Page 1

missèr Número 90 • juliol 2011

www.icaib.org

Il . lustre Col . Legi d’AdvocAts de Les iLLes BALeArs • iLustre coLegio de ABogAdos de BALeAres

Mediació:

la justíCIa del dIàleg


sumari

missèr 90

5

6

19

22 27

Editorial

Notícies

14

Dossier: La justícia del diàleg

Torn d’Ofici

Opinió

El Col.legi

38 40 Drets Humans

51

Mutualitat

42

Les pàgines de l’Acadèmia

Notícies

53 54 Amb la vènia

Agenda

CONSELL DE REDACCIÓ: Joan Font, Regina Vallés, José Miguel del Campo, Rafael Gil i Martín Aleñar. COORDINACIÓ: Jerusalén Villanueva. IL·LUSTRACIONS I FOTOGRAFIA: Emma Cano. DISSENY I MAQUETACIÓ: Xisco Alario. COL·LABORACIONS: Andrea Torrens i Mireia Planells (Dossier). Margarita Palos (Opinió). Carlos López (Torn d’Ofici). Pedro Aguiló i Miquel Masot (Les pàgines

de l’Acadèmia). IMPRESSIÓ: BAHIA Indústria Gràfica. ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, 10. Tel. 971 714 225. EDITA: Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. D.L.: PM 80/89.


Notícies

Nueva cita de expertos en derecho turístico Los días 10 y 11 de noviembre los expertos en derecho turístico y los empresarios del sector tienen una nueva cita. Porque esas son las fechas en las que se celebrará el II Congreso Internacional del Derecho del Turismo, un encuentro que en su segunda edición adquiere dimensión internacional y mantiene la vocación de continuidad con la que nació en 2010.

4

Revista MissèR · juliol 2011

De este modo, la sede palmesana del Colegio de Abogados se convertirá en noviembre en el epicentro del análisis sobre las tendencias normativas y los nuevos retos que ha de afrontar el buen desarrollo de una actividad económica esencial no sólo en las islas y en España, sino en muchos países del mundo. Y una vez más, se darán cita en Palma los más reconocidos expertos en la materia, profesionales de lujo que tratarán de responder a algunas de las cuestiones más actuales de la legislación y las tendencias del turismo internacional. ¿Cuál es la política turística que sigue la Unión Europea¿ ¿Qué tendencias apuntan las Directivas comunitarias en la materia? ¿Y las formas de promoción y de contratación turística? ¿Cuáles son los aspectos jurídicos más destacados o los problemas legales que con mayor frecuencia se presentan en el chárter aéreo y marítimo? ¿Qué soluciones

pueden aportarse desde el derecho? De todo ello y mucho más se hablará en este segundo congreso, en cuya preparación trabaja desde hace meses de manera intensa el comité organizador integrado por el decano, vicedecano y la tesorera del ICAIB, Juan Font, Rafael Gil y María Serrano, respectivamente, así como por el miembro de la Abogacía de las Islas Baleares, Pedro Aguiló; la profesora de Derecho Administrativo de la UIB, Joana María Socías; el catedrático de Derecho Administrativo de la UIB, Avel·lí Blasco; el abogado José A. Fernández de Alarcón; y la presidenta de la Agrupación de Jóvenes Abogados de Baleares, Patricia Campomar.

El II Congreso Internacional de Derecho del Turismo se celebra en Palma los días 10 y 11 de noviembre

La segunda edición del encuentro, con el que se pretende convertir a la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares en referente del derecho turístico y formular propuestas destinadas a favorecer la coexistencia pacífica El II Congreso Internacional de Derecho del Turismo contará con la participación, como ponentes o moderadores, de los siguientes de los distintos inteexpertos: Dionisio Fernández de Gatta y Joana Socías, profesores reses que convergen de Derecho Administrativo de la Universidad de Salamanca y de en el turismo nacional la UIB, respectivamente; Jesús Alfaro Águila-Real, catedrático de e internacional, se esDerecho Mercantil de la Universidad Autónoma de Madrid; Santructura sobre siete tiago Cavanillas, decano de la Facultad de Derecho de la UIB y camesas o paneles tetedrático de Derecho Civil; Avel·lí Blasco, catedrático de Derecho máticos en los que se Administrativo de la UIB; Pedro Aguiló, miembro de la Abogacía analizarán, como se ha de la CAIB; Antonio Conde, profesor de Derecho Mercantil de la dicho, el derecho del UIB; Luis del Olmo, vicepresidente ejecutivo de Marketing Global y Asia Pacífico de Sol Meliá; y los abogados Miguel Ángel Serra, turismo en la Unión José Manuel Cardona, Patricia Campomar, José A. Fernández de Europea, la contrataAlarcón, Juan Font, y Rafael Gil. ción turística, la innovación en la normativa Las mesas sobre el derecho del turismo en el mundo y las inversiones extranjeras en promociones inmobiliarias turísticas en del sector, los aspectos Cuba, que serán moderadas, respectivamente, por el decano de jurídicos de los chárter los abogados de Baleares, Juan Font y por el letrado Julián Maaéreo y marítimo y la teos, contará con las intervenciones de Silvia Escalona, abogada internacionalización de del Bufete Internacional de La Habana, Valentín López, letrado de las empresas hoteleras. Consultoría Jurídica Internacional de La Habana y profesor de la La mesa dedicada al universidad de la capital cubana, así como con el presidente del estudio del derecho de Grupo Palmares y el subdirector general de Política Comercial turismo en el mundo con Iberoamérica de la Secretaría de Estado de Comercio Exterior tendrá como país invidel ministerio de Industria, Turismo y Comercio de España. tado a Cuba.

Profesionales de primera


Editorial

Però hi ha encara una raó de més pes. I aquesta no és cap altra que el fet que els advocats d’ofici s’ho mereixen. Mereixen que l’advocacia i, sobretot, la societat els agraeixi la dedicació i l’esforç que posen en la defensa dels interessos dels seus clients. Mereixen que tothom sàpiga que són professionals especialment preparats i per als quals la vocació amb majúscules s’imposa a una remuneració minúscula. I mereixen, per descomptat, que se’ls reconegui com allò que són: advocats de primera per a ciutadans de primera. Reconèixer aquestes realitats i convidar la societat que almenys un dia esdevengui la defensora dels seus defensors són, per tant, els objectius del Dia de la Justícia Gratuïta i del Torno d’Ofici. Els col·legis d’advocats de tot el país ens hem preocupat d’articular un sistema que funciona gràcies a la feina d’advocats lliures i independents i que, ara per ara, és l’enveja de molts països del nostre entorn. I precisament per aquest motiu es tracta d’un model en la defensa del qual hem d’implicar-nos tots. Amb força, ens hem d’oposar a qualsevol proposta de reforma que plantegi privatitzar el servei, funcionaritzar-lo o retallar-lo pressupostàriament sense fonament ni arguments. Ens hem d’oposar a la privatització perquè pensar que el sistema es basaria en

El que sí que cal fer per millorar aquest servei públic essencial és continuar apostant per la formació —inicial, contínua i permanent— i l’especialització dels professionals que l’integren. És també incidir a millorar les condicions en les quals han de fer feina. És fer uniformes els criteris emprats per les comissions d’assistència jurídica gratuïta. És promoure l’agilitació del servei per mitjà de les noves tecnologies. I cal també que l’Administració en faci un control eficaç d’aquest servei que garanteixi que ningú no hi accedeixi si no compleix els requisits. Pel que fa a aquestes mesures, l’Administració trobarà sempre l’advocacia al seu costat. En anuncis de retallada sense cap tipus de base objectiva, la trobarà de front. I ho farà perquè la tutela judicial efectiva dels ciutadans i el dret de defensa no admeten cap baixada de guàrdia. L’Administració i l’advocacia podem estudiar fórmules que facin de la justícia gratuïta un model econòmicament sostenible. Però no donarem suport a cap intenció de retallada no justificada ni a cap argument que consideri el torn d’ofici només com un cost. Ben al contrari, el torn d’ofici és una inversió social. El torn d’ofici és l’essència de la funció social de l’advocacia i un dels pilars de l’Estat de dret: la defensa de les persones en condicions de igualtat. Per això i perquè el model es fonamenta en la dedicació, l’esforç i la vocació de servei acreditada dels professionals que hi fan feina, puc dir sense complexos que com a degà, però també com a ciutadà, estic molt orgullós dels advocats d’ofici, dels que tenen per ofici ser advocats. Una salutació,

El degà

Revista Missèr · juliol 2011

La solidaritat amb els companys que integren el torn d’ofici en algunes comunitats autònomes, com, per exemple, Madrid i Catalunya, on les administracions autonòmiques amenacen, una dia sí i un altre també, de retallar el pressupost que destinen a aquest servei públic, i on les condiciones de feina dels lletrats no són ni les mínimes que caldria exigir per a un servei que és imprescindible, seria un altre dels motius pels quals ens hem animat a sumar-nos a la commemoració.

l’oferta més baixa del millor postor podria incidir en una rebaixa de la qualitat de la defensa dels col·lectius més vulnerables. A la funcionarització, perquè l’assumpció de la defensa per part de funcionaris podria comprometre, en certa manera, la independència necessària en la qual s’ha de basar la defensa del ciutadà, que, amb la funcionarització del servei, passaria a estar només en mans de l’Administració, la mateixa Administració que ha de decidir sobre el seu dret —o no— al benefici de la justícia gratuïta.

5

Són diversos els motius que han animat l’advocacia institucional a declarar i commemorar el Dia de la Justícia Gratuïta i del Torn d’Ofici, la primera edició del qual es fa el dia 12 d’aquest mes de juliol. La defensa d’un model que, tot i que és susceptible de millora, funciona de forma eficaç i garanteix la defensa i l’accés a la tutela judicial efectiva de totes les persones en condicions de vertadera igualtat, seria només una d’aquestes raons.


Dossier

La justícia del diàleg Per Andrea Torrens

La mediació ha vingut per quedar-se. Tot i les reticències inicials d’alguns advocats que veien en aquesta forma de resoldre els conflictes una possible competència professional, i tot i l’escassa cultura de mediació que hi ha a les Balears i, en general, a Espanya, tot pareix indicar que en els pròxims mesos aquest sistema de resolució de divergències s’imposarà, a poc a poc, però amb força, en la mentalitat dels professionals i dels ciutadans. La rellevància que ha adquirit la mediació dins l’àmbit familiar i les estipulacions previstes en el Projecte de llei de mediació civil i mercantil podrien ser els motors definitius de l’impuls de la mediació al nostre país i, per descomptat, a la nostra comunitat autònoma.

6

Revista MissèR · juliol 2011

Els avantatges que presenta aquest mètode de resolució de conflictes per a les parts són clares i evidents. La rapidesa és, evidentment, una de les seves millors bases. Però allò que és realment important de la mediació és que es fonamenta en el diàleg i deixa el protagonisme a les parts. Aquestes seran, en qualsevol cas, les que intentaran arribar a l’acord. Pel que fa a l’advocacia, encara hi ha un benefici més: la mediació obre noves i variades perspectives professionals per als lletrats que acreditin una formació específica en la matèria. «La mediació —digué el degà durant la inauguració de les jornades fetes a l’ICAIB al mes de maig— obre noves i ben variades expectatives d’actuació professional que els advocats hem de saber i poder aprofitar».


Dossier

De professió, mediador L’aprovació, prevista per als propers mesos, del Projecte de llei de mediació civil i mercantil, unida a la rellevància que ha adquirit aquest procediment alternatiu de resolució de conflictes en l’àmbit familiar, ha fet del mediador una figura clau, però ha obert, inevitablement, un debat sobre la procedència acadèmica i les necessitats formatives d’aquest professional emergent.

Aquesta advertència, tanmateix, no se situa en la línia de considerar la titulació en Dret com l’única vàlida per exercir la mediació, sinó d’exigir una formació complementària que doti els mediadors dels coneixements necessaris per fer les seves funcions amb plenes garanties. Així ho posa de manifest Bruna Negre, responsable de la Comissió de Mediació de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB): «Crec que, malgrat les nombroses opinions exposades sobre aquest tema, el mediador ha de menester una base jurídica i psicològi-

ca mínima, que ha d’ampliar amb uns coneixements específics en tècniques de mediació», a fi d’estar en condicions de desenvolupar les seves tasques amb el grau de qualitat requerit. Hem de ser conscients —afegeix Negre— que la mediació funcionarà si el mediador és bo, i això només s’aconseguirà amb una formació contínua en condicions». Consideracions a les quals se suma Lucía Feliu, mediadora familiar i membre de l’Oficina de Víctimes del Delicte, que, a més a més, puntualitza que «fer mediació no és negociar. Per això és important impulsar aquesta formació compensada i incorporar les

L’advocat sempre mantindrà el seu propi terreny d’assistència a les parts en litigi

tècniques específiques inherents a les tasques del mediador». D’altra banda, ambdues especialistes reconeixen que, en un moment determinat, el sector de l’advocacia va seguir l’ampliació de la mediació a altres professionals «amb certes reticències», però que «a poc a poc s’ha adonat que el mediador no envaeix, en cap moment, l’àrea d’aplicació pròpia del Dret». De fet, —assenyalen— l’advocat «manté el seu propi terreny d’assistència a les parts en litigi», de les quals, al cap i a la fi, depenen els acords finals. «No podem oblidar que els advocats són els responsables de donar forma al conveni final, en el cas de mediació familiar; a l’acord de títol executiu, derivat de la mediació civil i mercantil, i a l’acord que servirà com a atenuant, en els procediments penals que s’obrin a mediació».

Revista Missèr · juliol 2011

Una falta de concreció que va deixar reflectida el Consell General del Poder Judicial en l’informe al llavors Avantprojecte, en el qual advertia que «difícilment els mediadors podran proporcionar un servei de qualitat si no es posa l’èmfasi en la seva correcta preparació professional».

Bruna Negre creu que malgrat les diverses opinions al respecte, el mediador ha de menester una base jurídica i psicològica mínimes que ha d’ampliar amb uns coneixements específics en tècniques de mediació

7

En aquest sentit, aquesta normativa en tramitació no hi ajuda, perquè preveu que per exercir de mediador la persona ha de tenir un títol oficial de grau superior —sense concretar-ne cap—, amb la qual cosa evita proposar una formació específica en temes tecnicojurídics que, segons els experts, resulta fonamental per certificar la capacitació del mediador.


Dossier

8

Revista Missèr · juliol 2011

Les Balears i la cultura de la mediació

Ara per ara, a les Illes Balears pareix ésser la mediació familiar la que té més implantació. Una implantació en la qual ha tingut molt a veure el programa pilot de mediació familiar intrajudicial que es du a terme a alguns jutjats de Palma i que es va iniciar fa uns anys gràcies a la col·laboració i a la voluntat expressada en aquest sentit pels responsables de la Comissió de Mediació de l’ICAIB i el titular del Jutjat número 12 de Palma. «Del jutjat —explica Bruna Negre— ens derivaven els expedients que consideraven oportuns i susceptibles de ser tractats amb la mediació. Procuràvem que la mediació es produís

en el procés judicial, a fi d’assegurar les garanties processals de les parts». No obstant la implantació ja consolidada en l’àmbit familiar, hi ha una opinió generalitzada segons la qual a les Illes queda molt de camí per recórrer i s’hi ha de fer molta feina. Per això, Bruna Negre lamenta el fet que s’hagin perdut oportunitats serioses d’ampliar el seu terreny d’actuació, malgrat els esforços invertits perquè així fos. «Durant l’elaboració de la Llei de mediació balear, vàrem proposar l’ampliació de la mediació

a l’àmbit civil i mercantil, però no ens varen acceptar les al·legacions. Va ser una llàstima perquè era una bona oportunitat per impulsar-la més enllà de la jurisdicció familiar». I és que ningú no pot negar que en la mesura que la difusió de la mediació es faci extensiva al màxim nombre de membres dels professionals de la justícia i, en conseqüència, es posi a l’abast de sectors més amplis de la població, es començarà a invertir l’alt nivell de saturació dels jutjats, el grau d’embós en la resolució de litigis i, el que és més important, es frenarà


«Som conscients —assegura Negre— que necessitam donar a conèixer els aspectes positius de la mediació i fer una feina de divulgació més intensa. Així ho intentam fer des de l’ICAIB, on hem organitzat jornades sobre mediació en els àmbits civil, mercantil i escolar, amb moltíssim èxit de participació». Una activitat de foment que una part de les comunitats autònomes

encara no han iniciat però respecte a la qual territoris com Catalunya ens duen avantatge, ja que han incorporat a cada mòdul de l’Escola de Pràctica Jurídica una assignatura sobre mediació.

tant jutges com agents de l’àmbit judicial es mostren més propensos a apostar per la mediació» com a fórmula vàlida, eficaç i de futur per a la resolució de litigis.

Sigui com vulgui, Bruna Negre en fa un balanç positiu. «D’un temps ençà,

Per tant, tot fa pensar que la immediata implantació regulada de la mediació civil i mercantil i la posada en marxa d’un projecte pilot en l’àmbit penal pot ajudar a fer extensiu l’ús de la mediació entre els professionals i els ciutadans de les Illes i a consolidar la cultura de l’acord per aquesta via alternativa.

Tot i que encara hi ha camí per recórrer, els jutges i els operadors jurídics es mostren més propensos a apostar per la mediació

9

l’impuls generalitzat d’acudir als tribunals, amb raó o sense, com a única via per resoldre conflictes.

Revista Missèr · juliol 2011

Dossier


Dossier

L’àmbit penal

entra en joc «Posem com a exemple que es produeix un conflicte no econòmic (que correspondria al dret civil), en una comunitat de propietaris; el cas arriba als jutjats, quan, en realitat, no deixa de ser una discussió entre veïnats. Així, si el problema es pot mitigar amb un acord de mediació, s’haurà assolit l’objectiu bàsic d’impedir

Està previst posar en marxa, abans de final d’any, un projecte pilot de mediació penal gràcies a la col·laboració de l’Oficina de Víctimes del Delicte, del Jutjat número 2 i de la Fiscalia. «El projecte —afirma Lucía Feliu, que hi participarà de manera activa— s’iniciarà a Palma per, posteriorment, veure si hi ha alguna possibilitat d’ampliar-lo».

10

Revista MissèR · juliol 2011

Una idea que va sorgir arran de les Jornades de Mediació que varen tenir lloc a l’Il·lustre Collegi d’Advocats de les Illes Balears el passat mes de maig, que comptaren amb nombrosos participants, entre els quals cal destacar experts de Catalunya i del País Basc, comunitats on ja s’han impulsat experiències d’aquestes característiques. «Crec que la incursió de la mediació en l’àmbit penal —apunta Feliu— té futur», perquè permetrà descongestionar l’activitat dels jutjats i resoldre conflictes en un període de temps més curt, sobretot pel que fa a temes referents a faltes.

«Humanitzar els conflictes —conclou Lucía Feliu— no pot fer cap mal a ningú»

La importància de ser neutral La voluntat de les parts en conflicte de cercar un acord que compensi els interessos propis i que, per tant, permeti perpetuar el contingut de l’avinença pactada conforma el caràcter neutral de la figura del mediador. Durant tot el procés, el mediador proporciona a les parts l’entorn de diàleg, l’impuls per motivar l’acord i l’ajuda per fer-lo efectiu sense haver de prendre cap decisió. D’aquesta manera, els litigants mai no tenen la sensació d’imposició ni d’haver perdut una batalla, sinó que tendeixen a veure el benefici de l’acord assolit i a respectar la lletra de la resolució pactada.

la saturació dels tribunals; fer-ho en tan poc temps com sigui possible, i, probablement, evitar futures disputes entre les parts, perquè han arribat a un acord de manera voluntària i que és fruit del diàleg». En definitiva, en casos semblants es pot evitar que un conflicte puntual es converteixi, com passa ara en moltes ocasions, en una disputa cíclicament recurrent a les portes d’un jutjat. Si en l’àmbit civil l’experiència ha estat molt positiva, «pens que també pot obtenir els mateixos


Dossier resultats en el terreny penal. Humanitzar els conflictes —conclou Lucía Feliu— no pot fer cap mal a ningú».

Eivissa despunta amb un servei integral A partir del proper mes d’octubre, Eivissa tornarà a ser capdavantera en temes de mediació amb la posada en marxa del Servei Integral d’Assessorament, Mediació i Resolució de Conflictes, de caràcter gratuït i dependent del Consell Insular.

Lucía Feliu opina que la incursió de la mediació en l’àmbit penal té futur, perquè permetrà descongestionar l’activitat dels jutjats i resoldre conflictes en un període de temps més curt

Aquest servei s’afegirà al que ja hi ha establert des de fa més d’una dècada que es dedica a la mediació familiar, però n’ampliarà els àmbits d’actuació a civil, mercantil, penal i al camp de l’educació, entre d’altres. Així mateix, té previst intervenir en temes laborals i de consum (que disposen de les eines de conciliació i arbitratge implantades en aquestes matèries).

L’experiència de la mediació a Es Fusteret Per Mireia Planells, col.legiada de l’ICAIB i mediadora

Allà ens reberen Nuria López, mestra, i Joana Ramis, coordinadora; amb elles, Esther M. C. i Rafa M. B., dos dels mediadors del programa que ara us volem presentar.

En ambdues ocasions varen presentar una ponència que va entusiasmar el públic per la claredat de l’exposició, la seriositat amb què la prepararen i la proximitat amb què la presentaren.

