Dossier
De professió, mediador L’aprovació, prevista per als propers mesos, del Projecte de llei de mediació civil i mercantil, unida a la rellevància que ha adquirit aquest procediment alternatiu de resolució de conflictes en l’àmbit familiar, ha fet del mediador una figura clau, però ha obert, inevitablement, un debat sobre la procedència acadèmica i les necessitats formatives d’aquest professional emergent.
Aquesta advertència, tanmateix, no se situa en la línia de considerar la titulació en Dret com l’única vàlida per exercir la mediació, sinó d’exigir una formació complementària que doti els mediadors dels coneixements necessaris per fer les seves funcions amb plenes garanties. Així ho posa de manifest Bruna Negre, responsable de la Comissió de Mediació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB): «Crec que, malgrat les nombroses opinions exposades sobre aquest tema, el mediador ha de menester una base jurídica i psicològi-
ca mínima, que ha d’ampliar amb uns coneixements específics en tècniques de mediació», a fi d’estar en condicions de desenvolupar les seves tasques amb el grau de qualitat requerit. Hem de ser conscients —afegeix Negre— que la mediació funcionarà si el mediador és bo, i això només s’aconseguirà amb una formació contínua en condicions». Consideracions a les quals se suma Lucía Feliu, mediadora familiar i membre de l’Oficina de Víctimes del Delicte, que, a més a més, puntualitza que «fer mediació no és negociar. Per això és important impulsar aquesta formació compensada i incorporar les
L’advocat sempre mantindrà el seu propi terreny d’assistència a les parts en litigi
tècniques específiques inherents a les tasques del mediador». D’altra banda, ambdues especialistes reconeixen que, en un moment determinat, el sector de l’advocacia va seguir l’ampliació de la mediació a altres professionals «amb certes reticències», però que «a poc a poc s’ha adonat que el mediador no envaeix, en cap moment, l’àrea d’aplicació pròpia del Dret». De fet, —assenyalen— l’advocat «manté el seu propi terreny d’assistència a les parts en litigi», de les quals, al cap i a la fi, depenen els acords finals. «No podem oblidar que els advocats són els responsables de donar forma al conveni final, en el cas de mediació familiar; a l’acord de títol executiu, derivat de la mediació civil i mercantil, i a l’acord que servirà com a atenuant, en els procediments penals que s’obrin a mediació».
Revista Missèr · juliol 2011
Una falta de concreció que va deixar reflectida el Consell General del Poder Judicial en l’informe al llavors Avantprojecte, en el qual advertia que «difícilment els mediadors podran proporcionar un servei de qualitat si no es posa l’èmfasi en la seva correcta preparació professional».
Bruna Negre creu que malgrat les diverses opinions al respecte, el mediador ha de menester una base jurídica i psicològica mínimes que ha d’ampliar amb uns coneixements específics en tècniques de mediació
7
En aquest sentit, aquesta normativa en tramitació no hi ajuda, perquè preveu que per exercir de mediador la persona ha de tenir un títol oficial de grau superior —sense concretar-ne cap—, amb la qual cosa evita proposar una formació específica en temes tecnicojurídics que, segons els experts, resulta fonamental per certificar la capacitació del mediador.