Circ per a la inclusió social

RELAT JORNADA

RELAT JORNADA

III JORNADA DE MEDIACIÓ ARTÍSTICA

EL CIRC PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL

25/05/2016

1

RELAT JORNADA

PROGRAMA

2

RELAT JORNADA

IDEES CLAU •

El circ és una eina ideal de treball per a la mediació artística.

•

Definició de mediació artística: l’art com a eina d’intervenció socioeducativa en contextos que impliquen inclusió social.

•

Definició de circ social: procés d’ensenyament i aprenentatge de tècniques circenses per a la inclusió de persones amb risc d’exclusió social.

•

Hi ha dues tipologies bàsiques de circ social: ensenyament de tècniques i espectacles per acompanyament emocional.

•

L’Ateneu Popular 9barris és el principal referent del circ social a Catalunya.

•

El circ social és molt transversal i no ha gaudit del suport que mereixia.

•

El circ social treballa la superació, l’autoestima i la cohesió social.

•

En la mediació artística no s’actua sobre el problema sinó sobre la part sana.

•

La mediació artística és un espai de seguretat i d’experimentació.

•

Els projectes de mediació artística són molt horitzontals.

•

Els projectes estan centrats en el procés més que en el resultat. Poden estar més centrats en la persona o en el context.

•

Pujar a l’escenari comporta una responsabilitat. Transmets valors.

•

Cal remunerar bé els formadors.

•

Les arts són disciplines del coneixement i són útils, per exemple, per ensenyar matemàtiques, perquè toquen les emocions.

•

Art i cultura van unides. Les arts haurien d’estar integrades a l’escola.

3

RELAT JORNADA

REBUDA INSTITUCIONAL Carles Duarte, president del CoNCA El primer ja CoNCA es va implicar en el Pla del Circ.

El món del circ encarna la màgia, la il·lusió, és un dels llenguatges artístics més carregats d’humanitat i humanisme.

Tenim consciència que amb la crisi la cultura s’ha maltractat i s’ha obviat la seva dimensió social. El CoNCA afirma la dimensió social de l’art. No hi ha cohesió ni ascens social sense cultura.

Fabricio Giannini, president de l’APCC Des de l’APCC estem molt contents per aquesta jornada. No hi ha dubte que el circ social existeix des de fa molt temps. I tenim projectes punters com l’Ateneu 9 Barris i Pallassos sense fronteres.

El circ social és molt transversal i no ha gaudit del suport que mereixia. No és fàcil encabir-lo entre cultura, educació i benestar social.

Josep Alsina, vicedegà de Transferència i Relació amb la Societat. Facultat d’Educació de la UB. Esperem que aquest matrimoni a tres bandes (CoNCA, APCC, UB) vagi a més.

Com a professor de música he vist el poder de la música i de la màgia per ensenyar les matemàtiques, perquè toques les emocions. El circ dóna una lliçó de col·laboració. Álvaro Marchesi parlava de les tres “s”: sensibilitat, saviesa i solidaritat. Cal potenciar-les.

Vídeo projecte Circ Bombeta Parlem de “difcapacitats”. Tothom té diferents capacitats, amb el circ es veu molt bé.

El circ els serveix a ells i a nosaltres.

Circ Bombeta

4

RELAT JORNADA

Mediació artística: concepte, contextos i llenguatges Carlos Criado, artista plàstic i mediador artístic, col·labora amb el Màster d’Art per la inclusió social de la UB Mediació artística: art com a eina d’intervenció socioeducativa en contextos que impliquen inclusió social.

Als anys 60 arrenca l’art social, l’artivisme, utilitzar l’art com a territori de lluita. La mediació artística planteja un mètode d’intervenció.

En la mediació artística no s’actua sobre el problema sinó sobre la part sana.

L’empoderament és dotar d’eines a la gent perquè es puguin expressar.

