II. ELS FUNDADORS DE LA CLÍNICA PLATÓ
Roviralta signà aquesta monografia com a «Cirurgià ortopèdic i de nens de l’Institut Policlínic i de la Lluita contra la Mortalitat Infantil. Exprofessor de la Facultat de Medicina de Barcelona» i la dedicà al doctor Gallart i Monés, «mestre de tots, que inicià fa molts anys una labor divulgadora de la pato logia abdominal». Roviralta sentia la necessitat de divulgar l’estat dels problemes quirúrgics abdominals més importants que plantejava la clínica pediàtrica. Un altre objecte d’aquest treball és definir criteris i dictar normes de conducta com més concretes millor per a poder servir de guia. La seva inquietud i el seu esperit crític i d’observació el van dur a enunciar els nous punts de vista (ectòpia gàstrica, apendicitis antibiòtiques, nova nomenclatura per a les hèrnies dels hiatus, etc.) que el van convertir en una autoritat internacional. A la revista «La Medicina Catalana» publicà el 1934, com una separata de La cirurgia abdominal del nen , un estudi titulat Estenosi hipertròfica del pílor,183 on recomanava primerament intentar mèdicament solucionar el problema del trànsit alimentari amb antiespasmòdics, farinetes denses i rentats gàstrics, i, si això fracassava, portar el malalt a la sala d’operacions. Així, el mateix any 1934, Roviralta proposà unes Normes d’orientació de criteri i fixació de conducta en els principals problemes apendiculars del nen,184 ja que divulgar les indicacions quirúrgiques en els nens sempre va ser una idea permanent en ell. Després d’un debat i d’aconseguir el consens, la Societat Catalana de Pediatria adoptà aquestes normes, les recomanà i les féu objecte d’una campanya de divulgació. En un intent d’aprendre de la medicina nord-americana, el 1936 Roviralta anà als Estats Units. Quan va saber que a Nova York no hi havia cap servei de cirurgia pediàtrica ni cirurgians destacats en aquesta especialitat, tingué una bona decepció. Roviralta va ser un participant actiu en els inicis de la Societat Catalana de Pediatria, tresorer durant els anys 1929-1931 i vicepresident durant el bienni 1933-1935. Fou també l’iniciador de la represa d’activitats després de la Guerra Civil i el seu president l’any 1947. L’any 1945 va rebre l’encàrrec d’Agustí Pedro i Pons, aleshores president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
113