La mediació ha de ser una estratègia més de les moltes que s’utilitzen per solucionar conflictes i intentar engrescar aquests al.lots en el procés de desenvolupament personal

Sorprengueren parlant de mediació en un context en el qual sembla que ha de ser poc habitual. Aquesta és la seva experiència… El maig de 2010, els responsables del centre varen sol·licitar formació en mediació a l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Aquesta institució, en principi, ofereix formació als centres escolars de les Balears, sobretot instituts i també algun centre de primària. Vicenç Rul·lan i Ricard Vila, tècnics de l’Institut, els feren la formació inicial al llarg del mes de maig de l’any passat. Vicenç Rul·lan i Càndida Enciso, tècnica de l’Institut, acabaren la formació a l’octubre-novembre, un cop passat el període de pràctiques previst. Després de Nadal, va concloure definitivament l’experiència formativa i el

Revista MissèR · juliol 2011

A Es Fusteret hi conviuen al voltant d’una dotzena de joves en règim tancat, semiobert o obert. S’hi passen les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, o els dies corresponents quan es tracta de mesos, que és la mesura més habitual (des d’un mes fins a quatre anys, 6 mesos és la mitjana).

Els vàrem conèixer a la II Trobada d’Alumnes Mediadors que organitza l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar a Mallorca, i els vàrem tornar a trobar a les Jornades sobre Mediació que va organitzar l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears els dies 26 i 27 de maig.

11

Es Fusteret és un dels centres anomenats socioeducatius, és a dir, un centre en el qual menors i joves amb mesures judicials passen un temps de la seva vida amb la finalitat de tornar a aprendre les normes bàsiques d’actuació pròpies d’una societat civilitzada. En les seves paraules: «normes que havíem oblidat, allà, al carrer…».


Dossier servei de mediació d’Es Fusteret va començar a funcionar.

12

Revista Missèr · juliol 2011

El centre té unes característiques molt particulars (com ja hem esmentat abans) que fan especial aquest servei de mediació. Per exemple, dels alumnes mediadors formats originàriament, només en queda un, ja que la població del centre canvia constantment.

Ser neutral i no opinar és el que troba més difícil. Una opinió que molts altres mediadors ben segur que compartim.

El servei d’Es Fusteret funciona en comediació, això vol dir per parelles: un menor i un educador, en torns quinzenals que es poden consultar al taulell d’anuncis del centre. I té prou feina, pel que ens conten tots quatre. Funciona, però Això fa que hagin ha- Nuria López, Joana Ramis, Esther M.C. i Rafa M.B. a una reunió en el centre d’Es Fusteret. ja es plantegen trasgut de crear un sistema d’autoformació contínua que ció, han de saber per què, quan i com. passar la mediació i adreçar-se cap a un els permet incorporar nous media- La naturalesa del conflicte també es nou concepte: els cercles restauratius. dors amb facilitat. La formació entre té en compte, perquè n’hi ha molts i iguals es fa a l’Àrea de Educació per cada dia, principalment baralles i dis- Mentre ho organitzen, els adults a la Ciutadania, un cop que s’han se- cussions. Conviure les 24 hores en un que els formen i eduquen continuleccionat els candidats a mediadors entorn normatiu, en un espai reduït i en emfatitzant el treball dels temes entre tots els que s’hi presenten. amb tantes històries al darrere, n’és emocionals i de les competències que, per a aquest alumnat especial, En aquesta parcel·la horària també la causa principal. són realment bàsies fan pràctiques de ques: l’autonomia i mediació cada parell N’Esther i en Rafa són mediadors perquè «volíem aprendre a posarla responsabilitat, la de mesos, pràctiques que serveixen de renos en el lloc de l’altre i ajudar els altres a resoldre conflictes d’una competència social i aprendre a aprendre. cordatori per als mealtra manera, sense pegar ni agredir, com fèiem abans» Volen, en paraules de diadors ja formats i de formació per als les dues educadores, N’Esther i en Rafa són els mediadors que cada un «se’n vagi amb la motxiqui comencen. que varen presentar les ponències lla plena de coses positives per fer-la Els conflictes en els quals s’aplica la a la trobada i a les jornades. Són servir quan calgui». mediació també són particulars, es- mediadors perquè «volíem aprendre pecialment per les característiques a posar-nos en el lloc de l’altre i ajudar Alguns canvis ja s’han notat. A les trodels implicats: menors amb històries els altres a resoldre conflictes d’una bades, un del mediadors del centre es molt complicades al darrere. No tot altra manera, sense pegar ni agredir, va trobar amb companys que el coneiés susceptible de mediació, i l’as- com fèiem abans», expliquen. xien de molt abans i mai no s’haurien semblea de convivència que es fa esperat trobar-lo en un context com cada setmana serveix de filtre previ N’Esther ja havia fet alguna cosa de aquell . Ell estava content, li varen dir mediació a l’escola, fa uns anys, i, per que havia canviat. Posar-se en la pell de a la mediació. això, està un poc sorpresa de la reper- l’altre i contribuir que els altres també Tampoc no volen, comenten na Nu- cussió que té. Li agrada poder ajudar ho facin, ajuda. Resoldre conflictes per ria i na Joana, «mediar per mediar». la gent. Ella mateixa demana sovint la via pacífica, ajuda encara més. Volen fer «un bon ús de la mediació una mediació quan té algun conflicte i no un abús». La mediació ha de ser amb altres companys del centre. Fer participar aquesta gent jove en una estratègia més de les moltes que la cultura de la mediació pot fer real utilitzen per solucionar conflictes i A en Rafa, el que li costa més quan fa l’afirmació de Benjamin Franklin quan intentar engrescar aquests al·lots en mediació és veure que les dues parts deia: «Digues-m’ho i ho oblidaré; enseel procés de desenvolupament perso- parlen i parlen i no troben la solució, nya-m’ho i ho recordaré; implica-m’hi i nal. Abans de decidir-se per la media- quan ell els la pot donar fàcilment. ho aprendré».


13

Revista Miss猫r 路 juliol 2011


Opinió

Aproximación al derecho de reagrupación familiar del extranjero residente legal después de la 1 publicación de la ley 2/2009 y su 2 reglamento , RD 557/2011 Por Margarita Palos Nadal, abogada. La situación económica actual dificulta el ejercicio del derecho a la reagrupación familiar que va inexorablemente unido a la solvencia económica del reagrupante (extranjero residente legal que solicita autorización de residencia para sus familiares) en territorio español y, por tanto, a las condiciones laborales del mismo –pasadas y futuras– y a la tenencia de vivienda en arrendamiento o propiedad, susceptible de ser revisada por la administración competente para la emisión del preceptivo informe . En definitiva, requiere un marco de estabilidad jurídico – personal del reagrupante que en las condiciones presentes alejan la efectividad del ejercicio del derecho a la vida en familia de los extranjeros residentes en

España. Como dice la Profesora García Vázquez3, es en el ámbito de la extranjería donde mayores tensiones se generan entre los estados y la defensa de los derechos humanos “particu-

larmente intensas en el ámbito de la reagrupación familiar. Los inmigrantes no pueden ser considerados simplemente como mano de obra, sino como personas titulares de derechos entre los que se encuentra el derecho a vivir en familia”. En la Ley Orgánica 2/2009 son innumerables las referencias a la vida en familia del inmigrante. Por primera vez la Ley alude a la existencia de “otros vínculos familiares” en el art. 63 bis al referirse al procedimiento ordinario de expulsión y al “mantenimiento de la unidad familiar”, aunque lo haga en el art. 64 referido a la ejecución de

la expulsión y como garantía frente a la prórroga, aplazamiento o ejecución de la misma. Por tanto el legislador vislumbra la vida en familia del inmigrante incluso como un límite a la potestad sancionadora del Estado, de acuerdo con la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos humanos4. Se otorga virtualidad jurídica a las parejas no incritas de ciudadanos comunitarios con las que el ciudadano de la Unión mantenga una “relación estable debidamente probada”. La Disposición adicional vigésimo tercera del Reglamento (antigua DA 19 en el RD 2393/2004), amplia los destinatarios de la reagrupación familiar incluyendo así en el denominado régimen general de extranjería las personas no incluidas en el ámbito del art. 2 del RD 240/20075

14

Revista MissèR · juliol 2011

1. Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social (BOE núm. 10, de 12 de enero), en su redacción dada por la Ley Orgánica 8/2000, de 22 de diciembre; por la Ley Orgánica 11/2003, de 29 de septiembre; por la Ley Orgánica 14/2003, de 20 de noviembre y por la Ley Orgánica 2/2009, de 11 de diciembre ( arts. 16 – 19 ). 2. Real Decreto 557/2011, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley Orgánica 4/2000, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España y su integración social, tras su reforma por Ley Orgánica 2/2009 (BOE núm. 103, de 30 de abril. Corrección de errores en BOE núm. 145, de 18 de junio), arts 52-61 ).INSTRUCCIONES dictadas en desarrollo del Reglamento.- En el momento de cerrar estas líneas se han publicado cuatro Instrucciones de la Dirección General de Inmigración: 1).- INSTRUCCIÓN DGI/SGRJ/1/2011, sobre la DT2ª del RD 557/2011, de 30de abril, .2)INSTRUCCIÓN DGI/SGRJ/2/2011, sobre la vigencia de Instrucciones, circulares y oficios elaborados por la DGI a partir de la entrada en vigor del RD 557/2011, 3) Instrucción DGI/SGRJ/3/2011, sobre aplicación del RD 557/2011, en materia de informe de arraigo y 4) INSTRUCCIÓN DGI/SGRJ/4/2011, sobre la aplicación del RD 557/2001, en materia de acreditación vivienda en procedimientos de reagrupación familiar. 3. El Estatuto jurídico constitucional del Extranjero en España. Reagrupación familiar, págs 49 – 92. 4. Vid En este sentido, la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Baleares de 10 de marzo de 2011 (Ponente Ilma. Sra. Frigola Castrillón): “lo cierto es que ahora cuando se revisa aquél acto claramente se advierte que la expulsión y la prohibición de retorno por plazo de diez años resulta una medida desproporcionada y contraria a la protección de la familia que contempla el art. 39 de la CE”. 5. Real Decreto 240/2007, de 16 de febrero, sobre entrada, libre circulación y residencia en España de ciudadanos de los Estados miembros de la Unión Europea y de otros Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo (BOE núm. 51, de 28 de febrero), en su redacción dada por el Real Decreto 1161/2009, de 10 de julio y por la sentencia de 1 de junio de 2010, del Tribunal Supremo.


Opinió

en algunos supuestos y, en especial, hasta la sentencia del Tribunal Supremo de primero de junio de 2010, respecto de la reagrupación familiar de ascendientes de españoles. Y ello a pesar de que la Disposición Adicional undécima del RD 2393/2004 establecía que la tramitación de los procedimientos administrativos (solicitud de residencia temporal por reagrupación familiar y visados de reagrupación familiar) de reagrupación familiar serán preferentes, estableciéndose, incluso, la posibilidad de exceptuarse el orden de incoación de los mismos.

El pasado treinta de junio entró en vigor el RD 557/2011 y como primera reflexión, por cuanto a la reagrupación familiar se refiere, entendemos que el Reglamento endurece los requisitos de procedimiento para la solicitud de residencia temporal que realiza el reagrupado en España para el reagrupante. Una primera lectura sobre los medios económicos del reagrupante manifiesta la exigencia de los mismos, aunque con mayor claridad que en el texto del RD 2393/2004. Así pues el reagrupante deberá acreditar “que cuenta con medios económicos

15

Durante mucho tiempo no se podía solicitar la reagrupación familiar de los familiares correspondientes salvo que se tuviera renovada la residencia e, incluso, la presentación de la solicitud de residencia temporal por reagrupación familiar estuvo sometida en su tiempo a cita previa (lo cual fue denunciado ante el Defensor del Pueblo desde Baleares y otras Comunidades Autónomas). Esta situación, por lo que se refiere a Baleares, mejoró desde hace ya mucho tiempo, estableciendo el procedimiento en unos parámetros ajustados a la legalidad. Podemos afirmar que durante muchos años la práctica administrativa respecto de la reagrupación familiar destruyó lo poco que ya quedaba de algunas familias después de un proceso migratorio, lo que, como veremos, se agrava por la práctica consular de los consulados de España (algunos de ellos) de muy dudosa legalidad

Revista Missèr · juliol 2011

y reconociendo por tanto la existencia de una familia en sentido amplio, en definitiva para proteger estas uniones no formalizadas, pero estables. Desde un punto de vista jurisprudencial, la reagrupación familiar, como afirma el TSJM en sentencia de 25 de febrero de 2011 (recurso 1625/2009), ha de entenderse referido al colectivo que conforma la familia nuclear y la protección se proyecta sobre la unidad familiar y no sobre los familiares e intereses aislados de sus integrantes: “Lo que imposibilita la reagrupación del otro cónyuge con anterioridad a la reagrupación de los hijos”. Como hemos dicho anteriormente, esa “familia nuclear” es ampliada por las personas incluidas en el ámbito de aplicación de la Disposición Adicional vigésimo tercera del Reglamento.


Opinió suficientes para atender las necesidades de la familia, incluyendo la asistencia sanitaria”. El texto anuncia el sometimiento al Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM6). La Administración deberá constatar “indubitadamente” la perspectiva de mantenimiento de los medios económicos durante el año posterior a la fecha de presentación de la solicitud de residencia temporal por reagrupación familiar, valorando los medios de vida del reagrupante en los seis meses previos a la solicitud. La exigencia de medios económicos se aminora tratándose de reagrupar menores de edad y cuando concurran circunstancias excepcionales que así lo aconsejen. La minoración se realizará atendiendo al principio del interés superior del menor. Para aminorar los requisitos económicos de otros familiares, que no sean menores de edad, será necesario el previo informe de la Dirección General de Inmigración. El articulado sobre medios económicos y vivienda es aplicable no sólo a la reagrupación familiar en sentido estricto, sino también a la reagrupación familiar en sentido amplio, cuando el Reglamento regula la residencia del hijo de residente legal: art. 185 (residencia del hijo nacido en España de residente) y art. 186 (residencia del hijo no nacido en España de residente). Podría ser igualmente aplicable, estamos a falta de instrucciones en este sentido, a la autorización de residencia por circunstancias excepcionales, art. 124, 2 – c y arraigo familiar

del art. 124 – 3 a y b. El articulado de la reagrupación familiar en cuanto a los medios económicos extiende sus efectos a la Residencia de larga Duración CE. Así, el art. 152 1 – b establece que: “los términos y las cuantías para valorar la tenencia de recursos fijos y suficientes serán los previstos en materia de reagrupación familiar…”. Los requisitos para la reagrupación familiar se modifican por la aparición en la Ley 2/2009, de la figura de los Residentes de Larga Duración, de los residentes con Tarjeta Azul de la Unión Europea y los investigadores. El capítulo II del Título I de la Ley relativo a la reagrupación familiar incorpora la Directiva 2003/109/CE, del Consejo, de 25 de noviembre, de 2003, relativa al Estatuto de los nacionales de terceros países residentes de larga Duración7 (DOUE de 23 de enero de 2004)8 y la Directiva 2009/50/CE relativa a las condiciones de entrada y residencia para profesionales altamente cualificados que serán documentados con la denominada tarjeta azul de la Unión Europea, así como las Directivas relativas a las condiciones de entrada de nacionales de terceros países para investigación y estudios (Directiva 2004/114/CE y Directiva 2005/71/CE). A nuestro entender el párrafo segundo del art. 18 anunciaba innumerables problemáticas relativas a la incorporación de las Directivas y a la efectividad del reconocimiento de las situaciones jurídicas descritas en las mismas, que ahora parecen haberse, en cierto modo, clarificado

con la publicación del RD 55//2011. En cuanto al plazo de resolución de procedimientos el RD 557/2011, que deroga el RD 2393/2004, establece en la Disposición adicional duodécima que las peticiones de autorización de residencia por reagrupación familiar y las realizadas al amparo de los art. 185 y 186 del Reglamento se notificarán en la mitad del plazo legalmente establecido para el resto de procedimientos, que es de tres meses. En un primer estudio establecemos las siguientes categorías de posibles reagrupantes: El extranjero residente temporal con autorización renovada de residencia o de trabajo y residencia en España (art. 31 – residencia temporal es la situación que autoriza a permanecer en España por un período superior a 90 días e inferior a cinco años). Autorización renovada del reagrupante que puede proceder de una autorización inicial de residencia y/o trabajo renovada, de una autorización de residencia temporal y trabajo a mujeres víctimas de violencia de género, de autorización de residencia por circunstancias excepcionales del art. 45 del RD 2393/2004 y residencia por circunstancias excepcionales de la Disposición Adicional Primera Cuarta del RD 2393/20049) el extranjero residente de larga duración y larga Duración CE en España (art. 32condición subjetiva del reagrupado imprescindible para reagrupar ascendientes mayores de edad). El extranjero residente de Larga Duración en otro

6. El Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples (IPREM) es un índice empleado en España como referencia para la concesión de ayudas, becas, subvenciones o el subsidio de desempleo entre otros. Este índice nació en el año 2004 para sustituir al Salario MínimoInterprofesional como referencia para estas ayudas.

16

Revista Missèr · juliol 2011

Año 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

IPREM mensual 460,50 € 469,80 € 479,10 € 499,20 € 516,90 € 527,24 € 532,51 € 532,51 €

IPREM anual (12 pagas) 5.526,00 € 5.637,60 € 5.749,20 € 5.990,40 € 6.202,8 € 6.326,86 € 6.390,13 € 6.390,13 €

IPREM anual (14 pagas) 6.447,00 € 6.577,20 € 6.707,40 € 6.986,80 € 7.236,60 € 7.381,33 € 7.455,14 € 7.455,14 €

7. La sentencia del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas de 15 de noviembre de 2007 condenó a España por incumplimiento de la Directiva al no haber adoptado las disposiciones legales, reglamentarias y administrativas necesarias para ajustarse a lo dispuesto en dicha Directiva, asunto C- 59/07. 8. La Disposición Adicional Primera establece que todas las referencias a los términos residencia permanente o residente permanente contenidas en el Ordenamiento Jurídico se entenderán referidas a la residencia o residente de larga Duración. 9. Sentencias de la Audiencia Nacional conceden autorización de residencia para ascendientes de menor de nacionalidad española. Vid Cendoj: 28079230042009100485 ( Ponente Ilmo. Sr. Tomas García Gonzalo), 28079230042009100437 (Ponente Ilmo. Sr. Mangas González ) 28079230042009100559 (Ponente Ilma. Sra. Ana Isabel Martín Valero).


Opinió

El legitimado para la iniciación del procedimiento administrativo de reagrupación familiar es el propio reagrupado en el supuesto de los familiares de los residentes de Larga Duración en otro Estado de la UE con residencia temporal en España (art. 56 2, párrafo segundo del RD 557/2011) . Dicha solicitud la efectuarán acreditando prueba de su residencia como miembros de familia del Residente de Larga Duración CE. Legalidad del vínculo familiar alegado -prohibición de simulación del mismo-. El vínculo familiar alegado tiene que ser verdadero, jurídicamente válido y, lo que es más, no puede ser simulado so pena de incurrir en infracción grave del artículo 53, 2b: “contraer matrimonio, simular relación afectiva análoga o constituirse en representante legal de un menor, cuando dichas conductas se realicen con ánimo de lucro o con el propósito de obtener indebidamente un derecho de residencia, siempre que tales hechos no constituyan delito”. Subyace, por tanto, en los procedimientos de reagrupación familiar la preocupación de las administraciones intervinientes, especialmente la consular, por la veracidad

y legitimidad de las relaciones jurídico familiares10 que sirven de base para tales procedimientos11. En este sentido la sentencia del Tribunal Supremo12, Sala de lo contencioso, de nueve de febrero de dos mil nueve, ponente Ilmo Sr. Calvo Rojas, pone de relieve la dificultad de probar el parentesco por filiación y edad del reagrupado en una denegación de visado del Consulado General de España en Santo Domingo, por falta de garantías de la documentación aportada (acta de nacimiento in- extensa). El TS considera que el recurrente no acreditó que en el ordenamiento jurídico de la República de Santo Domingo un documento de esa índole haga prueba plena de los concretos datos de filiación y fecha de nacimiento en el consignados. Del mismo modo la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Murcia (nota 14) que, inexplicablemente, dictó sentencia (entendemos que la competencia era del Tribunal Superior de Justicia de Madrid) y confirmó la denegación de visado de reagrupación familiar por causa de matrimonio en fraude de ley. Recientemente el Tribunal Superior de Justicia de Madrid, en fecha veinticinco de febero de 2011, dictó sentencia (Magistrado Ponente Ilmo Sr. José Felix Martin Corredera) en un asunto que trae causa de una denegación de visado por reagrupación familiar, en régimen general, por el Consulado de España en Santo Domingo, al considerar que se trata de un matrimonio simulado o de conveniencia por motivos migratorios o económicos. El Tribunal expresa su parecer argumentando que la distancia entre la celebración del matrimonio y la solicitud de la reagrupación familiar lleva a la conclu-

10. Vid. Instrucción sobre matrimonios de conveniencia. Instrucción de 31 de enero de 2006, de la Dirección General de los Registros y del Notariado sobre los matrimonios de complacencia, en BOE núm. 41. de 17 de febrero, Simulación matrimonial, José Ramón Navarro Miranda en Revista de Abogados de Familia, jueves 17 de diciembre de 2009, nº 55 e Inmigración y Derecho Internacional Privado,Gloria Esteban de la Rosa, Ed. Difusión Jurídica, 2009, págs 346 – 368 “ Homologación matrimonios celebrados en el extranjeros y reconocimiento de las decisiones extranjeras de disolución del matrimonio”. Vid.Sentencia del TS Cendoj: 30030330012009100512Órgano: Tribunal Superior de Justicia. Sala de lo Contencioso. Sede: Murcia. Sección 1. Nº de Recurso: 511/2005. Nº de Resolución: 672/2009. Procedimiento: procedimiento ordinario. Ponente: Mariano Espinosa de Rueda-Jover. Confirma denegación de visado por matrimonio en fraude de Ley. ( entendemos que la competencia es del TSJM y que mediante procedimiento ordinario y erróneamente se arrogó la competencia jurisdiccional, que no fue discutida, que corresponde al Tribunal de Justicia de Madrid ) 11. Las infracciones tipificadas como graves serán sancionadas con multa de 501 a 10.000 euros conforme a lo establecido en el art. 55 –b. CP arts. 312, 318 bis, 515, 517 y 518.Vid.Disposición Final primera, segunda y tercera de la LO 4/2000. 12. Id. Cendoj (Centro de documentación judicial) 28079130052009100029.

