B%5D=product&aspf%5Bfonction_p__4%5D=&aspf%5Borganisation_p__3%5D=&aspf%5Bpersonnes_presentes_dans_ (https://www.mapphoto.ma/recherche/? p_asid=1&p_asp_data=1&customset[]=product&aspf[fonction_p__4]=&aspf[organisation_p__3]=&aspf[personnes_presentes_dans_la_photo_p__2]=&post_date_ []=302&asp_gen[]=excerpt&asp_gen[]=content&asp_gen[]=title&filters_initial=1&filters_changed=0&wpml_lang=fr&qtranslate_lang=0&woo_currency=MAD&curre (https://www.mapaudio.ma/recherche/?

p_asid=1&p_asp_data=1&customset%5B0%5D=product&aspf%5Bfonction_p__4%5D&aspf%5Borganisation_p__3%5D&aspf%5Bpersonnes_presentes_dans_l

Llocs web associats

A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web:

Xarxa EuroMeSCo www.euromesco.net

El nou web, publicat a finals de 2017, ha impulsat la presència a internet de la principal xarxa de think tanks sobre política i seguretat a la Mediterrània, l’Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo), coordinada per l’IEMed.

Xarxa MedThink 5+5 http://medthink5plus5.net

Creada a Barcelona el maig de 2016 i amb l’IEMed com a secretariat, la xarxa Med Think 5+5 té com objectiu fomentar el diàleg i la recerca sobre com promoure la integració regional i la cooperació a la Mediterrània occidental.

Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh http://redespanolafal.iemed.org

Coordina la pàgina a Facebook de la xarxa, així com una comunitat a Facebook i un perfil a Instagram.

El 2025 en xifres

Web

Més de 420.000 visites al lloc web www.iemed.org *

Posicionament web: el 75% de visites arriben via cercadors 25.199 clics per descarregar publicacions (pdf)

*Google Analytics

Comunitats

Més de 8.000 subscrits al butlletí mensual de l’IEMed (es remet en quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català) i al servei d’avisos i invitacions d’actes.

Més de 22.700 seguidors a Linkedin

Més d’11.000 seguidors a Facebook

Més de 4.000 seguidors a Instagram

Més de 1 8.800 seguidors a X

Més de 2.800 subscriptors al canal YouTube de l’IEMed, que compta amb 917 vídeos. Durant 2025 es van registrar 23.650 visualitzacions de continguts del canal, amb un total de temps visualitzat de 1.900 hores.

Premsa

Més de 25 cites a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles, com entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda.

Procedència de les visites al web IEMed

Resultat en buscadors (232.072)

Visita directa (166.062)

Des d'altres webs (17.926)

Social Media (7.113)

Email (108) *Analytics no contabilitza e-mailing

Altres (208)

Principals ciutats de procedència de les visites al web

Principals països de procedència de les visites al web

Creixement de comunitats en xarxes socials

Premsa,

L’IEMed en xifres

Fòrum / Simposi

Taller / Seminari / Grup d'experts

Debat / Conferència / Taula rodona

Fòrum / Simposi

Activitat formativa

Taller / Seminari / Grup d'experts

Activitat cultural

Debat / Conferència / Taula rodona

Activitat formativa

Activitat cultural

Mobilització de ponents per tipologia

Acadè miaSoc ietat CivilActors ClauAltres DecisorsEmpre sesOrganismes Internacionals

Acadè miaSoc ietat CivilActors ClauAltres DecisorsEmpre sesOrganismes Internacionals

Ubicació dels actes presencials

Barcelona

Resta de Catalunya

Resta d’Espanya

Barcelona

Resta de la UE

Resta de Catalunya

Resta de la Mediterrània

Resta d’Espanya

Resta de la UE

Resta

Actes per temàtiques abordades

Acció cultural

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Digitalització i IA

Economia verda, canvi climàtic i medi ambient

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Gènere

Geopolítica, seguretat i conflictes

Governança, crisi i reforma política

Història

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Joventut

Migracions

Pensament i valors

PEV i cooperació política

Recerca, educació i formació

Reforma econòmica i financera

Societats, cultures i patrimoni

Generalista

1.580

1.580

Actes per àmbit geogràfic

Acció cultural

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Acció cultural

Digitalització i IA

Economia verda, canvi climàtic i medi ambient

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Generalista

Digitalització i IA

Gènere

Economia verda, canvi climàtic i medi ambient

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Geopolítica, seguretat i conflictes

