Alacant, font de cultures

2021

Alacant, font de cultures Foguera Plaça de Gabriel Miró

Emblema d’Or i Brillants Col·lectiu Fundada en 1928

Alacant, font de cultures Foguera Plaça de Gabriel Miró

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l´ús del Valenciá de l´any 2021.

Alacant, font de cultures

SUMARI 3 4 8 12 16

Editorial Entrevista a don Manuel Olcina Domenech, director tècnic del museu arquelològic d’Alacant.

Lucentum, la casa de les cases.

Alacant entre cultures (xicotet entremes) L’arròs, base de la nostra cuina. Una mica d’història i molts arrossos

20

Recuperant de Llibrets Antics

22

Gabrielito

23

Botelló per Fogueres, no; Fogueres per botelló

24

Saluda Presidenta infantil

25

Saluda Presidenta

26

Records

Depòsit legal: A-234-2019 Edita: Foguera Plaça de Gabriel Miró Direcció i coordinació: Dulce María Jiménez Gutierrez Ana Belén Gómez López Impressió i maquetació: INGRA impressors

Enguany fem el llibret, primer indici que tot, a poc a poc, torna a la normalitat… a la normalitat a mig fer, perquè molts de nosaltres hem sigut tocats pel Covid19, de l’una o l’altra manera. Molta gent falta, molta gent té por, molta gent veu un abans i un després a la pandèmia però confiem que tot torne i d’una manera millor. Volem tornar al color i a la calor de la Festa. Sentir de nou l’alegria i també la cautela.

Més primerenc que tard arribarà i ací estarem, celebrant que per fi aquests dos últims anys han passat, com passa un mal somni per a reprendre la vida, que al final és l’única cosa que importa.

Volem tornar a sentir la il·lusió, tornar a fer plans, tornar a recuperar el present i també el futur, per això ens posem en marxa i esperem no tornar a parar, volem tornar a la festa més fermosa , entre tots, amb passió i afecte, com sempre ho hem fet i complint amb el lema de la foguera: “Ben treballat”.

Comissió de la Foguera Plaza de Gabriel Miró

3

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant, font de cultures

Entrevista a don Manuel Olcina Domenech , director tècnic del museu arquelològic d’Alacant.

Foguera plaça de Gabriel Miró: De quina època daten els poblaments humans més antics de la província d’Alacant?

M. Olcina: Els Ibers tenien contacte amb grecs i cartaginesos per mitjà del comerç.

M. Olcina: Els poblaments més antics assentats a la província procedeixen de la prehistòria. Prop d’Alcoi, al Salt, hi ha assentaments del paleolític mitjà de grups humans neandertals, d’aproximadament 60.000 a 50.000 anys A C.

Encara que les fonts clàssiques parlen de que va haver-hi colònies gregues, aquestes no s’han trobat, per la qual cosa no es pot confirmar. El que sí que es pot afirmar és que els Ibers van prendre l’alfabet grec per a materialitzar la seua llengua, una variant que van denominar escriptura greco ibèrica. No podem traduir la seua llengua però sí que llegir els textos (En làmines de plom, inscripcions en pedra, o grafiti en ceràmica) ja que coneixem el valor fonètic dels signes.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Per quines zones fa excavacions principalment el MARQ? M. Olcina: El museu fa excavacions en diversos punts de la província: Calp, Callosa de Segura Albatera, Pedreguer, Beniarrés i en els jaciments que gestiona el museu com són els del Tossal de Manises (Lucentum) en la Albufereta d’Alacant i en la Illeta al Campello, on es troben restes arqueològiques des de la prehistòria fins a l’edat mitjana.

Aquestes dues excavacions estan musealizadas i obertes al públic com a parcs arqueològics. En elles va realitzar extenses excavacions don Enrique Llobregat anterior director del museu.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Quines són les restes arqueològiques més antics de la ciutat d’Alacant?

M. Olcina: Els jaciments més antics que tenim estan al Tossal dels Basses en la Albufereta amb poblament neolític i a la Serra Grossa de l’edat del bronze.

Després tenim els jaciments ibèric també el turó de les basses, en la Albufereta i un assentament púnic molt important al Tossal de Manises, sobre ella es construiria la ciutat romana de Lucentum. En el mateix lloc, en la Albufereta, podem trobar grans vestigis tarde antics, amb cementeris visigots i islàmics. Finalment la ciutat islàmica s’estableix a pell de Benacantil en el segle X. Hem tingut la sort de tindre una conversa llarga, interessant i esclaridora amb don Manuel Olcina Domenech, director tècnic del museu arqueològic d’Alacant (MARQ). La conversa ha girat sobre les cultures que van deixar major petjada en el que hui és Alacant i per tant, la van formar: la Ibera, la romana i la musulmana.

4

M. Olcina: Començar dient que la cultura ibèrica és pròpia de la franja mediterrània de la península ibèrica, amb influències fenícies, gregues i púniques mentre que la romana o islàmica naixen en altres territoris i s’implanten per conquesta, encara que al final formaven part essencial de la nostra història i cultura.

Per tant tot el poblament antic a Alacant estava fins a època islàmica en la Albufereta i a partir del segle X, on està hui el barri antic.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Van tindre contacte els Ibers amb altres pobles mediterranis?

Foguera plaça de Gabriel Miró: El poble iber tenia una cultura desenvolupada?.

M. Olcina: Per descomptat. Els Ibers eren una cultura avançada. Molts dels seus trets els coneixem per l’escultura, d’una qualitat molt alta, i per les imatges que decoraven els seus atuells on hi ha escenes de combats, d’activitat agrícola, de dansa, etc.

La cultura ibèrica cobreix l’espai temporal entre finals del segle VI a. C. i el segle I d. C. els dos últims segles estan sota el domini de Roma, és a dir, no eren una cultura independent.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Com es es distribuien per la zona?

M. Olcina: El món ibèric estava dividit en el que els romans deien tribus o regions, el que habitava ací era el dels contestans, que abastava la província d’Alacant, el sud de València i alguna cosa d’Albacete i Múrcia. Tota aquesta zona estava esguitada de poblats ibèrics que dominaven un territori del qual obtenien la seua riquesa, bàsicament de l’agricultura i ramaderia.

Els poblats solien estar envoltats per una muralla i les cases eren de construcció i distribució en general senzilla, a més podria veure magatzems o llocs de culte com en la Illeta del Campello.

