Llibret de la foguera Santa Isabel 2024: IDEAL

“El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

Edita

Foguera Santa Isabel

Direcció

Ainhoa Galán i Gálvez

Disseny editorial i maquetació

Lirios Castelló i Cantó

Santiago Sánchez i Orts

Portada “Ideal”

Lucía Vallés i Iborra

Autor literàri

Santiago Sánchez i Orts

Material Fotografic

Adrián González Fotografía

Adrián Fernández

Amparo Fotografía

Jorge Cano Fotografía

Manuel Yagüe Fotógrafo

Reme Fotógrafos

Toni Diez Fotografía

Comissionats de la Foguera Santa Isabel

Impressió i enquadernació Grafibel 2010

Depòsit Legal

A374-2012

SUMARI

-Introducció

Rutes imaginàries

Context històric

Context actual

Marc teòric

-Metodologia

Treball d´arxiu

Justificació etapes temporals

Desenvolupament del treball

-Primera etapa: Era dels barracons 1896-1910

-Segona etapa: Era de les catedrals 1911-1936

-Tercera etapa: Era de les terrasses d´estiu 1937-1970

-Quarta etapa: Era dels baixos comercials i els cinemes multisala 1971-1999

-Quinta etapa: Era dels centres comercials 2000-2018

-Conclusions

-Ideal: Present, passat i futur?

-Bibliografia

-Salutacions

-Comissió de la Foguera Santa Isabel

-Representants

-Monuments

-Germans de Foc

-Records

-Programa de festes

-Col·laboradors del nostre barri

-Galeria comercial

INTRODUCCIO '

RUTES IMAGINARIES

OBJECTIUS

I MOTIVACIONS

Les rutes del sèptim art a la ciutat d`Alacant

Alacant, una ciutat amb diversos segles d’història a la seua esquena, la imatge actual de la qual no deixa de ser el resultat de la superposició capa sobre capa d’història i arquitectura, de les quals hui dia només ens queden vestigis com a prova d’eixepassat. Són aquestes petjades d’història i arquitectura les que van fent que una ciutat adquirisca una identitat pròpia que la faça diferenciar-se de qualsevol altra ciutat, una cosa pròpia i única.

Aquest treball té com a objectiu principal recuperar la imatge d’un temps passat on el cinema poblava la nostra ciutat, obsequiant a cada racó d’Alacant amb una porció d’aquesta indústria i, per tant, d’obres arquitectòniques inconfusibles de les quals hui dia només queda

un minso rastre. Eixe record, que perdura en la nostra memòria, poblava Alacant conformant imatges còniques en diferents barris. Aquestes sales van ser escenari per a la projecció de grans pel·lícules que es van convertir en grans esdeveniments per a la població, en sentiments i emocions compartides per tots. Alacant va arribar a ser una de les ciutats amb més sales de cinema per habitant de tota Espanya, no obstant això, d’aquesta situació a penes queden petjades a la ciutat. La major part de les sales de cinema d’aquesta època daurada es troben totalment desaparegudes i en altres casos amb les seues petjades tapades o esborrades, pocs són els exemples que han arribat als nostres dies en un bon estat de conservació.

Fig 1. Elecció de la Bellesa del Foc en el “Monumental salón Moderno” any 1933.

Aquest treball es veu motivat per eixe sentiment nostàlgic del cinema, entés com a esdeveniment social i cultural, que formava part imprescindible en el desenvolupament dels esdeveniments més concorreguts i populars de la ciutat. Motivació que ens porta a l’inevitable desig de restaurar i mostrar la visió d’una ciutat d’Alacant envaïda pel cinema, i per tant dels emblemàtics edificis que serveixen de llar per a aquest; un record d’un temps passat no tan llunyà, quan el cas estrany era passejar per Alacant i no trobar-se amb una sala de cinema. Sales que en molts casos formaven part de les postals més icòniques de la ciutat mostrant amb orgull una part inconfusible de l’essència d’Alacant, parle de grans sales com el Cinema Monumental ocupant un lloc d’honor al costat del mercat central o de xicotetes sales, com el Central Cinema, afectuosament sobrenomenada “la Bombonera”, situada en el cèntric passeig de Méndez Núñez, més tard coneguda com la Rambla. Una motivació que naix d’un lloc molt dins del meu ser amb una proximitat sentimental i familiar, d’eixes històries que em contavala meua iaia de quan treballava en el Cíne Goya, o quan li tocava baixar-se des del Pla al carrer Sant Vicent perquè en el Carlos III necessitaven un reforç. Sent com a meu eixe record i veig necessari que aquest no es perda en els corrents del temps. Aquests són, al cap i a la fi, els objectius que ens persegueixen amb la elaboracio d’aquest treball: la posada en valor d’un passat brillant on grans catedrals del cinema s’alçaven encara als nostres carrers.

Són diversos els estudis i publicacions realitzats en relació amb la temàtica desenvolupada en aquest treball: els cinemes a la ciutat d’Alacant, i fins i tot d’altres ciutats, sent exemples de gran interés. El que es pretén fer en primera instancia amb aquest treball és conjuminar en un sol lloc tota la información que diversos autors han plasmat en les seues investigacions sobre el cinema a la ciutat, i fins i tot de ser necessari afegir información nova que puga servir per a complementar la ja existent. Aquesta recopilació d’informació cristal·litza en un document en el quales plasma el desenvolupament urbà de les sales de cinema en la trama de l’urbs indicant la seua ubicació i marcant de manera gràfica el seu temps de vida. Complementant aquesta informació una sèrie de fitxes que actuaran a mode d’inventari, on si existeix i està disponible, es bolcarà de manera sintètica la informació sobre eixa sala de cinema. Amb aquestes dades es realitzarà una investigació que abaste els més de cent vint anys d’història cinematogràfica a la ciutat, observant com va ser el seu desenvolupamenta nivell urbà i tipològic. Així com extraure les causes de la situació actual de les sales de cinema a la ciutat.

De manera complementària es crearà un document, un pla de l’actual ciutat d’Alacant en la qual s’establiran una sèrie d’itineraris que ens portaran als diferents emplaçaments que abans ocupaven les sales de cinema a la ciutat. Com una manera de donar forma, encara que siga imaginària, al passat cinematogràfic de la ciutat, i donant a conéixer els vestigis que encara esconserven a la ciutat.

A mode de resum, l’objectiu d’aquest treball és la reunió i posada en comú de la informació preexistent, així com la posada en valor del passat de la indústria cinematogràfica a Alacant. Per a, d’aquesta manera, tindre la capacitat d’extraure conclusions que ens servisquen per a discernir les possibilitats que ens ofereix el patrimoni que ens ha deixat la indústria del cinema.

Sense res més a afegir, no em queda una altra cosa que convidar-vos a passejar per aquestes “rutes imaginàries del cinema a la ciutat d’Alacant”.

Fig 2. Obres a la façana del “Cine Calderón”, foto presa al juny 2019.

CONTEXT HISTORIC INTRODUCCIO

Va ser a la fi del segle XIX quan el revolucionari invent anomenat Cinematògraf és resentat al món, aquesta primera presentació de l’artifici va ser duta a terme pels germans Lumiere, els seus inventors, un hivernal dia 28 de desembre de 1895 a la ciutat de París. Aquesta presentació en societat del nou invent va consistir en una sèrie de projeccions en les quals es van succeir diferents situacions de la vida quotidiana de l’època. Encara que la premsa va fer un ressò moderat referent al cinematògraf, la gent va quedar molt sorpresa amb l’invent i encara que per als germans Lumiere aquest no tenia cap mena d’utilitat artística, no van ser pocs als quals aquest artifici va fascinar. El conegut cineasta Melies va ser un d’aquests assistents que van quedar corpresos de

Atenció, emocionant exhibició del nou artefacte dels germans Lumiere en el ``Cafe el Comercio´´ en Passeig Marítim d’Alacant. '

germans Lumiere a vendre-li a Melies el seu invent, no cessaria en la seua obstinació d’aconseguirun cinematògraf. Melies va comprar una d’aquestes màquines a un altre inventor, màquina que no va tardar a ser inclosa com una atracció més. Seguint l’exemple de Melies van ser molts altres emprenedors els que van iniciar una expansió del nou invent per Europa, en diferents exposicions, fires i passes privats. No és d’estranyar que al poc temps aquestes presentacions arribaran a les capitals de província d’Espanya, la qual cosa ens porta a la costanera ciutat d’Alacant.

A la ciutat d’Alacant no va ser fins a l’estiu de 1896, per a ser més concrets el 10 d’agost, que es duria a terme la primera projecció cinematogràfic, aquesta va tindre lloc en el Saló Especial del Café el Comerç, lloc de reunió de la classe alta alacantina. Va ser anunciat amb el títol “Vitógrafo” amb diferents reclams com a “il·lusió òptica” o “la reproducció de la realitat no pot ser més perfecta” (L’Ateneu, 10 d’agost 1896).

El propi Ateneu va dedicar un article molt més extens després d’aquesta primera

Fig 3. Fotografia dels germans Lumiere.

projecció en la qual corregia alguns termes i especificava més la informació “Aquest Vitografo... és el Cinematògraf dels Srs. Augusto i Luis Lumiére, que han resolt amb la seua invenció un dels problemes perseguits, des de fa ja anys, pels homes de ciència” (L’Ateneu, 20 d’agost 1896).

Aquesta primera projecció va ser una primera presa de contacte del que seria el cinema amb la ciutat d’Alacant, i encara que aquesta no es puga considerar exactament l’inici de la marxa del cinema a la ciutat, gràcies a aquesta primera projecció es va aconseguir atraure molta atenció sobre aquest nou espectacle. Com caldria esperar, uns pocs mesos després de la presentació en el café el comerç, al novembre del mateix any 1896, es van iniciar les projeccions regulars en el Teatre Principal d’Alacant, Aquestes projeccions es van mantindre de manera estable i amb la proximitat del nou segle, el cinema va eixir dels murs del teatre per a situar-se també en la limítrofa plaça del teatre.

Però no és fins a l’arribada del segle XX pròpiament dit, quan el cinema comença a estendre’s per altres llocs de la ciutat. Van ser uns inicis una mica pausats i en moltes de les sales aquests espectacles quedaven relegats a ser un espectacle secundari o espectacles per a l’època estival. L’edificació en molts casos continuava consistint en barracons, construcció d’un marcat caràcter efímer, en uns altres es tractava de locals preexistents que es compraven o es llogaven per a aquest nou ús. Aquestes primigènies arquitectures estaven més prop de la tipologia clàssica del teatre que a ser una tipología pròpia i identitària del seu ús, però és innegable que va suposar una primera presa de contacte i un espai d’experimentació perfecte per a trobar les necessitats d’aquest nou ús i quines solucions arquitectòniques eren necessàries per a ells.

Per a l’arquitectura del cinema, aquest espectacle s’aferma com una oferta lúdica més de la ciutat i comença a adquirir més protagonisme, però així i tot aquest continuaria compartint espai amb altres Usos, però a diferència de la dècada passada aquest ja ocupava un lloc principal en la cartellera. Quant a les tipologies en si, canvis en les normatives referent a edificis dedicats a espectacles, impulsats aquests per incendis en diferents cinematògrafs, i el canvi a un carácter més permanent, porten a la construcció d’edificis de materials molt més sòlids com són el lladruc, la pedra o fins i tot estructures metàl·liques, a més de la inclusió d’unes certes mesures com a eixides d’emergència, i l’aprés en l’anterior dècada cristal·litza en una tipologia que encara que de momento no es podria considerar totalment pròpia però que comença a diferenciar-se d’una forma més marcada de la tipologia del teatre.

Amb el pas del temps aquestes sales es van quedar xicotetes per a l’audiència que començava a congregar aquest espectacle, això va acabar per impulsar ampliacions sobre els edificis preexistents o la creació d’altres nous amb aforaments que aconseguien fins a les 2.000 localitats en alguns casos. Aquesta època de noves construccions i profundes reformes va portar a l’arquitectura del cinema a una etapa on van veure la llum les grans catedrals del cinema, almenys a la ciutat d’Alacant, es fa referència al Monumental i el Cinema Ideal.

És a mitjan dècada dels trenta quan comencen a arribar males notícies per a la població espanyola, l’any 1936 dona principi la guerra civil. No crec que siga necessària una explicació conscienciosa de com aquest fet va afectar la ciutat i a la vida diària de la seua població, això com no pot ser d’una altra forma va tindre un profund impacte en la indústria del cinema de la ciutat que sense arribar a desaparéixer d’una forma permanent sí que va veure la seua activitat notablement reduïda. L’arribada de la fi de la guerra porta amb si un retorn de la rutina a la ciutat, que malgrat les ferides de la

Fig 4. Interior del “Café el Comercio”, espai on va tindre lloc la primera projecció cinematogràfica a la ciutat.

Fig 5. “Teatro de Verano” traslladat al passeig marítimt.

Fig 6. “Central Cinema” dit així després de la reforma del “Salón Novedades”.

guerra i l’escassetat de la postguerra, la ciutat intenta reprendre un ambient de normalitat. Algunes sales de cinema que van tancar durant el conflicte bèl·lic no tornen a obrir els seus puertas.

A mesura que la dècada dels quaranta avançava començaven a obrir noves sales de cinema d’hivern, que se sumaven a les principals sales del centre com la Central Cinema o el Monumental. Conforme els anys cinquanta s’acosten es poden apreciar signes de recuperació comencen a aparéixer i afermarse noves sales de cinema en les zones més perifèriques de la ciutat com el Saló Granats en Benalúa i destaca sobretot un gran auge de les terrasses d’estiu per tota la ciutat, tendència que es va mantindre ferma també en la pròpia dècada dels cinquanta i més tard en els seixanta.

Amb l’arribada de la dècada dels anys setanta, canvis de paradigma en la vida de la gent, la democratització de l’ús de l’automòbli la pròpia indústria del cinema, susciten canvis en el concepte de les sales de cinema i donen peu a noves necessitats que les sales existents no eren capaces d’atendre, una major producció de

pel·lícules, d’una banda, requerien tindre múltiples sales per a recollir totes les cintes d’estrena en projecció, això va obligar molts cinemes de sala única a escometre reformes profundes en els locals dividint la gran sala única en diverses xicotetes. D’altra banda, la proliferació de l’ús del cotxe permet noves formes d’oci allunyades del centre de l’urbs el que a la llarga portaria problemes a les xicotetes sales de cinema dels barris perifèrics.

Un altre punt interessant era que fins a eixe moment el cinema es concebia com un edifici d’un únic ús, això en una ciutat creixent es convertia en una cosa insostenible econòmicament. Això va derivar en el naixement del concepte d’edifici d’habitatges amb un baix dedicat a l’ús del cinema, que donats els requeriments que una sala de projecció exigeix, va acabar per atorgar unes certes característiques molt particulars que no es donaven normalment en un baix comercial. Com caldria esperar la situació va portar a la desaparició de molts cinematògrafs de sala única ja que amb aquest nou creixement de la ciutat s’estaven tornant insostenibles. Aquestes circumstàncies acabaran per portar amb si la desaparició sistemàtica en del centre de la ciutat de gran part dels cinemes quedant tan sols uns pocs.

Fig 7. Foto de l’exterior del “Monumental Salón Moderno”, es poden apreciar el mercat central i les vies del desaparegut tramvia

Fig 8. “Cine Baiha” una terrassa d’estiu situada a la platja de la Albufereta.

Fig 9. “Cine Navas” al carrer del mateix nom que fa poc a cessat la seua activitat.

L’arribada del 2000 va portar amb si vents de canvi, comencen a aparéixer per la ciutat els centres comercials tal com els coneixem hui dia, aquests mastodonts capaços d’albergar gran quantitat de sales de cinema, que a més compten amb una gran facilitat d’aparcament i diverses activitats extra, enfocades a l’oci i la restauració, qualitats que els cinemes entesos amb el concepte anterior no posseïen’.Aquesta manera d’entendre el cinema on no era més que una de les moltes ofertes d’oci que el centre comercial podia oferir, va llevar gran part del seu empaquetatge i dignitat al cinema. Ja no era l’esdeveniment que suposava antigament. Aquest canvi, de paradigma en la manera d’entendre el cinema deixava fora de joc als cinemes del centre. Aquest va ser sense cap dubte va suposar el colp de gràcia, les velles sales de

cinema eren incapaços de competir; això va derivar en la desaparició quasi simultània dels pocs cinemes que encara romanien oberts en el centre.

Però, malgrat la desaparició dels antics cinemes a la ciutat, en la població es continuava tenint una certa il·lusió i fascinació pel seté art. Amanits per operacions especulatives. Projectes com la Ciutat de la Llum van portar estrenes i rodatges a la ciutat. A més, el festival de cinema d’Alacant seguia amb una bona trajectòria.

Aquesta és la història del cinema explicada d’una forma breu, són aquests els diferents fets que ens van portar fins al context en el qual vivim hui dia.

Fig 10. Vista interior del centre comercial ”Plaza Mar II”, al fons el Cinema “Kinepolis”.

CONTEXT ACTUAL INTRODUCCIO

La imatge actual de la ciutat que arribe a ser la que mes sales per habitant va tindre de tota Espanya -

El panorama actual a la ciutat d’Alacant es podria considerar molt descoratjador, gran part de les sales de cinema que no están directament relacionades amb l’activitat dels centres comercials han desaparegut per complet de la trama de la ciutat, De les primeres èpoques només a arribat als nostres dies l’edifici del Cinema Ideal, l’estat de conservació del qual és de total abandó i desatenció, a més l’actitud de l’Ajuntament respecte a l’edifici deixa veure una total descoordinació i falta de previsió, no permetent pràcticament cap mena d’activitat o de compra respecte a l’edifici, que a la llarga l’única cosa que està aconseguint és crear una

degradant notablement mentre es discuteix sobre el seu futur. No és d’estranyar l’aparició de plataformes ciutadanes com “Salvem l’Ideal” que intenten lluitar pel futur dels edificis històrics que encara conservem a la ciutat.

Les úniques clàssiques que encara continuen amb la seua activitat i ús original són els Cinemes Navas i els Cinemes Aana situats en el centre de la ciutat. Quant a la resta de sales que encara continuen en peus a la ciutat, o bé pateixen una situación semblant al Cinema Ideal com és el cas dels multisala Abaseis, molt pròxims a la Plaça del Mediterrani, o els nous usos introduïts en el local han esborrat parcial o totalment les petjades del seu passat com a sala de cinema, ja que cap criteri urbanístic pes sobre ells per a actuar amb alguna mena de protocol especial.

Fig 11. Logotip de la plataforma ciutadana “Salvem l’Ideal” que lluita per un tractament digne d’esta peça del patrimoni alacantí.

que afligeix al patrimoni arquitectònic de la ciutat en general.

La superpoblació de sales de cinema, deguda a l’aparició dels diversos centres comercials va portar amb si la desaparició dels antics cinemes de la ciutat, però és curiós que això també acabara per afectar els mateixos centres comercials que van iniciar aquesta tendència. Els espais dedicats al cinema en els centres comercials com el Gran Via o el Centre Vistahermosa van cessar la seua activitat i van tancar les seues portes per a més tard ser convertits en nous espais de compra. En una situación semblant va estar el Panoramis, que el tancament dels cinemes va portar al tancament de la majoria de locals de l’edifici que, fins i tot amb la reobertura de les sales de cinema, no van tornar a omplir-se Quant al projecte de la Ciutat de la Llum, malgrat desenvolupar produccions importants com “L’impossible” dirigida per J.A. Baiona, la seua decadència va ser inevitable. La inacció de l’administració, va acabar per generar que el complex cessara la seua activitat quasi per complet, sumant que a pesar que una vegada arribats a aquest punt de difícil retorn, a més s’han rebutgen ofertes de part de productors i directors com Francis Ford Coppola, que si bé estaven per davall del seu valor, suposaria un negoci a curt termini per a la ciutat, l’única cosa que han aconseguit és que tinguem un complex parat amb la tecnologia més capdavantera i milions d’euros tirats al fem. En aquests moments l’administració continua intentant vendre les instal·lacions i fins

i tot s’ha considerat transformar-ho en una altra mena d’indústria, amb la consegüent pèrdua econòmica derivada de la tecnologia de filmació que es va adquirir per a equipar aquest complex.

Com es pot apreciar, la imatge d’Alacant com l’antany ciutat de cinema ha desaparegut, d’ella no queda més que una ombra del que va ser, les poques restes de la qual que han aconseguit el nostre present a poc a poc van desapareixent, sent esborrats dels carrers de la nostra ciutat.

Fig 12. Interior dels “cines Ana”, ultime cinema que contínua en funcionament en el centre de la ciutat.

Fig 13. Vista aèria de l’àrea central de complex de la ciutat de la llum.

MARC TEORIC

INTRODUCCIO

La ciutat d’Alacant comptava amb un gran patrimoni arquitectònic, del qual no queda res, i no faig referencia solament al patrimoni dels cinemes de la ciutat al voltant del qual orbita aquest treball. Un patrimoni humil sí, però enriquia la ciutat i la dotava d’identitat pròpia. Parle d’edificis singulars que eren part inequívoca de les postals més característiques de la ciutat. I són molts els exemples vells i nous de com en aquesta ciutat no es respecta el seu propi patrimoni

Un gran exemple per a il·lustrar el que vull transmetre és el cas de la Comandància de la Marina en el port d’Alacant, que va ser derruït amb nocturnitat i traïdoria per l’autoritat portuària, O el quasi còmic cas del “tall” que se

Cal conéixer la nostra història per a poder conservar els grans vestigis que ens queden.

li va pegar a la Casa Alberola per a introduir en el seu lloc un element, que ni respectava ni dialogava amb el llenguatge anterior com una mostra de superioritat sobre el passat que els alacantins hui dia leben prendre-s’ho amb humor.

Comandància de la marina en el port d’Alacant, que va començar el dia així, malgrat ser un edifici inclòs en el catalogue de proteccions de l’ajuntament. La demolició va ser duta a terme per l’autoritat portuària.

També tenim casos on encara que la intenció siga conservar el patrimoni, la inacció i els errors de l’Ajuntament només aconsegueixen que unes certes peces del patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat es troben en un estat

Fig 14. Comandància de la marina en el port d’Alacant, que va començar el dia així, malgrat ser un edifici inclòs en el catalogue de proteccions de l’ajuntament. La demolició va ser duta a terme per l’autoritat portuària.

Fig 15. Casa Alberola en el seu estat original, situada on actualment es troba la capçalera del parc *canalejas

Fig 16 Casa Alberola en l’actualitat, on es pot apreciar la intervenció del “Tajo” que s’esmenta en el text.

de total abandó, com el de sobres conegut cas de les Torres de l’Horta o el cas de l’Ideal.

Aquesta llista d’exemples és una petitíssima mostra del terrible tractament que ha rebut el patrimoni a la ciutat d’Alacant i es porta a col·lació en aquest treball, amb la intenció de ser una crida, un manifest sobre la necessitat de la conservació i recuperació del patrimoni de la ciutat, i per a ser més específics, el de les seues sales de cinema el qual es trova a la vora de la seua total desaparició.

Identitat i patrimoni són conceptes que van de bracet, sense patrimoni no hi ha identitat possible per a la ciutat, sense les mostres d’eixe passat que demostren que alguna vegada va existir. És necessari aprendre el que hem perdut per a poder valorar el que ens queda. És necessari donar un gir a aquesta dinámica autodestructiva i amnèsica a la qual es dirigeix la ciutat. Ens emmarquem en la teoria de la conservació del patrimoni que autors com Ignacio González-Varas Ibáñez i altres han construït, i de la qual s’extrau la necessitat d’una conservació responsable del patrimoni que siga veraç, que es convertisca en un repositori de la història i les memòries de la ciutat, que no es convertisca en una atracció sense ànima que només servisca com un punt turístic per als forans de la ciutat.

Un patrimoni en ús és un patrimoni que viu i es conserva i perdura en el temps. Quan per raons

Fig 18. Una de les torres de l’horta, concretament la torre Plaïa, envoltada de polèmica sobre la qual sobrevolen plans de trasllat, malgrat la importància que té la localització i el context de la mateixa en el conjunt que forma amb les altres torres.

externes no es deixa actuar sobre aquestes arquitectures entren en un irremeiable rumb cap a la ruïna i la desaparició.

És la nostra responsabilitat ineludible donar a conéixer aquesta historia i exigir als organismes oficials que complisquen amb la seua obligació de manera responsable. I la manera de complir aquesta responsabilitat nostra, és donar a conéixer la història oblidada.

Fig 17. Demolició de les Sitges de Sant Blas que es dut a terme malgrat les propostes que alce esta actuació en la ciutadania.

METODOLOGIA

TREBALL D'ARXIU

METODOLOGIA

Per a iniciar aquest treball sobre els cinemes de la ciutat d’Alacant, el primer pas és recopilar informació sobre la història de cinema en general i la història del cinema a la ciutat en particular per a això s’ha recorregut a diferents llibres que es poden trobar a la biblioteca de la Universitat d’Alacant com “Els inicis del cinematògraf a Alacant 1896-1931” per Daniel C. Narváez o “Arquitectura de cinema” de mà de GIRAC (grup d’investigació reconegut d’arquitectura i cinema de la universitat de Valladolid) a més de moltes altres publicacions. També han sigut de vital importància altres publicacions com la revista Canelobre 35/36 per l’institut de cultura

Entre els milers de documents conservats s`oculten les petjades de les rutes del sèptim art a Alacant

Juan Gil-Albert. Aquestes publicacions permeten generar un context històric, així com una imatge de l’evolució de l’arquitectura del cinema.

Una vegada documentats sobre la base de la història del cinema, també va ser de vital importància elaborar un marc teòric en el qual puga desenvolupar-se aquest treball, per a això s’ha buscat informació referent al que concerneix la teoria sobre el patrimoni arquitectònic i la seua conservació on es poden esmentar autors com González-Varas.