La mediació artística es fa en un espai de seguretat, en una relació de confiança perquè es treballa amb gent amb problemes.

“L’art és un camp de joc i d’experimentació”

També és un espai d’experimentació. L’art és un camp de joc, un terreny flexible que permet jugar. Dóna l’oportunitat de sortir del problema en què està immersa la persona.

El mediador ha de ser flexible i versàtil. Els projectes de mediació són molt horitzontals. El mediador ha de prendre el pols i implicar la gent. El mediador és acompanyant.

Els projectes estan centrat en el procés, més que en el resultat. El temps és fonamental, no són mers tallers de durada curta, es busca el treball perllongat.

5

RELAT JORNADA

Beneficis de la Mediació Artística: -

Fomenta l’accés a la cultura És un espai potencial i d’experimentació segura Presenta una mirada no estigmatitzadora Fomenta la resiliència És una eina per a l’empoderament Promou el desenvolupament comunitari Impulsa la inclusió social Promou la defensa dels drets humans i estimula la cultura de la pau.

Aspectes metodològics: S’ha de fer una bona anàlisi i disseny del projecte i també s’ha de tenir temps per parlar del treball. El procés pot estar més centrat en la persona o en el context (problema de tipus comunitari), encara que no hi ha una separació nítida.

Contextos: Classificació dels col·lectius amb què es treballa: -

Infantesa i joves en risc Persones grans (envelliment actiu) Violència Persones sense llar Privació de llibertat Addiccions Diversitat funcional Trastorn mental Conflictes bèl·lics Hospitalització Conflictes interculturals Pobresa i exclusió Comunitats (Desarrollo Cultural Comunitario)

Exemples:

“Outsider Art”. S’anomena així als anys 70 però té el seu origen als anys 20. Art fet persones amb trastorns mentals. Un exemple és Daniel Johnston:

6

RELAT JORNADA

Antoni Abad: “Megafone 2004-2014” Durant aquesta dècada, Antoni Abad ha anat convidant grups de persones marginades a expressar les seves experiències i opinions en reunions presencials i per mitjà de l’ús de telèfons mòbils. Això ha permès als participants crear registres de so, vídeo i fotografia i publicar-los immediatament a la web, de manera que es converteixen en megàfons digitals que amplifiquen la veu de comunitats sovint ignorades.

També s’han utilitzat telèfons amb GPS per fotografiar i publicar els obstacles i les barreres arquitectòniques, dibuixant un mapa de l’accessibilitat de les seves ciutats.

http://megafone.net/site/index

7

RELAT JORNADA

Basket Beat: esport i música La metodologia de Basket Beat és un instrument potent per treballar amb joves i adults, aprendre música i dinamitzar comunitats.

Converteix la pilota de basquetbol en un instrument de música que emet el so greu quan es bota contra el terra (“dum”) i el so agut quan es pica amb la mà oberta i els dits separats (“tak”).

http://www.basketbeat.org/?lang=CA

Preguntes: -

A què et refereixes amb “desarrollo cultural comunitario” Vol dir que són intervencions que no estan lligades per una problemàtica concreta, es tracta de la comunitat en el seu conjunt.

-

Sempre pensem en una problemàtica. Creus en la mediació prèvia a tenir un problema?

Sí, en la mesura que tenim una comunitat de veïns, per exemple, no fa falta tenir una problemàtica concreta.

-

-

Creus que les disciplines artístiques són disciplines de coneixement?

Sí, les arts són disciplines de coneixement.

8

RELAT JORNADA

Pallassos sense fronteres Merche Ochoa

No he portat cap power point, però sí que us porto algunes fotografies que se m’han quedat gravades dels viatges que hem fet amb Pallassos sense fronteres.

“Ens demanen que parlem d’ells, que no els oblidem”

La història de PSF arrenca l’any 1993. Amb el viatge que Tortell Poltrona va fer a Croàcia. Des de llavors s’ha treballat per a més de 4 milions de persones.

