CAPÍTOL 1
1 Hi vivia a Babilònia un home anomenat Joacim:
2 I va prendre una dona, que es deia Susanna, filla de Cèlquies, una dona molt bella i que temia el Senyor.
3 Els seus pares també eren justos i ensenyaven a la seva filla segons la llei de Moisès.
4 Joacim era un home molt ric, i tenia un bonic jardí unit a casa seva; i a ell acudien els jueus; perquè era més honorable que tots els altres.
5 El mateix any van ser nomenats dos antics del poble per ser jutges, tal com va parlar el Senyor, que la maldat venia de Babilònia dels antics jutges, que semblaven governar el poble.
6 Aquests guardaven molt a casa de Joacim, i tots els que tenien judicis venien a ells.
7 Quan la gent se'n va anar al migdia, Susanna va anar a passejar al jardí del seu marit.
8 I els dos ancians la veien entrant cada dia i caminant; de manera que la seva luxúria es va inflamar cap a ella.
9 I van pervertir la seva pròpia ment i van desviar els ulls, per no mirar al cel, ni recordar judicis justos.
10 I encara que tots dos estaven ferits pel seu amor, no s'atrevien a mostrar el seu dolor a l'altre.
11 Perquè estaven avergonyits de declarar la seva luxúria, que volien tenir a veure amb ella.
12 No obstant això, vetllaven diligentment dia a dia per veure-la.
13 I l'un va dir a l'altre: Anem ara a casa, perquè és l'hora de sopar.
14 Quan van sortir, es van separar l'un de l'altre i, tornant-se'n enrere, van arribar al mateix lloc; i després d'haver-se preguntat l'un a l'altre la causa, van reconèixer la seva luxúria: després van fixar un temps tots dos junts, quan la trobaren sola.
15 I va caure, mentre miraven un bon moment, ella va entrar com abans només amb dues minyones, i va voler rentar-se al jardí, perquè feia calor.
16 I no hi havia cap cos, excepte els dos ancians, que s'havien amagat i la vigilaven.
17 Llavors va dir a les seves criades: Porteu-me oli i boles de rentat, i tanqueu les portes del jardí perquè em rentaré.
18 I van fer el que ella els havia manat, van tancar les portes del jardí i van sortir ells mateixos per les portes secretes a buscar les coses que ella els havia manat; però no van veure els ancians, perquè estaven amagats.
19 Quan les criades van sortir, els dos ancians es van aixecar i van córrer cap a ella dient:
20 Heus aquí, les portes del jardí estan tancades, perquè ningú ens pugui veure, i estem enamorats de tu; per tant, consentiu-nos i estigueu amb nosaltres.
21 Si no ho vols, testimoniarem contra tu que hi havia un jove amb tu; i per això has despedit de tu les teves criades.
22 Llavors Susanna va sospirar i va dir: Estic estressat per totes bandes, perquè si faig això, és per a mi la mort; i si no ho faig, no puc escapar de les vostres mans.
23 És millor per a mi caure a les teves mans i no fer-ho que pecar davant del Senyor.
24 Amb això Susanna va cridar amb veu forta; i els dos ancians van cridar contra ella.
25 Llavors va córrer l'un i va obrir la porta del jardí.
26 Llavors, quan els criats de la casa van sentir el crit al jardí, es van precipitar per la porta privada per veure què li havia fet.
27 Però quan els ancians van declarar el seu assumpte, els servents es van avergonyir molt, perquè mai no es va fer una notícia semblant de Susanna.
28 I succeí que l'endemà, quan el poble es va reunir amb el seu marit Joacim, els dos ancians també van venir plens d'imaginació maliciosa contra Susanna per fer-la morir;
29 I digué davant del poble: Feu a buscar Susanna, la filla de Cèlquies, la dona de Joacim.
I així ho van enviar.
30 Així que ella va venir amb el seu pare i la seva mare, els seus fills i tota la seva família.
31 Susanna era una dona molt delicada i bella de veure.
32 I aquests malvats van ordenar que li descobrís la cara, perquè estava coberta, perquè s'omplissin de la seva bellesa.
33 Per tant, els seus amics i tots els que la veien ploraven.
34 Llavors els dos ancians es van aixecar enmig del poble i li van posar les mans al cap.
35 I ella, plorant, va mirar al cel, perquè el seu cor confiava en el Senyor.
36 I els ancians van dir: Mentre caminàvem sols pel jardí, aquesta dona va entrar amb dues criades, va tancar les portes del jardí i va enviar les criades.