Un altre punt clau per a desenvolupar els plans

Fig 19. Fotografia d’uns dels plans d’època trobats en l’arxiu municipal, aquests utilitzats per a l’elaboració dels mapatges que apareixeran en el cos del treball, este particularment data del 1895

d’ubicació espai temporal dels cinemes al llarg de la ciutat d’Alacant, per a generar aquests documents gràfics que testifiquen la morfología que posseïa la ciutat ha sigut necessari revisar diferents documents que inclouen plans del passat d’Alacant. Aquests documents van ser trobats en l’Arxiu Municipal, situat al carrer Llauradors i es va recollir la informació mitjançant fotografies d’aquests, aquestes fotografies es poden trovar en els annexos d’aquest mateix treball. Després de la recopilació d’aquestes dades s’elaboraran mitjançant el programa AutoCAD i gràcies a la cartografia base d’Alacant obtinguda del Terrasit, els diferents plànols de la ciutat en les seues diferents èpoques.

Per a labor de situar els cinemes de forma espai temporal, així com trobar informació gràfica sobre ells, es van seguir diverses línies d’investigació la primera va anar utilitzant la bibliografia en paper, en aquesta part s’ha de destacar sobretot la revista Canelobre on en gran part dels seus articles trobem llistats i ubicacions de les sales de cinema a la ciutat, sobretot de les primeres etapes. L’altra línia va ser amb informació en línia, destaquen blog de patrimoni i cultura a la ciutat de Alacant, dos bons exemples són el blog de Alicantevivo i destaca sens dubte amb una gran quantitat i varietat sobre el tema el blog de Cuirassat cinèfil. Finalment i de gran utilitat per a acabar de completar la cerca ha sigut la revisió de les cartelleres, sobretot des dels anys quaranta, dels diferents periòdics que es distribuïen a Alacant, trobats en l’Arxiu Municipal, destaca sobretot el Diari Informació ja que des dels quaranta és pràcticament l’únic periòdic que té tirada a la ciutat. Quant a la documentació gràfica, referint-se sobretot a les fotografies d’època que acompanyen el text s’han pogut aconseguir gràcies a l’Arxiu Municipal. Per a visualitzar aquestes anar als annexos d’aquest mateix treball.

Com un resum breu, la metodologia d’aquest treball ha consistit sobretot en una tasca de bolcat i revisat d’arxiu, per a la seua posterior anàlisi i interpretació en els textos i en la documentació gràfica d’aquest treball. Per a poder d’això extraure conclusions sobre aquest tema.

Fig 20. Fotografia d’una de les cartelleres del “Diari Informació”, conservat a l’arxiu municipal, que han servit per a localitzar espaitemporalment molts dels cinemes.

JUSTIFICACIO ETAPES TEMPORALS METODOLOGIA

El primer abans de començar, és organitzar el temps '

Amb l’inici en 1896 de l’activitat cinematogràfica a Alacant, es dona pas a cent vint-i-dos anys d’història a la ciutat, al llarg d’aquests anys s’han succeït canvis profunds tant en la indústria, com l’arquitectura de les sales de cinema. Per tant i donada l’envergadura de l’etapa a estudiar és completament necessari el dividir aquesta línia temporal en diferents segments que faciliten el seu estudi.

Després d’una anàlisi inicial de la informació sobre els cinemes d’Alacant es poden extraure cinc etapes. Aquestes etapes es diferencien entre si no sols a nivell arquitectònic, si no que

venen marcats per canvis en la societat i en la industria cinematogràfica. Prenent com a base les investigacions d’Andrés M. Medina, s’ha decidit posar a les etapes un nom propi per a una major diferenciació entre elles, l’etapes serien les següents: Primera etapa era dels Barracons (1886-1910), Segona etapa era de les catedrals (1911-1936), Tercera etapa era de les terrasses d’estiu (1937-1970), Quarta etapa era dels minicines i els baixos comercials (1971-1999) i per a concloure Cinquena etapa era dels centres comercials (2000-2018).

A continuació passarem a justificar la decisió de

Fig 21. Teatre principal, l’any 1955, totalment engalanat per a la promoció d’una pelicula.

per què s’han pres aquests segments de la línia temporal per al seu posterior estudi detallat.

La primera, l’era dels barracons, abasta des de l’any 1896 fins aproximadament el 1910, l’inici correspon com no pot ser d’una altra forma a la primera projecció cinematográfica duta a terme a la ciutat. El final d’aquesta etapa ve definit per importants canvis en la indústria i com s’entenia aquesta, i canvis molt importants en les normatives impulsats per una sèrie de desgràcies esdevingudes en els primitius barracons que conformaven la casa del cinema.

La següent etapa és testimoni del naixement de grans catedrals del cinema, d’ací el seu nom era de les catedrals, dona principi en el 1911. Les normatives que es van donar arran dels incidents de l’etapa anterior canvien l’arquitectura dels cinematògrafs en gran manera, es veuen obligats a deixar arrere el seu caràcter efímer i millorar els seus materials de construcció, a més s’han d’introduir nous elements de seguretat, Aquest fet sumat als anys d’experiència van desenvolupar una arquitectura que començava diferenciar-se de la del teatre, una cosa molt més especialitzada. A més la gran demanda provoca la construcció d’edificis de nova planta amb grans capacitats i la reforma dels cinemes primigenis. Aquesta etapa conclou amb l’amb l’inici de la guerra civil espanyola.

La tercera etapa anomenada era de les terrasses d’estiu comença en el 1937, en ella s’inclou tot el període de la guerra civil que porta amb si una inevitable reducció de l’activitat cinematogràfica, en aquesta època algunes sales tiren tancament. Després de la guerra la vida comença a recuperar a poc a poc el seu ritme habitual. Sorgeix una arquitectura per al cinema molt més perfeccionada i es dona un boom de les sales de cinema d’estiu per tota la ciutat, tan destacable és, que aquest fet dona nom a l’etapa. Aquest creixement continua en les següents dècades, però comença a baixar conforme ens acostem als anys setanta, que marquen la fi d’aquesta etapa.

Amb el 1970 comença la quarta etapa l’era dels minicines i els baixos comercials. La dictadura franquista està donant els seus últims espertenecs i el país és testimoni de com a poc a poc Espanya s’obri de manera molt tímida a la comunitat internacional. A més l’economia està millorant enormement el que augmenta en gran manera la capacitat adquisitiva de les famílies, això a la llarga porta a la generalització de l’automòbil, que obri noves oportunitats d’oci fora de la ciutat, D’altra banda, la indústria del cinema és cada vegada més potent, cada vegada es produeixen més pel·lícules i amb això arriben més estrenes, estrenes que els antics

cinemes no poden asumir i que els obliga a renovar-se o morir. D’altra banda, la ciutat continua el seu imparable creixement i el sòl en el centre de la ciutat es torna molt valuós com per a dedicar-lo de manera exclusiva al cinema. Conforme s’acosta el nou mil·lenni la decadència de les sales de cinema i les terrasses d’estiu es torna cada vegada més palés. Aquesta etapa conclou en el 1999 amb l’arribada l nou mil·lenni i amb l’aparició als carrers de la ciutat del primer centre comercial amb sales de cinema el Gran Via.

Per a tancar aquest llistat d’etapes trobem la cinquena etapa, l’era els centres comercials, s’inicia l’any 2000 i abasta fins a l’actualitat. Els protagonistes absoluts d’aquesta etapa són sense cap dubte els enormes cinemes multisala que acompanyen als centres comercials construïts en la perifèria de la ciutat, l’oferta d’oci extra que acompanya a aquestes sales de cinema sentencia a pena de mort a les poques sales que queden en el centre portant a quasi totes al seu tancament definitiu. En aquesta etapa també succeeixen totes les polèmiques derivades del complex de la Ciutat de la Llum.

Fig 22. Centre comercial Panoramis, un dels centres comercials que caracteritzen la quinta etapa.

DESENVOLUPAMENT

DEL TREBALL

METODOLOGIA

Ara que el marc temporal ha sigut dividit en etapes més còmodes per a abordar-les, podem passar a explicar com funcionarà el desenvolupament del cos del treball, aquest com no pot ser d’una altra forma s’ordena en cinc punts claus en els quals es van analitzar les etapes a nivell social, arquitectònic i urbà, per a acabar amb les conclusions, on es desenvoluparen les idees extretes de l’estudi de les diferents etapes de la història de les sales de cinema a la ciutat.

L’estructura d’aquests cinc punts serà idèntica en cadascun d’ells. Aquest s’iniciarà amb una introducció al context històric de l’etapa, anirà seguit d’una anàlisi arquitectònica de les sales de cinema de l’època, aquest vindrà acompanyat d’una fitxa amb un arquetip elaborat per a aquest treball, a continuació, es passarà a tractar el tema del context urbà i l’esdeveniment i per a acabar una sèrie de fitxes tipus i per a rematar aquest apartat s’exposarà una llista de fitxes catalogant els cinemes construïts en l’etapa.

En la introducció de cada etapa es passaran a desenvolupar els temes relacionats amb el context cultural de l’època, la concepció de la vida que tenia la societat, canvis en les normatives tècniques i constructives que afectaran els recintes per a espectacles i per a acabar, la indústria del cinema i el seu desenvolupament, punt important ja que aquesta última és capaç d’influir en gran manera en la concepció i arquitectura de les sales de cinema.

Després d’abastar el context de l’època passem a una anàlisi de l’arquitectura es tindran en compte tots els factors la tipologia, el seu disseny i ornamentació, així com el seu desenvolupament constructiu. Aquesta anàlisi vindrà acompanyat d’una fitxa tipus que inclourà un model arquetípic per a major il·lustració de l’apartat. Aquest model arquetípic serà elaborat de les diferents

El moment de bolcar la informació recaptada i construir el treball

característiques base que tenien en comú i defineixen de forma concisa l’arquitectura de les sales de cinema d’època.

A més ha sigut necessari secundar-se en cinemes específics de l’època per a concebre-ho, els plans El model será representat mitjançant una axonomètrica feta explotar que facilite la visualització de totes les característiques exteriors i interiors, aquesta axonometria estarà acompanyat d’un text que explicarà el que es veu representat en el dibuix. En el model s’indiquen mitjançant fletxes que apunten sobre les parts específiques de l’edifici que siga necessari destacar per a l’enteniment més profund del model i que ajude a comparar-los entre si. Per a acabar, el model portarà adjunta l’escala en la qual està dibuixat de manera gràfica indicant els eixos de l’axonometria, així com numérica.

Descripció del Model Encara que la tendència planejada per etapa és generar un únic arquetip, si donades les circumstàncies de la pròpia etapa és necessari la creació de mes models, s’executarà. En el cas de donar-se aquesta situació tots dos models compartiran pàgina per a una visualització conjunta de tots dos.

Seguint amb l’anàlisi urbana, en aquest es passarà a estudiar l’aparició de les sales de cinema al llarg de la trama de la ciutat d’Alacant, per a poder visualitzar les seues causes de la seua ordre i distribució. També estudiarem l’esdeveniment del cinema i com es vivia aquest. Per a il·lustrar el context urbà d’una forma molt més visual aquest apartat ve seguit d’una fitxa tipus, aquesta fitxa es podria considerar a mode d’una fotografia que congela en una sola imatge l’esdevingut respecte al cinema al llarg de tots els anys que abasta l’etapa. La fitxa conté quatre elements principals, un plànol de la ciutat, un llistat amb les sales de cinema,

una línia temporal i un espai reservat per a incloure apunts d’informació que siga interessant i complemente el que es mostra en la fitxa.

Es farà un incís per a explicar els codis i formats utilitzats en la fitxa, per a així facilitar la seua comprensió i enteniment.

El plànol de la ciutat ocupa gran part de la fitxa i mostra la morfologia que defineix el contorn urbà de la ciutat en l’època de l’etapa d’estudi, per a ser més exactes en les dates finals de l’etapa. Aquesta imatge urbana del passat de la ciutat s’ha elaborat gràcies als diferents plans trobats en l’arxiu municipal i que ha permés conéixer d’una forma bastant aproximada la forma de la ciutat. En aquest pla es representa la superfície construïda i la mar mitjançant un fons i figura, grisa per a les construccions i tots blaves per a la mar. Les ubicacions que van albergar una sala de cinema al llarg de l’etapa es destaquen en de gris mes fosc amb un fons i figura, la majoria de sales s’han pogut localitzar amb exactitud en la trama urbana però han existit casos on això no ha sigut possible, coneixent només aproximadament on podien trobar-se s’han situat de la forma més acurada possible, però és possible que existisquen imprecisions, tenint això en compte aquestes ubicacions s’indicaran mitjançant un codi diferent a l’usat en la resta, s’afegirà al ja canvi de color un ratllat a quaranta-cinc graus que els identifique com una ubicació aproximada. Els emplaçaments destacats se senyalitzaran i seran codificades mitjançant una icona que contindrà un número d’identificació el criteri de la qual explicarem en els següents paràgrafs. Finalment, en el pla es mostrarà una ruta que unisca les diferents salen existents, aquesta es representa mitjançant una línia de traços.

Finalment, pel que concerneix el pla de localització resten dues qüestions a tindre en compte. Tots contindran una llegenda que inclourà la codificació usada en ell, ombrejats línies...etc així com l’escala de manera gràfica i numèrica, a més acompanyant a la llegenda trobarem la icona que indica el nord. Per a acabar en el cas que l’espai dedicat al plànol de la ciutat no puga abastar zones molt perifèriques de la ciutat que continguen un cinema, s’actuarà col·locant un requadre que continga la zona d’estudi necessària, per a assegurar una correcta identificació de la zona de destacar uns certs carrers, edificis singulars o monuments, actuals, que servisquen per a identificar de forma més precisa la zona.

Cap a la dreta del pla d’ubicació de les sales de cinema es troba un requadre que conté una llista amb les diferents localitzacions de les sales de cinema, Tenint en compte la circumstància

que es dona en algunes d’aquestes ubicacions, en les quals s’han succeït diferents sales de cinema al llarg del temps, i amb la intenció que la lectura de les dades que es mostren siga el més precisa que es puga s’ha optat per la següent codificació. Els emplaçaments s’aniran numerant per ordre cronològic d’aparició de cinemes en ells, eixe número d’identificació es mantindrà al llarg de tota la cronologia, encara que aquests espais seguisquen amb activitat cinematogràfiques en les següents etapes, la numeració continuarà fins a l’última sala de cinema que aparega a la ciutat actualment. Quan ocórrega el cas que se succeïsquen diversos cinemes en un mateix espai aquests seran identificats amb una lletra unida al seu número d’ubicació, aquesta lletra se’ls atorgarà seguint l’alfabet per ordre d’aparició. En el cas que en eixa ubicació només haja existit una única sala de cinema aquesta s’identifica únicament amb el número d’ubicació. Finalment i per una qüestió de claredat, si es dona el cas que la data d’aparició o desaparició d’un cinema no puga ser totalment precisa després de la data aproximada s’inclourà el codi ca abreviatura de circa (aproximadament).

Al llarg de tot del costat inferior de la làmina es desenvoluparà la línia cronològica, estarà aquesta dividisca en el nombre d’anys que dure l’etapa, en la part inferior de cada tram s’indicarà l’any que representa, mitjançant una línia amb menys longitud s’indicarà la meitat de l’any. El conjunt de la línia es destacarà usant el color gris fosc, amb la intenció de mostrar que el temps és un continu i aquest s’estén cap al passat i el futur la línia del temps es prolongarà fins al final del paper, amb la diferència que aquests trams els anys no seran identificats. La línia temporal té una utilitat que funciona de manera conjunta amb el pla i el llistat, en ella s’identificaren les obertures i tancaments de sales de cinema que es donen al llarg de l’etapa. Això se senyalitzaran mitjançant les icones ja usades en el pla i en ells estarà indicat la codificació corresponent a les sales de cinema, quan la icona es mostre en la part superior de la línia indicarà la inauguració d’una sala i quan aquest es trobe en el costat inferior significa que eixa sala de cinema ha tirat el tancament.

Per a acabar amb el desenvolupament de la làmina de desenvolupament urbanístic, l’espai lliure entre el pla d’ubicació i la línea temporal, serà utilitzat per a fer apunts de fets específics que succeeixen al llarg de l’etapa i siga d’interés destacar-los. Aquests es mostraran com a breus textos dins de requadres, des d’aquests rectangles una línia amb el mateix criteri que el requadre assenyala en la línia temporal quan això iconteció de manera aproximada.

Després de la fitxa urbanística es desenvoluparà un inventari amb la informació existent de les sales de cinema obertes en l’època que dure l’etapa d’estudi, aquest es desenvoluparà al llarg de les pàgines que requerisca el nombre de cinemes. L’inventari consistirà en una sèrie de fitxes tipus d’una grandària reduïda en la qual si existeix o si s’ha tingut accés s’inclouran les següents dades: Una fotografia general de la sala de cinema o en cas de no existir fotografia un pla d’aquesta, una altra imatge en el seu estat actual, ubicació amb carrer i número en el cas que siga possible o en defecte d’això el nom del barri, el nom de la sala de cinema, l’etapa d’activitat, la seua codificació pròpia ,si la seua activitat era al llarg de tot l’any o si simplement es limitava només al període estival, l’estat actual d’eixe cinema i per ultime un breu text amb informació extra. Els possibles estats del cinema seran els següents: desaparegut, canvi d’ús, en activitat o en estat d’abandó. La fitxa ira requadrada amb el color identificatori de l’etapa a la qual el cinema pertanga. Si per diferents raons alguna dada és completament desconegut i no es pot trobar de cap manera, en la fitxa s’indicarà amb la paraula desconegut la dada que no es conega.

Després de les cinc etapes que s’han desenvolupat, s’extrauran una sèrie de conclusions referent a l’evolució, desenvolupament i desaparició d’aquestes arquitectures del cinema i quines són les causes d’aquestes, una reflexió sobre el llegat i els vestigis deixats després de si per aquestes arquitectures, acompanyada amb un pla de l’actualitat elaborat amb els mateixos criteris que en els apartats anteriors amb l’excepció que la línia temporal no apareixerà ja que aquesta no és necessària. D’altra banda, es generarà una imatge de conjunt per a la comparació i la visualització més específica dels canvis que es van desenvolupar en la tipologia de les sales de cinema.

PRIMERA ETAPA

PRIMERA ETAPA

L´era que ho inicia tot, barracons de fusta van envair cada racó omplint la ciutat amb el sèptim art

ERA DELS BARRACONS 1896-1910

INTRODUCCIÓ HISTORICA

Comencem aquest repàs a la història de l’activitat cinematogràfica a la ciutat d’Alacant. Aquesta primera etapa que abasta des de l’any 1896 fins a l’any 1910 ve marcada pel començament de les projeccions regulars i l’aparició de les primeres arquitectures relacionades amb el cinema.

L’invent amb el qual els germans Lumiere van sorprendre el món en el 1895, el cinematògraf, va començar a exportar-se a la resta de Europa de formes molt variades, des de projeccions privades passant per exposicions científiques i fins i tot a mode d’atracció de fira, aquest

a terme la primera projecció cinematogràfica, l’esdeveniment va tindre lloc en el concorregut Café “El Comerç”, un espai de reunió per a la burgesia i la classe alta alacantina. Aquest esdeveniment no va deixar indiferent a ningú i tant la població com la premsa es va fer ressò d’aquest esdeveniment, el boca a boca, com ja va ocórrer amb la primera projecció que van dur a terme els germans Lumiere, va ser un dels principals canals de difusió d’aquest esdeveniment per la ciutat Un bon exemple està recollit en l’article publicat en la revista L’Ateneu “la reproducció de la realitat no pot ser més perfecta” on es pot apreciar la gran fascinació que despertava en la gent aquest nou artificis.

Fig 23. Fotografia de l’exterior del “Café el Comercio”, en el passeig marítim de la ciutat. Al fons de la imatge pot apreciar-se la ja esmentada casa Alberola.

24. Fragment de l’article sobre el cinematògraf i la primera projecció a Alacant en el “Café el Comercio”, publicat en la revista “el Ateneo”.

Va anar llavors quan alguns emprenedors van trobar en aquest nou invent dels germans Lumiere una oportunitat de negoci, fet que es convertiria en un germen per a l’expansió del cinema per la ciutat i el naixement d’arquitectures específicament construïdes per a aquest.

No és d’estranyar amb el comentat anteriorment que les projeccions regulars no es feren esperar. Com ja estaba ocorrent en altres ciutats, on eren els teatres i sales de varietats les que acollien al cinema com a esdeveniment, a Alacant va ser el cèntric teatre principal el que no va tardar a incloure el cinema al divers programa d’espectacles que oferia al desembre de l’any 1896, pocs mesos després de la primera projecció en el Café el Comerç.

Al poc temps nous espais per al cinema van aparéixer a la ciutat, estant molt relacionats amb el concepte de fira, ja que en aquests començaments el cinema, com ja hem indicat abans, s’estava conceptuat com una atracció más. Això va tindre com a producte una arquitectura primigènia molt pròxima al que es podria considerar una barraca de fira i amb moltes característiques tipològiques heretades del teatre, amb un clara intenció constructiva que

25. Pati interior del “Teatro de Verano” on pot apreciar-se l’escenari i les bambolines a banda i banda.

assegurara el seu fàcil muntatge i desmuntatge. Amb aquestes característiques el cinema clarament s’enfoca com un espectacle per a l’època estival amb la qual cosa eixes noves arquitectures, els pavellons cinematogràfics, naixen amb un concepte d’un espai a cel obert. No obstant això, aquestes construccions enfocades a un clima més benigne poc podien fer front a les inclemències del clima en altres èpoques de l’any, com l’hivern.

Amb el temps, quan l’oferta de sessions regulars es va afermar en el panorama local, va començar a ser necessària la construcció de nous barracons amb un enfocament molt diferent a l’anterior, previstos per a una activitat al llarg de tot l’any. Això va acabar per portar canvis en eixos primers conceptes de barracons per al cinema.

Veient l’aparició d’aquestes dues formes de cinematògraf tan diferenciades és interessant esmentar esmentar un fragment de l’article d’Andrés Martínez Medina per a la revista Canelobre “En certa manera el caràcter estable i permanent de les passades cinematogràfiques, amb el temps donaria lloc a les sales d’hivern, i el caràcter ambulant i eventual als cinemes d’estiu”,

A poc a poc aquest nou espectacle es va consolidar a la ciutat, i va aconseguir expandirse pel seu carrers i places. Espais com la Plaça del Teatre, la Rambla o la Plaça d’Isabel Il, es van convertir en focus de l’activitat cinematogràfica. Com caldria esperar l’arquitectura es va anar arrelant al terreny, començava a abandonar el seu caràcter efímer i de construcció més improvisada cap a una construcció més robusta i permanent. A més, uns certs successos produïts en diferents cinematògrafs, tant a la ciutat d’Alacant com en altres ciutats d’Espanya van impulsar uns certs canvis en normatives que van fer que l’arquitectura del cinema fera un pas més en la seua evolució a nivell constructiu i tipológicof Això coincideix amb l’arribada de la

Fig

Fig

segona dècada del segle XX, punt en el qual es considera que el cinema entra en una nova etapa del seu desenvolupament.

EVOLUCIÓ

ARQUITECTURA

Amb una ràpida ullada als plans d’un dels cinemes d’aquesta època es pot apreciar a simple vista una distribució molt deutora de la tipologia d’un teatre. Perquè a la fi i a l’i citant de nou a Andrés Martínez Medina Les sales de projecció cinematogràfiques no van ser un invent, sinó un progrés de les tipologies arquitectòniques que, des del teatre, van evolucionar i es van adaptar -funcional i constructivament, segons les necessitats pròpies i les disponibilitats de la tècnica- fins a aconseguir els diferents tipus de cinemas, i cinematògrafs més endavant.

Un altre punt interessant a destacar és els dos vessants que trobem en aquesta època els cinematògrafs enfocats a l’època estival i els enfocats a una oferta regular durant tot l’any. Encara que les seues diferències són notables ja que uns comptaven amb coberta i altres no, a nivell de planta de distribució es podrien considerar pràcticament iguals.

Entrant a parlar de la planta de distribució, podem observar els trets típics d’un teatre, aquests barracons comptaven amb un vestíbul d’entrada que fa d’avantsala i donava pas al pati de butaques, el pati estava dividit en dos, sent les butaques més pròximes a l’entrada les de classe popular i les que es trobaven al capdavant la preferent. en aquest mateix pati de butaques trobem i dedicats a un tracte més preferent les llotges. Com no pot ser d’una altra forma s’introdueix l’element indispensable de la cabina de projecció que en aquests moments se situa enmig de l’espai del pati de butaques.

Quant a la zona on es projectava la pel·lícula cal tindre en compte que en aquests moments el cinema no és considerat com un espectacle únic si no unisc més dins d’una àmplia oferta, amb la qual cosa on només hi haguera necessari una paret plana, apareix una plataforma per a fer la funció d’escenari per a altres espectacles, tenint al fons la superfície de projecció. Donada la multiplicitat d’usos sorgeixen als costats de l’escenari els espais necessaris per a vestuaris i bambolines. Això s’aprecia de forma molt clara en el Teatre d’Estiu on destaca el volum dedicat a l’escenari i els dos espais laterals de bambolines.

Fig 26. ”Salón novedades” situat en l’abans conegut com a passeig de Mendez Nuñez, ara la Rambla. consistia en un barracó de fusta al pur estil de l’època.

Fig 27. Cartell publicitari del cinema “Teatro Nuevo”. Que estava situat al Carrer Jorge Juan, prop a la plaça de l’ajuntament.

Les pròpies normatives respecte als recintes d’espectacles de l’any 1885 o en 1908 exigeixen que es tractara d’una construcció exempta, en la qual es permet una construcción molt lleugera amb materials com la fusta, els perfils metàl·lics i les lones. Això va donar lloc a una arquitectura molt lleugera però òbviament i, com ja hem indicat al llarg del text, molt. Tenint en compte la maquinària elèctrica amb la qual moltes vegades comptaven aquests recintes, destacant sobretot el propi projector, que a més, es trobava inclòs en el propi pati de butaques, el risc que es produïra un incendi no sols era alt, sinó que la pròpia morfologia de l’edifici podria convertir-lo en un parany. No és d’estranyar casos com el del Cinematògraf Lumiere en la nostra pròpia ciutat o casos com a Cinematògraf La Llum de Vila-real i del Teatre Circ de Bilbao en 1912 aquests casos i alguns més. Aquests incidents van impulsar reformes en les normatives de seguretat.