Revista Missèr · juliol 2011

Por último los extranjeros nacionales de la Unión Europea o de los Estados parte en el Acuerdo sobre el Espacio Económico Europeo, serán “reagrupantes” respecto de sus parejas de hecho “con la que el ciudadano de la Unión mantenga una relación estable debidamente probada”, así como respecto a “los familiares en línea directa o colateral, consanguinidad o por afinidad” conforme a lo establecido en DA 23 del RD 557/2011. A estos extranjeros se les otorgará una autorización de residencia por circunstancias excepcionales del mismo modo que a los hijos de residentes legales en territorio español y entendemos que los requisitos económicos del art. 55 del RD 557/2011 se extenderán a estos tipos de autorizaciones, pudiéndose aminorar en el caso de menores de edad. A nuestro entender estas personas podían haber sido incluidas en el art. 52, puesto que dicho artículo considera reagrupable a la pareja de hecho no inscrita cuando se acredite la vigencia de la relación

(documentos públicos del país de origen) con anterioridad a la residencia del reagrupante en España. Tal vez el redactor del reglamento ha querido diferenciar entre el reagrupante pareja de hecho nacional de tercer país (se concede al reagrupado autorización de residencia temporal inicial por reagrupación familiar) y el reagrupante nacional de un país de la Unión, pareja de hecho de un nacional de tercer país (se concede al reagrupado una autorización de residencia inicial por circunstancias excepcionales).

17

país de la Unión Europea (que a su vez puede ser residente temporal en España – art. 32 – 3º), el extranjero titular de la tarjeta azul de la Unión Europea en España (art. 38 - profesional altamente cualificado) e investigador (art. 38 bis y 5) el propio reagrupado. Además el Reglamento amplía la categoría de reagrupantes en el art. 199 cuando se refiere a la “modificación de estancia por estudios, investigación, formación o prácticas a la situación de residencia y trabajo o de residencia con exceptuación de la autorización de trabajo”. Así, el extranjero que transite del régimen de estancia al de residencia puede solicitar a favor de sus familiares una autorización de residencia que será de “residencia de reagrupación familiar”.


Opinió sión obtenida por la vía inferencial de que el verdadero objetivo pretendido a través del matrimonio fuera el fraudulento de obtener los beneficios en materia de extranjería. Se presenta no sólo como un razonamiento inferencial escasamente aceptable, sino que han sido infringidas reglas elementales de la argumentación, precisamente porque se ha prescindido en el análisis de la considerable distancia temporal entre el matrimonio y la pretendida reagrupación... lo cual, sin necesidad de mayores razonamientos, conduce a la estimación del recurso. Los vínculos familiares se acreditan con los correspondientes certificados de nacimiento, matrimonio, sentencias judiciales de adopción etc. Documentos que deben legalizarse o apostillarse además de traducirse en su caso.13 La legalización consular tiene lugar primero ante las autoridades del país de origen y después ante el consulado general de España del domicilio del reagrupado y por último en el ministerio de Asuntos Exteriores de España14. Condiciones subjetivas del reagrupante para la reagrupación familiar. Es necesario haber renovado / modificado (de arraigo a residencia inicial por tiempo de dos años) una autorización de residencia temporal inicial (la renovación / modificación puede presentarse a la vez que la solicitud de residencia de reagrupación familiar) para el reagrupante al objeto de reagrupar a los extranjeros del art. 17 – 1 (cónyuge, hijos del residente y del cónyuge, menores de 18 años, etc.), pero dicha condición no es requisito suficiente para reagrupar a los ascendientes. La Ley establece como requisito ser titular

de una residencia de larga duración15, que implica cinco años de residencia16 previa en territorio español o en otro país de la Unión Europea. Por tanto, respecto de los ascendientes aparecen dos limitaciones importantes: un límite respecto al reagrupante que debe ostentar la condición de residente de larga duración (residente permanente de la legislación anterior) y la condición del reagrupado que debe ser mayor de sesenta y cinco años. En este sentido el art. 17 d) in fine establece la posibilidad de reagrupar al ascendiente menor de sesenta y cinco años por razones humanitarias. La concurrencia de dichas razones humanitarias viene ahora expuesta en el art. 53 – e) del RD 557/2011, cuando anuncia que se considerarán razones humanitarias, cuando el ascendiente conviviera con el reagrupante en el país de origen en el momento en que este último obtuvo su autorización de residencia, cuando el ascendiente sea incapaz y cuando el ascendiente no sea “objetivamente” capaz de proveer sus propias necesidades”. Del mismo modo se podrá reagrupar al cónyuge del reagrupado si tiene menos de 65 años. Respecto de estas cuestiones y en caso de duda, se elevará consulta a la Dirección General de Inmigración. Las consultas a la Dirección General de Inmigración que, en principio, parecen han de dotar de mayor seguridad jurídica a los procedimientos también nos sugieren, salvo que se emitan en plazos razonables, una ralentización de los procedimientos administrativos, suspendiéndose la tramitación hasta la emisión de los correspondientes informes. Para demostrar estar a cargo del reagrupado, el reagrupante debe acreditar, conforme a lo establecido en el RD 557/2011,

que le ha transferido fondos, durante el último año (no dice durante los últimos doce meses) “que representen al menos el 51% del PIB bruto per capita, en cómputo anual, del país de residencia de éste en materia de indicadores sobre renta y actividad económica por país y tipo de indicador, por el INE”. ¿Qué sucede si en el momento de la solicitud del visado el reagrupado alcanza la mayoría de edad y tiene a su favor una residencia temporal concedida siendo aún menor de edad? El Tribunal Superior de Justicia de Madrid viene a solucionar la problemática práctica que exponemos cual es la de que a la iniciación del procedimiento administrativo de reagrupación familiar (solicitud de residencia temporal) nos encontremos ante un menor de edad y se conceda la residencia temporal cuando el reagrupado todavía es menor y, sin embargo, en el momento de la solicitud del visado en el consulado correspondiente éste haya adquirido la mayoría de edad con arreglo a la legislación española. El TSJM, en sentencia de la que es ponente el Ilmo. Sr. José Felix Martin Corredera17, señala: “De ahí que como ya hemos tenido ocasión de señalar en varias ocasiones, haya de concluirse que la fecha que debe considerarse para la valoración del requisito de la edad del reagrupante no es aquella en la que se solicitó el visado, sino la fecha en que el padre de la reagrupante solicitó a su favor la autorización de residencia para reagrupación familiar en mayo de dos mil seis ante la Oficina de Extranjeros de la Delegación del Gobierno en Navarra”. En dicha sentencia se valoran igualmente las pruebas radiológicas para la determinación de la edad.

18

Revista Missèr · juliol 2011

13. Vid. www.mju.es (requisitos legalizaciones – trámites personales). 14. Resolución de 8 de marzo de 2011 de la Dirección General de los Registros y del Notariado, Maria Ángeles Alcalá Diaz.Estudia el significado de la legalización y de la apostilla, y rechaza la presentación del documento como simple fax. Analiza el Convenio de La Haya de 5 de octubre de 1961, los Convenios números 16 y 17 de la Comisión Internacional del Estado Civil, relativo a la dispensa de legalización de ciertos documentos. 15. Art. 32. Residencia de larga duración. 1.- La residencia de larga duración es la situación que autoriza a residir y trabajar en España indefinidamente, en las mismas condiciones que los españoles. 2. Tendrán Derecho a residencia de larga duración los que hayan tenido residencia temporal en España durante cinco años de forma continuada, que reúnan las condiciones que se establezcan reglamentariamente. A los efectos de larga duración computarán los períodos de residencia previa y continuada en otros estados miembros, como titular de la tarjeta azul de la UE. Se considerará que la residencia ha sido continuada aunque por períodos de vacaciones u otras razones que se establezcan reglamentariamente el extranjero haya abandonado el territorio nacional temporalmente. 16. La sentencia del Tribunal Supremo de 3 de mayo de 2001, recurso de casación 8289/1996, señala que la residencia legal procede aplicarla siempre y cuando la residencia se ajuste a las exigencias prevenidas en la Legislación, sobre derechos y libertades de los extranjeros en España. 17. Id. Cendoj Audiencia Nacional 28079330012009100297.


Notícies

La abogacía institucional saluda el Reglamento de la Ley de acceso a la profesión La abogacía institucional en pleno, y con ella el ICAIB, ha acogido con satisfacción la aprobación, en fecha 3 de junio de 2011, por el Consejo de Ministros, del Reglamento que desarrolla la Ley 34/2006 de Acceso a la Profesión de Abogado y Procurador de los Tribunales, por cuanto supone que de forma definitiva el 30 de octubre de este año, fecha en la que entrará en vigor la Ley, España dejará de ser el único país de la Unión Europea donde no se exigía una formación adicional a la licenciatura en Derecho para acceder a la profesión de abogado. Así, y a pesar de que la citada ley ha sido objeto de una de las vacatio legis más largas de los últimos 30 años, la abogacía ve cumplida una reivindicación histórica que incidía en la necesidad de completar y mejorar la formación de los futuros abo-

gados a fin de garantizar a la sociedad un servicio profesional excelentemente preparado y una calidad óptima en la defensa de sus derechos e intereses legítimos. De este modo, a partir de la entrada en vigor de la ley, los licenciados en Derecho deberán pasar por un proceso de formación teórica y práctica complementaria y superar un examen o prueba para poder ejercer la abogacía. Conviene destacar que la ley no afectará ni a los licenciados que ya están colegiados en el momento de la entrada en vigor de la norma, ni a los que hayan estado colegiados con anterioridad por plazo (continuo o discontinuo) de un año o más. Aquellos licenciados en Derecho que no se hayan colegiado a la entrada en vigor de la Ley tendrán dos años para inscribirse en la corporación colegial.

La formación extra de los licenciados en derecho descansará sobre la colaboración necesaria entre las universidades y las escuelas de práctica jurídica de los colegios de abogados. Una colaboración que en el caso de Baleares lleva años produciéndose, ya que las islas fueron una de las regiones pioneras en instaurar un máster de práctica jurídica, organizado conjuntamente por el ICAIB y la Facultad de Derecho de la UIB, y que prepara a los licenciados en Derecho para la obtención del certificado de aptitud profesional necesario hasta ahora para acceder al Turno de Oficio. UIB e ICAIB trabajan ahora para adaptar su programa al nuevo sistema de acceso, con el que se garantiza la formación teórica y práctica.


Notícies

La abogacía balear reclama la creación de dos nuevos juzgados de lo Social

20

Revista Missèr · juliol 2011

El decano del ICAIB, Juan Font, en representación de la abogacía de las islas, se dirigió el pasado mes de mayo por escrito al presidente del Tribunal Superior de Justicia de las Islas Baleares a fin de expresarle la preocupación del colectivo por la situación en la que actualmente se encuentra la jurisdicción social en la comunidad autónoma, una jurisdicción que se ve sometida a una “saturación creciente”.

considerable “la tramitación ágil de los procedimientos correspondientes”. Por todo ello, el ICAIB insta al presidente del Tribunal Superior de Justicia de Baleares, a que “interese ante los órganos competentes la creación, en Palma, de un mínimo de dos nuevos juzgados de lo Social”.

La preocupación de la abogacía balear coincide con la expresada por el propio TSJIB, cuyo presidente ya se Los datos de las memorias del refirió, en enero de este año, TSJIB revelan en este sentido durante la presentación del que en tan sólo cuatro años avance de la memoria del el número de asuntos ingreTSJIB del año 2010, a la nesados en los juzgados de lo cesidad de reforzar la jurisSocial de Baleares se ha incredicción social en las islas. En mentado en más de un 60%, este sentido, el máximo resal pasar de los 4.626 asuntos ponsable del Tribunal Supeque entraron en el año 2007 rior destacó la conveniencia a los 7.661 que ingresaron en de crear en este ámbito tres esta jurisdicción durante el nuevas unidades judiciales pasado año. En tan sólo cuatro años el número de (dos para los juzgados de lo asuntos ingresados en los juzgados de lo Social y una para la Sala de La situación de crisis econólo Social del TSJ), así como, mica explicaría, en opinión Social de Baleares se ha incrementado en en su caso, de reeditar los de los letrados, el notable inmás de un 60% planes extraordinarios de cremento de la carga de trarefuerzo que ya activó el bajo experimentado por los Juzgados de lo Social de las islas y es causa directa del Ministerio en 2009 para determinados juzgados de aumento de la cantidad de asuntos que deben tramitar lo Social, entre ellos los de Palma, “con el objeto de dichos órganos judiciales, cuyo número, asegura el de- reducir el número de asuntos pendientes en los miscano en su escrito, resulta ante tal tesitura “absoluta- mos y paliar los efectos que la crisis económica está mente inadecuado”. Algo que, añade, dificulta de forma produciendo en esos órganos”.


Notícies

En dicho comunicado, los mencionados operadores jurídicos exponen la “grave situación” que a su juicio afecta al proceso de nombramiento de personal interino para cubrir plazas de funcionarios al servicio de la administración de Justicia en Baleares. Entre las causas que, siempre según los magistrados y secretarios judiciales de dichas jurisdicciones, explicarían tal situación, figuran “la excesiva rigi-

existentes, que afecta a más del 40% de la plantilla. Por todo ello, los magistrados y secretarios judiciales de Primera Instancia y de lo Mercantil proponen a las autoridades competentes en materia de administración de justicia una serie de soluciones que, a su juicio, y entre otras, pasarían por una mayor celeridad en la respuesta para el nombramiento de funcionarios interinos, que, además, consideran, debería ser inmediata en aquellos casos en los que de las circunstancias de la baja o vacante se infiera que ésta será de larga duración; una mayor flexibilidad en la interpretación de la norma que regula el proceso de nombramiento del personal interino;

Los magistrados y secretarios judiciales de Primera Instancia y de lo Mercantil de Palma rechazan la excesiva rigidez en la interpretación de la normativa reguladora del nombramiento de interinos, la lentitud en el proceso de nombramiento o la deficiente regulación de los períodos de prueba de los nombrados dez en la interpretación de la normativa reguladora del nombramiento de interinos”, la “lentitud” en el proceso de nombramiento o la “deficiente regulación de los períodos de prueba de los nombrados, que da lugar a disfunciones en el mantenimiento o cese de determinados funcionarios”. Una situación, recuerdan los operadores jurídicos, que adquiere mayor relevancia en las islas, dado el elevado número de funcionarios interinos

y formación inicial y continuada a estos trabajadores. Los magistrados y secretarios sugieren otras soluciones entre las que figura también la de priorizar las peticiones de interinos y de refuerzo respecto de órganos con plantilla reducida o aquellos que, aun cuando por reparto les corresponde igual carga de trabajo que a sus juzgados homónimos, disponen de menos personal que éstos.

Informamos a los colegiados que el ICAIB está tramitando de forma periódica ante el Tribunal Superior de Justicia todas las quejas sobre la existencia de incidencias o problemas de funcionamiento en los juzgados de las islas que, también de forma constante, hacen llegar al Colegio los letrados a través de los correos electrónicos habilitados a tal efecto por el ICAIB. El Colegio quiere poner de manifiesto la celeridad en la contestación, por parte del TSJIB, a dichas quejas y, de hecho, consta que en buena parte de las incidencias, la sala de Gobierno ha abierto las diligencias informativas correspondientes a fin de esclarecer los motivos de las situaciones que originan las quejas de los letrados. El ICAIB considera que la rapidez en la respuesta del Tribunal Superior es expresión clara de la voluntad de dicha institución de contribuir al buen funcionamiento del servicio de la administración de justicia en la comunidad autónoma balear, lo que afecta positivamente tanto al normal desarrollo de la actividad profesional diaria de los operadores jurídicos, como, sobre todo, a los derechos de los ciudadanos.

Revista Missèr · juliol 2011

La Junta de Gobierno del ICAIB ha notificado al juez decano de Palma la adhesión del Colegio al comunicado conjunto de los magistrados y secretarios judiciales de Primera Instancia y de lo Mercantil de Palma en relación al nombramiento de funcionarios interinos.

Incidencias que no caen en saco roto

21

Quejas por la lentitud en el nombramiento de funcionarios interinos


Turno de oficio

Sobre el contenido y alcance del servicio de Asistencia al Detenido Por Carlos López, abogado y presidente de la Comisión del Turno de Oficio del ICAIB

I.- Contenido de la asistencia letrada

22

Revista MissèR · juliol 2011

La asistencia letrada a las personas detenidas, tiene su fundamento constitucional en una doble vertiente, por una parte, en base al artículo 17.3 de la Constitución, y como expresión del derecho a la libertad y seguridad personal; mientras que, el artículo 24.2 de la Constitución, en el marco de la tutela judicial efectiva, exige la necesaria defensa y asistencia de letrado, a los fines de evitar la indefensión y garantizar la igualdad y contradicción del procedimiento. Ambos principios tienen su desarrollo en el artículo 520 de la Ley de Enjuiciamiento criminal, cuyo contenido, el propio Tribunal Constitucional, en reiteradas Sentencias (SSTC 21/1997,196/1994, 396/2000) ha explicitado, indicando que la finalidad de esta asistencia consiste en asegurar, con su presencia personal, que los derechos constitucionales del detenido sean respetados, que no sufra coacción o trato incompatible con su dignidad y libertad de declaración y que tenga el debido asesoramiento técnico sobre la conducta a observar en los interrogatorios, incluida la de guardar silencio, así como sobre su derecho a comprobar, una vez realizados y concluidos con la presencia activa del letrado, la fidelidad de lo transcrito en el acta de declaración que se le presenta a la firma. A partir de la reforma del artículo 767 de la Ley de Enjuiciamiento

criminal, por la Ley 38/2002, la preceptiva intervención de letrado se amplía a las personas imputadas, en tanto determina que se exige la asistencia letrada desde la detención o desde que de las actuaciones resultare la imputación de un delito contra persona determinada, motivo por el que la policía, el ministerio fiscal o la autoridad judicial

pretación tendente a considerar el papel del letrado como mero “convidado de piedra” a las actuaciones practicadas. Tal es así que la propia jurisprudencia ha establecido que la efectiva intervención del letrado, no es sólo una obligación de éste, sino que garantizarla constituye deber de los propios órganos judiciales, doctrina, que haciéndose eco de diver-

La asistencia letrada a detenidos e imputados constituye un derecho fundamental e irrenunciable, desde la detención o desde el momento en que de las actuaciones resultare la imputación de un delito contra una persona recabarán de inmediato del Colegio de Abogados la designación de un abogado de oficio si no lo hubiere nombrado ya el interesado. Por consiguiente, la asistencia letrada a detenidos e imputados constituye un derecho fundamental e irrenunciable, desde la detención, ya sea policial o judicial, o desde el momento en que de las actuaciones resultare la imputación de un delito contra una persona determinada, con la única excepción de si la detención viniere motivada exclusivamente por hechos susceptibles de ser tipificados como delitos contra la seguridad del tráfico. Asimismo, se ha establecido, también de forma incuestionable, que la asistencia letrada debe prestarse de un modo real y efectivo, por lo que se halla descartada cualquier inter-

sas sentencias del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (09/10/1979 –Caso Carey-, 13/05/1990 –Caso Artico-, 25/04/1983 –Caso Pakelli) ha recogido el propio Tribunal Supremo en sentencia, entre otras 47/2003, concluyendo que, no bastando para tutelar el derecho de defensa la designación de los correspondientes profesionales, sino que la realización efectiva del derecho de defensa requiere proporcionar asistencia letrada real y operativa.

II.- Alcance de la asistencia letrada Consecuentemente con lo expuesto, y de conformidad con lo que determina el artículo 520.2 de la Ley de Enjuiciamiento criminal, resulta incuestionable que la intervención letrada a personas detenidas e imputadas tendrá carácter obligatorio, en todas las diligencias de declaración y reco-


Turno de oficio nocimiento de identidad del detenido o imputado, con la salvedad establecida para los delitos contra la seguridad del tráfico. Existen sin embargo, alrededor de las anteriores, una serie de actuaciones para las que cada día, con más frecuencia, es requerida la presencia de los letrados que prestan el servicio de asistencia a detenidos, tanto por las autoridades policiales, como, especialmente, por las judiciales, acerca de las que existen dudas más que razonables sobre cuál pueda ser la transcendencia de la presencia letrada en tales diligencias.

b) De forma similar se pronunció, en sentencias de 8 de marzo de 1999 y 29 de junio de 1999, respecto de la necesidad de asistencia letrada para que un detenido pueda manifestar su consentimiento para que se proceda a la apertura en sede policial de correspondencia y paquetes postales, fundamentando su exigencia en base a que “el consentimiento prestado por el detenido, se halla viciado al no gozar de las necesarias notas de libertad y autonomía que concurren cuando se dan circunstancias de signo distinto… la asistencia de Letrado es, en todo caso, decisiva para la validez de una toma de postura del detenido, que afecte a sus derechos fundamentales y que pueda comprometer seriamente su defensa”.

