Figura 5. Mètodes d’RM utilitzats sovint en l’estudi del neurodesenvolupament i l’aprenentatge
Les àrees cerebrals implicades en tasques com la lectura són diferents de les implicades en el càlcul, la música, així com en diferents reaccions emocionals.
a) RM estructural: mesura la mida i la forma d’una determinada estructura (exemple: nucli caudat i gir frontal inferior en blau). b) RM funcional: mesura els patrons d’activitat cerebral durant la realització de determinades funcions cerebrals (en vermell i groc). c) Tractografia: estudia les connexions entre determinades àrees cerebrals (en vermell, blau i verd). Font: Casey, B. J.; Galvan, A.; Hare, T. A. “Changes in cerebral functional organization during cognitive development”. Current Opinion in Neurobiology, núm. 15 (2005), p. 239–244.
Cada aprenentatge no es correlaciona amb una única regió cerebral, sinó amb un conjunt de xarxes neuronals multisensorials distribuïdes per tot el cervell. Aquí rau la importància creixent de les tècniques que valoren la connectivitat cerebral, com la tractografia, per avançar en el Estudis recents han demostrat que es pot modificar el funcionament cerebral amb diferents tractaments de reeducació.
coneixement del neurodesenvolupament. Els estudis de neuroimatge ens mostren la correlació anatòmica i funcional en les diferents funcions cognitives i aprenentatges. Les àrees cerebrals implicades en tasques com la lectura són diferents de les implicades en el càlcul, la música, així com en diferents reaccions d'índole
emocional.
Amb
aquestes
tècniques
podem
veure
el
funcionament cerebral durant una tasca realitzada per un subjecte ben dotat per fer-la, i comparar-ho amb el funcionament cerebral quan aquesta tasca la du a terme una persona discapacitada per a la tasca en qüestió. Una prova de la plasticitat cerebral és l'evidència que amb reeducació específica es pot modificar el funcionament cerebral i acostar el perfil d'una persona amb un trastorn cognitiu al de la normalitat (figura 6). En els últims anys, diferents estudis han mostrat com
es
modifica
el
funcionament
cerebral
amb
determinats
tractaments de reeducació. Aquesta línia de treball obre un camí de gran utilitat per al disseny de programes de reeducació, l'eficàcia dels quals era difícil de demostrar fins al moment. En el capítol dels
72