L’espai se solia resoldre mitjançant una estructura en cintra que permet generar un cobriment continu de la zona del pati de butaques sense necessitat de pilars que hagueren obstaculitzat el visionat del projector. Era comú que la construcció de l’estructura s’executarà mitjançant perfils metàl·lics. El revestiment i les particions interiors se solien construir en fusta, excepte les teulades on era comuna l’ús de xapes de plom.

Aquesta obligació d’una construcció exempta es converteix en una oportunitat per als empresaris, comptaven amb tot el perímetre a mode de gran aparador en el qual poder mostrar i vendre al públic el seu producte, la decoració estava feta al gust de l’època, on destaquen elaboracions dissenyades en un mescla de modernisme i eclecticisme, on els motius vegetals, les volutes i elements corbs eren els absoluts protagonistes de la composició. Aquestes cridaneres i recarregades ornamentacions van donar a aquests primigenis barracons cinematogràfiques; una imatge icònica que marcaria una època.

PRIMERA ETAPA

ERA DELS BARRACONS 1896-1910

MODEL DE LA PRIMERA ETAPA

Pati de butaques, classe preferent

Pati de butaques, classe popular

Cabina de proyecció

Escenari

Vestíbul

Bambolines /Vestuaris

Descripció del Model

Este model arquetípic ha segut creat a través de l'estudi dels barracons cinematogràfics que varen ser construïts durant la primera etapa. Encara que principalment s'ha basat en el Teatre d'Estiu, que encara sent un espai de proyecció a cel obert s'acostava a nivell de planta a lo que es volia transmetre en el model.

S'ha decidit l'us d'una axonometría esclatada, en la que dos de les seues fronteres s'han extret de l'edifici per a permetre vore l'interior del conjunt. Sobre les particions interiors s'han rebaixat a la mitat de la seua altura tota la zona dreta de l'interior, i per últim la gran part de la coberta i de l'estructura s'han alçat, el que permet una vista perfecta de la zona central interior.

En el model es poden apreciar les dos zones de pati de butaques, de la classe popular i preferent. Es diferencien ademés de cóm el volum de la cabina de proyecció sorgix en mitat d'est. També s'aprecien els espais de bambalines laterals reminiscents del teatre.

Escala: 1 / 200

CONTEXT

URBÀ

Com ja s’ha comentat en la introducció, el cinema en si mancava d’un espai dedicat a ell, van ser els teatres i sales preexistents els que el van acollir, aquesta influència marcaria en gran manera el futur de la seua arquitectura. En aquest cas el teatre principal va acollir durant tres anys de manera exclusiva l’activitat cinematogràfica.

Anys després, ja arribats als últims espertenecs del segle XIX, l’any 1899 és quan el cinema ix per primera vegada de la que havia sigut la seua casa fins ara, no aniria molt lluny ja que va ser la limítrofa Plaça del Teatre la que va servir com a emplaçament per a fins a quatre cinematògrafs diferents que es van succeir durant eixe mateix any, l’ordre va ser el següent: Pavellons de visions artístiques, el cinematògraf màgic, Cinematògraf Edison i per a culminar el Saló Express que va durar fins a començaments del nou segle. Va ser eixe mateix any de 1900 on quan sorgeix un nou cinema en la pròxima rambla, El Vitascope Edison, però per desgràcia

eixe mateix any va patir un greu incendi, per sort sense víctimes, però que per desgràcia va fer desaparéixer tota la construcció.

Un any més tard en el 1901 en un local situat al carrer Jorge Juan, molt pròxim a l’església de Santa María, inicia la seua activitat el Saló Cinematogràfic Lumiere, en un cas semblant al de la Plaça del Teatre en aquest mateix local se succeirien múltiples cinematògrafs, el següent, el Cinematògraf Màgic a partir de 1903, que pràcticament a l’any seria substituït pel Cinematògraf Ferrusini, continuant amb el Pavelló dels Germans Prada en 1905 i concloent l’activitat en aquest espai, amb l’esbarjo alacantí en 1906. Un parell d’anys després, en el 1908, en el mateix carrer apareix l’anomenat Teatre Nou amb una activitat que duraria fins al 1916.

El popular i concorregut passeig de la Rambla no va haver d’esperar molt per a tornar a gaudir a comptar amb un cinema en el. El Saló Novetats obria les seues portes en 1902 i a diferència dels casos anteriors la seua activitat es prolonga molt més en el temps amb canvis de nom i fins i tot reformes importants. En eixe

Fig 28. Imatge d’època del Teatre Principal i la seua plaça adjacent, ara dita de “Ruperto chapi”, emplaçament de moltes de les primeres sales de cinema en barracons que es van donar en aquesta etapa.

mateix any obriria les seues portes molt pròxim a la Plaça d’Isabel Il el Cinematògraf el Raig Lluminós, però seguint amb la tònica general la seua activitat es va prolongar tan sols fins al 1903.

També en la mateixa Plaça d’Isabel Il sorgeix el Teatre d’Estiu, cinema molt enfocat a l’època estival, a més comptava com era habitual en aquesta època amb capacitat per a poder dur a terme més representacions a més de la projecció de cintes en si. Aquest cinema va prolongar la seua activitat fins a entrada la dècada dels anys vint. En la mateixa plaça van sorgir uns altres com el Saló Modern en 1906 fins a 1908 o el cinema sport des de l’any 1908 fins al 1923.

Finalment, cal destacar la zona de l’Esplanada d’Espanya on cinematogràfics com el Pavelló Espanya en 1906, el Cinema Hall o el Saló Alhambra tots dos l’any 1908, durant l’activitat fins al 1916.

Amb aquesta imatge general queda clar que va ser una època de canvis ràpids i constants molts dels cinematògrafs de l’època no duraven en activitat ni un any, com els diferents pavellons de la Plaça del Teatre o els que es van succeir en el local del carrer Jorge Juan. Això pot ser conseqüència de diverses causes com la difusió del cinema en eixos primers anys fins que va ser una oferta més normalitzada o el mateix carácter temporal i efímer del qual gaudien en eixos moments els diferents pavellons. Cal destacar casos particulars com pot ser el Saló de Novetats o el Teatre d’Estiu l’activitat del qual si es va prolongar molt més avance en el temps.

ESDEVENIMENT I EXPERIÈNCIA

En aquesta primera etapa el cinema no era considerat com un espectacle que funcionara en solitari, pràcticament sempre aquest s’incloïa dins un programa més ampli de representacions entre les quals cal destacar balls, concerts, varietats i obres de teatre. Per aquesta raó el públic no acudia expressament al cinema.

Els primers cinematògrafs estaven situats dins de barracons on es realitzava aquest ampli ventall d’activitats lúdiques. Aquest tipus d’oci era considerat com una activitat que destaca pel seu caràcter nou i eventual, per la qual cosa la gent acudia a veure diferents actes i fins i tot, donat el seu caràcter efímer les construccions eren poc sòlides i poc preparades per a la climatologia més adversa dels mesos hivernals. Pot ser que això afectara l’experiència donades les baixes temperatures i fins i tot inclemència

del temps en els espais oberts, la qual cosa va relegar la pràctica totalitat de l’activitat als mesos estivals.

Durant aquests primers anys, el cinema va ser la gran novetat que presentaven aquests esdeveniments quasi firals, la qual cosa com a novetat que era va despertar un gran entusiasme per part del públic que acudia en massa famolenc de noves aventures i experiències les quals només es podien viure a través d’aquest nou invent: el cinematògraf.

Les diferències econòmiques entre diferents usuaris van tindre un notable impacte sobre l’experiència en separar-se ja que mitjançant el cost de les entrades es van començar a diferenciar entre les anomenades classe preferent i classe popular, fet que va perdurar en el temps fins fa relativament poques dècades.

D’una banda, la classe popular quedava relegada a les parts posteriors de la sala normalment molt prop del projector, màquina que podia arribar a ser molt molesta tenint en compte el soroll que provocava sobretot en els primers anys. A més d’aquesta inconveniència, se sumaven múltiples obstacles visuals com per exemple els suports que sostenien la coberta o a vegades el cos format per les llotges.

D’altra banda, al capdavant del pati de butaques i molt pròxim a la zona de projecció, es trobava l’espai reservat per a la classe preferent, sense les interferències abans esmentades. Aquesta posició privilegiada oferia una experiència molt més satisfactòria.

Fig 29. Imatge d’època del Passeig de Mendez Nuñez. Al fons es pot apreciar el “Salón Novedades” esmentat anteriorment.

PRIMERA ETAPA

Fi de la primera etapa, inici dels canvis en les normatives i la

PRIMERA ETAPA

ERA DELS BARRACONS 1896-1910

Teatre Principal 1

Teatre Principal 1896-1990ca

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

El cèntric Teatre Principal va ser el primer espai de la ciutat on es van donar les projeccions regulars de pel·lícules. Aquesta activitat es va prolongar al llarg del segle XX fins al seu cessament en la dècada dels anys noranta.

“Pabellón de Visiones Ar tísticas ”

Plaça del Teatre 1899

Sala d'Hivern

Desaparegut

El primer edifici dedicat en exclusiva al cinema a Alacant, aquest es situa en la Plaça del Teatre. Va ser el primer d'una successió de diferents locals en aquesta plaça que es prolonga fins a l'arribada del segle XX.

“

Cinematógrafo Mágico” 2B

Plaça del Teatre 1899

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest és un dels barracons que es van succeir en la plaça del Teatre Principal no es conserva cap mena de material gràfic d'aquesta arquitectura efímera.

“Cinematógrafo Edison” 2C

Plaça del Teatre 1899

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest és un dels barracons que es van succeir en la plaça del Teatre Principal no es conserva cap mena de material gràfic d'aquesta arquitectura efímera.

“Salón Express ” 2D

Plaça del Teatre 1899-1900

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest és l'ultim dels barracons que es van succeir en la plaça del Teatre Principal. No es conserva cap mena de material gràfic d'aquesta arquitectura efímera.

“Vitascope Edison” 3

Passeig de Méndez Núñez 1900

Sala d'Hivern

Desaparegut

D'Aquest primer cinematògraf de la rambla de Méndez Núñez es té molt poca informació, ja que va ser destruït completament per un incendi que es va iniciar en la seua cabina de projecció. Quantioses van ser les pèrdues de caràcter econòmic, però per sort cap va eixir ferit a l’incendi.

Salón Lumiere 4A

Carrer Jorge Juan 1901

Sala d'Hivern

Desaparegut

Com succeïx amb altres cinemes d'aquesta època la informació gràfica d’aquest és molt escassa, si bé és conegut que es va assentar en un local preexistent al carrer Jorge Juan i seria el primer de molts cinematògrafs que es van succeir en aquest local.

“Cinematógrafo

Carrer Jorge Juan 1903

Sala d'Hivern

Desaparegut

Següent cinematògraf que es va succeir en el mateix local del carrer Jorge Juan.

“ Cinematógrafo Ferrusini ” 4C

Carrer Jorge Juan 1904

Sala d'Hivern

Desaparegut

Següent cinematògraf que es va succeir en el mateix local del carrer Jorge Juan.

“Pabellón

Hermanos Pradera ” 4D

Carrer Jorge Juan 1904

Sala d'Hivern

Desaparegut

Següent cinematògraf que es va succeir en el mateix local del carrer Jorge Juan.

“Recreo alicantino” 4E

Carrer Jorge Juan 1905-1906

Sala d'Hivern

Desaparegut

Següent cinematògraf que es va succeir en el mateix local del carrer Jorge Juan.

“Teatro Nuevo” 4F

Carrer Jorge Juan 1907-1936

Sala d'Hivern

Desaparegut

Últim dels cinemes que es van succeir en esta ubicació. Abans de reobrir amb el nom de “Teatro Nuevo” el local va ser reformat per a millorar el seu servici. El “Teatro Nuevo” va prolongar la seua activitat fins a l'arribada de la guerra civil espanyola, moment en el qual va tancar les seues portes per a no tornar a obrir-les encara amb la finalitat de la guerra.

“ Salón de Novedades ” 5A

Passeig de Méndez Núñez 1902-1916

Sala d'Hivern

Desaparegut

Cinematògraf que va generar molt molt èxit en els seus dies al no sols oferir les passades de pel·lícules, si no que a la seua oferta se li sumaven balls, obres de teatre i una gran varietat d'espectacles. Amb el temps les noves necessitats van impulsar canvis profunds, canviant el seu nom al popular “Central Cinema”.

“ Cinematógrafo el Rayo Luminoso” 6

Carrer Calatrava 1902-1903

Sala d'Hivern

Desaparegut

És molt poca la informació d’aquest breu cinema, que es trobava prop de la Plaça de Gabriel Miró, un focus important de cinemes d’aquesta era.

“ Teatro de Verano” 7

Plaça de Gabriel Miró 1903-1923

Sala d'Estiu

Desaparegut

Un dels cinemes d'estiu de l'època que va gaudir de gran popularitat i influència en l'època. Una arquitectura efímera construïda en fusta i que de ser necessari era fàcilment desmuntable per a guardar-se o traslladar-se.

“Cine

Parc Canalejas 1904

Sala d'Estiu

Desaparegut

Un dels diferents cinemes d'estiu que van sorgir en la zona de la façana marítima de la ciutat. Igual que el “Teatro Nuevo” es tractava d'una construcció en fusta d'un marcat caràcter efímer. Segons fonts particulars, la posició d'aquestos cinemes no era fixa sinó que patia modificacions d'any a any per diferents necessitats.

“ Salón Moderno” 9A

Plaça de Gabriel Miró 1906-1908

Sala d'Hivern

Desaparegut

Un dels múltiples cinematògrafs apareguts en l'actual Plaza de Gabriel Miró.

“Cine

spor t ” 9B

Plaça de Gabriel Miró 1908-1916

Sala d'Hivern

Desaparegut

Cinematògraf va substituir al “Salón Moderno” i la seua activitat es va prolongar fins i tot en part de la segona era.

“Cinematógrafo

Pabellón España ” 10

Esplanada d'Espanya 1906

Sala d'Estiu

Desaparegut

Un altre dels múltiples cinemes d'estiu que van poblar la zona marítima de la ciutat aquestes primeres dècades del cinema a la ciutat.

“Salón

La Alhambra ” 11

Parc Canalejas 1908-1914

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest cinema es trobava en un local preexistent en la planta baixa d'un dels edificis de la façana marítima de la ciutat.

SEGONA ETAPA

SEGONA ETAPA

L`era on es van construir els majors exponents de l`arquitectura cinematogràfca alacantina

ERA DE LES CATEDRALS 1911-1936

INTRODUCCIÓ HISTORICA

Amb la finalitat de l’any 1910 es pot donar per començada la que com ja vaig indicar en la justificació vaig decidir donar-li el nom de l’era de les catedrals, arran de les grans i espectaculars construccions que veurien la llum en aquesta etapa.

La indústria de la filmació de pel·lícules va en augment gràcies a visionaris com el ja esmentat Melies i molts altres, aquestes persones mitjançant diverses tècniques que a vegades semblen més tretes d’espectacles de màgia en

S’introdueixen novetats com el so al cinema, no confondre amb el cinema sonor, la música i altres sons acompanyaven a la projecció fins i tot a vegades l’anomenat explicador narrava el que es podia veure en pantalla, sobretot per a la gent analfabeta o amb mancances en la lectura.

L’inici de la gran guerra en 1914 afecta en gran manera a la indústria cinematogràfica, que es veu relegada com és obvi a un segon pla, i després de la seua final, porta a un gir pessimista en la històries que es contaven a través de les pel·lícules.

30. La “Central Cinema” sobrenomenada la “Bombonera” a l’extrems dret de la imatge, a l’esquerra pot apreciar-se part del portal d’Elx.

Fig

La gran guerra no va afectar en absolut a la vida a Espanya, i menys a la xicoteta capital de província que era Alacant. La vida transcorria de manera normal i el cinema es consolidava com una de les principals ofertes lúdiques de la ciutat. L’interés pels espectacles en viu com les obres teatrals, espectacles de varietats o balls es va veure reduït significativament en aquests anys en comparació amb el seu principal competidor i protagonista e aquest treball, el cinema. Són cada vegada més emprenedors els que decideixen arriscar-se en aquesta indústria cada vegada més creixent.

Els amos de cinemes preexistents, i en vista d’una demanda cada vegada més grans, no dubten a invertir per a reformar i augmentar la grandària i l’atractiu dels seus locals, a més d’afegir a ells els nous requeriments que una industria canviant exigeix per a no “quedar-se arrere”. Els locals de nova planta, dissenyats per arquitectes tan reconeguts en l’època com Juan Vidal Ramos, ja són construïts amb tenint en compte la creixent demanda i es planegen amb grans aforaments amb números que aconsegueixen 2.000 i 2.500 localitats com ocorre en l’Ideal i el Monumental Saló Modern. Conforme avança la nova etapa fan la seua aparició novetats com el cinema al color que s’uneixen a l’oferta existent, i continua sumant nous atractius a l’espectacle ja d’èxit. Per desgràcia aquest creixement tan prolífic es veu truncat per una guerra en embrió que acabaria per portar grans canvis a societat espanyola.

ARQUITECTURA

Quant a l’arquitectura, els canvis en les normatives referents a les sales d’espectacle afigen nous elements a l’arquitectura del cinema. S’incorporen normes de seguretat com l’ampliació dels accessos i escales, es genera una diferència entre les entrades i eixides i fins i tot en algunes situacions quan els cinemes tenien una gran envergadura aquests diferenciaven les entrades tenint en compte el tipus d’entrada, popular, d’una banda, preferents per l’altre. Un important canvi, sobretot a raó de la seguretat de l’immoble i de la gent que en el seu interior gaudia de la projecció, és la separació i aïllament de la sala que contenia tota la maquinària i el material de projecció, aquesta normalment es trobava a l’extrem contrari i més allunyat de la pantalla i en la part superior de l’edifici, a aquest espai s’accedia mitjançant una escala independent creada amb l’única intenció d’accedir a la sala de projecció.

Al pati de butaques, a cota zero, se li comencen a afegir graderies que es localitzen en un pis superior quedant aïllat del pati de butaques, fins i tot en alguns casos existia una segona

planta que contenia més graderies. Elements com les llotges molt identitàries de la tipologia del teatre continua formant part de la composició de la sala del cinema en la gran majoria de casos, però a mode d’excepció als cinemes més xicotets i humils aquestes parts que es podrien considerar més supèrflues comencen a desaparéixer.

És curiós que, malgrat la baixada en popularitat que estaven patint els espectacles de varietats, les arquitectures per al cinema d’aquesta època continuen mantenint un espai reservat darrere de la pantalla de projecció per a l’escenari, a vegades perquè encara es donaven uns certs espectacles independents del cinema en els seus murs o per una mera tradició. És curiós el cas del Cinema Ideal que reserva un espai per a un escenari, però al seu torn descarta i òbvia la introducció d’espais de bambolines als costats de la plataforma de l’escenari.

Es comencen a reservar espais per a taquilles i dependències per al funcionament del negoci. Altres novetats que s’incorporen a la tipologia de les sales de cinema són serveis bàsics com són els quarts de lavabos; fins i tot en els casos on les classes entraven per accessos diferents, els edificis estaven dotats amb serveis diferenciats per a cada classe en la seua àrea.

A nivell estètic aquestes noves propostes i reformes que s’estaven donant, mantenen en alguns casos com en la Central Cinema abans dita Saló de Novetats, el canvi de nom de les quals va ocórrer després d’una reforma profunda del local, seguirà una línia estètica molt modernista i eclèctica, tan particular es considerava aquest edifici que era sobrenomenat afectuosament per la ciutadania com “La Bombonera”. En altres casos com en el Monumental o exemples que només ens arriben en pla com el Saló Antinea en Sant Blas, descobrim l’aparició d’una línea que naix amb característiques molt marcades nascudes d’art déco i amb alguna influència de la modernitat.

Abans de res, es jugava amb l’espectacularitat i el cridaner de la façana per a cridar al públic, aquesta façana era un element publicitari més, això va derivar en la construcció d’edificis que destaquen de manera notable als carrers de la ciutat. Fins i tot en carrers que es destacaven per una gran quantitat d’edificis senyorials com Alfons X el Savi, edificis com el Monumental o el Saló Espanya després de la seua reforma, es convertirien en el centre d’atenció de l’avinguda. Un altre bon exemple és el Cinema Ideal que, fins i tot compartint espais amb edificis com el Teatre Principal o la Casa de Socors, és en gran manera el protagonista de l’escena.

Constructivament les normatives de seguretat van influir en gran manera, s’abandonen quasi per complet la utilització de materials com la fusta en la construcció de les sales de cinema i sobretot el seu ús per a revestir l’edificació. Les antigues fines parets de fusta passen a ser robustes fàbriques de maçoneria o ceràmica que més tard eren cobertes per morters i riques motlures. Això va espentar al complet abandó del caràcter efímer de la construcció. Després d’aquests sòlids murs es desenvolupaven la resta dels elements de la construcció, era molt comuna la utilització de perfilería metàl·lica per a les estructures portants que sostenien les graderies no sols per a les bigues si no també en suports com es pot apreciar en la planta del Cinema Idea! on els braços de les llotges s’estenen pel costat interior del pati de butaques mitjançant fins perfils metàl·lics. La coberta era coberta mitjançant un sistema de cintres metàl·liques normalment Importades. Això tenia com a resultat un espai lliure per a la vista de la projecció amb massius cossos graderies quasi volant sobre el pati de butaques inferior.

Fig 31. Imatge del “Cine Ideal”

SEGONA ETAPA

MODEL DE LA SEGONA ETAPA

Descripció del Model

La construcció del model isomètric per a la segona etapa s'ha basat en l'estudi de cinemes com la sala “Central Cinema” o el “Monumental” Saló Modern, però és principalment de l'Ideal d'on es trauen la seua anatomia i formes generals. Aquest model ha de ser entés com una edificació implantada a la cantonada d'una poma.

En aquesta etapa s'ha optat per la construcció d'una vista axonomètrica on a l'edifique se li practica una secció longitudinal, després de la qual totes dues parts del model giren en el mateix angle, però en direccions contràries, això permet una visió clara. A totes dues parts se'ls extrau un dels murs de mitgera, la qual cosa permet visualitzar els espais d'higiene de la classe preferent, l'escala d'accés a la sala de projecció i els accessos a les graderies. Finalment, al fragment que queda en el costat dret del dibuix se li practiquen tres seccions que permeten una visió més detallada de les plantes.

Quant a la tipologia, i comparant-la amb l'anterior etapa, és palesa un augment notable en el nivell de complexitat i especialització. Es pot apreciar la separació i aïllament de la sala de projecció que és relegada a la zona més alta de la part posterior de l'edifici i el seu accés diferenciat.

Es poden observar les entrades i eixides corresponents a la classe preferent que donen a la façana principal. Un xicotet vestíbul rep als clients des d'on es distribuïx a la gent a les graderies de la primera planta o al pati de butaques a cota zero. Els espais reservats per a bambolines reminiscents del teatre són substituïts per les dos escales que donen accés a les graderies situades en la segona planta “el galliner” .

Graderies classe popular

Escala d'accés a la Cabina de projecció

Aseo de la classe Preferent

Aseo de la classe Popular

Escenari i Àrea de Projecció

Taquilles

Escala d'accés classe popular

Pati de butaques classe preferent Entrada classe popular

Eixida classe popular

de projecció

Graderies classe preferent

Eixida classe preferent

Entrada classe preferent

Cabina

Escala: 1 / 400

CONTEXT URBÀ

El desenvolupament de les sales de cinema al llarg de la trama urbana continua avançant, a poc a poc les sales d’allunyen cada vegada més de la Plaça del Teatre espai que va ser el seu lloc d’inserció en la xarxa de carrers de la ciutat, encara que sorgeixen canvis en algunes zones que en l’etapa anterior albergaven gran quantitat de sales de cinema.

En el tram de temps que abasta des de l’inici de l’etapa fins als anys vint és relativament estable més enllà de l’aparició d’algunes sales. L’arribada d’aquesta dècada porta amb si la desaparició de quasi tots els cinemes de la zona de la Plaça de Gabriel Miró, a més, els cinemes del Passeig Marítim són renovats.

A la zona del teatre se li uneix el Cinema Ideal, molt pròxim el Saló Espanya i el Monumental Saló Modern que ara poblen l’avinguda d’Alfons X el Savi. Es podria considerar que això quatre cinemes: Ideal, Saló Espanya, Monumental i el propi Teatre Principal formen un important eix referent als cinemes a la ciutat, exerceix com un nucli dens i poblat des d’on s’irradiava a la resta de zones.

D’altra banda, el creixement de la ciutat és

imparable, naixen nous barris on abans només existia el camp, una xicoteta porció del que hui dia és un dels barris més grans d’Alacant, Sant Blas, fa la seua aparició i amb ell el seu cinema. Altres populars barris com el de Sant Antón o Carolines veuen com apareixen noves sales com l’icònic Cinema Carolines, l’edifici del qual i la curiosa història de per què es va obrir, formen part de la identitat del barri.

Un altre barri la identitat del qual és innegable, que destaca d’en gran manera a la ciutat, no és un altre que l’icònic Benalúa, que, encara que en l’actualitat forma part inequívoca i ininterrompuda de la trama de la ciutat en aquella època es trobava bastant allunyada i aïllada de la ciutat. Ací sorgeix el Saló Granats part important d’aquest barri i una sala de cinema de les quals més es va prolongar la seua activitat en el temps.

ESDEVENIMENT I EXPERIÈNCIA

Després de poc més d’una dècada en activitat regular el cinema es converteix en l’oferta principal entre les diferents activitats d’oci que existien a la ciutat d’Alacant. A diferència de l’etapa anterior aquesta no requereix d’altres espectacles que ho acompanyen per a donar-li pes suficient perquè la gent acudira, ell mateix ja

Fig 32. Imatge d’època on es pot apreciar un ruc transportant un cartell publicitari del “Cine Ideal”.

comptava amb una gran capacitat d’atracció sobre el públic. Va ser una època en el qual el cinema transmet pura màgia i permetia a la gent, almenys mentre durava la projecció, evadir-se per complet dels problemes i incerteses que pesen sobre ells.