Foguera plaça de Gabriel Miró: D’on prové el terme Iber M. Olcina: Una teoria És que deriva de “Iber” que podria significar riu i que donaria el nom a l’actual Ebre.

5

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Foguera plaça de Gabriel Miró: I en quin moment arriben els romans i següents pobles dominants?

M. Olcina: els romans arriben per la guerra contra els cartaginesos a la fi del segle III a. C. part d’aquesta guerra es va desenvolupar en la península ibèrica i els romans, en véncer, es queden amb aquestes terres, cosa que no significa que els Ibers desaparegueren. Segueix en la seua cultura sota el domini polític i militar romà.

Hi ha una conquesta, però els Ibers segueixen com a cultura important dos segles més.

Després d’això, l’emperador Augusto organitza l’imperi i es produeix una major implantació de la cultura romana. És en definitiva un canvi cultural més que de població.

Itàlics o romans també vindrien a les nostres terres com a colons, comerciants o llicenciats de l’exèrcit.

L’imperi romà arriba amb tal estructura política fins a mitjan segle V. Després d’aquest període entrem en l’època Tardoantigua, dominada pels visigots fins al segle VII i posteriorment la cultura islamica, on arriba gent del nord de Africa i pròxim orient. No és un grup massa nombrós, però sí prou fort per a provocar una transformació cultural.

El canvi de la cultura visigoda a la islàmica es produeix per un fet bèl·lic, però en aquesta zona no va ser tan traumàtica ja que es va fer un pacte entre visigots i musulmans, l’anomenat Pacte de Teodomiro.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Hi ha festivitats assenyalades i conegudes d’aquests pobles?

M. Olcina: Suposem que els Ibers dedicaven festivitats als déus, encara que no hi ha molta documentació sobre això, sí que apareixen espais de culte: temples, coves on s’anava a celebrar. No coneixem de quin tipus eren aquests cultes perquè no hi ha suficients dades per a conéixer-los amb detall.

Sí que se sap molt més dels romans i les seues festivitats als déus pagans, pel calendari romà i festivitats dedicades a emperadors i membres de la seua família.

Les festivitats es cristianízan ja en l’última etapa de l’imperi romà, ja que la religió Cristiana es converteix

6

en l’única oficial. Quan s’implanta la cultura islàmica, evidentment tot canvia.Les celebracions col·lectives o ritus religiosos de la comunitat passen de les esglésies a les mesquites.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Hi ha festivitats assenyalades i conegudes d’aquests pobles?

M. Olcina: Suposem que els Ibers dedicaven festivitats als déus, encara que no hi ha molta documentació sobre això, sí que apareixen espais de culte: temples, coves on s’anava a celebrar. No coneixem de quin tipus eren aquests cultes perquè no hi ha suficients dades per a conéixer-los amb detall.

Sí que se sap molt més dels romans i les seues festivitats als déus pagans, pel calendari romà i festivitats dedicades a emperadors i membres de la seua família.

Les festivitats es cristianízan ja en l’última etapa de l’imperi romana, ja que la religió Cristiana es converteix en l’única oficial.Quan s’implanta la cultura islàmica, evidentment tot canvia.Les celebracions col·lectives o ritus religiosos de la comunitat passen de les esglésies a les mesquites.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Se sap d’on procedeix el nom actual de la ciutat?

M. Olcina: El nom de la ciutat d’Alacant procedeix del nom llatí Lucentum, que significa brillant. Hi ha qui diu que ve pel color de les roques de les muntanyes com el Benacantil o Serra Grossa, però no hi ha certesa absoluta d’aqueixa idea.

De Lucentum, el nom passa a l’àrab Lqnt (o Laquant), i d’ací a Alacant o Alacant.

Foguera plaça de Gabriel Miró: Alguna d’aquestes cultures ha tingut algun tipus de celebració similar al que són hui actualment les fogueres?

M. Olcina: Les Fogueres són una festivitat al solstici d’estiu que se celebren en tota Europa, on es commemora i celebra el dia amb més hores de llum solar. En molts lloc se celebra amb foc, el símbol de la llum. Les fogueres en la nit simbolitzen la llum regnant sobre la foscor.

No hi ha evidències que tinguen res a veure amb les cultures de les quals estem parlant.

Només ens queda donar-los les gràcies per la seua disposició i per la seua col·laboració en el nostre llibret.

Amb tot l’afecte de la Foguera Plaza de Gabriel Miró.

7

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant, font de cultures

Lucentum, la casa de les cases.

Casa Romana domus amb peristil

així avançar-se a qualsevol enemic que rondara a prop.

Les fortificacions solien dotar-se de torres de vigilància.

Pati triangular

En el jaciment de Lucentum, hi ha registres de poblats que van des de la prehistòria a l’època islàmica, i per això podem saber amb bastant certesa com es vivia a Alacant i com van viure els nostres avantpassats.

Encara que hi ha poques restes de l’època ibèrica, un dels més antics és la denominada CASA DEL PATI TRIANGULAR. … Però abans de parlar de les seues cases deberiamos saber com vivien.

8

Els Ibers vivien en pobles i ciutats generalment emmurallades amb pedra i Adobe i situades en zones altes o turons.

En canvi, els xicotets assentaments, se situaven en les zones planes i sense cap fortificació, ja que la seua finalitat no era altra que la comercial, ramadera i agrícola.

Però abans de res, cal destacar que els seus grans poblaments se situaven sempre en punts estratègics, amb la finalitat de controlar els encreuaments de camins i

Dins de les seues muralles trobem un gran complex d’estructures i habitatges, aquestes eren de planta quadrada o rectangular i de diferents grandàries. Cadascuna comptava amb la seua llar central i el seu rebost. Els habitatges es construïen de pedra en la base i tova en les parets, de fusta les estructures i de brancatge i fang la sostrada… La població Ibera s’agrupava en llocs fortificats o oppidum ( de llatí lloc elevat) , nuclis poblacionals situats en llocs alts, per a poder defensar-los millor en cas d’atacs i des dels quals poder controlar millor els territoris circumdants. En aquests poblats, típics d’una societat protourbana, desenvolupaven les seues activitats econòmiques, polítiques i socials, a més de ser residència de l’aristocràcia local.