Guinea Equatorial: durant la dictadura de l’Obiang estava prohibit actuar al carrer, fèiem tallers per a nois que ja eren pares i ens van dir que sobretot parléssim d’ells.

Managua: anàvem a fer tallers de maquillatge als mercats. Al costat, darrere d’una reixa, hi havia un poliesportiu amb nens que esnifaven cola. Els nens s’apropaven a la reixa perquè els maquilléssim i marxaven contents. Un dels nens del taller em va dir “ustedes vienen y luego se van” i tenia raó. Quan marxàvem, els nens ens van

9

RELAT JORNADA

fer un xou i aquest nen va cantar. Ens vam abraçar. Cal anar-hi perquè quan hi vas obres una porta a l’esperança, però també l’obres a la vulnerabilitat.

“Es va mirar amb el nas vermell i va ser el somriure més preciós que he vist mai”

Jordània: volíem treballar amb la infància i ho vam fer per mitjà de les dones. Fèiem jocs amb elles, com el joc de les cadires o el joc d’amagar objectes “fred-calent”.

Algunes es treien el nicab i altres no. Vam fer el joc d’amargar el nas de pallasso.

Una de les noies, Doha, quan va trobar el nas es va treure el nicab per primera vegada i es va posar el nas. Li vaig dir si es volia mirar en un mirall i em va dir que sí. Va fer el somriure més preciós que he vist a la vida, un moment màgic que va il·luminar la sala. És molt significatiu perquè són dones que per presentar-se primer diuen quants fills tenen i després es presenten elles. És una altra foto que tinc gravada a la memòria.

Preguntes:

“Quan estàs en una zona de conflicte, de desastre natural, etc. te n’adones que estar a una banda o a l’altra és una pura qüestió de sort”

-

Formeu gent, també?

Sí, la idea és que els tallers es repliquin.

-

Com decidiu si fer tallers o espectacles?

Treballem amb una contrapart. Veiem quines necessitats tenen i ens hi adaptem. Als camps de refugiats, de vegades, ens posem tots a ballar, necessiten això. L’important és que no els oblidem.

-

De quina manera estàs preparat per aquestes experiències?

-

Mai estàs prou preparat. Saps que quan hi vas no tornes igual. El fet de pujar a l’escenari comporta una responsabilitat civil, transmetem valors. Te n’adones que estar a una banda o a l’altra és una qüestió de sort.

10

RELAT JORNADA

El circ social a Catalunya. Presentació de l’avaluació de projectes 2015 Merche Ochoa

L’Ateneu Popular 9barris és el principal referent del circ social a Catalunya.

Ens vam encarregar de fer l’avaluació de diversos projectes de circ social: -

Ateneu 9barris Valldaura Circ Escola de circ Saltimbanqui Associació de Circ: LaCrica Cronopis / Taller d’Idees / Circ Bombeta Bergamotto & Co. Circ Menut / MUS-E / Encirca’t Artescena Social Pallassos sense fronteres Pallapupas.

Per fer l’avaluació es preguntava si la persona s’identificava amb el circ social.

La definició de “circ social” és: procés d’ensenyament i aprenentatge de tècniques circenses per a la inclusió de persones amb risc d’exclusió social.

Tothom se sentia identificat amb aquesta definició.

Hi ha dues tipologies bàsiques: 1. Ensenyament de tècniques 2. Espectacles per acompanyament emocional Tots els projectes pertanyen a la primera categoria, excepte Pallassos sense Fronteres i Pallapupas, que són de la segona. El projecte més antic és el de PSF, de 23 anys, i 9 Barris i Pallapupas, 15 anys.

11

RELAT JORNADA

Objectius: - Físics: domini del cos, equilibri.

- Emocionals: millora de l’autoestima, etc.

- Socialització i valors: cooperació, responsabilitat.

- Accés i promoció de la cultura.

- Comunitaris: trencament de l’estigma social.