L’estirada va influir en la grandària i configuració de les sales de cinema de nova planta. Les taquilles que eren perforacions en el mur de la façana que donava a l’exterior fan que la compra d’entrades provoca cues en la vorera que podien arribar a tindre longituds destacables depenent del major o menor interés que l’estrena de falles provocarà en el públic. Al no existir mitjans de difusió més enllà dels pamflets o els anuncis per paraules en els periòdics, eren els cinemes els qui s’engalanaven per a donar a conéixer la seua oferta a la gent.Parlem de grans cartelones i muntatges, depenent del pressupost fins i tot comptaven amb llum elèctrica que els fa destacar encara més. Cal destacar el Teatre Principal i el Cinema Ideal com dos grans exponents d’aquestes ostentoses i cridaneres decoracions. Les cues, les esperes i les decoracions van acabar per convertir-se en el caldo de cultiu perfecte per a un esdeveniment que, no sols succeïa després dels murs d’un edifici, si no que en eixe punt d’intermedi entre l’exterior i l’interior es donava inici a l’experiència,

Les grans estrenes es convertien en un esdeveniment multitudinari que reunia la gent expectant per entrar a gaudir d’eixa estrena, omplint d’ambient a les portes de l’edifici i voltants.

Una vegada a l’interior del cinema l’experiència continuava les carregades decoracions, amb una clara intenció de transmetre luxe i nivell, per a aconseguir transformar el que simplement era el visionat d’una pel·lícula a ser una experiència digna dels grans teatres. Almenys pel que concerneix la classe preferent ja que en aquesta època seguia molt marcada la distinció entre les classes socials. En alguns casos com en el del Cinema Ideal entrades i eixides de les classes popular i preferent eren diferenciades.

La classe preferent es col·locava d’entrada al pati de butaques i depenent de la visibilitat en les graderies superiors més ben situades, en aquestes zones es notava la decoració molt més treballada que en la zona dedicada a la classe popular. També en aquesta època es compta amb la figura ja desapareguda en l’actualitat de l’acomodador, empleats del cinema dedicats a situar a la gent en els moments previs a la projecció.

Aquests esdeveniments no es quedaven només als cinemes més cèntrics com el Monumental, sinó que també ocorria en cinemes més humils com el Saló Granats situat en el perifèric, en eixa època, barri de Benalúa. I d’igual forma ocorria als cinemes d’estiu de l’època.

A mode de resum es cosidera que d’aquesta etapa l’experiència del cinema es pot veure com el gran espectacle al qual rics i pobres podien acudir, gaudir i formar part d’ell, un esdeveniment que es tractava amb gran una solemnitat, repletde pompa i ostentació.

Fig 33. Interior del “Salón Granados”. En la imatge es pot apreciar el pati de butaques i les graderies repletes de públic.

SEGONDA ETAPA

Llistat d'ubicacions i cinemes

1 Teatre Principal: 1. Teatre Principal (1896-1990ca)

4 Carrer Jorge Juan: 4F. “Teatro Nuevo” (1907-1936)

5 Passeig de Méndez Núñez: 5A. “Salón de Novedades” (1902-1916) 5B. “Central Cinema” (1916-1946)

7 Plaza d'Isabel II (Actual plaça de Gabriel Miró): 7. “Teatro de Verano” (1903-1923)

9 Plaza d'Isabel II (Actual plaça de Gabriel Miró): 9B. “Cine Sport” (1908-1916)

11 Explanada de España: 11. “Salón ``La Alhambra´´” (1908-1914)

12 Plaça Balmes (actual Mercat Central): 12A. “Monumental Salón Moderno” (1912-1976)

13 Carrer Calderon de la Barca: 13. “Cine San Antón” (1912-1913)

14 Parc Canalejas: 14. “Cine Park” (1913-1918)

15 Carrer Sevilla: 15. “Cine Recreativo” (1913)

16 Carrer Calderon de la Barca: 16. “Cine Madrileño” (1913)

17 Avinguda Alfonso X el Sabio: 17A. Salón España (1917-1947)

18 Passeig dels Màrtirs(actual Explanada de España): 18. “Lucentum Park” (1917)

19 Plaça de Navarro Rodrigo: 19. Salon Granados (1917-1967)

20 Carrer Velázquez: 20. Gran Salón Cinema (1922)

21 Carrer Poeta Zorrilla (actual avinguda de la Constitució): 21. Ideal Cinema (1924-2003)

22 Carrer Donoso Cortes: 22. Cinema Carolinas (1924-1964)

23 Carrer Santa Leonor: 23A. Cine Antinea (1933-1960)

SEGONA ETAPA

ERA DE LES CATEDRALS 1911-1936

“Central Cinema, La Bombonera ” 5B

Rambla de Méndez Núñez 1916-1946

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest cinema no és un altre que el "Salón Novedades" després de la seua reforma, ara amb el nom de "Central Cinema" es va convertir en un dels locals d'oci més populars de la rambla. Després del cessament en la seua activitat en aquesta ubicació es va construir l'edifici dels Magatzems l'Àguila, encara que aquets negoci ja no existix l'edifici, en si fins i tot, es conserva.

“Monumental Salón Moderno” 12A

Avinguda Alfons X el Savi 1912-1976

Sala d'Hivern

Desaparegut

La primera de les quals per aquest treball he tingut a bé dir, grans catedrals. Aquets monumental edifici, com el seu propi nom indica, encara roman en la memòria col·lectiva de la ciutat i fins i tot en els negocis que existixen on abans es trobava aquest edifici, heredant el ser nom.

“Cine San Antón” 13

Carrer Calderon de la Barca 1912-1913

Sala d'Hivern

Desaparegut

D'Aquest cinema la informació és summament escassa, més enllà de conéixer que la seua activitat es va prolongar durant molt poc temps i que es trobava en algun punt del Carrer Calderón.

Parc Canalejas 1913-1918

Sala d'Estiu

Desaparegut

Un altre dels cinemes de la zona marítima d'Alacant, no existix massa informació d’ell.

Cine Recreativo”

Carrer Sevilla 1913

Sala d'Hivern

Desaparegut

Es conserva poca informació, però es pot afirmar que aquest és un dels primers que començaven a expandir-se per les zones més perifèriques de la ciutat en eixa època.

“Cine Madrileño”

Carrer Calderon de la Barca 1913

Sala d'Hivern

Desaparegut

Més enllà de la localització d'este cinema al Carrer Calderón la informació sobre este és pràcticament inexistent.

“Salón España ” 17A

Avinguda Alfons X el Sabi 1917-1947

Sala d'Hivern

Desaparegut

Cinema situat just enfront del “Monumental” que tindria uns inicis una mica humils, però a la fi de la dècada dels anys quaranta seria renovat per a convertir-se en el conegut “Cinema Capitol”.

18

“Lucentum Park”

Esplanada d'Espanya 1917

Sala d'Estiu

Desaparegut

Un altre dels cinemes de la zona marítima d'Alacant, no existix massa informació d’ell.

19

“ Salon Granados”

Plaça Navarro Rodrigo 1917-1967

Sala d'Hivern

Desaparegut

El primer cinema del popular barri de Benalúa, situat en la plaça central del barri. Va ser un cinema molt popular en l'època i va prolongar la seua activitat fins pràcticament arribada la dècada dels anys setanta.

“Gran Salón Cinema ” 20

Carrer Pintor Velázquez 1922

Sala d'Hivern

Desaparegut

D'Aquest cinema es té poca informació però es coneix que s'havia de trobar en algun punt del Carrer Velázquez.

“Ideal Cinema ” 21

Avinguda de la Constitució 1924-2003

Sala d'Hivern

En estat d'abandó

La segona de les grans catedrals del cinema a Alacant amb el “Monumental”. van formar part de les postals més icòniques de la ciutat. En l'actualitat l'edifici continua existint, però en un estat de conservació pèssim, i centre de les moltes de les polèmiques referents conservació de patrimoni que es donen a la ciutat.

“Cinema Carolinas ” 22

Carrer Donoso Cortes 1924-1964

Sala d'Hivern

Desaparegut

Popular con a cinema d’estiu, després que el propietari dora premiat. No va durar molt com a cinema d'estiu, ja que a l'any, es va executar un projecte per a convertir-lo en una sala coberta.

Carrer Santa Leonor 1933-1960

Sala d'Hivern

Desaparegut

El primer cinema construït en el barri de Sant Blai. Malgrat ser inaugurat poc abans de la Guerra Civil aquest va continuar la seua activitat fins a l'arribada de la dècada dels seixanta, quan serà sotmés a reformes i a un canvi de nom.

“ Cine Antinea ” 23A

TERCERA ETAPA

TERCERA ETAPA

El cinema conquista l`estiu en aquesta era, a més el cinema mes antic en funcionament comença la seua marxa ací

ERA DE LES TERRASSES D’ESTIU 1937-1970

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

La tercera etapa inicia alhora que la guerra civil espanyola, el seu nom “era de les terrasses d’estiu” es deu a l’aparició i desenvolupament d’un enorme número d’aquestes tipologies a mitjan cronologia de l’etapa. La guerra comença al país va provocar un canvi en la manera de viure la quotidianitat en totes les poblacions al llarg de la nació, i com és normal el cinema no era una activitat prioritària per a la ciutadania en un país en ple conflicte bèl·lic. Un número molt destacable de sales de cinema van tancar les seues portes durant el període bèl·lic, algunes exemples com el Saló Granats o el xicotet Antinea, només seriosa d’una forma provisional, però en altres casos com el Teatre Nou l carrer Jorge Juan, una de les sales de cinema més antigues de la ciutat a data de l’inici del conflicte bèl·lic que mai les tornaria obrir.Grans sales com l’Ideal o el Monumental van continuar de forma relativament contínua amb la seua activitat. La guerra avançava imparable, arribem un moment donat el bàndol defensor perd ja pràcticament tot el territori nacional, això va derivar en la transformació de la ciutat d’Alacant en la capital i últim bastió del govern de la Il República. Alacant s’acaba de convertir en un objectiu prioritari i franc i els seus aliats no van dubtar a atacar la ciutat per mitjà d’un bombardeig, aquest va atacar no sols a objectius militars com podria ser el port de la ciutat, sinó que va atacar zones freqüentades sobretot per civils, com és del Mercat Central. Amb la guerra civil finalitzada, als veïns de la ciutat no els queda una altra eixida que tornar a la vida quotidiana, encara que siga sota la imposició d’un nou règim dictatorial.

Després dels fatídics successos que van marcar el final de la guerra i amb la volta a la quotidianitat, l’activitat cinematogràfica també tornava als carrers de la ciutat i encara que

fora d’una forma molt tímida, la ciutat va tornar a poc a poc a la tendència en alça que es vivia respecte als cinemes en els anys previs al conflicte bèl·lic. Els cinemes Ideal, Monumental, Central Cinema i Saló Espanya mantenien una activitat regular al llarg de la setmana. Conforme la dècada dels quaranta avança als abans esmentats se’ls uneixen altres locals com el Saló Granats, una altra prova de la salut i recuperació de la industria cinematogràfica és el naixement del gran i luxós Cinema Avinguda en la Rambla.

Els signes de recuperació són cada vegada més patents. La ciutat comença a augmentar en gran manera el nombre de sales de cinema d’estiu, aquestes terrasses començaven al juny i conclou, si el temps acompanyava, fins a mitjan mes d’octubre. Tenint en compte la calor que es dona en l’època estival a la ciutat i la falta de mitjans per a climatitzar les sales d’hivern d’una manera efectiva, no és d’estranyar l’enorme èxit de les terrasses d’estiu. La tendència a l’alça

34. Cartellera del “Diario Información” dels primers anys de la postguerra. Destaquen les quatre sales de cinema que van mantindre, d’una forma relativament estable, la seua activitat. Amb el temps a estes se’ls sumarien algunes com el “Salón Granados”o el “Cine Avenida”.

Fig

que va tindre començament a mitjan dècada dels quaranta troba el seu període de màxim creixement en els anys cinquanta i començaria a mostrar uns certs signes d’esgotament en els seixanta.

La cada vegada més pròxima dècada dels anys setanta, deixaria més palés la crisi que s’aveïnava sobre el concepte de les sales clàssiques i les terrasses d’estiu. I la tendència a la baixa es veuria cada vegada més incrementada, situació que va cristal·litzar en la següent etapa generant uns canvis de gran pes en la dinàmica de les sales de cinema a la ciutat, potser d’una forma molt més acusada en la zona centre de l’urbs

ARQUITECTURA

En aquesta etapa la fórmula tipològica que definia l’arquitectura de les sales de cinema no va presentar grans canvis en si, sinó, que es resumeix com un perfeccionament de la fórmula ja vista en l’etapa anterior, on de podem observar com es potencia el que funciona i s’elimina qualsevol element superflu que entorpisca. Destil·lant un concepte molt més pur i que fa un pas avant, on les diferències respecte al concepte de teatre, del qual va nàixer la tipologia, cada vegada són més patents.

La diferenciació entre les classes popular i preferent és eliminada en la majoria dels casos dels cinemes construïts en l’etapa, això deriva en la desaparició d’accessos duplicats en l’edifici, el simplifica en gran manera els recorreguts a través de l’immoble. Es mantenen els espais de

graderies en una planta per damunt del pati de butaques, però l’espai reminiscente del teatre, les llotges, que mancaven ja de qualsevol tipus d’utilitat són eliminats.

L’accés a la sala de projecció, així com la mateixa sala continúen estant aïllats de la resta d’espais de l’edifici, i aquesta és una fórmula que roman impertorbable fins als nostres dies. L’hall d’entrada, en general, més reduït en l’anterior etapa creix per a albergar en si mateix nous equipaments que afigen valor a l’oferta de la pròpia pel·lícula. Al ja imprescindible bany se li afig un espai reservat per a una cantina en la qual l’empresa responsable de la sala poguera oferir als seus clients begudes i refrigeris.

El tema entorn a l’addició o no d’una plataforma dedicada a a l’escenari després de la pantalla del projector troba el seu punt d’inflexió en aquesta etapa havent-hi un gran nombre de sales de cinema de nova planta com el Cinema Rialto que encara conserva aquest espai dedicat i moltes altres sales que no. Independentment de la varietat d’exemples respecte a això, l’escenari inclòs en la sala de cinema està donant els seus últims espertenecs en aquesta época.

Un altre curiós afegit que es dona en l’abans esmentat Cinema Rialto, és l’addició en el seu soterrani una sala de festa, a la manera que s’emportava en les grans capitals del país com Madrid o Barcelona.

Encara que els cinemes que es construeixen en l’actualitat deriven i extrauen les seues formes de la tipologia que acabem d’explicar en

Fig 35. Imatge d’una postal que mostra el pati de butaques i les graderies del “Cinema Avinguda”.

Fig 36. Instantània de l’interior del “Cine Rialto” per a ser específics la zona de cantina en el vestíbul del cinema.

Fig 37. Imatge de la zona de Cantina de la “Terraza Manila”.

els paràgrafs anteriors, les circumstàncies tan particulars d’aquesta etapa, amb eixa gran superpoblació de sales de cinema d’estiu, veig molt necessari tractar sobre aquestes.

Es podria afirmar que el desenvolupament de la tipologia de les terrasses d’estiu aconsegueix en aquest període el seu punt àlgid, aconseguint una forma perfeccionada que pràcticament roman, excepte alguns canvis, immutable fins als nostres dies. A aquest fet també ajuda, que com pot observar-se d’entrada, el que el complex no siga cobert i es desenvolupe per complet en una mateixa cota en la majoria dels casos, la complexitat del programa siga menys que la d’una sala d’hivern.

En una terrassa d’estiu trobem un recinte totalment envoltat per un mur, que aïlla del so i dels ulls de l’exterior, al públic que sega en la zona del pati de butaques. El mur abans esmentada es recreixia en un dels extrems del recinte per a albergar la superfície per a la projecció de les de les pel·lícules.

Altres elements a destacar que ocupen en general les zones més pròximes a l’entrada del recinte són la cantina i els lavabos. Aquestes instal·lacions es trobaven cobertes, en el cas de la cantina depenent del criteri de la persona que projectara la terrassa d’estiu, aquesta comptava amb una barra que donava

directament a l’espai exterior o en altres casos aquesta quedaba dins d’un local tancat. Les terrasses d’estiu, a més de generar construccions de nova planta, també s’incorporen i colonitzen espais a cel obert, un bon exemple d’aquesta tendència és la mateixa Plaza de Bous de la ciutat d’Alacant, que va funcionar com un cinema d’estiu al llarg de diverses dècades arribant quasi a aconseguir la dècada dels anys huitanta.

Hi ha casos particulars com en el que tot aquest programa a cel obert s’eleva una altura per a albergar davall si un espai dedicat a baixos comercials, generant d’aquesta manera un major aprofitament del solar, això es pot apreciar de forma molt clara als Cinemes Costa, que després d’una reforma adquirirà aquesta forma.

Un punt a destacar és que l’èxit que van tindre algunes d’aquestes sales va acabar per provocar que els propietaris dels locals duran a terme les reformes necessàries perquè aquests cinemes pogueren prolongar la seua activitat a la resta de l’any, com són els casos del Cinema Casablanca d’Estiu que passarà a ser el Cinema Casablanca o el Cinema Riu que es transformara en el Carlos III.

Quant a l’estil de les façanes i decoracions interiors, es pot apreciar un marcat contrast amb els cinemes de l’etapa anterior. Trobem

Fig 38. Cinema d’estiu al costat del “Cinema Pla”. Al fons es pot apreciar el , llavors, hospital provincial ara mes conegut com el museu arqueològic MARQ.

façanes molt netes, res a veure amb la pompa i ostentació que portaven amb si façanes com la del Monumental o l’Ideal. Es podria asseverar que es treballa amb estils molt pròxims a les idees de la modernitat. Això es pot apreciar en les sòbries façanes del Rialto o del Cinema Avinguda.

Però és curiós com això és totalment al contrari a l’interior on s’intenta transmetre una imatge de luxe i classe alta, aquesta tendència és especialment marcada als cinemes del centre de l’urbs i sens dubte és el Cinema Avinguda, situat en la Rambla de Méndez Núñez, un dels exponents més extrems d’aquesta tendència.

Quant als temes constructius no s’afigen grans canvis respecte a l’etapa anterior. Els murs exteriors, portants, continuen construint-se mitjançant sistemes de fabriques de maçoneria o ceràmica, les estructures de la graderia així com la coberta es resolen mitjançant de perfils metàl·lics, per a la coberta es continuen utilitzant sistemes de cintres. Respecte a les terrasses d’estiu no hi ha res a destacar, els murs són construïts mitjançant fabrica, igual que els diferents locals.

TERCERA ETAPA

MODEL DE LA TERCERA ETAPA

Entrada a l'escenari

Cabina de projecció

Escala d'accés a les graderies superiors

Sala de festes en el soterrani

Escala d'accés sala de festes del soterrani

Entrada sala de festes del soterrani

Entrada a les graderies

Zona de servici, lavabos i cantina

Zona d'escenari i projecció

Descripció del Model

Comencem amb el model de sala d'hivern, en la qual es decidix utilitzar una representació molt similar a la de l'etapa anterior, ja que els canvis que es donen sobre aquest tema, un parell de punts es basen en un perfeccionament de la tipologia de la segona etapa. Per a l'elaboració d'este arquetip el Cinema “Rialto” ha servit de model bàsic.

Es pot apreciar com la graderia roman, però ja no s'opta per posar més d'una altura, a més, que s'eliminen elements residuals com les llotges, que en aquest ús manquen d'una utilitat real. L'espai per a escenari es continua mantenint en molts dels casos, així que s'ha optat per incloure-ho en l'arquetip.

Pati de butaques

El vestíbul es veu ampliat per a poder acollir espais per al bany i la cantina. I en alguns casos, s'aprofita el soterrani de l'edifici per a la introducció de locals de festa.

Graderies

Entrada al cine

Escala d'accés a la cabina de projecció

Taquilles

Escala: 1 / 200

TERCERA ETAPA

ERA DE LES TERRASSES D'ESTIU 1937-1970

MODEL DE LA TERCERA ETAPA

Mur recrescut per a l'espai de pantalla

de tancament

Mur

Accés al recinte

Taquilla

Pati de butaques

Descripció del Model

Per al model del cinema d'estiu s'han utilitzat com a base el Costa de Platja de Sant Joan. A més d'altres de les terrasses d'estiu que es van donar per la ciutat. S'a considerat que no era necessari esclatar l'axonometria del model, ja que a simple vista, pot apreciar-se les seues característiques.

Destaquen el seu mur de tancament del recinte, que es recreix per obtindre un espai per a la projecció de les pel·lícules. En l'altre extrem del recinte trobem l'entrada al mateix i un bloc que inclou les taquilles, la cantina, els banys i en una altura superior l'espai de les sales de projecció.

Sala de projecció Bany

Cantina

CONTEXT URBÀ

Aquesta etapa es podria considerar la de major colonització de cinemes en la trama de la ciutat, on es pot apreciar una gran densitat de sales en la zona central de l’urbs, que és poblada per sales d’hivern així com d’estiu. A diferència de l’actualitat on les sales d’estiu només apareixen a les fora de les ciutats o en les zones de platja, en aquests moments són un element més de la trama de la ciutat.

En el centre continuem trobant que l’actual avinguda de la constitució continuant amb la rambla es forma un eix fort amb les grans sales de cinema del moment, el propi Teatre Principal, l’Avinguda, la Central Cinema fins al seu tancament, l’Ideal, el ja Cinema Capitol abans Saló Espanya i el Monumental, formen el nucli central del cinema a la ciutat.

Els barris perifèrics van continuar el seu creixement, sorgeixen Verge del Remei i els Àngels, tots dos compten amb les seues pròpies sales de cinema.

En Benalúa a l’oferta del Saló Granats se suma el Cinema Roxy, així com un parell de cinemes d’estiu. Sant Blas no es queda arrere, el Cinema Novetats, abans conegut com el Antinea, afig un local d’estiu que complemente la seua activitat anomenat Novetats d’Estiu, el Cinema Lux sorgeix també en el barri de Sant Blas, amb una oferta per a estiu i per a l’hivern com el propi novetats.

Altres barris com Carolines o el Pla sumen a les seues ja icòniques sales, Cinema Pla i Cinema Carolines, el Rialto i el Goya, a si com a múltiples terrasses d’estiu com la popular i coneguda Terrassa Manila.

En aquests moments és quan la ciutat Alacant aconsegueix un pic màxim de locals dedicats a la projecció cinematogràfica, que no de sales de cinema. Aquest excés d’oferta es compensava en aquesta etapa es compensava amb una gran demanda, però conforme avança la dècada dels seixanta cap als setanta els canvis de paradigma que comencen a donarse en la societat donen com a resultat el començament d’un decreixement en el nombre de cinemes, que es prolonga i intensifica amb els setanta, això serà tractat de forma estesa en el capítol dedicat a la següent etapa.

ESDEVENIMENT I EXPERIÈNCIA

L’experiències i vivències del cinema en aquesta etapa passen inevitablement pels recintes que li doten del seu nom característic. Ens referim sens dubte a les terrasses d’estiu que poblaven densament el centre de la ciutat, i encara que aquestes focalitzen la seua activitat principal en l’època estival, aquests recintes no quedaven exempts d’ús la resta de l’any. Circs

uns comissionats

Fig 39. Fotografia de la cantina del “Iris Park”, en un esdeveniment de la foguera Alfonso el Savi. En ella es pot veure a

de la foguera a la barra.

ambulants, fires, esdeveniments esportius i molts més esdeveniments es donaven en els seus murs la resta de l’any. Encara que no sols existien les sales d’estiu, encara que de menor protagonisme també trobem les sales d’hivern.

Per a començar, es parlarà de les sales d’hivern, aquestes no presenten grans canvis respecte a les seues predecessores, com ja hem esmentat anteriorment, la qual cosa no suposa grans canvis en l’experiència. Les taquilles que continuen situades en la façana exterior, la qual cosa fa que la cua per a la compra d’entrades es continue fent en ple carrer, derivat d’això en moltes de les façanes sorgeixen marquesines per a fer més agradable l’espera dels clients davant les inclemències del temps. La veritat és que aquest es convertia en un espai on socialitzar mentre es feia la cua per a la compra d’entrades. Una característica que es generalitza és la de l’espai de cantina que després de la compra de les entrades i accedir al vestíbul es convertia en un espai d’espera a l’inici de la sessió. Les sessions, de manera general, sempre eren dobles el que feia que el pla d’anar al cinema significava tirar la vesprada sencera a la sala, amb els consegüents descansos entre les pel·lícules es pot entendre l’èxit de les cantines

del vestíbul de l’entrada.

Passant als cinemes d’estiu, no és difícil d’entendre tenint en compte el clima agradable de l’Alacant, que gaudiren d’un gran èxit i popularitat entre la població, la incomparable sensació de la brisa mediterrània a l’abraçada de la nit alacantina unida a gaudir de les diferents pel·lícules que oferien aquestes terrasses d’estiu va quedar gravada en el record de molta gent. Viure una pel·lícula a l’aire lliure malgrat quant incòmodes podien arribar a ser les cadires plegables de fusta, són pocs els que no esbossar un somriure davant el record d’ells mateix amb el seu entrepà i el seu refresc davant la pantalla del cinema d’estiu gaudint de la pel·lícula que tocara eixe dia.

Però com ja he apuntat en la introducció, no sols del cinema viuen les terrasses d’estiu, quan van cessar la seua activitat en època estival l’espai obert i diàfan que oferien es converteix en una oportunitat de negoci més, ja que aquestes ubicacions, que ocupaven llocs molt concorreguts i d’interés tant en el centre de l’urbs com en els barris, podien collir diferents festivals i espectacles itinerants. Un gran exemple d’aquesta tendència és l’Iris Park al carrer Ángel

Fig 40. Fotografia d’un esdeveniment de boxa en “l’Iris Park”.