Generalista

Governança, crisi i reforma política

Gènere

Història

Geopolítica, seguretat i conflictes

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Joventut

Governança, crisi i reforma política

Història

Migracions

Pensament i valors

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

PEV i cooperació política

Joventut

Recerca, educació i formació

Migracions

Reforma econòmica i financera

Pensament i valors

Societats, cultures i patrimoni

PEV i cooperació política

Recerca, educació i formació

Reforma econòmica i financera

Unió Europea

Societats, cultures i patrimoni

Regió Euromediterrània / UpM

Regió Mediterrània

Magrib

Unió

Màixriq

Regió Euromediterrània / UpM

MENA

Regió Mediterrània

Mediterrània Occidental

Magrib

Mediterrània Oriental

Màixriq

MENA

Xina

No orientat específicament

Mediterrània Occidental

Mediterrània Oriental

Xina

No orientat específicament

i

pública

Ampliació Europea

Comerç

Comerç

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Digitalització i IA

Economia verda, adaptació climàtica i medi ambient

Digitalització i IA

Economia verda, adaptació climàtica i medi ambient

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Gènere

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Gènere

Geopolítica, seguretat i conflictes

Governança, crisi i reforma política

Geopolítica, seguretat i conflictes

Governança, crisi i reforma política

Història

Història

Joventut

Joventut

Migracions

Pensament i valors

Migracions

Pensament i valors

PEV i cooperació política

Recerca, educació i formació

PEV i cooperació política

Recerca, educació i formació

Reforma econòmica i financera

Reforma econòmica i financera

Societats, cultures i patrimoni

Societats, cultures i patrimoni

Estats

Estats Units

Unió

Balcans

Unió Eur opea

Balcans

Àrea

Àrea d'Ampliació Oriental i Rússia

Turquia

Turquia

Regió Euromediterrània / UpM

Regió Medite rrània

Regió Euromediterrània / UpM

Regió Medite rrània

Magrib

Magrib

Sahel i Àfrica Occid ental

Sahel i Àfrica Occid ental

Màixriq

Màixriq

MENA

MENA

Mediterrània Occ idental

Mediterrània Occ idental

Mediterrània Oriental

Mediterrània Oriental

Península Aràbiga i Iran

Península Aràbiga i Iran

Mundial

Mundial

Península

Mobilització d’autors per temàtiques

Mundial

Acció cultural

Acció cultural

Ampliació Europea

Ampliació Europea

Comerç

Comerç

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Desenvolupament socioeconòmic i seguretat humana

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Diàleg Intercultural, inclusió i no discriminació

Digitalització i IA

Digitalització i IA

Economia verda, adaptació climàtica i medi ambient

Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Economia verda, adaptació climàtica i medi ambient Extremisme, radicalització, populisme i xenofòbia

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Integració regional en energia, indústria i infraestructures