L’urbanisme dels poblats i assentaments Ibers era complex, agrupat en pomes que limitaven la xarxa de carrers, alguna cosa semblança a les grans urbs de hui dia, però és moltíssima menor escala.

En Lucentum podem trobar la casa del pati triangular, que constaria de dos pisos.

De coberta plana per a ser utilitzada com a adarb, un lloc elevat de vigilància, i protegida per un parapet emmerletat.

També comptava amb un elaborat sistema de recollida i magatzematge d’aigua, que ens revela que en la seua construcció van intervindre constructors no ibéros, amb molta probabilitat cartaginesos.

LA CASA ROMANA Si veiem un pla de la casa romana en el seu pla des de dalt, podem descobrir com es vivia en ella i quina era la seua distribució.

El primer que podem observar és que hi ha dues parts molt ben diferenciades.

Una d’aquestes parts contenia un pati interior anomenat perystilum.

El Perystilum tenia un jardí amb una font envoltat de columnes, on els romans gaudien dels seus moments de relaxament.

9

Foguera Plaça de Gabriel Miró

L’altra part de la casa es componia de les estades per a viure i un altre pati interior.

Aquest pati anomenat Atrium que estava envoltat de columnes i cobert per una teulada inclinada amb una obertura central anomenada “*compluvium” permetia que l’aigua de la pluja es recollira en una cisterna “impluvium” posicionada enmig del pati.

Les gargamelles era el corredor d’accés a la casa, anava directament al “atrium” que connectava amb les altres estades de la casa.

L’habitatge que millor detalla la casa romana en Lucentum és la “Domus amb peristil.”

A part de les parts ja esmentades en una Domus de l’època, apareixen dues àmplies sales per a representacions i banquets.

No era una casa romana típica ja que pels propis condicionamentsarquitectònics de la zona en què s’implanta, mostra un estadi en l’evolució de la tipologia residencial romana des del átrium ha perdut el seu lloc predominant en l’articulació del conjunt i les seues funcions representatives i distribuïdores.

l’hotel Hesperia Alacant. Per a visitar el jaciment si no es practica el golf, cal demanar permís a la direcció del camp o bé assistir a algun dels campionats que se celebren al llarg de l’any.

El nom d’aquesta extensa vila romana prové d’estar situada en el que era la hui desapareguda Finca Ferrer.

La vila conserva prop d’un centenar de departaments distribuïts en diverses zones. És un exemple perfecte de vila romana tal com l’entenien els escriptors de l’època. Per a aquests les viles havien de constar de tres parts: pars urbana, que era l’habitatge dels amos i generalment decorada amb gran luxe; pars rustica, la zona dedicada als habitatges dels treballadors; i pars fructuraria, zona destinada al conjunt d’instal·lacions industrials: magatzems, premses, aljubs, forns, etc. No sols eren lloc de residència de les classes acomodades, també eren centre organitzador de l’explotació de l’agro circumdant.

L’habitatge que es troba en Lucentum correspondria o va poder pertànyer a un membre de l’elit local o terratinents o comerciants de riquesa limitada en l’escala d’una ciutat molt provinciana.

Les estades habitables al voltant del atrium:

LA CASA MUSULMANA

L’habitació més gran era la cuina que alhora era també la més retirada de l’accés a la casa.

De la casa musulmana, en general, cal ressenyar diferents qüestions.

Els cubiculum eren els dormitoris dels habitants.

L’habitació de l’amo de la casa era la tablinum i estava retirada de la resta.

La primera és l’anonimat i estanquitat de la casa al carrer. El nucli de la casa era el pati quadrat o rectangular, però sempre xicotet en el qual se solia existir un pou i a vegades un emparrat.

L’estada on es reunien per a menjar era el triclinium i estava al costat de la tablinum.

Com a exemple de casa Romana, eixim només uns metres de Lucentum per a anar-nos a la Casa Ferrer.

El segon tret són les seues galeries, que rares vegades passaven de dues.

Donaven entrada a altres tantes sales i a la cuina, rebost i latrina i, tal vegada, a una escaleta estreta.

La vila romana es troba a la platja de Sant Joan, en un context inusual, ja que està dins del camp de golf Alacant, concretament en el clot 14 sent un dels obstacles del recorregut. És difícilment explicable aquesta ubicació, quan per les seues dimensions i interés hauria d’estar adequada per a la seua visita ja que és un magnífic exemple de vila romana bajoimperial, tant per la seua grandària com per la conservació de les seues estructures.

El tercer tret consistia en la radical separació entre els homes i les dones, que ocupaven parts diferents de la casa: els primers usaven la zona representativa pròxima a l’entrada mentre elles vivien en la part posterior o en els alts ,denominada harem provinent de la paraula Haram ,en el sentit de sagrat o prohibit.

L’accés al camp de golf es troba en l’Avinguda Locutor Vicente Hipòlit, 37, a la platja de Sant Joan, prop de

10

La quarta característica és la quasi total absència de mobles, reduïts als sopars, estores, coixins, altes i tarimes amb matalassos per a ser usades com a llits, perquè la mateixa habitació pel que la mateixa habitació va servir per a la vida de Una per a dormir, perquè

Casa musulmana del Paseito Ramiro

bastava amb córrer unes cortines les que separava les famílies les tarimes de la resta de la sala.

cions que es van fer per a rescatar la torrassa de. Sant Sebastià en el Paseito Ramiro

En Lucentum no hi ha constància de cap vila Romana però sí d’un cementeri, ja que aquest va ser el destí que li van donar en aquesta època.

Quant a l’habitatge, es van localitzar estructures de murs de tapiera islàmiqueque corresponen, molt probablement, a un habitatge sumptuós de finals del segle XII o XIII, corresponent a l’última etapa islàmica a Alacant, l’almohade, en la qual la ciutat musulmana, anomenada Madîna Laqant, estava ja plenament consolidada.

No obstant això hi ha constàncies d’aquesta viles més cap al centre de la ciutat, concretament en les excava-

11

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant entre cultures (xicotet entremés )

Alacant, font de cultures

Música adequada , canó de llum a angle esquerre seguint a una parella vestida amb túniques, caminant fins a situar-se en el centre.

DUES IBERES: Senyores, senyors, siguen benvinguts.