Lozano que és molt recordada per acollir circs, combats de boxa i per ser el lloc on la Foguera Alfons el Savi celebrava per a recaptar diners per a la comissió. El servei de rebosteria era portat per la Comissió, que servia les begudes i refrescos en el taulell i en les cadires i taules del recinte. Els balles-revetla del “Iris Park” van ser molt famosos. Els del dijous, es denominaven “Solta de Coloms”, perquè en aquest dia a la vesprada les assistentes de la llar tenien el dia lliure i assistien massivament al costat dels soldats que feien la “mili” en la capital. “Antonio Pérez Nadal, Iris Park, LLibret Foguera Alfonso el Savi, 1996”.

Els cinemes de l’època no es limitaven a l’activitat cinematogràfica de l’època, sinó que es converteixen en espais de trobada i reunió per a la societat alacantina, en ells se celebraven molts esdeveniments relacionats amb altres activitats de la ciutat com la que duien a terme les diferents comissions de fogueres. A part de les dobles sessions més els espais d’estada i les noves zones de cantina, convertien els descansos entre sessions en un moment de trobada i socialització.

La contínua desaparició dels cinemes d’estiu que tindrà lloc en la següent etapa marcarà profunds canvis en la vivencia dels cinemes. Encara que siguen pocs, encara existeixen espais on perdura l’experiència de la terrassa d’estiu, com els Cínes Costa a la Platja de Sant Joan o l’Autocinema que es troba pròxim a Villafranqueza, apuntar que d’aquesta varietat és molt escassa a Espanya i són pocs els que

continuen en activitat.

Fig 41. Sala de festes en el soterrani del “Cine Rialto”.

Llistat d'ubicacions i cines

1 Teatre principal: 1. Teatre Principal (1896-1990ca)

5 Passeig de Méndez Núñez: 5B. “Central Cinema” (1916-1946)

12 Plaça Balmes (actual Mercat Central): 12A. “Monumental Salón Moderno” (1912-1976)

17 Avinguda Alfons X el Savi: 17A. “Salón España” (1917-1947) 17B. “Cinema Capitol” (1947-1965)

19 Plaça Navarro Rodrigo: 19. “Salon Granados” (1917-1967)

21 Carrer Poeta Zorrilla (actual avinguda de la Constitució): 21. “Ideal Cinema” (1924-2003)

22 Carrer Donoso Cortes: 22. “Cinema Carolinas” (1924-1964)

23 Carrer Santa Leonor: 23A. “Cine Antinea” (1933-1960) 23B. “Cine Novedades” (1960-1985)

24 Carrer Angel Lozano: 24A. “Gloria” (1941-1943) 24B. “Iris Park” (1947-1962)

25 Plaça de Bous: 25. Plaça de Bous (1941-1979)

26 Carrer Sant Ferran: 26. “Cinema de Verano” (1943-1945)

27 Pla: 27. “Cinema Pla” (1944-1963)

28 Benalúa: 28A. “Continental” (1945-1947) 28B. “Cine de Verano” (1947-1982)

29 Rambla de Méndez Núñez: 29. “Cine Avenida” (1945-1989)

30 Carrer Pintor Cabrera: 30. “San Sebastián” (1947-1948)

31 San Blai: 31. “Altamira de Verano” (1948-1960)

32 Carrer San Vicent: 32A. “Cinema Rio” (1950-1958) 32B. “Carlos III” (1960-2001)

33 Carrer Angel Lozano: 33A. “Casablanca de Verano” (1950-1956) 33B. “Casablanca” (1956-1989)

34 Carrer Sevilla: 34. “Rialto” (1954-1989)

35 Platja Sant Joan: 35. “Costa” (1955-Actualidad)

36 Benalua: 36. “Roxy” (1954-1976)

37 Carrer San Mateu: 37. “Niagara” (1955-1963 ca)

38 Carrer Mestre Alonso: 38. “Terraza Carolinas” (1957-1965 ca)

39 Sant Gabriel: 39. “Bahía” (1957-1970)

40 Verge del Remei: 40. “Maracaibo” (1957-1980ca)

41 Benalua: 41. “Marisol” (1958-1965)

42 Sant blai: 42A. “Lux Verano” (1958-1966) 42B. “Lux” (1966-1989)

43 “Los Angeles”: 43. “Los Angeles” (1958-1970 ca)

44 Altozano: 44. Altozano (1959-1970 ca)

45 Carrer Gravina: 45. “Terraza Rex” (1959-1974)

46 Carolines: 46. “Jardin Costa Blanca” (1959-1965)

47 Passeig Gomis: 47. “Terraza Miramar” (1960-1962)

48 Carrer Tucuman: 48. “Terraza Niza” (1960-1965)

49 Sant Blai: 49. “Novedades Verano” (1960-1965)

50 Pla: 50. “Goya” (1962-1989)

51 Avinguda de Federico Soto: 51A. “Chapi” (1962-1975)

52 Carrer Calderón: 52. “Cine Calderón” (1964-1985)

53 Platja de l’Albufera: 53. “Cine Bahia” (1968-1992)

54 Carolines: 54. “Terraza Manila” (1969-1984)

Localització

Aproximada

TERCERA ETAPA

ERA DE LES TERRASSES D'ESTIU 1937-1970

“ Cinema Capitol ” 17B

Avinguda Alfons X el Savi 1960-1985

Sala d'Hivern

Desaparegut

Després de la reforma del “Salon España” aquest es va convertir al “Cinema Capitol” i al costat del “Cinema Monumental”, presidien l'Avinguda Alfons X el Savi. Després del seu tancament i posterior enderrocament, en el seu solar es va construir l'edifici del Banc d'Alacant actualment transformat en un hotel.

“ Cine Novedades ” 23B

Carrer Santa Leonor 1960-1985

Sala d'Hivern

Desaparegut

Amb l'arribada dels anys seixanta el xicotet “Salón Antinea” va ser reformat per a convertir-se en el “Cine Novedades”, aquest després de vint-i-cinc anys en activitat va tancar les seues portes per a convertir-se en un cinema X i al poc temps va ser derrocat. En la seua ubicació va ser construït un edifici d'habitatges.

“ Cine Gloria ” 24A

Carrer Angel Lozano 1941-1943

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquest cinema és poc el que es coneix més enllà de la seua ubicació i que va ser el predecessor de la coneguda terrassa d'estiu “Iris Park”.

“ Iris Park” 24B

Carrer Angel Lozano 1947-1962

Sala d'Estiu

Desaparegut

Després del breu pas del "Cinema Gloria" fa la seua aparició la terrassa d'estiu "Iris Park", una de les més famoses que va existir a la ciutat d'Alacant. En ella es van celebrar no sols projeccions cinematogràfiques. Per testimoniatges orals ens ha arribat que la terrassa es trobava elevada per a adaptar-se al terreny escarpat.

Plaça de bous 25

Plaça d'Espanya 1941-1979

Sala d'Estiu

Canvi d'ús

No havia acabat la Guerra Civil, quan es va decidir utilitzar la Plaça de Bous de terrassa d'estiu i esta idea va gaudir de gran èxit, ja que l'activitat cinematogràfica a la plaça es va prolongar fins a quasi la dècada dels anys huitanta.

“ Cinema de Verano” 26

Carrer San Ferran 1943-1945

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquesta terrassa d'estiu es sap molt poc més enllà que es trobava pel del Carrer Sant Ferran.

“ Cinema Pla ” 27

Pla 1944-1963

Sala d'Hivern

Desaparegut

Aquest cinema es va construir al barri del Pla pròxim a l'ara conegut com el MARQ, antic Hospital Provincial.

“ Continental ” 28A

Benalúa 1945-1947

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquest cinema a penes es conserva informació gràfica, però es coneix que es trobava al barri de Benalúa.

“ Cine de Verano” 28B

Benalúa 1947-1982

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquest cinema a penes es conserva informació gràfica, però es coneix que es trobava al barri de Benalúa.

“ Cine Avenida ” 29

Rambla de Méndez Núñez 1945-1989

Sala d'Hivern

Desaparegut

L'estreta entrada d'aquesta sala de cinema enganyada ja que gràcies a la peculiar forma del solar on estava situada, ocultava després de si, una enorme sala luxosament decorada, gràcies a unes postals editades per alguna commemoració de la sala es conserven imatges de com era l'interior. Ara el solar està ocupat per habitatges.

“ San Sebastián” 30

Carrer Pintor Cabrera 1947-1948

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquesta terrassa d'estiu es coneix molt poc més enllà que es trobava al Carrer Pintor Cabrera i el breu de la seua activitat.

“Altamira de Verano”

San Blai 1948-1960

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquesta terrassa d'estiu es coneix bé el seu temps d'en activitat, però no la seua localització, mes allà del fet que es trobava en algun punt del barri de Sant Blas.

32A

“ Cinema Río”

Carrer Sant Vicent 1950-1958

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquesta terrassa d'estiu no es conserva cap material gràfic però si es sap que este va ocupar la futura ubicació del “Cine Carlos III”.

32B

“ Cine Carlos III ”

Carrer Sant Vicent 1960-2001

Canvi d'ús

Aquest cinema va arribar fins a l'inici del nou mil·lenni, el pati de butaques ocupava un solar per a si mateix. Donava al Carrer Vicente Inglada, ara convertit en un pàrquing, i l'entrada al cinema que es trobava en el baix d'un edifici d'habitatges, el qual fins i tot existix i que dona al carrer Sant Vicent.

33A

Sala d'Hivern “ Casa Blanca de Verano”

Carrer Angel Lozano 1950-1956

Sala d'Estiu

Desaparegut

Aquesta terrassa d'estiu es trobava enfront de “Iris Park”, als pocs anys en este mateix solar s'alçaria el “Cine Casa Blanca” Aquesta vegada com una sala d'hivern.

“ Cine Casablanca ” 33B

Carrer Angel Lozano 1956-1989

Sala d'Hivern

Desaparegut

Un xicotet cinema de sala única va estar en activitat fins a l'arribada de la dècada de noranta, després de la qual cosa es va dur a terme una reconstrucció del mateix per a convertir-se en un cinema multisala amb la intenció d'adaptar-se als nous temps.

“ Cine Rialto” 34

Carrer Sevilla 1954-1989

Sala d'Hivern

Desaparegut

Un cinema de sala única que per a tractar-se d'una sala de barri era d'una grandària destacable, a més a la manera dels cinemes de les grans capitals del país comptava amb una sala de festes en el seu soterrani. Ara desaparegut en la seua ubicació ara es pot trobar un edifici d'habitatges que conserva el nom de “Rialto”.

“ Cine Costa ” 35

Platja Sant Joan 1955-Actualitat

Sala d'Estiu

En activitat

Primera de les terrasses d'estiu de la zona de la platja de Sant Joan, la qual encara continua amb la seua activitat a data de la publicació d'este treball. Cal dir que es tracta d'un exemplar únic a la ciutat en l'actualitat, ja que és l'última terrassa d'estiu que es conserva en el municipi.

“ Cine Roxy ” 36

Benalúa 1954-1976

Sala d'Hivern

Desaparegut

Al ja popular “Salón Granados” se li unix el “Roxy” per a ampliar l'oferta en el barri de Benalúa. Es tractava d'una sala d'hivern i encara que no es conserven moltes fotos de l'edifici en conjunt gràcies a la pàgina web del barri s'han pogut obtindre algunes imatges de la gent donant ús a l'espai.

“ Niagara ” 37

Carrer Sant Mateu 1955-1963

Sala d'Estiu

Desaparegut

Es tracta d'una de les múltiples terrasses que van sorgir en el barri de Carolines.

“ Terraza Carolinas ” 38

Carrer Mestre Alonso 1957-1965

Sala d'Estiu

Desaparegut

Es tracta d'una de les múltiples terrasses que van sorgir en el barri de Carolines.

“ Cine Bahía ” 39

Sant Gabriel 1957-1970

Sala d'Estiu

Desaparegut

D'Aquest cinema no es conserva material gràfic, però si coneixem el seu temps en activitat i que es trobava en algun punt del barri de Sant Gabriel.

“ Maracaibo” 40

Verge del Remei 1957-1980

Sala d'Estiu

Desaparegut

Terrassa d'estiu es trobava en el barri de la Verge del Remei. Ara ja desaparegut, en la seua antiga ubicació es troba un supermercat.

“ Marisol ” 41

Benalua

Sala d'Estiu

1958-1965

Desaparegut

Es tracta d'una de les múltiples terrasses que van sorgir al barri de Benalua.

42A

“ Lux de Verano”

Sant Blai

Sala d'Estiu

1958-1966

Desaparegut

Un dels cinemes d'estiu del barri de Sant Blai.

42B

“ Cine Lux ”

Sant Blai

Sala d'Hivern

1966-1989

Desaparegut

Després del Lux d'estiu es va decidir apostar per un concepte de cinema cobert, al llarg del seu temps en activitat va patir alguna reforma. Se sap que després de la fi de la seua activitat este es va convertir en cinema X i més tard una discoteca. Ara en la seua antiga ubicació es troba un edifici d'habitatges.

“ Los Angeles ” 43

Los Angeles

Sala d'Estiu

1958-1970 ca

Desaparegut

D'Aquesta terrassa d'estiu la informació és terriblement limitada, més enllà que es trobava en el barri de Los Angeles.

“Altozano”

Altozano

Sala d'Estiu

1959-1970 ca

Desaparegut

Igual que la terrassa d'estiu “Los Angeles” la informació d'este cinema és molt limitada. Es trobava en la zona “Altozano”.

“ Terraza Rex ” 45

Carrer Gravina 1959-1974

Sala d'Estiu

Desaparegut

Aquesta terrassa d'estiu que es trobava a esquena de l'Hotel Pal·las, va ser una de les més populars a la ciutat. Sembla que la pròpia morfologia de les alineacions al Carrer Gravina, deriven de la forma que tenia el cinema.

“Jardin Costa Blanca ” 46

Campoamor 1959-1965

Sala d'Estiu

Desaparegut

Aquesta terrassa d'estiu es trobava en la creixent zona de Campoamor, on ara està el restaurant “El Cañaveral”, Passeig de Campoamor.

“ Terraza Miramar ” 47

Passeig de Gomis 1960-1962

Sala d'Estiu

Desaparegut

Aquesta terrassa d'estiu havia de trobar-se en algun punt enfront de la Platja del Postiguet.

“ Terraza Niza ”

Carrer Tucuman

Sala d'Estiu

1960-1965

Desaparegut

Terrassa d'estiu al costat del Palau de la Diputació, no es conserva cap mena de material gràfic.

49

“ Novedades de Verano”

Sant Blai 1960-1965

Sala d'Estiu

Desaparegut

La direcció del “Cine Novedades” va decidir ampliar la seua oferta en els mesos estivals creant una terrassa d'estiu situada molt prop de la sala d'hivern.

“ Cine Goya ” 50

Pla 1962-1989

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

El “Cine Goya” va estar quasi trenta anys en activitat al llarg d'aquest temps es van executar reformes que van fer al cinema passar de ser de sala única a dividir-se en dos per a poder assumir totes les estrenes cada vegada més nombrosos, però això no va ser suficient i es va haver de tirar el tancament.

“ Chapi I ” 51

Avinguda de Federico Soto 1962-1975

Sala d'Hivern

Desaparegut

És poc el material gràfic directe que es conserva d'aquest cinema però se li ha pogut trobar de fons en algunes fotos generals de l'avinguda.

“ Cine Calderón” 52

Carrer Calderón

Sala d'Hivern

1964-1985

Cambio de uso

Aquest cinema de sala única va estar poc més de vint anys en activitat. L'edifici encara es conserva i està ocupat per un supermercat, la façana que encara es podia apreciar clarament ha sigut tapada fa poc pel propi supermercat en post de la imatge de marca.

“ Cine Bahia ” 53

Platja de la Albufera

Sala d'Estiu

1968-1992

Desaparegut

Va ser un terrassa d'estiu molt pròxima a la Platja de l'Albufera.

“ Terraza Manila ” 54

Carolinas 1969-1984

Sala d'Estiu

Desaparegut

Aquesta terrassa d'estiu va ser molt popular en el barri de Carolinas. Ací a part de les projeccions cinematogràfiques també es van fer múltiples esdeveniments. Però d'alguna forma el llegat d'aquest cinema va sobreviure en el nom d'alguns negocis i la morfologia urbana d'on se situava esta terrassa.

QUARTA ETAPA

QUARTA ETAPA

La indústria del cinema prolifera cada vegada més i les antigues sales de cinema comencen a no poder amb la demanda generada

ERA DELS BAIXOS COMERCIALS I ELS CINEMES MULTISALA 1971-1999

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

S’arriba a la quarta i penúltima etapa d’estudi, etapa que al costat de la primera estudiada en aquest treball, és en la qual es produeixen els canvis més profunds, tant en l’arquitectura del cinema com en la seua distribució al llarg de la ciutat. Per a donar nom a aquesta etapa s’han tingut en compte els dos tipus cinema que més van marcar l’època, es tracta de la “era dels baixos comercials i els cinemes multisala”. La societat continuava vivint sota el règim de la dictadura franquista, però és cert el jou que

aquesta exercia sobre la ciutadania era cada vegada menys forta. A més, Espanya començava a poc a poc a obrir-se al panorama internacional. Això va permetre un escenari en què la cultura i art dels països estrangers comencen a arribar al país sense estar massa distorsionada pels filtres de la censura franquista. Aixi mateix, l’obertura al turisme permet a la població iniciar contactes amb gent d’altres cultures. Un factor d’importància cabdal per a entendre els profunds canvis que es produiran en aquesta etapa és que l’economia dels nuclis familiars, cada vegada més creixent i millorada, permet fer grans inversions com la que comporta la compra

Fig 42. Estrena de “Las chicas del tanga” al “Cine Casablanca”.

Fig 43. Façana del “Cine Casablanca” després de la seua conversió en cinemes multisales.

d’un cotxe. L’ús i la propietat d’automòbils per part de les unitats familiars es va popularitzar molt, permetent que l’oci dels caps de setmana i festius, abans atrapat a les ciutats, poguera permetre’s produir-se lluny dels carrers de la ciutat, com es pot entendre això va afectar els cinemes ja que la demanda de pel·lícules es va veure una mica afectada.

D’altra banda, la indústria cinematogràfica cada vegada genera nou material de forma més ràpida i nombrosa, això, encara que puga semblar una cosa positiva a priori va acabar per sentenciar als cinemes preexistents que comptaven amb una única sala. Aquests cinemes clàssics passen d’una situació on com a molt han d’observar dues estrenes simultànies, situació assumible mitjançant les sessions dobles que abans s’estilaven o amb la derivació de cada estrena a una sala diferent administrada per la mateixa empresa. Però l’arribada d’un nombre ingent de nous films, que les sales no eren capaces d’assumir, va acabar per provocar canvis importants en l’arquitectura d’aquestes sales clàssiques.

La ciutat d’Alacant es trobava en un període de creixement pel que el seu sòl cada vegada era més valuós, això va provocar que les sales de cinema, que normalment s’assentaven com l’únic ús en la parcel·la, es convertiren en una forma totalment ineficient d’ocupar l’espai urbà. Finalment, cal comptar amb el factor específic que sentenciara a la majoria de les terrasses d’estiu de la ciutat, i és la introducció d’una

Fig 44. Publicitat de les sales “Chapi” i “Calderón”, en aquesta s’anuncia les seues noves instal·lacions per a l’època, destacant sens dubte la climatització.

cosa tan simple com una climatització eficient a les sales de cinema. Els nous cinemes ja es construïen amb aquesta mena d’instal·lacions en ment, i les sales clàssiques en moltes ocasions acaben per invertir en reformes per a instal·lar la climatització. Donat el principal atractiu que donaven les terrasses d’estiu era l’emparar-se en la frescor de la nit mediterrània per a gaudir del cinema, el fet que es tractara d’un espai a cel obert condiciona la projecció de les pel·lícules a la desaparició de la llum solar que en l’època estival s’estirava a més de les nou de la nit, aquest factor encara que puga semblar superflu feia que aquestes terrasses no foren capaces de competir en diversitat d’horaris amb les sales cobertes que ara comptaven amb sistema de climatització.

Així i tot, després d’aquest dur colp no va ser el final de les terrasses, atés que aquesta tipologia que no desapareix de colp, sinó que ho faria de manera gradual des del centre de la ciutat fins als seus barris perifèrics. A més, la demanda urbanística tornava encara més inviable aquesta tipologia en la zona més cèntrica de la ciutat. En aquesta etapa, els factors com la baixada de la demanda, l’obsolescència de les sales clàssiques i l’augment del valor del terreny, van acabar per generar una situació on la concepció clàssica de la sala de cinema entra en una profunda crisi. Aquestes sales eren incapaces de competir amb les noves sales que es construeixen en el centre de la ciutat, les quals compten amb els avanços més capdavanters, així com una concepció que trau més aprofitament del terreny urbà. La situació en la qual compensa més la venda del terreny que continuar amb l’activitat cinematogràfica acaba per provocar, com caldria esperar, la desaparició de moltes sales icòniques del centre ciutat, com el Cinema Monumental que és demolit i en el seu extens solar es replantegen un edifici d’habitatges i una moderna sala anomenada amb el mateix nom de la seua predecessora; o el Cinema Avinguda que a la fi de la dècada dels huitanta acaba per ser derrocat i convertit en un edifici d’habitatges. Malgrat la palesa crisi, no tot és negatiu perquè es construeixen noves sales que fan perdurar la industria cinematogràfica a la ciutat. D’altra banda, edificis provinents de l’era de les catedrals encara es manté a la ciutat, com l’Ideal que malgrat la seua obsoleta tipologia per als estàndards de l’època manté el tipus, en gran part ajuda algunes xicotetes reformes per a afegir noves instal·lacions que renoven l’edifici. La crisi continua cap al nou mil·lenni i l’any 1998 arriba a la ciutat l’element que sentenciara, de manera definitiva als cinemes clàssics. Es tracta del centre comercial Gran Via, això portaria a la conclusió d’aquesta crisi i l’arribada al nou paradigma per a l’arquitectura del cinema en el qual ens trobem en l’actualitat. Però això és

Fig 45. Imatge de l’exterior del nou “Cinema Monumental”, pot apreciar-se la totalitat de la seua façana.

un tema a desenvolupar en la cinquena i última etapa d’aquest estudi.

ARQUITECTURA

Referent a l’arquitectura d’aquesta etapa pot afirmar-se que destaca abans de res per la seua funcionalitat. La situació urbana convida a crear una tipologia en la qual no sols existisca el cinema com a ús únic, es necessita traure una major rendibilitat al terreny i això s’aconsegueix mitjançant tres vessants tipologies diferents.

La primera i la més pròxima i la que més conserva característiques de les anteriors sales; és un concepte de sala única, d’una grandària molt més reduïda dels mastodòntics Ideal o Monumental, el programa es condensa per a permetre l’existència de tot el necessari per a oferir la millor oferta al client. En aquesta mena de sales es juga amb oferir una grata experiència al client per a compensar l’existència d’una única sala amb la conseqüent menor varietat en la cartellera. Un gran exponent d’aquesta tipologia és el Nou Monumental construït al costat del Mercat Central en part de l’antic solar del Monumental Saló Modern. Aquesta manera d’entendre el nou cinema no es pot considerar molt estesa i es dona en poques ocasions.

La segona tipologia usa una estratègia totalment oposada a l’anterior i aquesta pansa per oblidar-se de construir una gran sala de projecció de gran capacitat, per a passar a general múltiples sales d’una grandària molt més reduïda. Això confereix al local la capacitat d’oferir una major varietat en l’oferta de pel·lícules en la seua cartellera, la qual cosa permet, fins i tot utilitzant tota la parcel·la per a l’ús únic del cinema, traure rendibilitat del negoci. Aquesta tipología es va donar molt en l’època i és un concepte que va cristal·litzar els cinemes que són construïts en l’actualitat.

Els primers multisales que apareixen a la ciutat es generen en molts casos en reformes que es donen en els preexistents cinemes de sala única com és el cas del Cinema Goya, que divideix la seua sala principal en dues. Un altre cas és el Casablanca en el qual la seua sala única, com és tònica general, ha quedat obsoleta, però a diferència del Goya els amos afronten els canvis com una reconstrucció completa de l’edifici, que després de la nova construcció li permetria acollir després dels seus murs fins a tres sales de visionat distribuïdes en dues altures.

A mesura que l’etapa avança sorgeixen nous cinemes multisala, com els Minicines Astoria enclavats en la Plaça del Carmen en el centre històric de la ciutat o el cas dels Abaseís

situats travessant l’actual Via Parc en un edifici pròxim a la Plaça del Mediterrani. És en aquest emplaçament on les característiques urbanístiques que es donen en aquest sector de la ciutat permeten una construcció que pot estendre’s en superfície no sent necessària una segona altura, això permet una combinació entre la següent tipologia i aquesta, a més d’aconseguir una sèrie de sales d’una grandària mitjana.

Finalment, apareixen els Cinemes de Baix Comercial. Com el seu nom indica el cinema no és l’únic ús que es dona en la parcel·la, sinó que aquest es converteix en un baix comercial més com els que es donarien en qualsevol edifici. Normalment la construcción es planteja com un edifici d’habitatges passants que no rebleix la parcel·la i permet deixar un espai a mode d’un pati de poma que albergarà el volum i l’altura de la sala de visionat. La zona que queda sota el volum dels habitatges és la que inclourà en quasi tota la seua extensió la zona de servei del cinema, deixant espai dedicat a l’accés i comunicació vertical dels habitatges.

Aquest espai de local en planta baixa se sol plantejar com un espai de doble altura en la qual es desenvolupa un volum en l’entre planta que permeta albergar la sala de projecció perquè done a una altura adequada, per a la seua correcta projecció en la pantalla. Aquest espai de entreplanta en algun dels casos, com al Cinema Arcàdia, és Utilitzat per a altres instal·lacions com els banys. L’espai de l’hall queda reservat per a una zona de cantina i en el cas que no es troba previst en l’exterior, com en el ja esmentat Cinema Arcàdia. En uns altres com els Aana les taquilles es preveuen fora.

En altres qüestions, l’espai per a escenari és eliminat per complet, la zona de projecció es limita a la pantalla instal·lada en el propi mur, sense cap espai reservat després d’ell. El concepte de les graderies desapareix per un concepte de pati de butaques únic en superfície. Cal destacar que aquesta solució en la qual es combinen els usos de cinema i habitatge, malgrat ser una novetat a la ciutat d’Alacant, està ja s’havia donat en altres ciutats trenta anys arrere com apunta Andrés Martínez Medina en el seu article per a la revista Canelobre 35/36.