De forma muy breve, y con expresa intención de dejar el debate abierto, destacaría: a) La doctrina del Tribunal Supremo, a través de resoluciones, entre otras de 16 de mayo de 2000, 14 de noviembre de 2000 y 5 de noviembre de 2001, añade a las anteriormente mencionadas la necesidad de asistencia le-

La presencia de un letrado en la entrada y registro no es una exigencia derivada de la Ley Procesal Penal, ni es una exigencia constitucional

Así, la Sala Segunda del Tribunal Supremo ha reiterado en numerosas sentencias (847/1999, 18/07/2005, 12/08/2005, 14/05/2008) que la práctica de la diligencia de entrada y registro sólo exige la presencia del secretario judicial y del interesado o persona que legítimamente lo represente, sin que sea necesario la presencia del letrado, aun en el supuesto de que se encuentre detenido el titular de la vivienda cuyo registro se pretende, entre otras razones, porque la presencia de un

Revista Missèr · juliol 2011

Sin embargo, no hay que confundir los anteriores supuestos, de autorización del detenido para practicar tales diligencias, con las diligencias propiamente de entrada y registro y apertura de paquetes, para los que no es necesaria la presencia letrada.

23

Sin pretensión de abarcar la totalidad de las mismas, es intención de este breve artículo aportar algunas reflexiones sobre la presencia de abogados en las mismas, intentando diferenciar en qué circunstancias tal presencia puede responder a una mejora en la salvaguarda de los derechos que asisten a la persona imputada y las que no tienen otro sentido que el pretender, por parte de las autoridades que nos requieren, dar un “plus” de legitimidad a tales diligencias, labor que en absoluto constituye el objeto de nuestro servicio.

trada para que un detenido pueda manifestar su consentimiento de que se proceda a la entrada y registro en su domicilio sin que sea precisa la autorización judicial, fundamentándolo en que las razones “sobre el alcance de la asistencia letrada en las diligencias policiales son perfectamente extensibles al caso que nos ocupa, ya que tal autorización o consentimiento es igual o incluso más trascendente que la propia declaración”.


Turno de oficio letrado en la entrada y registro no es una exigencia derivada de la Ley Procesal Penal, ni es una exigencia constitucional, en la medida que los derechos fundamentales en juego aparecen protegidos con la disciplina de garantía que para la diligencia previene la Ley Procesal Penal. Por consiguiente no es precisa la presencia de letrado en los registros llevados a cabo con autorización judicial, ni en los practicados con

régimen de etiqueta verde, lo que les confiere una especial exclusión de la protección constitucional. Aunque todo ello constituye un tema de extensa exposición y que, por tanto, excede de la pretensión de estas breves aportaciones, entendemos que resultan válidas con carácter general las anteriores consideraciones, aun cuando se deba ser consciente de resoluciones del alto Tribunal en las que se ha con-

Hay que tener en cuenta la reciente doctrina que distingue entre lo que se consideran paquetes postales que se hallan en el ámbito del secreto de las comunicaciones y los que no tienen tal condición autorización del detenido titular de la vivienda, ni en los llevados a cabo con anterioridad a la imputación de delito alguno.

24

Revista Missèr · juliol 2011

Tampoco en relación a la apertura de paquetes, y que a modo de ejemplo podemos citar, entre otras, la sentencia de 6 de marzo de 2003, en las que se determina que la apertura y registro de un paquete entra dentro de las atribuciones administrativas de los cuerpos de seguridad y, existiendo indicios de delito, no es necesaria para su apertura la presencia de abogado, incluso después de practicada la detención. De todas formas, tanto en la autorización de apertura de paquetes, como de la práctica de tales diligencias, hay que tener en cuenta la reciente doctrina que distingue entre lo que se consideran paquetes postales que se hallan en el ámbito del secreto de las comunicaciones y, por consiguiente, amparados por el artículo 18.3 de la Constitución y los que no tienen tal condición y, por consiguiente, no gozan de tal protección, bien por carecer el paquete de la consideración asimilable a la correspondencia, de conformidad con la regulación postal o por circular en

siderado ajustada a derecho la diligencia, incluso cuando se ha prestado conformidad por el detenido sin la presencia de letrado, basada en la anteriormente citada distinta consideración que debe darse a los distintos tipos de paquetes. c) En cuanto a la diligencia de apertura de maletas, bolsos, mochilas y similares, efectos sobre los que no existen dudas de que no se hallan bajo la protección del art. 18 de la Constitución a efectos de su protección frente a las inferencias de los agentes de la autoridad y a su apertura y registro, no resulta preceptiva la asistencia letrada en ninguno de tales supuestos (sentencias del Tribunal Supremo 661/2000, 1620/2002, 2501/2007).

constituyen las diligencias de formación de cuerpo de escritura para la prueba caligráfica, no resultando por consiguiente necesaria la presencia de letrado en las diligencias de formación de los cuerpos de escritura que son precisos para la práctica de una prueba pericial caligráfica, ya que no existe norma alguna de la que pueda deducirse que la misma sea necesaria en esta clase de actuaciones (STS 1173/2004). e) Asimismo en relación a las denominadas intervenciones corporales susceptible de ser acordadas en el seno del proceso penal, tales como la toma de huellas dactilares, extracción de sangre, obtención de saliva, corte de cabello, examen de cavidad vaginal o anal, exploración corporal superficial, cacheo externo, extracción de orina, examen radiológico, y similares, la doctrina del alto Tribunal ha venido delimitando los requisitos que proporcionan una justificación constitucional objetiva y razonable a la injerencia en el derecho a la intimidad, así como los que determinan la legitimidad de su práctica, no enumerándose entre ellos el que sea preciso en ningún caso que se realicen en presencia de letrado. Doctrina recogida entre otras en SSTS 525/2000, 1579/2005, 13/04/2009.

III.- Especial referencia a la Asistencia letrada a Víctimas de Violencia de género.

Concretamente la sentencia de 16 de junio de 2003, especifica que en los casos de apertura de equipajes que una persona porta consigo en el curso de un viaje, sea cual sea su naturaleza, puede llevarse a cabo, sin necesidad de autorización judicial y sin la presencia de letrado y del portador.

Finalmente me parece conveniente una consideración final en torno a la asistencia de víctimas de violencia de género. Con frecuencia esta asistencia está dando lugar a problemas de interpretación ante los juzgados, especialmente cuando las diligencias se realizan en los de Instrucción que se hallan en servicio de guardia.

d) Otro de los supuestos que no precisan presencia letrada lo

Aunque parezca una obviedad, conviene insistir en que la intervención


Turno de oficio de letrado en defensa de los intereses de la víctima, no tiene en ningún caso carácter preceptivo, ya que la misma deviene del derecho que el artículo 20 de la Ley 1/2004 de 28 de diciembre otorga a las mujeres víctimas de violencia de género.

Por consiguiente, la voluntad de acogerse o no a tal derecho, manifestada por la víctima, será la circunstancia única y determinante para que proceda la intervención de un letrado o no, toda vez que la víctima goza de absoluta autonomía para optar por

acogerse a los derechos que le otorga la ley o declinar hacer uso de ellos, aun cuando desde algunos sectores pretenda imponerse una parcial incapacitación a tales personas que, lamentablemente, recuerda tiempos que creíamos superados.

Todo lo que siempre quiso saber sobre el turno de oficio El cobro de honorarios en las designaciones de Turno de Oficio

A la vista de los tiempos que discurren, y encumbrado el interés crematístico a los más elevados altares, no podíamos comenzar, sino con uno de los temas que constituye uno de los focos de interés y preocupación más frecuentes, como es la determinación de los supuestos en que resulta procedente la presentación de minuta de honorarios profesionales, a los justiciables que han sido asignados mediante el Turno de Oficio. I) El primero de los supuestos lo determina la circunstancia de que la persona a la que se le ha desig-

En tales casos resulta obvio que es procedente la minutación por las actuaciones practicadas, ajustando su importe a los baremos colegiales. II) Contrariamente a lo anterior, cuando sí se haya concedido al justiciable el beneficio de justicia gratuita, dependiendo del resultado de la resolución judicial, podremos hallarnos en tres distintas situaciones:

presentación de minuta, dado que de su pago se halla exento el justiciable en virtud de la resolución que le concede el beneficio de justicia gratuita, pudiendo únicamente procederse a la exigencia de la misma en el supuesto de que el justiciable viniera a mejor fortuna dentro de los tres años siguientes a la finalización del proceso. C) Cuando en la resolución judicial no existe pronunciamiento de condena en costas para ninguna de las partes: procederá entonces la presentación de minuta de honorarios cuando el beneficiario de la justicia gratuita obtenga un “beneficio”.

A) Cuando en la resolución judicial existe pronunciamiento de condena en costas para la parte contraria: en este caso resulta lo procedente presentar la correspondiente minuta, interesando la tasación de costas y, en su caso, proceder en vía de apremio frente a la parte condenada al pago.

Ni la LAJG ni el Reglamento determinan qué alcance o contenido debe tener la resolución para que pueda considerarse de aplicación el calificativo de “beneficio”, limitándose a establecer un límite en la cuantía del importe de los honorarios que, en todo caso, no pueden exceder de un tercio de esos beneficios.

B) Cuando en la resolución judicial existe pronunciamiento de condena en costas a la parte representada: no procede la

Incluso, determinada la existencia de “beneficio”, tampoco resultara fácil precisar la cuantificación del mismo, toda vez que no siempre, el

Revista Missèr · juliol 2011

De cualquier forma, en modo absoluto constituye el contenido de este artículo, ni de cualquiera de los que puedan seguir, ningún tipo de resolución, ni doctrina, sino tan sólo la modesta reflexión de quien lo suscribe, en el ánimo de contribuir con ello, a que cada lector edifique la suya.

nado el letrado carezca del beneficio de justicia gratuita, bien por no haberlo solicitado, o bien por haber resultado denegado el beneficio, al no reunir alguno de los requisitos previstos en la LAJG.

25

En la revista de este mes se inicia una nueva sección desde la que la Comisión de Turno de Oficio pretende responder a las cuestiones que, con más asiduidad, constituyen motivo de consultas por parte de los colegiados.


Turno de oficio litigio consiste en una reclamación puramente económica. Por consiguiente, no cabe otra solución que en cada caso proceder a analizar si el resultado del fallo judicial ha supuesto efectivamente la obtención de un beneficio significativo respecto de la situación anterior al inicio del proceso, teniendo siempre en cuenta que la obtención de cantidades que suponen la recuperación de pagos que debían percibirse de forma periódica no supondrán otra cosa que el recobro de lo que se debía haber percibido en su momento y que, por consiguiente, no tendrá la consideración de beneficio respecto de la situación existente. Es por ello que desde los colegios de abogados se ha venido considerando que no es procedente la presentación de honorarios en los supuestos de reclamación de pensiones por alimentos, rentas arrendaticias y similares.

26

Revista Missèr · juliol 2011

Asimismo es importante tener en cuenta que, a la vista de las dificultades que conlleva tanto su apreciación, como su determinación, el CGAE se ha pronunciado en repetidas ocasiones que ante tales situaciones se debe solicitar la oportuna autorización al Colegio, que, a través de la Junta de Gobierno, analizará y determinará la procedencia e importe de los honorarios profesionales en estos supuestos. III) Finalmente, cabe considerar un último supuesto, que no se halla exento de controversia en los sectores de la abogacía, en el que no habiendo finalizado la instancia se procede, por parte del beneficiario de justicia gratuita, a la sustitución del letrado de oficio por otro de su libre elección. Tal circunstancia se halla prevista en el artículo 28 de la LAJG. Sin embargo, ni la precitada disposición, ni

el artículo 31 del Reglamento determinan ni dan luz alguna acerca de cuál debe ser el tratamiento respecto de las actuaciones practicadas con anterioridad a la designación de nuevo letrado. Es por ello que, ante la ausencia de regulación expresa, surge la duda, ante tales situaciones, para determinar si al letrado en su día designado, le ampara el derecho de proceder a la presentación de minuta de honorarios por las actuaciones llevadas a cabo hasta el momento de la renuncia del justiciable. Por una parte, que la circunstancia de dejar sin efecto el beneficio de justicia gratuita debe retrotraerse al momento de la designación, puede encontrar apoyo, tanto en el artículo 19 de la propia ley, que sí aplica de forma retroactiva la obligación de pago en los supuestos de revocación del derecho como en un principio general de equidad, en base al cual resulta tremendamente injusto que quien acredita tener medios para sufragar los gastos derivados de la actuación de procurador y abogado no deba satisfacer los que corresponden percibir a otro profesional anterior que, además, en muchos casos, ha llevado el peso del procedimiento en su fase más laboriosa. Además, en apoyo en el artículo 26 del EGAE, la sustitución del letrado debería originar una obligación de pago de los honorarios correspondientes a las actuaciones realizadas con anterioridad. Frente a tales argumentos, tanto la ausencia de disposición expresa que recoja la obligatoriedad del pago, como el principio general de que la retroactividad de cualquier resolución debe sólo aplicarse con carácter especialmente restrictivo, parecen llevar a concluir en sentido contrario, otorgando al justiciable

la libertad de decidir hasta cuando desea actuar acogido al beneficio de justicia gratuita concedido y a partir de qué momento elige continuar el procedimiento haciendo frente a los gastos que originan las actuaciones de los profesionales que intervienen en el litigio. Tampoco una opinión unánime desde el Consejo General de la Abogacía o desde los colegios profesionales, parece que resuelvan los interrogantes de la cuestión. Así, un número considerable de colegios de abogados y también prestigiosos miembros del propio Consejo General, entre los que puede destacarse al Sr. Nieto, coordinador del Turno de Oficio, se inclinan por estimar que no resulta procedente en tales supuestos, el cobro de honorarios por los letrados en su momento designados. Otros colegios aplican criterios contrarios favorables a la minutación. Y no menos acreditados juristas, tales como el profesor de la Universidad Carlos III D. Fernando Bejarano, o miembros de la máxima representación colegial, como el Sr. Jiménez, defienden asimismo la posición de que en estos supuestos el abogado siempre podrá percibir sus honorarios del cliente. En aras de la sinceridad, siquiera en el propio seno de la Comisión de Turno de Oficio del ICAIB, existe unanimidad en la interpretación de tales criterios, encontrando acogida favorable tanto una como otra posición, por lo que, hasta la consolidación de una clarificación, bien por parte de los legisladores, mediante la reiteradamente solicitada redacción de una nueva Ley de Asistencia Jurídica Gratuita, o a falta de ésta, mediante una interpretación coincidente por parte de los sectores de la doctrina, no cabrá sino continuar en la resolución de cada caso a tenor de sus concretas circunstancias.


El Col.legi

L’ICAIB, el primer col.legi d’advocats del país que assoleix la gestió electrònica integral de la justícia gratuïta La Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta, dependent del Ministeri de Justícia, disposa ja de l’accés certificat i segur al programa SIGA de l’advocacia

Així, des de principi del mes de juny, la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta (CAJG), que depèn del Ministeri de Justícia i s’encarrega d’aprovar o de denegar les sol· licituds dels ciutadans per accedir al benefici de la justícia gratuïta, disposa d’un accés segur i ràpid als expedients esmentats, cosa que permetrà agilitzar al màxim la tramitació d’aquests assumptes.

D’aquesta manera, es confia ara que, gràcies a l’accés de la Gerència Territorial de Justícia al programa SIGA, l’Administració pugui acurçar de forma considerable els terminis per concedir aquest servei.

L’acord permetrà agilitzar al màxim la tramitació completa de les sol.licituds d’advocats d’ofici per part dels ciutadans

Cal dir que l’ICAIB fou també un dels primers col·legis professionals que va completar la instal·lació del programa SIGA, una eina desenvolupada per RedAbogacía, la societat tecnològica del CGAE, que digitalitza tots els processos interns i els serveis del Col·legi d’Advocats, i que permet que els lletrats, amb el seu certificat digital, facin de forma segura i automàtica nombrosos tràmits per Internet.

Revista Missèr · juliol 2011

L’accés de l’Administració de justícia a l’aplicació SIGA es materialitzà a penes uns dies després que el president del Consell General de l’Advocacia Espanyola i el secretari d’Estat del Ministeri de Justícia signassin un conveni de cooperació en matèria tecnològica per oferir un ser-

vei transparent, àgil i proper al ciutadà. Un acord que, al mateix temps, suposa l’ampliació del que subscrigueren el 2010 el CGAE i el Ministeri de Presidència per acurçar fins en 40 dies la tramitació de la justícia gratuïta, i que fou impulsat, precisament i de forma conjunta, per l’ICAIB i la Gerència Territorial de Justícia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

27

L’ICAIB ha esdevingut el primer dels 83 col·legis d’advocats del país que ha facilitat l’accés de l’Administració de justícia a l’aplicació SIGA (Sistema Integral de Gestió de l’Advocacia), el programa informàtic que utilitza el Col·legi per tramitar de forma electrònica tots els expedients i els assumptes relacionats amb el torn d’ofici i la justícia gratuïta.


El Col.legi

“El Col.legi som tots” El degà convida els nousvinguts a participar en la vida i el funcionament de l’ICAIB

28

Revista Missèr · juliol 2011

“L’ICAIB som tots i és de tots”. Amb aquestes paraules el degà de l’ICAIB, Juan Font, va donar la benvinguda als col·legiats convocats als actes de jura que tingueren lloc a la seu palmesana del Col·legi els dies 18 d’abril i 10 de juny i en el decurs dels quals prometeren o juraren la seva pertinença a la professió de l’advocacia les persones següents: Josep Maria Amengual Alemany, Carolina Amez de Jesús, Enrique Asensio Lao, Iván Baldasano Ramírez, Juan Alfonso Benavides Colom, Héctor Bauzá Roldán, Bartolomé Javier Bosch Agadía, Adrian Cabello Romaguera, Vicente Francisco Campaner Muñoz, Maria Magdalena Canaves López, Marta Cañellas Tugores, Pere Capellá Barceló, Antonia Cardona Bauzá, Juana María Cardona Cardona, Karen Casademunt Köhn, Marta Cerdán Bonnemaison, Juan Cifre Martínez, Daniel Coloma

Serna, Antonio Carlos de Juan Brady, Patricia de Juan Escuder, Maria del Mar de la Loma Darder, Margarita Dodero Riera, Mª del Pilar Domínguez Blázquez, Francisco Enríquez Castro, Andrea Carmen Escandell Leal, Bernardo Feliu Vega, Ignacio Fernández Alegría, Guasimara Fernández de Armas, Francisco Frau Vich, Antonio José Fuster Gralla, Ana Gaitán Díaz, Iván García López, Luis González del Rey, Francisco Javier Hernández Gil, Rosa María Hervas López,

Magdalena Kleszcz, Laura Alexandra Llinás Rompa, Hernan López Alberts, Sergi López Garau, Magdalena Massot Servera, Maria Gracia Matas Oliva, Noemí Micharet Gastón, Edurne Morán Fiol, Maria Desamparados Muñoz Peña, María José Nogués Sánchez, Enrique José Oltra Romero, Antonio Pagán Galán, Andrés Palmer Far, Jaime Payeras Bennassar, Vicenta Natividad

Planells Roig, Andreu Perelló Contestí, David Pons Nadal, José Enrique Porcel Cruz, Miguel Quetglas Bover, María Antonia Quetglas Oliver, Patricia Ramis Alonso, Daniel Raimundo Reche Gabilán, María Riera Serra, Sergio Rodríguez Fernández, Mónica Roel Quindimil, Fernando Roig Estades, María Roldán Díez, Mª José Roldán López, Alena Rooks, Verónica Rubio Fernández,Miguel Ángel Ruiz Ayuso, Llorenç Rus Jaume, Verónica Sofía Saavedra Lobato, Pedro Antonio Sabater Cantarellas, Juan Seguí Perelló, Andrés David Serra Cuevas , María Cristina Sintes Ortuño, Antonia Bárbara Soler Gelabert, Elisa María Soto Sureda, Margarita Toro López, Francisco Javier Torres Herrera, Martí Truyols Galmés, Jorge Vaamonde Morant, Borja Iván Velasco González, Eduardo Vila Riera, i Lorenzo Vilchez Vilchez.


El Col.legi

25 i 50 anys amb la toga Però el lliurament de les insígnies no va ser l’únic moment emotiu de l’acte col· legial i, de fet, l’ICAIB volgué recordar als 10 col·legiats que han mort en els darrers mesos. La lectura del poemes “Instantes” i “No te rindas”, a càrrec, respectivament, de Carlos Roig i Regina Vallés, i la interpretació de dues peces musicals de J.S. Bach i de la cançó “Días de vino y rosas” per part de Vicenç Borrás, serviren per evocar als companys Francisca Dols Company, José María Lafuente López, Fernando Dameto Cotoner, Monserrat Ramis Perelló, Ángel Tomás Moradas Fernández, Rafel de Lacy Fortuny, Mateo Balaguer Grimalt, Guillermo Paredes Cabrer, Antonio Rotger Mateu i Martín Alcover Mesquida.

Homenatge als exdelegats L’acte es completà amb un homenatge merescut a les persones que han estat exdelegats a Inca i Manacor, als quals el degà va agrair l’esforç i la feina duts a terme per ells amb vista a defensar els interessos de l’advocacia balear en dos partits judicials afectats per una “singular precarietat de mitjans”. Una espècie de territoris hostils que sovint, digué el degà, s’han caracteritzat per disposar d’una plantilla molt escassa i jutges que només estan de pas. Unes condicions, per tant, especialment difícils i que donen una rellevància destacada al paper que hi han tingut les persones que han estat delegades: Andreu Paris Mateu, Jaume Brunet Gomila, María Durán Febrer i Martín Truyols Bonet.