(Fer un pas cap endarrere per a donar peu a altres protagonistes)

IBERA 1: pertanyem a un dels pobles que han fet de la ciutat el que és hui dia

ROMANA I: Ocell, alacantins! Nosaltres, les romanes us saludem.

IBERA2: som avantpassades de la nostra actual ciutat.

…I a diferència de les nostres amigues les Iberes sabem perfectament d’on venim.

IBERA 1: nosaltres i pobles que ens van antecedir i ens van succeir formem els fonaments de la gran casa que esteu habitant.

IBERA 2: És per nosaltres que la península que formen Espanya i Portugal es diu península ibèrica encara que també pot haver-se del riu Ebre que els romans deien iber (Ebre-Iber) té lògica.

Arribem molt prompte aquestes terres, pensem que en el neolític: 5000 anys a. C. ja estàvem donant guerra en la zona.

IBERA 1: Però no estem assentats com una gran ciutat en tot Alacant, encara que teníem una escriptura pròpia i això demostra el nostre desenvolupament.

Els Ibers ens instal·lem en Lucentum, en la Albufereta, en la Illeta del Campello i en altres enclavaments de la província.

IBERA 2: I des d’ací vam establir un pròsper comerç amb grecs i altres pobles. Van ser ells, els grecs, els que possiblement van posar el primer nom amb el qual coneixem Alacant: Akra Leuca.

IBERA 1: Què significa muntanya blanca i que es podria referir a la muntanya Benacantil.

IBERA 2: una de les nostres moltes aportacions és l’espart i el lli amb el que teixíem roba i espardenyes.

IBERA 1: menjàvem pomes, figues i magranes, a part de llegums.

IBERA 2: Una alimentació bastant sana.

IBERA 1: doncs clar! La nostra religió ara és poc coneguda, però teníem animals sagrats: el principal, el bou.

IBERA 2: Se ens dona bé l’escultura i la terrisseria i l’obra de la qual ens trobem més satisfetes és la dama d’Elx.

12

IBERA 1: ens agradava vestir bé i adornar-nos amb collarets polseres, l’or ens posava molt.

ROMANA II: Per descomptat, tots sabem que tots els camins condueixen a Roma.

ROMANA I: Com a poble conqueridor, la nostra il·lusió era expandir-nos el més possible i arribem aquest lloc per a quedar-nos.

ROMANA II: afortunadament la conquesta va ser fàcil i no s’assemblava en res a la del poblat de Astérix.

IBERA 1: Val, bo, molt bé però… què vau fer vosaltres per aquesta ciutat?

ROMANA I: construïm molts temples per exemple com teníem tants déus era fàcil que les cases més importants tingueren el seu propi temple amb els seus déus de la llar.

IBERA 2: I a part d’aqueixos temples què vau fer per aquesta ciutat?

ROMANA II: Vam introduir el clavegueram, molt útil per a la higiene i per a elevar l’esperança de vida.

IBERA 1: I a part del clavegueram i els temples,què vau fer per aquesta ciutat?

ROMANA I: construïm termes públiques, més higiene per al cos i lloc on intercanviar xafarderies.

LES DUES IBERES: però a part de temples, clavegueram i termes públiques què vau fer per aquesta ciutat?

ROMANA II: Vam fer unes Piscifactories en Els Banyets del Campello en la qual criàvem peixos. Comodíssim, sobretot es feia mal temps.

LES DUES IBERES: (amb clares mostres d’enveja): Perquè no vau fer tant, perquè a part de temples, clavegueram, termes, Piscifactories, què més vau fer per aquesta ciutat?

13

Alacant, font de cultures

ROMANA I: No insistiu, no insistiu amigues Iberes, construïm muralles millorem la qualitat de vida aportem seguretat… moltíssimes coses , és evident.

LES DUES IBERES: però a part de les muralles…

ROMANES I i II: Ja us val Iberes, ja us val, crec que són bastants les aportacions citades i només hem dit unes poques… però va una més: teníem aigua corrent i calenta pura meravella!

ROMANA I: El nom que vam posar a la nostra ciutat va ser Lucentum. I entre Akra Leuka i Lucentum i amb ajuda dels àrabs possiblement arribem al nom actual, Alacant.

(Romanes fan un pas arrere i excedeixen el lloc a les musulmanes que després d’una salutació comencen parlar) ÀRAB 1: tens raó romana perquè nosaltres hem aportat a la ciutat moltes coses. ÀRAB 2: nosaltres colonitzem durant molts anys gran part de la província i vam portar també grans millores a la societat. ÀRAB 1: vam introduir formes de reg amb les séquies, aljubs i li donàvem també a les matemàtiques; per això paraules com a algorisme o àlgebra tenen origen àrab. ÀRAB 2: la medicina també se’ns va donar bé i si no que li pregunten a Avicena que va escriure més de 300 llibres, encara que està mort… no es pot preguntar… podem dir que per a l’època en què vivim, en l’Edat

mitjana, teníem més avanços científics que els cristians espanyols i part dels europeus. ÀRAB 1: creem la universitat més antiga del món a Fes, l’any 800 i escaig, i les biblioteques també.

Totes les ciutats i pobles que comencen per Beni les nomenem nosaltres: Benidorm, Benifato, Benicarló, Benicàssim… ÀRAB 2: també les que comencen per Al com Alcoi, Albatera, Alcalalí o Almoradí. El nom d’Alacant també té a veure amb nosaltres. ÀRAB 1: nosaltres els àrabs vam introduir gran part dels productes alimentosos més emblemàtics de la ciutat: arròs, taronges, llimes i safrà… la paella no existiria sense el nostre pas. ÀRAB 2: I vam portar les palmeres com les que adornen el passeig més emblemàtic de la ciutat, l’Esplanada. ÀRAB 1: Encara que alguns creguen que àrabs i cristians barallàvem contínuament, la veritat és que ens portàvem bastant bé, però és en aquests moments d’alternança de poder més convulsos, en les quals estan basades les festes de Moros i cristians.

(EN COR TOTS ELS PERSONATGES ) TOTES: junts hem creat la ciutat que ara habitem, totes hem anat muses i origen del que hui és Alacant i estem orgulloses que la nostra terra s’haja format per molts pobles i és per això que és la millor Terreta del Mon!

15

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant, font de cultures

Sí, cadascun d’aquests pobles es van assentar en la nostra terra, i cadascun va deixar la seua empremta vegem per què.