Per a parlar del llenguatge formal d’aquestes obres torne a parafrasejar a Andrés Martínez Medina, on trobem una línia funcionalista que es combina amb notables característiques de l’estil brutalista.

És molt interessant com a nivell constructiu la confecció d’aquests edificis és el salt qualitatiu que s’efectua en comparació amb les etapes

Fig 46. Fotografia de l’interior de la sala de butaques dels “Minicines Astoria”.

Fig 47. Fotografia de l’entrada de els “Minicines Astoria”.

anteriors és enorme, es comencen a utilitzar les estructures de formigó armat. L’estructura no requereix ser tan massiva per a poder sostindre el conjunt, la qual cosa permet l’aparició de baixos totalment oberts i envidrats que possibiliten observar tot el que oferia l’hall del cinema. Es dona una combinació de tècniques estructurals on les ja utilitzades cintres s’uneixen les bigues de formigó de grans cants que permeten cobrir les llums obertes de les sales de visionat, i d’altra banda, les estructures de pòrtics bàsica per a la resta d’usos de l’edificació que no requereixen cobrir grans llums.

La pell exterior abandona el seu caràcter portant el que permet jugar amb diferents llenguatges en la façana, des d’alumini anoditzat fins a blocs prefabricats de formigó.

QUARTA ETAPA

MODEL DE LA QUARTA ETAPA

Pati de butaques Aseos

Pantalla

Entrada a la sala de projecció

Zona distribució i cantina

Habitatge

Entrada aparcament

Cabina de projecció

Aparcament

Portal als habitatges

Escala a la planta de servici

Entrada al cinema

Descripció del Model

El model arquetípic de l'etapa quatre es centra en la tipologia del cinema com un baix comercial inclòs en un edifici d'habitatges. Per a elaborar-ho s'han estudiat cinemes com els “Aana” o els “Navas”, però aquest model deu la seua forma base principalment al cinema “Arcadia”.

Per a apreciar d'una forma clara tot el conjunt que formen els habitatges, el cinema i el pàrquing, s'ha dividisc el model en dos parts una d'aquestes es deixa intacta, l'altra es dividit de forma horitzontal en tres parts per a poder apreciar així amb més detall les diferents dependències que es desenvolupen al local comercial destinat al cinema.

Es pot observar que el vestíbul és conformat amb una gran sala envidrada que dona al carrer i mostra tot el que el cinema pot oferir, ací trobem els accessos a la sala de visionat, la cantina i l'accés a la entreplanta on es troben els banys i la imprescindible sala de projecció.

Finalment, com es pot apreciar al model, l'espai dedicat a l'escenari i bambolines ha sigut definitivament eliminat de la tipologia, el que permet un major aprofitament del pati de butaques.

Escala: 1 / 400

CONTEXT URBÀ

Quant a la distribució de les sales de cinema en la trama urbana, trobem una imatge degradada de densa población de l’anterior etapa. Els factors comentats en la introducció són decisius per a generar aquesta situació.

Les terrasses d’estiu de la zona centre són les primeres a desaparéixer, altres com la Rex, situada en la posterior de l’antic Hotel Pal·las, allarga la seua vida en el temps un poc més que les seues companyes del centre. Però sens dubte és en els barris perifèrics com Benalúa, Carolines o la Platja de Sant Joan on aquestes tipologies duren més temps abans de la seua definitiva desaparició. Per a quan l’etapa concloga només quedarà un exemplar d’aquesta espècie i són els ja esmentats Cinema Costa a la Platja de Sant Joan, el qual encara continua en activitat. Deixant a part l’autocinema què hi ha prop de la zona de Villafranqueza, però aquest cinema donat el seu caràcter tan peculiar no ha sigut considerat en aquest treball.

Quant a les sales d’hivern, algunes escometen reformes per a convertir-se en multicines, en el cas del Goya aquest canvi no va aconseguir solucionar la decaiguda de la demanda i acabaria per tirar el tancament, també ocorre amb altres sales com el Roxy en Benalúa. Uns altres com el Pla o Carolines acaben per quedar-se deserts de qualsevol tipus de sala de cinema.

Un parell de casos curiosos succeeixen en el Barri de Sant Blas on els dos cinemes més cònics de la zona el Lux i el Novetats acaben convertint-se en cinemes eròtics, canvi que els va permetre perdurar un poc més però no va ser una solució per a la decadència que s’estava vivint en aquesta etapa i tots dos van acabar tancant.

Les zones de nou creixement a la ciutat seran la llar d’una nova tipologia de cinema, que com un ominós profeta que anuncia la fi dels temps, després de si portaria la fi de pràcticament totes les sales de cinema que encara quedaven en activitat en la zona centre.

ESDEVENIMENT I EXPERIÈNCIA

Arribaven vents de canvi al país, la fi de la dictadura franquista era a prop i Espanya prompte s’obriria al món. A més, la millora de l’economia va portar amb si que en quasi totes les unitats familiars es comptarà amb una televisió en el saló i un automòbil propi. Aquestes dades són crucials per a entendre com el cinema com a entreteniment deixaria de ser una de les

principals ofertes lúdiques en el panorama de la ciutat.

El cotxe permet anar més enllà dels límits de la ciutat i la televisió oferia igual que el cinema pel·lícules des de la comoditat del sofà de casa, això en particular va generar un acalorat debat. Això va influir molt i la demanda va acabar per decaure d’una forma cada vegada més notable.

Malgrat aquesta situació, les sales de cinema continuaven dignificant l’experiència del cinema i oferint als espectadors experiències més completes i plaents. Això es pot veure de forma més clara en com els responsables de les sales continúen introduint millores i avanços tècnics com la refrigeració, noves butaques, millors sistemes d’àudio, entre molts altres.

Eixe hall d’entrada que vam veure aparéixer en l’anterior etapa, sembla que creix en les noves sales construïdes, generant un espai molt més ampli que en alguns casos com als Cinemes Arcadía permeten que la venda d’entrades succeïsca a l’interior altres casos com els Aana mantenen les taquilles a exterior. La qüestió és que aquest gran vestíbul permet la celebració esdeveniments i estrenes en l’edifici.

A diferència de les etapes anteriors, les cartelleries i publicitats, malgrat tindre un espai reservat en façana, es tornen molt més discretes ja no es tornaran a veure com els cridaners cartells que engalanaven les façanes del teatre i altres cinemes de l’era de les catedrals. A canvi, els avanços constructius de l’època permeten baixos envidrats que possibiliten al vianant la visió de l’interior i l’activitat que allí es dona, convertint-se això en una nova forma d’atracció ipublicitat.

Molts dels cinemes continuen oferint la clàssica sessió doble, però amb la progressiva aparició dels cinemes multisala, tant per reformes de sales preexistents com de nova planta van introduir, una nova manera d’entendre la vesprada de cinema que es reduïa a una sola sessió, alguna cosa que ha arribat fins als nostres dies sent molt pocs els cinemes que ofereixen una sessió doble més enllà de l’Autocinema de Villafranqueza i algun cinema d’estiu. Pràcticament totes les sales d’hivern comptaven ja amb les comoditats que, a poc a poc, es van anar introduint en l’etapa anterior, la qual cosa oferia una oferta molt més competitiva quant a comoditat es refereix, parlem de butaques mullidas, climatització, millors sistemes de so i algunes novetats més. Per al públic en general, aquests pros superen amb escreix l’experiència de les Terrasses d’Estiu, la qual cosa va acabar per fer que tiraran el tancament.

En definitiva, una època en la qual malgrat intentar mantindre el nivell de cinema com un gran esdeveniment la divisió d’en multisales unit a la creixent oferta va acabar per fer això impossible. Situació que va acabar per convertir les projeccions en una cosa més mundana i les grans estrenes en al molt comú.

Fig 48. Imatge extreta del “Diario Información”, dia de la inauguració dels “Cines Abaco”.

QUARTA ETAPA

PLA D'UBICACIÓ D'ESPAIS CINEMATOGRÀFICS I RUTES

Llistat d'ubicacions i cinemes

1 Teatre principal: 1. Teatre Principal (1896-1990ca)

12 Plaça Balmes (actual Mercat Central): 12A. “Monumental Salón Moderno” (1912-1976) 12B. “Nuevo Monumental” (1976-2000)

21 Carrer Poeta Zorrilla (actual avinguda de la Constitució): 21. “Ideal Cinema” (1924-2003)

23 Carrer Santa Leonor: 23B. “Cine Novedades” (1960-1985)

25 Plaça de bous: 25. Plaça de bous (1941-1979)

28 Benalúa: 28B. “Cine de Verano” (1947-1982)

29 Rambla de Méndez núñez: 29. “Cine Avenida” (1945-1989)

32 Carrer Sant Vicent: 32B. “Carlos III” (1960-2001)

33 Carrer Angel Lozano: 33B. “Casablanca” (1956-1989) 33C. “Multisalas Casablanca” (1989-2000)

34 Carrer Sevilla: 34. “Rialto” (1954-1989)

35 Platja Sant Joan: 35. “Costa” (1955-Actualidad)

36 Benalua: 36. “Roxy” (1954-1976)

40 Verge del Remei: 40. “Maracaibo” (1957-1980)

42 Sant Blai: 42B. “Lux” (1966-1989)

45 Carrer Gravina: 45. “Terraza Rex” (1959-1974)

50 Pla: 50. “Goya” (1962-1989)

51 Avinguda de Federico Soto: 51A. Chapi (1962-1975)

52 Carrer Calderón: 52. “Cine Calderón” (1964-1985)

53 Platja de la Albufera: 53. “Cine Bahia” (1968-1992)

54 Carolinas: 54. “Terraza Manila” (1969-1984)

55 Carrer Pablo Iglesias: 55. “Arcadia” (1976-2004)

56 Carrer Alvarez Sereix: 56. “Nuevo Chapi” (1975-1992)

57 Avinguda Maisonave: 57. “Alameda” (1978-1984)

58 Plaça del Carmen: 58. “Astoria” (1979-2009)

59 Carrer Navas: 59. “Cine Navas” (1980-2023)

60 Sant Gabriel: 60. “Olympia” (1981-1986)

61 Carrer metge Pascual Perez: 61. “Cines Aana” (1994-act)

62 Plaça del Mediterrani: 62. “Abaseis” (1995-2006)

63 Gran via: 63. “Centro Comercial Gran Via” (1998-2010)

Localització

Platja de Sant Joan

QUARTA ETAPA

ERA DELS BAIXOS COMERCIALS I ELS CINEMES MULTISALA 1971-1999

Monumental 12B

Mercat Central 1976-2000

Sala d'Hivern

Desaparegut

Després d'un llarg temps presidint l'Avinguda d'Alfons X el Savi, el “Monumental” turó i va ser derruït. El solar de la seua antiga ubicació va ser dividit en dos parts, en la qual donava a l'avinguda es van construir habitatges i en l'altra es va construir un nou cinema de sala única, que amb l'arribada de l'any 2000 va tirar el tancament. Ara en la seua ubicació hi ha habitatges.

“ Multisalas Casa Blanca ” 33C

Carrer Angel Lozano 1989-2001

Sala d'Hivern

Desaparegut

El “Cine Casablanca”, darrere d'adaptar-se als nous temps va ser reconstruït com un cinema multisala de quatre sales que comptava amb totes les instal·lacions que atorgaven totes les comoditats per als espectadors. La seua aventura no va arribar molt lluny, ja que poc després de deu anys, va tirar el tancament. Va ser substituït per un bloc de cases

“ Cine Arcadia ” 55

Carrer Pablo Iglesias 1976-2004

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

Un dels cinemes que combinava l'ús de sala de cinema i habitatge simultàniament. Aquest encara es conserva, però la sala de cinema s'ha convertit en una botiga multipreu. Com a apunt, cal dir que la botiga no ha esborrat del tot les traces del seu antic ús.

“Cine

Chapi II ” 56

Carrer Alvarez Sereix 1975-1992

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

Segona ubicació que va tindre el “Cine Chapi” a la ciutat, aquest nou edifici enllaça conceptes de sala de cinema i habitatge. L'edifici encara està conservat i esta ocupat per un supermercat en l'actualitat.

“ Cine Alameda ” 57

Avinguda Maisonave 1978-1984

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

D'Aquesta sala es coneix molt poc, és mes només existix una imatge d'aquesta i ni tan sols és una imatge directa. Aquest edifici encara es conserva i ha sigut reconvertit en una botiga de roba.

“ Minicines Astoria ” 58

Plaça del Carmen 1979-2009

Sala d'Hivern “ Cine Navas ” 59

En estat d'abandó

Xicoteta multisala es va assentar en la Plaça del Carmen , plé centre centre històric de la ciutat, una maniobra una miqueta arriscada atés que en l'època es tractava d'una zona conflictiva, molts són els que destaquen el tracte tan personal que Paco Huesca, el propietari donava. L'edifici fins i tot existix però es troba en estat d'abandó.

Carrer Navas 1980-2023

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

Es tracta d'un cinema que combina la seua tipologia amb la d'habitatge. Després de tindre diversos moments de tancament intermitent, l'any 2023 turó definitivament, i a data de publicació d'este llibret d’aquest desmantellant per a dotar al local d'un nou ús.

“ Cine Olympia ” 60

Sant Gabriel 1981-1986

Sala d'Hivern

Desaparegut

Terrassa d’estiu que no es conserva informació més enllà del seu temps en activitat. Es sitúa a al barri de Sant Gabriel.

61

“ Cines Aana ”

Carrer Medique Pascual Perez 1994-Actualidad

Sala d'Hivern

En activitat

Combina els usos d'habitatge i cinema encara seguix en activitat.

62

“ Cines Abaseis ”

Plaça del Mediterrani 1995-2006

Sala d'Hivern

En estat d'abandó

Aquest multisala va ser construït en els últims espertenecs de la quarta era i malgrat les seues bones instal·lacions i la inclusió de pàrquing per a clients el seu temps en activitat en ús, la coincidència en el temps amb el Gran Via va poder suposar la seua sentència. Actualment pertany a l'ajuntament i el seu futur és incert.

63

Centre Comercial Gran Via

Gran Via 1998-2010

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

El primer dels centres comercials que començaren a aparéixer al llarg del principi del nou mil·lenni. Oferien una gran oferta que òbviament no es limitava només als cinema, ja que comptava amb multitud de botigues i restaurants. Els cinemes van entrar en decadència i ara han sigut convertits en un més dels locals comercials.

QUINTA ETAPA

QUINTA ETAPA

Les primeres dècades del segle XXI i els grans centres comercials porten amb si el tancament de la majoria de sales del centre

ERA DELS CENTRES COMERCIALS 2000-2018

INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

Arribem a la cinquena i última etapa, passarà a descriure el colofó de la història del cinema a la ciutat d’Alacant. Aquesta etapa és testimoni dels últims espertenecs del gran colós que va ser el Cinema Ideal, del qual per fortuna encara conservem el seu cadàver, al tancament d’aquesta icònica sala li segueixen moltes altres com el Carles III, el Casablanca o els Minicines Astoria. A més és just en la primera dècada dels dos mil quan els centres comercials a les perifèries de les ciutats conquisten la ciutat, per això he decidit cridar a aquesta etapa com l’era dels Centres Comercials.

La societat estrena un nou mil·lenni, que la gent posseïsca un automòbil propi per al seu ús i gaudi és la tònica general, no com en els temps de les etapes anteriors. S’esmenta això a raó del procés de reducció de la demanda que ja es vivía en l’anterior etapa, que donada les circumstàncies es veu acrescut. Un altre punt és la situació econòmica al principi d’aquesta etapa és molt favorable el que incentiva el consum per part de la població, això serà un punt clau per a les idees que desenvoluparem més endavant.

La indústria del cinema arriba a un punt àlgid en què ens arriben un nombre d’estrenes desorbitades, dona la sensació que tanta producció genera cert desassossec a la gent per a acudir al cinema, llevant excepcions com per exemple la trilogia de preqüeles de Star Wars de George Lucas. Per a explicar un punt important d’aquesta etapa he de fer una diferenciació dins de la indústria cinematogràfica, on podríem afirmar que existeixen dos corrents: una de cinema enfocat de forma més comercial i una altra que podríem considerar d’autor, encara que sone a una cosa totalment supèrflua i desvinculat de la part de

l’A els pocs anys apareixen a la ciutat fins a quatre centres comercials més que s’uneixen al ja existent Gran Via, complexos que ofereixen a més de múltiples ofertes d’oci, restauració i comerços compten amb un nombre gens negligible de sales de cinema, com per exemple el Panoramis, situat en l’extrem sud del port d’Alacant, que compta amb fins a deu sales de visionat. És just en aquest moment quan la ciutat de l’Alacant es converteix en la ciutat amb el major nombre de sales de visionat, que no locals dedicats al cinema, això és un fet que es destaca en premsa i que genera diversos cercles d’opinió. I per molt contradictòria que sone aquesta afirmació és quan la ciutat es trobava al punt més baix quant a cinemes, quan més sales per al visionat té, això va provocar una bambolla que primer es va emportar a cinemes com l’Ideal o el Nou Monumental.

A col·lació del comentari del cinema d’autor fet en paràgrafs anteriors, aquest cinema no solia ser projectat a les sales dels centres comercials, que es trobaven enfocats al cinema comercial. Els pocs cinemes que encara romanien en activitat en la zona centre, com els Aana, enfoquen la seua activitat cap al cinema d’autor i això sembla dotar-los d’una nova glopada d’oxigen que els va permetre perdurar en el temps, però no tots van poder mantindre’s fins als nostres dies, els Arcàdia i els Astoria es van quedar pel camí. Hui dia en el centre comptem únicament amb els Cinemes Navas i els Aana. La gran bambolla formada per la quantitat ingent de sales de cinema per a res concorde a la demanda existent sumat a la imminent crisi econòmica que es donarà a la fi de la primera dècada del mil·lenni produirà l’irònic tancament dels cinemes del centre comercial Gran Via i Vistahermosa, que romanen tancats durant diversos anys fins que la millora de l’economia fa uns pocs anys va permetre introduir nous usos comercials a aquestes sales de cinema les petjades del qual ja han sigut esborrades. Un altre cas és el del

cinema del centre comercial Panoramis que va caminar un temps per la corda fluixa i que va tirar el tancament durant un any. Després d’eixe període reobri mantenint-se hui dia en activitat, però el centre comercial que l’acompanyava és ara una ciutat fantasma amb pràcticament la totalitat dels seus locals buits.

Després de la fase més dura de la crisi i amb l’aparició en cartellera de moltes pel·lícules que portaven a la pantalla gran les històries de la infància de molts espectadors, així com l’aparició d’extenses sagues que van aconseguir enganxar a la gent, destaca el cas de tota la filmografia de Marvel Studios, aconsegueix portar de tornada cert gust pel cinema en la societat.

Arribant quasi a l’actualitat, es pot observar que s’ha arribat a una situació estable, en la qual fins i tot, a la Platja de Sant Joan han sorgit uns minicines enfocats a un período anual, a això ajuda el fet de la conversió que s’està donant urbanísticament parlant a la Platja de Sant Joan ja que està passant de ser una zona vacacional a ser de primer habitatge. No obstant això, no tot és positiu, malgrat que encara es conserve l’edifici de l’Ideal est es troba en un estat lamentable D’altra banda sobre els Cinemes Panoramis sobrevola l’ombra del tancament i conversió a un altre ús, a pesar que a nivell econòmic aquest porte un bon camí, una vegada per accions de l’administració de la ciutat.

A més, no es pot deixar arrere el fet que és en aquesta època on els descontrols per part de l’administració tiren per terra qualsevol futur del complex de la Ciutat de la Llum.

Amb l’arribada a l’actualitat concloem amb aquest repàs als contextos en els quals les diferents etapes s’han desenvolupat.

ARQUITECTURA

Quant a la tipologia de la sala de cinema no es produeixen grans canvis, si bé és cert que els patis de butaques a nivell de cota zero passen a convertir-se en graderies que inicien el seu ascens des de la cota zero, això ajuda a comprimir un poc l’espai necessari per a la sala, a més que la pronunciada pendent en la qual se situen les butaques permet que res puga interrompre el contacte de l’espectador amb la pantalla de projecció. Les sales en general són d’una grandària mitjana, gens comparable als números d’aforament que aconseguien els grans cinemes de l’Era de les Catedrals, però amb un gran aforament. Alguna cosa que era comú era afegir alguna sala d’una grandària més reduïda.

Totes aquestes sales s’encaixaven en el conjunt en el qual normalment es reservava un espai central o inicial en el qual exercia de gran hall d’entrada i distribuïdor. En aquest espai es troben els elements bàsics com les taquilles, banys i cantina. A això se li afig espais amb seients per a l’espera.

Trobem diversos exemples diferents de com es distribueixen les sales respecte a l’hall d’entrada. En el cas del Panoramis les sales s’ordenen en tots dos laterals del vestíbul de manera perpendicular a l’entrada, eixint d’ell dos corredors que comuniquen amb les diferents sales de visionat, aquests compten a més amb més banys. En el Plaza mar 2, a diferencia del Panoramis, el conjunt de sales de cinema es distribueix darrere del vestíbul continuant recte des de l’entrada a aquests. En aquest últim cas el corredor distribuïdor es converteix en una nau central que queda flanquejada per les diferents sales de visionat, és curiós com aquesta nau central compta amb una instal·lació de barra prevista per al seu ús des de l’inici que sembla ser que o mai va estar en ús o eixe temps va ser molt breu.

Quant al concernent a les parts necessàries per a la projecció de les pel·lícules d’una forma semblant a les etapes anteriors aquestes són situades aïllades de les sales i en la seua part més alta en l’extrem oposat a la pantalla. Per a accedir a les ara múltiples sales de projecció en el cas del Panoramis existeix un corredor que transcorre de manera paral·lela al corredor distribuïdor en una altura superior, aquest comunicaria les diferents sales de projecció per al còmode accés del tècnic de l’una a l’altra. Fins i tot sent molt difícil accedir als plans d’aquests centres comercials a través de l’observació es pot concloure que el sistema de distribució dels altres centres comercials ha de ser molt similar a la del Panoramis. Finalment, a aquests corredors superiors s’accediria mitjançant una escala situada en de manera oculta al públic en la zona del vestíbul de l’entrada. A nivell tècnic igual que en l’estilístic poc es pot afegir, aquests centres comercials s’executen amb massives estructures de formigó armat i a vegades amb sistemes plaques alveolars pretesades que permeten la creació de llums de gran grandària sense requerir tant de cant, això en el referit a la galería comercial i l’edifici en general. Ja que les sales de visionat requereixen llums una miqueta més gran que la resta de la construcció, es continuen utilitzant sistemes de cintres o bigues de cant per a generar el cobriment d’aquests espais.

Fig 49. Fotografia de l’interior del centre comercial “Gran Vía”, amb la decoració original que emulava un poble Mediterrani.

QUINTA ETAPA

MODEL DE LA QUINTA ETAPA

Sales de cinema

Escala d'accés a la zona de projecció

Zona de distribució, lavabos i cantina

Corredor de distribució

Sales de cinema

Cabines de projecció

Galeria comercial

Cabines de projecció

Sales de cinema

Descripció del Model

Aquest quint i últim model d'arquetip, vol representar el tipus de cinema que més ha marcat a l'etapa, els multicines que van associats als centres comercials que sorgixen al llarg d'aquesta etapa. Per a la creació d'aquest model s'ha utilitzat com a base els plans dels multicine “Panoramis” ja que per desgràcia són els únics plans als quals hem pogut accedir i només d'una forma parcial. Amb la qual cosa s'ha elaborat d'una banda el que correspon a les multisales i després se'ls a afegit un entorn comercial.

L'axonomètrica generada és la que més escala ha requerit per a entrar en l'espai de la làmina, però alhora és la que menys complexitat ha demostrat. L'únic efecte afegit a l'axonometria és que s'ha alçat la coberta del complex per a poder apreciar l'interior.

En el model podem observar les sales de visionat amb unes butaques que es disposen en una graderia amb un pendent pronunciat, en el vestíbul d'entrada a les multisales pot apreciar-se l'escala que dona accés al corredor de servici que comunica les diferents sales de projecció, estan gaudixen d'una fàcil connexió entre elles per a facilitar el treball dels tècnics encarregats de la projecció.

Entrada al centre comercial

Escala: 1 / 800

CONTEXT URBÀ

Referent a l’urbanisme i la distribució dels cinemes, la ciutat acaba per créixer per la zona sud continuant Sant Blas cap als anomenats Pau i la zona de la Platja de Sant Joan acaba per reblir gran part de l’espai que tenia previst per a créixer. Però aquestes dades no suposen res pel que concerneix el creixement, decreixement per a ser més exactes en aquesta etapa, dels cinemes.

Cronològicament parlant les sales amb més història del centre, en Un període que abasta des del 2000 al 2004 cessen la seua activitat, el nou Monumental, les multisales Casablanca, el Carlos lII, l’Ideal i finalment l’Arcàdia. Això deixa al centre de la ciutat amb tres cinemes que en el 2009 passen a ser únicament dos el Navas i els Aana després de la desaparició dels minicines Astoria en el Barri.

Referent als centres comercials és en l’etapa que abasta 2008 fins al 2010 quan es donen els tancaments primer dels cinemes del centre comercial Vistahermosa seguits més tard pels del centre comercial Gran Via. El Panoramis va romandre tancat des del 2012 al 2013.

Fa poc més de dos anys de la data de publicació d’aquest treball, en 201 6 obrin les sales de Cinemes Axion a la Platja de Sant Joan. Amb això arribem a la imatge actual amb dos cinemes de quarta etapa encara en funcionament en el centre i flanquejant la ciutat per tres dels seus quatre costats en la perifèria estan els cinemes del Porta d’Alacant al sud, el Panoramis en el port d’Alacant i al nord el Plaza Mar 2. I rematem amb els dos cinemes de la Platja de Sant Joan molt pròxims entre si, els Axion i els Costa, aquest últim d’estiu. Afegir que aquest és el llistat dels quals encara romanen en el seu ús original, però existeixen alguns casos com l’Ideal o els Abaseís que es troben amb la seua estructura intacta i abandonats, i altres casos on, encara que l’edifici continue existint la introducció de nous usos a produït canvis tan profunds que les petjades del cinema són difícils de trobar.