Els veterans 25 anys de col·legiació: Maria Francesca Altes Cardell, Juana Amengual Tomás, Guillermo Batle Alorda, Jaime Bestard Comas, Isabel María Bonnín Castell, Jaime Bueno Pardo, Antonia Capó Guardiola, Francisco Capó Guardiola, Fernando Conde Pradillo, Gregorio Delgado del Río,Miguel Juan Dols Roca, Juan Domenech Arrom, José Juan Domingo Cerdá, José Ignacio Echegaray del Pozo, Marcelino Fernández Ojeda, José Juan Ferriol Bordoy, Francisco Jesús Fiol Amengual, Fernando García Gelpi, Alberto Gracia Aparicio, José María Grau Montaner, Joaquín Gual de Torrella Massanet, María Lladó Pol, José Genaro Martínez Sánchez, Fracisca María Mas Ripoll, Gabriel Ángel Mayol Llinás, Lourdes Mazorra Manrique de Lara, José María Mir Pizá, Lorenzo Munar Company, Antonia Munar Ferragut, Higinio Muñoz Llobera, Ricardo Nieto Gallego, Nicolás Pascual Cañellas, Tomás Lorenzo Ques Cañellas, Juana María Ramis Ramis, Francisco José Ramis Ripoll, Carlos Vicente Roig de la Cruz, Antonio Roselló Gomila, Susana Santamaría Casals, Maria Magdalena Serra Martín, Carles Ignaci Tarancón Torres, Eduardo Valdivia Santandreu, Regina Vallés Bezares, Antonio Ángel Vilella Paredes i Fernando Villa Álvarez. 50 anys de col.legiació: Bartolomé Gomila Pujol, Pedro Antonio Massuti Oliver, Rafael Perera Mezquida, Gabriel Reynés Capó, Manuel Vich Bernad i Francisco Villalonga Cerdá. Revista Missèr · juliol 2011

Rafael Perera va ser l’encarregat de descriure els canvis profunds que ha experimentat la societat i, amb aquesta, la professió en les cinc darreres dècades. Una societat que 50 anys enrere, recordà l’advocat, mantenia per a la dona la figura de la vènia marital, o que, en una “mostra de masclisme insuperable” considerava i castigava l’adulteri de la dona en tots els casos, però només ho feia amb l’home quan aquest “tuviera a la manceba dentro de la casa conyugal”. Aquells temps en què la seu de l’Audiència era al Palau de l’Almudaina. Aquells temps en què regia la llei de vagos y maleantes. Aquells temps que en alguns aspectes han estat afortunadament superats. Els canvis, digué el veterà lletrat, han afectat també la forma d’entendre i de gestionar un despatx i tantes i tantes coses. Tot i així, digué, hi ha una cosa que no ha canviat en els darrers 50 anys, i aquesta no és cap altra que, “abans i ara l’advocacia segueix essent la professió més bella del món”. Rafael Perera no oblidà en el seu recorregut històric la seva experiència com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Una estada que li

permeté augmentar, encara més, el seu ja gran respecte per la funció judicial.

29

El divendres 10 de juny es dugué a terme a la sala d’actes de l’ICAIB el lliurament de les insígnies d’argent i d’or als col·legiats que enguany compleixen, respectivament, 25 i 50 anys de col·legiació. Més de quaranta els primers i a penes sis els segons, tots reberen l’aplaudiment unànime dels companys de professió, familiars i amics presents en l’acte. I fou a ells també a qui s’adreçaren les intervencions del lletrat Rafael Perera i del degà Juan Font.


El Col.legi

Els advocats de Manacor, Inca i Palma . reben l’estiu amb festes col legials La seu de Manacor va ser la que va començar a fer els dinars col·legials que anualment organitza l’ICAIB per propiciar trobades entre companys de professió. Així, el dijous 12 de maig, col·legiats del partit judicial de Manacor i membres de la Junta de Govern compartiren xerrada i taula a la Fonda Ca’n March, en un ambient informal però sens dubte profitós. Uns dies més tard, en concret el 30 de maig, eren els advocats d’Inca els que se sumaven a les festes col· legials prèvies a l’estiu. Feren la festa al celler Can Ripoll, on, entre rialles, es parlà, i molt, de tot un poc.

30

Revista Missèr · juliol 2011

Palma s’uní a la festa el 10 de juny, en aquest cas va ser un sopar que comptà amb una nombrosa presència de col· legiats que es reuniren a les taules del Bahía Mediterráneo.

Manacor


31

Revista Miss猫r 路 juliol 2011

El Col.legi

Inca

Palma


El Col.legi

Bernardo Requena i Pedro Vallés donen la sorpresa i guanyen el IX Torneig de Pàdel de l’ICAIB

Els col·legiats Bernardo Requena i Pedro Vallés es varen convertir, el passat dissabte 14 de maig, en els campions del IX Torneig de Pàdel de l’ICAIB, una competició que es disputà a les instal·lacions del Palma Raquet Club i a la qual s’apuntaren una trentena de col·legiats. Així, Requena i Vallés pogueren superar, no sense poc esforç, el bon joc demostrat per la parella formada per Salvador Ribas i Jorge Craywinckel, que es colaren, amb justícia, a la final del torneig. A la semifinal, els ja habituals Rafael Gil i Cristòbal Mora, que es bateren amb els subcampions, i David Cortés i Javier Oleaga, que disputaren un finalment no aconseguit lloc a la final amb Requena i Vallés.

32

Revista MissèR · juliol 2011

María José Ruiz i María José Roblas foren les úniques representants femeni-

nes en un torneig que, a més dels ja esmentats, comptà amb la concurrència dels «advoesportistes» següents: Miguel Valdivia i Juan Roig, José Francisco Clar i Miguel Crespí, Martín Aleñar i Toni Cañellas, Xim Gual i José María Mir, Jordi Vallespir i Juan Llompart, Fernando Talens i Cristóbal Borràs, Eduardo Morell i Pedro Sampol, Luis Palmer i Sito Camps, i Fernando Antich i Amador Antich. En la ment de tots, un record emotiu per a Luis Palmer Cabrinetti, un company de professió i joc que moria l’any passat just després de disputar la vuitena edició del torneig col·legial de pàdel. Un pa amb oli reconstituent i una esportivitat fora de dubte feren de la competició un gran dia per als participants i, de forma especial, per als guanyadors.


El Col.legi

Els col.legiats exercents s’estalviaran quatre mesos de quotes col.legials per paternitat La Junta de Govern de l’ICAIB acordà el passat 12 de maig eximir les persones col·legiades exercents que siguin pares i/o mares (tant biològicament com mitjançant el sistema legal d’adopció) de pagar les quotes col·legials durant un període de quatre mesos. La mesura, que s’aplicarà amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2011, s’afegeix a altres mesures adoptades amb anterioritat per la Junta col·legial, com ara la bonificació del 50% de la quota col·legial durant els tres primers anys de l’exercici professional, l’exempció total del pagament

de la quota als col·legiats de més de 70 anys, o la decisió més recent de mantenir congelats els imports de les quotes col· legials durant el 2011, mesura, aquesta darrera, que s’adoptà en consonància amb la situació de recessió econòmica general que viuen les Illes. En els casos en què coincideixi que ambdós progenitors són col· legiats exercents, es podrà optar entre que sigui només un dels dos el que gaudeixi de l’exempció o que tots dos accedeixin a l’exempció de la meitat de la quota durant el període de quatre mesos.

El Col.legi s’uneix a la reclamació d’un Pacte pel Bon Govern a les Illes Balears Com a membre de la Junta Gestora de la Plataforma Cívica per l’Exemplaritat Pública, l’ICAIB ha subscrit el Pacte pel Bon Govern a les Illes Balears, en el qual aquesta plataforma proposa una sèrie de mesures adreçades a fer realitat una administració pública eficaç, eficient i transparent. Entre aquestes mesures, els integrants de la plataforma cívica demanen al Govern que impulsi la creació d’una agència d’avaluació de polítiques públiques, d’un registre públic de subvencions i d’un altre de contractacions públiques, i que activi un portal electrònic per a totes les administracions. En el document es demana també un compromís de reducció, al llarg de tota la legislatura, d’un 30% de les càrregues administratives que les administracions illenques imposen sobre les empreses i els ciutadans.

33

El passat 27 de juny, Joan Font, degà de l’ICAIB, i Francisco Copado, en representació del Barclays Bank, signaren un acord de col·laboració en virtut del qual l’entitat bancària ha fet una oferta específica de productes i serveis per als col·legiats de l’ICAIB, els quals, a partir d’ara, podran accedir, en condicions molt beneficioses, a una àmplia llista de serveis que inclouen, entre altres qüestions, facilitats per a préstecs hipotecaris, avantatges en préstecs bonificats, pòlisses de crèdit, lísing mobiliari i altres productes financers, comptes de negoci remunerats, facilitats per als col·legiats com a clients particulars de l’entitat, etcètera.

Revista Missèr · juliol 2011

Avantatges per als col.legiats en el Barclays Bank


El Col.legi

Especialització lletrada contínua

34

Revista Missèr · juliol 2011

Una desena d’àmbits del dret molt variats han estat els protagonistes de l’activitat formativa del segon trimestre de l’any 2011. La formació s’iniciava el primer dia del mes d’abril, en què els professionals interessats en tot allò relacionat amb la propietat horitzontal tingueren l’oportunitat d’ampliar els seus coneixements sobre aquest tema gràcies al curs sobre l’actualització de criteris més recents per part del Tribunal Suprem en matèria de propietat horitzontal, que organitzà el Col·legi d’Administradors de Finques de les Illes Balears amb la col· laboració de l’ICAIB i que registrà una resposta excel· lent dels professionals. De fet, un auditori molt nombrós seguí les explicacions del senyor Vicente Magro, president de l’Audiència Provincial d’Alacant. Els dies 9 i 10 de maig s’inicià el curs d’especialització en dret d’estrangeria i el curs d’especialització en dret penitenciari respectivament, organitzats per la Fundació Escola de Pràctica Jurídica amb l’objectiu bàsic de facilitar que un total de 50 col·legiats (25 per cada curs) accedissin als torns d’ofici especialitzats en aquesta matèria. Maig fou també el mes que va triar l’Asociación Española de Asesores Fiscales per organitzar, a la seu de l’ICAIB, la Jornada sobre

Prevenció de Blanqueig de Capitals i Campanya de la Renda 2010.

El curs sobre l’actualització de criteris més recents per part del Suprem en matèria de propietat horitzontal registrà una resposta excel·lent dels professionals.

Aposta per la mediació Una de les activitats formatives amb més assistència de les que s’han organitzat durant el segon trimestre d’enguany han estat les II Jornades de Mediació, que tingueren lloc els dies 26 i 27 de maig. Aquestes jornades comptaren amb la participació de prop de 100 professionals de les Illes i de la Península, i amb ponents d’excepció que apostaren per la mediació professional com un sistema idoni per resoldre les divergències entre les parts. Les jornades foren inaugurades per l’exdirectora general de Justícia en funcions, Marta Díaz, una ferma partidària de la mediació, i pel degà de l’ICAIB, Joan Font, que veu en la mediació un camp professional ple de nous àmbits d’actuació i de noves opcions per als advocats. Les II Jornades de Mediació de l’ICAIB tingueren com a ponents experts destacats, com Rosa Freire, magistrada d’instrucció a Barcelona i professora de l’Escola Judicial d’Espanya; Joaquín Andrés Joven, magistrat jutge del Jutjat de Família núm. 12 de Palma; Cándida Enciso i Vicenç Rul·lan, tècnics de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar del Govern de les Illes Balears; Raúl Bar i Joan Albert Pérez, alumnes mediadors escolars, i les advocades expertes en mediació Cristina Merino, Mercedes Tarrazón i Gemma Pons.

La formació organitzada feta pel Col·legi per mitjà de la Fundació d’Escola de Pràctica Jurídica reservà també un espai als advocats que volien adquirir noves habilitats de comunicació i liderat. El curs va ser de 20 hores i l’impartí la consultora Maria Esperanza Loira. Uns dies més tard, en concret els dies 19 i 20, l’activitat formativa es desplaçà a Eivissa, on l’advocat i tècnic especialista en investigació d’accidents de trànsit Antoni Vicens impartí un curs molt pràctic sobre el càlcul de la velocitat de precol·lisió en accidents de trànsit. Finalment, el mes de maig acollí dues noves iniciatives de formació. La primera d’elles, el dia 23 de juny, fou el seminari “Swaps, estratègies judicials”, que organitzaren l’Associació de Consumidors de les Illes Balears

i l’Asociación de Usuarios Afectados por Permutas y Derivados Financieros, i que

fou inaugurada pel vicedegà de l’ICAIB, Rafael Gil. El dia 30 de juny, la seu palmesana del Col·legi acollí la jornada sobre “Organització d’esdeveniments esportius: aspectes jurídics”, organitzada conjuntament per l’ICAIB i l’’Associació de Gestors Esportius Professionals de les Illes Balears (AGEPIB).


El Col.legi Formació també en els llibres

Més coneixements per als joves advocats Les iniciatives de formació per a advocats no s’oblidà tampoc dels advocats més joves, per als quals l’AJAIB organitzà tres tallers específics: un sobre obligacions fiscals bàsiques dels advocats, que tingué lloc el 28 d’abril; un altre sobre torn d’ofici i assistència jurídica gratuïta, que es va fer el 5 de maig i que fou impartit pels responsables de la Comissió del Torn d’Ofici de l’ICAIB, Carlos López i Carmen López, i un tercer en el qual el titular del Jutjat Mercantil número 1 de Palma, Víctor Fernández, explicà els trets principals del projecte de reforma de la Llei concursal.

Carlos López, Carmen López y Rafael Serra parlaren del Torn d’Ofici als joves advocats.

La seu de l’ICAIB acollí al mes d’abril la presentació de dues novetats editorials que també poden incidir en la millora professional dels advocats. Així, el 6 d’abril la sala d’actes de l’ICAIB fou l’escenari on es presentà la publicació Vocabulari de dret, una obra que és el fruit de la col·laboració entre les facultats de Dret de les universitats de Barcelona i València, un treball col·lectiu, coordinat per Antoni Llabrés i Eva Pons, en el qual s’apleguen els termes jurídics bàsics. Uns dies més tard, concretament el 19 d’abril, era una altra obra col·lectiva la que es presentava a la seu de l’ICAIB. El dret viscut, el llibre commemoratiu del 50è aniversari de la Compilació del dret civil de les Illes Balears, es feia realitat gràcies a l’impuls i l’esforç conjunt de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears i de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Civilistes destacats de les Illes han participat en una publicació coordinada pels juristes M. Pilar Ferrer, Miquel Massot i Lluís J. Segura, i que ha tingut el suport del Govern, de la UIB i dels col·legis professionals d’advocats i de notaris.

Imatge de la presentació del llibre commemoratiu del 50 aniversari de la Compilació.

L’obra col·lectiva apropa el lector als orígens, les característiques, el tractament jurisprudencial i les coordenades constitucionals i estatutàries del dret civil de les Illes Balears, i alhora conté reflexions de gran interès sobre el present i el futur de les institucions civils pròpies, com també sobre altres lleis civils balears. El llibre es tanca amb un recull molt detallat de materials per estudiar el nostre dret privat. El degà de l’ICAIB saludà la publicació d’El dret viscut, un llibre que, digué, «esper que esdevingui el punt de partida de l’impuls definitiu del dret civil propi de les Illes Balears». «Un dret que té moltes de les nostres senyes d’identitat i que s’ha d’enriquir amb noves aportacions. Un dret que, n’estic segur, continuarà evolucionant per donar noves respostes legals a les noves situacions i realitats des de la perspectiva única i irrepetible dels que tenim la fortuna de viure a les Illes Balears».

Revista Missèr · juliol 2011

La jornada sobre els aspectes jurídics de l’organització d’esdeveniments esportius es dugué a terme el 30 de juny.

Un moment de la presentació del llibre Vocabulari de dret.

35

El protagonista de la Jornada sobre Prevenció de Blanqueig de Capitals i Campanya de la Renda 2010.


El Col.legi

Breus Tramitació dels NIE i altres tràmits d’estrangeria Arran de les consultes plantejades per alguns col·legiats amb relació a les noves disposicions normatives en matèria d’estrangeria i com poden afectar la tramitació dels NIE a partir de l’1 de juliol, informam que l’ICAIB mantindrà plenament actiu, com fins ara, el servei col·legial per tramitar les targetes d’identificació de les persones estrangeres. Aquest servei funciona de dilluns a divendres de les 10.30 a les 13.30 hores. Les persones interessades poden consultar tots els tràmits que poden fer per mitjà de l’ICAIB al lloc web col·legial i, concretament, als apartats Coneix l’ICAIB – Departaments – Secretaria – Estrangeria.

Exposicions de pintura

Durant el segon trimestre de l’any en curs la seu palmesana de l’ICAIB ha acollit dues exposicions, amb les quals s’han pogut apreciar les obres dels pintors Juan José Carrillo, “El pintor de la noche”, i de José Luis Quereda.

Revista Missèr · juliol 2011

36

D’aquesta manera, el ministeri accedeix a la petició que li havia formulat l’ICAIB mitjançant la Comissió de l’Assistència Jurídica Gratuïta del CGAE, a fi de comptar amb un lletrat més a l’estiu, temporada en la qual, com sabem, Eivissa i Manacor experimenten augments considerables de la població ocasional i, en conseqüència, s’incrementa també la possibilitat de casos amb incidència penal.

Horari col.legial d’estiu Recordam que fins al pròxim 5 de setembre de 2011 l’horari de les seus col·legials serà de dilluns a divendres de les 8 a les 15 hores.

Creat el registre electrònic de l’Administració de la CAIB

Eivissa i Manacor compten aquest estiu amb un lletrat de reforç per a les guàrdies d’ALD Amb data de 3 de juny de 2011 la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia signà l’autorització del Ministeri de Justícia d’adscriure un lletrat més al servei d’assistència lletrada al detingut dels partits judicials d’Eivissa i de Manacor durant els mesos de juliol, agost i setembre.

co Español de Crédito signaren un conveni amb el doble objectiu de, per una banda, facilitar l’accés dels col·legiats, en condicions avantatjoses, als diferents serveis i productes financers del Club Banesto Justicia, i, per l’altra, donar a conèixer als lletrats les funcionalitats i els avantatges d’una aplicació informàtica desenvolupada per Banesto, amb la col·laboració del Ministeri de Justícia, que permet que els advocats coneguin la situació econòmica dels expedients judicials en els quals estan personats i hi puguin accedir.

Registre de documents a les oficines col.legials de Palma Recordam als col·legiats que, a més de registrar documents a la seu de les Rambles, també tenen la possibilitat de fer-ho a les oficines que té l’ICAIB a l’Audiència Provincial i als jutjats de sa Gerreria i de l’avinguda d’Alemanya.El registre en aquestes seus està obert de les 9 a les 14 hores, d’aquesta manera el poden aprofitar els lletrats que per circumstàncies professionals es trobin en aquests edificis judicials.

Conveni entre l’ICAIB i el Banco Español de Crédito El 28 de gener de 2011, el degà de l’ICAIB i representants del Ban-

El passat mes de novembre es publicà en el BOIB el Decret 113/2010, de 5 de novembre, d’accés electrònic als serveis públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que crea i regula el registre electrònic de la CAIB. Entre altres avantatges, cal dir que es tracta d’un mitjà alternatiu a l’article 38.4 de la Llei 30/1992 per presentar escrits, tot i que només per als procediments en què s’indiqui que són susceptibles de tramitació electrònica. El registre estarà obert les 24 hores els 365 dies de l’any. Una altra de les novetats que presenta el text és que, pel que fa als documents que s’han d’adjuntar, només és necessari anunciar-los, ja que hi ha un termini de 10 dies per esmenar la falta d’aportació documental.


El Col.legi

L’ICAIB, amb la plataforma «El transport aeri ofega Menorca»

Xec solidari per a la Fundació Trobada, l’únic alberg de transeünts a la part forana El degà, Joan Font, lliurà el passat 12 de maig al fundador de la Fundació Trobada de Manacor, José Leoncio García Mallada, un xec solidari de 2.255 euros amb el qual la corporació col·legial vol contribuir al desenvolupament dels projectes d’ajuda social que impulsa aquesta organització i que gestiona l’únic alberg de transeünts que hi ha a la part forana de Mallorca. El xec procedeix del 0,7% del pressupost col·legial que des de fa uns anys el Col·legi destina a organitzacions dedicades a fer diferents projectes de caràcter benèfic. L’alberg de transeünts de la Fundació Trobada proporciona acollida temporal a nombroses persones, de distints perfils, que per diverses circumstàncies no disposen d’allotjament. L’acollida es procura fins que aquestes persones poden valerse per si mateixes. L’acció de donar

allotjament es completa amb altres serveis, entre els quals figura l’orientació en temes d’habitatge, socials i laborals.

«La nostra comunitat —indica la plataforma— només serà una comunitat real quan totes les seves illes, Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, tenguin un transport aeri que permeti una comunicació fàcil i assequible entre totes elles i amb la Península».

Nova funcionalitat del lloc web Amb la finalitat d’augmentar les vies de col·laboració entre els operadors jurídics, i facilitar el fet de consultar de manera ràpida les dades professionals dels advocats col· legiats i de localitzar-los, el lloc web col·legial disposa enguany d’una nova funcionalitat gràcies a la qual qualsevol persona pot consultar els telèfons i les adreces del domicili professional i de correu electrònic de totes les persones col·legiades a l’ICAIB. Així, la pestanya «Cercar advocat», que està situada a la dreta del menú superior de la pàgina principal del portal web col·legial, s’ha dissenyat de manera que només s’ha d’omplir un camp dels que apareixen a la pantalla per accedir a les dades abans esmentades.

Revista Missèr · juliol 2011

En concret, la plataforma s’ha posat en marxa amb dos objectius fonamentals: per una banda, aconseguir un transport aeri eficient i assequible per atreure el progrés econòmic i social de l’illa, i, per l’altra, lligar la idea de comunitat balear amb les condicions del transport aeri.