L’arròs, base de la nostra cuina. Una mica d’història i molts arrossos

Els jaciments arqueològics ens recorden que són els romans els que comencen a instal·lar Piscifactories en la zona, concretament en la Illeta del Campello .

En aquestes Piscifactories tenien reserves de peix, que anaven menjant o bé en aqueix moment perquè parlant-ho i assecant-lo per al seu consum posterior. Per a salar i assecar feia falta, òbviament, sal que obteníem de la mar. Encara conservem aquesta indústria, sobretot en la zona de Torrevieja, on aquest producte continua sent una de les seues principals indústries.

Per aquest motiu, podem deduir el nostre gust pels salaons: fresa, mojama, bonic, sardina… Ja ens anem forjant no sols de menjar per a sobreviure sinó fer-ho pel plaer de prendre aliments cinc, que ens agrada assaborir.

Prompte arribaria l’arròs. És en un de les seues campanyes quan Alejandro Magno va a Orient i ens descobreix aquest aliment.. Parlem del 330 a. C. encara que no sabem si és per aquesta via o per una altra per se va introduir a Espanya el que sí és clar és que al principi no era més que un producte exòtic, que ens porten els romans i que no s’utilitzava com ho fem ara. Es remullat en aigua deixant eixir del midó que es prenia com a reconstituent. També s’usava picat amb altres llavors: blat, ordi i amb ell es feia una farina per a l’aliment, que es menjava formant coques o enfornant-lo. va introduir a Espanya el que sí és clar és que al principi no era més que un producte exòtic, que ens porten els romans i que no s’utilitzava com ho fem ara. Es remullat en aigua deixant eixir del midó que es prenia com a reconstituent. També s’usava picat amb altres llavors: blat, ordi i amb ell es feia una farina per a l’aliment, que es menjava formant coques o enfornant-lo.

Són moltes les influències, molts els anys, moltes les interrelacions perquè això succeïsca.

Són molts els aspectes bàsics de la nostra manera de ser les que es veuen reflectides en la nostra alimentació, en la manera de menjar dels alacantins, dels nostres gustos i preferències.

Intentarem fer una mica de gastrohistoria, que ens situe en ell perquè hui són aquestes les preferències culinàries de la nostra gent.

Els nostres primers pobladors no tenien molt per a triar i menjaven el que bonament podien caçar pescar o agafar

16

del que la naturalesa posa a la seua disposició. Per això les primeres poblacions eren nòmades, perquè quan acabaven amb els recursos anaven a terrenys menys erms. És prompte quan es comencen a establir assentaments definitius que són a càrrec dels i veure-us i tots ells alhora o alhora que ells, vindrien els romans.

El tindre les portes obertes a la mar ens donen privilegis que no es trobaven a l’interior, i alhora diversitat de cultures. Els ports de mar eren ràpids i podien comunicar les nostres costes amb terres més llunyanes com l’imperi romà o el cartaginés i també ens va obrir les portes a la cultura musulmana.

No eren arrossos com els que es consumeixen ara, eren de pitjor qualitat ja que no se separaven de la corfa.

Si aquest producte afegim un utensili de cuina dels romans consistent en un atuell per a guisar ample baix i que podia o no comptar amb anses anomenat patela podem començar a deduir-se d’aqueix vocable derivarà un altre conegut per tots, el de paella o potser s’habitada encara una miqueta. Continuarem investigant-ho.

L’arròs, el ar-ruzz dels àrabs, era un gra de grandària xicoteta que absorbia líquid durant la cocció. Havien portat aquest producte del nord d’Àfrica he introduït l’arròs a la regió valenciana… Quan els àrabs arribar a la nostra zona, la terra era àcida, seca i es va descriure

com un desert. Per això van usar l’arròs com un mecanisme per a recuperar la terra àrida i transformar la regió com una de les terres més fèrtils d’Espanya.

A part dos sistemes de reg més específic, en l’època de l’A el Andalus, els musulmans ens porten productes agrícoles hui dia molt assentats a la nostra província, com pot ser l’albergínia, els espinacs, el meló d’Alger, el meló, la bresquilla, i les taronges. Déu n’hi do.

Però tornem al cultiu que ens estava ocupant. Per a la veu es necessita gran quantitat d’aigua en negades i davant un recurs escàs, era Necessària una entitat que distribuïren els regs i per això es crearia el tribunal de les aigües, patrimoni immaterial de la humanitat des de 2009 que encara hui té un pes específic a la Comunitat Valenciana: “calle vosté, parle vosté” Però la introducció definitiva d’aquest cultiu, va patir un seriós ensopecs a causa de la insalubritat de les zones Pantanoses van portar a la regió.

Després de la reconquesta de València 1238, els cavallers aragonesos es van repartir les terres, però van patir les conseqüències de la seua falta d’adaptació a les zones pantanoses i en ells es va encebar el paludisme.

A partir d’aqueix moment, i durant segles, lluitaria la difusió del cultiu enfront de les lleis prohibitives o limitacions d’aquest. D’autoritzar-se, únicament, en terrenys naturals pantanosos improductius per a altres collites.

El rei Jaume I, protagonista en aquesta etapa històrica, va deixar escrit: “hi ha establit aquest cultiu i que s’estima de tan funestes conseqüències prohibint aquest cultiu en els contorns de la ciutat de València”.

Carles I d’Espanya, va publicar un Real edicte “ sobre l’expedició de la sembra d’arròs en diversos llocs“ entre els quals es trobaven diversos pobles valencians tradicionalment arrossers.

La classe mèdica també va jugar un paper en diferents moments, en declarar, o no, perjudicial el cultiu en funció del mètode utilitzat: fora per aigua estancada o bé per aigua corrent.

El botànic Josep Antonio Cabanilles, en el segle XVII, va intentar aportar solucions defensant tres premisses bàsiques: La primera a practicar el cultiu en terrenys pantanosos per naturalesa; en segon lloc cultivar amb aigua en moviment; i en tercer lloc, cuidar que els camps d’Instagram mínim mitja llengua dels nuclis de població.

17

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Durant el segle XIX es va produir una clara expansió de la superfície cultivada amb arròs en les terres valencianes. Reflex d’aquest fet, és la disminució de la superfície del llac de l’Albufera, hui dia parc natural i vertader cor geogràfic, ecològic i nucli històric de la raça del valencià, que va passar d’una extensió de 13.972 ha a 2896.