Gènere

Gènere

Geopolítica, seguretat i conflictes

Geopolítica, seguretat i conflictes

Governança, crisi i reforma política

Governança, crisi i reforma política

Història

Història

Joventut

Joventut

Migracions

Migracions

PEV i cooperació política

PEV i cooperació política

Recerca, educació i formació

Recerca, educació i formació

Reforma econòmica i financera

Reforma econòmica i financera

Societats, cultures i patrimoni

Societats, cultures i patrimoni

Pensament i valors

Pensament i valors

Balanç d’autors per gènere

Col·laboracions

Col·laboracions per titularitat

Col·laboradors durant 2025 174

Albània: 2

Acadèmica / Centre de coneixement

Empresa

Entitat / Equipament cultural

Entitat mixta / De diplomàcia pública

Entitats del Tercer sector

Governamental

Acadèmica / Centre de coneixement

Mitjans de Comunicació

Empresa

Organisme Internacional

Entitat / Equipament cultural

Entitat mixta / De diplomàcia pública

Entitats del Tercer sector

Governamental

Mitjans de Comunicació

Organisme Internacional

Alemanya: 5

Bèlgica: 1

Dinamarca: 1

Egipte : 6

Col·laboracions per país

5

5

Regne Unit: 1 Tunísia: 4

Regne Unit: 1 Tunísia: 4

Portugal: 2

Polònia: 1

Albània: 2

Albània: 2

Alemanya: 5

Bèlgica: 1

Alemanya: 5

Dinamarca: 1

Bèlgica: 1

Dinamarca: 1

Egipte : 6 Estats Units: 2

Egipte : 6 Estats Units: 2

Països Baixos: 1

Portugal: 2

Polònia: 1

Països Baixos: 1

Marroc: 8

Marroc: 8

Itàlia: 2

Irlanda: 1

Itàlia: 2

Irlanda: 1

Internacional: 10

Internacional: 10

França: 10

França: 10

Espanya: 107

Espanya: 107

Xarxes coordinades per l’IEMed. Número de membres

Direcció

Senén Florensa Palau, president executiu

Roger Albinyana Saigí, director gerent

Hugo Gallego Sánchez, responsable de Planificació

Carmen Medina Carmona, secretària de Direcció i Coordinació

Oumaya Amghar Ait Moussa, assessora tècnica de Direcció

Patricia del Valle Torramilans, assessora de Gestió d’Actes i Protocol

Jordi Bertran Roig, responsable de Comunicació i Premsa

Jordi Padilla Rovira, responsable de l’Anuari IEMed de la Mediterrània

Núria Esparza Caba, responsable d’Imatge Corporativa i Disseny Gràfic

Juan Fueyo Gómez, tècnic de gestió

Serveis i Recursos Humans

Anna Roy Solduga, directora de Serveis i Recursos Humans

Carles La-Rosa Hernández, responsable de Gestió Econòmica

Francesca Gómez Mosquera, responsable financera de Projectes i Fons Europeus

Raquel Pons Madrid, tècnica de Gestió Comptable

Alba Mejías Soriano, responsable de Gestió de Recursos Humans i Serveis

Sabina Bueso Andúgar, tècnica de Gestió de Recursos Humans i Serveis

Judith Bonet Rubio, tècnica de Recursos Humans

Nazario Fernández Blanco, recepció, registre i enviaments

Polítiques Euromediterrànies

Rim Filali Meknassi, cap de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies

Xavier Aragall Flaqué, responsable de l’Enquesta Euromed i de Migracions

Jenny Gilbert, coordinadora de Recerca i Comunicació de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies

Ana López Vázquez, tècnica d’Actes de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies

Adélaïde Choveau, tècnica de Difusió de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies

Marco Lagae, tècnic d’Organització d’Actes de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies

Desenvolupament Sostenible i Integració Regional

Arnau Gallard Agustí, cap de l’Àrea de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional

Antoine Apprioual, responsable de programes de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional

Nicolás Medrano Villar, tècnic de Gestió de Desenvolupament Sostenible i Integració Regional

Cultura, Gènere i Societat Civil

Gemma Aubarell Solduga, directora de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil

Mariona Rico Santacreu, responsable de programes de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil

Carina Soriano Benedicto, assessora de Cultura i Societat Civil

Elisabetta Ciuccarelli, responsable d’afkar/ideas i de món àrab i islàmic

Aida Traidi Oliván, assessora tècnica de l’Àrea de Cultura, Gènere i Societat Civil

Investigadors associats

Amel Boubekeur, sociòloga

Carmen Geha, cofundadora i directora gerent de Soltara Consulting

Michael Köhler, exdirector de la Direcció General de Veïnatge i Ampliació, Comissió Europea

John O’Rourke, ambaixador de la UE (ret.)

Maria-Àngels Roque, antropòloga