37

El 29 d’abril de 2011, la Junta de Govern de l’ICAIB acordà l’adhesió del Col·legi a la plataforma «El transport aeri ofega Menorca», creada per reclamar una solució a la situació actual que es viu en una illa que els impulsors de la iniciativa consideren «ofegada per un transport aeri clarament insuficient i costós».


Drets humans

La Secció de Drets Humans denuncia les condicions «brutals de reclusió penitenciària» del soldat acusat de filtrar documents secrets del Departament d’Estat dels EUA La Secció de Drets Humans de l’ICAIB remeté el passat mes de maig un escrit a diferents organismes per denunciar les «condicions brutals de reclusió penitenciària» en les quals, diuen els lletrats de la comissió, es troba el soldat Bradley Manning, tancat a la presó militar de màxima seguretat de Quantico (Virginia), després d’haver estat acusat de, suposadament, filtrar a WikiLeaks documents secrets i classificats del Departament d’Estat dels Estats Units.

38

Revista Missèr · juliol 2011

En el comunicat, adreçat al consolat dels Estats Units a Palma, al Ministeri d’Exteriors, a l’ambaixada dels Estats Units a Espanya i al president de la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats, s’explica que el reclús es troba en un règim d’aïllament total (excepte durant una hora, en què és traslladat a una altra cel·la buida en la qual pot moure’s en cercles i és vigilat per guardians que tenen la funció d’interrompre’l fins a provocar-li angoixa i desesperança i, fins i tot, posar-lo al límit del suïcidi). Aquest règim,

adverteix la Comissió, vulnera greument la normativa internacional de drets humans i, en particular, l’article 5 de la Declaració Universal de Drets Humans de 1948 i l’article 7.1 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966, que proscriuen la tortura i els tractaments cruels, inhumans o degradants. Els lletrats recorden que el dret a la vida i a la integritat física són uns valors elementals i que cap persona pot ser sotmesa ni a tortures ni a penes o tractaments inhumans o degradants, i consideren que les condicions de confinament del soldat Manning atempten contra aquest principi fonamental. Finalment, la Comissió expressa en el seu escrit el temor que la falta de garanties, «més severes, fins i tot, que les que s’apliquen als presoners de guerra», pugui estendre’s al procediment castrense que enjudiciarà el soldat.


Drets humans

Fou legal l’execució extrajudicial de Bin Laden?

La Secció de Drets Humans qüestiona la legalitat de l’operació

La Comissió de Drets Humans de l’ICAIB va fer públic el passat 5 de maig de 2011 un comunicat per condemnar la forma en la qual es va produir l’operació feta pels Estats Units en territori pakistanès en el decurs de la qual es va matar, entre altres persones, Ossama Bin Laden. En la nota, els membres d’aquesta secció lamenten que s’hagi perdut l’oportunitat de «doblegar el terrorisme des de la superioritat ètica que atorga als Estats el respecte escrupolós dels drets humans, en especial la vida», i expressen el «rebuig enèrgic de pràctiques tan greus i abominables com la tortura, el segrest, la desaparició o l’execució extrajudicial».

La secció creu que «el més gran homenatge que una societat democràtica pot rendir a les víctimes d’uns atemptats tan terribles i menyspreables com els ocorreguts l’11-S a Nova York ha de ser, sempre i sense cap excepció, la persecució, la detenció, l’enjudiciament i la condemna dels responsables mitjançant un procediment just» Així mateix, consideren els lletrats que, segons les autoritats mateixes dels Estats Units, «s’ha vulnerat el dret internacional en fer una intervenció armada sense consentiment en territori estranger».

Al parer de la Comissió, «el més gran homenatge que una societat democràtica pot rendir a les víctimes d’uns atemptats tan terribles i menyspreables com els ocorreguts l’11 de setembre de 2001 a Nova York ha de ser, sempre i sense cap excepció, la persecució, la detenció, l’enjudiciament i la condemna dels responsables mitjançant un procediment just». Finalment, els lletrats de la Secció de Drets Humans conviden la societat a fer una «reflexió crítica sobre la seva pròpia actitud davant uns fets tan greus com els crims d’estat als quals ens referim, o la pràctica de tortures a persones privades de qualsevol dret, protecció i defensa, les quals precediren i possibilitaren aquests crims».

Les agències de ràting en el punt de mira

39

Els impulsors de la querella criminal contra les agències de ràting interposada davant l’Audiència Nacional visitaren l’ICAIB el passat 12 de maig. Gerardo Pisarello i Jaume Asens, membres de l’Observatori DESC i de l’organització ATTAC, les entitats impulsores de la querella,

Revista Missèr · abril 2011

explicaren el detall de la denúncia contra les agències de qualificació de deute Moody’s, Standard & Poors i Fitch. Les entitats denunciants acusen els responsables de les agències esmentades d’alterar el dret del deute públic i d’utilitzar de forma il·legítima informació qualificada en benefici propi (articles 284 i 285 del Codi penal).


Notícies

Publicado el número 9 de la Revista Jurídica de les Illes Balears La sede de la Fiscalía de Baleares fue el escenario escogido por los responsables de la Revista Jurídica de les Illes Balears para presentar el número 9 de esta publicación especializada que se plantea como objetivo principal promover el estudio y la difusión de diferentes cuestiones relacionadas con el Derecho. La nueva edición de la revista, la primera que dirige el magistrado Carlos Gómez Martínez, presidente de la Audiencia Provincial de Baleares - que en 2010 sustituyó en la dirección de la publicación al fallecido Félix Pons-, se estructura en siete partes, en las que expertos de la talla de Juan Carlos Carbonell Mateu, Antoni Milian i Massana,

Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, en relació amb les llengües oficials”; “La reciente solución judicial de una vieja cuestión tributaria: la liquidación de los impuestos que han gravado durante el último siglo en España las donaciones de bienes gananciales”; “Examen práctico de la regulación de las restricciones a la transmisión de participaciones sociales en el texto refundido de la Ley de sociedades de capital”;“Fideicomiso de residuo, legado de usufructo y toma de posesión de los bienes legados. Preferencia de la Compilación sobre el Código Civil (a propósito de la sentencia del TSJIB 1/2010, de 1 de febrero)”;“La compensación económica por el trabajo para la familia en el Derecho Civil balear (a

40

Revista MissèR · juliol 2011

Un momento de la presentación del número 9 de la Revista Jurídica de les Illes Balears, en la sede de la Fiscalía.

Tomás Mir de la Fuente, Carlos Jiménez Gallego, José Ángel Torres Lana, Maria Nélida Tur Fáundez, Antonia Paniza Fullana, Belén Ferrer Tapia, Felio J. Bauzá Martorell nos aportan sus estudios, comentarios y conocimientos sobre, respectivamente “Responsabilitat penal de les persones jurídiques: reflexions entorn de la seva “dogmàtica” i al sistema de la reforma de 2010 del Codi Penal”; “Contingut i conseqüències jurídiques de la sentència del

propósito de la sentencia del TSJIB 2/2010, de 24 de marzo”) y “Aspectos civiles de la Ley Balear 14/2010, de 9 de diciembre, de mediación familiar”; “La problemática de la reserva vidual en el Derecho Civil de Mallorca (a propósito de la sentencia del TSJIB 3/2010, de 25 de mayo)”; “Distribución de herencia en escritura pública: su validez frente a un testamento posterior (a propósito de la sentencia del TSJIB 4/2010, de 30 de septiembre)”; y “Comen-

tari a la Llei balear 12/2010 de transposició de la Directiva de serveis”. “El dret pròxim: una reflexió sobre l’entorn jurídic”, de José Ángel Torres Lana es el único artículo de la tercera parte de la revista, reservada a “Documentos”, mientras que la cuarta contiene las aportaciones jurisprudenciales de María Torres Bonet (Constitucional), Miquel Masot Miquel (Derecho Civil Balear), Carlos Gómez Martínez (Civil), Antonio J. Terrasa García (Penal), Fernando Socías Fuster (Contenciosa Administrativa) y Ferran Gomila Mercadal (Laboral). Mientras, Antoni Canals Prats y Lluís Isern Estela son los autores, respectivamente, de las partes quinta y sexta de la revista, dedicada a la actividad registral y a la actividad normativa. La séptima y última parte del número 9 de la Revista Jurídica de les Illes Balears la integran los comentarios que Antonio J. Terrasa García, Isidro Martín Sánchez, Beatriz González Moreno, Eva Pons Parera y Jaume Munar Fullana realizan acerca de los libros de contenido jurídico “Inmediación y apelación en el proceso penal; jurisprudencia TC y reformas procesales”; “Derecho autonómico y religión. El caso balear”, “El patrimonio cultural de la Iglesia católica en las Islas Baleares. Los convenios con las administraciones públicas”; “Drets lingüístics per a tothom. Estudis de Dret lingüístic” y “Estudios sobre la reforma de la Constitución Española”. La Revista Jurídica de les Illes Balears se edita anualmente por la Fundación Escuela de Práctica Jurídica con una tirada de 4.000 ejemplares.


Notícies

La Asociación para el Arbitraje Institucional Juan Font, nombrado de Balears ya es realidad presidente de la nueva entidad

la Universidad de las Illes Balears, el Colegio Oficial de Arquitectos de las Illes Balears, la Agrupación Territorial de Baleares del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España y el Colegio Oficial de Titulados Mercantiles y Empresariales de las Illes Balears. Todas ellas representan los intereses de la mayoría de operadores en el ámbito

¿Por qué acudir al arbitraje? El arbitraje institucional es una herramienta muy útil, que no sólo aporta muchos beneficios a las partes que se someten al mismo, sino también al sistema judicial, ya que ayuda a descongestionarlo. Supone que las partes implicadas acuerdan voluntariamente someter las cuestiones litigiosas a la decisión de uno o varios árbitros, renunciando así acudir a los tribunales ordinarios, si bien se pueden obtener los mismos objetivos que con la jurisdicción civil: una decisión que ponga fin al conflicto con todos los efectos de la cosa juzgada. Así, la agilidad se convierte en uno de los principales beneficios del sistema arbitral, ya que las controversias se resuelven en un plazo medio de entre cuatro y seis meses, y, al no caber la segunda instancia, el tiempo de procedimiento es siempre más corto que en la vía judicial ordinaria. Las partes pueden además elegir al árbitro y fijar el calendario. La confidencialidad del procedimiento y del laudo (resolución adoptada por el árbitro), así como unos costes menores que los generados por la justicia ordinaria, son otras de las grandes ventajas del arbitraje, además de la especialización del árbitro que resuelve la controversia. En resumen, el arbitraje es más rápido y más económico que la vía judicial ordinaria, garantiza la confidencialidad del asunto tratado y ofrece una resolución íntegra del conflicto por parte de profesionales especializados.

del tráfico civil y mercantil, lo que hace de la APAIB una figura imparcial y de prestigio, al contar con el respaldo de la práctica totalidad de corporaciones de derecho público existentes en el archipiélago Además, también el 28 de junio quedó constituida la Corte de Arbitraje de la APAIB, que será el instrumento encargado de administrar los arbitrajes, mediaciones y conciliaciones en su seno, lo permitirá elevar el número de arbitrajes que se realizan en las islas. Sus impulsores aprobarán un reglamento que incluirá una cláusula común que aquellas personas o empresas que lo deseen podrán incluir en los contratos que firmen, ofreciendo así una infraestructura y un soporte jurídico unificado en cuanto a la forma en la que se habrán de dirimir los conflictos que puedan surgir entre las partes. Todo ello redundará positivamente en los ciudadanos del archipiélago, que contarán a partir de ahora con un referente claro del arbitraje institucional en las islas, evitando la actual dispersión y la diversidad de reglamentos que regulan esta práctica en las distintas instituciones que integran la APAIB.

Revista Missèr · abril 2011

En el acto de creación de la APAIB, entidad sin ánimo de lucro, participaron los máximos representantes de las ocho instituciones que la conforman, como son, además del ICAIB y la Cámara de Comercio, el Colegio de Economistas de las Illes Balears, el Ilustre Colegio Notarial de las Illes Balears,

Representantes de las ocho entidades fundadoras de la Asociación para el Arbitraje Institucional de las Illes Balears, en la sede de la Cámara de Comercio.

41

El pasado 28 de junio quedó oficialmente constituida la nueva Asociación para el Arbitraje Institucional de las Illes Balears (APAIB), que tendrá sede en la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Mallorca y que se plantea como principal objetivo promover, difundir, fomentar y desarrollar el uso del arbitraje, una alternativa rápida y eficaz para que empresas y particulares puedan resolver sus conflictos con terceros sin tener que recurrir a la vía judicial. En la misma reunión se nombró presidente de la nueva entidad al decano del ICAIB, Juan Font.


Les pàgines de l’Acadèmia

El nuevo recurso de anulación del artículo 239.6 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria (Comentario de la STC de 14 de marzo de 2011) Por Pedro Antonio Aguiló Monjo, miembro de la Abogacía de la Comunidad Autónoma y Académico de la Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears

I. Introducción Entre otras novedades incorporadas al ordenamiento jurídico tributario por la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, merece ahora nuestra atención el nuevo recurso de anulación contenido en el artículo 239.6 en los siguientes términos literales:

“Con carácter previo, en su caso, al recurso de alzada ordinario, podrá interponerse ante el tribunal recurso de anulación en el plazo de 15 días exclusivamente en los siguientes casos:

42

Revista MissèR · juliol 2011

a) Cuando se haya declarado incorrectamente la inadmisibilidad de la reclamación. b) Cuando se hayan declarado inexistentes las alegaciones o pruebas oportunamente presentadas. c) Cuando se alegue la existencia de incongruencia completa y manifiesta de la resolución. También podrá interponerse recurso de anulación contra el acuerdo de archivo de actuaciones al que se refiere el artículo anterior. El escrito de interposición incluirá las alegaciones y adjuntará las pruebas pertinentes. El Tribunal resolverá sin más trámite en el plazo de un mes; se

Pedro Antonio Aguiló

entenderá desestimado el recurso en caso contrario.” Dicho artículo 239.6 ha sido desarrollado por el artículo 60 del R.D. 520/2005, de 13 de mayo, que aprobó el Reglamento en materia de Revisión en Vía Administrativa, según el cual:

“1. El recurso de anulación a que se refiere el artículo 239.6 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre, General Tributaria, podrá interponerse contra los acuerdos y resoluciones que pongan término en cualquier instancia a una reclamación económico-

administrativa. La competencia para resolver corresponderá al órgano del tribunal que hubiese dictado el acuerdo o la resolución recurrida. 2. Cuando la resolución de la reclamación económico-administrativa fuera susceptible de recurso de alzada ordinario, el plazo para la interposición de este último comenzará a contarse a partir del día siguiente al de la notificación de la resolución del recurso de anulación o a partir del día siguiente a aquel en que se entienda desestimado por silencio administrativo. 3. El recurso de anulación interpuesto extemporáneamente no causará ningún efecto sobre los plazos para la interposición del recurso de alzada ordinario. 4. La resolución que se dicte como consecuencia del recurso de anulación sólo podrá ser impugnada en el mismo recurso que pudiera proceder contra el acuerdo o la resolución de la reclamación. No obstante, cuando se dicte resolución expresa una vez transcurrido el plazo de resolución del recurso de anulación, esta resolución podrá ser impugnada de forma independiente.”


Les pàgines de l’acadèmia

1. Como consecuencia de una escritura pública de compraventa de inmuebles, de 26 de marzo de 2002, se practicó autoliquidación por concepto de AJD, al tipo de 0,50%, considerando que la operación estaba sometida al I.V.A. La oficina gestora de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears entendió, en cambio, que se trataba de una segunda transmisión sometida, por ello, al I.T.P., al tipo de 7%, dictando la oportuna liquidación de 6 de junio de 2003. 2. Interpuesta la correspondiente reclamación económico-administrativa ante el T.E.A.R. en las Illes Balears, recayó resolución desestimatoria de 29 de julio de 2004, en cuyo pie de recurso se señaló que puede interponerse recurso contencioso-administrativo ante la Sala del TSJ en el improrrogable plazo de dos meses, “sin perjuicio del recurso de anulación previsto en el artículo 239.6 de la L.G.T. 58/2003.” 3. En fecha 14 de octubre de 2004, se interpuesto el recurso de anulación del artículo 239.6 de la Ley 58/2003, por incongruencia completa y manifiesta de la resolución, alegando que se había reconocido una competencia de hecho que se negaba de derecho. El T.E.A.R. en las Illes Balears, mediante resolución de 29 de octubre de 2004 declaró inadmisible (en realidad, debió desestimarlo) el recurso de anulación por no concurrir la alegada incongruencia completa y manifiesta y, en su notificación, ofreció recurso contencioso-administrativo ante la Sala correspondiente del TSJ de las Illes Balears, en el plazo de dos meses. 4. El 24 de enero de 2005 se interpuso dicho recurso contra la resolución

de 2007 y retrotrae las actuaciones para que se dicte nueva sentencia respetuosa con el derecho fundamental reconocido.

I I I. La naturaleza del recurso de anulación del art. 239.6 de la Ley 58/2003, de 17 de diciembre A pesar de la escueta regulación legal del nuevo recurso de anulación contemplado en el artículo 239.6 de la Ley 58/2003, General Tributaria, parece claro que se trata (1) de un recurso administrativo, (2) de carácter potestativo (“…podrá interponerse…”, dice el inciso inicial del referido artículo 239.6), (3) que corresponde resolver al propio órgano que dictó la resolución impugnada, (4) de naturaleza extraordinaria , en el sentido de que sólo procede por los motivos tasados que se prevén y, por lo tanto, de cognitio limitada, (5) que se interpone frente a actos no firmes, (6) previo a otros recursos administrativos (si la resolución del T.E.A.R. es susceptible de recurso de alzada ante el T.E.A.C.) o jurisdiccionales (el recurso contencioso-administrativo si la resolución del T.E.A.R. agota la vía administrativa) y (7) establecido con la finalidad de evitar el recurso administrativo o jurisdiccional que resulte procedente, dando la posibilidad al órgano administrativo a quo de purgar hipotéticos errores notorios en que pudiera haber incurrido su resolución.

FE DE ERRATAS En el artículo “Extinción de los alodios”, publicado en el número 89 de la revista Missèr, hay un error de la transcripción del texto original de su autor, Jaime Ferrer Pons, de modo que donde figura, en relación al artículo 60 de la Compilación de 1961, que declara imprescindible el capital de toda clase de censos, debe decir que declara imprescriptible toda clase de censos. Rogamos disculpen el error.

Revista Missèr · juliol 2011

Los antecedentes fácticos,enunciados de manera resumida, que desembocaron en el recurso de amparo nº 4510/2007, que ha dado lugar a la reciente STC de 14 de marzo de 2011, son los siguientes:

del T.E.A.R. de 29 de octubre de 2004 que inadmitió el recurso de anulación contra la resolución del mismo órgano de 29 de julio de 2004 que desestimó la reclamación económico-administrativa interpuesta contra la comprobación y liquidación complementaria por concepto de I.T.P. 5. La Sala de lo Contencioso-Administrativo del TSJ de las Illes Balears, en su sentencia nº 128/2007, de 20 de febrero, proyecta su enjuiciamiento únicamente sobre la resolución de 29 de octubre de 2004, que estima conforme a derecho en cuanto declaró inadmisible (en realidad debió desestimar) el recurso de anulación interpuesto, ya que no concurría la pretendida incongruencia completa y manifiesta de la resolución de 29 de julio de 2004. En cambio, deja fuera de su enjuiciamiento la cuestión de fondo, que se había reiterado extensamente en la demanda, por considerar que resulta ajena al objeto del proceso dirigido directamente contra la inadmisión (desestimación) del recurso de anulación. 6. Frente a dicha sentencia se promovió incidente de nulidad de actuaciones, al amparo del artículo 241 de la L.O.P.J., alegando la incongruencia del fallo por no pronunciarse sobre el objeto mediato del proceso que se incluía en su pretensión principal, es decir, la cuestión de fondo consistente en la nulidad de la liquidación tributaria recurrida. Dicho incidente de nulidad fue inadmitido mediante providencia de 10 de abril de 2007. 7. Interpuesto recurso de amparo contra la citada sentencia nº 128/2007, de 20 de febrero, el Tribunal Constitucional, mediante la sentencia de 14 de marzo de 2011, otorga el amparo solicitado y, en consecuencia, reconoce como vulnerado el derecho a la tutela judicial efectiva en su vertiente de acceso a la jurisdicción (art. 24.1. C.E.), declara la nulidad de la sentencia de 20 de febrero

43

I I. Antecedentes del caso


Les pàgines de l’Acadèmia Cabría añadir que todas las notas descritas, excepto su naturaleza de recurso extraordinario, le acercan al recurso de reposición, del que le aleja, como hemos anticipado, que sólo quepa por motivos tasados, con la consiguiente cognitio limitada, frente a la reconsideración general que el recurso de reposición permite. Por el contrario, dicha naturaleza de recurso extraordinario, por motivos tasados, podría aproximarlo al recurso administrativo de revisión del que, sin embargo, le alejan las restantes notas y, en especial, la de que este último sólo cabe contra actos firmes en vía administrativa.

el recurso contencioso administrativo a interponer en el plazo de dos meses.