Aquest esperit de reserva del cultiu de l’arròs únicament a les zones pantanoses, on altres cultius no són possibles, ha perdurat fins als nostres dies. D’aquesta manera les terres ocupades pel cultiu d’arròs a València ascendeixen a les 16.000 hectàrees, sent aquesta la superfície que s’ha mantingut estable en els últims anys. I, atés que el cultiu es reserva únicament per als terrenys que són aptes per a això, aquesta superfície no es veurà mai augmentada.

Ja veiem el camí no va ser fàcil, però amb el temps, naixeria un dels plats més emblemàtics de tota Espanya, ja esmentada paella. Hi ha una dita que és “ de València ve l’arròs i a Alacant es fa“. No, no volem ofendre a ningú, per descomptat, però hi ha tantes varietats de fer l’arròs en tota la província d’Alacant que podríem

18

Alacant, font de cultures

estar un any seguit sense repetir una especialitat. N’hi ha de marisc, de carn, de verdures, amb crosta. N’hi ha secs, melosos, caldosos…

A continuació detallarem uns quants arrossos significatius a la província. No estaran tots, però si es donen tots els que estiguen. Molts dels arrossos de la província tenen una base de salmorreta. La salmorreta, ( picada de nyora, tomaca fregida, all i julivert) l’oli d’oliva, el pebre roig roig, la cabeça d’alls, arròs i aigua o caldo són els components principals de quasi tots els arrossos. A partir d’ací, poden ser, de marisc, incloem el mer la tonyina i aladrocs) de carn (pollastre, conill, perdiu, magre, costelles de porc, etc. ) de verdures (carxofes, coliflor, bajocas) I l’espectacular mixta, en la qual combinem els ingredients que desitgem. Després també tenim la preuada paella amb caragols que sol fer-se de carn amb pollastre i conill, caragols serrans i una ramita de timó o romer, al gust. El cigró també és molt típic en la paella amb caragols o en la de pollastre i conill en les nostres paelles just abans de posar l’aigua o caldo sofregim l’arròs juntament amb la tomaca l’oli i tots aqueixos jocs que han soltat nostre perquè l’arròs estiga si cap, més bo , gustós i solt.

A Alacant, si fem arròs per a fer utilitzarem una paella de sis, més o menys, perquè no estiga arròs quede molt finit i solt, aquesta és una altra de les característiques de l’arròs alacantí. Posarem un llistat d’uns quants dels nostres arrossos. A veure si podeu llegir-los tots sense que us entre fam.

• Arròs a banda • Arròs amb llamàntol • Arròs del senyoret, molt típic en la marina Alta alacantina.

• Arròs de la Vila, un arròs de gents de la mar d’un dels pobles més mariners de la província d’Alacant • Arròs negre amb sépia.

• Arròs amb aladrocs, recepta popular en la zona d’Elx-Santapola.

• Arròs amb crosta, molt popular a Elx i la Vega Baixa del Segura.

• Arròs amb conill i caragols, destacant el de l’el Pinós.

• Arròs amb polit: arròs llevantí, típic dels dies de Nadal.

• Arròs caldós amb morro i orella de porc, de la cuina llevantina, contundent i fort.

• Arròs de verdures amb fesols, coliflor i carxofes.

• Arròs amb fesols. Un dels clàssics llevantins de verdures i llegums.

• Arròs amb res, típic de Setmana Santa. Sol portar algunes molletes de bacallà.

• • • • • • •

Arròs amb aladrocs, arròs alls tendres i espinacs, típic d’Alcoi.

Arròs en cassola amb “pelletes de bacallà”.

Arròs amb peus de porc i botifarra en cassola de fang, d’Alcoi.

Arròs de costelles de porc, cigrons i carxofes.

Arròs caldós de conill.

Arròs en olla de polp, melós.

Calder, un arròs que se serveix com a arròs sec, sense ensopecs per a després bullir el peix a part.

Típic del Campello o de l’illa de Tabarca.

… I d’aquesta manera I a poc a poc l’alacantí ha anat formant el seu paladar aquests plats, exigint cada vegada més en el sabor, en el punt, en el tipus d’arròs per a cada especialitat. No és sol el que es menja, si no l’excel·lència que anem demanant a cada d’una de les nostres especialitats, que no significa no innovar, no és oposar-se a noves presentacions i conceptes, sinó que aquests siguen cada vegada més ben elaborats. Buscant gaudir del menjar, com que ho fa d’una bona lectura o una bona música. A vegades tot junt és possible, però molts en el cas del bon menjar ,optem i no ens equivoquem, per una bona companyia.

19

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant, font de cultures

El tío Quico Recuperant De Llibrets Antics

En el nostre repte personal de recuperar la memòria per mitjà d’antics llibrets de la nostra foguera, volem compartir un de Francisco Armengol sobre un personatge no sé si real o de ficció del qual ens compta la seua particular celebració del dia de la cremá. La memòria que ens proporcionen els lli-

brets són d’una quantitat i qualitat immillorable per a entendre la festa i l’evolució d’aquesta, tant en la seua gent com en els seus costums. Que ho gaudiu i una manera de rendir un homenatge a tots aquells que van conformar la nostra Foguera com hui el fem nosaltres.

Seríen les dos y micha Del día deneu de chuñ Y el Tío Quico y’ansomiava Les festes del vetiú…

Perque… tots els añs anava, Fera vent,plucha o calor, Y en Alacant disfrutava De lo “bueno” a lo millor.

Aixina,arrivá la vespra Y el tío Quico aparellá El burro “de cuatre plases “ (Com li día, per lo llarc) Y agarrant la carretera Así un taco; allá pará… el día veintiú arribava a la font de l’Asplaná ¡Recaballers! … y ¡¡qué chorros!! ¿Com podrán puchar tan alts?

El pobre home mirantlos Es va a quedar ambovat…

Entonses… baixá del burro Y agarrantlo del ramal va a tirar per la má dreta a buscar el seu hostal, mes cuant arribá a la porta a deixar el animal li van dir que no había puesto; l’hostal estaba llogat, Y estaba tot plé de coches De vint y treinta cavalls.

Per fí, después de sis hores De trotar amunt y avall, Va a poder deixar el burro En la punta l’arrabal, En la condisió tan solo d’anar a durli el menchar.