ESDEVENIMENT I EXPERIÈNCIA

Arribant a aquesta cinquena i última etapa, les activitats lúdiques que ofereix la ciutat d’Alacant s’amplien relegant al cinema del seu paper protagonista que va tindre en etapes anteriors. Durant aquests anys no es produeixen canvis significatius a les sales clàssiques del cinema pel que la seua oferta continua immutable. No obstant això, l’aparició de centres comercials als afores els quals ofereixen una

gran quantitat d’activitats d’oci a part del cinema supera amb escreix l’oferta de les sales de projecció anteriors a aquesta última etapa. Aquests centres comercials com el Gran Via o el centre Vistahermosa compten amb sales preparades per als nous temps, amb sistemes d’àudio i imatge capdavanters que ofereixen una experiència immersiva desconeguda fins a aquest momento per al públic alacantí. A les dimensions ja conegudes se’ls afig una nova capa de profunditat amb la inclusió de la tecnologia de la projecció en tres dimensions, la qual cosa resulta ser un nou atractiu que va tindre el seu moment més àlgid al voltant del 2009 amb l’estrena de la pel·lícula Avatar del director James Cameron. Després d’uns anys de gran popularitat aquesta novetat perd a poc a poc l’interés per part de l’audiència, i a data de la publicació d’aquest treball és molt poc freqüent trobar sales que oferisquen projeccions en 3D.

Durant altres etapes era ben conegut l’espera que suposava fer la cua per a la compra de les entrades i fins i tot la possibilitat de quedarte sense elles; el que en moltes ocasions es considerava un moment amé compartit entre amics i afins. No obstant això, en aquestes modernes multisales de gran capacitat dels centres comercials aquests xicotets moments tendeixen a desaparéixer ja que la compra d’entrades es converteix en una cosa ràpida, impersonal i directe, arribant al punt de quasi desaparéixer amb la incorporació de la venda d’entrades per internet.

Des de finals de la dècada dels noranta el preu d’una vesprada de cinema incloent tant entrades com els diferents refrigeris oferits s’ha vist acrescut notablement. Aquest augment durant el període previ a la crisi econòmica de finals de la primera dècada del segle XXI no va tindre un impacte perceptible en l’afluència de públic. Però després d’aquesta, el simple fet d’anar a veure una pel·lícula es converteix un desemborsament important, fins i tot sense incloure refrigeri, la qual cosa és mal percebut pel públic.

Des de fa uns pocs anys sembla que les empreses que gestionen les sales de cinema de centres comercials han rectificat sobre la tendència en alça dels preus i fins i tot en alguns casos amb baixades netes i fins i tot amb la inclusió d’ofertes puntuals. A més de la popular “Festa del cinema” que consisteix en unes significativa baixada dels preus durant uns pocs dies a l’any. Aquest esdeveniment ha demostrat que la población continua tenint interés en el cinema sent un camí a seguir per a reconnectar a la gent amb aquest art.

QUINTA ETAPA

PLA D'UBICACIÓ D'ESPAIS CINEMATOGRÀFICS I RUTES

Llistat

d'ubicacions i cinemes

12 Plaça Balmes (actual Mercat Central): 12B. “Nuevo Monumental” (1976-2000)

21 Carrer Poeta Zorrilla (actual avinguda de la Constitució): 21. “Ideal Cinema” (1924-2003)

32 Carrer Sant Vicent: 32B. “Carlos III” (1960-2001)

33 Carrer Angel Lozano: 33C. “Multisalas Casablanca” (1989-2000)

35 Platja San Joan: 35. “Costa” (1955-Actualidad)

55 Carrer Pablo Iglesias: 55. “Arcadia” (1976-2004)

58 Plaça del Carmen: 58. “Astoria” (1979-2009)

59 Carrer Navas: 59. “Cine Navas” (1980-2023)

61 Carrer metge Pascual Perez: 61. “Cines Aana” (1994-act)

62 Plaça del Mediterrani: 62. “Abaseis” (1995-2006)

63 Gran via: 63. “Centro Comercial” Gran via (1998-2010)

64 Vistahermosa: 64. “Centro vistahermosa” (2002-2008)

65 Port: 65. “Centro Comercial Panoramis” (2002- 2022)

66 La Goteta: 66. “Centro Comercial Plaza Mar II” (2003-Actualidad)

67 La Florida: 67. “Centro Comercial Puerta de Alicante” (2003- Actualidad)

68 Platja de Sant Joan: 68. “Cines Axion” (2016- Actualidad)

Platja de Sant Joan

QUINTA ETAPA

ERA DELS CENTRES COMERCIALS 2000-2023

Centre Comercial “Vistahermosa”

Vistahermosa 2002-2008

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

El centre Vistahermosa comptava amb instal·lacions capdavanteres quant a projecció de pel·lícules, però potser la seua localització que encara que pròxima al Gran Via, se sentia allunyada acabe per fomentar el seu tancament i reconversió en altres departaments comercials del complex.

Centre Comercial “Panoramis” 65

Port 2002-2022

Sala d'Hivern

Canvi d'ús

Cinemes que comptaven amb unes instal·lacions capdavanteres instal·lades per l'empresa responsable de les sales que en eixos moments era la “Warner Bros” L'activitat va tindre una aturada que es va prolongar durant un any degut a problemes de gestió, això va afectar molt a la resta del centre comercial provocant el tancament de pràcticament tots els negocis. Ara el centre comercial ha passat a ser el districte digital de la ciutat.

Centre Comercial “Plaza Mar 2”

La Goteta 2003-Actualitat

Sala d'Hivern

En activitat

Aquest és un més dels centres comercials que apareixen a la ciutat en esta quinta etapa. Realment a diferència dels casos anteriors no hi ha res a destacar, ja que la seua ubicació estratègica va suposar tot un èxit i la seua activitat ha anat en alça fins a la data de publicació d'aquest treball.

Centre Comercial “Puerta de Alicante” 67

La Florida 2003-Actualitat

Sala d'Hivern

En activitat

Centre comercial viu un cas semblant al del “Plaza Mar II”, una ubicació favorable i un èxit cada dia a l’alça.

“Cines Axion” 68

Platja de Sant Joan 2016-Actualitat

Sala d'Hivern

En activitat

El més jove dels cinemes de la ciutat d'Alacant, seguint la tònica general d'esta etapa està vinculat a un centre comercial. El seu inici està sent lent però sembla que a poc a poc va a l‘alça.

CONCLUSIONS

Llistat d'ubicacions i cinemes

35.“Acosta” (1955-Actualidad)

68.“Cines Axion” (2016- Actualidad)

61.“Cines Aana” (1994-Actualidad)

35 Platja Sant Joan:

68 Plaja de Sant Joan:

61 Carrer metge Pascual Pérez:

66 La Goteta:

66. “Centro Comercial Plaza Mar II” (2003-Actualidad)

67 La Florida:

67. Centro Comercial Puerta de Alicante (2003- Actualidad)

Escala: 1 / 2000

VESTIGIS

Les petjades del passat que oculten les rutes imaginàries per la ciutat

CONCLUSIO ,

Arribant a aquesta cinquena i última etapa, les activitats lúdiques que ofereix la ciutat d’Alacant s’amplien relegant al cinema del seu paper protagonista que va tindre en etapes anteriors. Durant aquests anys no es produeixen canvis significatius a les sales clàssiques del cinema pel que la seua oferta continua immutable. No obstant això, l’aparició de centres comercials als afores els quals ofereixen una gran quantitat d’activitats d’oci a part del cinema supera amb escreix l’oferta de les sales de projecció anteriors a aquesta última etapa.

A pesar que la gran majoria de les obres arquitectòniques del cinema que poblaven la ciutat d’Alacant hagen desaparegut per complet

dels seus carrers, és curiós com la seua memòria no s’ha esvaït del tot. Si ens parem a observar amb deteniment aquells llocs marcats pel cinema serem capaços d’albirar les petjades que han deixat després de si, aquests llocs on es van viure tantes experiències compartides. Aquests rastres a vegades no tenen per què ser una cosa tangible, és a dir, aveses poden ser noms ofins i tot en altres ocasions defineixen la forma de l’espai urbà. Per exemple l’edifici denominat Iris Park que ara ocupa el solar on abans se situava la terrassa d’estiu homònima, prenent com a herència una part del cinema; això també ocorre en el cas de l’actual edifici Rialto. Un altre exemple el trobem on se situava la Terrassa Manila, ara ocupat per edificis d’habitatges

Fig 50. Actual edifici “Iris Park”

que a més de comptar en els seus baixos amb un bar anomenat Terrassa en clara al·lusió a aquesta terrassa d’estiu, els edificis es retranguean uns metres donant a entendre la tàpia on es projectaven les cintes.

Existeixen alguns vestigis molt més evidents atés que l’edifici encara es conserva no obstant això el seu ús ha canviat radicalment. Aquest és el cas de fins a tres cinemes com són el Goya, el Chapí i el Calderón que ara són ocupats per supermercats d’alimentació de la cadena Mercadona, sent el millor tractat és el Chapí ja que encara conserva la seua façana intacta. No obstant això, en els restants les petjades han sigut esborrades quasi íntegrament; el cas més recent a data de la publicació d’aquest treball de recerca és el del Cinema Calderón on trobem la façana original totalment oculta per una façana ventilada col·locada sobre l’anterior.

Un cas semblant als anteriorment exposats és el del Cinema Arcàdia situat al carrer Pablo Iglesias. Aquest és ocupat hui dia per una botiga multipreu de la cadena Domti amb la important diferència que el vestíbul d’entrada i sala de visionat encara conserven les seues volumetries originals i per això encara es pot

discernir amb relativa facilitat el seu passat com a sala de cinema.

Finalment i per a concloure, el vestigi més longeu que encara conservem a la ciutat d’Alacant és sense cap dubte el Cinema Ideal situat en l’actual Avinguda de la Constitució. Aquest immoble es troba en un total i absolut estat d’abandó que dia a dia continua degradantse sense que ningú faça res sobre aquest tema.

Fig 51. Lloc que ocupava l’antiga “Terraza Manila”

CONCLUSIONS

Les petjades del passat que oculten les rutes imaginàries per la ciutat ,

CONCLUSIO

Com a resultat del procés d’investigació realitzat sobre la base de les transformacions que ha patit el cinema al llarg de més de 120 anys d’existència a la ciutat d’Alacant podem afirmar que aquesta indústria ha travessat per grans canvis que van afectar la mateixa en molts nivells, tipològic, urbà, econòmic...etc. Aquest treball que tan marcada intenció de recopilació històrica tenia a aconseguit gràcies a això generar un marc comú en el qual es puguen extraure conclusions detallades de les dades procedents de cada etapa i poder generar una comparació ràpida entre ells.

A nivell arquitectònic aquesta història és iniciada amb una tipología directament extreta del teatre, no obstant això, les necessitats diferents al teatre i la normativa creixent al llarg dels anys fan que adquirisca una essència i una identitat pròpia que és la que hui arriba als nostres dies, sent el descendent directe d’aquests processos les grans sales de cinema que trobem en els centres comercials. Gràcies a la posada en context històric, d’aquestes dades tipològic, estètics i constructius, podem veure com la societat de l’època i el com està entenia la manera de viure podia a arribar a tindre gran influència en aquesta, o fins i tot com des de la vista general urbanística de la ciutat acaba per influir de manera específica en la tipologia i concepció de les sales de cinema.

A més, considere que en atorgar-los cert ordre i agrupació a aquestes s’ha pogut generar un catàleg que les posa en comú sota un mateix focus i que a més permet comptabilitzar quants espècimens podíem trobar als carrers d’Alacant i que temps d’activitat van viure. A més de permetre apreciar a nivel particular que arquitectura s’ha perdut o no i crec que aquesta idea d’una pèrdua de patrimoni a escala particular connecta directament amb l’estudi a nivell urbanístic que ajuda ha posar en context cada història individual i veure quines

relacions s’estableixen entre les diferents sales de cinema que existien de manera coetània.

Al seu torn, l’estudi urbanístic permet apreciar quines van ser les evolucions del creixement d’aquestes sales, com es generaven eixos densos o en quins barris i de quina forma es van focalitzar les sales que es construïen. També m’ha permés representar i estudiar les diferents etapes on es poden apreciar els pics de creixement i decreixement. Això últim unit a l’anàlisi de la societat de l’època va permetre unir caps per a poder asseverar una sèrie de fet que van ser els que van produir la desaparició de pràcticament tots els cinemes de la ciutat.

Causes que van ser variades però que es van focalitzar en un sol punt, uns competidors contra els quals les sales clàssiques eren incapaces de competir, parle dels centres comercials. Una societat en la qual el cinema no representava la principal font d’oci si no que s’igualava a la resta, una gran oferta d’estrenes vingudes sobretot de la indústria fílmica americana que les sales antigues eren incapaces d’assumir i finalment el gran nombre de sales de visionat que aporten els centres comercials al statu quo. Tot l’enumerat va acabar per generar una bambolla d’una oferta massa gran per a la demanda que hi havia, això a curt termini va fer caure en primer lloc a les sales l’oferta de les quals en aquells moments no era la més atractiva, això va sentenciar a sales com l’Ideal ol’Arcàdia, seguits de molts altres. Però aquesta bambolla que va rebentar no va afectar només les antigues sales si no que van afectar a les mateixes que les van provocar. Poc després de deu anys d’activitat els cinemes del Gran Via van tirar el tancament, el mateix va ocórrer amb els del centre Vistahermosa portant aquest encara menys temps en activitat.

Però entendre que va ocórrer, en aquests moments no serveix per a generar una solució a la problemàtica, ja que aquesta amb el

temps i la normalització del mercat a la ciutat va acabar per estabilitzar-se. Però ara que ens trobem en aquesta situación d’equilibri toca plantejar-se qüestions referents al patrimoni, la identitat i la memòria d’aquestes arquitectures. En aquests moments a la ciutat només comptem amb tres cinemes que romanguen en activitat i no pertanguen a l’etapa dels centres comercials, aquests de moment no presenten cap risc de desaparició.

Però el problema es troba en les restes que ens han arribat als nostres dies, alguns ni tan sols en una forma física, si no com un nom conservat en un espai que ara és una cosatotalment diferent, uns altres són petjades en l’urbanisme de la ciutat i finalment els que encara conserven el seu cos físic edificis que han canviat d’ús o bé es troven abandonats.

El posar totes les làmines de distribució de sales de cinema per la ciutat permet veure la quantitat d’aquests edificis amb els quals comptava la ciutat i comparar-los amb els quals queden ara, aquesta comparació no pot generar una altra cosa que una profunda tristesa. Existeix una qüestió clara que és que si es conservara tot patrimoni que s’haja donat a la ciutat aquesta no podría créixer. És un fet clar que les ciutats són éssers vius mutables, no obstant això, una ciutat també ha de ser capaç de mantindre la seua pròpia memòria i identitat.

Alacant només compta ja amb un dels cinemes de la segona etapa, la resta venen de la tercera i quarta i així i tot els exemplars de cada etapa es poden comptar amb els dits d’una mà. És un fet que necessitem conservar aquest xicotet fragment de patrimoni que encara viu. Està bé permetre nous usos dins d’aquests espais, però ha de fer-se de manera responsable procurar mantindre part de la identitat d’aquests. El Calderón o el Goya són ara els dos supermercats, de les seues estructures el millor conservat són les façanes, fa uns dies la façana del Calderón estava sent ocultada sota els trets d’una imatge corporativa estàndard de l’empresa, no podem permetre que això continue succeint, cal conservar les petjades que ens queden.

Però hi ha un cas en particular que cobra importància cabdal, i és la de l’Ideal, l’última gran catedral que ens queda. Edifici que fins i tot estant sota la màxima protecció que se li puga atorgar al patrimoni de la ciutat, aquest es troba molt pròxim a la total ruïna, en una situació que és afavorida pel mateix ajuntament la mà del qual no està permetent trobar una eixida per a aquest edifici.

Crec que les rutes que s’han plantejat, que ara mateix tenen més d’imaginari que de físic,

tenen una labor i una intenció vital, i és mostrar a la gent el restant del cinema a la ciutat i que entenguen la necessitat de salvar el poc al fet que ens queda. Són un al·legat, un crit desesperat i una invitació a recórrer un passat.

IDEAL

IDEAL

PRESENT, PASSAT I FUTUR?

El cinema Ideal, l’última gran catedral cinematogràfica de la ciutat d’Alacant i de cinema més antic que es conserva a la ciutat, el centre d’una voràgine de polèmiques, articles en premsa i debats entorn a ell, la seua conservació i el seu futur ús. Però abans de parlar del present, hem de viatjar al passat i entendre cada pas que s’ha donat per a arribar a la situació en la qual es troba en l’actualitat.

Com tota bona pel·lícula hem de començar coneixent els origines del nostre protagonista, el cinema Ideal. Va ser projectat fa 100 anys al moment de la impressió d’aquest llibret, per

L`ultima gran catedral

l’arquitecte Juan Vicente Santafé per encàrrec de l’empresari José Torregrosa. L’edifici va ser plantejat amb una mescla de artdeco i modernisme.

El solar on es va construir en aquells diez, l’avinguda Poeta Zorrilla, hui després de diversos canvis de nom més coneguda com la de la Constitució. Carrer que recentment s’ha convertit en zona de vianants, conforma una dels enclavaments que millor conserven l’arquitectura respecte a quan es va construir a principis del segle XX, amb grans exemples com: l’edifici de Telefónica, la casa de socors o

Fig 52. Fotografía de l’interior del cinema Ideal.

l’edifici Alberola; encara que també tenim altres més qüestionables quant a la seua conservació com l’edifici del Govern Militar limítrof a l’Ideal.

L’edifici que es trobava en ple eix del “Brodway” alacantí al costat d’altres mítiques sales de cinema com el “Saló Monumental”, el “Avinguda” ola “Central Cinema”.

L’interior va ser concebut com a gran cinema de sala única, comptant amb fins a 2500 localitats, un numere destacable fins i tot per a l’era de les grans catedrals. Repartides entre el pati de butaques i les seues dos graderies, les localitats es dividien entre la classe popular i la preferent, els que optaven per l’entrada més econòmica entraven des del carrer Drassanes directament a unes escales que els portaria fins al galliner en la segona graderia. La classe preferent en canvi efectuava la seua entrada per la porta principal al costat de l’i edifici de la Telefónica. Quan la projecció concloïa els espectadors eixien per les quatre portes que hi ha en el centre de la façana.

Els sistemes constructius utilitzats per a Ideal són els típics de l’època amb murs de càrrega de maçoneria en les seues façanes i mitgeres, però sense dubtes el que més destaca d’esta construcció és l’estructura metàl·lica elaborada amb reblons que sosté les graderies i les llotges, que donada l’època de construcció va haver de ser importada. Damunt d´aquestes cintres i emprant “rasilla” cerámica, es van formar les graderies que hui dia i gràcies a les imatges publicades pel diari Informació i “Alicanteplaza”,

sabem que està en gran part desapareguda.

Una anècdota divertida de l’estructura és que diverses localitats no podien veure la pantalla a causa dels quatre pilars que sostenien les graderies. El Sala seguint amb la tònica de l’època comptava amb un xicotet escenario, ja que quan l’Ideal va ser construït, el cinema no era l’únic esdeveniment, també es feien espectacles de varietats i combats de boxa.

L’exterior com parlem al principi està concebut amb una mescla entre l’estil artdeco i el modernisme. Destaquen molt els seus relleus amb motius florals, motlures senyorials i una rítmica modulació de les seues finestres, com es pot apreciar, els plans originals de Santafé poc o res tenen a veure amb l’aspecte ornamental de l’edifici. Va haver-hi clarament molts canvis de rumb des del que es va plasmar en paper en el 1924 i el que es va inaugurar en 1925. Però a més si comparem la seua imatge actual amb fotos d’època, destaca com s’han anat perdent molts elements de la façana com els pinacles, moltes de les motlures i sobretot els icònics cartells que anunciaven el cinema com pot apreciar-se en el pla d’etapes temporals. Les modificacions també es van donar a l’interior per a adaptarse als canvis que patia el mitjà cinematogràfic, l’arribada del so, el color, els canvis de format de pantalla o la inclusió de refrigeració.

Contra tot pronòstic quan cinemes com el Monumental o el Capitol van caure davant el creixement de la ciutat i els canvis en l’oferta

Fig 53. Fotografía de l’interior del cinema Ideal.

de produccions cinematogràfiques, l’Ideal aguantava sense patir grans canvis, no més xicotetes adaptacions que dotaven d’oxigen a un format de sala que cada vegada era més insostenible. I així va ser amb l’arribada del segle XXI específicament en el 2003 que l’Ideal va caure davant els centres comercials, l’oferta dels quals era impossible equiparar.

Amb els anys d’abandó, la façana va anar degradant-se a poc a poc, fins a portar als nostres diez. Les humitats, plantes i despreniments doten d’una imatge decrepita de l’en altre temps va ser una gran catedral un monument a un daurat passat ara extint.

Però l’Ideal es troba estancat ni se li dona mort ni se li deixa morir, i a poc a poc s’encamina a l’oblit i la desaparició. Múltiples han sigut els intents per part d’entitats privades i públiques de dotar d’una altra vida, més enllà del cinema, des d’intents de transformar-lo en botiga, en hotel o en museu. L’administració ni permet en ultima estada la seua compra i transformació ni pren cartes en l’assumpte, mentres l’Ideal es va degradant cada dia més. Poc més queda per dir ni fer només esperar, però mentres l’última catedral desapareix davant la inacció...

Fig 54. Fotografía de l’interior del cinema Ideal.

BIBLIOGRAFIA

1- Narváez Torregrosa, Daniel C.(Invierno/ primaver 1997). Orígenes y desarrollo de la exhibición cinematográfica en alicante. 18961931. Canelobre. 35/36, 8-18.

2- (10 de Agosto 1896). El Ateneo.

3- (20 de Agosto 1896). El Ateneo.

4- Sánchez García, Jesús Ángel.(2015).Las salas de cine en España. Evolución histórica, arquitectura y situación actual. Patrimonio Cultural de España. Número 10, 97-109.

5- Martínez Medina, Andrés.(Invierno/primaver 1997). Del cinematógrafo a los multicines: Arquitectura para el séptimo arte en Alicante. Canelobre. 35/36, 44-62.

6- Guardiola, Lorenzo.( 23 de Septiembre de 2015). Teatro Nuevo. El Acorazado CinéfiloLe Cuirassé Cinéphile. http://bachilleratocinefilo. blogspot.com/2015/09/teatro-nuevo-alicantespain-lorenzo.html

7- Moltó, Ezequiel. (2 de Enero de 2003). Alicante se convierte en la ciudad que tiene más salas de cine por habitante de toda España. El País. https://elpais.com/diario/2003/01/02/ cvalenciana/1041538697_850215.html

8. Moltó, Ezequiel. (8 de Enero de 2004). Cinco salas de cine del centro de Alicante cierran al público en tres años. El País. https://elpais.com/diario/2004/01/08/ cvalenciana/1073593093_850215.html

9. Amores, Juan José. ( 25 de Mayo de 2007). La triste situación del cine Ideal. Diario Información. https://www.diarioinformacion.com/opinion/2055/ triste-situacion-cine-ideal/634986.html

10. Hernández, Juani. ( 11 de Enero de 2018). El Ayuntamiento de Alicante descarta la compra del cine Ideal al pedirle la propiedad 7 millones de euros. Diario Información. https://www. diarioinformacion.com/alicante/2018/01/12/ ayuntamiento-descarta-compra-cineideal/1976585.html

11- Dopazo, Manuel. ( 10 de Diciembre de 2011). El Ayuntamiento subastará los cines Aba Seis por menos de lo que los compró. Diario Información. https://www.diarioinformacion.com/ alicante/2011/12/10/ayuntamiento-subastaracines-aba-seis-compro/1200262.html

2018). El traslado de Torre Placia va para largo en Alicante. Diario Información. https://www. diarioinformacion.com/alicante/2018/09/08/ traslado-torre-placia/2060500.html

13- I. V. ( 29 de Febrero de 2012). El cierre de los cines apuntilla Panoramis. Diario Información. https://www.diarioinformacion.com/ alicante/2012/02/29/cierre-cines-apuntillapanoramis/1228612.html

14- Caparrós, Ernesto. ( 10 de Julio de 2012). La ruina de la Ciudad de la Luz a ojos del New York Times. El Mundo. https://www.elmundo. es/elmundo/2012/07/10/alicante/1341932465. html

15- Efe. (11 de Mayo de 2016). Puig: «Ciudad de la Luz podría alquilarse». Diario Información. https://www.diarioinformacion. com/cultura/2016/05/12/puig-ciudad-luzalquilarse/1760417.html

16- Amores, Juan José. ( 18 de Marzo 2010). MOMENTOS TERRIBLES DE ALICANTE (I): LA COMANDANCIA DE MARINA. AlicanteVivo. http:// www.alicantevivo.org/2010/03/momentosterribles-de-alicante-i-la.html

17- ``Alacantí de Profit´´. (25 de Agosto de 2011). REMATANDO LA CASA ALBEROLA… Alacantí de profit. http://alacantideprofit. blogspot.com/2011/08/rematando-alberola.html

18. Bodewig, Rubén. (15 de noviembre de 2010). Informe Silo San Blas. Issue. https://issuu.com/ rrruuubbb/docs/dossier_silo_san_blas_alicante_ vivo

19- González-Varas Ibáñez, I. (2014), Las ruinas de la memoria. Sinaloa México, siglo xxi editores en colaboración con la universidad autónoma de Sinaloa.

20-Juan Vicene Santafe. ( Mayo de 1924). Proyecto del Cinema Ideal, Ayuntamiento de Alicante. https://www.alicante.es/sites/default/ files/documentos/documentos/projecteconstruccio-del-cine-ideal-1924/proyectocine-ideal.pdf

21. Apple, José. ( 11 de Julio 2016). Mis recuerdos de los Cines “Chapí”. Alicante. El Acorazado Cinéfilo - Le Cuirassé Cinéphile. http:// bachilleratocinefilo.blogspot.com/2016/07/misrecuerdos-cines-chapi-alicante-jose.html

12- Pascual, Carolina. ( 7 de Septiembre de

ALTRES FONTS CONSULTADES

-González-Varas Ibáñez, I. (1999), Las ruinas de la memoria. Humanes de Madrid, España México, Ediciones Cátedra.