A la vista de la naturaleza jurídica expuesta y de la normativa transcrita podrían ser muchas las cuestiones a examinar, pero vamos a limitarnos a dos de ellas contempladas en la STC de 14 de marzo de 2001: el alcance del objeto del proceso en caso de desestimación del recurso de anulación y si la interposición de éste suspende o no el plazo para interponer el recurso contenciosoadministrativo.

aún añade que el artículo 60.4 del R.D. 520/2005, de 13 de mayo, establece que

I V. Alcance del objeto del proceso La cuestión que se suscita en este punto es la de la delimitación, en el presente caso, del objeto del proceso contenciosoadministrativo, o, dicho en términos de la propia STC de 14 de marzo de 2011, “… si la

44

Revista Missèr · juliol 2011

interposición de un recurso de anulación previo, facultativo y con motivos tasados –concretados por razones de gravedad, por un lado, y de cierta sencillez que facilita su apreciación, por otro- traslada al ulterior recurso, en este caso jurisdiccional, la limitación de la “cognitio” que es propia del señalado cauce previo”. Ciertamente cabría pensar que, tratándose de un recurso extraordinario por motivos tasados, su resolución se desconecta del tema de fondo ya que se limita a constatar si concurren o no dichos motivos, sin que en puridad se manifieste sobre la cuestión material contenida en la resolución recurrida. En particular, si se tiene en cuenta que para someterla a revisión jurisdiccional ya se había ofrecido

No es éste, sin embargo, el criterio de la sentencia constitucional que se comenta sino que, contrariamente, afirma que

“…carecería de sentido que un remedio, basado en motivos tasados y que tiene como finalidad evitar un recurso posterior, en caso de quedar frustrada tal finalidad, provocara para éste, que no ha podido evitarse, la misma limitación de la “cognitio” que es propia del remedio. Éste no sólo habría fracasado sino que, además, habría cercenado el contenido natural del recurso posterior que no había conseguido hacer innecesario”. Y

“la resolución que se dicte como consecuencia del recurso de anulación sólo podrá ser impugnada en el mismo recurso que pudiera proceder contra el acuerdo o la resolución de la reclamación”, lo que implica que “el recurso de anulación no sólo no influye, recortándolo, en el ámbito objetivo de la «cognitio» del ulterior recurso, sino que, al contrario, es la resolución del recurso de anulación la que pierde su sustantividad, pues se engloba, para su impugnación, dentro del contenido más amplio de este recurso posterior”. Resulta resaltable que el Tri-

bunal Constitucional traiga a colación el artículo reglamentario que se acaba de citar, para fijar la naturaleza del recurso de anulación, a pesar de su inaplicabilidad al caso, por razones temporales, y de que se trata de norma reglamentaria

“en materia de revisión en vía administrativa”, directamente encaminada, por

lo tanto, a regular únicamente el recurso de anulación como previo al recurso de alzada ante el T.E.A.C.

V. El recurso de anulación y el plazo para la interposición del recurso contencioso-administrativo Consecuencia ineludible de lo establecido en el apartado anterior debe ser la de que la interposición del recurso de anulación (potestativo) determina, como en el caso del recurso de reposición,

aunque su naturaleza sea distinta, que quede sin efecto el plazo otorgado de dos meses para la interposición del recurso contencioso-administrativo, que comenzará a contarse de nuevo a partir del día siguiente al de la notificación de la resolución del recurso de anulación o a partir del día siguiente a aquél en que se entienda desestimado por silencio administrativo (a este último efecto, véase el inciso final del artículo 239.6 de la Ley 58/2003). La sentencia del constitucional así lo reconoce, no sólo por la configuración que asume del recurso de anulación sino porque alega expresamente la regla que así lo establece en el artículo 60.2 del R.D. 520/2005, (“…el plazo… comenzará a

contarse a partir del día siguiente al de la notificación de la resolución del recurso de anulación o a partir del día siguiente a aquel en que se entienda desestimado por silencio administrativo”) a pesar de

tratarse, como ya hemos dicho, de norma reglamentaria destinada a regular, tan sólo, la revisión “en vía administrativa”. Dicho de otro modo, la sentencia constitucional traslada a la relación entre el recurso de anulación y el plazo para la interposición del recurso contencioso-administrativo lo reglamentariamente regulado (art. 60.2 del R.D. 520/2005) para resolver la cuestión cuando la resolución de la reclamación económico-administrativa fuera susceptible de recurso de alzada ordinario ante el T.E.A.C. El trasvase de la norma reglamentaria, destinada a regular la vía administrativa, a la temática del plazo de interposición del recurso contencioso-administrativo obliga, por razones de congruencia, a tener también en cuenta, a este último efecto, la regla contenida en el artículo 60.3 del R.D. 520/2005, según la cual, la interposición extemporánea del recurso de anulación “… no causará ningún efec-

to sobre los plazos para la interposición del recurso de alzada ordinario” –ni para la del recurso contencioso-administrativo-. En otras palabras, la interposición ex-

temporánea del recurso de anulación no suspende el plazo para la interposición del recurso contencioso-administrativo.


Les pàgines de l’Acadèmia

Cinquanta anys de la Compilació del dret civil de les Illes Balears Por Miquel Masot Miquel, President de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

D’esquerra a dreta, Miquel Coca, Juan Font, Pilar Costa, Aina Rado, Antoni Terrasa, Miquel Masot i Pilar Ferrer.

contracte d’amitges —de gran importància a Menorca— sota el nom de «sociedad rural menorquina». I Eivissa va iniciar el seu camí cap a un dret successori propi, amb una sòlida aportació consuetudinària, encara que més inspirat en el Codi civil que en les construccions doctrinals romanes, que, ben assimilades i posades al dia, han demostrat ser, a Mallorca i Menorca, una base jurídica culta i important sobre la qual fonamentar la successió mortis causa. En definitiva, la Compilació de 1961 va servir, sobretot, per demostrar erga omnes que teníem un dret civil propi, i això —mira per on— ens va ser de gran utilitat desset anys després, quan la Constitució espanyola de 1978 va establir, a l’article 149.1.8, com a competència ex-

Revista MissèR · juliol 2011

Indubtablement, l’efemèride s’havia de commemorar, perquè la Llei de 19 d’abril de 1961 ens va aportar moltes coses positives. Primer, la seguretat jurídica que suposava el reconeixement de les principals institucions del nostre dret, amb unes disposicions que tenien ja força de llei, per tant se superaven els dubtes i les incerteses passades. Ja de manera clara i rotunda s’afirmava que a Mallorca hi havia el règim de separació de béns, els principis successoris, la quarta falcídia com a complement patrimonial necessari que sustenta la figura de l’hereu, la

successió contractual, la regulació amb caràcters propis i distintius de les llegítimes i la substitució fideïcomissària; pel que fa als drets reals, si bé cal lamentar que, a conseqüència de sorprenents maniobres de darrera hora, es va introduir el còmput de les millores i noves edificacions en l’estimació de la finca per a la redempció de l’alou, es va regular detalladament aquesta possibilitat de redempció, de la qual tot seguit varen fer molt d’ús els titulars de les finques gravades amb els censos i alous. També es va regular —tot i que de manera molt esquemàtica— el règim de Menorca, similar al de Mallorca quant el règim econòmic matrimonial i successori, amb l’excepció important de no admetre la successió contractual, i amb l’exposició d’unes poques idees del

45

El passat dia 19 d’abril, es varen complir cinquanta anys de la llei de la mateixa data mitjançant la qual es va aprovar la Compilación del Derecho Civil Especial de Baleares.


Les pàgines de l’Acadèmia

46

Revista MissèR · juliol 2011

clusiva de l’Estat, «la legislació civil, sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament dels drets civils, forals o especials, allà on n’hi hagi». Certament, la Compilació de 1961 va ser la prova fidedigna que a les nostres illes hi havia un dret propi. I això ens va permetre anys després —mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, proclamadora de l’Estatut d’autonomia de les Balears— disposar d’un Parlament que té com a principal funció l’exercici de la potestat legislativa, amb competència exclusiva sobre la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil de la Comunitat Autònoma, i d’uns òrgans jurisdiccionals amb competència per conèixer de tots els litigis en matèria de dret civil de les Illes Balears, en totes les instàncies i tots els graus, amb inclusió dels recursos de cassació i de revisió. Els treballs de preparació de la Compilació de 1961 —en els quals varen tenir una intervenció especial els vocals foralistes senyors Germán Chacártegui i Gabriel Subías— varen estar condicionats per les circumstàncies polítiques de l’època. I és que, per a algunes mentalitats d’aleshores, foralisme era sinònim de separatisme i escissió, i propugnaven, en

redefinitiva, que tan sols havien de re institucicollir-se a la Compilació les instituci ons absolutament imprescindibles, cosa que a més s’havia de fer de la possimanera més breu i senzilla possi mirable. Per això es va produir un mira cle de resum i concisió, ja que tot el dret privat de les Illes —el qual suposava un règim econòmic matrimonial i successori propis, distints dels del Codi civil, així consuetucom altres varietats consuetu especialidinàries i importants especiali tats en matèria de drets reals i contractes— quedà reduït als 86 articles de la Compilació de 1961, la majoria dels quals són, a més, d’una extensió mínima. No es va emprar, en aquest sentit, l’argúcia dels compiladors catalans, que, quan es varen assabentar comque no es podia presentar una com pilació amb quasi tants articles com el Codi civil, varen optar per la solució de fer els 344 articles de la seva Compilació de gran extensió. Ens crida també l’atenció de la Compilació de 1961, mirada des de la perspectiva actual, el fet que no hi hagi cap disposició sobre les fonts de creació del nostre dret; es limita a disposar la preferència de la Compilació —pel que fa a allò que regula— sobre el Codi civil i la possibilitat d’interpretar-la segons la «tradició jurídica balear», idea vertaderament encertada, perquè ben prest els tribunals varen considerar que no just era necessària la interpretació, sinó també la integració, atesa la manca de resposta de la Compilació a la problemàtica que anava apareixent, i l’instrument adequat per a realitzar-la era la tradició jurídica, dintre de la qual ocupen un lloc destacat els texts del dret romà justinianeu que han impregnat històricament els sistemes jurídics de Mallorca i Menorca. Però és clar que fins a la Compilació de 1990 no s’estructura el nostre dret com un vertader ordenament jurídic, amb la determinació de les seves fonts de creació i la referència als principis generals

que el configuren, que li serveixen de fonament i li donen cohesió. Però el que va passar el 1961 és producte de l’època. No es pot oblidar que fins que es dicta la Llei orgànica de l’Estat, les Corts Generals eren —com deien els tractadistes— «una Asamblea no aprobante sino dictaminadora, esto es, no facultada para dar por bueno un proyecto de ley sino tan sólo para emitir un juicio a su respecto». En definitiva, el que donava força d’obligar a la llei no era l’aprovació per part de les Corts, sinó la sanció del cap d’Estat. Per la qual cosa es pot dir que, en el temps de Franco, totes les lleis eren «franquistes». A pesar de tot, no es pot dubtar que la data d’aprovació de la Compilació —el 19 d’abril de 1961— és una data per recordar, ja que va ser l’inici del camí de la normalització del nostre dret, que superava un llarg període de tenebres que va començar l’any 1715. El que seria desitjable és que aquest camí cap a la normalització i el desenvolupament del nostre dret es recorregués amb més decisió i celeritat del que s’ha fet fins ara. I com sia que —en el si de l’Acadèmia— el record del 19 d’abril de 1961 era obligat, es pot veure a les actes de les nostres sessions que des de principi de l’any 2009 vàrem tenir cura de fer tots els possibles perquè la data en què es complien els cinquanta anys de l’aprovació de la Compilació no passés desapercebuda, a la qual cosa ens obligava especialment el fet que en els estatuts de la Corporació es proclama que una de les finalitats de l’Acadèmia es l’atenció preferent al dret de les Illes. Quant a la millor manera de plasmar la commemoració, vàrem considerar que resultava adient l’edició d’un llibre en el qual estudiosos del nostre dret poguessin expressar les seves consideracions sobre el que va suposar la Compilació en el seu moment i sobre el camí que ha de recórrer per convertir-se en un dret normalitzat i desenvolupat.


Les pàgines de l’acadèmia A. Munar Bernat, Beatriz Verdera Izquierdo i Olga Cardona Guasch.

El llibre commemoratiu —primorosament editat pel senyor Lleonard Muntaner— es titula El dret viscut.

50 anys de la Compilació del dret civil de les Illes Balears (1961-2011). Comença amb una presentació del president de les Illes Balears a la data d’edició del llibre, seguida d’un pròleg escrit per Carlos Gómez Martínez. A continuació, hi ha els treballs doctrinals, que són els següents: «El iter histórico-legislativo de la Compilación del Derecho Civil Especial de las Islas

Baleares. Sus precedentes», per María Pilar Ferrer Vanrell; «La “Compilación del derecho civil especial de Baleares” i el seu caràcter innovador», per Francesca Llodrà Grimalt; «El libro I, dedicado a Mallorca», per Jaume Ferrer Pons; «La Compilació de dret civil a Menorca. D’un passat escèptic a un futur integrador», per Josep M. Quintana Petrus; «Balanç de l’aplicació de la Compilació a Eivissa i Formentera», per Olga Cardona Guasch; «El derecho civil balear en el Estatuto de autonomía y sus perspectivas de futuro», per Miquel Coca Payeras i Carme Vila Ribes; «La evolución del derecho civil balear compilado: el contenido de la compilación y sus modificaciones», per Tomás Mir de la Fuente; «La Compilació del dret civil de les Illes Balears a la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia», per Miquel Masot Miquel; «Las leyes civiles de las Islas Baleares no recogidas en la Compilación: reflexiones introductorias y la regulación de las parejas estables en las Islas Baleares», per José Ángel Torres Lana; «Comentaris a la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades», per José Antonio Carbonell Crespí; «El futur del nostre dret successori a Europa», per Andreu Maria Monserrat Noguera, i finalment «Materials per a l’estudi del dret civil de les Illes Balears», en el qual han participat Pedro

Per acabar, i girant la ullada cap enrere, crec que és obligat tenir un record de reconeixement a tots els estudiosos del nostre dret. Primer —avui és obligat— als que varen treballar per fer possible la Compilació de 1961, però sense oblidar que també hi varen contribuir els que, en el període de tenebres, varen dedicar el seu estudi i esforç al nostre dret, treballant perquè no es produís la desaparició de les nostres institucions jurídiques. També són dignes de reconeixement els que després varen dedicar, durant anys, estudis i esforços per fer la molt important modificació de la Compilació de l’any 1990. I l’agraïment s’ha de dirigir també a tots els que en l’actualitat es dediquen a l’estudi i la investigació de les nostres institucions jurídiques. I, entre ells, als que, amb les seves aportacions, ens han obsequiat amb aquest llibre commemoratiu, que ens recordarà per sempre els cinquanta anys de la Compilació del dret civil de l’any 1961.

Revista Missèr · juliol 2011

D’aquesta manera quedaria constància escrita que l’efemèride no havia estat oblidada i s’ampliaria el conjunt de treballs doctrinals sobre el nostre dret, fet que sempre és d’agrair. Però era evident que els recursos materials i humans de l’Acadèmia per dur endavant aquesta tasca no deixaven de ser limitats; per això ha estat molt important —i a la vegada gratificant— treballar conjuntament amb l’Institut d’Estudis Autonòmics i amb la Càtedra de Dret Civil Balear de la UIB, de manera que han coordinat amb mi el llibre commemoratiu el senyor Lluís Segura i la senyora Pilar Ferrer. A més, han col·laborat a editar-lo el Govern balear, la UIB i els il·lustres col·legis de notaris i d’advocats, així es pot dir que tots els operadors jurídics han participat en la commemoració.

47

El públic assistent escoltà les intervencions amb interès.

El llibre es va presentar en un acte solemne que va tenir lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats el mateix dia en què es complien cinquanta anys de l’aprovació de la Compilació, amb la presència de destacades figures del nostre dret, i en el qual varen pronunciar parlaments el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, el senyor Joan Font; el president del Tribunal Superior de Justícia, el senyor Antoni Terrasa; l’exconsellera d’Innovació, Interior i Justícia, la senyora Pilar Costa; el president de l’Acadèmia, el senyor Miquel Masot; la catedràtica de Dret Civil de la UIB, la senyora Pilar Ferrer; el president de la Comissió Assessora de Dret Civil, el senyor Miquel Coca, i la presidenta del Parlament, la senyora Aina Rado. Tothom va posar en relleu la importància que va tenir en el seu moment l’aprovació de la Compilació pel fet de ser l’inici d’un camí que ens ha de portar a un ordenament jurídic desenvolupat i adequat a la realitat social dels nostres dies.


Les pàgines de l’Acadèmia

Ha mort Joan Verger, un gran estudiós del nostre dret

48

Revista MissèR · juliol 2011

Miquel Masot Miquel, president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Fa molt de temps que coneixia Joan Verger. Malgrat la diferència d’anys que ens separava, la relació amistosa que hi havia entre la meva família i la de qui ha estat la seva esposa va propiciar que el conegués per primera vegada quan jo era encara un al·lot. A casa, el meu pare —aleshores notari de Palma— parlava d’ell amb admiració; deia que era un jove llicenciat en Dret que, en relatiu poc temps, havia superat dues oposicions certament molt difícils, ja que era, al mateix temps, notari i registrador. No hi ha cap dubte que Joan

Verger va ser un estudiant brillant; recordo que, en ocasió d’assistir els meus pares a un concert amb ell i la seva esposa, jo vaig demanar al meu pare si els havia agradat el concert; la seva resposta va ser definitòria: «A nosaltres, sí —va dir—, però a en Joan crec que li agrada més la llei hipotecària que la música.» Des de la seva situació privilegiada de poder optar entre exercir de notari o de registrador, es va decantar per una possibilitat o l’altra i, certament, va viure, en aquella Espanya no gai-

re allunyada de la postguerra, experiències realment singulars. Així, em va contar la seva presa de possessió del Registre de la Propietat de l’illa canària de La Gomera, a la qual no va poder desembarcar pel mal temps, emperò això no va ser obstacle perquè el capità de l’embarcació ordenés que es tirés a la mar un carregament de mules, a fi que arribessin a la costa nedant. I la seva sorpresa no va ser res comparada amb la que després tingué el substitut del Registre, quan li va dir que ell no havia anat allà simplement a prendre possessió i després


Les pàgines de l’acadèmia

I va ser en aquella època quan vàrem consolidar la nostra amistat, ja que comprovàrem que ens unia una afició comuna —més aviat en podríem dir curolla— pel nostre dret. Això ens va dur a fer part dels que impulsaven la iniciació dels estudis de dret a Palma, funcionant com a delegació de la Universitat Autònoma de Barcelona, un grup dirigit pel catedràtic de l’Escola de Comerç José María Lafuente, a qui crec que no s’ha agraït suficientment haver obert el camí per crear la Facultat de Dret que després tants de bons fruits ha donat. En Joan i jo vàrem ser des del principi professors d’aquesta Facultat delegada, en la qual, els primers anys, impartírem una assignatura denominada «Conceptos básicos de la ciencia jurídica», en què s’incloïen matèries de la part general del dret civil. D’aquesta manera, en Joan va formar part d’aquell grup de juristes generosos que, procedents de professions jurídiques alienes a l’ensenyament, varen fer possible que tants d’homes i dones de les nostres illes poguessin accedir fàcilment als estudis jurídics. Entre els professors hi havia notaris, magistrats, registradors, advocats..., i tal vegada per això, ens han dit després els alumnes d’aquella època que l’ensenyament que varen rebre els va resultar molt profitós, ja que no es limitava a pures abstraccions teòriques, sinó que tenia també un caire pràctic que era molt d’agrair També vaig viure juntament amb Joan Verger una aventura jurídica molt interessant: la creació de l’Instituto Español de Derecho Foral. Al final de la

En el marc de l’Institut es feren diverses reunions i jornades —a Pamplona, Barcelona, Jaca, Saragossa…—, a les quals assistírem, en representació de les Balears, Joan Verger, José Cerdà —notari avui jubilat d’Eivissa, especialista en el dret de les Pitiüses— i jo, òbviament pagant exclusivament nosaltres les despeses d’aquells viatges jurídics. Recordo que en una d’aquelles reunions el president de l’Institut —el catedràtic de Dret Civil Luis Martín-Ballestero— ens va presentar un projecte per revisar i actualitzar les compilacions forals, que passava per nomenar unes comissions revisores presidides pels presidents de les Audiències Territorials corresponents. I va ser la primera vegada que vaig sentir dir per part dels representants del País Basc i Catalunya —però seguits per tots els altres unànimement— que aquesta tasca l’havien de dur a terme els parlaments —òbviament encara per crear— de cada una de les regions, ja que ells i no altres òrgans eren els vertaders dipositaris de la funció creadora dels drets civils propis. No importa dir que la nostra pretensió va quedar immediatament rebutjada i des d’aleshores l’Institut va ser mirat amb ulls crítics. Venturosament, el pas dels anys ens ha portat a poder contemplar com aquella idea

que nosaltres vàrem esbossar s’ha convertit en realitat. El que sempre es remarcava a les reunions de l’Institut eren les mancances de les compilacions, ja que, en aplicar-les, havien donat lloc a mols de dubtes i problemes, tant pel que deien com pel que deixaven de dir, de manera que quedaven moltes matèries òrfenes de regulació. Era necessari, en definitiva, fer estudis doctrinals per posar en relleu tot això i fer comprendre l’absoluta necessitat d’emprendre la tasca revisora. I aquests estudis varen tenir lloc mitjançant els comentaris a les compilacions impulsats per l’editora Edersa sota la direcció del professor Albadalejo; els comentaris a la nostra Compilació són al tom XXXI de l’obra: «Comentarios al Código Civil y Compilaciones Forales». Una altra vegada Joan Verger i jo vàrem treballar junts. L’any 1980 va aparèixer aquesta obra, en què comentàvem parts dels articles de la Compilació i convidàvem altres juristes a participar a la tasca. Concretament, Joan Verger va fer els comentaris dels articles 14 a 24, referits a matèries tan importants com els principis successoris, l’hereu distribuïdor, el dret d’acréixer i el codicil. Anys després, la important Llei 8/1990, de 28 de juny, del nostre Parlament, que modificava amb profunditat molts dels articles de la Compilació, va fer necessària una nova edició dels Comentaris. En aquesta ocasió, els qui havíem participat com a comentaristes a la primera edició —Raimundo Clar, Miquel Coll, Jaume Ferrer, Tomás Mir i José Cerdà, a més de Joan Verger i jo— vàrem tenir la satisfacció de poder ser també els autors dels nous comentaris, ja que, dintre del grup de treball, tan sols s’havia produït la baixa, per defunció, del magistrat Francesc Noguera, autor del pròleg, que va ser substituït en aquesta tasca per Eduardo Martinez-Piñeiro. L’any 1976, Joan Verger va passar a ser titular del Registre de la Propie-

Revista Missèr · juliol 2011

Superada aquesta experiència registral, Joan Verger va optar per concursar a diverses notaries de Mallorca, i així va estar successivament al capdavant de les notaries de Porreres i de sa Pobla. Abans havia servit a la notaria d’Esporles.

dècada dels anys seixanta, les regions amb dret civil propi varen començar a relacionar-se per tractar de trobar solucions als problemes comuns, ja que eren conscients de la necessitat de superar l’estret marc de les compilacions, que no en permetia el desenvolupament. Per això, començàrem a reunir-nos juristes procedents de les regions forals i prest pensàrem que era necessària la creació d’un òrgan que ens donés cobertura. Així va néixer l’Institut; és curiós recordar que el qualificatiu «español» se’ns va suggerir «desde arriba», ja que, perquè se’ns donés l’autorització pertinent, s’havia de posar en relleu que les nostres tasques eren exclusivament jurídiques i no polítiques, que no amagàvem propòsits separatistes.