En un cabaset al muscle, Plé de companatge y pá va a comensar el Tío Quico el paseix per la siutat.

Y, per el Achuntament carrer Altamira avant, tiran p’el de Calatrava (ara Manero Mollá) Arrivá a nostra barraca fresca,alegre y sombreixá.

S’asenta en una tauleta, tragué companatge y pá y, en la má la navacheta ascomensé el almorsar.

Demana vi: l’il dugueren.

S’el begué, y mes demaná…

Y cuant se va a donar conte Tenía la “trompa” agarrá.

En la faixa mitg caiguda, Y el barret al tos penchat, Y el cabaset per un ansa… el Tío Quico s’en aná.

Desde eixe moment señores no es saber mes del cas, ni tampoc del Tío Quico, del burro… ni del cabás.

Mes, la nit del veinticuatre, minuts ants de la cremá, dien que tenía duendos la foguera del Mercat.

S’alarmaren els vehíns, arrivá l’Autoritat, d’hasta va a anar la Gestora…

Tots estaven asustats…, Cuant ixqueren per la punta d’un gran llibre desclavat, El Tío Quico, en els albardes, el cabás damunt del cap, en una ma, una botella y en el burro del ramal, empeñat en que beguera a la força el animal.

No fa falta que yo els diga El jaleo que s’armá.

La chent es moría de risa y la Prensa el retratá…

Mentres montat en el burro Y la botella en la má… sentse fer cas, el Tío Quico contemplava la cremá.

Cuant a mix día del Dumenche al seu poble va arribar tot lo mon li preguntava (tots estaven anterats) Y ell, molt serio, a tots el día En molta solemnitat Y señalant al seu burro: “Ell dirá lo que voldrá Pero de les vints botelles s’en va beure la mitat.

Escrit per Francisco Armengol Perez per al llibret de la Foguera Plaza de Gabriel Miró de l’any 1961

20

21

culturas Alacant, font de cultures

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Gabrielito

Botelló per Fogueres, no; Fogueres per botelló

Blas de Peñas La pandèmia del Covid 19 que ens porta arrasant més de dos anys ha posat al descobert no sols la fragilitat de l’ésser humà, el desprotegit que està quan batallons de virus i bacteris es posen d’acord per a atacar-li i davant la seua indefensió, causar-li fins i tot la mort. El Covid 19 no sols ha posat al descobert la nostra vulnerabilitat sinó, i això és el més greu i preocupant, una generació de joves que tenen com a objectiu principal saltar-se totes les normes socials que xoquen directament amb el que ells qualifiquen com a llibertat.

Cal fer excepcions. No podem generalitzar. I també hem de reconéixer que hi ha una altra joventut que estudia, treballa, gaudeix de la vida conformement a uns cànons que han assumit en comprendre que no podem convertir aquest món en una selva, on prevalga la llei del més fort.

Amor incondicional per la festa…així es l’amor que tenen els nostres comissionats per les Fogueres de Sant Joan.

Des de març de 2020 ha hagut silenci, els racons han estat tancats, els carrers buits, mai haguerem imaginat que passaria una pandemia com aquesta la qual hem patit molt a prop amb amics i familiars contagiats, inclús alguns ens han deixat, però els gabrielitos han continuat mantenint encesa la flama de les fogueres. Ha sigut molt difícil, el món de la festa s’ha reinventat , a juny de 2020 vam participar en l’Ofrena solidària d’aliments i productes de primera necesitat, els mesos de setembre a novembre es van dur a terme les presentacions de Belleses i Dames d’Honor, tot complint les restriccions i normes de seguretat i no va a a ver cap problema.

Però arriba gener de 2021 i la quarta ola de la COVID va ser molt dura a la nostra comunitat i de nou es paralitzaren els actes previstos. Afortunadament al mes

22

de maig pareixia que ja podiem feralguns actes de fogueres i l’Assamblea de presidents decidí celebrar les Gales de Candidates i les Eleccions deles Belleses del Foc i les seues Dames d’honor. Tot es va desenvolupar amb restriccions d’aforos i altres mesures de seguretat . Les festes quedaren suspeses altra vegada, però gràcies a aquests actes, al concurs de Ninots de Carrer, a l’Exposició del Ninot i a l’iniciativa de l’Ajuntament de plantar ninots en contenedors de vidre , el mes de juny ho hem passat millor.

Gràcies gabrielitos per mantener encesa la flama, per eixos moments de convivencia fent foguera, fent festa, encara que amb restriccions, hem format un “grup bambolla” , hem gaudit de les no fogueres i ara toca mirar endavant, al futur amb la confiança que 2022 serà un any màgic al qual plantarem els monuments, el Racó, ofrenarem a la Mare de Déu del Remei i tornarem tots a gaudir de la festa del foc.

Per les Fogueres 2021!!

Entre una i una altra joventut hi ha un abisme. Un abisme que en aquests dies tan intranquils que vivim s’ha posat de manifest en aquestes concentracions de xics i xiques saltant-se totes les normes i posant en perill de contagi no sols als seus amics de festa, als seus propis companys de botelló, sinó a les seues pròpies famílies.

Dedicar, com va ocórrer les passades dates de juny coincidents altres anys amb les Fogueres de Sant Joan, a fomentar les reunions en discoteques i sales sense mesures de seguretat, a multiplicar els botellons a les platges i en els descampats, a canviar, en una paraula, fogueres per botellons, ha sigut un despropòsit que el món de la Festa, el de les Fogueres de Sant Joan, està obligat a canviar. I ha de ser des dels propis estaments fogueriles on s’incentive amb idees i imaginació als joves perquè canvien els botellons per fogueres. Amb activitats participatives en les quals se senten importants, amb trobades en els racós, en els locals socials, en les seus festeres. En tots els llocs on es permeten aquestes reunions mantenint les mesures de seguretat. Per a parlar de la festa, per a voler a les Fogueres de Sant Joan. Perquè aquest jove que crida vull llibertat!!, trobe que alguna cosa hi ha més que beure o drogar-se per a sentir que per les venes corre la sang més lliure i sana d’una festa tan bella i tan alacantina com les Fogueres.

Definitivament, convide a totes les comissions festeres al fet que parlen amb els seus joves, amb tots els joves i els conviden a canviar botellons per fogueres. Tots eixirem guanyant.