37 Llavors un jove, que hi havia amagat, es va acostar a ella i es va acostar amb ella.
38 Llavors els que estàvem a un racó del jardí, veient aquesta maldat, vam córrer cap a ells.
39 I quan els vam veure junts, l'home no el vam poder aguantar, perquè era més fort que nosaltres, va obrir la porta i va saltar fora.
40 Però havent pres aquesta dona, vam preguntar qui era el jove, però ella no ens va dir: d'aquestes coses testimoniem.
41 Llavors l'assemblea els va creure com els ancians i jutges del poble; així que la van condemnar a mort.
42 Llavors Susanna va cridar amb una gran veu i va dir: Oh Déu etern, que coneixes els secrets i coneixes totes les coses abans que siguin!
43 Tu saps que han donat un fals testimoni contra mi, i he aquí que he de morir; mentre que mai vaig fer coses com aquests homes maliciosamente han inventat contra mi.
44 I el Senyor va sentir la seva veu.
45 Per tant, quan va ser portada a mort, el Senyor va aixecar l'esperit sant d'un jove que es deia Daniel:
46 Qui cridava amb veu forta: Estic clar de la sang d'aquesta dona.
47 Llavors tot el poble els va girar cap a ell i va dir: Què volen dir aquestes paraules que has dit?
48 Llavors ell, que es va posar enmig d'ells, va dir: Sou tan insensats, fills d'Israel, que sense examinar ni conèixer la veritat heu condemnat una filla d'Israel?
49 Torneu de nou al lloc del judici, perquè han donat un fals testimoni contra ella.
50 Per això tot el poble es va tornar de pressa, i els ancians li van dir: Vine, seure entre nosaltres i mostra'ns-ho, ja que Déu t'ha donat l'honor d'un ancià.
51 Llavors Daniel els digué: Aparteu aquests dos l'un de l'altre, i jo els examinaré.
52 Llavors, quan es van separar l'un de l'altre, va cridar un d'ells i li va dir: "Oh, tu que has envellit en la maldat, ara els teus pecats que has comès abans han sortit a la llum".
53 Perquè has pronunciat un judici fals, has condemnat l'innocent i has deixat lliure els
culpables; encara que el Senyor digui: No mataràs l'innocent i el just.
54 Ara, doncs, si l'has vist, digues-me: Sota quin arbre els has vist acompanyats? Qui va respondre: Sota un arbre de pal.
55 I Daniel va dir: Molt bé; has mentit contra el teu propi cap; perquè encara ara l'àngel de Déu ha rebut la sentència de Déu de tallar-te en dos.
56 Llavors el va deixar a un costat i va manar que se n'aportés l'altre, i li va dir: Oh descendència de Canaan, i no de Judà, la bellesa t'ha enganyat i la luxúria t'ha pervertit el cor.
57 Així heu fet amb les filles d'Israel, i per por es van acompanyar amb vosaltres; però la filla de Judà no va suportar la vostra maldat.
58 Ara, doncs, digueu-me: Sota quin arbre els vau portar junts? Qui va respondre: Sota una alzina.
59 Llavors Daniel li va dir: Bé; tu també has mentit contra el teu propi cap, perquè l'àngel de Déu espera amb l'espasa per tallar-te en dos per destruir-te.
60 Aleshores, tota l'assemblea va cridar amb una gran veu i va lloar Déu, que salva els qui confien en ell.
61 I es van aixecar contra els dos ancians, perquè Daniel els havia condemnat de fals testimoni per boca seva:
62 I d'acord amb la llei de Moisès, els van fer de la manera que pretenien fer malament amb el seu proïsme, i els van fer morir. Així la sang innocent es va salvar el mateix dia.
63 Per això, Cèlquies i la seva dona van lloar Déu per la seva filla Susanna, amb el seu marit Joacim i tota la seva parentela, perquè no s'havia trobat en ella cap deshonestedat.
64 Des d'aquell dia Daniel va tenir gran fama als ulls del poble.