49

partir amb el vaixell següent, sinó que pensava viure a l’illa.


Les pàgines de l’Acadèmia tat número 1 de Barcelona, així la seva vida va fer un canvi molt important. Canvi positiu, ja que, des del primer moment, es va trobar a gust al capdavant del Registre, tal vegada perquè la tasca de qualificar no deixava de ser una funció decisòria del dret, altament gratificant, per tant, per a un intel·lectual del dret com ell era. I es va trobar també molt a gust en els ambients culturals i jurídics de Barcelona, en què va ser molt apreciat, fins al punt de fer part del Consell Jurídic Assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya. L’any 2003, va ser distingit amb el nomenament com acadèmic de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i va llegir el seu discurs d’ingrés so-

bre el recurs contra la qualificació registral en matèria de dret civil propi, en el qual proposa la competència del Parlament català per regular íntegrament aquesta matèria, d’acord, particularment, amb les disposicions de l’Estatut d’autonomia que li donen competència exclusiva sobre les normes processals i administratives que es deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya, i tot fent un estudi depurat de les característiques i el procediment d’aquest recurs. Però Joan Verger sempre va estar lligat a la nostra illa. Essent ja registrador de Barcelona, venia a Palma per fer part de la Comissió de Juristes que preparava l’avantprojecte

de la important llei del nostre Parlament de 28 de juny de 1990, de modificació de la Compilació, en què va tenir una intervenció destacada. A més, passava les vacances d’estiu a Mallorca i, al llarg de l’any, feia escapades a la nostra illa. Sempre va ser un plaer poder reunir-me amb ell, ja que —a més de la nostra amistat de molts d’anys— tenia un profund coneixement del nostre dret i argumentava amb lucidesa, amb un cap molt clar que va conservar fins al final de la seva llarga vida. Vida truncada per una mort que li va sobrevenir a Barcelona el 10 de maig passat. Indubtablement, ens ha deixat un dels nostres grans juristes del segle XX.

50

Revista Missèr · juliol 2011

XI BOLETÍN DE LA ACADEMIA DE JURISPRUDENCIA Y LEGISLACIÓN DE LAS ILLES BALEARS 1.- Indicación de la Junta de Gobierno, Académicos de Número por orden de antigüedad, Académicos electos, Académico de Honor y Académicos fallecidos. 2.- Memoria del curso 2008-2009. 3.- Derecho civil de Mallorca, por Félix Pons y Marqués. 4.- Llengua i Dret a la CAIB:una opció per la llengua pròpia, discurso de ingreso a la Academia por Josep Maria Quintana Petrus. 5.- Discurso de contestación por Pedro A. Aguiló Monjo. 6.- El principio de intervención mínima en Derecho penal, ¿realidad o ficción?, por Gabriel Garcías Planas. 7.- El régimen económico matrimonial de participación, por Eduardo Martinez-Piñeiro Caramés. 8.- El empresario como garante de la seguridad laboral: responsabilidades derivadas del accidente de trabajo, por Antoni Oliver Reus. 9.- Parejas de hecho e igualdad constitucional. Perspectivas de Derecho sustantivo y procesal en el ordenamiento jurídico balear, por Ricardo Yáñez Velasco. 10.- La cuestión de la reserva ordinaria en el Derecho foral. Estudio especial de su constitucionalidad y su aplicación en Mallorca, por Lorenzo Crespí Ferrer. 11.- Los procesos de familia: un ejemplo de deficiente regulación, por Isabel Tapia Fernández. 12.- Sistema legitimario de las Illes Balears, informe de la Comisión Académica de Derecho Privado. 13.- Archipiélago e islas Baleares (mayores, menores y adyacentes) en la Constitución española y el Estatuto de Autonomía, por Tomás Mir de la Fuente. 14.- Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo de 14 de Enero de 2010 sobre competencias en la zona de servicios de los puertos autonómicos, por Tomás Mir de la Fuente. 15.- Comentario a la sentencia de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de 28 de Junio de 2009 sobre Biblioteca privada de interés cultural, por Tomás Mir de la Fuente. 16.- Comentario a la sentencia de la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de 4 de Febrero de 2009 sobre Licencia de Edificación en el ámbito de un Conjunto Histórico, por Josep Masot Tejedor. 17.- Jurisprudencia matrimonial canónica, por Antonio Pérez Ramos. 18.- Relación de los autores de los textos publicados. Este boletín está gratuitamente a disposición de todos los juristas en la sede de la academia (RAMBLA DUCS DE PALMA NÚMERO 10, 1º).


Mutualitat

La Mutualidad cierra el ejercicio 2010 con un superávit de 34,7 millones de euros La Asamblea General anual de la Mutualidad de la Abogacía celebrada en Madrid el pasado 18 de junio de 2010 aprobó las cuentas del pasado ejercicio con un superávit de 34,7 millones de euros. Los excedentes del ejercicio pasan a reservas y se eleva el fondo mutual a 50 millones de euros, con lo que los fondos propios se situán en los 101,8 millones. Los buenos resultados presentados han permitido asignar a los mutualistas del Plan Universal una rentabilidad final del 5,15% y hacer una entrega extraordinaria de 650 euros a fa-

El ahorro gestionado en 2010 alcanzó los 3.039 millones de euros, un 10,48 % más que el ejercicio anterior, situando a la Mutualidad como una de la entidades de mayor crecimiento con una rentabilidad neta de sus inversiones del 5,73%. En cuanto a las novedades propuestas y aprobadas por la Asamblea, hay que destacar la implantación de la Cátedra Mutualidad que se impartirá en las Escuelas de Práctica Jurídica dentro de la nueva formación para los abogados marcada por la ley de Acceso. Por otro lado, la Asamblea también asumió la propuesta de llevar íntegramente el superávit de 34,7 millones de euros a reservas patrimoniales con lo que los fondos propios alcanzarán los 101,8 millones de euros, avanzando hacia el objetivo de lograr el 5% del volumen de ahorro gestionado, anunciado en asambleas anteriores.

En su informe ante la Asamblea el presidente, Luis de Angulo, destacó los principales logros alcanzados en 2010 basados en los cuatro principios que alientan la gestión “La búsqueda de la mayor rentabilidad posible para el mutualista, la solvencia, como un pilar siempre permanente en la acción de gobierno; la profesionalidad basada en el rigor de la gestión con una importante dosis de austeridad en el gasto, junto a la eficiencia del personal y la aplicación de la mejor tecnología y la solidaridad con los mutualistas, al destinar los excedentes preferentemente a mejorar las condiciones de los menos favorecidos.” De las grandes cifras obtenidas al cierre, el presidente subrayó que el número de incorporaciones aumentó un 5,47% hasta alcanzar los 163.582 afiliados; el ahorro gestionado creció un 10,48% más que en 2009, llegando a los 3.039 millones de euros.

El presupuesto aprobado contempla que se produzca un crecimiento de las aportaciones de los mutualistas de un 10,15%, hasta situarse en los 306 millones de euros frente a los 277 millones del año pasado; que el ahorro gestionado llegue a los 3.350 millones, frente a los 3.039 del 2010; y que la rentabilidad prevista sea del 5,56 %, lo que permitiría abonar a los mutualistas del Plan Universal una cantidad por encima del 5 %. Tras el informe del presidente y el debate sobre los puntos del orden del día, la Asamblea aprobó por mayoría las cuentas, el presupuesto y la totalidad de las propuestas planteadas por la Junta de Gobierno. La convocatoria de la Asamblea contó con la asistencia de 331 mutualistas, (267 estuvieron presentes y 64 fueron representados), elegidos previamente en las 83 asambleas previas territoriales celebradas en la sede de los Colegios de Abogados de toda España, en las que todos los mutualistas eligieron a sus representantes para la Asamblea General.

Revista Missèr · juliol 2011

vor de cada uno de los más de 10.000 mutualistas jubilados, así como a todos los pensionistas de invalidez y viudedad anteriores al 26 de noviembre de 2005, fecha de conversión de la Mutualidad al sistema de capitalización individual.

Presupuesto para 2011

51

En Baleares, la asamblea territorial previa a la asamblea general se celebró en el ICAIB el 23 de mayo.


Sa nostra pàgina

II Torneo Solidario de Pádel InterColegios Profesionales Los días 11 y 12 de junio tuvo lugar en las instalaciones del Udyr Sport Padel Club la segunda edición del Torneo Solidario de Padel InterColegios Profesionales que contó con la colaboración y participación de los colegios profesionales de economistas, dentistas, farmaceúticos, titulados mercantiles, graduados sociales, médicos, arquitectos, veterinarios y abogados.

Sorteos Por lo que se refiere a los sorteos efectuados durante el torneo, la Fundació Nazaret sorteó unas gafas adidas, una equipación deportiva asics, y una pala StarVie. Los dos primeros premios se declararon desiertos, mientras que el ganador de la pala fue Jose Juan Cánovas. En cuanto a los sorteos efectuados por la organización, el abogado Manuel Moragues Oleza y el economista Juan Francisco García ganaron un mes de clases de pádel con un profesional, mientras que Maria Pilar Mas Pons (graduado social) se hizo con un conjunto StarVie. De las tres plazas del clinic resultaron ganadores Toni Vidal, Nicholas Murgatroyd y Juan Ignacio Serra, quienes cedieron su puesto a dos compañeros.

En total, participaron 59 parejas en representación de los colegios profesionales citados, que se distribuyeron en 5 categorías: femenina, mixta, 2ª, 3ª y 4ª masculina. El sábado se celebró una comida de compañerismo que consistió en una estupenda parrillada argentina y, después, una exhibición de pádel con cuatro profesionales del Circuito PPT que, además, hicieron un pequeño clinic el domingo con cuatro de los ganadores del sorteo celebrado para todos los colegiados.

Todos los finalistas obtuvieron una camiseta StarVie y los vencedores una equipación de la misma marca. Desde la Agrupación de Jóvenes Abogados queremos agradecer a todos los colaboradores y colegiados la participación en el II Torneo de Pádel Solidario InterColegios Profesionales.

Los vencedores del torneo fueron los siguientes: En la categoría segunda masculina Juan Alberto Segura (farmacéutico) y Carlos Socías, vencieron a a Óscar Saz (farmacéutico) y Mateo Oliver. En tercera masculina, Jaime Vidal (titulado mercantil) y Toni Vidal ganaron a Miguel A. Serra (economista) y Jose A. Nuñez. Nicolás Murgatroyd (veterinario) y Juan Ignacio Serra vencieron a los abogados Miquel Feliu Bordoy y Manuel Moragues en la categoría 4ª masculina. En la categoría femenina Bianca Barboza (farmacéutica) y Jinamar Tomas se impusieron a Silvia Lerma (abogada) y Loly Gómez.

52

Revista MissèR · juliol 2011

Patricia Miró y Alfonso Oleza ganaron a Maria Pilar Mas Pons (graduado social) y Juan Jiménez.

También agradecemos a IBERCAJA su aportación como patrocinador principal del torneo y las contribuciones de cada uno de los colegios. Destacar además al Udyr Sport, a todo su personal, a la calidad de sus instalaciones y al carácter humano de cada uno de ellos, que hicieron la jornada mucho más agradable, si cabe. Igualmente queríamos agradeceros a todos los participantes muy especialmente vuestra contribución con la Fundación Nazaret. Hacen una gran labor, y con vuestra ayuda seguro que podrán dar mejor calidad y servicios a los niños que tienen en acogida. También desde la AJAIB queremos agradecer a todos los agrupados que colaboraron el fin de semana en la organización y, especialmente, a nuestro compañero Sebastián Martorell, coordinador de torneo, por el tiempo y el esfuerzo dedicados para que el evento resultase todo un éxito. Enhorabuena a todos los vencedores, y en general a todos los participantes. Os esperamos el año que viene.


Amb la vènia

talones de Neire acabaron en sus tobillos. “Que lo hayan esposado, vale”, asegura su abogado. “Pero los agentes deberán explicar por qué le bajaron los pantalones y le hicieron caminar en calzoncillos por la calle”. Algo de lo que la policía deberá responder ante el Juez ante quien el letrado de persona tan pudorosa denunció esta “violación de los derechos humanos.”

53

Pillip Neire, de 38 años, es un ladrón pudoroso. Si no que se lo pregunten a los agentes de policía que le arrestaron después de intentar atracar un banco en la localidad alemana de Aachen y amenazar de muerte a sus cinco empleados si no le entregaban 320.000 dólares de inmediato. La policía convenció al “caco” para que se entregara y, en el momento de trasladarle, esposado, al furgón, los pan-

Revista Missèr · juliol 2011

Un ladrón con mucho pudor


Agenda IX Premi Luis Pascual González L’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears ha convocat la novena edició del Premi Luis Pascual González, al qual es poden presentar els llicenciats en Dret per qualsevol universitat i els alumnes que hagin aprovat l’assignatura de Dret Civil Balear de la Univer-

sitat de les Illes Balears. El termini per presentar els treballs, que han de versar sobre dret civil de les Illes Balears, acaba el 30 de setembre de 2011. Les persones interessades poden consultar les bases al lloc web col·legial (www.icaib.org), a l’apartat Notícies – Premis i concursos.

Bústia DEMANDES • Llicenciada en Dret per la Universitat de Lleida amb màsters en sistema de justícia penal i en dret comunitari; amb experiència laboral en despatxos d’advocats de Barcelona, i amb coneixements de castellà, català, anglès, italià i portuguès, cerca feina. Les persones interessades poden contactar amb Iris Danae Blanc i López telefonant al 669 087 565 o enviant un missatge a l’adreça (danaeiris@hotmail.com.actes). • Estudiant de cinquè de Dret cerca feina com a ajudant de despatx d’advocats per fer tasques d’estudi, recopilació de jurisprudència i gestions en general, a temps parcial de matí o horabaixa. Les persones interessades poden telefonar al 627 657 785. • Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, col·legiada a les Illes Balears, cerca feina en un despatx d’advocats de Menorca. Experiència en urbanisme, domini de l’Office, i postgrau en urbanisme i en mediació familiar. Coneixements orals i escrits de català, castellà, anglès i italià. Les persones interessades poden contactar amb Susana Domínguez telefonant al 630 853 065. • Llicenciada en Dret per la Universitat de Saragossa, amb coneixements d’anglès. Les persones interessades poden contactar amb Maria del Pilar Moreno telefonant al 658 140 722 o enviant un missatge a l’adreça (mariapilarm_2@hotmail.com).

54

Revista Missèr · juliol 2011

• Advocada no exercent de 39 anys, col·legiada a Barcelona, amb dos anys d’experiència demostrable, i treballant per a l’empresa concessionària de les sales VIP i Centre de Negocis de la T1 de l’aeroport de Barcelona, s’ofereix per treballar com a assalariada en despatx d’advocats. Gran interès pel dret administratiu i pels sectors aeronàutic, hoteler i turístic. Nivell alt d’anglès, disponibilitat immediata i capacitat d’integració en plantilla. Les persones interessades poden contactar amb Susana Trias telefonant al 667 413085 o enviant un missatge a l’adreça (strias@icab.es). • Advocada llicenciada en Dret per la Universitat d’Alacant, col·legiada a l’ICAIB com a exercent, cerca feina en despatx d’advocats de Mallorca. Experiència de més de vuit anys en les àrees de civil, administratiu i urbanisme. Idiomes: anglès (nivell alt oral i escrit), castellà i català. Per obtenir-ne més informació, les persones interessades poden contactar amb Pepa Jiménez telefonant al 652 074 081 o enviant un missatge a l’adreça (pepa.ribot@yahoo.es).

• Misser amb més de 20 anys d’exercici i amb experiència en quasi totes les facetes de la professió, s’ofereix per a col·laboracions o qualsevol tipus de feina dins la nostra professió. Les persones interessades poden demanar per Joan al telèfon 652 946 641.

• Advocada amb 5 anys d’experiència en un important despatx penalista de Barcelona, cerca incorporació immediata a Palma com a assalariada o en règim de col·laboració per treballar en dret penal. Les persones interessades poden telefonar al 647 587 031.

• Llicenciada en Dret per la Universitat Carlos III de Madrid amb coneixements d’anglès i català cerca despatx o departament jurídic per incorporars’hi com a passant o en pràctiques. Les persones interessades poden contactar amb Neus Ramis Torrens telefonant al 636 270 328 o enviant un missatge a l’adreça (nramist@gmail.com).

OFERTES • Despatx d’advocats necessita advocat júnior per col·laborar en la gestió d’assumptes civils i o mercantils. Les persones interessades poden enviar el seu currículum a l’adreça electrònica (info@ triviumabogados.com).

• Despatx d’advocats d’àmbit nacional, amb implantació a les Illes Balears, vol contactar amb advocats perquè s’integrin en la seva estructura a Mallorca i puguin fer-se càrrec de la representació del despatx i dur els assumptes amb exclusivitat. Les persones interessades poden enviar-hi un currículum per correu electrònic (varela@ circulolegal.com).

DESPATXOS • Es lloguen despatxos per a advocats o economistes en bufet d’advocats al carrer de Rubén Darío amb les Avingudes. Solució ideal per a autònoms que necessitin un despatx individual d’alt nivell situat en un edifici representatiu i amb excel·lents comunicacions. Tots els despatxos, fins a un total de cinc, estan totalment equipats, amb els serveis següents inclosos en el preu: connexió segura a Internet de banda ampla i Wi-Fi, ús de zones comunes, consum elèctric, d’aigua i de gas, aire condicionat i calefacció, comunitat, assegurança, porta blindada, recepció de correu i neteja de zones comunes. Preu: entre 450 i 650 euros al mes. Les persones interessades poden telefonar al 606 563 650. • Bufet d’advocats, especialitzat en clients estrangers, vol llogar un despatx moblat a Manacor, o compartir despatx per atendre consultes un dia

per setmana. Les persones interessades poden posar-se en contacte amb el bufet telefonant al 971 698 305 o enviant un correu a l’adreça (Mallorca@ra-lsk.de). • Despatx d’advocat i graduat social lloga despatx per a advocat, preferiblement amb idiomes. Les persones interessades poden telefonar al 971 759 103 o enviar un correu a l’adreça (mail@entente.es). • Es lloguen dos despatxos per a advocats en un bufet situat al carrer de Parellades, al costat dels jutjats de l’avinguda d’Alemanya i dels edificis de la Seguretat Social i d’Hisenda. Ús comú de la sala de juntes, recepció, sala d’espera i arxiu. Repartiment de les despeses comunes. Preu: 400 euros mensuals per despatx. Les persones interessades poden telefonar al 609 390 660. • Es lloguen dues dependències en despatx d’advocats amb sala d’espera i recepció i sala de reunions comuna. Preu: 450 euros al mes cadascuna, amb les despeses incloses. Les persones interessades a obtenir-ne més informació poden telefonar al 971 774 468. • Bufet d’advocats i d’economistes lloga despatx per a advocat o advocada al polígon de Son Valentí, al costat de Mega Sports. Es tracta d’un despatx de 12 metres quadrats, ubicat en unes oficines modernes de 250 metres quadrats. Els serveis que s’inclouen en el preu són: climatització, sala d’espera, sala de juntes, servei de recepció bilingüe, arxiu, fotocopiadora, consum elèctric, aigua, cuina i biblioteca. Hi ha moltes possibilitats de col·laboració i treball. Preu: 500 euros mensuals. Les persones interessades poden telefonar al 971 254 040. • Es lloguen dues dependències en despatx d’advocats amb sala d’espera, recepció i sala de reunions. El preu del lloguer és de 450 euros al mes per dependència. Les persones interessades a obtenir-ne més informació poden telefonar al 971 774 468.

DIVERSOS • Eva Vivar Figuerola, advocada espanyola exercent a Portugal, ofereix la seva col·laboració professional a companys que vulguin resoldre tràmits legals o judicials a Portugal. Les persones interessades poden telefonar al número 00 351 262 098 357 o enviar un correu a (abogados@evafiguerola.com). • S’informa de les noves dades de la notaria de la senyora María Jesús Ortuño Rodríguez: carrer de Vilanova, 1A, entl. Telèfon: 971 724 477. Fax: 971 726 596. Adreça electrònica: (general@ mjortunonotario.com).


Misser 90  
Advertisement