La creativitat infantil – Mariola Lorente
qualitatiu, per entendre variables familiars més complexes, com el clima de la família, l'estil parental, les pautes d'interacció i la relació d'aquestes variables amb el desenvolupament del comportament creatiu. En l'actualitat s'ha rebutjat la idea que la creativitat es transmeti genèticament. El que pot semblar hereditari són en realitat comportaments apresos en un entorn familiar creatiu. Cal, per tant, prestar una especial atenció als estils de criança i educació per determinar la seva influència en la creativitat.
Els primers estudis sobre l'origen de la creativitat es basaven en la genètica familiar, recorrien als arbres genealògics dels artistes. Després es va passar a una concepció biogràfica, rebutjant la idea que la creativitat pugui ser hereditària.
Un estil autoritari exigeix conformitat i acceptació, fet que redueix el pensament i activitat creatius. A les llars d'individus creatius sovint es troben estils menys convencionals, menys rígids i més flexibles que fomenten la llibertat d'expressió i una major independència, el que propicia l'originalitat. S'ha suggerit que el distanciament o desafecció dels progenitors podria fer que el nen fos més autònom i independent, la qual cosa facilita l'actitud creativa. Alguns teòrics suggereixen que quan els pares són rebutjats, es genera una rebel·lia en el nen que estimula el pensament independent. Molts casos de grans artistes mostren com van tenir infàncies marcades pel drama, els problemes familiars o econòmics, morts, maltractaments… Com si les famílies desestructurades o conflictives fossin terreny de cultiu per a la creativitat. (Kerr i Chopp, 1999). Csikszentmihalyi (1991) va entrevistar a 91 individus excepcionals reconeguts per la seva creativitat (actors, pintors, músics, escriptors, homes de negocis i científics), per descobrir com havien arribat a ser tan creatius. En termes d'influència familiar, va trobar que en la majoria dels casos, els pares d'aquests individus s'havien preocupat d'estimular i dirigir els interessos dels seus fills. Va analitzar gran varietat d'influències parentals de les quals no totes eren positives, però només va trobar uns pocs casos en què la influència parental apareixia com una força totalment negativa.
Se sap que en el desenvolupament de la creativitat influeixen els estils educatius dels pares. L'estil autoritari no l'afavoreix. Els estils flexibles i relaxats, on les famílies s'involucren fomentant la llibertat i l'autonomia del nen sí afavoreixen la creativitat.
96