23

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Tot va començar fa dos anys quan, per sorpresa, em van dir que anava a ser la presidenta infantil de la meua foguera en la demanada de 2019, al costat de la nostra bellesa María i les seues dames Ana i Daniella. Em va fer molta il·lusió, no m’ho esperava, però desitjava acompanyar a la meua germana en la seua aventura de candidata i la meua foguera ho va fer possible.

Aquest ha sigut un any (o dos) diferent, molt diferent, a com havia somiat. Mai vaig imaginar que vindria una pandèmia.

M’apassionen les fogueres: desfilar en l’ofrena, la plantà, la cremà, les mascletàs, les nits en el racó… I ser presidenta anava a fer que ho visquera tot molt més intensament. Però no ha pogut ser, de moment. Si que he compartit amb la meua germana, Anna, alguns actes i he vist en la seua mirada i en els rostres de les altres candidates, que havia tornat la il·lusió i que la màgia de la festa encara continuava viva.

Malgrat tots aquests mesos, d’aquests anys que estan sent tan durs, l’esperança continua present, les ganes de viure i de tirar avant segueixen ací. Tothom ha patit en major o menor mesura els estralls d’aquesta pandè-

24

culturas Alacant, font de cultures

Presidenta infantil

Presidenta

Isabel Planelles Poveda

Pepa Rosa Merino Ors

mia: hem viscut amb preocupació la pèrdua d’ocupacions i de formes de vida de moltes persones, hem tingut contagiats, hem patit al costat del qual ha passat la malaltia i ara lluita contra les seqüeles, però, sobretot, hem plorat la pèrdua d’algun ser estimat.

Un any més no hem plantat fogueres ni hem instal·lat barraques i racós. No hem desfilat per la Rambla, ni hem ofrenat a la Patrona d’Alacant, la Verge del Remei. Un any més, sí, en el qual no hemplorat la nit de la cremá, ni degustat la coca i les bacoras. Peròno ha sigut un any perdut perquè els nostres cors i els nostres capsno han deixat d’estar amb la Festa més bella. Amb Els Fogueres de Sant Joan.

Tornaran els monuments, la pólvora, les flors, l’alegria, però els que s’han anat ja no tornaran, no podran alegrar-se amb la festa, ni desfilar per la Rambla, ni podran tornar a fer olor la pólvora o sentir la calor de la cremà… Hi ha tantes coses que ja no podran fer… Però segur que, allà on estiguen, s’alegraran de veure’ns superar tot això, que puguem tornar a gaudir de la vida i de la festa. Que seguim avant.

No tinc dubte que Alacant unida podrà superar-ho tot i pensarem, amb optimisme, que l’any que ve hi haurà fogueres. Unes fogueres especials i tan desitjades que les viurem intensament, ens ompliran perquè seran les fogueres 2020, 2021 i 2022, i haurem de gaudir-les per tres. I ací estarà la Foguera de la Plaça de Gabriel Miró i totes les persones que formem part d’aquesta comissió per a col·laborar en la mesura del possible i aportar el nostre granet d’arena perquè Alacant i les seues fiestan tornen a ser tan grans com sempre han sigut.

Com a presidenta de la foguera degana d’Alacant, la Plaça de Gabriel Miró, vull dir-vos que no ha sigut un any debades ni buit. Que totsels que sentim la Festa hem gaudit en deixar volar les nostresimaginació i veure’ns amb els nervis a flor de pell davant l’arribadade la plantá, del jurat al qual sempre ens sotmetem amb la il·lusióde portar-nos aqueix premi somiat.

narem!! Amb més il·lusió que mai. Tornarem a patirels nervis de la nit de la plantá, de la instal·lació del nostremodest racó. Tornarem a imaginar aqueixos vestits que sorprenguen en la desfilada d’humor. Tornarem a vestir els nostres millors gales per a desfilar amb orgull en l’entrada de bandes. Tornarem a portar elsnostres rams de flors per la Rambla per a deixar-los als peus de la Patrona. Tornarem, sí, a les nostres cercaviles pel nostre districte i a dir-li als veïns, a tots, als qui ens ajuden i als qui no, que la foguera degana d’Alacant està viva, molt visca perquè els seuscomissionats i comissionades són de matrícula d’honor cum laude. I elsnostres xiquets i xiquetes, la sàvia festera que recollirà el nostretestimoni perquè la plaça més emblemàtica i bonica d’Alacant vibre tots els anys cada 21 de juny. Perquè a festa, a ganes, a amor pels Fogueres ens guanya pocs, molt pocs.

La Foguera de la Plaça Gabriel Miró té una comissió xicoteta, reduïdaen components però enorme, grandíssima en il·lusions, en desitjos de treballar. I és per això, per la qual cosa en arribar ací, vull fer-vos una promesa: tor-

Aqueix és el meu compromís per a 2022. Tornar amb més força que mai, amb més il·lusió que mai i amb el cor i el cap posats en la festa mésbella: Els Fogueres de Sant Joan.

25

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Alacant, font de cultures

R E C O R D S

Cavalcada del Ninot

El pregó

Entrada de Bandes

26

27

Foguera Plaça de Gabriel Miró

28

Alacant, font de cultures

La plantà

De les cendres sorgirà una nova Foguera

Nostre Racó

Processó de Sant Nicolau

29

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Ana Gadea Ortiz Daniela Ruíz Moreno

Alacant, font de cultures

María Carrillo López Bellesa 2020 - 2021

Dames d’Honor infantils 2020 - 2021

30

31

Foguera Plaça de Gabriel Miró

32

Alacant, font de cultures

Pedida Of icial

Belleses 2019 amb les seuses presidentes

Ja Proclamades

Betlem innovador 2020 Guanyador del 4t premi

33

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Projecte solidari amb “Cometas y Sonrisas”

34

Alacant, font de cultures

Les nostres candidates 2020 - 2021

35

Foguera Plaça de Gabriel Miró

36

Alacant, font de cultures

Gala candidatas

Mascletà virtual

Gala candidatas infantiles

Fogueres culturals

37

Foguera Plaça de Gabriel Miró

Fira d’of icis artesans

Alacant, font de cultures

Proclamació

Bellesa del Foc 2022

Proclamació

Bellesa del Foc infantil 2022

38

39