-Balsalobre García, J. M.( 2006). Arquitectura de salones, pabellones cinematográficos y cines. Alicante España. Universidad de Alicante.

-Narváez Torregrosa, D.C.(2000). Los inicios del cinematógrafo en alicante 1986-1931. Alicante España. Instituto de cultura Juan Gil-Albert.

IMATGES

Fig 1. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 2. Fotografía Propia

Fig 3. Wikipedia

Fig 4. AlicanteVivo.

Fig 5. AlicanteVivo.

Fig 6. AlicanteVivo.

Fig 7. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 8. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 9. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 10. Taquilla.com

Fig 11. Página de Facebook Salvem l’Ideal.

Fig 12. Airbnb.

Fig 13. El Confidencial.

Fig 14. AlicanteVivo.

Fig 15. AlicanteVivo.

Fig 16. Alicante Plaza.

Fig 17. AlicanteVivo.

Fig 18. Alicante Plaza.

Fig 19. Fotografía Propia.

Fig 20. Fotografía Propia.

Fig 21. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 22. Todo Colección.

Fig 23. AlicanteVivo.

Fig 24. Fotografía Propia.

Fig 25. AlicanteVivo.

Fig 26. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 27. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 28. Todo colección.

Fig 29. AlicanteVivo.

Fig 30. Todo colección.

Fig 31. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 32. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 33. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 34. Fotografía Propia.

Fig 35. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 36. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 37. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 38. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 39. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 40. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 41. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 42. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 43. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 44. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 45. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 46. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 47. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 48. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 49. Todo Colección.

Fig 50. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 51. Blog Acorazado Cinéfilo.

Fig 52. AlicanteVivo.

Fig 53. Todo colección.

Fig 54. Blog Acorazado Cinéfilo

SALUTACIONS

Aquest que tenim a les nostres mans és un llibret ‘de cinema’. És, a més, ‘Ideal’. Perquè tracta del centenari de la inauguració de la, per als més veterans, entranyable sala cinematogràfica assentada des de 1924 en l’actual avinguda de la Constitució, en les albors del Sèptim Art a Alacant.

És també ‘Ideal’ la iniciativa de la comissió de la foguera Santa Isabel que presidixen Elena Baeza Mallén i Daniel Sapena Albert. Com si fora un d’eixos cartells anunciadors de les pel·lícules d’estrena que se situaven a l’entrada del cinema ‘Ideal’, és Lucía Vallés Iborra -Bellesa 2023-, qui ha dissenyat la portada d’este evocador llibret.

En els títols de crèdit d’eixe gran cartell anunciador apareix el nom de Santiago Sánchez Orts com a director del grup humà que ha fet possible l’edició d’un llibret que, pel seu contingut, és molt més que això. Aporta, i molt, a la tasca divulgativa i de contingut històric que donen sentit a estes publicacions. Les meues felicitacions a tots qui han participat en el ‘rodatge’ d’aquest alacantí llargmetratge.

Les Belleses Cristina Huesca Climent i Alicia Gómez Rodríguez són les principals protagonistes d’ell. No els van a la saga les dames d’honor, María Galindo Esquerdo, María Casas Ayela, Paola Jurado López i Olivia Almendros Martín. Totes elles perfectament identificades amb el ‘La que més pita’, el vostre lema de sempre.

Encara recorde el vostre acte commemoratiu del 90 aniversari celebrat l’any passat. Quanta història va desfilar per aquell escenari. Què numere de records i vivències amb persones entranyables. A la memòria se’m van vindre fogueres per a la història de la Festa. Enguany, ajustant-vos a l’estret pressupost, heu redoblat l’aposta amb artistes alacantins. En aquest cas, amb Javier Gómez Morollón i Sergio Guijarro Pastor. És una altra dels senyals d’identitat dels ‘isabelins’, com us agrada cridar-vos. Quan vages llegint este Saluda, Inés Llavador Castelló -Bellesa del Foc Infantil 2023-, pensaràs que m’he oblidat de tu. O diràs: “no és el moment”. Doncs, no. Com m’oblidaré en este text d’una xiqueta que va ser capaç d’emocionar a tota una plaça de bous amb les seues sentides

paraules de comiat. A una Bellesa amb la qual he tingut el gran ocasió de conviure en innombrables actes. Que, com a tots, m’ha captivat. Persones així són les que, tornant al cinema, conferixen glamur a una comissió com és la de Santa Isabel. I no és l’únic cas.

S’acosten les Fogueres. Reviuen les il·lusions. Torna a bategar-nos amb més força el cor. Que, amb este Saluda, tots els vostres desitjos es convertisquen en realitat. Igual va succeir quan vau pensar en un llibret com aquest, que ara tenim a les nostres mans.

Luis Barcala i Sierra Alcalde d’Alacant

Des d’una butaca d’una sala de cinema podem somiar, podem riure, podem plorar, podem enamorar-nos. El cinema sonor va arribar a les nostres vides just un any abans (1927) que els Fogueres de Sant Joan i per a gaudir d’ell, els alacantins van crear espais meravellosos, elegants sales que han conviscut amb nosaltres fins a finals del segle XX.

Cinema i Fogueres. Dos aficions, dos entreteniments, dos emblemes de la cultura de la nostra ciutat. Els dos et permeten emocionar-te, els dos poden gravar en el teu subconscient cançons que t’acompanyen tota la vida i, per descomptat, es poden gaudir en companyia.

La foguera Santa Isabel ha preparat una publicació en la qual el cinema és el protagonista, amb parada especial al cinema Ideal. El sèptim art també ha sigut testimoni de l’evolució de nostres volgudes Fogueres durant les seues quasi 100 anys de vida així que, d’una forma o una altra, les seues històries han viatjat de manera paral·lela.

Ha arribat el moment de viure eixos dies d’emoció, de germanor i de tradició. La ciutat es prepara per a transformar-se com si fora un gran plató de cinema. Tindrem els focus que il·luminen els fogueres, que al seu torn es convertixen en els millors decorats per als nostres carrers, plenes de color. Escoltarem les bandes i xarangues posar les bandes sonores dels districtes, i veurem als alacantins i visitants convertits en actors. Pot haver-hi un pla millor?

Ha arribat el moment de filmar la nostra pel·lícula més esperada enguany: els Fogueres 2024. Bones festes!

David Olivares i Cortés

President de la Federació dels Fogueres de Sant Joan.

Ja ha arribat l’any que amb tanta il·lusió he esperat i per fi puc dir que sóc el president de la foguera infantil Santa Isabel. Voldria començar agraint a les persones que han fet possible aquest any tan especial per mi ja que sense ells no podria haver fet aquest somni realitat.

Aquestes fogueres 2024 seran molt especials, ja que les passaré amb la meva bellesa infantil Alicia i les seves dames d’honor Paola i Olivia, així com el nostre petit però gran banderí infantil Jesús, estic segur que al final de l’any tindrem moments, actes , fotos, molt bonics els cinc junts.

Agrair als nens del barri que s’han unit a la nostra família isabelina i als que no s’han unit els convidem a formar part de la nostra gran família amb la que podran gaudir de la pólvora, foc, cercavila, desfilades, despertes.

Intentaré representar la nostra foguera allà on tinguem actes, presentacions, dinars, Playbacks de la millor manera fent que santa Isabel estigui present a tots ells.

Per últim, desitjar a tots els foguerers, barraquers, veïns del barri i simpatitzants de la nostra estimada festa, les anhelades Fogueres de Sant Joan 2024, que siguin dies d’alegria, convivència, emocions, música, amistat en què puguem gaudir de desfilades, balls , xerrades, acudits, sopars, mascletàs, despertes i així guardar als nostres cors unes fogueres úniques i inoblidables.

Visca la foguera Santa Isabel i visquen les Fogueres de Sant Joan.

Daniel Sapena i Albert

President Iinfantil de la Foguera

Santa Isabel

Estimats veïns i amics de la Foguera Santa Isabel, és per a mi un honor dirigir-me a vosaltres com a presidenta de la nostra benvolguda foguera, la primera dona que ostenta este càrrec en els seus noranta-un anys d’història.

Quan vaig arribar a esta comissió fa més de deu anys no vaig pensar que anava a trobar entre tota esta gent més que amics, família. I és que és un orgull enorme estar al capdavant d’este grup de persones lluitadores i amants de la festa del foc, de la seua ciutat, els seus símbols i tradicions.

I un dels majors símbols de l’arquitectura del nostre Alacant, com bé expliquen des d’estes pàgines és l’antic Cinema Ideal, i és que esta comissió és un poc com eixe edifici, passen els anys, les persones i ací està, en peus. Perquè “La que més pita”, continuarà xiulant per molts anys més.

Agrair des d’ací als nostres Càrrecs d’Honor, Jaime i Vicente i als nostres col·laboradors del barri, el seu granet d’arena, sense vosaltres portar la música i la pólvora pels racons del nostre districte seria molt més difícil. Mil gràcies per ser ací, de veritat.

Desitjar-les a Cristina i Alicia, les nostres Belleses d’enguany, que gaudisquen i visquen intensament estos dies de Fogueres tan especials, al costat de la seua comissió que no les soltarà de la mà. I és que estic desitjant, com tots els anys des que vaig nàixer, veure com Alacant torna a omplirse de llum, música, pólvora i alegria durant eixos dies en què només importa la germanor i l’afecte per la nostra ciutat.

I no em queda més que desitjar-los també als quals em lligen unes increïbles Fogueres 2024, que cada traca, concorde de música i pinzellada de color en els monuments, ens faça a tots una miqueta més feliços. Amb tot el meu afecte.

Elena Baeza i Mallén Presidenta de la Foguera Santa Isabel

Hola a tots, soc Alicia, Bellesa infantil de la Foguera Santa Isabel.

He estat esperant amb molta il·lusió que arriben les Fogueres en este 2024 tan especial per a mi.

Però no estic sola en això de representar a la meua comissió, estic molt agraïda de tindre al meu costat a unes dames tan boniques i bones. Elles són Olivia i Paola i juntes tenim la sort d’estar súper ben acompanyades del nostre president infantil Daniel i poder desfilar al costat de la nostra banderola Jesús.

Este equip de xicotets grans festers està unit a les nostres representants adultes. La Bellesa de la Foguera Santa Isabel Cristina Huesca i les seues dames María Casas i María Galindo i la nostra presidenta Elena … Quin bé ens ho passarem tots junts!

Però el millor de tot és créixer al costat de la nostra comissió. Xiquets de la Foguera Santa Isabel, sempre estem desitjant que vulgueu vindre a molts actes amb nosaltres i estos dies tenim l’oportunitat de viure moltes coses meravelloses al vostre costat, bo… i al costat de tota la nostra comissió i amics, us convide a celebrar i gaudir de les nostres estimades festes del foc! No hi ha res més bonic que compartir temps i emocions amb vosaltres. Sempre em feu reir i gaudir, per a mi vosaltres sou família, la meua família de foc.

Ara, més contenta que mai us dic ja estem en Fogueres!!!

Anem isabelins, que arriba el nostre moment…

Visca la Foguera Santa Isabel!!

Alicia Gómez i Rodríguez Bellesa Infantil de la Foguera Santa Isabel

Benvolguts veïns del barri, amics d’esta festa i comissionats de la nostra foguera Santa Isabel.

Em sent molt afortunada de poder dirigirme a tots vosaltres com la vostra bellesa, d’esta foguera que sent tan part de la meua i que tant m’ha donat. Vull començar referint-me a vosaltres, ISABELINS, que sou el més important que m’ha oferit esta festa i esta foguera. Espere poder representar-vos de la forma en la qual us ho mereixeu i poder estar a la vostra altura i a la de la nostra foguera.

D’altra banda, m’agradaria agrair a totes les persones que aporten el seu granet d’arena a esta festa que tant ens agrada i ens unix, però en concret a aquells veïns que enriquixen d’una forma o una altra a esta comissió que treballa de manera incansable perquè el nostre barri, un any més, es vista de música, amb les seues bandes i les seues nits de raco; pólvora, amb les seues mascletàs en cada cercaviles que realitzem passant per cada raco d’este barri; i foc, amb eixes nits de cremà que tant ens agrada viure.

Finalment, vull aprofitar esta oportunitat que tinc per a arribar a vosaltres i dir-vos que espremeu al màxim un any més esta festa, ja que estem molt prop de viure i experimentar eixos dies grans de la nostra ciutat, perquè són dies per a gaudir i compartir, i que luxe poder fer-ho amb tots vosaltres.

Isabelins les nostres benvolgudes festes ja són ací, continuarem sent LA QUE MÉS PITA.

Amb tot el meu afecte,

La vostra bellesa 2024.

Cristina Huesca i Climent Bellesa de la Foguera Santa Isabel

COMISSIO DE LA FOGUERA SANTA ISABEL '

Presidenta

Elena Baeza i Mallén

Vicepresident 1r

José Llavador i López

Vicepresidenta 2a

Rocío Beltri i Santacruz

Tresorera

Ainhoa Galán i Gálvez

Secretària

Nuria Ayela i Caturla

Delegada de Federació

Andrea Such i Navajas

Delegada d´infantils

Cynthia Sánchez i Valencia

DELEGACIONS DE LA FOGUERA SANTA ISABEL 2024

Delegació Artística

Lirios Castelló i Cantó

María Casas i Ayela

María Morán i Alcaraz

Marta Valois i Pérez

Miguel Ángel Carratalá i Hernández

Paula Sánchez i Orts

Reyes Llavador i Castelló

Rocío Beltri i Santacruz

Delegació de Bellesses

Cristina Huesca i Climent

María Del Mar Rodríguez i Riera

Delegació de Desfilades i Protocol

Ainara García i García

Andrea Such i Navajas

Elena Baeza i Mallén

India Jerez i Gómez

Lirios Castelló i Cantó

María Del Mar Esquerdo i Alemañy

Nuria Ayela i Caturla

Paula Sánchez i Orts

Silvia Iborra i Santamaría

Delegació d´Esdeveniments

Manuel Gómez i Yagüe

Delegació Gastronòmica

José Luis López i Pérez

María José Valencia i García

Yolanda Paredes i Azuar

Delegació de Infantils

Cynthia Sánchez i Valencia

María Del Mar Rodríguez i Riera

Noemí Martín i García

Delegació de Juvenils

Ainara García i García

Cristina Huesca i Climent

India Jerez i Gómez

Delegació de Llibret

Ainhoa Galán i Gálvez

Lirios Castelló i Cantó

Lucía Vallés i Iborra

Santiago José Sánchez i Orts

Delegació del Local Social

José Luis López i Pérez

Delegació de Loteria

Ana María Ozores i Gallar

Francisco Bort i Alapont

María Del Mar Rodríguez i Riera

Delecació de Monuments

Fernando Miquel i Mozos

Santiago José Sánchez i Orts

Juan Miguel Gómez i Fonseca

Delegació de Patrocinis

Aida Galán i Gálvez

Ainhoa Galán i Gálvez

Cynthia Sánchez i Valencia

Paloma Llavador i López

Delegació de Racó Popular

Andrea Such i Navajas

Elena Baeza i Mallén

José Llavador i López

Juan José Fructuoso i Devesa

Lirios Castelló i Cantó

Miguel Ángel Carratalá i Hernández

Delegació de Recompenses

Noemí López i Paredes

Delegació de Xarxes Socials

Lucía Fructuoso i Martínez

María Casas i Ayela

REPRESENTANTS

BELLESES 2024

BELLESA INFANTIL

Alicia Gómez i Rodríguez

BELLESA

Cristina Huesca i Climent

DAMES D'HONOR INFANTILS 2024

Paola Jurado i López

Olivia

DAMES D'HONOR 2024

María Casas i Ayela

María Galindo i Esquerdo

PADRINA D'HONOR INFANTIL 2024

María Olcina i Llorca

PADRINA D'HONOR 2024

Lucía Vallés i Iborra

COMISSIONADA D'HONOR INFANTIL 2024

Chloe Beltri i García

Jesús Galán i Gálvez

COMISSIONADES D'HONOR 2024

Marta Galindo i Esquerdo

Marta Valois i Pérez

India Jerez i Gómez

QUADRE D'HONOR

Presidents d’Honor Perpetus

Jaime Pertusa i Sáez

Santiago Sánchez i Abellán

Tresorer d’Honor Perpetu

Santiago Fuentes i Barrachina

Comissionat d’Honor Perpetu

Valeriano Martín González i Pérez

Foguerers

d’Honor

Excel·lentíssim Ajuntament d’Alacant

Falla Visitaçió-Oriola

Foguera Tómbola

Foguera Carolines Baixes

Muses del Foc

Aurora Martínez i García

Paloma Llavador i López

Nuria Larrosa i Costa

Inés Llavador i Castelló

Cremador d’Honor

Vicente Huesca i Ribes

MUSA DEL FOC

Inés Llavador i Castelló

MONUMENTS

FOGUERA INFANTIL 2024

“EL

JOC DE LA TERRETA!”

Primera categoria

Sergio Guijarro i Pastor

GERMANS DE FOC

FALLA GERMANA VISITACIO ORIOLA '

President Carlos Picazo i Serra

President Infantil

Alejandro Ortiz i Lluch

Fallera Major Carmela Libertad Martí i Andreu

Fallera Major Infantil Arantxa Ortiz i Lluch

FOGUERA GERMANA D'ALACANT CAROLINES BAIXES

President Infantil

Izan Luna i Fernández

Bellesa Infantil

Daniela Fernández i Sánchez

Dames d’Honor Infantils

Alba Illana i Más

Nora Denia i Abad

President Francisco José Abad i Sánchez

Bellesa

Teresa Picó i Baeza

Dames d’Honor

Lucía Díaz i Martínez

María Guijarro i Peláez

Minerva Abad i Giner

FOGUERA AFILLADA D'ALACANT TOMBOLA

Juan Manuel Vera i Pastor '

President

Bellesa

Ana Isabel Sarrión i Esteve

Dames d’Honor

Ana Isabel Lara i De La Torre

Beatriz Reverte i Berna

President Infantil

Izan Santamaría i Porto

Bellesa Infantil

Alma Rubio i Pastor

FOGUERA AMIGA D'ALACANT ALTOZANO

President Infantil

Triana Ruiz i Ponsoda

Bellesa Infantil

Altea Ruiz i Ponsoda

President Luis Miguel Giménez i Jerez

Bellesa Alejandra Gómez i Balaguer

Dama d’Honor

Paula Mira i García

PROGRAMA DE FESTES

-Dissabte, 1 de juny-

-19.00h Homenatge als Foguerers i Barraquers a la Plaça d’Espanya.

-19.30h Desfilada del Pregó.

-21.00h Pregó oficial de festes des del balcó de l’Ajuntament, inici oficial a les festes de la ciutat.

-23.00h Festa del Pregó i benvinguda a les Fogueres 2024 a la Zona Volvo.

-Diumenge, 2 de juny-

-14.00h Mascletà Pólvora tot l’any a la Plaça Juan Pablo II.

-Divendres, 7 de juny-

-23.30h Mascletà nocturna al Carrer Francisco Muñoz Llorens.

-Dissabte, 8 de juny-

-18.30h Entrada de Bandes i desfilada de Comissions.

-Dissabte, 15 de juny-

-14.00h Mascletà Pólvora tot l’any a la rotonda Agatángelo Soler.

-19.00h Cavalcada del Ninot.

-Diumenge, 16 de juny-

-19.00h Clausura de l’Exposició del Ninot en l’antiga Llotja de Peix i recompte de vots per a conéixer el Ninot Indultat 2024.

-Dilluns, 17 de juny-

-23.00h Arribada del Foc a “El Corte Inglés”.

-Dimarts, 18 de juny-

-14.00h I Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-Dimecres, 19 de juny-

-8.00hMuntatge del nostre racó popular.

-14.00h II Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

Plantà de la Foguera infantil pel nostre artista Sergi.

-Dijous, 20 de juny-

-09.00h Visita del jurat a la nostra Foguera infantil.

-14.00h III Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-19.30h Cercaviles pel districte i inauguració del racó popular.

-22.30h Nit de coca amb tonyina i bacores. Plantà de la Foguera pel nostre artista Javier.

-Divendres, 21 de juny-

-09.00h Visita del jurat a la nostra Foguera.

-11.30h Visita als comerços del nostre districte.

-14.00h IV Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-18.30h I Sessió d’Ofrena de Flors a la Verge del Remei.

-22.30 hRevetles a Barraques i Racós.

-Dissabte, 22 de juny-

-11.00h Desfilada de lliurament de premis.

-14.00h V Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-18.30h II Sessió d’Ofrena de Flors.

-17.00h Festa per als més xicotets, amb molt de joc i sorpreses. Diversió assegurada!

-22.30h Revetles a Barraques i Racós.

-Diumenge, 23 de juny-

-11.00h Farem un cercaviles visitant a altres fogueres del sector.

-14.00h VI Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-19.30h Cercaviles pel districte.

-20.00h LXVI Desfilada Folklòrica internacional.

-22.30h Revetles a Barraques i Racós.

-Dilluns, 24 de juny-

-8.00h Despertà.

-11.00h Esperem que arribe des de València la nostra Falla germana Visitació Oriola per a rebre’ls a peu de monument.

-14.00h VII Sessió del Concurs de Mascletàs a la Plaça dels Estels.

-15.00h Menjar de germanor de la nostra Falla al racó popular.

-19.00h Missa de Sant Joan en la nostra Parròquia Sant Antoni de Pàdua. Després farem el cercaviles de comiat al nostre barri.

-22.30h Revetles a Barraques i Racós.

-00.00h Tret de la monumental palmera des del Mont Benacantil a càrrec de la Pirotècnia Germans Sirvent i a continuació la Nit de la cremà, començant per Foguera Oficial en la plaça de l’Ajuntament.

Seguidament cremà de la resta de fogueres en cadascun dels districtes de la ciutat. Quan arriben els bombers, cremà de les nostres Fogueres.

-Dimarts, 25 de juny-

-00.00h I sessió del concurs de Focs

Artificials a la Platja del Cocó.

-Dimecres, 26 de juny-

-00.00h II sessió del concurs de Focs

Artificials a la Platja del Cocó.

-Dijous, 27 de juny-

-00.00h III sessió del concurs de Focs

Artificials a la Platja del Cocó.

-Divendres, 28 de juny-

-00.00h IV sessió del concurs de Focs

Artificials a la Platja del Cocó.

-Dissabte, 29 de juny-

-19.00h Desfilada del Coso Multicolor.

-00.00h V sessió del concurs de Focs

Artificials a la Platja del Cocó.

COL·LABORADORS DEL NOSTRE BARRI

“Volem expressar el nostre més sincer agraïment per la vostra col·laboració desinteressada i suport durant tot l’exercici fester amb la nostra Foguera. Gràcies a l’esforç de tots vosaltres, enguany podrem omplir una vegada més els nostres carrers de música festera, vestits tradicionals, il·luminació als carrers i plantar els monuments que definixen l’eix central de les nostres festes en el nostre barri. La seua generositat i dedicació fan que la nostra celebració siga encara més especial.

Una vegada més, volem donar-los les gràcies per la seua valuosa contribució i esperem que gaudisquen de totes les activitats i esdeveniments que hem preparat per a enguany.

Gràcies per ser part de la nostra foguera!”

Alfredo Sebastián i Mila

Álvaro Montesinos i Lucio

Antonia Oliver i Oliver

Carmen Pérez i Díaz

Carmina Maltes i Marín

Dolores Amorós i López

Dolores Martínez i Montaner

Domingo Fernández i Parra

Domingo Tomás i Pastor

Elisa Pastor i Martínez

Encarnación Penalva i Rubert

Esperanza López

Eulalia Santana

Farmacia Pascual Molina

Fernando Nosti i Álvarez

Gracia Fernández i Pastor

Inma Carratalá i Galvañ

Isaura María Núñez i Orts

Josefa Avilés i Rueda

Josefa Rubio

Juan Francisco Lorencio i García

Lolita Aracil i Aldeguer

Maite Llinares i García

Manolita Terol i López

María Candela Espí

M.ª Carmen López i Bustos

M.ª Carmen i Miguel

María Dolores Jerez i García

María Teresa i Arenas

María Teresa Bernabeu i Bernabeu

María Teresa Mallén i Ayela

María Teresa Rico i Mora

Matilde Martínez i Antón

Pascual Campoy i Saorín

Rosa María Bernabeu i Bernabeu

Rosa Santamaría

Sabina Bencenilla

Santiago Sánchez i Abellán

Vicente Alexandre i Reus

Vicente Baeza i Quereda

GALERIA COMERCIAL

“Volem expressar el nostre més sincer agraïment a tots els comerços i empreses col·laboradores que han fet possible l’edició d´aquest Llibret de la nostra foguera per a les festes de Fogueres 2024.

Gràcies al vostre generós suport, hem pogut dur a terme aquest projecte i compartir amb els alacantins la màgia i la tradició de les nostres festes.

Gràcies per formar part de la nostra història i per ajudar-nos a mantindre viva la flama de la festa!”

www. itesel.es

calidad medioambiental

- CONTROL DE PLAGUES URBANES

- PREVENCIÓ I CONTROL DE LA LEGIONEL -LA

- AUDITORIA DE LA QUALITAT DE L'AIRE INTERIOR

- NETEJA DE CONDUCTES D'AIRE CONDICIONAT

itesel els desitja Bones Festes Segueix-nos

ELS DESITJA BONES FESTES DE FOGUERES

DISTRIBUCIÓ DE PRODUCTES

C/ San Mateo n.30, Alacant, CP: 03012

Tel. 965 25 20 03

CONGELATS

C/ Río Turia local 10B, “C.C. Sol y Luz” Sant Vicent del Raspeig, CP: 03690

Tel. 865 81 20 93

Espacio acogedor en el corazón de la Ciudad, situado a un paso de la Emblemática Plaza de Toros de Alicante