“Si treballem el circ amb nens ja és circ social?”

Ens fem algunes preguntes: si treballem circ amb nens ja és circ social? Té sentit cobrar? Els professionals d’aquest tema també estan en risc d’exclusió social?

Problemàtiques ateses (primera tipologia de projectes) -

Grups de fracàs escolar.

Infants en situació d’exclusió social.

Joves amb problemes d’addiccions i patologia dual.

Joves immigrants.

Nens joves d’escoles i instituts.

Diversitat funcional.

Trastorn mental.

Discapacitat psíquica.

Gent gran.

Addiccions.

Presons. Ètnia gitana.

Problemàtiques ateses (segona tipologia de projectes) -

Persones que viuen en situacions de violència social, conflictes armats, desastres naturals i exclusió extrema.

Nens, adults i persones grans hospitalitzades, especialment infància, adults oncològics i nefrologia.

Personal sanitari.

Conclusions El circ social és una forma de Mediació Artística útil per treballar per la inclusió social i el desenvolupament comunitari.

Caldria definir quins són els criteris que determinen que les activitats siguin considerades de Circ Social i en quins casos podríem parlar d’Educació per l’Art (projectes en centres d’educació formal) Metodologia: millora dels projectes amb la incorporació d’un espai final per parlar de l’experiència.

La presentació d’espectacles produïts per grups de Circ Social té impacte en la comunitat, ja que permet trenca la mirada estigmatitzada que les comunitats tenen sobre els col·lectius que presenten l’espectacle.

Pocs projectes reben casos per derivació de Serveis Socials o d’altres professionals. Podem explicar aquesta circumstància pel fer que la majoria d’ells no disposen d’un espai fix de treball amb grups estables, sinó que el desenvolupament de projectes depèn de subvencions i és inestable.

Problemes de pressupost: dependència de les subvencions.

12

RELAT JORNADA

Preguntes: -

Volia fer una reflexió sobre el circ social: d’una banda pretenem treure etiquetes i de l’altra posem etiquetes. El circ social té més a veure amb el com que amb el qui, si promou valors és social, si es limita a ensenyar una tècnica, no.

-

Àlex Casanovas: educació i cultura van juntes i haurien d’anar juntes. Quan una cosa fa soroll, llavors les institucions s’hi interessen, però s’agraeix que el CoNCA en faci estudis.

-

També ens preguntem sobre si és art o no és art, les fronteres són flexibles, perquè sigui social ha de tenir una altra finalitat que la professional.

Ateneu Popular 9barris Joan López Vilora

L’Ateneu 9 Barris va començar l’any 1977 amb l’ocupació d’una fàbrica que contaminava el barri. A principi dels 80 el barri era perillós, nanos que esnifaven cola, ionquis... Es va muntar un grup d’animació per atraure gent a l’Ateneu. Els nens van començar a venir perquè els agradaven les xanques, els feia més alts.

També es va començar a promoure l’esport i la violència del barri es va anar reduint.

Des l’Ateneu s’ha lluitat i es lluita contra la pobresa, però cal un recolzament. Calen dues figures: l’educador social i el formador de circ.

Es treballa la frustració: “no puc” no existeix en circ. Es treballa la cohesió del grup.

Nois que no es poden veure acaben treballant i ajudant-se. Amb l’esforç i la disciplina es nota un canvi d’actitud, una millora de l’autoestima.

El que interessa és el procés. Es treballa la diversitat física i psíquica i també funciona molt bé amb la gent gran.

13

RELAT JORNADA

També fem formació de formadors. Vam fer un intercanvi amb el Quebec, amb el Cirque du Monde.

“L’educació és molt important. Les arts han d’estar dins l’escola”

L’educació és molt important. S’ha de demanar que les arts estiguin introduïdes a l’escola.

El circ és una eina de transformació social. Però els formadors de circ estem en risc d’exclusió social, perquè estem mal pagats.

14